"Este libro intenta mostrar que todo el teatro es necesariamente político, porque políticas son todas las actividades del ser humano y el teatro es una de ellas".

Amb aquesta declaració d'intencions, Augusto Boal enceta l'explicació de Teatro del Oprimido, un llibre clau per al desenvolupament del teatre social i polític de la segona meitat del segle XX.

A la dècada dels 60 al Brasil, i a d'altres països sud-americans, es produïa una renovació cultural al voltant de la pràctica de l'art escènic com una activitat per aconseguir millorar la vida dels grups socials més desafavorits. En aquest context, Boal, influenciat pel teatre èpic de Bertolt Brecht i connectant amb la Pedagogia del oprimido de Paulo Freire, va sistematitzar tot un conjunt de tècniques i jocs escènics que buscaven convertir l'espectador en protagonista per aconseguir que aquest pogués acabar transformant la seva vida. Així, l'espectador no és un agent passiu, sinó que també escenifica i forma part de l'acció dramàtica i es prepara per poder dur a terme accions a la seva vida real que el condueixin al propi alliberament.

Abdullah Hussein, nat el 1931 a Rawalpindi, Índia britànica, avui Pakistan, ha escrit la major part de la seva obra en urdú, la variant de l'hindi que empren els seus parlants musulmans. Comença a escriure als 25 anys, mentre es recupera d'una crisi nerviosa. La seva primera novel·la, Udas naslain = Les Generacions preocupades, va rebre el premi Adjami (1963).

Hussein és enginyer químic. En traslladar-se a Gran Bretanya ha de recomençar d'aprenent i deixa d'escriure. Quan prospera, fa freqüents viatges a Pakistan i Líbia, els països on treballa la seva dona, que és metgessa. Torna a escriure a l'edat madura: The Collected short stories of Nasheb (1981), Bag = El Tigre (1982), Qaid = Captivitat (1989) i Émigré journeys (2000).

Amb Muhammad Umar Memon escriu Stories of exile and alienation. També són obres seves Baixades i La Gent pobra, que podeu llegir en urdú a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Un Viaje interminable (Émigré journeys) és l'única obra seva disponible en castellà a la Xarxa. La BBC va adaptar per a la televisió la seva obra Brothers in trouble l'any 1996. Des de 1967 fins a 1999 va residir a Londres. Actualment viu a Lahore.

"Un Viaje interminable" és la primera novel·la en anglès de l'escriptor de llengua urdú Abdullah Hussein. Publicada en anglès sota el títol d'Émigré journeys, exposa un relat en primera persona a partir de les veus de dos personatges: l'Amir i la seva filla Parvin.

L'Amir és un ferrer que viu en un llogarret de Pakistan. Amb respecte per les tradicions i sentit comú per defensar els seus interessos, reïx a vèncer les supersticions que li impedien establir el seu propi obrador. Es casa amb la Salma i la parella té una filla, la Parvin, i un fill, el Hassan.

Per accedir a una vida millor, aprofita el seu domini de l'anglès i es trasllada a Gran Bretanya com un immigrant il·legal. Després d'alguns anys i mil aventures regularitza la seva residència, troba feina estable i es reuneix amb la seva família. S'aplica amb entusiasme a construir el seu somni: donar una bona educació als seus fills i veure'ls ben situats a la vida.

L'argument es descabdella de manera alterna. L'Amir evoca les seves vivències des del temps que era un immigrant il·legal fins al moment que pot fer venir la seva família. La Parvin descriu la seva adaptació a un pare, un país i un entorn desconeguts. A mesura que creix, la Parvin nota com els llaços familiars i la seva identitat es desfan.

Els conflictes

L'Amir viu en una casa compartida amb alguns compatriotes, fa feines sense contracte i envia tots els diners que pot a la família. Somnia legalitzar la seva situació i reunir-se amb la Salma, la Parvin i el Hassan. Quasi se n'ha sortit, però un crim passional li trastoca els plans i es desorienta per un temps.

En Hussein retrata la por de l'immigrant a ser descobert, sigui per problemes amb la llei, haver de recórrer a assistència mèdica o, simplement, per mala sort. Un aire de fatalitat corca les estratègies de defensa, inútils davant les tensions generades per la sexualitat no satisfeta i un triangle amorós protagonitzat pels seus companys de residència que acaba en tragèdia.

A l'inici del retrobament familiar, l'Amir vol que els fills s'integrin al país i parlin en anglès. En canvi, la Salma viu amb dolor el desarrelament i la pèrdua de la identitat natal. Els conflictes es fan grans amb els fills. Hi trobareu el pes de la tradició i els prejudicis a l'hora d'enfocar el futur de la filla i la permissivitat total amb el fill. L'Amir s'havia enfrontat de jove a la superstició, però quan es tracta de la seva filla caurà en tots els prejudicis que criticava i veurà com el conflicte es resol d'una manera que no esperava.

Més informació:

• Abdullah Hussein a les Biblioteques
• Maya, Jaggi. "Celebrity behind the counter : Abdullah Hussein tells Maya Jaggi how he wrote while running an off-licence". The Guardian (1 jul. 2000).

Recomanat per Xavier Vidal. Bib. Collbató. 

Obras recull les cartes d'Epicuro ( a Herodóto, a Pitocles i a Meneceo), el Testament, les Sentencies i Màximes i una selecció de Fragments a més d'un extens estudi preliminar de Montserrat Jufresa.

Epicuro de Samos va viure entorn de 341 – 270 a C. a l'antiga Grècia. Va escriure molt, però gairebé només ens ha arribat el que va recolliir Diogenes Laercio a la seva obra Vidas, opiniones y sentencias de los filósofos más ilustres. Epicuro va fundar la seva escola de filosofia "El Jardín" als afores de Atenes, i contràriament a les convencions socials, acceptava en termes d'igualtat a homes i dones, rics i pobres i fins i tot esclaus.

L'objectiu principal de la seva filosofia era aconseguir la felicitat: una ment lliure de preocupacions i un cos lliure de dolors. Ha perdurat la impressió de què aquest filòsof proposava la desmesura per aconseguir el plaer, però res més lluny de la realitat. Per Epicuro el plaer radicava en ser feliç amb el que es té al nostra abast, en tenir plaer menjant pa i aigua.

Per canviar la societat que ens envolta hem de començar per nosaltres mateixos, aconseguint ser feliços mitjançant una vida mesurada i plaent. No serà pas l'acumulació de riqueses ni de béns materials el que ens donarà la felicitat, ja que ens lliguen a unes necessitats que no sempre estem en condicions de satisfer.

En aquests temps que corren, on es veu la necessitat de què l'ètica estigui present a tots els àmbits de la vida, és bo de retrobar-nos amb autors que en parlen. Molt recomanables les seves màximes, de lectura ràpida i amena.
Un tastet:
"54. No hay que pretender filosofar, sinó filosofar realmente; pues tampoco necesitamos parecer sanos, sinó estar sanos de verdad."

Més informació:

• Epicur a les Biblioteques
• Article "Epicuro, un remedio para la crisis" al diari El País

Recomanat per Bib. Cervelló. 

Norah Jones, filla del famós músic Ravi Shankar, pianista i cantant que ha col.laborat amb grans figures de la música de jazz i de blues centra aquest enregistrament "Featuring Norah Jones", dedicat a la música de Ray Charles. Es tracta d'una compilació de diverses trobades amb artistes de la talla de  Willie Nelson, Ray Charles, Herbie Hancock, The Foo Fighters,  Dirty Dozen Brass Band o Dolly Parton i acompanyada de músics extraordinaris com Wayne Shorter o Dave Holland.

Més informació:

• Norah Jones a les Biblioteques
• Norah Jones a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib, Josep Roca i Bros. Abrera.

Estimes la música? T'apassionaria ser DJ? Ja ho ets, t'has quedat estancat i no saps cap a on dirigir els teus passos? Si la teva resposta a qualsevol d'aquestes tres preguntes ha estat sí, llavors aquest és el teu llibre. Entre el manual i l'experiència autobiogràfica, Ema DJ (sens dubte una de les millors discjòqueis de nostre  país) uneix la seva veu a la dels més prestigiosos professionals i junts expliquen tot allò que en la seva opinió fa bo un DJ, contagiant l'amor per una professió la principal premissa de la qual és la comunió amb el públic. Descobreix una manera diferent d'apropar-te a la taula de mescles que va molt més enllà dels típics manuals per a principiants centrats únicament i exclusivament en els aspectes tècnics (que aquí també es tracten, però sense descuidar un altre tipus d'assumptes com qüestions legals o utilització efectiva de les xarxes socials passant, és clar, per tot el relacionat amb la música).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Mostra les vicissituds, problemes i controvèrsies per les quals van travessar algunes de les produccions més mítiques del cinema espanyol. Pel·lícules amb temàtiques molt diferents que, en molts casos, es van veure sotmeses a la censura més atroç i que van mostrar, malgrat això, la manera de viure, sentir i pensar d'una nació molt diferent a la que avui coneixem amb el nom de Espanya.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Joan Domènech, Gabriel Espuñes i Fèlix Masachs tornen a proposar-nos que els acompanyem en diverses excursions per l'Alt Penedès. Excursionistes incansables com són, ens presenten un seguit de caminades per conèixer el medi físic, la història i el paisatge de la comarca altpenedesenca. I ho fan en aquest llibre que ens convida a posar-nos el calçat adient, vestir-nos com cal, agafar una mica d'aigua i unes quantes fruites seques i posar-nos a caminar.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

"Acqua in bocca" és una col·lecció de modismes per parlar com un nadiu italià. Aporta explicacions clares del seu ús i registre així com exemples en el seu context.
És l'eina ideal per parlar en italià. Dóna especial èmfasi a l'aspecte cultural.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Tractar amb normalitat la sexualitat i l'afecte hauria de ser un dels pilars bàsics en l'educació dels nens i adolescents. Aquest llibre és una excel·lent guia per a què els pares puguin parlar amb naturalitat d'aquest aspecte amb els seus fills.

El llibre està estructurat en 5 grans blocs que se subdivideixen en apartats més específics i que responen a dubtes que han transmès els pares sobre aquest tema. Així trobem: bases de l'educació afectiva i sexual, infantesa: inici de tot plegat, adolescència: quan la sexualitat es vol compartir, estereotips i perjudicis: situacions fora de l'habitual? i finalment, el capítol titulat, el perquè de tot plegat. Dins de cada tema s'utilitzen anècdotes reals, explicacions i també proposen exercicis de reflexió.

L' Elena Crespi és psicòloga, directora d'Interpersonal Vic i sotsdirectora de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella de Barcelona.  Es dedica a l'assessorament d'adolescents, parelles i famílies , així com també a la divulgació de temes de salut sexual en diferents mitjans de comunicació.

Aquest es un llibre que tracta els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i ajuda a tractar aquells temes que poden ser més complicats, amb naturalitat i sense prejudicis. Alhora, intenta potenciar les habilitats psicològiques i socials dels pares per gestionar les situacions en les que s'aniran trobant amb els seus fills al llarg de la infantesa i l'adolescència.
Un llibre molt interessant, escrit amb llenguatge directe i molt entenedor, que no només s'hauria de llegir una vegada sinó tornar-lo a rellegir a mida que els nens van passant etapes.

Més informació:

• Educació sexual per a adolescents al catàleg Aladí
• Educació sexual per a infants al catàleg Aladí
• Pàgina web de l'autora
• Guia de recursos d'educació sexual i afectiva
• Sexe Joves del Canal Salut 
  
  Entrevista a l'autora al bloc d'Eumo Editorial: 

Recomanat per Biblioteca Joan Triadú de Vic

Quan la calor ens ofega, per què no transportar-nos cap a terres del nord, on trobem indrets amb paratges d'un verd frondós i la boira embolcalla les muntanyes? 

Per això us recomanem el país d'Escòcia, que té un paisatge meravellós i una cultura única que no deixaran al visitant indiferent. Indrets com el Ben Nevis, Glencoe i Caerlaverock; els llacs Ness, Lomond, Duich i Alsh; les illes d'Skye, Orcades i Shetland; i, els castells d'Eilean Donan, d'Edimburg i Stirling.
Els escocesos són mundialment coneguts per  les seves costums, la seva indumentària regional, el seu whisky, el seu paisatge, la seva música i la llengua gaèlica. Cada regió té les seves costums i dialectes, però tots estan orgullosos de la seva nació. Potser són persones de poques paraules però amb un gran sentit de l'humor i de gran hospitalitat.

L'editorial Aguilar ens presenta una guia visual per a aproximar-nos a Escòcia, fent-nos coneixedors de la cultura i la història del poble escocès, així com del paisatge, l'evolució dels castells, inventors i escriptors, clans i tartans, la música, la gastronomia i festivitats.

Les 5 zones que es destaquen són Edimburg, el sud d'Escòcia, Glasgow, el centre d'Escòcia, i les Highlands i les illes. En oferiran itineraris recomanats i informació bàsica dels llocs d'interès de cada regió, ens recomanaran allotjaments, restaurants i activitats. Informació rica i variada complementada amb fotografies, mapes i il·lustracions.

Més informació:

• Escòcia - guies a les biblioteques
• Pàgina web oficial de turisme
• Trailer Braveheart 
• Trailer Rob Roy  
• Grup musical Clanadonia

Recomanat per Núria Maymó. Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

"El català escrit 2" continuació natural d'" El català escrit" és una eina indispensable per a adquirir definitivament els coneixements normatius de nivell superior, aclarir possibles vacil·lacions i corregir errors no detectats abans. Hi trobareu els procediments que us permetran consolidar el nivell superior de català explicats de forma concisa i distribuïts en aquestes parts: aspectes formals; ortografia; morfologia i sintaxi; lèxic i semàntica, i aspectes textuals. La resolució dels dubtes més freqüents en aquest nivell. Activitats per a practicar els coneixements adquirits. El solucionari de totes les activitats. S'adreça a estudiants de batxillerat o adults que assisteixen a classes presencials, estudiants universitaris, llicenciats o graduats, funcionaris públics o opositors que es preparen de manera autodidàctica per a l'examen del nivell C2. Qualsevol persona que vol aconseguir un nivell superior de català bé en l'àmbit professional, com ara periodistes o gestors de comunicació social, bé en l'àmbit personal.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Llibre singular, que permet descobrir quins personatges s'amaguen darrere paraules com jacuzzi, quinqué, rebeca, sequoia... i 150 més. En llegiràs els trets principals de la seva vida i de la seva obra, et distrauràs amb la historia de cada paraula i fins i tot podràs sorprendre't amb una colla de curiositats inaudites. Personatges convertits en paraules es un llibre d'epònims, és a dir, de noms propis que acaben convertint-se en noms comuns. Per això fa gràcia adonar-se que un Casanova és un home seductor (Giacomo Casanova s'enamorava de totes les dones que coneixia); que una veu estentòria és una veu fortíssima (Stentor cridava tant com poden cridar cinquanta persones juntes. Benvolgut lector: deixa't seduir per epònims internacionals com platònic, epònims que caduquen, com zepelí, i epònims gairebé perennes, com watt o volt o acadèmia. El coneixement no esta renyit amb la curiositat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

El jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res però en els temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s'ha acabat el miracle de la multiplicació dels pans en forma d'aeroports, hipòdroms, carreteres, càterings. .. Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però ¿fins quan?.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La Gran Guerra assola Europa i els turcs inicien l'extermini dels pobladors armenis. Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l'esgarrifós destí que els espera i organitza la resistència. Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l'any 1915.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

"Le llamé Corbata" és una novel·la bellament escrita sobre gent que parla de coses que normalment silenciem, que conjura  la por a tot el que se surt de la norma i ens mostra l'enorme força anàrquica de la renúncia.
Al banc d'un parc es troben dos perfectes desconeguts: el jove Hiro, hikikomori un noi de vint anys japonès que ha viscut reclòs a la seva habitació els últims anys, i un home molt més gran, assalariat, un oficinista com tants d'altres. Què fan allà, fora dels seus habituals refugis? Dia rere dia van explicant-se les seves vides l'un a l'altre. Tots dos són marginats que no suporten la pressió de la societat, i en experimentar de nou l'afecte i comprovar  que després de la tristesa s'hi pot amagar el riure reprenen forces per al comiat definitiu i emprendre un nou començament en les seves vides.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La jove i introvertida Lou abandona el seu treball com a bibliotecària quan se li encarrega fer inventari dels llibres d'una mansió victoriana situada en una remota illa canadenca, propietat d'un enigmàtic coronel, ja mort. Ansiosa per reconstruir la curiosa història de la casa, aviat descobreix que l'illa té un altre habitant: un ós. Quan s'adona que aquest és l'únic que pot proporcionar una mica de companyia, sorgirà entre ells una estranya relació. Una relació íntima, inquietant i gens ambigua. Gradualment, Lou es va convencent que l'ós és el company perfecte, que fa vessar totes les seves expectatives. En tots els sentits. Serà llavors quan emprengui un camí d'autodescobriment. Malgrat l'impacte que va causar la seva publicació, Ós es va alçar amb el Governor General's Literary Award en 1976 i està considerada una de les millors (i més controvertides) novel·les de la literatura canadenca.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Vaig triar aquesta lectura per l'estiu pel títol del llibre, és el que em va cridar primer l'atenció. Al llegir la contraportada em va acabar de convèncer que seria una bona lectura i no m'ha decebut.

L'autor Nicolas Barreau és un jove francès amant de Paris. Quasi bé totes les seves obres estan ambientades a Paris i la majoria de les seves novel·les  apareix la paraula «dona» al títol, un detall a destacar.

"El somriure de les dones" té com a protagonista una dona, Aurélie, que és troba en hores baixes degut  a una mala experiència amb la seva darrera parella i la recent mort del seu pare, que la deixa propietària del restaurant Le temps des cérises.

Després de dies de soledat i tristor, tot passejant per París, entra en una llibreria en la qual hi ha un llibre que li crida l'atenció. El que ella no sap és que aquest llibre parla d'ella i del seu restaurant: s'hi explica tota la seva vida.

El llibre està escrit a dues veus: la història de la propietària d'un petit restaurant de Paris i la d'un escriptor que ha escrit una novel·la que sembla talment que parli d'ella, aquesta lectura li canvia la vida.
Cada capítol l'explica un dels dos personatges, de manera alterna, és força trepidant perquè tot el que s'explica succeeix en unes poques setmanes. No és un llibre de misteri, però sí que hi ha certa pressa per part del lector per saber com serà el desenllaç final.

És una història d'amor molt bonica, que et fa viatjar pels carrers de la capital francesa mentre t'il·lusiones amb la història, i és un llibre que manté la tensió durant tot el relat mentre esperes saber si l'Aurélie podrà o no trobar-se amb el seu l'escriptor.

Aquesta obra no us deixarà indiferents. Combina magistralment els tòpics sobre la vida parisenca amb la intriga i el misteri de la trama narrativa. Us agradarà!

Més informació:

• Nicolas Barreau a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Atles que presenta, per primer cop en aquest format, la cartografia topogràfica a escala 1:100.000. La seva cartografia ha partit del Mapa topogràfic de Catalunya 1:100.000 (2012) que s'ha actualitzat i fragmentat en 68 pàgines de mapa, el gruix de l'Atles. Part també essencial del mateix és l'índex toponímic, format per més d'11.000 entrades; de cadascuna hi consta el concepte geogràfic, el municipi, la comarca, la pàgina i les coordenades. Com a informació complementària conté tres mapes de Catalunya a escala petita (comarcal, físic i d'espais naturals protegits) acompanyats de dades relatives al seu contingut, i un mapa polític de l'Europa occidental.
Aquesta obra s'emmarca en la col·lecció d'atles de Catalunya publicats per l'ICGC o en coedició, com són l'Atles topogràfic 1:50.000, l'Atles geològic 1:50.000 i el Gran atles de carreteres 1:50.000. L'Atles topogràfic 1:100.000 aporta, a cada pàgina, una visió territorial més àmplia que la del seu homòleg a escala 1:50.000, alhora que conté força detall en relació a l'escala. Per aquest nivell d'informació i el seu tractament, permet visualitzar, per exemple, els camins d'accés a llocs emblemàtics o d'interès turístic, llocs remarcats amb pictogrames i amb la retolació.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En motiu del Dia internacional del Turisme, celebrat aquest 27 de setembre,  les biblioteques públiques i d'organismes oficials, així com els centres de documentació dels Parcs Naturals han volgut destacar una faceta: el turisme sostenible.

Aprofitant aquest espai volem recomanar aquest llibre que us ajudarà a gaudir de la natura d'una manera responsable i alhora sense malmetre el medi ambient.

És una guia molt ben estructurada per ciutats, amb un mapa que ens situa geogràficament; un apartat d'observacions on indica què podem veure, on ho podem veure, quan és la millor època, consells per poder acostar-nos sense espantar els animals, o en cas de tractar-se de glaciars, no oblidar les botes de muntanya.

També recomana altres paratges turístics dels voltants que tot i no ser espais naturals destaquen pel seu interès, poden ser les ruïnes d'Empúries, la població de Cangas del Narcea a la província d'Astúries, o la ciutat d'Alcúdia.

Cada ciutat està marcada amb un d'aquest dibuixos: el cap d'un animal amb banyes, una fulla o la silueta d'una muntanya. És la manera més senzilla d'escollir la ruta a seguir d'acord amb les preferències de cadascun: fauna, flora o geologia.

I al catàleg aladí

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=d&searcharg=ecoturisme&searchscope=171&submit=Cercar

Dia internacional del turisme:

http://www.un.org/es/events/tourismday/

Celebració del Turisme sostenible a les biblioteques i altres organismes:

http://bit.ly/EfemèridesAmbientalsBiblios

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

El món del Rei Artur, Ginebra, Excalibur i Camelot sempre ha tingut una força presència en l'imaginari popular. Aquest missatge de lluita en comú, pau i ordre esquitxat per les febleses humanes ha fascinat durant segles als lectors. Fins al punt que el Cicle Artúric s'ha convertit en un subgènere amb identitat pròpia dins de la literatura fantàstica. Així que no sorprèn que el món del còmic també hagi creat les seves versions d'aquest mite. Una de les més populars és aquesta recreació en clau futurista que es van treure de la màniga entre 1982 i 1985 el guionista Mike W. Barr i el dibuixant Brian Bolland, el gran triomfador d'aquest còmic i que, per desgràcia, no es prodiga gaire. Així que aquest volum de temàtica artúrica amb una Anglaterra atacada per extraterrestres i que torna a necessitar la presència d'Artur Pendragon i els seus cavallers (amb algun canvi) es presenta com una oportunitat única de gaudir d'un guió entretingut que el dibuix aconsegueix transportar a un altre nivell.  

Més informació:

• Pàgina de Camelot 3000 a la Wikipedia (en anglès)

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Un escriptor reviu una part de la seva joventut  a partir de les notes que va prendre en un quadern: la seva relació amb la Dannie i el seu cercle d'amics, l'assassinat de Mehdi Ben Barka i la investigació policial que va seguir.

Com a trama no sembla gran cosa, però certament "L'Herba de les nits" és l'última obra publicada per Patrick Modiano abans que li fos concedit el Premi Nobel de Literatura 2014. Haruki Murakami sonava com a favorit oficiós pel guardó en aquella edició, també Joyce Carol Oates i Philip Roth, i malgrat tot se'l va emportar Modiano. I es que L'Herba de les nits, no és una obra més a la carrera de Modiano, més aviat és una obra per fer decantar una balança.

Aparentment senzilla, amb frases gens entortolligades, si ho volem ens poden quedar en una lectura de síntesi i deixar-nos endur a una atmosfera de melancolía tot passejant pel barri de Montparnasse, a la recerca d'un amor perdut entre amposos i gent de mal viure i no gaire profit.

Ara bé, també és un plaer deconstruir la novel·la capa a capa (és una novel·la Photoshop). Podem furgar entre les trames policíaques, tot i no ser una novel·la policíaca la narració és indiciària. Podem jugar a identificar els personatges reals perquè el pes de la realitat canvia la ficció,  podem localitzar els personatges de novel·les anteriors del mateix autor perquè totes les obres de Modiano semblen estar enllaçades. Podem jugar al joc de les llums, amb tot de blancs saturats que enlluernen i obliguen a aclucar els ulls. Però sobretot les capes són geográfico- temporals: Modiano contrueix  sobre  la crònica parisenca de successos, estrat a estrat, i com un mèdium invoca els noms d'assassins, estafadors  o estraperlistes perquè es manifestin segons la seva voluntat.

Més informació:

• Patrick Modiano a les Biblioteques
• Patrick Modiano a la Viquipèdia
• Pàgina web sobr Patrick Modiano

Recomanat per Rosa López. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977) és una de les joves escriptores en llengua catalana més destacades dels darrers temps. Als divuit anys va deixar la seva Mallorca natal per a instal·lar-se i cursar estudis de Periodisme a la ciutat comtal, on encara resideix. Ha treballat en premsa, televisió i ràdio, i amb la present novel•la debutà l'any 2008 en el món de la literatura. La seva segona obra, "Egosurfing" (2010) fou la que li donà més reconeixement, avalat amb el Premi Josep Pla de Narrativa (2010). L'any 2013 publicà "Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes".

La temàtica no pot ser més fidedigne a la situació actual. Tot s'inicia el dia que la protagonista assoleix la trentena, un 23 d'abril, descrivint-se a si mateixa: "Em sento com una musa en excedència, ja no sóc una jove promesa ni tinc un càrrec reconegut. Ni apunto enlloc ni he assolit res. Una idea per a un quadre que no acaba de definir-se. Una incògnita."

D'entre totes les vicissituds a les que ha de fer front; en primer lloc, s'assabenta que en sis mesos es quedarà sense la seva precària feina de periodista, i que, a més, li apujaran el lloguer del pis. Per acabar-ho d'adobar, ha trobat per casualitat la carta que un anglès envia a una catalana que suposadament resideix al Born, i en la qual li demana que es casi amb ell. Impulsivament, intenta fer arribar aquesta carta a la seva destinatària. Alhora, la seva amiga Cati, amb qui ha compartit quasi tots els homes, la convida al seu comiat de soltera, ple d'exnòvios i examants; en Nil inaugura pis a Poble Sec i s'ha hipotecat per als pròxims trenta anys; i també hi ha el pintor Blai, Andreu el psicòleg, l'Elba, la Sophie i la Neus.

Pren protagonisme en tots els relats i escenaris de Barcelona la cervesa, fresca i amarga –la qual l'autora també cita en la pàgina de dedicatòries- que es converteix alhora en metàfora.
Un relat original, irònic i a voltes surrealista, ben estructurat i d'àgil lectura; que fa que un cop comencis no puguis deixar-lo, i amb el qual molta gent pertanyent a la que es coneix popularment com a "generació perduda" –la inestabilitat laboral i sentimental, els dubtes i pors envers un futur que es presenta totalment incert, ben diferent a la joventut que van viure els seus pares- sentirà total afinitat.

Més informació:

• Llucia Ramis a les Biblioteques
• Llucia Ramis a la Viquipèdia

Recomanat per Neus Ventura. Bib. Martorell.

Diez mujeres és una novel·la de l'autora xilena Marcela Serrano, publicada per Alfaguara el 2011.
En aquesta novel.la es narra la història de nou dones de vida i condició social molt diferent, en forma de monòleg. No hi ha cap relació entre elles, mai s'han vist però totes elles arrosseguen un passat amb episodis que les han marcat de per vida. La dècima dona, Natasha, la terapeuta, les reuneix perquè expliquin la història de la seva vida.

Aquesta psicòloga russa pensa i hi creu que compartir quelcom  del passat que arrossegues com una llosa i del qual necessites alliberar-te i treure-ho del silenci, és el millor remei perquè comenci a sanar.
Marcela Serrano ha publicat més novel•les que giren entorn a la condició de la dona, així tenim títols com Nosotras que nos queremos tanto (1991), guardonada amb el Premio Sor Juana Inés de la Cruz (1994), El Albergue de la mujeres tristes (1997) i aquesta última que us estic recomanant.
Diez mujeres està estructurada en deu capítols, un pròleg i un epíleg. Cada capítol correspon a una dona i allà ella es presenta a sí mateixa, l'últim és el que l'autora reserva a Natasha, que també té la seva història però en aquest cas és la seva assistenta qui ens narra la seva vida. Si en el pròleg l'autora ens posa en situació descrivint-nos el lloc on ha citat a les nou dones per donar-les la benvinguda , a l'epíleg ens narra l'acomiadament, l'adéu de les protagonistes i dels lectors.

Més informació:

• Marcela Serrano a les Biblioteques
• Marcela Serrano a la Viquipèdia
• Pàgina web 
• Biografia "Biografías y vidas"

Recomanat per Júlia López. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve de Sesrovires.

En un hospital, la Luci està en coma a causa de l'èxtasi, la droga de disseny més de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar el dia anterior. En poques hores s'accelera tot, i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més, per ells mateixos i per trobar el sentit de les seves vides.

Aquesta novel·la, publicada per primer cop l'any 1997, manté la seva actualitat i ha estat un èxit de vendes i de lectors tant en català com en castellà, perquè tracta temes tant propers com l'amistat i la relació entre pares i fills, i altres més conflictius però no menys habituals com les drogues o els trastorns alimentaris.

El seu autor, en Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és autor de més de 400 llibres, destaca especialment en el camp de la literatura infantil i juvenil, i les seves obres han estat traduïdes a 25 idiomes.

Més informació:

• Jordi Sierra i Fabra a les Biblioteques
• Jordi Sierra i Fabra a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Judith Viñas. Bib. Valentí Almirall. El Papiol. 

James Sveck és un noi sensible, vulnerable i culte que aprecia profundament el món que l'envolta, però no té ni idea de com viure-hi. Passa l'estiu treballant en una galeria d'art que té la seva mare a Manhattan. Allà s'inventa una nova identitat per escapar de la realitat que l'ofega. Sveck rebutja tot el que es considera com a bàsic en la nostra societat, per exemple, anar a la universitat per adquirir coneixement.

L'autor Peter Cameron va néixer a Nova Jersey el 1959 i ha treballat de professor a diverses universitats nord-americanes i dintre del món editorial. En aquesta novel.la ens ofereix una mirada divertida i sarcàstica sobre la vida confusa de la nostra societat i el difícil tràngol de passar de l'adolescència a l'edat adulta. La història ha estat comparada amb El vigilant del camp de sègol, de Salinger per la manera en què tracta els conflictes de l'adolescència.

Dir també d'aquesta novel.la que compta amb una versió cinematogràfica (Someday this pain will be useful to you) i que està traduïda de l'anglès per Eduard Castaño, professor.

Mes informació:

Sembra llibres.

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

L'autora, Núria Garcia Quera, va néixer a Barcelona el 1965. Vinculada a la centenària Llibreria Quera, especialitzada en llibres de muntanya, als dinou anys abandona la ciutat per fer de guarda d'un refugi d'alta muntanya al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Durant els vint-i-dos anys que treballa de guarda, publica guies excursionistes, reportatges en revistes geogràfiques i de muntanya, i obres literàries, guanyant premis com el Ciutat d'Olot de novel·la juvenil (1999), el Pica d'Estats de Premsa Especialitzada (2005 i 2011), el Recull de Periodisme (2006) o l'Òmnium Cultural de Narracions de Viatges (2008). L'any 2010 es llicencia en Filologia Catalana.

La col·lecció d'autora Sensus, amb un format que recorda els quaderns de viatge Moleskine, li permet combinar la literatura, els viatges i el compromís social. Actualment combina la feina d'escriptora amb una investigació toponímica.

Aquest "Nou viatge al Pirineu" repeteix el recorregut que Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs van fer el 1956. L'autora llegeix els llibres que els escriptors van escriure després del viatge: "Viaje al Pirineo de Lérida", de Cela, i "A peu pel Pallars i la Vall d'Aran", el primer de la col·lecció A peu, d'Espinàs.

Després, tot observant l'evolució del Pirineu els últims cinquanta anys, comença a escriure el seu relat de viatge amb un estil clar, de vegades poètic i d'altres amb un especial sentit de l'humor, incloent reflexions sobre el Pirineu que van conèixer els seus predecessors, però també del Pirineu que van conèixer antics viatgers de segles passats.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló.

Són molts els dubtes que es poden plantejar en el desenvolupament físic i sexual de tota dona: des de la primera menstruació, anticoncepció, el primer embaràs i lactància, el part, la menopausa, etc.

Aquest llibre és un excel·lent manual que inclou totes aquestes etapes, a més d'alguns dels problemes de salut que es poden presentar a la vida de moltes dones: infertilitat, recuperació del sol pèlvic, càncer de pit, malalties de transmissió sexual, canvis hormonals, i molts d'altres.

Després de cada apartat, hi ha un resum amb els principals aspectes descrits, fet que fa que el llibre sigui molt didàctic i entenedor.

Els autors, caps del servei de la dona de la clínica Ruber de Madrid, juntament amb el seu equip de col·laboradors, tenen una dilatada experiència professional al servei de la salut de la dona.

Completa un interessant índex per cercar qualsevol tema sobre el qual es vulgui ampliar informació.

• Dones - Salut i higiene al catàleg
• Ginecologia al catàleg

Més informació:

• Generalitat de Catalunya. Canal Salut
• OMS: salud de la mujer
• Espai web Mujer hoy
• Vídeos sobre salut de la dona, Clínica Dexeus

Recomanació feta per Núria Ojalvo de la Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

Una guia senzilla i clara per gaudir amb les millors cerveses artesanes que podem trobar actualment al mercat espanyol.

De les quatre seccions que la formen, a la primera hi ha una completa història de la cervesa, els ingredients bàsics, els processos d'elaboració, maridatges i els principals estils que van acompanyats d'una detallada taula periòdica.

En la següent, una rigorosa selecció de 61 cerveses nacionals, cada una amb una fitxa amb les seves característiques (envàs, color, elaboració, amargor, alcohol...), propietats organolèptiques i suggeriments de maridatge.

Les dues darreres presenten, per una banda, receptes per cuinar amb cervesa, i per l'altra, un compendi de totes les microcerveseries del país.

Per acabar, un directori alfabètic i per comunitats autònomes de totes les marques que existeixen hores d'ara.

Ah, se m'oblidava! I per als iniciats en el tema i amb inquietuds per crear la seva pròpia cervesa, ens explica de manera didàctica i intel·ligible com elaborar-la a casa. 

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella

Marian Keyes és una escriptora Irlandesa (10 de setembre de 1963) considerada una de les fundadores del gènere Chick Lit. Ha venut milions de còpies dels seus llibres, que han estat traduïts a més de 30 idiomes.

Va néixer a Limerick, a l'oest d'Irlanda, i va créixer a Dublín.

Després de l'institut, com que no va obtenir plaça per estudiar periodisme, va estudiar Dret a l'University College" de Dublín, on es va graduar al 1983.

Després se'n va anar a viure a Londres, on va treballar com a cambrera perquè considerava que era la feina que mereixia. Marian Keyes sempre ha admès tenir una autoestima molt baixa.

Encara que va trobar una feina d'oficinista, va començar a tenir problemes amb l'alcohol, amb el qual havia flirtejat des dels 14 anys.

Aquest fet, sumat a les diverses depressions que va patir, la van portar al seu màxim moment de crisi personal i es va veure obligada a ingressar a una clínica de rehabilitació per a toxicòmans quan ja tenia 30 anys.

En aquesta època fosca va començar a escriure relats curts que va enviar a un editor pensant que mai es publicarien, però el fet és que l'editor va endevinar el seu talent i li va encarregar la seva primera novel·la "Claire se queda sola", que va escriure un cop rehabilitada del seu alcoholisme i on reflexa tot l'abandonament en el qual es trobava immersa.

En el llibre "Mi Karma y yo",  la protagonista és Stella Sweeney és una dublinesa de classe mitjana de 41 anys, casada i amb dos fills que treballa amb la seva germana a un negoci propi d'estètica molt modest.

Un dia, enmig d'un embussament de trànsit, cedeix el pas a un cotxe i té un accident on coneix a Mannix, un metge encantador i atractiu amb el qual es torna a trobar mesos més tard, quan una estranya malaltia la deixa postrada al llit d'un hospital sense poder moure's ni parlar.

"com a tragèdia no està mal, oi?"

Doncs no us prepareu per llegir una tragèdia perquè malgrat aquest plantejament melodramàtic, l'obra està plena d'humor i optimisme, de personatges estrambòtics que fan coses misterioses i de girs inesperats que ajuden a la protagonista a prendre decisions dràstiques i no sempre encertades.

Lluny de victimismes i afectacions, l'autora ens presenta un llibre lluminós, ple d'alegria i generositat, on els personatges van evolucionant i aprenent dels seus errors.

Aquesta és la història d'una dona ambivalent, valenta, intel·ligent, forta, però també vulnerable, insegura i fràgil que es proposa tirar endavant malgrat les seves pròpies pors.

Una dona submergida en un món on la família, l'amistat i l'amor juguen un paper fonamental, on es pot palpar l'estat emocional dels personatges, on el dolor i els infortunis es barregen amb les ganes de viure i de superar-se.

I és que amb la Marian Keyes, pots endinsar-te en un univers de personatges entranyables i creïbles que et faran riure i plorar. No hi falta de res: un accident, una malaltia estranya, un divorci, un atac de cor, un home que vol donar tot el que té en un gest d'altruisme, uns fills adolescents inoblidables, una escriptora supervendes, una casa a Irlanda, un àtic a Manhattan, un llibre d'autoajuda, una assistent personal sense escrúpols, una bona amiga, un metge que faria perdre l'oremus a qualsevol dona del món i una protagonista directa, treballadora,  imperfecta, sincera i molt constant.

Un llibre lúcid, brillant i rodó que acabaràs de llegir amb un somriure als llavis.

Més informació:

• Marian Keyes a les Biblioteques
• Marian Keyes a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Entrevista a l'autora

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

A la tornada de vacances sempre ens fem bons propòsits, i un d'ells és el de fer esport. Quantes vegades hem sentit allò de "al setembre m'apunto al gimnàs"?

Per a aquelles o aquells que vulgueu emocions fortes i optar per iniciar-vos al kick boxing, aquest és el llibre ideal: si ets una persona apassionada de les arts marcials aquest és un bon llibre per consultar.

El kickboxing és un tipus de lluita moderna desenvolupada als anys 70 que cada cop practica més gent. Combina tècniques de la boxa tradicional amb espectaculars puntades de peu. 

Més informació:

• El kickboxing la Xarxa de Bibllioteques Municipal
• Federació Catalana de Kick Boxing i Muay Thai

Aprofitant que els estudiants catalans acaben de començar les classes aquesta setmana, us volem recomanar una pel·lícula que parla de la gran importància de l'educació i dels valors dels mestres en una zona remota de la Xina.

La Wei Minzhi és una nena de 13 anys, que viu en un poble de les muntanyes i que es veu obligada, per ordre de l'alcalde, a substituir durant un mes al seu mestre.

Aquest li deixa cada dia un tros de guix i promet donar-li 10 yuan si aconsegueix que cap estudiant abandoni l'escola. Això suposa un gran repte per la Wei, que ha d'intentar ensenyar  a una colla de nens i nenes gairebé de la seva edat. I tot es complica més encara quan l'entremaliat Zhang Huike abandona la classe per anar a la ciutat a la recerca de treball, i l'abnegada Minzhi haurà d'enginyar-les-hi perquè torni a l'escola.

Wei es veurà abocada a un viatge de característiques odissèiques per aconseguir que el petit torni a casa a acabar els seus estudis. Amb la seva obstinació i la seva força de voluntat aconseguirà moure muntanyes i aconseguirà que quan torni el professor no hi hagi ni un menys a l'escola.

Tota una lliçó de pedagogia i una forta crítica social al sistema educatiu del seu país i la precària situació de les famílies que viuen a la Xina rural.

La pel·lícula està dirigida pel realitzador xinès Zhang Yimou i va guanyar el Lleó d'Or del Festival de Venècia l'any 1999.

Recomanat per Bea Garcés. Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

"Vull esmorzar petons" de la periodista Trinitat Gilbert és un recull de les millors frases dites per nens i nenes de manera innocent sobre qualsevol tema.
Paraules que no diuen bé o s'equivoquen i que fan molta gràcia, per exemple "Vull un pit suís" enlloc de "Petit Suisse" o els que s'estimen més "el pa amb follet" que "el pa amb fuet".

Al final del llibre hi ha un espai en blanc per incloure-hi frases, ocurrències dels nostres petits de casa. Us deixem unes quantes que ens han fet riure molt

Lluc, 4 anys:
- Mare, com em va posar a mi el pare a la teva panxa? No me'n recordo. M'ho expliques?

Aniol 4 anys:
Un dia a Montserrat mirant els nens de l'escolania diu
- Perquè van vestits de Skywalker?

Clàudia 6 anys:
- Per què et tiren aigua al cap quan et bategen si ja ens dutxem cada dia?

Jordi 5 anys:
- Quan jo em casi, on aniràs a viure, pare?

Clàudia 6 anys:
- He descobert que llegir és com tenir la tele al cap.

Més informació:

• Trinitat Gilbert a les Biblioteques
• Pàgina web de la il·lustradora Marta Altés 

• Presentació del llibre

Recomanat per Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat.

L'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol, de ben segur, és conegut per tots vosaltres per obres com la La pell freda (2002), el recull de relats curts Tretze Tristos tràngols (2008) o la celebrada Victus (2012). La guionització d'El bosc, de mans del propi Piñol i que forma part del recull de contes Les edats d'or (2001), ha contribuït també ha engrandir la dimensió mediàtica de l'autor.

Aquí, però farem especial atenció a Pandora al Congo (2005). Aquesta és la segona novel•la de l'autor i reflecteix la peculiar visió de Piñol sobre l'Àfrica i la construcció novel•lística. Amb una narrativa fresca i àgil, de frases curtes, que defuig les locucions i que es revesteix d'una fina ironia, aquesta obra ens transporta a dos mons que s'entrellacen i s'alimenten: la grisa i emmidonada Anglaterra de 1914 i la salvatge i feréstega Àfrica colonial. El punt d'unió d'aquests paisatges aparentment tan oposats és un "negre" literari, Thomas Thompson, que subsisteix escrivint novel•les de fulletó fins que se li presenta una oportunitat  que pot catapultar-lo directament a la fama: relatar la història que salvarà o condemnarà Marcus Garvey, un peculiar personatge acusat d'homicidi.

Com a l'obra de Cervantes, en aquesta caixa de Pandora s'encabeixen diversos gèneres; com la novel·la detectivesca, elements meta literaris o la ciència ficció. Aquesta frondositat d'elements apuntala una sòlida estructura argumental que guia al lector per les parts més bondadoses, i també les més monstruoses, de la consciència humana. Ens convertim així, també nosaltres, en exploradors que es perden entre els límits de la realitat i la ficció, de la mentida i la veritat. I que no saben si són espectadors d'una novel·la d'aventures o descobridors d'una lúcida metàfora de la condició humana.

–El que va passar al Congo supera l'enteniment humà, Thomson. És una d'aquelles històries que ens fan dubtar de tot. Escolti-la i escrigui-la. Mai he sentit res de tan extraordinari. Mai. I vostè tampoc.

Més informació:

• Albert Sánchez Piñol a les Biblioteques
• Albert Sánchez Piñol a la Viquipèdia
• Entrevista virtual
• Albert Sánchez Piñol al club del llibre

Recomanat per Maria Montoriol. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat. 

L'any 2009 el director de cinema, i tot un referent en la direcció de cinema de fantasia i ciència-ficció, Guillermo del Toro, va publicar junt amb l'escriptor Chuck Hogan la primera part de la Trilogia de la foscor: Nocturna (The Strain).

En aquell moment el gènere de vampirs es trobava en ple vigor gràcies sobretot a l'adaptació de les novel·les de vampirs de la Stephanie Meyer, Crepuscle.

No oblidem que el gènere de vampirs sempre ha tingut una gran acollida per part del públic, tant en el món de la lectura, com en el món del cinema. Anne Rice, amb la seva Entrevista con el vampiro, adaptada al cinema a mans de Neil Jordan i protagonitzada per Tom Cruise i Brad Pitt, com també l'adaptació al cinema de la trilogia Crepuscle, de la mencionada autora Stephanie Meyer , van aconseguir ser tot un èxit a la taquilla i best-seller en el mon editorial.

La novel·la d'aquesta ressenya, Nocturna, de moment no ha tingut una adaptació cinematogràfica, però sí que l'ha tingut en sèrie de televisió. En els dies actuals, l'èxit de públic es mesura més en l'audiència d'una sèrie de televisió que en la recaptació en taquilla d'una pel·lícula. Sembla que produir sèries televisives surt més rentable que produir pel·lícules. Són moltes les sèries que des de ja fa uns quants anys, envaeixen els canals de televisió, ja sigui de canals públics, com de canals privats. Per tant, era d'esperar que una trilogia com Nocturna (The Strain), s'adaptés a una sèrie de televisió, que per cert, va ser emesa per Cuatro a les nostres pantalles fa poc més d'un any.

La trilogia de la foscor, és formada per tres volums: Nocturna (2009), Oscura (2011), i Eterna (2011). La trilogia ha aconseguit esdevenir tot un clàssic literari dins el gènere de l'horror.
La historia parteix d'un esdeveniment que fa posar els pels de punta: un avió aterra a l'aeroport John f. Kennedy de Nova York,  sense cap rastre de vida humana dintre de l'avió. No hi ha cap senyal de vida dintre, cap comunicació i tot sembla indicar que alguna cosa estranya ha passat. Els protagonistes de la historia no trigaran gaire a descobrir que tot els ocupants de l'aparell han estat infectats amb un virus que fa que després, d'una estona incubant… es llevin transformats en vampirs.
La història aconsegueix enganxar al lector des del primer capítol perquè el suspens i l'angoixa de saber què està passant prenen protagonisme durant tota la trama.

Guillermo del Toro és famós per dirigir clàssics del gener de l'horror i la fantasia, com ara: Cronos (1993), Mimic (1997), Blade II (2002), Hellboy (2004), Hellboy: el ejército dorado (2008), Pacific Rim (2013), o les obres mestres enquadrades dins la Guerra Civil espanyola: El espinazo del diablo (2001) i El Laberinto del Fauno (2006). Del Toro, des dels seus inicis com a realitzador, sempre ha tingut una visió molt personal de la fantasia, i a les seves pel·lícules ens ofereix mons increïbles plens de màgia, fantasia i on l'horror gairebé pren pinzellades de pura poesia.

Chuck Hogan, és escriptor, també relacionat amb el món del cinema. És l'autor de Prince of thieves: A Novel, obra que després va tenir la seva adaptació cinematogràfica: The Town (2010), protagonitzada per Ben Affleck.

• Guillermo del Toro a les Biblioteques
• Chuck Hogan a les Biblioteques
• Guillermo del Toro a la Viquipèdia
• Chuck Hogan a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Serra. Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí. 

Tosca, un drama a tres bandes en tres escenaris romans

Segur que heu sentit parlar alguna vegada de Tosca, una de les òperes més famoses de la història, una de les més representades i estimades pel públic.

Tosca, és una òpera de Giacomo Puccini, un dels grans compositors italians, nascut a la Toscana italiana el 1858 i mort el 1924. A cavall dels segles XIX i XX, Puccini és considerat el màxim exponent del verisme, que apropa la realitat de la vida diària, les emocions i els sentiments de la gent real a l'òpera, tal com fa el realisme a la novel•la. Autor, entre altres grans òperes, de La Bohème, Madame Batterfly, Manon Lescaut i Turandot, que deixà inacabada en morir el 1924.
El dia de l'estrena de Tosca, el 14 de gener de 1900, a Roma, va  assistir la Reina Marguerita i altres personalitats i polítics italians, i a causa del transfon polític i la violència que traspua l'obra va haver-hi força divisió d'opinions entre els seguidors i detractors de Puccini. Malgrat tot, a partir de la segona representació va assolir un èxit total, i Tosca és des de llavors una de les obres del repertori puccinià més estimades pel públic.

L'escenari:
L'acció es desenvolupa en Roma, en tres escenaris reals: l'església Sant'Andrea della Valle, Palazzo Farnese i Castel Sant'Angelo.

Context històric:
Al·ludeix als fets històrics de 1800 i les invasions napoleòniques que desencadenaren enfrontaments dels italians entre els partidaris dels francesos, com a signe de llibertat, i els partidaris del govern establert conformat per l'Imperi austríac, el Regne de Nàpols i els Estats Pontificis. Quan les tropes franceses ocupen Roma es proclama la república romana, suprimint els Estats Pontificis; però, aprofitant la marxa de Napoleó a Egipte, l'exèrcit fidel de Fernando IV enderroca la nova república i persegueix els republicans. Quan torna Napoleó a Europa i s'enfronta als austríacs i seguidors reials aquest guanya, però les primeres notícies els donen per derrotat. És en aquest punt que té lloc la trama de Tosca, i aquest equívoc desencadena el drama i la mort dels protagonistes.

Personatges principals:
Mario Cavadarossi: Pintor, amic de la revolució. Paper de tenor
Floria Tosca: cantant famosa, amant de Cavadarossi, molt gelosa. Paper de soprano
Scarpia: cap de la policia borbònica; cruel, lasciu i despietat, desitja a Tosca. Paper de baríton.

Argument resumit:
L'excònsol de la República romana, Angelotti, fuig de la presó del Castel Sant'Angelo i s'amaga a la capella familiar de Sant'Andrea della Valle, on el pintor i amic seu Mario Cavaradossi, està treballant. La presència de Floria Tosca, famosa cantant i amant de Mario i les sospites sobre el fugitiu, porten a Scarpia, cruel cap de la policia romana, a l'església. Aquí aprofitant la gelosia de Floria atia el foc de la sospita de què Mario té una amant per fer que ella delati a Mario i Angelotti. Scarpia fa detenir i interrogar sota tortura el pintor als seus apartaments del Palazzo Farnese. Tosca demana clemència, però incapaç de resistir l'horror de la tortura a que és sotmet Mario, acaba confessant l'ajuda brindada a Angelotti en la fugida i on s'amaga aquest. Scarpia  però, no cedeix i assegura que Mario serà executat, tot i això li promet salvar la vida del seu amant amb un afusellament simulat si cedeix al seu desig sexual. Tosca consent però li fa signar un salvo conduit per sortir de Roma, després enfollida per l'odi i el dolor, assassina Scarpia d'una ganivetada: "Questo è il bacio di Tosca!". Quan arriba a la torre de Sant'Angelo, s'hi troba amb el seu amant i l'adverteix de l'estratègia pactada, però l'escamot, seguint les ordres de l'esbirro de Scarpia i d'acord amb ell, dispara de debò. Tosca s'adona del cruel engany i quan van a detenir-la es llança al buit.

L'òpera consta de tres actes, cadascú dels quals es desenvolupa en un escenari diferent, l'església on Cavadarossi pinta un retaule (Acte I), el Palazzo Farnesso, on viu Scarpia (Acte II) i Castel Sant'Angelo, presó i lloc d'execució (Acte III). El drama transcorre en poques hores, entre el 17 i el 18 de juny de 1800 (batalla de Marengo)

La gravació que us recomanem és el DVD gravat en el Teatre de L'Scala de Milan, sota la direcció de Riccardo Mutti. La soprano Maria Guleghina esdevé una Tosca magnífica acompanyada de Salvatori Licitra, com a Mario, i el gran Leo Nucci, com el malvat i cruel Scarpia.  Aquest és el document que podreu trobar en més biblioteques, però qualsevol de les gravacions en DVD o CD que pugueu trobar en la biblioteca més propera serà una excel·lent opció.

Amor i passió, intrigues polítiques, assetjament sexual, tortura, assassinat, afusellament, suïcidi...Tant si sou amants de l'òpera com si us voleu apropar per primera vegada, aquesta és una obra que us farà vibrar d'emoció, amb una melodia extraordinària, i unes àries bellíssimes i populars que segur reconeixereu, i de les que us deixem una mostra.

Més informació:

• Puccini a les biblioteques 
• Tosca a les biblioteques
• Puccini a la wikipedia
• Tosca a la wikipedia
• Tosca a I'opera
• Puccini en Allmusic
• La Batalla de Marengo
• Vídeo: Recondita armonia (Acte I) Cavadarossi: Plácido Domingo
• Vídeo: Visi d'arte. Tosca: Maria Callas
• Vídeo: E lucevan le stelle... Cavadarossi: Josep Carreras

"Tener ideas no es difícil. Es un proceso que podemos provocar, aprender, mejorar e incluso aborrecer. Por otro lado, también es un proceso que podemos integrar simplemente en nuestra vida, en nuestro día a día, transformando una rutina en una auténtica aventura en la que podemos mejorar, cambiar e incluso comernos el mundo entero." (Estret del llibre)

Aquest llibre desmunta el tòpic que diu que el procés creatiu és producte de la inspiració de ments excepcionals. Però segons el Pau Garcia-Milà, la creativitat no és un do, sinó una actitud que s'ha de treballar cada dia. I es fomenta amb hàbits, com portar una llibreta d'idees, o no descartar idees per absurdes que puguin semblar de sortida.

Pau Garcia-Milà és un empresari i comunicador nascut a Barcelona en 1987. Va fundar la seva primera empresa, eyeOS, als 17 anys, que va ser posteriorment adquirida per Telefónica. Durant aquest període, va ser nomenat Innovador de l'Any en 2011 per la publicació del MIT TR-35, i va guanyar el premi dels Prínceps d'Astúries i de Girona "IMPULSA Empresa 2010″.

Actualment coordina el seu treball en la seva última empresa, IdeaFoster, amb la docència en ESADE (on és professor del Màster en Digital Business), i en IMD, on és membre extern de l'equip investigador del centre de recerca VC2020.

Per saber-ne més

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

Com en qualsevol altra etapa de la vida, la millor manera per endinsar-se en la jubilació i gaudir-ne  és preparar-la  de manera conscient  i amb temps suficient. Jubilarse no és només deixar de treballar. Tampoc és sinònim de retirar-se del món.
La jubilació obre pas a una època de la vida en la que hauria de ser possible dur a terme projectes personals que siguin gratificants i és per això que cal avançar-se al canvi i planificar allò que es vol fer i de quina manera ocupar el temps.
Aquesta obra ofereix pautes per afrontar la jubilació d´una manera humanista i des de el punt del vista mèdic.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre no és un manual de les coses òbvies. És una apel·lació a la intel·ligència de qualsevol emprenedor que vulgui posar en marxa un projecte.  Del diàleg entre Salvador Alemany amb Martí Saballs, periodista i director adjunt del diari Expansión, on recorre el conjunt de les seves aventures personals i professionals, des de les experiències com a vicepresident del FC Barcelona i presidentde la seva secció de bàsquet, fins al seu esforç resilient en la gestació de la multinacional Abertis. Alemany ens mostra de quina pasta ha d´’estar fet l´’empresari d´’avui en dia: «sempre a l´’aguait de l´’actualitat i dels profunds canvis econòmics, empresarials i financers». De les seves refl exions es desprèn que el món de l´’empresa i el de l´’esport  s´’assemblen. Qualsevol bon directiu ha de ser com un entrenador: per a cap d´’ells no hi ha una fòrmula màgica, llevat de superar la por de perdre, assumir la responsabilitat i jugar la partida, aprofitant els metres d’´avantage.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recorregut reflexiu i crític sobre els forns i fleques de Catalunya. Repàs de la tradició i de les fórmules d'elaboració del pa heretades d'antany i traspassades de generació en generació per mitjà dels forners, un ofici que poc a poc es va recuperant i rep saba nova.
Llibre que ens fa descobrir un món de forns i forners, així com de tècniques amb que tradicionalment es fa el pa en aquest país. Un viatge unic a través del qual coneixerem la tradició o l'actualitat en l'elaboració del pa a Catalunya.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Adéu còctels i combinats, cerveses artesanals i infusions macrobiòtiques: arriba el vermut!
Una terrassa on toqui el sol, bona companyia i un vas de vermut: tot un estil de vida.
Per què es tan modern recuperar el que ja bevien els nostres avis? Per què ens el prenem de la mateixa manera, al mateix moment i amb les mateixes tapes?
Una obra plena d' humor amb consells enginyosos i propostes inèdites, receptes sorprenents, anècdotes curioses i les millors vermuteries per degustar la beguda de moda.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Mentre intenta mantenir-se allunyat de l'alcohol, Timothy Warner alterna les seves classes de postgrau a la Universitat de Miami amb les reunions d'un grup d'autoajuda per a addictes. El seu tiet Ed, metge psiquiatra i alcohòlic rehabilitat, és el seu gran recolzament moral.

Preocupat perquè Ed ha faltat a una cita, Moth es dirigeix a la consulta del seu tiet i el troba mort, enmig  d'un bassal de sang. Aparentment, s'ha disparat a la sina. Per la policia, es tracta d'un cas clar de suïcidi i aviat dona el cas per tancat.

Malgrat tot, Moth està convençut que va ser assassinat. Desolat i decidit a trobar ell mateix a l' assassí, busca recolzament en l'única persona en la qual pot confiar: Andrea Martine, que havia estat la seva xicota i a la qual no veu des de fa quatre anys. Tot i que es troba enfonsada a una depressió després d'haver viscut una situació traumàtica, Andy s'implica a fons en la investigació del crim que els dos joves posen en marxa.

Moth té dos reptes per superar, mantenir-se sobri i convèncer a Suzane, l'Ajudant del Fiscal de l'Estat, que el seu tiet ha estat assassinat. Però la Suzane arrossega també els seus propis problemes. És addicta a la cocaïna i coneix a Moth de veure'l a les reunions  d'autoajuda per addictes a les quals ella també hi assisteix cada setmana.

Mentre lluiten contra els seus dimonis interiors, els protagonistes s'aniran endinsant en un territori fosc i desconegut, habitat por una ment tortuosa i venjativa que no flaquejarà davant de res per aconseguir el seu objectiu.

És el darrer thriller psicològic de l'autor, un mestre del gènere amb novel·les de referència que l'han convertit en un èxit de vendes a nivell internacional. En aquesta ocasió segueix aprofundint en la natura del mal que habita dins la ment humana amb una trepidant història que es converteix en una cacera a vida o mort entre un assassí venjatius i dos joves estudiants que busquen la veritat sobre la mort de Ed Warner.

La trama es desenvolupa de manera àgil i les claus per descobrir el misteri remunten al lector fins al passat de la víctima, on un assassí despietat ha traçat un pervers pla de venjança que inclou altres víctimes. Un psicòpata disposat a tot per aconseguir el seu sinistre objectiu.

És un llibre ben estructurat, on els protagonistes canvien els papers, on les sorpreses van embastant cada capítol per acabar donant forma a un thriller psicològic amb un final molt sorprenent que de ben segur agradarà a tots els aficionats a la novel·la negra.

L'autor John Katzenbach va nèixer el 23 de juny de 1950 als EUA. És Periodista i fill del conegut advocat nord-americà Nicholas Katzenbach.  A l'any 1987 va decidir dedicar-se completament a la tasca d'escriptor.

Ha treballat com a cronista per al The Miami Herald i Miami News i ha estat col·laborador, entre altres, de publicacions periòdiques com The New York Times, The Washington Post i The Philadelphia Enquirer.

Ha publicat onze novel·les, totes grans èxits de venda, i algunes han estat adaptades al cinema: Juicio final, protagonitzada por Sean Connery i Lawrence Fishburne, Al calor del verano, con la participació de Kurt Russell i  Andy Garcia i La guerra de Hart amb Bruce Willis i Colin Farrell.

La seva novel·la El Psicoanalista, publicada al 2002, és el seu llibre més popular, encara que tots els seus llibres s'han instal·lat com a referents del thriller psicològic.

Segons el seu propi autor, només allò extern el defineix como un home normal: li agrada la vida en família, té dos fills, un gos i li agrada pescar. Però el seu paisatge interior està farcit d'aventures i conflictes.

Més informació:

• John Katzenbach a les Biblioteques
• John Katzenbach a la Viquipèdia
• Book trailer

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

És evident la crisis sistemàtica i global que està vivint la humanitat i que ens afecta a tots nivells, tant interiors: valors, mentalitats,...com exteriors: organització social, economia, política, medi ambient... S'ha posat en joc l'estabilitat del planeta Terra i de l'equilibri de la vida per això és cada vegada més important que aconseguim el més aviat possible un nou model de convivència global.
En el llibre que us recomanem: "Construimos biocivilización : hacia un nuevo paradigma de convivencia planetaria" veus destacades fan propostes per aportar solucions en aquesta direcció. Aquestes van sorgir com a debat dins el Tercer Seminari Internacional de Convivència Planetària, organitzat per Imago Catalunya l'any 2004.
Destaquem, entre altres, la participació de Chico Whitaker, un dels vuit fundadors de Fòrum Social Mundial i premi Nobel alternatiu d'Economia; Cándido Grzybowski, director de IBASE Brasil, o Vandana Shiva, referent mundial de l'Ecofeminisme i una de les filòsofes de la ciència amb més prestigi a escala internacional.
Recomanat per Núria Paule. Biblioteca Casino de Manresa

Si viatges a Namíbia et recomanem aquest llibre classificat com a "inclassificable" pels seus autors, el desaparegut Joan Barril i l'escriptor Vicenç Villatoro. Els dos autors hi viatgen en moments diferents,  Villatoro per recomanació de Barril que hi ha viatjat diverses vegades, i d'aquests viatges en surt aquest petit tresor, aquest recull de poemes, pensaments i reflexions. No és doncs una guia de viatge convencional, però ens transmet l'esperit d'aquesta terra que ells anomenen el " petit paradís de reflexió" .

Tota la plana
color de palla esgrogueïda.
Al damunt,
muntanyes minerals i dunes roges.
El miracle d'un arbre

Desert a Sesriem
Vicenç Villatoro

Recomanat per : Eva Leucó. Biblioteca Antoni Pladevall i Font.Taradell

L'obligació de quedar-se cada divendres amb la seva àvia especialista a cuinar plats amb col i amant del Scrabble, mentre els seus pares van a veure un espectacle de dansa, és enormement avorrit per a Ben. Un d'aquests divendres, buscant galetes en una llauna, descobrirà que on abans hi havia galetes, ara hi ha joies (arracades, collarets, anells...). Tot sembla indicar que la seva àvia és una lladre de joies internacional. Les nits dels divendres ja mai seran iguals.
El llibre està il·lustrat per Tony Ross que també ha il·lustrat altres llibres del mateix autor, com d'altres autors infantils i juvenils anglesos.
El 2013 també es va fer una versió per a la TV d'aquest gran èxit de David Walliams, conegut, també, per el seu treball com a actor a la sèrie Little Britain.

• Més obres de David Walliams, en anglès, a les nostre biblioteques
• I il·lustrats per Tony Ross
• Pàgina oficial de l'autor

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca la Bòbila de L'Hospitalet de Llob.
 

Us heu preguntat mai si cal gastar molts diners per comprar un bon vi? Si podem trobar vins de qualitat en els supermercats? O bé, si podem servir un vi de 4 euros i sorprendre els nostres comensals?

La resposta per a totes és sí, sobretot si ens ajudem de Los supervinos 2015, una guia de referència de vins econòmics i de qualitat.

Joan C. Martín, enòleg i escriptor, ha integrat 134 vins (26 blancs, 17 rosats, 99 negres i 8 caves).  Tots els podem comprar al súper i no ens costaran més de 6,99 €, tot i que al final n'inclou 16, els megavins, de fins a 14,99 €.

A més, hi figuren 39 referències vinícoles de Catalunya, on 8 d'elles obtenen la màxima puntuació. Voleu saber quines són? El megacava Sumarroca Brut Nature Gran Reserva 2010 (DO Penedès); els vins Espelt Sauló i Martí Fabra Selecció Vinyes Velles (DO Empordà); el negre Dairo Crianza  (DO Montsant) i el rosat Ermita d'Espiells Rosé (DO Penedès). De la DO Terra Alta, Casa Mariol Reserva Cabernet Sauvignon i Casa Mariol Ull de Llebre; i finalment, el clos Gebrat Crianza de la DO Priorat.

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella

Italo Calvino (Santiago de las Vegas, l'Havana, 1923 - Siena,1985) és un clàssic contemporani italià fonamental i un dels escriptors més influents del segle XX . La seva  obra narrativa que abasta des del neorealisme social posterior a la segona Guerra Mundial fins al gènere fantàstic i la literatura experimental, a més d'una brillant obra crítica que no ha perdut gens de vigència.

"Si una noche de invierno un viajero" explica les vicissituds d'una lectura frustrada. Els protagonistes són un lector -el Lector- i una lectora -la Lectora- i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s'ha proposat aniquilar tota fascinació per la lectura. Amb aquesta novel·la excepcional, Italo Calvino fa una reflexió insòlita sobre la literatura i captiva el lector precisament amb una història sobre la impossibilitat de llegir.

Més informació:

• Italo Calvino a la Viquipèdia
• Espai web dedicat a l'autor dins l'Editorial Siruela
• Documental de Nereo Rapetti, l'any 1974
• Entrevista al programa "Bookmark. BBC", a l'any 1985
• Italo Calvino, al galope del hipogrifo. "El País"
• Italo Calvino: "Me aburro escribiendo". "El País"

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

Pura vida és una vivència angoixant i, alhora, reflex de la solidaritat entre els que coneixen, respecten, viuen i estimen les muntanyes. Un lligam inevitable entre la vida i la mort.

El documental narra l'operació de rescat iniciada a l'Annapurna el 19 de maig de 2008 per intentar salvar la vida de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza (Pamplona, 29 de maig de 1967). Després d'un intent fallit d'arribar al desè cim més alt de la Terra, Iñaki Ochoa i el seu company romanès Horia Colibasanu decideixen iniciar el descens. Però un edema del navarrès els reté a la muntanya. Alpinistes d'arreu del món es troben per iniciar una cordada de rescat, però després de quatre dies, el 23 de maig, Iñaki mor al camp 4. Per desig exprés de la seva família, el cos de l'alpinista no va ser rescatat.

Pura vida és això: un viatge a l'interior de les muntanyes de la mà d'un grup de persones que ho donen tot per evitar l'impossible. El documental recull el testimoni de les persones que participaren en l'operatiu i inclou declaracions inèdites del propi Iñaki Ochoa.

Atenció al vídeo que trobes a aquest enllaç:

L'any 2010, Josep Guardiola, entrenador del F.C. Barcelona de futbol, va motivar els seus jugador amb el visionat d'aquest documental. Calia transmetre a la plantilla determinants valors: capacitat de sacrifici, solidaritat, companyerisme i voluntat de triomf.

Recomanat per Marta Puig Calafell. Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

La majoria de la població ha sofert alguna vegada dolor d'esquena, independentment de l'edat, sexe o professió. De fet, en les persones majors de 45 anys aquesta molèstia és la segona causa de baixa laboral a Espanya, només per darrere dels catarros i la grip. Existeix una teoria, extreta de l'anomenada medicina darviniana, que assegura que les malalties que sofreix l'ésser humà a mesura que avança en la seva evolució són conseqüència, precisament, d'aquesta mateixa evolució i que hauríem de prendre-les com a senyals per modificar el nostre estil de vida. Se sap, que en els nostres orígens caminàvem de quatre grapes i això descartava que se sofrís aquest tipus de dolors. Quan arribem a la bipedestació, és a dir, a sostenir-nos solament sobre dues cames, la columna va passar a portar tot el pes del nostre cos. Aquest conjunt d'ossos va haver d'adaptar-se a aquesta nova vida dempeus, i no ha estat fàcil. Però lluny de resignar-nos a viure amb dolor, avui dia existeixen una sèrie de mecanismes de prevenció, tractaments i cures que poden ajudar a evitar el dolor d'esquena.

En aquest manual es recopila informació actualitzada i pràctica per alleujar el dolor cervical o lumbar amb senzilles recomanacions per posar en pràctica a casa, amb una selecció d'exercicis per alleujar el dolor i enfortir la musculatura de la zona; així com un complet i pràctic manual sobre higiene postural en la vida diària, i un exhaustiu repàs a les tècniques alternatives més eficaces en el control i prevenció del dolor.

Gary Snyder, és un dels grans poetes nord-americans  del segle XX. Pulitzer de poesia l'any 1975, va estar vinculat a la "generació beat", el moviment contracultural dels anys cinquanta que entre altres característiques va adoptar l'estudi de la filosofia oriental. L'any 1962, després d'estudiar budisme al Japó, Snyder conjuntament amb la seva dona, la poeta Joanne Kyrge i la parella formada pel poeta Allen Ginsberg i Peter Orlovsky, van iniciar una viatge per la Índia.

Aquest relat, construït a partir  dels quaderns de viatge i una extensa carta que l'autor dedica a la seva germana, ens convida a compartir el seu viatge iniciàtic al país d'origen del budisme, una Índia, tal com diu Snyder, encara no envaïda per la contracultura i el "món desenvolupat".

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca de Caldes de Montbui

El col·lapse és evitable és un llibre d'interès general i de divulgació d'un dels temes més importants de la societat actual com és l'energia. Hi ha molta gent que, per diversos motius, es resisteixen a acceptar la realitat de l'esgotament dels combustibles fòssils i la necessitat d'un canvi de model. Aquest llibre pretén mostrar que sí que hi ha solucions.

D'una manera clara i entenedora, els autors exposen la crítica situació energètica actual, basada bàsicament amb combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i els baixíssim rendiments en la seva utilització i, per altra banda, plantegen una inevitable transició dels combustibles fòssils a energies renovables (eòlica, fotovoltaica, termosolar...) i garantir el subministrament energètic.

Ramon Sans Rovira és enginyer industrial, màster en Tècniques de Gestió Empresarial i enamorat de la natura. La seva dilatada trajectòria professional l'ha portat a ser director tècnic i vicepresident de Girbau, així com a registrar nombroses patents mundials i a participar com a expert en comitès de normalització europea. Actualment és vicepresident del CMES.

Elisa Pulla Escobar és pianista, musicòloga i coach amb vint anys d'experiència professional dedicats a la docència musical, a la interpretació i a la investigació. Actualment exerceix com a catedràtica de Musicologia en el Conservatori Superior de Música Manuel Castillo de Sevilla i és sòcia fundadora i col·laboradora de CMES.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Francesc Soler i Llagostera nascut a Roda de Ter el 15 d'abril de 1978, periodista de formació, escriptor i analista polític català. Publica el 2013 "Homonots: converses amb deu gais que han obert camí".

Una lectura que no et deixa indiferent, deu testimonis que expliquen com han viscut la seva sexualitat des d'estar penat per llei fins a la legalització del matrimoni gai. Una introducció et situa perfectament amb el personatge abans de cada entrevista. Les converses flueixen en cadascun dels deu personatges, deu perfils diferents i peculiars alhora.

El llibre comença explicant el significat del títol: homonot. Tal i com defineix l'autor la paraula seria: "un tipus singular, insòlit, una persona que s'ha significat, en qualsevol activitat, d'una manera remarcable". Continua desenvolupant el subtítol: converses amb deu gais que han obert camí. Deu testimonis peculiars que han fet una mica més enllà dels interessos particulars. Però amb un denominador comú, són gais.

Al llarg de la vida dels deu homonots s'ha vist una evolució del concepte "homosexual", igual que l'evolució de les lleis sobre aquest tema. Des de la seva persecució amb la "Ley de vagos y maleantes"(1933), passant per la modificació d'aquesta com a "Llei sobre perillositat i rehabilitació social" (1970) fins a la "Legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe"(2005).

Més informació: 

• Francesc Soler a les Biblioteques
• Francesc Soler a la Viquipèdia
• Twitter de l'autor

Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter

Us sona John Boyne? I si us dic que és l'autor del best-seller "El noi del pijama de ratlles? Ara si oi? Doncs amb "El noi que no tocava de peus a terra", un altre cop, no ens deixa pas indiferents!.

És la història d'una família molt tradicional i marcada pels convencionalismes obsessionada per ser d'allò més normal, és a dir, a no cridar mai l'atenció per res del món. Fins que un dia, la ironia del destí fa que el seu tercer fill, en Barnaby, neixi amb el do de no tocar de peus a terra, o sigui, que no respecti la llei de la gravetat i s'enlairi continuament. Després d'anys de batallar sense remei perquè el seu fill deixi d'avergonyir-los, l'Alistair i l'Eleanor prenen una decisió dràstica que suposarà  per en Barnaby l'inici d'un viatge per tot el món a la recerca de la seva pròpia identitat.

Amb molt sentit de l'humor l'autor ens presenta una faula, acompanyada d'unes il·lustracions fantàstiques d'Oliver Jeffers, que ens condueix cap a una reflexió sobre el fet "de ser diferent" en aquesta societat i tot el que això implica. És una meravellosa novel·la apta per a totes les edats, escrita amb un llenguatge planer i proper al lector que permet fer-ne una doble lectura.

És un llibre perfecte per a debatre mil i unes coses amb els adolescents d'avui en dia. És un llibre ideal per a lectors que busquen obres màgiques i diferents!!!

Més informació: 

• John Boyne a les Biblioteques
• L'autor a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Bib. Antoni Pladevall i Font. Taradell

La voluntat del llibre passa per fer un gir de la visió de l'economia com a avorrida a una eina per esdevenir més formats i prendre decisions per a un futur més encertat.

És un llibre de caire divulgatiu que vol abordar accions quotidianes des d'una visió econòmica. Amb la finalitat que el públic curiós al qual s'adreça entengui conceptes que són clau en l'economia.

Agustí Segarra és catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili i Lluís Miret és professor d'economia a la Universitat Politècnica de València.

Més informació: 

• Llegir els dos primers temes

Recomanat per Bibliobús Guilleries

El cantautor de Xàtiva, Raimon, ens brinda en Rellotge d'emocions (Picap) records d'infantesa, de joventut, lletres d'amor i lluita, emocions belles i doloroses. Un disc que farà veure a qui encara no s'ha aproximat del tot a la seva obra que Raimon és molt més que "Al vent". Cantant, escriptor i poeta, la seva trajectòria ha estat reconeguda internacionalment amb el Gran Prix Carco de l'Académie Française du Disc (1967), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura d'Espanya (1995), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio de Honor de la Academia de Música Española (2007), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (2012), la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2014) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2014).

Deixa't emocionar per un dels millors cantautors del nostre país, que abans que tot és un poeta, i un considerable poeta com escrivia Pla al parlar de Raimon a Retrats de passaport (1966). Recorda que a través de les biblioteques pots accedir a bona part de la seva discografia composada per 59 àlbums. 

Més informació: 

• Raimon a l'AELC
• Articles sobre Raimon a Traces
• Raimon a la UPV 
• Raimon com a poeta. Josep Pla 
• 40 anys del maig del 68 a la UCM 

Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona

L'any 1971, el grup The Band, famós sobretot per les seves col·laboracions amb Bob Dylan, va enregistrar quatre nits de concerts en directe a l'Academy of Music de Nova York. D'aquells concerts va sortir el disc Rock of Ages, que el mateix Dylan consideraria el millor disc de la història del rock.

Ara, Capitol Records, que en el seu dia ja va publicar el disc de The Band, reedita el material d'aquells concerts, amb l'afegitó de quatre cançons més, que compten amb la veu de de Bob Dylan, i que, en el seu dia, no estaven incloses al disc Rock of Ages.

A destacar aquestes quatre cançons extra, amb Bob Dylan, i clàssics com The night They Drove Old Dixie Down.
 

Més informació:

• The Band a les Biblioteques
• The Band a la Viquipèdia
• The Band en "allmusic"

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Primera novel·la d'una trilogia protagonitzada per Fabio Montale, comandament de la policia de Marsella que vetlla per la seguretat dels barris més conflictius de la ciutat, escenari de problemes socials generats per la pobresa, la delinqüència organitzada, la xenofòbia, que el temps s'encarrega de reproduir de forma periòdica com es desprèn de l'experiència del protagonista. Es coneix prou bé els escenaris pels quals transita, on vint anys enrere va decidir d'abandonar la delinqüència que els seus germans de sang, en Manu i l'Ugo, van seguir fins a la mort. El codi d'honor i la voluntat de venjar-los portarà en Fabio a endinsar-se en una conxorxa mafiosa que té com a escenari la pugna pel regnat en el crim organitzat que enfronta les bandes provingudes de la camorra i el Front Nacional.

Jean-Claude Izzo va néixer a Marsella l'any 1945. Fill d'immigrants, italià el pare, espanyola la mare. Va morir el 26 de gener del 2000. Izoo va escriure la Trilogia de Marsella, formada pels títols Keops total (1995), Xurmo (1996) i Solèa (1998). Tots tres llibres se situen a la Marsella dels anys noranta. El seu protagonista és un policia desencantat que contempla la seva ciutat i veu la corrupció, la connivència entre la màfia i la policia, la situació del immigrants...

Més informació:

• Jean-Claude Izzo a les Biblioteques
• Jean-Claude Izzo a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

L'any 2016 farà 60 anys de la mort de Ramon Violant i Simorra, folklorista del Pallars Jussà que va dedicar part de la seva labor de recerca a la cultura popular infantil. Aquesta investigació va quedar oculta a l'inici de l'època franquista i no va veure la llum fins els anys 90, quan va ser descoberta a l'arxiu familiar.  

La joguina tradicional ens presenta més de 150 joguines que els infants d'altres temps construïen a partir dels materials que tenien més a l'abast: plantes, flors, fang, fusta, canya, paper, cartró i naips, entre molts d'altres.

Amb aquest llibre podreu conèixer la diferència entre ballarugues, baldufes i trompinxos, i aprendre a fer mobles en miniatura amb plomes d'oca o de gall. Segur que tampoc us passen per alt les llanternes "cap de mort" que els infants feien a l'estiu buidant els carbassons, que us recordaran les carabasses del Halloween anglosaxó.

El llibre va acompanyat de les il·lustracions originals d'Alexandre Cardunets, minucioses i molt explicatives.

Més informació:

• La joguina tradicional a les Biblioteques
• Més documents sobre el joc i les joguines tradicionals catalanes a les Biblioteques

Recomanat per Aina Homs. Bib. Polinyà

Es possible la vida en comuna? Es utòpic l'antic ideal hippy de viure plegats sense els lligams de la família convencional? Son factibles famílies de 30 o 40 persones convivint sota un mateix sostre?

Doncs el 1972 en una petita regió francesa, un grup de joves esquitxats encara per l'esperit del maig del 68, decideixen posar en marxa una petita col·lectivitat rural en un antic molí per intentar canviar des de la base la societat capitalista i productivista que tant refusen. Un somni que durarà anys amb alts i baixos, clars i obscurs i que finament s'extingirà deixant un interesantíssim llegat sobre la condició humana, la seva relació social, i el mon que ens ha tocat viure.

Aquesta es la seva crònica editada magníficament per La oveja roja en dos volums. L'autor, Hervé Tanquerelle entrevista a un dels protagonistes d'aquesta experiència, en Yann Benoît, que ens desgrana tot el procés des de la concepció, durant la seva realització, i fins la seva fi: Les relacions entre companys, parelles, amics, i fills; la gestió de la economia domèstica i la generació de ingressos; les relacions amb els pobles veïns, etc.

Un interesant recorregut al voltant de la materialització d'una aspiració i d'un anhel que ens farà reflexionar sobre els ser humà, la seva relació social i la seva integració amb l'entorn.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Per aquelles persones que són previsores i els agrada estar preparats, recomanem aquesta obra.

Si mai heu anat a buscar bolets i aquest any voleu estrenar-vos, la Primera guia del  boletaire és el llibre perfecte. Elaborat per un expert en el tema com és en Ramon Pascual, un dels socis fundadors de la Societat Catalana de Micologia i autor de diferents obres relacionades amb aquest tema.

La seva presentació és molt senzilla i fàcil de seguir, doncs abans d'entrar en matèria i explicar-nos els bolets pròpiament dits fa una petita introducció on explica què és un bolet, de quines parts es compon  (amb un dibuix il·lustratiu), com collir-lo. Igualment recomana respectar el bosc amb petites accions que semblen òbvies: no deixar restes o envasos,  no tallar flors ni arbres, ni collir bolets menuts.

Però també recomana que en cas de dubte davant un bolet sobre la seva perillositat es consultin experts en el tema i si no fos possible millor deixar-los i no arriscar-se.

Aquesta guia té la mida ideal per portar-la a sobre durant l'excursió boletaire, i a més va acompanyada de receptes de cuina molt senzilles de fer, essent l'ingredient principal  els bolets.

Amb l'arribada del setembre que avisa d'un nou curs escolar, us recomanem un llibre ideal per treballar les arts escèniques dins l'àmbit escolar. Escrit per José Cañas Torregrosa, professor d'expressió  dramàtica, director teatral i, a la vegada dramaturg, el llibre exposa d'una manera pràctica les tècniques per treballar les habilitats dramàtiques i comunicatives útils que van més enllà de l'esfera artística.

Dividit en dues parts, la primera més teòrica, se'ns presenta un seguit d'apunts per a millorar les  tècniques d'expressió corporal i oral, així com el treball en equip alhora de crear un muntatge teatral. Respecte a la segona part, més pràctica, els alumnes podran practicar les seves habilitats artístiques i interpretatives mitjançant activitats relacionades amb la relaxació, la psicomotricitat, la vocalització o la improvisació.

Un llibre que de ben segur servirà com a recurs per descobrir i aproximar el teatre a l'escola de forma dinàmica, activa i participativa.

Representació teatral del conte popular "La Rateta que escombrava l'escaleta" a càrrec dels nens i nenes de P5 de l'Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona

Més informació:

• El teatre escolar a les biblioteques
• El tema del teatre infantil a les biblioteques
• El Petit prestatge d'arts escèniques de les biblioteques
• Gènius, el portal infantil de les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Ha calgut esperar uns quants anys, tal com ens té avesats Francesc Serés Guillén: però per fi, el 22 d'octubre de 2014 vàrem poder anar als taulells de les llibreries a trobar-hi el seu darrer llibre: "La pell de la frontera".

El recomanem vivament. És un dels llibres que quedaran en la història de la literatura catalana, dins de la línia de l'escriptura social, com ho va ser en el seu moment Els altres catalans.

La pell, la frontera… la il·lustració de la portada ens té encuriosits: un porcell de porc senglar. En trobarem el desllorigador després de la lectura? La pell, la frontera,… la frontera pot ser la terra de la Franja, frontera des de fa segles. La frontera pot ser la comunitat o cada persona en relació a les altres… la pell de la frontera. Endinsem-nos, doncs, en la pell i en la frontera.

L'autor ens parla dels profunds canvis de la població del Baix Cinca, del Segrià, dels Monegres; però també d'una ciutat propera com és Olot on Serés ha fet de mestre en una aula d'acollida durant quatre anys… I també amb parada i fonda a la comarca d'Osona, Biblioteca de Vic inclosa. Sens dubte un dels canvis  més transcendents en la història del nostre país, i l'autor ens parla ensems del seu propi itinerari vital, i així de la seva obra. La pell de la frontera, unitària, no deixa de ser també una continuïtat dels relats de vida vera: en concret, catorze episodis datats.

Francesc Serés, del poble de Saidí, al Baix Cinca, recorre els pobles del seu país, s'apropa a la gent; sovint sospiten que és un policia, a vegades gent del seu poble no el reconeixen i es pensen que és un immigrant … L'autor se sincera una vegada i una altra amb el lector, acostant-nos a les vides que coneix de gent vinguda d'arreu: "la veritable festa de la diversitat s'hauria de fer aquí a Alcarràs". Una nova realitat que en algunes geografies queda més oculta, però no pas a la terra ferma. Com diu sovint Francesc Serés, fa dol de veure. Serés fa de cronista d'aquesta època i de les polítiques d'immigració sovint amagades: "I tant que vénen a parar aquí, és l'únic lloc on ningú no els empipa. A Barcelona fan nosa, embruten, fan lleig. Els va passar fa dos anys, durant el juliol i l'agost de 2001…". Serés, afortunadament, fa memòria de molts fets que sovint la història social, la consciència social imperant, fa com si no haguessin passat mai.

Amb imatges polides –el marbre del taulell de la botiga de la mare, la cigonya que torna sempre a fer niu al mateix lloc- i una prosa cadenciosa, que s'aferra als paisatges, la gent, les situacions, Serés tracta les circumstàncies del desarrelament, de l'anar i venir, de la solitud, de l'èxit i del fracàs, del retorn al país d'origen… i de topar amb la realitat dels fets, com quan parla dels infants i dels adolescents : "…el problema d'un alumne que s'hagi d'alfabetitzar i que ha de partir de zero en tots el hàbits i ritmes del col·legi és que necessita una quantitat d'hores que no hi són per enlloc". Constatar la realitat, res de "flower power" gratuït.

Francesc Serés ja havia fet un avançament "digital" del llibre amb una pàgina web amb fotografies dels espais on malvivien els nous immigrants en els encontorns del Baix Cinca i del Segrià; és per tant un llibre fruit del treball d'anys i com a projecte va rebre el Premi Ciutat de Lleida de Narrativa l'any 2005.

Quan llegirem un nou llibre d'en Francesc Serés? Si més no, la proposta de lectura de "La pell de la frontera" pot ser, si no es fa d'una tirada, llegir-ne un capítol cada dia en dues setmanes.

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• Entrevista a Francesc Serés a la revista Núvol
• Francesc Serés llegeix un fragment de l'obra a Escriptors TV, de Vilaweb

Recomanat per Bib. Joan Triadú. Vic

En una recomanació anterior vaig escollir una autor que acabava de publicar la seva primera novel·la,  Paolo Giordano, i des d'aleshores en sóc fidel seguidora. De nou amb fixo amb una primera novel·la, "El lector del tren  de les 6.27 h" i us puc assegurar que si Didierlaurent continua escrivint, el seguiré llegint.  

Aquesta és la primera novel·la de Jean-Paul Didierlaurent que ha obtingut un èxit fulgurant a França. Abans però, ja havia estat premiat en concursos de relats breus i també té publicats reculls de contes.

Cada matí Guylain Vignolles agafa el tren de rodalies que el durà a la feina, s'asseu al seient plegable i fa les delícies dels viatgers llegint-los fragments de llibres. Aquest és el punt de partida per endinsar-nos a la vida d'aquest operari encarregat d'una feina repulsiva: destruir allò que més estima, els llibres. Això li imprimeix un caràcter apàtic, desil·lusionat i una existència gris que donarà la volta quan Guylain trobi abandonat un USB.

Guylain ens apropa a una galeria de personatges entranyables que es creuen a al seva vida, des d'un vigilant de seguretat que parla amb versos alexandrins fins a un mutilat que busca les seves cames i així es van incorporant trames  desbordants d'imaginació per travar un argument rodó.

És una obra molt agradable de llegir, és dolça i alhora plena d'humor negre  amb un llenguatge clar i simple ens parla de coses ben profundes. Es llegeix ràpid, potser massa, perquè ens deixa orfes d'unes aventures que ens agradaria seguir  descobrint, i com tantes vegades en la literatura un homenatge als llibres i a la lectura. Segur que és un d'aquells llibres que resta en el record ni que sigui perquè és diferent.

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• L'autor a la Viquipèdia
• Booktrailer

Recomanat per Gemma Surribas Jaumira. Bib. Dos Rius. Torelló

"Mu!" és una novel·la de David Safier que presenta una història surrealista i plena d'humor, com de fet, ja és habitual en ell. L'autor de "Maleït Karma", humanitza en aquest cas, un ramat de vaques. Aquestes vaques s'enamoren, envegen, enganyen, odien, criden, es barallen, riuen... i a més, tenen una curiosa visió dels humans com a éssers manipuladors i egoistes que, sense cap mena d'escrúpol, es dediquen a engreixar el ramat per menjar-se'l després en forma d'hamburguesa. Aquest enfocament sorprenent és el que més pot arribar a cridar l'atenció del lector... perquè quantes coses podem aprendre quan ens posem a la pell d'algú altre, encara que aquest "algú" sigui un animal. 

L'argument es centra en el viatge particular que la vaca Lolle i les seves amigues emprenen en direcció a l'Índia. El lector de ben segur que no podrà evitar alguna riallada en imaginar-se les vaques amagades a uns contenidors, l'amiga Ravetó colada per la Hilde o bé la curiosa pèrdua de memòria d'en Champion, el toro. Aconseguirà la Lolle portar-los a tots sans i estalvis cap a aquest paradís amb el qual somia qualsevol vaca? Bé, serà qüestió de llegir el llibre.

Més informació: 

• David Safier a les Biblioteques
• David Safier a la Viquipèdia
• Entrevista amb David Safier
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Bibliobús Tagamanent

"Apropiat per aquests dies si ens desplacem lluny, aquest llibre ens introdueix en el que és probable que ens trobem a taula o que no hauriem de deixar passar l'ocasió de provar si realment ens volem endinsar en la cultura dels llocs que visitem.

L'autora ens apropa els països des de la vessant gastronòmica tot intentant entendre'n els perquès, quins son els ingredients bàsics de cada país? quins els plats típics? com han evolucionat?

Per respondre totes aquestes preguntes n'ha estudiat la història de cadascun, les influències dels successius pobles que han ocupat el territori, l'entorn geogràfic on ha viscut la seva gent i que n'ha determinat l'agricultura i la ramaderia, el comerç amb d'altres cultures sovint allunyades, l'emigració dels seus habitants cap a d'altres llocs i la influència que hi han exercit, els dictats de la religió sobre determinats aliments, etc.

Per elaborar-lo no ha tingut en compte les barreres polítiques i sí en canvi les àrees que tenen afinitats culinàries (un exemple podria ser la "cuina mediterrània").

Al final del llibre ens adjunta un mostrari de receptes  per si preferim "desplaçar-nos" cap a d'altres llocs, des dels fogons de casa."

Més informació: 

• L'autora a les Biblioteques
• Pàgina web de Martha Rose Shulman
• Twitter de l'autora

Recomanat per Marta Pujol. Bib. La Cooperativa. Centelles

Després d'haver debutat amb 'Secret Place' (Afònix 2007) i haver-se donat a conèixer amb 'Oxitocina' (autoeditat, 2012), l'últim disc de Guillem Roma ens porta sons sense fronteres: músiques que ens recorden Mèxic, el Carib, els Balcans, els països àrabs, casa nostra. Músiques d'aquí i d'allà, nòmades, que es fonen en un món ple de màgia, natura, amor i que ens proporcionen un gran optimisme. Com en els seus darrers treballs, Guillem Roma, músic de Manlleu que resideix a l'Esquirol, s'acompanya de la Camping Band Orquestra, amb més de 25 músics. En aquest disc l'autor canta en català, anglès, castellà i portuguès. Les cançons són totes de Guillem Roma. Sorprèn l'ús per part del músic de la trompeta vocal: un so que ens porta a recordar sovint els mariachis mexicans. La gravació, plena de matisos, s'ha fet en un estudi independent: Joan Albert and Kako Music. Us recomanem especialment els seus directes: tota una festa pels sentits. Seguiu totes les notícies de les properes actuacions al web.

Més informació: 

• Guillem Roma a les Biblioteques
• Pàgina web de Guillem Roma

Recomanat per Bib. Bisbe Morgades. Manlleu

Les antigues guies-plànol d'Ediciones B s'amplien amb aquestes guies pensades especialment per viatjar amb família. Pràctiques i divertides guies per a compartir amb els nostres nens, ens ofereixen 60 punts imprescindibles, 15 escapades fora de la ciutat, 6 visites o activitats: història, ciència, arts,... Amb un mapa de cada barri desplegable i amb activitats per als infants.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cosimo, el protagonista d'aquesta novel·la, decideix als 12 anys enfilar-se dalt d'un arbre i ja mai més no tornarà a posar els peu a terra i així romandrà fidel a les seves idees.

No és un personatge solitari sinó que viu la vida des d'una perspectiva elevada que li permet prendre distància de la realitat i així entendre-la millor. Com la figura del vigia en el vaixell, ell és un coneixedor avançat de la realitat.

Calvino usa l'alçada com a metàfora d'activitat i progrés. Cosimo no baixa mai dels arbres però està en contacte permanent amb filòsofs i científics contemporanis i també amb els llibreters que li proporcionen llibres per continuar aprenent de forma autodidacta. Sempre àvid de noves descobertes és, per exemple, qui li contagia al rude bandoler, Gian dei Brughi, el plaer i la passió per la lectura. El bandoler devora novel·la rere novel·la, sentint tal l'amor pels llibres que la pitjor tortura que patirà és quan li arrenquen les pàgines d'un.

El final és tan inesperat com poètic i fa que la novel·la encara sigui més genial. Un llibre diferent, original, punyent, que fa pensar, que no deixa indiferent. Et canviarà i mai més miraràs els arbres com abans. Un consell, si llegeixes aquest llibre sota un arbre, quan miris cap amunt potser hi veuràs en Cosimo somrient-te.

Més informació:

• Italo Calvino a les Biblioteques
• Italo Calvino a la Viquipèdia
• Entrevista al programa de la "BBC Bookmark" l'any en què va morir, el 1985
• Italo Calvino, al galope del hipogrifo. "El País"

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. St. Vicenç de Muntalt

Recopilatori de cançons enregistrades pel guitarrista de blues, B.B. King en col·laboració amb diversos artistes cap a la meitat dels anys noranta. El disc també és un tribut a la seva guitarra (Lucille), feta a mida a partir del famós model Gibson ES-355. El nom prové d'una dona per la qual es barallaven dos homes en una actuació de B.B. King, allà per l'any 1949. De resultes de la baralla, el local on es celebrava el concert es va incendiar.

El disc que recomanem, a banda d'oferir-nos peces molt conegudes dins el repertori blues, compta amb la participació d'artistes de renom: Bono, dels U2, Stevie Wonder, John Lee Hooker, Gary Moore, Albert Collins, Joe Walsh... i fins i tot un Beatle: Ringo Starr.

A destacar el primer tema: "When Love Comes to Town", i el darrer: "Let the Good Times Roll".

Més informació:

• B.B King a les Biblioteques
• B.B. King a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt

En aquesta novel•la, Andrea Camilleri, ens explica el primer cas del comissari Montalbano. Coneixerem alguns moments clau de la història d'aquest famós comissari, com qui va ser el seu mestre, Libero Sanfilippo, que sense adonar-se'n li va transmetre un munt de coses sobre la professió i que, amb això, ha desenvolupat aquest ull clínic i analític per resoldre casos complicats.

La història comença amb Montalbano ferit arran d'un tiroteig. Està a casa, amb molt temps lliure, per reflexionar sobre la justícia, la vida i la seva pròpia existència. Però no el deixen tranquil i els seus caps volen que investigui extraoficialment un cas estrany.

Les novel•les de Camilleri han merescut  una sèrie que es pot seguir en idioma original i ens ajudarà també a aprendre l'italià descobrint alhora l'intrigant Sicília.
Sabíeu que Andrea Camillero va posar el nom de Montalbano per homenatjar a Manuel Vázquez Montalbán?

Més informació:
Sinopsi de La pazienza del ragno a la Viquipèdia (en italià). 
Andrea Camilleri a la Viquipèdia (en italià). 
Il commissario Montalbano (sèrie de TV. Viquipèdia) 

Recomanat per Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu.

Fa uns anys el periodista Olivier Bailly i dos membres d'organitzacions sense ànim de lucre i de comerç just de Bèlgica, Jean-Marc Caudron i Denis Lambert, van trobar-se per escriureIkea t'estima: un model per desmuntar, un llibre que explica la història (des d'una perspectiva força crítica) de la coneguda firma del que els autors defineixen com a "el gegant del prêt-a-habiter mundial".

Escrita amb un estil directe i dinàmic i moltes dosis d'ironia, aquesta obra analitza des de les condicions de producció dels mobles fins al model de consum proposat per la cèlebre empresa sueca.

Aquest sentit de l'humor combatiu és ben present des de bon començament del llibre: "Aquesta informació no és contrastable, però ens la trobem sovint: un de cada deu nens europeus és concebut en un llit Ikea.

La història no deixa clar si el llit en qüestió ja havia estat comprat o encara es trobava a l'aparador, però l'estadística parla per si sola: Ikea és més que un producte, és una experiència col·lectiva. Un concepte. Potser un mite".

Aquesta obra posa de manifest que Ikea, tot i ser una companyia que es presenta com a compromesa amb el medi ambient i els drets humans, té alguns punts foscos en la seva pràctica comercial, com el treball infantil i la utilització de productes contaminants. De fet, l'any 2000 va establir un codi de conducta al respecte, encara que a hores d'ara "guarda en secret la llista dels proveïdors i els països d'origen de la fusta".

Els autors creuen que la marca transmet dos missatges, el primer lliga la felicitat al poder adquisitiu i el segon "fa referència a la democràcia. Per a Ikea, comprar significa votar".

Es tracta d'una interessant visió que ajuda al lector a mirar-se amb ulls una mica diferents els creadors de "la república independent de casa teva".
 

Més informació:

• Olivier Bailly a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Aquest  disc és fruit d'un excel·lent  treball de recerca de les més belles melodies tradicionals celtes. La recerca es va iniciar a la biblioteca de Manchester, on en Jordi Savall va descobrir un manuscrit amb antigues peces per a viola. Després d'estudiar-les es va adonar de la connexió entre la viola i la música  celta.

Jordi Savall amb la seva viola soprano i l'acompanyament, en algunes peces, de l'arpa irlandesa d' Andrew Lawrence- King, ens ofereix unes meravelloses interpretacions de cançons i danses de la música tradicional d'Escòcia i d' Irlanda, música comuna que uneix els dos territoris des de temps molt antics.

Aquí, Jordi Savall ens presenta una personal visió del repertori celta, una visió innovadora i respectuosa amb el seu context històric amb l'objectiu de fer sonar de nou aquestes músiques transmeses i apreses oralment de generació a generació. 

La recuperació d'aquestes cançons i danses tradicionals és una mostra més del gran treball del violagambista Jordi Savall per redescobrir i revaloritzar repertoris de les músiques d'Europa, del Mediterrani i del món sencer.

Més informació:

• Jordi Savall a les Biblioteques
• Jordi Savall a la Viquipèdia
• http://www.fundaciocima.org/
• Vídeo de Jordi Savall

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet

Si esteu deprimits, agobiats i/o estressats perquè s'han acabat les vacances i toca tornar a la feina, us proposo que us feu un bol ben gros de crispetes i us prepareu per desconnectar amb la pel·lícula Cómo acabar con tu jefe. Perquè qui és l'afortunat que pot aixecar la mà i dir que mai ha patit a un cap insofrible i malvat, ben bé com si fos el fill del dimoni?

En Nick, en Kurt i en Dale són molt desgraciats a les seves feines, no perquè no els hi agradi treballar o no estiguin contents amb les seves carreres laborals, són desgraciats per culpa dels seus caps. Tres energúmens que no paren de fer-los-hi la vida impossible. Cap dels tres amics es pot permetre deixar o canviar de feina i una nit amb unes quantes copes de més pel mig, decideixen que el més "assenyat" és matar els seus caps i poder seguir amb la seva vida laboral en pau. Un ex convicte ensarronaire els ajudarà (o no) a concretar els detalls d'un pla que no té gaire pinta d'acabar bé…

Les situacions hilarants que pateixen els personatges protagonistes, interpretats per Jason Bateman,Charlie Day i Jason Sudeikis, es contraposen amb les maldats d'uns caps que semblen extrets del mític catàleg creat per Matt Groening a El trabajo es el infierno. Unes més que destacables interpretacions per part de Kevin Spacey, Colin Farrell i Jennifer Aniston (en un registre molt allunyat del que ens tenia acostumats i 100% sexi!). I si les actuacions dels actors que fan de caps són enormes, la participació deJamie Foxx com a ex-convicte i assessor criminal és brutal.

Aquesta comèdia d'humor negre no serà recordada com una de les grans obres cinematogràfiques que passarà a la història, però segur que us entretindrà i passareu una bona estona. És una bona opció per desconnectar i fer-se un bon tip de riure.

Més informació:

• Gordon Seth a les Biblioteques
• Fitxa a Filmaffinity

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Carlo Maria Cipolla va ser un important historiador econòmic, però segurament ha passat a la història per ser el creador de la Teoria de l'Estupidesa, formulada a Las leyes fundamentales de la estupidez humana, que junt a El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la edad media, formen el llibre que ens ocupa. Un pamflet que en molts moments ens fa riure, però que també conté una lectura seriosa dels temes que ens proposa. Les intencions de l'autor queden clares doncs, des del mateix títol: alegre, però no en excés. Humor i rigorositat al reflexionar sobre el funcionament de les coses i de l'espècie humana.

El primer text és una sàtira contundent del simplisme utilitzat per alguns historiadors per explicar fets que en realitat són molt més complexos del que ens volen fer creure. Alguns exemples hilarants utilitzats per Cipolla: la caiguda de l'Imperi Romà per l'enverinament per plom de la seva casta aristocràtica, l'origen de les Creuades per l'ànsia europea d'obtenir pebre, espècia afrodisíaca o la causa de la Guerra dels Cent Anys situada en el litigi entre els reis anglesos i francesos per la propietat de les vinyes de l'Aquitània.

Però ens interessa en aquesta ressenya centrar-nos en la segona part: Las leyes fundamentales de la estupidez humana. Un deliciós text que estableix una teoria sobre l'estupidesa humana i les seves terribles conseqüències. Sota l'aparença d'utilització del mètode científic i de l'anàlisi sociològic, la teoria adquireix un rigor quasi inqüestionable. Les lleis que ens proposa Cipolla són perfectament aplicables a la nostra quotidianitat, i això les fa més terribles tot i que el plantejament de l'autor parteix des d'un punt de vista humorístic. Des de la classificació de les persones en grups (incauts, intel·ligents, malvats i estúpids), passant per la pròpia i divertida formulació de les cinc lleis fonamentals fins a arribar a la relació entre l'estupidesa humana i l'exercici del poder, la lectura és una veritable revelació que va acompanyada sempre d'una bona dosi de somriures.

Però aquesta darrera reflexió del text sobre el mal que causen els estúpids en l'exercici del poder és el que fa que la Teoria de la Estupidesa adquireix una extraordinària actualitat. Inquietant, afegiria.

Cert és que el text ens deixa un regust agredolç després de llegir-lo: tot i l'humor, també s'identifica un cert missatge de pessimisme i derrota. I és que la realitat s'entossudeix en demostrar-nos la vigència de la Teoria de Cipolla…

Ferran Rañé amb la direcció de Blanca Bardagil s'ha inspirat enLes lleis fonamentals de l'estupidesa humana per donar cos aEstúpids, un espectacle teatral que s'estrena el 30 de gener a laLa Seca-Espai Brossa de Barcelona. Si l'obra conserva una part del fi humor que atresora el llibre, estem segurs que serà un èxit. Us deixem amb el tràiler promocional d'Estúpids.

Més informació:

• Carlo Maria Cipolla a les Biblioteques
• Carlo Maria Cipolla a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Tot just estava preparant aquesta entrada quan va saltar als mitjans una notícia sorprenent i lamentable: els islamistes que dominaven el nord de Mali havien prohibit la música!

Precisament Mali és un dels països del món amb una major riquesa musical. Grans figures han sortit d'allà. Avui us en parlaré de Tinariwen, un col·lectiu de tuaregs que fan una música meravellosa que ells anomenen "assouf" i que a nosaltres els occidentals ens sona a blues, blues del desert ("Tinariwen" significa "deserts" en llengua tamasheq).

Si heu vist el magnífic documental de Martin Scorsese Feel Like Going Home, de la seva sèrie dedicada al blues, potser recordeu el moment en què Ali Farka Touré explica l'impacte que li va suposar escoltar per primera vegada John Lee Hooker, en adonar-se que el que feia el músic nord-americà s'assemblava tant a la música del seu país. La connexió entre l'ancestral cultura del continent africà i la música que van crear els esclaus negres als camps de cotó del Sud dels Estats Units és evident i encara se'n fa més quan escoltem una banda com Tinariwen. Tasteu-ne una mica i ho veureu:

El seu so de guitarres crepitants, veus carregades d'emoció i percussions hipnòtiques pot esdevenir fàcilment addictiu. A mi em tenen fascinat des que els vaig descobrir. De fet és llarga la llista de músics famosos que han proclamat la seva devoció cap a Tinariwen: Robert Plant, Bono i The Edge d'U2, Thom Yorke de Radiohead, Brian Eno, Santana… Al seu últim disc, hi col·laboren el guitarrista deWilco Nels Cline i membres de TV On The Radio… fins i tot The Rolling Stones els han convidat a ser els seus teloners. Al següent vídeo, podeu veure Tinariwen acompanyats de dos membres de The Red Hot Chili Peppers, interpretant Cler Achel, la cançó que obre Aman Iman:

Per a aquesta entrada, he triat Aman Iman perquè va ser el primer disc de Tinariwen que vaig escoltar i perquè conté alguns temes que són clàssics del seu repertori, però qualsevol de les obres que han publicat és recomanable, des del seu debut amb projecció internacional (The Radio Tisdas Sessions, 2001) a l'últim (Tassili, 2011), on predominen els instruments acústics, passant perImidiwan (2009), que ve acompanyat d'un DVD amb un revelador documental.

Tan apassionant com la seva música, resulta la seva biografia: Tinariwen, formats fa més de trenta anys, eren antics guerrillers (el seu líder, Ibrahim Ag Alhabib, va presenciar amb quatre anys com les forces governamentals assassinaven el seu pare) que van canviar les armes per les guitarres, per seguir reclamant justícia cap al seu poble i reivindicant que Azawad, un territori la població del qual és majoritàriament tuareg, esdevingui estat propi. Mentre el nombre de seguidors de Tinariwen creix arreu del món, la llengua en que canten, el tamasheq, no és oficial en cap país!

Fa ja uns anys vam gaudir del poder magnètic de la seva música, malgrat l'absència d'alguns del seus components, en una sala Apolo plena. A la sortida, tot eren somriures, i als mitjans, comentaris exultants. Ignacio Julià, a la revista Ruta 66, va titular la seva encertada crònica "Arena en los ojos, temblor en las entrañas".

El següent vídeo es va gravar durant aquella visita i pot resultar una perfecta introducció al món deTinariwen:

Més informació:

• Tinariwen a les Biblioteques
• Tinariwen a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Un escó a Sòria equival a 21.498 vots, mentre que en les mateixes eleccions generals un escó a Barcelona equival a 122.530 vots. Tanmateix, el de Sòria representa el 36,8% dels vots vàlids emesos i el de Barcelona, el 4,33%. Si tenim en compte que el bipartidismeguanya en tot el territori de l'Estat espanyol, a excepció de les grans ciutats i de les comunitats autònomes amb partits nacionalistes forts, hem de dir que el sistema electoral espanyol promou molt la governabilitat dels partits majoritaris i grans. El tema de la representació és la proporcionalitat entre vots i escons dels partits que es presenten a una elecció, i el tema de la governabilitat és la seguretat que evita un dels problemes més preocupants delsgoverns estatals al llarg de la història: la lluita entre partits febles i fragmentats.

Una altra manera d'aconseguir la representació consisteix a fixar un llindar de vots aconseguits. Excepte en les eleccions municipals, en les quals aquest llindar és del 5% dels vots, a la resta d'eleccions és del 3%. Val a dir que l'excés d'interès pel bipartidisme queda palès també en la circumscripció electoral escollida: la província. De fet, això equival a uns set escons aproximadament per província. No és difícil imaginar-se que províncies més deshabitades tenen un sobrepès en la determinació d'escons i en la tendència ideològica. El president de l'Estat és escollit a través del Parlament. Les llistes de les eleccions són bloquejades i tancades. De fet, el vell dilema de les llistes obertes –que parcialment existeix per a la tria de senadors– no acaba de fer el pes, per causa dels problemes que hi ha hagut en altres països, com el finançament il·legal de candidats o, si més no, la por d'una democràcia més oberta.

Hi ha una diferència amb les eleccions europees, en les quals la circumscripció és tot el territori de l'Estat i, per tant, una major representació proporcional de diferents partits és més plausible. Pel que fa a Catalunya resta pendent la llei electoral fa temps esperada. Per la importància que té, la llei electoral, per a ser legítima, hauria de ser acordada per la major part de les forces polítiques i no per la majoria parlamentària.

Les eleccions són el punt mitjà d'una trajectòria de la ciència política. Deixeu que us recomani dos llibres sobre l'extensió d'aquesta ciència que ens afecta a tots de ple.

"Manual de ciencia política"  Miquel Caminal i Badia

"Ciencia de la política: una introducción"  Josep Maria Colomer

"Política y ciencia política: una introducción"  Michael Sodaro

Quan es parla de política tot comença amb una acció política, és a dir, amb la unió de persones al voltat d'una temàtica. La política tracta de la gestió de béns públics. Des de les eleccions fins a la formació de l'agenda pública, tot gira al voltant dels béns públics i la seva administració. L' agenda pública es concreta a partir de grans blocs d'esfera pública: qüestions de benestar (èmfasi en justícia social, educació, salut i medi ambient); qüestions d'economia (èmfasi en el mercat laboral, productivitat, estructura econòmica, infraestructures i planificació); qüestions de llibertat (èmfasi en els drets humans, democràcia i constitució); qüestions internacionals i qüestions morals (família, cohesió social, nacionalisme i multiculturalitat). Quan hi ha eleccions, la teoria política parla de certes teories aplicables, com ara la teoria del votant mitjà o la teoria del polissó. En tot cas, en la teoria política és coneguda la importància de la negociació. Així no hem d'oblidar també el dilema del presoner, com el vell exemple de casos dolents resolts en aquestes negociacions. Per acabar comentem que la ciència política tracta sovint les persones com a subjectes racionalitzadors i això significa que a cada elecció que fa posa sobre la taula el benefici o rendiment del seu esforç o participació davant del cost que aquest pressuposa.

Potser és recomanable que per a entendre sistemes més complexos, com ara el cas de federalisme, confederacions o tractats supranacionals com l'europeu, caldria llegir-se aquestes bones introduccions sobre la política.

Més informació:

• Montserrat Baras a les Bibliotequesl

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El 14 d'octubre de 2012, l'exmilitar, paracaigudista i aventurer austríac Felix Baumgartner va fer una gesta que va captivar tot el món i que es va poder veure per televisió i per internet en directe: saltar des de l'estratosfera a 39.068 metres d'alçada fent història per batre tres rècords del món: ser el primer ésser humà en trencar la barrera del so en caiguda lliure sense cap ajuda mecànica, fer-ho des del punt més alt i volar en globus des del punt més allunyat de la terra. 

El llibre explica la història de la seva vida en primera persona fins que es va convertir en un esportista de llegenda al realitzar aquesta proesa després d'estar una segons inconscient. Baumgartner parla de la seva por al fracàs, dels dubtes de la missió i de la certesa que en realitat el gran salt, és la pròpia vida.

Més informació:

• Paracaigudisme a les biblioteques

Recomanat per Neus Capdevila Oliveras. Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Etta James era el nom artístic de Jamesetta Hawkins (1938-2012). Filla d'una noia negra de catorze anys i d'un pare blanc desconegut, començà a cantar gospel en una parròquia de la seva ciutat. El 1950 va anar a viure a San Francisco, on va formar una banda de rhytm'n blues amb dues noies més. Coneix a Johnny Otis que li donà el nom artístic. El 1955 va enregistrar el primer disc, Roll With Me Henry, que es va situar entre els més venuts del gènere. El 1960 signà per la discogràfica Chess Records, fet que va significar la seva consagració amb l'àlbum que recomanem: At Last (1961). Al 2012, la revista Rolling Stone, el va classificar en el lloc 119 dels 500 millors àlbums de tots els temps.

Més informació:

• Més obres d'Etta James a les biblioteques
• Música que pots trobar en anglès a les biblioteques (escollir l'opciò "anglès" a l'apartat de llengua i el subcatàleg de "Música")
   

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat 

Tot i residir a Barcelona des de fa molts anys i d'haver assolit cert prestigi tant al mercat francobelga com al seu país, Tungsteno suposa el debut a Espanya de Marcello Quintanilha (Brasil, 1971).

El títol fa referència al metall amb punt de fusió i d'ebullició més alt que existeix i l'autor aplica aquestes característiques al dur metall que pot ser la vida i a la manera en que els seus personatges l'afronten.

Tungsteno és una atípica història de gènere negre on l'acció no transcorre pels ambients sòrdids i foscos als que estem acostumats sinó que ens trobem amb tota la lluminositat i el color d'una ciutat marítima com és Salvador de Bahia.

Una novel·la gràfica que succeeix en un sol dia i a on es perceben les influències rebudes per l'autor des de diferents mitjans com són la fotografia, la literatura brasilera i, per sobre de tot, el cinema. Aquest fet es reflecteix en la manera en que està estructurat el relat, on es van intercalant les diverses trames que el composen per tal que el lector pugui anar establint les relacions existents entre tots els personatges fins a arribar al desenllaç final. Un violent i explosiu còctel amb traços de crítica social que parteix d'un delicte ambiental per fer-nos sentir les emocions, ambicions i sentiments d'uns personatges plens de realisme.

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Viatjar amb tren, i més si es va amb nens, és molt còmode. Si a això li sumem un paisatge extraordinari, encara és més bonic tot plegat.

Ens endinsem a la ruta del Tren dels Llacs, un trajecte pels túnels de la base de la majestuosa paret de Terradets on ens aboquem embadalits a les finestres del ferrocarril per gaudir d'una visió excepcional, única, que el viatge ens ofereix . Els nostres ulls corren cercant els finestrals dels túnels que ens ofereixen un xic de claror entre el neguit de l'obscuritat, que mai ha decebut al seu pas per la serra del Montsec, el Montroig o l'embassament de Camarasa.

Un cop ens baixem d'aquesta màquina del temps rodant, podem resseguir els diferents itineraris proposats en el document que us recomanem. Unes agradables passejades pels diferents pobles on el Tren dels Llacs hi fa parada, ja sigui per fer-les a peu o en BTT. Qualsevol opció és bona per perdre's per aquests indrets i conèixer la geografia de les terres de Ponent. I, si acabeu acalorats després de la ruta, busqueu algun gorg per la zona on banyar-vos mitjançant l'especial que us hem preparat al Prestatge de Turisme.

Més informació a:

• El Tren dels Llacs
• Turisme de Lleida

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Paraules com Lactobacilos o Bífidus omplen les nostres neveres i les nostres vides. Sembla que per estar saludables hem d'ingerir tota mena de vitamines que es produeixen des de la indústria alimentària. Però realment  sabem què són i què s'amaga darrera d'elles? Realment són saludables o efectives?

Actualment, quan representa que sabem més que mai sobre salut i nutrició, hi ha cada cop més malalties com la diabetis, l'anorèxia i l'obesitat. No hauria de ser justament el contrari?

L'autora, especialitzada en trastorns de la conducta alimentària, desvetlla alguns d'aquests mites i enganys: làctics, sucs, cereals, pa, productes light, suplements nutricionals, etc.

Destaca l'apartat dedicat als estereotips de bellesa i l'obsessió per ser prim, així com els problemes derivats de l'obesitat. Finalment, s'analitza tota la publicitat que s'amaga darrera de les grans marques d'alimentació i les seves estratègies per aconseguir el consum massiu dels seus productes.

Un llibre per reflexionar i aprendre a veure més enllà del món publicitari i consumista en el que vivim, i que també afecta a una de les majors indústries de l'actualitat: l'alimentació.

Indústria alimentària al catàleg

Additius alimentaris al catàleg

Pàgina web relacionades:

Entrevista a l'autora sobre el llibre. Entre todos, La2.

Additius alimentaris

Vídeo sobre additius alimentaris

Documental sobre additius alimentaris. Canal Arte (en francès subtitulat)

Recomanació feta per Núria Ojalvo Leonat. Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

La música electrònica és un àmbit estètic enorme, habitualment lligat a formes de ball i els seus tòpics (el bombo a negres, les pujades i baixades tipus Chemical Brothers, els mil aparells que semblen apretar els seus artífex). Hi ha també una línia que busca explorar els límits d'aquesta música sense recòrrer a aquests tòpics, en la recta principal d'aquesta via está Holly Herndon. Aquesta nordamericana (alumna de Fred Frith) està generant un llenguatge nou (com qui inventa un idioma) a partir de microsamples, fonemes sonors, i una intenció semàntica caleidoscòpica. Com el nostre temps vist per un home de l'edat mitjana. La metainformació, l'espionatge electrònic, el soroll són parts d'un discurs fragmentari que no xocaria a Tàpies.

Aquí la teniu en acció: 

Més informació:

• Holly Herndon a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Holly Herndon a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

La primera cosa que cal tenir en compte en la compra d'un habitatge és si és de primera mà o de segona, perquè hi ha unstítols constitutius de la comunitat de propietaris. Hi ha casos que, com que interessa prendre les primeres decisions importants sobre l'edifici, els compradors deleguen el vot inicial en el promotor. En tot cas, el més normal és que siguin els diferents propietaris d'habitatges de propietat horitzontal els que engeguin la primera junta de veïns i designin els càrrecs de president, vicepresident, secretari i administrador.

Els títols constitutius són importants perquè especifiquen dos conceptes: un és la quota de participació i l'altre, les zones comunes de l'edifici que pertoquen a la comunitat de propietaris. La quota de participació és la proporció entre la superfície d'un habitatge i la total de l'edifici. Hi ha casos on pot haver-hi algun problema de càlcul mal especificat en els títols, tot comparant-la amb la superfície real. En aquests casos, si els veïns s'oposen a la demanda de l'afectat de resoldre l'error, cal litigar (ens referim a casos que afecten la superfície d'un habitatge). Les zones comunes cal explicitar-les bé. Hi ha casos en què es permet a l'àtic utilitzar per a ús propi un terrat de zona comuna. Per a fer això, cal que hi hagi una majoria de propietaris a favor. Tampoc no hi ha prescripció d'ús o privatització de zones comunes. Ambdues coses no són defensables.

Cal dirigir-se a la comunitat de propietaris en cas de defectes en la construcció o en cas de veïnatges conflictius. Pel que fa al primer cas, val a dir que el president té legitimació per a reclamar defectes constructius de l'edifici prèvia autorització de la junta. Si més no, cal tenir en compte els terminis de prescripció. Però davant de defectes que pateix un veí, la comunitat ha de respondre i més tard fer repercutir la despesa en el responsable. El tema de la prescripció és important. Només cal pensar que el propietari morós rebrà la reclamació en un termini raonable de cinc anys, tot i que pot ampliar-se a quinze anys. El morós no té dret de vot, però se li ha de notificar. També és conegut el cas d'informar en un lloc visible de l'edifici qui és morós, però la llei de protecció de dades personals ha fet recular aquesta pràctica.

Les notificacions de les juntes cal que siguin clares i lliurades o comunicades amb temps. Un propietari pot delegar el vot i la presència a una junta, però cal que sigui dit de forma clara, perquè no val presentar-s'hi com a substitut de ningú a última hora. Hi ha diferents majories a tenir en compte, però no s'ha d'oblidar que una abstenció no té efectes en decisions preses en majoria simple o per unanimitat de la junta. Encara que l'absentpot oposar-se a la decisió en un termini de trenta dies.

Una de les lliçons d'aquest llibre és que hi ha molts litigis quan es tracta de temes de comunitat de propietaris que comporten despeses importants. La instal·lació d'un ascensor pot significar en alguns casos l'aplicació de l'expropiació si hi ha viabilitat tècnica i necessitats personals que la justifiquen. Les despeses generals comprenen el manteniment de l'edifici i, com a quota de pagament, no pot passar de tres mensualitats, sinó, és considerat com a despesa no general. En tot cas implica les reparacions. De fet, el president i el vicepresident poden contractar directament les empreses o autònoms de manteniment de serveis de zones comunes de despeses generals.

Un últim consell: si es ven un habitatge a tercers, s'ha de comunicar a la comunitat de propietaris. Per honestedat cal tenir actualitzat i complert el pagament de rebuts.
 

Més informació:

• Rafael González Tausz a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Què és un monstre? Estem acostumats a dir als infants que els monstres tenen cua, ullals o berrugues. Ens resulta molt més fàcil que admetre la veritat: que hi ha monstres bells, de pell bronzejada i músculs tornejats. Monstres com en Patrick Bateman, que passeja en limusina pels carrers de Nova York mentre pensa quina serà la seva propera víctima…

Patrick Bateman és el protagonista absolut d‘American psycho, un dels llibres prohibits que ressenyem avui. Quan va publicar-se l'any 1991, aquesta novel·la va provocar un autèntic escàndol als Estats Units per la descarnada visió que ofereix d'un dels seus mites, el del somni americà. A primera vista, en Patrick té tot el que es pot desitjar: és jove i atractiu, té una bona feina d'executiu, una xicota jove, guapa i sofisticada. El mite ens diu que hauria de ser feliç, però la realitat és ben diferent. Des de la seguretat que li dóna la seva posició privilegiada, en Patrick es dedica a menysprear i utilitzar tots aquells que tenen la mala sort de creuar-se en el seu camí. I quan s'avorreix de debò s'entrega al seuhobby favorit, assassinar persones.

Així doncs, en Patrick vindria a ser una mena de Dorian Gray en versió yuppi e, increïblement bell però monstruosament corrupte, un psicòpata que intenta fer callar el seu sentiment de buidor amb actes de violència, especialment contra les dones. No és gens estrany que un dels col·lectius que més va criticar la novel·la fos el de les feministes, que van veure en ella una apologia de la violència sexista.

Malgrat el seu missatge aparentment decadent, l'autor planteja la narració amb una estudiada ambigüitat, donant peu a lectures molt diverses, la qual cosa justifica que s'hagi convertit en un clàssic modern. És American psycho una hàbil sàtira de la societat de consum, o un entreteniment auto indulgent i repulsiu? Promou l'odi contra les dones o en fa una denúncia? És Patrick un personatge ridícul o una grotesca celebració dels nostres pitjors instints? Afortunadament, Ellis tracta al lector amb intel·ligència i el deixa escollir.

Per acabar, us deixo amb el tràiler de l'adaptació de la novel·la al cinema, dirigida per Mary Harron i protagonitzada per Christian Bale:

Més informació:

• Bret Easton Ellis a les Biblioteques
• Bret Easton Ellis a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

És un goig tenir a l'abast una llista dels productes del camp propis de cada estació. Sovint perdem el nord en aquest aspecte. No sabem quan realment és el moment de la collita de les ametlles, dels préssecs o del raïm. Pere Puigbert, pagès de vocació, ens ho explica i ens ho detalla. L'hivern és una estació important per al camp. Els arbres fruiters hivernen com molts animals i es refan de l'activitat àrdua i vertiginosa de la primavera i l'estiu. Els ametllers són els primers arbres a florir cap al febrer, si bé prenem amb molt de gust la fruita seca preferentment cap a la tardor.

Les males herbes s'han d'eliminar. N'hi ha dues que són prou conegudes al camp: la cugula i la grama, i costa fer-les desaparèixer. Aquesta operació es fa al novembre quan es llaura la terra. Actualment les màquines permeten llaurar, adobar i sembrar pràcticament al mateix moment.

L'hivern és temps de cols i bròquils. Els alls blancs que mengem provenen de la Xina i els alls vermells són més petits i picants, però ajuden a superar refredats. També és temps de la mandarina clementina i les taronges navelines, que són al mercat cap al mes de novembre o desembre. Les millors escaroles i els apis més exuberants els trobem al desembre.

Els cereals són importants per a la salut. El blat necessita molt bona terra i l'ordi no tant. Cap al mes de juny ja s'ha segat, s'ha fet una collita esperant que sigui bona i s'ha batut. La palla resta apilada per a assecar-se. Aquest mes comencen els albercocs i de mica en mica acaba la temporada de les cireres. També s'acaba la temporada de les maduixes, que provenen majoritàriament del sud d'Espanya, si bé cal tenir present la bona maduixa del Maresme. Tenim productes de bona qualitat de la nostra terra: les nous i fruita seca de Tarragona, els nostres pinyons de gust exquisit en comparació amb l'asiàtica, la poma de Girona o la pera de Lleida. La pera és un producte que aguanta bé a les cambres frigorífiques, igual que la poma.

L'agost és temps de melons i síndries. També és un bon mes d'albergínies, pebrots i carbassons. L'autor ens explica com la lluna influencia les plantes i la seva producció. Per exemple hi ha verdures que cal plantar-les amb lluna plena. Els alls s'han de sembrar amb lluna nova a mitjans de gener i recollir-los amb lluna plena pels voltants de Sant Joan.

No ens podem oblidar de la verema cap al mes de setembre. Les olives, si són per a menjar-les, cal recollir-les cap al mes d'octubre, com la mongeta del ganxet. Però si volem fer-ne oli, les hem de recollir més cap a finals d'any. Les plantes necessiten adob, preferentment nitrogen, però s'ha d'evitar que les pluges l'arrosseguin sense que la terra el xucli ben bé. Un mes adequat per a les bledes i els xampinyons és el mes de març, però no és tan favorable per a la sembra de la patata, per a la qual haurem d'esperar.

És molt curiós adonar-se de la varietat que les mateixes fruites tenen al mercat. Algunes són introduïdes per la seva capacitat de mantenir-se en bon estat. D'altres tenen un futur incert, com les peres de Sant Joan, ja que tenen una vida útil curta. En tot cas, conèixer els fruits de la terra –amb una mica de cura podem ser pagesos amb horts urbans– és tot un luxe.

Més informació:

• Pere Puigvert a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Una tarda assolellada com qualsevol altra, un noi surt de l'escola, preocupat perquè allà hi ha uns busca-raons que li busquen les pessigolles. Al noi, que s'anomena Matt Murdock, li agradaria tornar-s'hi, però el seu pare li té prohibit. Només els ignorants recorren als punys, li diu. En Matt entén que el seu pare vol una vida millor per ell, però li bull la sang. Vol justícia, no sermons. Quan veu que un ancià està a punt d'ésser atropellat per un camió que transporta materials perillosos, reacciona instintivament. Salva l'ancià, però paga un preu molt alt. Els materials el deixen cec per tota la vida. Ja no hi haurà més tardes assolellades per ell. Només li queden la foscor i el desig de fer el bé.

Aquesta és a grans trets la història de l'origen de Daredevil, el superheroi que protagonitza la nostra ressenya d'avui. El personatge va ser creat l'any 1964 pel guionista Stan Lee i el dibuixant Bill Everett. Lee va desenvolupar el personatge a partir del concepte de justícia cega, preguntant-se quina era la seva vigència en el món modern, tan complex i divers. I és que, malgrat la seva discapacitat, en Matt va fer cas al seu pare i va estudiar de valent, convertint-se en un advocat de prestigi. Com que en Matt veia de primera mà que el sistema legal deixava lliures als delinqüents va decidir convertir-se en un superheroi emmascarat: Daredevil.

Com podeu veure, es tracta d'un còmic de superherois una mica diferent, ja que planteja interessants preguntes, com si és lícit actuar fora de la llei si els motius són moralment justos o la diferència entre justícia i venjança. En aquest sentit, les aventures de Daredevil tenen més a veure amb el gènere negre que amb l'èpica còsmica i despreocupada d'altres sèries de l'editorial Marvel. Unes connexions que el guionista i dibuixant Frank Miller va portar fins a les últimes conseqüències durant la seva aclamada etapa a la sèrie, a la qual pertany l'obra que ens ocupa. A Daredevil: amor y guerra, el protagonista s'enfronta a la seva arxinèmesi, el cap de la Mafia conegut com a Kingpin, que comença una guerra per amor amb conseqüències imprevisibles.

Herois amb conflictes per resoldre, malvats amb el cor destrossat, belles dones que els fan ballar el cap, la nit i la ciutat de Nova York. Una història senzilla que es converteix en una experiència sensorial de primer ordre gràcies al talent del dibuixant Bill Sienkiewicz. Les pàgines de Sienkiewicz són sensuals, oníriques, amb una atmosfera un xic al·lucinada que li va molt bé a aquesta història d'amors al límit.

Sense dubte, una aposta arriscada per un còmic comercial de superherois, però que resulta tot un encert. En definitiva, un còmic ideal per introduir-se en el món del personatge que de ben segur us deixarà amb ganes de més. Per acabar, us deixo amb el tràiler de la sèrie que li han dedicat fa uns mesos i que està recollint crítiques molt entusiastes:

Més informació:

• Frank Miller a les Biblioteques
• Frank Miller a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El rei Skrosio crea el regne d'Olar, governat per homes violents i ambiciosos que entre ells tenen lluites fratricides i s'annexen, amb la força, els territoris que els envolten. Després d'una llarga lluita per succeir al seu pare al tron, Volodosio es casa amb la jove Ardid que prové de terres del sud. Ardid i Volodosio són els pares del rei Gudú, un nen que sofreix una metamorfosis de ben petit, per desig de la seva mare que té al seu servei un fetiller.

Matute (Barcelona, 1925-2014) relata històries fantàstiques que transcorren en un període llunyà, l'Edat Media. Combinant magistralment elements màgics, bruixots, mags i éssers fantàstics, amb elements humans, reis, princeses, consellers i soldats. El resultat és una trama plena d'acció, guerres i conquesta de territoris, i d'imatges metafòriques, com si fos un conte clàssic de la literatura, d'Andersen, dels Grimm o de Carroll. Un llibre que ens atrapa, sigui quina sigui la nostra edat.
 

Més informació:

• Ana María Matute a les Biblioteques
• Ana María Matute a la Viquipèdia
• Biografia
• Entrevista a "rtve"
• "El Mundo". Especial Ana María Matute

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. St. Vicenç de Muntalt

Recomanat per l'Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.
Pots descarregar la versió electrònica a eBiblio

Emma Roca és llicenciada en bioquímica i bombera, a més és una apassionada dels Raids d'aventura i de les curses d'ultrafons, amb les quals ha aconseguit molts èxits i renom en el món d'aquest esport.

A part, és mare de tres fills i combina a la perfecció totes aquestes coses, per això ha volgut fer aquest llibre i explicar com ho fa, segons ella la vida és un repte i ella cada dia fa tot el possible per aconseguir-lo.

El llibre també explica les seves vivències com a dona al cos de bombers, com a mare a les curses i moltes altres anècdotes que fan del llibre un perfecte "Non Stop" per viure la vida al màxim fent tot allò que es vulgui.

Més informació:

• Curses d'altitud a les biblioteques

Recomanat per Berta Cama Sánchez. Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

El procés per trobar feina ha canviat moltíssim en els darrers anys. Tres nous factors, la crisi econòmica, les TIC i les xarxes socials, han modificat considerablement la recerca de feina, en l'actualitat. En el llibre es donen a conèixer diferents tècniques de recerca de feina tant en xarxes socials com fóra de les mateixes. També es dóna molta importància a les capacitats i actituds cada cop més valorades en la selecció de personal.

Les empreses, cada cop més, busquen informació dels candidats a les xarxes socials. La gran majoria dels treballadors ja treballa activament la seva "marca personal". Disposar d'un bon currículum ja no és suficient. Avui en dia cal elaborar també un currículum social. Vindria a ser la suma del currículum acadèmic amb allò que sabem fer a més de la capacitat per comunicar-ho en un món globalitzat.

Avui en dia existeixen diversos canals per a la recerca de feina, com per exemple portals de recerca de feina per internet, empreses de treball temporal, serveis públics, borses de feina d'empreses públiques i privades, xarxes socials, petits treballs freelance, APP's per a la recerca de feina. Pel que fa a les xarxes socials, les més conegudes i actives són Linkedin, Twitter, FaceBook, Google+, alguns Blogs, Wikis i altres mitjans socials.

La importància de la marca personal en la recerca de feina esdevé perquè ajuda a definir de manera clara la imatge professional que es vol donar. Tenir una bona marca personal online també facilitarà la divulgació i el reforç de la marca personal.

Alfredo Vela Zancada és informàtic i especialista en formació tant en l'àmbit del màrqueting digital, les TIC's, la comunicació com els social media. 

Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera.

Més informació:

• Blog de l'autor: http://ticsyformacion.com/
• Twitter de l'autor: https://twitter.com/alfredovela
• https://www.youtube.com/watch?v=1uaVDirx15Q

Aquest és un llibre que parla de sentiments, un llibre que emociona en el sentit més ampli. Les emocions, presents en tots els éssers humans, en tants moments al llarg de la vida. Però sovint, es desconeixen les pròpies emocions, com es viuen, com ens hi enfrontem. El llibre ens dóna unes pautes sobre com canalitzar les nostres emocions i transformar-les en pensaments savis que ens ajudaran a viure la vida de manera més plena, amb més sensibilitat i la ment oberta.

La calidesa del text ens convida de forma natural a conèixer les pròpies emocions, sensacions, sentiments.

L'autora, Eva Bach és una de les pioneres en parlar de l'educació emocional en els àmbits familiars i educatius i compta amb una dilatada experiència com a pedagoga, formadora de formadors, terapeuta , escriptora i conferenciant. Imparteix cursos, seminaris i és professora de diversos màsters i postgraus. Col.labora setmanalment  amb el Diari Ara, en el suplement Criatures que es publica els dissabtes.

Més informació:

• Eva Bach a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autora
• Conferència d'Eva Bach

Recomanat per Assumpta Haro. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant vicenç de Castellet.

Fet per mi? Fet a mà? DIY (Do It Yourself)?...  Scrapbooking o llibre de retalls, és l'art de treballar amb el paper, de plasmar històries personals amb fotografies, retalls de diaris, retalls de revistes i records en forma d'àlbums decorats.

L'autora Janna Werner, una gran experta, ofereix una visió general sobre l'scrapbook amb l'estil modern i elegant que la caracteritza. Està ple de bones idees, inspiracions i tècniques per aconseguir treballs originals, amb moltes capes i que alhora no resultin carregats.

Es dóna a conèixer altres tècniques com l'art journaling, un diari visual que serveix per expressar sentiments, pensaments i idees d'una forma artística.

Els mini àlbums, que ofereixen la possibilitat d'integrar moltes fotografies i records, decorats amb diferents tècniques i materials. Se'n diuen mini, perquè solen ser més petits que un A5.

I finalment, el mixed media, per a treballs realitzats amb diversos materials i textures superposats sobre la base d'un llenç.

L'scrapbook és doncs, una afició que permet despertar amb facilitat la part més creativa de cada persona en moltes àrees: fotografia, composició, combinació de colors i textures, el reciclatge,…

Més informació:

• Janna Werner a les Biblioteques
• Scrapbook al catàleg

Recomanat per Bib. Artés

Ara a l'estiu, bona època per navegar, és també un bon moment t per llegir-vos aquest llibre. És molt primet, us el llegireu d'una tirada perquè la història enganxa moltíssim. Un dels al·licients de l' escriptura de Flavia Company són els girs imprevistos i les reflexions sobre la vida. .. És un llibre que no us deixarà indiferents, us provocarà tantes preguntes que el donareu a la veïna perquè també se'l llegeixi per tal de poder-lo comentar amb algú.

La novel·la explica el naufragi d'un doctor americà que decideix prendre's un any sabàtic per fer la volta al món. Un llibre per reflexionar sobre la vida, sobre la solitud, l'amistat,  sobre com som de rars els humans.... i sobretot per passar una bona estona entretinguda on segur us posareu a la pell dels protagonistes, els dos nàufrags, preguntant-vos a vosaltres mateixos com reaccionaríeu  a la seva situació. 

Més informació:

• Flavia Company a les Biblioteques
• Flavia Company a la Viquipèdia
• Blog de l'autora

Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles. 

Es fa difícil escollir un disc d'un músic quan té una extensa discografia: parlem d'algú que ha participat en més de 70 discos (de gent com Joni Mitchell, Jaco Pastorius, Gary Burton, Enrique Morente...), i ha enregistrat amb el seu propi nom més de 50 discos (incloent discos en solitari, o com Pat Metheny Group, Pat Metheny Unity Band, en format trio, quartet o signant bandes sonores...).

I en el cas que ens ocupa potser encara més, per què si a més d'extensa és variada en estils i en conceptes, l'elecció es fa més complicada; així que agafarem un dels seus discos més recents i curiosos, What it's all about (2011), potser un dels més "experimentals": no és experimental un disc gravat majoritàriament amb una baritone acoustic guitar? o que en algun tema utilitzi la seva peculiar guitarra Pikasso de 42 cordes?

Es tracta en la seva totalitat de versions, en molts casos de cançons molt conegudes, que amb la seva particular sonoritat aconsegueix que ens costi reconèixer. Temes com The sound of silence, de Simon and Garfunkel, Alfie, de Burt Bacharach, Garota de Ipanema, d'Antonio Carlos Jobim, o And I love her, dels Beatles, ell els duu al seu terreny, aportant el seu propi caràcter a unes melodies que en algun moment li han marcat des de que es va començar a dedicar a la música, retrent el seu personal hommenatge.

Potser no seria el disc més representatiu de la seva discografia, és més aviat una mena de divertimento o un exercici d'autocomplaença, que s'entén com un desig de provar coses noves sense haver-se de justificar. Però sí que podem afirmar que es tracta d'un guitarrista que es troba entre els grans, que ha sabut trencar fronteres i anar més enllà del jazz clàssic, flirtejant amb el pop, el country, la música clàssica, el blues, el folk, les músiques del món... un músic tot terreny que no deixa de reinventar-se. Imprescindible vaja!!!
 

Més informació:

• Pat Metheny a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Pat Metheny a la Viquipèdia

Recomanat per Sergi Rodríguez. Bib. El Carmel - Juan Marsé. Barcelona.

Novel·la d'inspiració autobiogràfica en la qual treballava Camus quan va patir l'accident que posà fi a la seva vida. La publicació l'any 1994 d'aquesta novel·la pòstuma incompleta, contribueix al fet que coneguem els sentiments de l'escriptor amb respecte la seva terra natal, Algèria.

Camus narra la seva infància al barri obrer de Belcourt, la relació amb la família, la mare, l'àvia i el tiet, i la descripció del buit que sentia pel fet de no tenir pare, mort un any després de néixer ell, a la guerra. Aquest nen pobre que creix sense la guia d'un pare, de principis religiosos o morals, en un barri sense costums ni tradicions, s'aferra a l'aprenentatge com a via per sortir del seu ambient. De la mà del seu mestre de primària, el senyor Louis Germain, el nen Camus entrarà en un món de difícil accés pels nens del seu barri.

Més informació:

• Albert Camus a les Biblioteques
• Albert Camus a la Viquipèdia

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

El Nao de Brown va ser la gran sorpresa del 2013, va guanyar el premi especial del jurat a Angulême, els British Comics Awards i el premi a la  millor novel•la gràfica als Broken Frontier Awards.

Glyn Dillon ve de família d'artistes, és el germà petit de Steve Dillon, creador de Predicador. Glyn inicia la seva trajectòria  a la revista Deadline i a l'editorial DCComics. El Nao de Brown ha estat l'obra que li ha donat més èxits.   

La Nao és una noia que vol ser feliç, trobar l'equilibri i l'amor, com qualsevol de nosaltres. Però la Nao no ho té fàcil per aconseguir-ho, ha de lluitar contra un TOC (trastorn obsessiu-compulsiu). Les seves obsessions van més enllà de simples manies, són idees macabres que la fan patir. Aquesta noia intenta fugir d'aquests moments crítics amb rituals personals i meditació budista.

Dillon dibuixa la  complexitat de la vida de la Nao de manera naturalista, podem veure  a través dels seus gestos i actituds, l'honestedat dels seus sentiments. La descripció de la malaltia defuig de sentimentalismes, ens podem identificar amb aquesta cerca de l'equilibri que hom busca.  

Aquest còmic amaga un altra còmic d'estil totalment diferent i que va en paral·lel a la història principal, molts crítics han vist en aquesta segona història  un homenatge a Miyazaki i Moebius. Us recomanem la lectura d'aquest preciós còmic que no us decebrà ni us deixarà indiferents.

Web de el Nao de Brown (en anglès)

El Nao de Brown a les biblioteques

Transtorno obsesivo-compulsivo: atrapado el laberinto/Luisa Lázaro García

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo

Scrum és un nou model organitzatiu que respon a una nova forma de pensar. És un marc de treball per a la gestió de projectes, encara que s'ha fet popular per a la gestió de programes i de múltiples equips de desenvolupament. El seu creador, Jeff Sutherland, va inventar Scrum fa 20 anys amb Ken Schwaber, amb l'objectiu de trobar una forma de millorar l'organització de temps als equips de treball, l'estratègia en les organitzacions i la motivació per aconseguir objectius planificats.

En el sistema Scrum el primer que es fa és definir els objectius del projecte, separar-los per tasques a realitzar i assignar-los un temps necessari per realitzar aquestes tasques. Es marquen unes reunions diàries durant un període de temps anomenat Sprint (d'1 a 4 setmanes) La constància permet augmentar la concentració i per tant la productivitat de l'equip de desenvolupament.

Existeixen diferents implementacions de sistemes per gestionar el procés de Scrum, que van des de les notes grogues "post-it" i les pissarres fins a les eines de programari. Una de les majors avantatges de Scrum és que és molt fàcil d'aprendre, i requereix poc esforç per posar-se en marxa.

Aplicar el sistema Scrum en les organitzacions i equips de treball ajuda a millorar en la gestió de la feina i en la gestió dels equips de treball. Bàsicament es tracta de fer millor la feina, produir millors resultats, de millor qualitat i amb menys cost. Aconsegueix que es faci el doble de feina en la meitat de temps i amb més efectivitat.

Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera.

Més informació:

• Scrum Alliance
• Linkedin: https://www.linkedin.com/in/jeffsutherland
• Twitter: @jeffsutherland

• Vídeo "The art of doing twice as much in half the time / Jeff Sutherland"

• Vídeo "Scrum en 10 minuts"

Alex Newman és geògraf de professió però es defineix com botànic  aficionat. Gran coneixedor dels arbres i apassionat de la natura i els mites que l'envolten,  ens ofereix aquest llibre.

Podem trobar diferents espècies d'arbres, amb la descripció de les seves característiques científiques fent servir un llenguatge molt planer, així com els usos que se li donen: medicinals,  o per fer mobles amb la seva escorça, la utilitat que hi trobaven antigament...

Tot i això, la part més important és la que dedica a explicar les llegendes que han envoltat l'arbre que descriu:  en la tradició celta celebren les festes de Beltaine, on fan servir branques de bedoll per encendre les fogueres, o l'essència de trementina de l'avet a Catalunya, que feien servir per a ungüents...  

La recopilació dels diferents usos que se li ha donat a la natura ens fa reflexionar sobre com estava arrelat en la vida quotidiana de la gent, la importància que li donaven i com ajudava la seva conservació.

Acompanyen el text fotografies de l'arbre sencer, d'algunes de les seves parts i d'un dibuix detallat d'una branca amb els seus fruits

Josep Maria Benet i Jornet (1940 -2020) és un dels dramaturgs més importants de Catalunya. "La catàstrofe de ser un nen" és la història que ell mateix va escriure de la seva infància des del seu naixement fins a l'adolescència.

Josep Maria Benet i Jornet va néixer el 20 de juny de 1940 la Ronda de Sant Antoni número 12 de Barcelona en plena postguerra. Aquest període el va marcar com a tants infants per la mancança de bens pròpies de la infantesa com les joguines suplides amb grans dosis d'imaginació. Evoca els records dels estius a Gironella, la seva escola al carrer Hospital, els escolapis de Sant Pau, les sortides als cinemes Florida...

Rememora aquelles persones, llocs i situació que van deixar petjada des de la nostàlgia, la familiaritat i la proximitat, i que de ben segur, van ser la llavor que el van portar a ser el gran dramaturg que és.

Un viatge en el temps per a aquells que no hem viscut aquesta època i la memòria d'uns records per a aquells que si l'han viscuda a través de la mirada d'un gran creador.

"Jo anava amb el papa i em vaig embadalir mirant pel vidre de l'aparador el teatret. Al papa li va fer gràcia el meu enlluernament. I s'acostava el meu sant i per la cara del papa vaig intuir que potser sí, que vés a saber..."

Més informació:

• Benet i Jornet al Prestatge virtual d'Arts escèniques
• Benet i Jornet a les biblioteques
• Sobre Benet i Jornet a les biblioteques
• Recomanació Papitu: el somriure sota el bigoti de Carlota Benet

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Jordi Bastart, periodista expert en guies de viatges i el desenvolupament de projectes per al turisme actiu, i Xavier Navarro, introductor del bungee jump al país, aporten una profunda informació per practicar esports d'aventura en el medi natural.

Aquest guia ens dóna a conèixer 20 modalitats d'esports d'aventura (terrestres, aquàtics i aeris), llocs on es poden practicar (els Pirineus, el Litoral mediterrani, les Balears, els Montes de Toledo, el Valle del Guadalquivir, les Canàries, etc.), amb la seva història, el concepte, la tècnica i les materials emprats, així com mapes, dibuixos, esquemes i fotografies.

Els esports d'aventura són turisme actiu, una manera de viure la naturalesa.

Més informació:

• Esports d'aventura a les biblioteques

Recomanat per Carla Canongia. Biblioteca Municipal L'Ateneu d'Esparreguera