Aquest llibre de l'historiador Josep Fontana (1931- 2018) és una síntesi d'història de Catalunya, de Guifré el Pilós a Artur Mas.

Fontana es pregunta com som els catalans, i la seva resposta és que som, sobretot, una gent amb una arrelada consciència democràtica i associativa. Més que la llengua, seria aquest sentit íntim de llibertat el que ha conformat la nostra identitat. Una manera de ser que secularment ha topat amb la castellana, més vertical o horitzontal, poc o gens acostumada a la pluralitat i a l'entesa.

Segons Fontana, ja des de la Pau i Treva, la tendència catalana ha portat al joc d'equilibris, sempre inestable, un joc que a mesura que apareixen les interferències castellanes, primer sota la monarquia dels Àustries i després amb els Borbons, va veient desvirtuades les seves regles: les lleis i Constitucions pròpies. Fins que a partir de mitjans del XIX tornem a reconstruir el nostre joc, lentament. 

Aquest és, sens dubte, un llibre important. Sembla escrit d'una tirada. I com més cap al final, l'autor es mostra més desinhibit: els Borbons i els franquistes i els protagonistes de la Transició  - inclosos els catalans- reben de valent, com diu ell "sempre ha sigut un roig i nacionalista"