El 29 de setembre, diada de Sant Miquel, és una data assenyalada en el món agrícola, ja que inicia el calendari pagès anual, un cop s’ha esgotat el cicle recol·lector cerealístic i abans de començar el període de llaurada i sembra que durarà fins a Nadal.

Aquesta diada ens serveix d’excusa per parlar de l’agroecologia, un enfocament de l’agricultura que aposta per la transformació del sistema alimentari en clau social, sobirania alimentària i sostenibilitat a llarg termini, en un moment en el qual el sector està en crisi per la falta de relleu generacional i les dificultats econòmiques i burocràtiques cròniques.

L’agroecologia aplica simultàniament conceptes i principis ecològics i socials al disseny i gestió de sistemes agrícoles alimentaris i sostenibles. Pretén optimitzar les interaccions entre les plantes, els animals, els éssers humans i el medi ambient, alhora que aborda la necessitat de sistemes alimentaris socialment equitatius en què les persones puguin triar el que mengen i com i on es produeix.

En resum, l’agroecologia representa un camp transdisciplinari que inclou les dimensions ecològica, sociocultural, tecnològica, econòmica i política dels sistemes alimentaris, des de la producció fins al consum, i inclou diverses tècniques agrícoles, com la permacultura, la biodinàmica, la sintròpica o l’ecològica, entre d’altres. Actualment, però, no existeix una sistematització de pràctiques que fixin què és l’agroecologia de forma oficial i consensuada.