La primera modalitat d’habitatge cooperatiu,  va néixer a Catalunya on es constituïa una cooperativa per construir l’edifici i, després es venien cadascun dels habitatges a una persona sòcia, en divisió horitzontal, de manera que la cooperativa sovint desapareixia o, si no, s’encarregava només del manteniment dels habitatges.

En aquest model, la persona sòcia participa com a cooperativista en el procés de construcció de l’habitatge, durant el qual paga unes quotes. Després, quan es fa el lliurament de les claus i es crea la comunitat de propietaris, la cooperativa se sol dissoldre.

Actualment ha nascut un nou model: cooperativisme d’habitatge de cessió d’ús. En aquest model els habitatges són de la cooperativa i no es poden transformar en propietat privada. Aquesta modalitat implica que les persones poden ser sòcies o col·laboradores de l’administració pública que facilita el sòl.