Tres novel·les analògiques

Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d’haver estat escrites amb màquina d’escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d’un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l’ofici». Vet aquí que La primera pedra (1990), L’instint (1992) i Sentimental (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d’una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d’una història aparentment senzilla el punt de partida d’un relat tan brillant com distintiu de l’autor. .«Llegint-les, he enyorat una certa pirotècnia fantasiosa que sí que desplegava en aquestes novel·les, segurament perquè havia de fugir del meu context particular. Era un moment de gran creativitat arreu de la ciutat, Barcelona era aleshores pròspera i pacífica», «Als anys noranta era un bon moment per ser jove, hi havia una energia que també es reflecteix en aquesta fantasia». *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un dia clar

En John, un ministre escocès empobrit, accepta la feina de desallotjar l’últim ocupant d‘una illa remota al nord d‘Escòcia, l’Ivar, que ha viscut sol durant dècades amb l’única companyia dels animals i el mar. Tot i que la seva dona, Mary, té seriosos dubtes sobre la tasca, en John decideix anar-hi, i posa en marxa una cadena d‘esdeveniments que ningú podria haver predit mai. Ambientada durant les infames Clearances de les Terres altes, quan a mitjan segle XIX comunitats senceres de pagesos van ser expulsades de les seves terres, Un dia clar comença com un relat sobre la fe i aviat es transforma en una declaració d’amor a la natura i en una reflexió sobre el llenguatge i l’amor improbable. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Entrepans per devorar : 60 receptes gurmet d'aquí i d'allà

40 receptes d’entrepans imaginatius i gustosos, dolços i salats, per a tots els gustos! Des dels clàssics (hamburguesa, entrepà de formatge gratinat o de pollastre fregit) fins als que ens fan viatjar (hot dog, banh mi, falàfel, gordita mexicana o katsu sando japonès), L’autora ho aprofita per oferir-nos una panoràmica extensa dels ingredients essencials per fer uns bons entrepans: els pans per fer-se un mateix a casa i les salses i els condiments per amanir-los! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El cavaller que no volia lluitar

No hi ha manera, en Jan no vol lluitar! En lloc de barallar-se, s’estima més llegir. Els seus pares li diuen que, essent un cavaller, alguna cosa o altra haurà de fer. Aleshores en Jan s’endú l’espasa i l’escut que li donen els seus germans, omple les alforges del seu fidel cavall amb un bon carregament de llibres, i comença el seu viatge a la recerca dels personatges més ferotges de la contrada.  I tu, ja saps com amansir un drac?  Aquest conte ens convida a qüestionar-nos la necessitat de les baralles per a resoldre malentesos. El protagonista té molt clar que les coses no es fan així, i s’estima més recórrer a l’amabilitat, al respecte i als bons contes per aconseguir tornar a casa com un bon cavaller! Adequat de 6 a 8 anys. Recomanat per Gemma Artigas de la Biblioteca Antoni Comas de Mataró

El llarg dinar de Nadal

El llarg dinar de Nadal és una obra del dramaturg estatunidenc Thornton Wilder escrita l'any 1931. Un text breu, que presenta al lector l'escena d'un sopar de Nadal, o més concretament, d'un sopar de Nadal al llarg de quatre generacions recorrent la vida de la família Bayard en noranta àpats nadalencs. Wilder ens trasllada al menjador de la família Bayard, una família americana de finals del segle XIX i principis del XX. Com si es tractés d'un quadre estàtic, en el mateix escenari es van succeint els anys, i van desfilant els avis, els pares i els fills, i el lector va assistint a les defuncions i als nous naixements de la família teixint un arbre genealògic sempre al voltant del sopar del 24 de desembre. Aquest és un text que reflexiona sobre el pas inexorable del temps i que tracta amb un to irònic i al mateix temps melancòlic, temes tan quotidians com la vida, la mort i la família. Una lectura molt recomanable per aquestes dates nadalenques. Thornton Wilder (1897-1975) autor de El llarg dinar de Nadal, és un clàssic de la literatura i del teatre nord-americà del segle XX, però tot un desconegut a casa nostra. Guanyador de tres premis Pulitzer, per la novel·la El Pont de San Luis Rey i per les peces dramàtiques Our Town i The Skin of Our Teeth, també va guanyar el Premi Nacional del Llibre dels EUA per la novel·la El Octavo día.  Quan la companyia Ruta 40 va estrenar aquesta obra al Teatre Maldà de Barcelona l’any 2014, no podia preveure que es mantindria cinc temporades en cartell, que continuaria representant-se en anys posteriors i que emprendria diverses gires per Catalunya i les Illes Balears. Aquell èxit els va portar a guanyar el Premi Butaca 2015 al millor espectacle de petit format i a ser finalistes del Premi BBVA de Teatre 2016.   Més informació: Thornton Wilder a les biblioteques Recomanació: "La nostra ciutat" Teatre de Nadal, més enllà de la joia i l’alegria Thornton Wilder a Wikipedia El llarg dinar de Nadal de Ruta40 al programa Teló de fons Recomanat per Elisabet Vázquez Puig. Biblioteca de Ripollet

La nostra ciutat

La vida a Grover’s Corners, una petita ciutat de l’estat de New Hampshire transcorre amb normalitat, els petits esdeveniments de la vida, la quotidianitat, es van succeint de forma natural. Però, no són, precisament, aquests petits esdeveniments els que donen raó de ser a l’existència humana? En La nostra ciutat, Thornton Wilder analitza el microcosmos d’una petita societat i la seva evolució en les primeres dècades del segle XX, i ho fa resseguint les petites accions, moments i converses que creu són les que han definit les grans decisions vitals dels personatges. La seva intenció és que els espectadors ens adonem d’això, Emily, una de les protagonistes, es queixa en una reflexió final: “Cap ésser humà s’adona algun cop de la vida mentre la viu? De cada, cada minut?” En aquesta obra, com en altres de Wilder, trobem la barreja d’elements innovadors en l’aspecte formal i d’altres més conservadors en la temàtica. L’obra es desenvolupa en tres actes amb salts temporals en un espai físic construït  amb objectes figurats i amb un regidor-narrador que trenca la quarta paret i es dirigeix  directament al públic. En aquest sentit, l’obra és conscient de ser una representació de la vida, un element de realisme buscat per l’autor. En canvi, temàticament, Wilder parla amb tendresa i enyorança d’un temps passat idealitzat, on les contradiccions i tensions socials de la petita societat que formen els habitants de Grover’s Corner són un preu acceptable a pagar a canvi de l’harmonia social imperant. L’obra té gran precaució vers el seu temps present, els anys trenta del segle XX, un temps de grans urbs, de producció industrial i de masses, on l’individu és més petit i insignificant. Un temps de canvis ràpids, deshumanització i conflicte que ens poden recordar l’actualitat i on, de la mateixa manera que llavors, el retorn a allò petit, concret i segur ens pot ser igualment útil per retrobar-nos amb la nostra pròpia humanitat. En temps de crisi, llegir Thornton Wilder, tranquil·litza. Thornton Wilder (1897-1975) és dels clàssics contemporanis del teatre nord-americà. Va guanyar el Pulitzer precisament amb l’obra recomanada que,  juntament amb "El llarg dinar de Nadal" (1931), són els seus treballs dramàtics més representats.    Més informació: La nostra ciutat – Fitxa tècnica Comanegra - Institut del Teatre Thornton Wilder a les biblioteques Recomanació: "El llarg dinar de Nadal"  La nostra ciutat al Teatre Lliure– Fitxa tècnica de la representació dirigida per Ferran Utzet "Our Town" (1955). Versió cinematogràfica amb Frank Sinatra i Paul Newman dirigida per Delbert Mann.   Recomanat per Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Boom : la guerra dels colors

  De nou, Ximo Abadia, ens mostra l’horror de les guerres amb un àlbum il·lustrat d’una forma magistral on amb l’ús dels colors i la narrativa visual crea una història que, malauradament, és més actual del que pensem. Les mentides, el poder, l’ús de les paraules, la violència i el patiment innecessari. Una petita obra d’art. Adequat de 9 a 10 anys. Recomanat per Jordi Bosch Canalias de la Biblioteca del Sud de Sabadell.

Començar

Aquest àlbum és un cant a l’esperança i a la fortalesa de l'ésser humà. Quan sembla que tot està perdut, que ja no queda res després d’un conflicte bèl·lic, el tendre somriure d’uns infants, ens emociona i recorda que sempre hi ha alguna cosa que ens fa lluitar per viure i començar de nou... Adequat de 9 a 10 anys. Recomanat per Mercè Bercero de la Biblioteca de Viladecans

Fill de rojo

Avi, tú vas fer la guerra? Li pregunta en Llorencet, que un dia a la setmana visita al seu avi Llorenç. No li havia parlat mai, però avui ha decidit que el seu net és prou gran i ja pot explicar-li la història de la seva família en aquells temps tan difícils. Vivien a Llegur d’Empordà, el seu pare era l’alcalde. La vida era feliç, fins el 18 de Juliol de 1936. Con tants d’altres, van haver d’emigrar a França. Només van arribar fins el camp d’Argelès. Després d’un temps, la seva mare i ell van tornar al seu poble. Però res era igual, les classes eren en castellà i ser “fill de rojo” no era gens fàcil. I van conèixer de prop la por, la gana, la mort. Aquest àlbum pertany a la col·lecció “La guerra dels grans”, que està formada per relats inspirats en històries reals d’homes i dones que van viure la guerra quan eren infants i no acabaven d’entendre el sentit de tot plegat. Text escrit per Joan Portell, amb les colpidores il·lustracions d’Ignasi Blanch.   Adequat de 9 a 10 anys. Recomanat per Núria Cañadas de la Bib. de Viladecans.

El Mur

En Joshua té tretze anys. Viu amb la seva mare i el seu padrastre a Amaria, un poble aïllat al cim d'un turó, on totes les cases són noves. A la ciutat hi ha un mur molt alt, custodiat per soldats, que només es pot creuar a través d'un lloc de control fortificat. A en Joshua li han dit que més enllà del ciment, hi ha un enemic brutal i implacable, i que la paret és l'únic que els manté a ell i a la seva família fora de perill. Un dia, buscant una pilota perduda, en Joshua ensopega amb un túnel que condueix cap a aquest territori prohibit. Ell sap que no tornarà a tenir  una altra oportunitat de veure el que està més enllà de la paret fins que tingui edat suficient per al servei militar, i la possibilitat de resoldre el misteri és massa temptador per resistir-se. Ha sentit un munt d'històries sobre l'altre costat, però res li ha preparat per al que troba ... Tot i que es pot començar llegint com una distopia futura, el lector s'adona de seguida que ens trobem davant d'un conflicte real, un mur que separa les vides de germans, que ens parla de l'etern conflicte entre jueus i palestins. Aquí tens el primer capítol