És la primera novel·la de l’escriptora Elisenda Durban i la seva trama ens trasllada a l’antiga Grècia, concretament al segle III aC, per conèixer la vida d’Agnòdike, una jove que desafia les lleis d’Atenes per convertir-se en metgessa.

A través dels seus diaris personals, el relat ens mostra la seva lluita per estudiar i exercir la medicina amb la finalitat d’ajudar altres dones, amagant la seva identitat per evitar la persecució de la justícia.

La novel·la combina aventura, emoció i rigor històric, ja que l’autora és llicenciada en Història Antiga i s’ha especialitzat en Egiptologia, posant el focus en les desigualtats de gènere i en la valentia necessària per trencar les normes socials establertes en aquella època.

És una lectura molt interessant per a qui gaudeixi de la novel·la històrica amb protagonistes femenines fortes, on es recrea una època antiga amb detall i que també connecta amb temes actuals com la lluita per la igualtat i el dret de les dones a exercir professions que els eren vetades.

Més informació:

• Elisenda Durban a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article al Diari de Barcelona
• Reel de Pagès Editors
• Conversa entre Elisenda Durban i Laia Perearnau
• Entrevista al blog del Col·legi de Metges de Barcelona

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Una novel·la intensa i absorbent que atrapa des de la primera pàgina. Ambientada en una petita vall del Pallars Sobirà, la història arrenca amb la inquietant desaparició de l’Alèxia, una nena de nou anys, fet que sacseja profundament tot el poble de Sureny. La recerca col·lectiva, però, pren un gir encara més fosc quan apareix el cadàver d’un jove, nu i degollat, amagat al bosc.

Amb dues incògnites que es creuen —la desaparició de la nena i un assassinat brutal—, la tensió no deixa d’augmentar. L’encarregada del cas és una inspectora dels Mossos d’Esquadra brillant però poc ortodoxa, un personatge complex que aporta força i caràcter a la narració.

La novel·la destaca per la seva atmosfera inquietant, un ritme àgil i una trama plena de girs que mantenen el lector en suspens fins al final. El desenllaç, sorprenent i inesperat, tanca una història tan fosca com captivadora.

Més informació:

• Jordi Coll a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Maggie O’Farrell escriu el pròleg a aquesta col·lecció de contes de Charlotte Perkins Gilman. El conte més famós de l’autora és El papel pintado amarillo, un relat gòtic de to inquietant que descriu el descens a la bogeria. És una obra imprescindible per conèixer o descobrir un dels grans arquetips literaris: la boja de l’àtic.

L’epíleg, Por qué escribí "El papel pintado amarillo", contextualitza el conte descrivint el desconeixement de la salut mental de les dones a finals del segle XIX.

Aquest volum conté també els contes Cuando fui bruja, Si yo fuera un hombre i Transformada, que completen una mostra representativa de l’univers literari de l’autora i de la seva mirada crítica envers la condició femenina.

L’obra que dona nom a aquest recull de contes no deixarà indiferent cap lector.

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• Charlotte Perkins Gilman a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Marina Rovira. Bib. Marta Pessarrodona de Mira-sol. Sant Cugat del Vallès.

Si busques una lectura que et sacsegi i t’obligui a mirar les esquerdes de la història i del desig, Kairós, de Jenny Erpenbeck, és, sens dubte, una parada obligada. Guardonada amb el prestigiós International Booker Prize, aquesta novel·la no és només el relat d’una relació amorosa obsessiva i asimètrica entre una jove estudiant i un home madur a l’Alemanya Oriental; és una autòpsia magistral de la caiguda d’un món. Erpenbeck utilitza la tensió, la traïció i el descoratjament d’aquesta parella com un mirall perfecte del col·lapse de la República Democràtica Alemanya, demostrant que el personal i el polític estan units per fils invisibles però tallants.

L’estil de l’autora és d’una precisió gairebé quirúrgica, amb una prosa densa però magnètica que avança amb el ritme implacable d’un rellotge de sorra. A mesura que el mur de Berlín s’esquerda, també ho fa la psique dels protagonistes, atrapats en un «temps oportú» (el kairós grec) que sembla condemnar-los a la malenconia d’allò que podria haver estat.

És una obra exigent, sí, però profundament gratificant per a qui busqui una literatura que no s’ajupi davant la complexitat humana. Si vols entendre com es desfà una utopia —tant la d’un país com la d’un cor—, aquesta és la teva lectura.

Més informació:

• Jenny Erpenbeck a les Biblioteques
• Jenny Erpenbeck a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Kairós a l’International Booker Prize
• Ressenya a Núvol
• Entrevista a Babelia

Recomanat per Laura Solà. Bib. Volpelleres Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

La Fúria, d’Alex Michaelides, perquè és una novel·la psicològica fascinant que enganxa des del primer moment.

L’autor construeix una trama plena de misteris, secrets i girs inesperats que mantenen el lector en tensió contínua. Michaelides crea personatges profunds i complexos que fan que cada pàgina sigui més intrigant.

Si t’agraden els thrillers psicològics plens de suspens, aquesta obra és una elecció perfecta. Una lectura emocionant que et farà qüestionar-ho tot fins al final.

Més informació:

• Alex Michaelides a les Biblioteques
• Alex Michaelides a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Fitxa del llibre a Google Books

Recomanat per Paula Mantecón Tejedor. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Aquest llibre ens porta al Harlem dels anys trenta, on la comunitat negra lluita contra la pobresa, el racisme i el pes de la religió.

Hi trobem el predicador Gabriel, la seva germana Florence, Deborah, la seva primera esposa, Elizabeth, la seva segona esposa i, sobretot, John, el seu fill. A través d’ells, James Baldwin mostra la força i les contradiccions de viure en un món marcat per la fe i la discriminació.

El gran tema és la revelació de Déu, que arriba de manera diferent al pare i al fill. Mentre en Gabriel busca autoritat a través de la religió, en John es veu obligat a enfrontar-se al conflicte entre la fe, la llibertat i una sexualitat que s’escapa de la norma religiosa.

Amb un estil intens i punyent, Baldwin retrata no només les injustícies socials, sinó també la batalla interior de trobar qui som en un món ple de prejudicis. Cent per cent recomanable.

Més informació:

• James Baldwin a les Biblioteques
• James Baldwin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

L’any 2014 el director Alberto Rodríguez va aconseguir, a banda d’altres guardons, deu premis Goya —entre els quals la millor direcció, el millor guió original i la millor pel·lícula— per La isla mínima. No era la primera obra d’aquest autor sevillà, que ha treballat tant com a guionista com en la direcció, però sí la que li ha aportat més reconeixement.

La història transcorre en un poblet imaginari situat en algun punt de les maresmes del Guadalquivir l’any 1980. Dos policies de Madrid arriben amb l’encàrrec d’investigar la desaparició d’unes germanes adolescents. Tots dos arrosseguen càstigs dels seus comandaments, però per causes oposades: l’un per ser progressista i l’altre per ser un nostàlgic del franquisme i dels seus mètodes repressors. L’ambientació, tant pel que fa al moment històric de la Transició com a la geografia andalusa, és impecable. Els paisatges aeris semblen una composició artística contemporània propera a la irrealitat.

Tant en Javier Gutiérrez com la Nerea Barros van rebre un premi Goya per les seves interpretacions. Però tan destacables com les seves són les d’en Raúl Arévalo, l’Antonio de la Torre o en Salva Reina.

És una pel·lícula policíaca fosca que aconsegueix fer d’una història local i arrelada a una època molt concreta un retrat del mal i dels temors humans universals.

Més informació:

• Alberto Rodríguez a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. Terrassa.

Noia desapareguda (Girl, Missing), escrita per Sophie McKenzie, és una de les seves obres més conegudes i la que la va donar a conèixer com una autora destacada dins la literatura juvenil contemporània. Publicada l’any 2006, la novel·la va rebre una gran acollida per part del públic adolescent gràcies a la seva capacitat per combinar el misteri amb una forta càrrega emocional. McKenzie ha construït una trajectòria literària centrada en temes intensos i propers als joves, com la identitat, la família i la confiança, sempre amb un estil àgil i directe.

La protagonista d’aquesta història és la Lauren, una adolescent adoptada que comença a qüestionar-se els seus orígens. Quan troba una pàgina web de nens desapareguts, creu reconèixer-s’hi i inicia una investigació que la portarà a descobrir secrets inquietants sobre el seu passat i a esbrinar si, en realitat, va ser segrestada quan era petita. Amb l’ajuda d’en Jam, el seu millor amic, s’endinsarà en un viatge perillós, ple de girs inesperats, mentides i emocions a flor de pell.

El que fa especial Noia desapareguda és la seva habilitat per mantenir el suspens des del primer capítol, però també per tractar temes profunds com el sentiment de pertinença i la recerca de la pròpia identitat. McKenzie no només crea una trama captivadora, sinó que connecta emocionalment amb el lector, fent-lo partícip de les angoixes i les decisions de la protagonista. És una lectura intensa, emocionant i molt recomanable, especialment per a joves que busquen històries que els facin reflexionar sense renunciar a l’aventura i la tensió narrativa.

Més informació:

• Sophie McKenzie a les Biblioteques
• Sophie McKenzie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial
• Recomanació en vídeo

Recomanat per Lorena Bonil. Bib. del Districte 5. Terrassa.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat entre Barcelona i Oxford. És especialista en genètica del desenvolupament, neurociència, la seva relació amb el comportament humà i l’àmbit educatiu.

En aquest llibre ens respon algunes de les preguntes que alguna vegada ens hem pogut fer: com és el cervell? Què són les neurones i com funcionen? Són diferents el cervell masculí i el femení? Què són les emocions i per a què serveixen? Com ens afecta la lectura? Per què somniem? Què és la creativitat i com la genera el cervell?… I així fins a 100 preguntes en què l’autor ens dona resposta per conèixer millor aquest òrgan tan complex i fascinant.

El cervell és l’última frontera per saber com som nosaltres mateixos, per saber qui som i com som, per què fem el que fem i ens comportem com ho fem. També per reflexionar sobre si ho podríem fer diferent.

I si voleu saber com mantenir-lo sempre jove i augmentar la vostra capacitat cognitiva, busqueu els capítols on se’n parla a la vostra biblioteca més propera o mitjançant la Biblio Digital!

Més informació:

• David Bueno i Torrens a les Biblioteques
• David Bueno i Torrens a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo-entrevista amb David Bueno

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Ens situem l’any 1937. Un jove fotògraf viatja amb l’encàrrec de realitzar un reportatge a les planes agrícoles d’un territori dels Estats Units afectat per una terrible sequera i enormes tempestes de pols i sorra: el Dust Bowl.

La pols, el vent, l’aridesa, les tempestes i, sobretot, els habitants d’aquesta regió influeixen profundament en la visió del protagonista. La seva ingenuïtat inicial com a fotògraf, la seva actitud envers el món i, en resum, el seu jo més íntim queden fortament impressionats per tot el que viu i veu a través de l’objectiu de la seva càmera, fins a qüestionar-se tot allò que motiva tant la seva vida com la seva professió.

L’obra d’Aimée de Jongh, autora neerlandesa premiada per la seva feina, mostra, en una obra històrica i periodística de ficció, un episodi de l’Amèrica contemporània i com l’acció de l’home afecta els ecosistemes que treballa i transforma.

Obra rica, emocional, molt ben documentada i amb un estil d’il·lustració senzill i expressiu, que ens convida a conèixer una catàstrofe que, tot i situar-se gairebé cent anys enrere, és ara totalment vigent. Un còmic per gaudir, que ens farà reflexionar.

Més informació:

• Aimée de Jongh a les Biblioteques
• Aimée de Jongh a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Jaume Águdo López. Bib. Districte 2. Terrassa.

La riuada és el títol del primer llibre de la saga Blackwater, composta per cinc volums més, i que ens presenta una família, els Caskey, i les maniobres que ha de fer per salvar el seu patrimoni davant d’una riuada ingent que ha arrasat pràcticament tot el poble de Perdido, que també és el nom del riu devastador.

Els Caskey, una de les tres famílies més riques del poble, amb la intransigent Mary-Love al capdavant i l’Oscar, el seu sol·lícit fill, hauran de fer front a totes les destrosses causades per la riuada. Aquí cal sumar-hi l’aparició de l’enigmàtica Elinor Dammert, que farà mans i mànigues per formar part dels Caskey. Aquest és el punt de partida d’una prosa amena, atractiva i addictiva, amb tocs de fantasia i terror que donen a la història un aire molt inquietant.

La trama està molt ben vertebrada i els personatges són d’una complexitat exquisida, sobretot els femenins, que amb les seves personalitats elèctriques porten tot el pes de la història. Blackwater són els Caskey, però també l’Amèrica més profunda, on el racisme i el classisme s’hi passegen amb tota impunitat. Literalment, no podreu deixar de llegir aquest primer volum i, quan us en quedi poc per acabar-lo, ja estareu pensant en el següent. I així, sense parar, fins al final.

Més informació:

• Michael McDowell a les Biblioteques
• Michael McDowell a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• La saga Blackwater a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Brandon Sanderson és conegut per les seves obres dedicades a la literatura fantàstica. Va publicar la seva primera obra, Elantris, el 2005. Poc després arribaria la primera part de la seva trilogia més coneguda, Nacidos de la Bruma, amb la qual ha obtingut un gran èxit internacional. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, com el John W. Campbell, l'UPC, el Whitney, l'Hugo o el World Fantasy Award.

El guix que un alumne pateix més és el que té el professor de matemàtiques quan li toca sortir a la pissarra a resoldre un problema. A principis del segle XX alternatiu on viu Joel, les coses són una mica diferents. Les Illes Unides estan amenaçades per unes criatures salvatges. Aquests monstres, tot i ser petits i fets de guix, són capaços de menjar-se una persona en pocs segons.

Els rithmatistes són els únics que poden lluitar-hi. Aprenen la difícil disciplina de les línies i el guix en acadèmies com Armedius. És aquí on estudia Joel, que, tot i no tenir massa bones notes, és capaç de dibuixar les defenses rítmiques més complexes amb la precisió d’un mestre. Podrà ajudar d’alguna manera davant la desaparició de diferents rithmatistes?

L’obra està a l’altura de la fama de l’autor, amb un estil clar, senzill i que atrapa des de la primera pàgina. No hi falten girs argumentals ni un ritme cada vegada més accelerat. El sistema de màgia que trobem al llibre ja ha seduït milers de lectors amants dels jocs d’estratègia. Vols ser el següent?

Més informació:

• Brandon Sanderson a les Biblioteques
• Brandon Sanderson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Anna Capdevila Vilanova. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Tibuleac, és un llibre especial que destaca tant pel seu estil poètic i líric com per la profunditat emocional de la història.

Trobarem en el relat metàfores, imatges simbòliques i el salt constant entre el passat i el present. El relat és molt emotiu i colpidor. Què signifiquen els ulls verds de la mare? Són una metonímia, una manera de representar la mare sencera a través d’una sola part? Segons el moment o l’emoció, la descripció dels ulls canvia, reflectint com el protagonista percep la seva mare. És un recurs poètic molt potent i poc habitual en prosa.

Un altre aspecte del qual ens parla Tatiana Tibuleac és el de les malalties mentals del protagonista i els seus brots. Això provoca reflexions sobre les conseqüències d’una infància sense amor ni referents afectius, i com això pot derivar en problemes greus d’identitat i estabilitat emocional. A la novel·la trobem frases profundes, descripcions colpidores i moments irònics o fins i tot còmics (com el xantatge a la psiquiatra), que serveixen de respir dins el dramatisme del llibre. És un llibre que no et deixa indiferent.

Més informació:

• Tatiana Tibuleac a les Biblioteques
• Tatiana Tibuleac a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

Fum, d’Ivan Turguénev, un dels aspectes més destacats és la lluita interna del protagonista, que es veu atrapat entre les expectatives socials i les seves pròpies aspiracions. La tensió entre el deure, la passió amorosa i els ideals personals genera un conflicte profundament romàntic, que recorda les influències del Romanticisme alemany, especialment en el contrast entre civilització i barbàrie que Turguénev explora a través dels seus personatges. A mesura que la història avança, les decisions del protagonista reflecteixen aquest dilema constant entre la raó i el sentiment.

A aquesta tensió interna s’hi afegeix el retrat de la societat aristocràtica russa. Turguénev utilitza un humor irònic per criticar la decadència d’aquest grup social. El comentari «Una de ellas era tan anciana que infundía temor a que, de un momento a otro, se deshiciera en polvo» exemplifica perfectament aquest estil humorístic, que no només fa riure, sinó que també convida a reflexionar sobre el pas del temps i el deteriorament de les estructures socials.

La manera en què Turguénev s’adreça al lector és fantàstica. Ens fa partícips de la història. Aquesta proximitat entre el narrador i el lector afegeix una sensació d’intimitat i de complicitat que fa que l’experiència de lectura sigui més profunda. Com a lectors, sembla que ens veiem atrapats en els mateixos dilemes i emocions dels personatges.

Més informació:

• Ivan Turguénev a les Biblioteques
• Ivan Turguénev a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La infanticida, malgrat la seva brevetat, és una obra d’una intensitat colpidora que no deixa ningú indiferent. La història de la Nela sacseja per la seva cruesa i perquè posa al descobert les moltes capes de violència i repressió que envolten la protagonista. No només és víctima del seu acte extrem, sinó també —i sobretot— de la societat que l’envolta, de la seva família i d’un sistema que no li ofereix cap escapatòria.

La Nela és ignorada per un pare i uns germans que la menystenen, i és enganyada per en Reiner, un home que juga amb els seus sentiments i la deixa embarassada. En cap moment rep comprensió ni suport per part de la comunitat, que es limita a jutjar-la amb duresa. Quan finalment comet l’infanticidi, l’única resposta social és tancar-la en un manicomi, sense ni tan sols intentar comprendre les causes profundes del seu patiment. En aquest sentit, es pot interpretar que la societat també és responsable del crim: per haver-la abandonat, per haver-la marginat i per no haver-la escoltat.

Malgrat la tragèdia, hi ha moments de gran bellesa, com les escenes en què la Nela corre a trobar-se amb en Reiner, únics instants en què respira amor i llibertat. Aquest contrast entre la felicitat efímera i la condemna social reforça l’efecte devastador del final. Literàriament, l’obra s’emmarca dins el naturalisme i mostra sense filtres la brutalitat de l’entorn rural, molt lluny de qualsevol visió idealitzada. També qüestiona les normes de classe: la Nela només és ben vista si es relaciona amb algú del seu estatus, la qual cosa posa en relleu com el classisme travessa totes les capes socials.

Finalment, cal destacar el coratge de Víctor Català per defensar, encara que sigui de manera velada, el dret de la dona a estimar i viure la seva sexualitat amb llibertat. La infanticida és, sens dubte, una obra que remou, que incomoda i que ens obliga a mirar de cara les injustícies estructurals que encara avui tenen ressò.

Més informació:

• Víctor Català a les Biblioteques
• Víctor Català a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La Care Santos ens torna a emocionar amb aquesta història increïble, inspirada en uns fets reals que van ocórrer a una cosina seva, mestra. Es tracta de dues narracions en primera persona explicades amb destresa i perfectament trenades pel jove protagonista de l’obra, el Dani, un adolescent amb uns gustos musicals exquisits. El noi s’ha perdut i necessita comunicar-se amb la seva família. Té un munt d’ensenyaments guardats que vol treure a la llum, però no troba les paraules adequades. Per això busca ajuda en unes velles cançons de fa tres dècades. Segur que coneixes algú d’aquesta generació! I gairebé amb absoluta seguretat t’atraparan de seguida la lletra i la melodia d’algunes cançons inoblidables que surten al relat!

Quan s’apaguen els llums estava pensada inicialment per a un públic juvenil però, segons Santos, «pot agradar igualment al lector adult, perquè una part de la història està ambientada a finals dels 80 i principis dels 90 i té múltiples referències musicals a l’època». Té una trama d’intriga i suspens, amb algun element paranormal i de thriller. Està protagonitzada per aquest adolescent misteriós que apareix sobtadament una nit en una benzinera, abandonat per l’autocar que porta uns alumnes de viatge de fi d’estudis.

Està dedicada al marit de l’autora, el Demi Olmedo. És col·laborador de Mataró Ràdio i un expert en tota mena de música. Ell la va ajudar a triar amb encert la banda sonora de la novel·la amb les seves cançons preferides.

En resum, es tracta d’una novel·la molt recomanable per a tots els seguidors de la Care Santos i per als lectors de totes les edats que la vulguin gaudir.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a tvmataró
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Heu escoltat mai aquesta banda vallesana d’una trajectòria tan fora de sèrie? Un duet que neix de l’ska i el punk fins a apropar-se a sonoritats més extremes, improvisació i peces infinites amb ritmes poc convencionals. Edi Pou i Pau Rodríguez tenen mil cares i totes frenètiques. La seva trajectòria els ha portat a festivals nacionals i internacionals, a sales petites i aules d’escoles, fins a rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2015, per la seva tasca pedagògica i filosofia militant d’autoedició.

En aquest disc els podem escoltar amb el flamenc Perrate. ‘Jolifanto’ és la primera paraula d’un poema dadaista d’Hugo Ball, però Jolifanto ara també és un disc protagonitzat per la convergència de dues escenes musicals ben diferents amb un anhel d’experimentar i explorar la rítmica de la música. Amb el cantautor ens deixem emportar per un so aparentment descontrolat i, no obstant això, minuciosament estudiat: res està fora de lloc, tot i els ecos de rave.

Cal tenir la ment oberta, cal transitar entre gèneres i continuar arriscant per alimentar la curiositat i la passió per la música. L’inclassificable duet català i la veu hipnòtica de Perrate ens regalen un viatge a una amalgama d’estils que vibren, es desboquen i t’atrapen amb una energia magnètica de noise, jazz i flow flamenc.

Més informació: 

• Za! a les Biblioteques
• Za! a la Viquipèdia
• Perrate a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

De què serveix un tresor quan no tens amics? Per a què vols tot l’or del món quan ets el més dolent dels dolents?

Els bons llibres no passen mai de moda, aquest clàssic amb una il·lustració fosca i, a la vegada, radiant, ens ensenya que fins i tot els gestos més reprovables es poden purgar.

Els tres bandits assalten els camins a la cerca de fortuna fins que troben a una nena orfe que decideixen cuidar. La seva pregunta serà cabdal: “Per a què voleu aquest tresor?”. Efectivament, la resposta no serà fàcil. L’avarícia, sovint, té la ferotgia i l’instint d’un animal salvatge. Aquesta pregunta, aparentment, innocent els canviarà la vida. Els tres bandits faran servir tots els diners per a infants sense família i en fundaran una de pròpia.

Estendre la mà és un gest més poderós que apuntar amb un trabuc. Ho intentem?

Recomanat per Amaya Sierra Lomba de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès

Considerades les Aretha Franklin i Billie Holiday espanyoles, les germanes Fernanda i Bernarda de Utrera van guanyar-se el respecte del món del flamenc, un àmbit ple de masculinitat on les dones havien d’anar una mica més enllà per ser reconegudes. De ben joves es van obrir pas als tablaos de Madrid, tot i la ferma oposició del seu pare. Des d’aquell moment es van fer imprescindibles i no van parar de treballar, trepitjant els escenaris de mig món.

La veu trencada de Fernanda no deixa indiferent ningú. Recorda les grans dames del blues. El vibrat de Bernarda és únic i atrapa des del primer moment. Inseparables fins a la mort de la primera, en aquest CD trobem una recopilació dels diferents palos que interpretaven de manera pura i salvatge, deixant empremta fins i tot als neòfits en aquest art.

Més informació:

• Fernanda de Utrera a les Biblioteques
• Bernarda de Utrera a la Viquipèdia
• Fernanda i Bernarda de Utrera a Andalusia.org
• Vídeo sobre Fernanda i Bernarda de Utrera
• Selecció musical a YouTube
• Fernanda i Bernarda de Utrera a Spotify
• Documental de RTVE sobre Fernanda i Bernarda de Utrera

Recomanat per Luis Julian Olias. Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’un thriller psicològic intens i absorbent, amb una narrativa que enganxa des del primer moment. Els protagonistes són un matrimoni format per la Victoria Barnett i l’Adam. La Victoria, a causa d’un accident domèstic —va caure per les escales de casa seva—, fa temps que es desplaça amb cadira de rodes i necessita ajuda constant per poder seguir amb el dia a dia.

L’atzar fa que l’Adam conegui la Sylvia Robinson, una dona que es troba buscant feina. Davant d’aquesta coincidència, ell li ofereix el lloc d’assistenta per ajudar la seva dona, especialment en els àpats i altres necessitats bàsiques. La Sylvia accepta la feina i es trasllada a la majestuosa mansió on viu la parella.

A partir d’aquí, amb una escriptura àgil, directa i plena de ritme, l’autora ens endinsa en una trama plena de suspens, secrets i girs inesperats. Cada capítol ens fa dubtar del que sabem, i el lector es veu arrossegat per una espiral de sospites, tensions i revelacions que mantenen la intriga fins a l’última pàgina. És una lectura ideal per als amants dels thrillers amb psicologia i misteri a parts iguals.

Més informació:

• Freida McFadden a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra
• Entrevista a l’autora

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.