Si no fos per les síl·labes de dissabte, de Mariana Salomao Carrara.

Després de la mort de l’André, la casa de l’Ana està sumida en el dolor. Sense el seu marit, comença a criar la seva filla òrfena amb el suport de la Francisca, la mainadera que l’ajuda, i la Madalena, la veïna vídua de l’altre home implicat en l’absurd accident que va matar l’André. Una de les veus més singulars de la literatura actual en llengua portuguesa, capaç d’escriure amb delicadesa sobre una tragèdia i de convertir-la en una història lluminosa i commovedora.

Places exhaurides.