Nadal: literatura per sobreviure a la família
Nadal: literatura per sobreviure a la família
Amb l’arribada de les festes de Nadal, tornem a posar en marxa un mecanisme tan familiar com previsible: el desig que enguany tot anirà bé, que la convivència fluirà amb harmonia i que la pau domèstica resistirà més enllà de Sant Esteve. Tanmateix, la realitat és tossuda i, un any més, aquell cunyat insuportable, la neboda massa consentida o el sogre exigent acaben monopolitzant les trobades familiars. Però no patiu: sempre hi ha famílies pitjors —o, si més no, més intenses.
Les lectures d’aquest especial ens presenten famílies travessades per silencis densos, tensions soterrades i herències emocionals difícils de desfer, dinàmiques que sovint esquerden —o directament fracturen— uns vincles que se suposen indestructibles. Són històries que incomoden i que ens obliguen a mirar de reüll la nostra pròpia família.
Un convidem a endinsar-vos en els clarobscurs de la vida domèstica i a descobrir un univers complex i profund que també mereix ser llegit.
A les biblioteques trobaràs:
Lèxic familiar Natalia Ginzburg
En aquest petit gran clàssic, Natalia Ginzburg narra amb subtilesa les relacions, les tensions i els silencis d’una família italiana entre els anys vint i cinquanta. A través de les frases quotidianes i els “gestos” del llenguatge familiar, va dibuixant un retrat íntim que ressona més enllà del seu temps.
Lèxic familiar, premi Strega de novel·la, és una de les obres més celebrades i commovedores de Ginzburg. L’autora és filla del professor Levi i retrata la seva pròpia família (els Levi, jueus i antifeixistes) que van viure a Torí durant els anys més convulsos de la Itàlia de Mussolini. Utilitza una escriptura senzilla i lúcida que converteix les anècdotes domèstiques en un relat sobre la llibertat, la memòria i la identitat. És una lectura emocionant plena de tendresa, humor, drames i silencis que ens recorden, amb un somriure, a la nostra pròpia família.
Per saber més de l'autoraVeure disponibilitat a Biblio DigitalLa tosAlberto Otto
En aquesta novel·la tan personal i insòlita, Alberto Otto explora amb sensibilitat i intel·ligència la motxilla emocional que tots arrosseguem de les nostres pròpies històries familiars. La tos sembla, d’entrada, la història d’un pare i un fill, però aviat es transforma en una reflexió sobre la fragilitat humana, el silenci i tot allò que ens queda per dir.
L’autor utilitza una prosa poètica que emociona per la seva delicadesa i ens fa sentir la quotidianitat, el pas del temps, la culpa, els records i l’amor d’una manera gairebé física. És una lectura plena de silencis, d’humor subtil i d’una veritat senzilla que arriba al cor sense fer soroll. Un llibre que agradarà als lectors àvids d’històries autèntiques, capaços de trobar la bellesa amagada fins i tot en les coses que fan mal.
Veure disponibilitat a Biblio DigitalVés on et porti el cor Susanna Tamaro
En aquesta novel·la delicada i intensa, Susanna Tamaro ens convida a escoltar la veu de l’Olga, una àvia que, al final de la seva vida, escriu a la seva neta per explicar-li allò que mai no va saber expressar. Vés on et porti el cor és un acte d’amor i de reconciliació. Per una banda, ens trobem amb una confessió íntima plena de secrets, malentesos generacionals i records que pesen com pedres, però també descobrim un munt d’afecte que ens omple d’esperança.
Tamaro (Trieste, 1957) és una de les veus imprescindibles de la literatura italiana contemporània. La seva prosa és clara i esquinçadora. Transmet amb autenticitat les emocions i les dificultats dels vincles humans. Té un estil que combina senzillesa i força emocional. Sap convertir la seva novel·la en un mirall que ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia família i sobre la necessitat que tenim de comunicar-nos. Aquesta història arriba al cor de tots els lectors perquè ens fa mirar dins nostre i ens recorda que cal viure amb coratge i sinceritat.
Per saber més de l'autoraCrisálida Fernando Navarro
“Fins i tot si és dura i cruel, la infància es segueix recordant amb nostàlgia”; amb aquestes paraules, el guionista i escriptor granadí Fernando Navarro, introdueix en una entrevista la seva òpera prima novel·lística Crisálida (Impedimenta, 2025).
Una novel·la que es mou entre gèneres, de terror, gòtica, un bildungsroman com a novel·la d’aprenentatge, o també definida com d’horror folk (terror folklòric), terminologia molt lligada al cinema i que s’adiu a la professió principal de guionista de l’autor.
Les relacions de submissió, i a l’hora de fascinació, entre els components de la família de la Nada, la nena protagonista, són explorades des d’una prosa magnífica (en destaquem l’ús del dialecte andalús particular de Granada) que explora els límits de la fe, la família i la identitat.
Un dels llibres de l’any 2025.
Per saber més de l'autorMalaherba Manuel Jabois
Aquesta novel·la breu del també periodista Manuel Jabois (Sanxenxo, 1978), és una història sobre créixer i descobrir que el món no és tan senzill com semblava de petits. Tambu, el protagonista, explica amb humor i nostàlgia la seva infància als anys noranta, plena de jocs, descobriments i malentesos típics d’aquella època.
Tot canvia quan el seu pare emmalalteix i la família comença a desfer-se. Ell i la seva germana Rebe troben refugi a casa dels veïns, Claudia i Elvis, aprenent que, fins i tot quan tot s’enfonsa, els nens busquen afecte i intenten donar sentit al que passa al seu voltant.
Amb tendresa i un punt de tristesa, Jabois ens fa riure i emocionar alhora. Malaherba parla de perdre la innocència, entendre els silencis dels adults i aprendre que créixer implica sobreviure al que es trenca, tot recordant-nos la importància dels lligams familiars i dels petits espies de refugi que robem pel camí.
Per saber més de l'autorVeure disponibilitat a Biblio Digital (castellà)Tenemos que hablar de Kevin Lionel Shriver
Un dia de primavera de 1999 el món es va despertar amb la notícia de la massacre de Columbine, a Colorado, on dos adolescents van matar dotze estudiants i un professor abans de suïcidar-se. Aquell episodi va sacsejar profundament la societat nord-americana: va reobrir el debat sobre la tinença d’armes als Estats Units i va evidenciar, alhora, les mancances en l’educació i el benestar emocional dels joves.
En aquest clima de commoció, poc més de tres anys després, la periodista i escriptora Lionel Shriver publicava Tenemos que hablar de Kevin, una de les novel·les més controvertides de l’inici del segle XXI. El llibre relata la història d’una mare que intenta entendre com el seu fill, el Kevin, va poder arribar a cometre un acte terrible al seu institut. Amb un to íntim i directe, Shriver posa sobre la taula els dubtes, les culpes i els temors d’algú que es pregunta fins on arriba la responsabilitat familiar quan es produeix una tragèdia d’aquestes dimensions.
Per saber més de l'autoraVeure disponibilitat a Biblio DigitalLa familia Sara Mesa
Història coral on es presenten uns personatges des de múltiples perspectives. Una llar formada per la Rosa, en Damián i l'Aquilino, germans als quals s'afegeix la Martina, neboda adoptada. El pare, aparentment bonàs i benintencionat, és una persona autoritària, obsessionada amb la rectitud i l'ètica. La mare, una dona anul·lada pel marit i decebuda amb la seva vida. Sara Mesa ens endinsa en una família a la deriva, com sembla assenyalar la imatge de la portada: una casa sense finestres i amb rems. Una mena de presó on no existeix la intimitat, on els silencis són brutals i que deixarà per a la posteritat unes frustrants seqüeles a tots els seus membres. Tal com narra l'inici d’Anna Karènina, "Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."
Sara Mesa, després de l’aclamada novel·la Un amor, torna a crear una atmosfera asfixiant i opressiva que ens mostra l'aterridora que pot ser la quotidianitat.
Per saber més de l'autoraVeure disponibilitat a Biblio DigitalHowards End E.M. Forster
Una de les dues germanes protagonistes d’aquesta novel·la, la Margaret, es fa amiga de la propietària de la mansió de Howards end. Per les festes de Nadal aquesta senyora, Mrs. Wilcox, li vol fer un regal important, i la Margaret no sap que aquest serà ni més ni menys que aquesta casa. La qual cosa la posarà en conflicte amb els descendents de la propietària, que faran tot el que puguin per impedir-ho. Però el destí farà que, sense haver-s’ho proposat, acabi essent seva.
Per saber més de l'autorUn petit inconvenient Mark Haddon
Mark Haddon ens presenta a la família Hall en una novel·la tragicòmica de conflictes familiars que exposen molts temes del dia a dia com poden ser les relacions entre germans, entre pares i fills, la falta de comunicació a la parella, por a morir...
La família Hall està formada per el pare de família, en George, que s’acaba de jubilar i pensa que pateix un càncer, la Jean, la mare, que manté una relació extramatrimonial amb el David, excompany de feina del seu marit, la Katie, que encara que està a punt de casar-se reflexiona sobre la relació que té amb en Ray, i en Jamie, que com té por de portar al seu xicot a la boda de la seva germana, l’acaba deixant.
A mesura que s’acosta el dia de la boda, tots han d’anar posant ordre al seu caos interior.La novel·la es llegeix molt ràpid encara que tingui quasi 500 pàgines, té els capítols curts i es van alternant tots els personatges amb les seves vivències i pors. Una novel·la on ens podem veure reflectits nosaltres i els nostres conflictes familiars.
Per saber més de l'autorEls noms epicens Amélie Nothomb
Quan neix l’Épicène, en Claude -el pare- no li presta gens ni mica d’atenció. Més aviat sembla que la seva presència l’incomodi i, fins i tot, l’irriti. La nena intenta guanyar-se la seva estima, però acaba creixent sota l’absència emocional del pare.
El lector d’aquesta novel·la hi trobarà el més pur estil Nothomb: una prosa concisa i esmolada, sense subtrames ni reflexions poètiques. La violència psicològica hi és molt present, de formes diverses, però no és explosiva ni fa soroll, sinó al contrari: és un estil que defuig el sentimentalisme i el melodrama.
No és una novel·la per emocionar-se; no pretén arrencar una llàgrima al lector. Els noms epicens busca desconcertar, generar indignació davant la naturalesa egoista de l’ésser humà i, a estones, provocar una rialla davant escenes i personatges que, de tan desmesurats, resulten còmics.
Per saber més de l'autoraVeure disponibilitat a Biblio Digital (castellà)
