En motiu del dia del naixement de Mahatma Gandhi, el 2 d’octubre de 1869, se celebra el Dia internacional de la No violència, en homenatge al líder del moviment per la independència de l'Índia contra el Raj britànic.

Us oferim una selecció bibliogràfica sobre la temàtica de la Noviolència i sobre la figura de Gandhi que us permetrà aprofundir-hi.

 

No violència

Buscadors de la veritat: veus per la pau i la noviolència
Antologia sobre els personatges i els moviments socials més influents a favor de la pau i la noviolència. Des de Gandhi, el gran pioner, i Martin Luther King, fins al despertar d’Àfrica (amb Mandela i Tutu) i el laberint d’Orient Mitjà, passant per múltiples campanyes pacifistes, la lluita pels drets civils, la influència de les religions o la veu de les dones.
Els textos d’aquest volum tracten dels dilemes que comporta buscar la veritat i derrotar la injustícia i l’opressió. Els autors són de tots els continents i treuen conclusions d’una gran varietat d’experiències històriques i moviments pel canvi: la lluita per la llibertat a l’Índia, la defensa dels drets civils als Estats Units, les campanyes contra l’apartheid a Sud-àfrica, els drets humans a l’Amèrica Llatina, i el moviment per l’alliberament de Palestina. Els textos tracten la teoria i la pràctica de la noviolència, els mètodes i l’estratègia de l’acció social, i les arrels religioses de la noviolència en el judaisme, el cristianisme i l’islam

Entender la noviolencia: contornos y contextos
L’ús de l’acció noviolenta està a l’alça. Des del moviment Occupy (Wall Street) a la Primavera Àrab, els activistes de tot el món utilitzen de manera creixent les tàctiques no armades per desafiar els sistemes opressors, corruptes i injustos.
Però, què volem dir exactament quan diem “noviolència”? Quins són els seus orígens filosòfics i històrics? Es diferencien gaire de les campanyes de motivació política que es realitzen sobretot per motius econòmics? Quins són els límits i les oportunitats pels activistes que es comprometen, avui dia, amb l’acció noviolenta? Es tracta d’un nou tipus de lluita del s. XXI o és simplement una moda efímera? El llibre ofereix una introducció global a la noviolència teòrica i pràctica. Explora, des de diferents enfocaments, finalitats i trajectòries de les campanyes noviolentes des de Gandhi fins als nostres dies, combinant l’anàlisi de dels debats teòrics clau amb les perspectives més recents sobre casos d’estudi històrics i contemporanis. Les contribucions d’acadèmics destacats i persones que practiquen la noviolència fan d’aquest llibre una lectura essencial per als activistes, estudiants i professors interessats en la conflictivitat política, la seguretat internacional i els estudis de pau i conflictes.

La força de la gent: resistència no armada
Arreu del món, els moviments noviolents són al capdavant de la solidaritat humana i de la resistència a la injustícia i l opressió, tot i no ser prou coneguts. Els textos que composen La força de la gent situen les lluites noviolentes en un context internacional i argumenten que una funció essencial de la solidaritat consisteix a reforçar el contrapoder dels qui resisteixen la dominació i l opressió. Destacant l’apoderament, la diversitat i la creativitat de moviments d’arreu del món, i obra mostra com aquests aporten solidaritat, esperança per a tothom i ajuden a transformar els conflictes. Aquest llibre s’ha d incloure a la caixa d’eines de tots els activistes, investigadors, educadors i estudiants. 

Kurlansky, Mark. Noviolència: història d'una idea perillosa
El llibre de Mark Kurlasnky ens mostra, que sempre hi ha hagut persones que han practicat la noviolència. Han estat poques i sovint perseguides per tal com els estats les han considerades perilloses. La noviolència és una de les poques idees revolucionàries de debò, una idea que aspira a canviar del tot la naturalesa de la societat, una amenaça per a l’ordre establert. Kurlansky fa un repàs audaç, concís i original de la noviolència en la història humana oferint, al final del llibre, vint-i-cinc lliçons sobre la naturalesa, el significat, les implicacions i el potencial de la noviolència.

Mark Engler, Mark; Engler, Paul. Manual de desobediència civil
Des de les protestes sobre el canvi climàtic i els drets dels immigrants fins a Ocupa Wall Street, la Primavera Àrab i #BlackLivesMatter, una nova generació està desencadenant accions d’estratègia no-violenta per influir en el debat públic i forçar el canvi polític. Quan els moviments en massa apareixen a la pantalla dels nostres televisors, els mitjans s’entesten a definir-los com a espontanis i imprevisibles. En aquest llibre, però, Mark Engler i Paul Engler analitzen l’art que s’amaga darrere d’aquests esclats de protesta i examinen els principis bàsics que s’han utilitzat per provocar i guiar els moments transformadors.
Amb idees incisives d’activistes contemporanis, així com amb noves revelacions sobre l’activitat de figures revolucionàries com Mohandas Gandhi, Martin Luther King, Gene Sharp i Frances Fox Piven, els germans Engler demostren que les persones amb pocs recursos i poca influència convencional són les que organitzen les convulsions que estan transformant la política contemporània.
Manual de desobediència civil demostra que la no-violència es pot utilitzar com a mètode de conflicte polític, disrupció i escalada, i argumenta que si els esclats de rebel·lió sempre ens agafen per sorpresa, deixem passar l’oportunitat de comprendre un fenomen crucial, i també d’aprofitar el seu poder per crear un canvi que duri.

Nepstad, Sharon Erickson. Revolucions no violentes: resistència civil al final del segle XX
El llibre examina sis tipus de mobilitzacions polítiques noviolentes del darrer terç del segle XX, orientades a transformar democràticament règims autoritaris (d’inspiració comunista, dictadures militars o autocràcies basades en el poder d’un líder carismàtic). Arran d’estudiar la metodologia i l’eficàcia dels moviments polítics noviolents, Erickson ha analitzat tant les dinàmiques i les estratègies dels moviments noviolents com les reaccions dels règims dictatorials en el seu intent de contrarestar les insurgències noviolentes.

Oliveres, Aracadi. Papers de pau
Papers de Pau és una recopilació del llegat pacifista d’Arcadi Oliveres (1945-2021) que reuneix bona part del seu pensament per a la construcció d’un món més just i humà. Una selecció de textos, alguns inèdits, que tracen un camí que va de la denúncia de la guerra (els seus motius i arguments economicistes, les despeses absurdes i els interessos ocults) fins a la necessària cultura de pau, passant per totes les possibilitats de desarmament, els referents i les entitats de pau i les reflexions que ens orienten cap a la justícia global. Perquè com ell ens ensenyava, no hi ha pau sense justícia.
Aquest recull mostra, en tota la seva diversitat, la ingent tasca divulgadora d’Oliveres en l’àmbit de la pau: capítols i pròlegs de llibres, ponències, cartes públiques, manifestos, xerrades, articles… I, a banda de textos publicats (en bona part introbables fins ara), aporta nombrosos documents que formen part del fons ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya el març de 2021 i del seu fons personal.
Una visió completa del pensament de l’Arcadi a favor de la pau, un dels grans impulsors i referents del pacifisme a Catalunya.

Sharp, Gene. La defensa civil noviolenta: per afrontar invasions i cops d'estat
La defensa civil noviolenta recull i fa balanç dels conflictes més significatius afrontats amb mitjans noviolents fins al 1990. També exposa les claus que permetrien fonamentar una resposta civil noviolenta a dos tipus de conflictes: els cops d’estat i les invasions. Després de quasi tres dècades, molts fets han corroborat les propostes de Gene Sharp en multitud de conflictes, mostrant que és possible una resposta per fer front a les dues amenaces i que aquesta és a les mans de qualsevol poble sobretot si es prepara.

Mahatma Gandhi

Duch i Plana, Josep M. L'altre Gandhi, l'espiritualitat d'un mite
El llibre és una obra diferent sobre el mahatma Gandhi. Personatge polièdric: polític íntegre, advocat de causes justes, experimentador naturista, iogui, activista en pro dels drets humans, mestre espiritual, dietista, escriptor, home d'oració, ecologista, meditador...Aquesta obra conté l'aliment interior que va nodrir aquest gran home de pau: les seves oracions, lectures, els himnes que recitava procedents de diverses tradicions religioses, els valors ètics i espirituals que donaven suport a la seva acció, la poesia inspiradora que gaudia, l'essència del Ghagavad-Gita (text de la filosofia  que constitueix la columna vertebral de la seva vida.

Frèches, José. Gandhi
La biografia d´un dels homes més significatius de la història contemporània, que va concebre el pacifisme com la més efectiva de les armes. La primera part, Sóc un soldat de la pau, comprèn l'etapa de formació filosòfica, religiosa i humana de Gandhi; la segona, ¡I l'Índia serà lliure!, abasta des del 1914 fins al seu assassinat, el 1948, i constitueix un retrat de l'home polític.

Pellejà, Amat. Gandhi
Aquest llibre és una aproximació artística i reflexiva a la figura de Mahatma Gandhi, escrita pel dramaturg i creador escènic Amat Pellejà. Tot i que no es tracta d'una biografia convencional, l'obra s'inspira en el pensament i el llegat del líder pacifista per construir una narrativa que barreja filosofia, teatre i compromís ètic. Pellejà proposa una lectura que interpel·la el lector des d'allò íntim i col·lectiu, explorant el poder de la no violència, l'espiritualitat i la resistència civil com a eines de transformació social.

Privat, Edmond. Vida de Gandhi
Biografia íntima i reveladora escrita pel filòleg i periodista suís Edmond Privat. L'obra destaca pel testimoni directe de l'autor, que va conviure i va viatjar amb vaixell amb el líder indi i la seva comitiva durant tres setmanes el 1931. Aprofundeix al costat més humà del Mahatma, abordant el seu entorn familiar, la seva etapa a Sud-àfrica, les vagues de fam i la resistència pacífica. Privat va ser un gran admirador de la filosofia de Gandhi i de la no-violència.

Gandhi / de Richard Attenborough
Gandhi és una pel·lícula britànica-índia, estrenada el 1982 sobre la vida de Gandhi que va guanyar vuit Oscars.
Gandhi relata la defensa que fa el personatge del moviment independentista indi no-violent i no cooperatiu contra l'Imperi Britànic, durant el segle xx. La pel·lícula cobreix la vida de Gandhi des d'un moment determinant l'any 1893, quan és expulsat d'un tren sud-africà per estar en un compartiment només per a blancs, i conclou amb el seu assassinat i funeral el 1948. Tot i que és un hindú practicant, Gandhi es va obrir a altres confessions, representant així la religió cristiana i l'islam.