Neix el 26 de juliol de 1894, a Godalming (Regne Unit), a prop de Londres. Mor a Los Angeles (EUA), el 22 de novembre de 1963.

Membre d'una coneguda família d'intel·lectuals dels quals destaquen el seu avi patern, que va ser el cèlebre biòleg britànic Thomas Henry Huxley, i el seu pare, Leonard Huxley, també biòleg. La seva mare, Julia Arnold, va ser una de les primeres dones que va estudiar a Oxford i era neta del poeta Mattew Arnold i germana de la novel·lista Mrs. Humphrey Ward, la qual va exercir de protectora d'Aldous quando a catorze anys, es va produir la mort de la seva mare degut a un tumor.

Huxley va estudiar literatura anglesa al Balliol College d'Oxford. Conegut per les seves novel·les i el seu gran ventall d'assajos, va publicar també relats curts, poesia, llibres de viatge i històries per a pel·lícules i guions. Mitjançant les seves novel·les i assajos, va exercir com a crític dels rols socials, les normes i els ideals. Es va interessar, així mateix, pels temes espirituals, com la parapsicologia, la filosofia mística i les drogues, sobre les quals va escriure diversos llibres. Al final de la seva vida, Huxley era considerat com un líder del pensament modern.

El matrimoni de Leonard Huxley i Julia Arnold va tenir quatre fills: Julian (1887), Trevenan (1889), Aldous (1894) y Margaret (1899). El seu germà, Sir Julian S. Huxley, eminent biòleg, que es convertiria en un destacat divulgador científic.

Aquesta herència familiar pesarà en la seva producció intel·lectual i inspirarà alguns dels seus personatges.

Aldous Huxley es va educar en la més prestigiosa escola britànica, Eton, a prop de Winsor (1908-1913). A 16 anys pateix un atac violent de queratitis punctata, una greu malaltia als ulls que produeix opacitat a les còrnies i que el manté pràcticament cec durant 18 meses. Amb admirable força de voluntat, aprèn a llegir i a tocar el piano amb el sistema Braille. Recupera la vista, però per un ull amb prou feines és capaç de percebre la llum i per l'altre té una visió limitada. Anys més tard, coneixerà les teories sobre la reeducació visual del doctor W.H. Bates i les posarà en pràctica, la qual cosa el porta a millorar notablement la seva capacitat visual en poc temps. Fruit d'aquesta experiència escriu l'any 1942 l'Art de veure (The Art of Seeing), on explica com es va recuperar de la seva ceguesa gairebé completa.

L'any 1912, el seu pare es casa amb Rosalind Bruce, de qui tindrà dos fills, un d'ells serà futur Premi Nobel de Medicina, Andrew Huxley.

A causa de la seva visió deficient, abandona la idea d'estudiar medicina i es gradua en literatura anglesa al Balliol College d'Oxford (1913-1915). Al 1914, el seu germà Trevenan pateix una greu depressió nerviosa i se suïcida.

Quan compleix 22 anys publica el seu primer llibre, "The Burning Wheel" (1916), una col·lecció de poemes, al qual seguirien tres volums més de poesia: "Jonah" (1917), "The Defeat of Youth" (1918) i "Leda" (1920).

L'any 1919 contrau matrimoni amb Marie Nys, una dona belga refugiada a Anglaterra durant la Gran Guerra, i s'estableixen al barri de Hampstead, a Londres. Un any més tard naixeria el seu únic fill, Matthew. 

L'any 1920 publica la seva primera obra en prosa, "Limbo", un llibre de contes. En els set anys següents publicarà quatre col·leccions de contes: "La envoltura humana" (Mortal Coils: five stories, 1922), "Mi tío Spencer" (Little Mexican, 1924), "Dos o tres gracias" (Two or Three gracer: four stories, 1926) i "Fogonazos" (Brief Candles, 1927).

El matrimoni es trasllada a Itàlia el 1921, establint inicialment la seva residència a Florència i amb posterioritat a Forte dei Marmi, al nord de Pissa, on Huxley escriu la seva primera novel·la, "Los escándalos de Crome", que li va servir una sòlida reputació com a escriptor.

A partir d'aquesta data, i durant el període d'entreguerres, participa activament en la vida literària anglesa, convertint-se en un gran mal de cap de la burgesia britànica i els seus costums, per la qual cosa el van anomenar "enfant terrible" de les lletres angleses.

Huxley va ser un viatger empedreït. Després de l'èxit de "Los escándalos de Crome" i el seu segon volum de contes, "La envoltura humana", el matrimoni adquireix un Citroën, que conduït per Marie els portarà per moltes carreteres europees; algunes d'aquestes vivències quedaràn retratades a "A lo largo del camino" (1925).

L'any 1923 publica la seva segona novel·la, "Danza de Sátiros", una obra divertida, amè el sentit de l'humor propi dels escriptors anglesos de l'època i una de les més iròniques de l'autor. A aquesta novel·la seguirà la publicació d' "Arte, amor y todo lo demás" (1925).

Aquest mateix any fan una breu escapada a Tunísia per emprendre un viatge al voltant del món. Embarquen cap a l'Índia, on el matrimoni passa quatre mesos visitant el país, continuant cap a Singapur, Birmània, Malàisia, Filipines, Xina, Japó i finalment els Estats Units. Les impressions d'aquest viatge quedarien recollides al llibre "Jesting Pilate: An Intellectual Holiday", publicat un any més tard.

Al seu retorn, a l'estiu de 1926, el matrimoni s'estableix a Cortina (Itàlia), on Aldous inicia una nova novel·la, Contrapunt (Point Counter Point, 1928), una mostra de virtuosisme tècnic, complexitat i riquesa de personatges. Aquesta novel·la va ser un dels seus més grans èxits.

L'octubre de 1928 traslladen la seva residència a França, inicialment a Suresnes, a pocs quilòmetres de París on estarien durant un any i mig interromputs per alguns viatges a Anglaterra, Itàlia i Espanya.

L'any 1931 inicia una col·laboració al Chicago Herald, fent un article setmanal. Aquest any publica un llibre de poemes "The Cicadas" i una col·lecció d'assajos sobre temes molt diversos, "Música en la Noche".

L'any 1932, escriu en quatre mesos, l'obra que el faria més famós: "Un Món Feliç", visió futurista i pessimista del món, on mostra una societat regida pel condicionament psicològic com a part d'un sistema immutable de castes.

A l'any següent, el matrimoni s'embarca al Britannic que el porta a Amèrica Central. Visiten el Carib, Guatemala, Hondures i Mèxic. Les impressions d'aquest viatge quedaran escrites a "Más allá del Golfo de México" (1934).

Quan tornen a França, Huxley reprèn l'escriptura d'una novel·la sobre la qual havia treballat durant tres anys, "Ciego en Gaza" (Eyeless in Gaza, 1936). Aquesta novel·la, personal i íntima, tracta el conflicte entre allò intel·lectual i allò sexual, i la seva resolució a través del misticisme. Amb aquesta obra conclou una etapa en la qual predomina l'escepticisme, iniciant un interès creixent pel misticisme, interès que l'acompanyaria fins a la mort.

També el 1936 publica un recull d'assajos, "The Olive Tree", i des d'aleshores augmentaria considerablement la producció d'assajos, mitjà d'expressió amb el qual se sentia més còmode. En ells aborda un munt de temes: art, música, literatura, història, psicologia, pedagogia, política, ciència, etc.

L'any 1937 els Huxley abandonen la seva residència a França i marxen cap als Estats Units, d'on ja no tornaran. A la seva arribada fan un viatge en cotxe per diversos estats americans, per acabar a Nou Mèxic on passen l'estiu i on Huxley conclou "El Fin y los Medios", àgils assajos que descriuen les seves creences pacifistes.

Al setembre marxen cap a Califòrnia i s'estableixen a Los Angeles. A Hollywood fan amistat amb actors com Charlie Chaplin i Greta Garbo i directors de cinema com Cukor y Korda. En els seus primers anys als Estats Units, escriu guions per a la indústria cinematogràfica. El món de Hollywood quedarà retratat en la seva següent novel·la, Viejo muere el Cisne (After many a summer dies the swam, 1939).

L'any 1942, els Huxley abandonen Los Angeles i es retiren a viure a Llano, petita localitat californiana situada al costat del desert de Mojave. Huxley estimava el desert pel seu poder simbòlic. Les seves lectures i meditacions al desert el porten a escriure "El Tiempo debe detenerse" (1944), inspirada en el "Llibre Tibetà dels Morts"; i una antología comentada de textos místics de tots els temps, "La Filosofía Perenne" (1945).

El gener de 1952 operen a Marie d'un càncer maligne de mama, primera manifestació de la malaltia que la devoraria en el transcurs dels tres anys següents.

En 1953, Aldous llegeix un article sobre l'ús de la mescalina en el tractament de l'esquizofrènia i portat pel seu interès coneix un dels seus autors, el Dr. Humphry Osmond, amb qui estableix una important amistat. A la primavera de 1953, sota la supervisió del Dr. Osmond i de de la seva dona, decideix experimentar per si mateix aquesta droga, ingerint cuatre decigrams de mescalina. Huxley descriu aquesta primera experiència amb les drogues en un breu volum, "The Doors of Perception" (1954).

Entre els anys 1953 i 1963, va experimentar una dotzena de vegades amb substàncies psicodèliques (mescalina, LSD i psilocibina) portat per un interès intel·lectual. L'any 1956 publica un segon llibre sobre aquestes drogues, "Cel i infern".

El 12 de febrer de 1955, després de 35 anys de matrimoni, mor la seva dona acompanyada fins al darrer moment per ell.

L'any 1956 contrau matrimoni amb la violinista i psicoterapeuta italiana Laura Archera, una dona vital i dinàmica que serà un poderós estímul per a les activitats que emprèn durant el darrer període de la seva vida. Poc després de casar-se, es traslladen a Hollywood.

Aquests anys publica dues noves col·leccions d'assajos, "Adonis i l'Alfabet" i "Nova visita a un Món Feliç".

El 22 de novembre de 1963, el mateix dia de l'assassinat del president John F. Kennedy, mor de càncer als seixanta-nou anys.

Aldous Huxley tenia un saber enciclopèdic fruit d'una gran curiositat intel·lectual. Era un home d'enginy incisiu i ment oberta, que a més d'interessar-se profundament pel misticisme, també ho va fer pel món quotidià i les seves exigències: la pau, la ciència, la conservació dels recursos naturals, etc.