Naoki Urasawa i Osamu Tezuka junts?

El mestre Osamu Tezuka, el déu del manga, va crear l'any 1952 l'exitós manga "Astroboy". La data del naixement fictici del  robot Astroboy fou el 7 d'abril de 2003. Per commemorar aquesta efemèride l'editorial Shōgakukan i el famós mangaka Naoki Urasawa van decidir crear una obra basada en "Astroboy", que s'anomenaria "Pluto".

Naoki Urawa és un reconegut mangaka amb grans obres com Yawara!, Master Keaton, 20th Century Boys i Monster. La seva obra es caracteritza per la seva narrativa, les trames de suspens i l'expressivitat de cada un dels seus personatges.

Urasawa realitzà una versió pròpia de la història d'"Astroboy" protagonitzada per Gesicht, un detectiu robot alemany de l'Europol que ha de resoldre un cas d'assassinats d'humans i de robots. En canvi, l'Astroboy passa a ser un personatge secundari. L'escenari és un futur on humans i robots conviuen però el passat de la guerra marca a molts dels personatges.

"Un cerebro que se equivoca es un cerebro perfecto. Y cuando eso surja, habrá nacido... el mejor robot sobre la faz de la Tierra." (Dr. Tenma)

L'estil de Naoki Urasawa és més realista i sense els elements animats propis de Tezuka. Tanmateix, l'essència dels personatges es conserva tan físicament com psicològicament, però adaptant-lo als nous temps.

Gràcies a la col·laboració del fill d'Osamu, Macoto Tezuka, es va assegurar el respecte cap al treball del seu pare.

Planeta DeAgostini ens ofereix en castellà aquesta fantàstica obra dividida en 8 volums. 

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

María Hernández Martí (Las Palmas, 1970) actualment, com diu ella, es dedica a mantenir-se viva i a escriure. La María va voler dedicar aquest còmic al fet d'haver patit un càncer de mama.

Lupe , la protagonista, no és l'heroïna de CancerVixen , és una persona normal a la que li han diagnosticat un càncer de mama. Els 27 minirelats que composen aquest còmic són l'abecedari del dia a dia d'algú que ha de  passar per aquest tràngol. L'autora en cap moment vol dramatitzar o donar exemple de res. La Lupe descriu les anècdotes que generen aquesta realitat: comentaris, consells dels "entesos" , la falta de cabell i es clar, també les sessions de quimioteràpia.

El dibuixant Javi de Castro, Sandia para cenar , arrodoneix aquest abecedari amb solucions molt imaginatives que descriuen perfectament el dia a dia de la Lupe. A la lletra "O" haurem d'anar girant el llibre per llegir la descripció d'un dia de quimioteràpia .

Aquest és un fantàstic còmic que serveix per normalitzar la vida dels que han patit, pateixen o patiran un càncer.

Que no que no me muero: Y si me muero no es el fin del mundo, a les Biblioteques

Reportatge de TV3 sobre el càncer de mama

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Los ignorantes
Étienne Davodeau

Étienne Davodeau proposa un intercanvi amb el seu amic viticultor Richard Leroy. Durant un any Davodeau l'ajudarà a la vinya i la bodega per a aprendre'n el funcionament i, a canvi, podrà utilitzar el material que n'obtingui per a l'elaboració d'un còmic i compartirà els seus coneixements sobre la matèria amb el seu amic.

A través de les pàgines no es pot percebre l'olor del raïm o del vi o de la tinta dels còmics, però sí la passió que els protagonistes hi posen a la seva activitat. Admiren el misteri d'allò que més coneixen. És una discussió continua entre dos ignorants que no deixaran mai de ser-ho. Són dels que no se sacien mai amb allò que més els omple.

El resultat és un àlbum fabulós. Dos apassionats de les seves respectives disciplines esprement-se mútuament.

És un excel·lent material d'iniciació a les dues disciplines. On les preguntes i comentaris de l'aprenent desvetllen els coneixements del mestre i el posen davant de les seves pròpies contradiccions.

A diferència de Rural, en aquest àlbum l'autor no es manté com a observador, sinó que intervé com a protagonista.

Pàgina de l'autor.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

Els palmesans Gabi Beltrán (1966) i Bartomeu Seguí (1962) van publicar l'any 2011 la novel·la gràfica Històries del barri , una història inspirada en la adolescència d'en Gabi Beltran

En Gabriel, l'alter ego de Gabi Beltran, és l' encara adolescent protagonista d'aquesta història ambientada a la Palma dels anys 80, viu la berganteria als carrers amb els seus amics; descobreix les drogues, el sexe, la delinqüència .... i també la literatura i el dibuix com a vies de fugida d una situació que l' asfixia: la certesa que les diferències socials són una barrera infranquejable.

Aquest  primer volum d' Històries del barri  va ser l obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic 2010 i Premio de la Crítica al Mejor Cómic 2012.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Si el lector es fixa a la portada podrà veure una noia en actitud provocativa lluint una samarreta que diu "La ciencia es el nuevo rock and roll" i aquest és el punt de partida d'aquesta versió moderna dels mítics 4 Fantàstics de la Marvel. En un món, l'actual, on els grans gurús tecnològics (Gates, Jobs, Zuckenberg) són considerats membres de l'Star System i els avenços científics apareixen contínuament als diaris no era difícil d'imaginar que algun guionista espavilat pogués fer servir aquesta era dorada de la ciència per modernitzar l'habitual gènere de superherois. En aquest cas tindríem a Eric Stephenson (tot i que s'ha de dir que Warren Ellis va ser el precursor d'aquest tipus d'història a obres com Global Frequency) acompanyat del dibuixant Nate Bellegarde, que ens porten la història de quatre científics que gràcies a les seves invencions intenten fer evolucionar el món fins a una mena d'utopia. Però ja sabem que tots els moviments socials acaben per estancar-se i degenerar. I la ciència, convertida en un producte de consum de les masses, també.  Aquest còmic ens aporta aquesta reflexió i molt més, gràcies al detallista treball del guionista que omple el còmic de documents de suport per acabar de dotar a Nowhere Men d'un transfons social i actual que el converteix en una interessant reflexió sobre la perversió de la ciència i els límits que no hauria de travessar.

Recomanat per Hector Calvet. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

Rose i Windy són dues amigues les famílies de les quals han estiuejat a Awago Beach des de que tenen ús de memòria. Per a Rose, Windy és la germana petita que mai va tenir. Les separen gairebé dos anys d'edat. Durant el temps que no s'han vist han crescut  i ja no estan interessades en les coses que les feien gaudir les vacances anteriors. Aquest estiu és especialment difícil per a Rose, els seus pares no travessen el seu millor moment, i totes dues buscant distreure's dels problemes familiars trobant-ne de nous.

Aquel verano és una d'aquelles històries que et transporta a un estat de felicitat on el temps sembla anar més a poc a poc, el món es fa més simple, ple de possibilitats, i a la vegada, una història molt emocional on dues nenes, millors amigues d'estiu durant anys, s'enfronten a la pèrdua de la innocència, la incòmoda transició de la infantesa a l'adolescència. Un anàlisi sincer i interessant de com les amistat i les relacions familiars poden canviar al llarg d'una temporada.

Mariko i Jillian Tamaki són cosines, canadenques i d'ascendència japonesa. Juntes publicaren Skim al 2008 el qual va obtenir un Ignatz a la millor novel·la gràfica independent de l'any. 

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Una novel·la gràfica molt especial que ens embolcalla i ens capbussa en un univers gelat ple de màgia. Esquitxada de mitologia, fantasia, amor i religió, ens obre la porta a un món primigeni, que descobrim a través de la singladura d'un Narrador de la Terra del Nord. Un aventurer que realitza un viatge iniciàtic que el porta per terres llunyanes i mars inexplorats. Una odissea èpica per la bel·licosa Britanitarka, la gran ciutat de Migdal Bavel, i finalment, la immensitat gelada del Pol Sud.

Una profusa col·lecció de personatges (humans, déus, xamans, monstres, sirenes...) configuren un món de ficció únic i irrepetible. La Enciclopedia de la Tierra Temprana conté moltes i bones històries que, encadenades de manera magistral, recuperen la tradició i l'art d'explicar un conte que ens faci somniar. 

La il·lustració reforça la naturalesa ancestral i simbòlica dels relats. El treball a tinta i la subtilesa de l'aquarel·la, a través de delicades veladures, són d'una qualitat excel·lent. Per acabar-ho de vestir, l'autora fa ús d'una tipografia menuda i arrodonida, volgudament natural, gairebé infantil, que evoca un manuscrit artesanal. 

Booktrailer

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

Us imagineu una història on els X-Men i Los Vengadores compartissin un mateix escenari, on els personatges de les dues sèries de Marvel s'unissin? No és cap somni, és una realitat!

Brian Michael Bendis aprofita el final de la història de "Los Vengadores desunidos" per iniciar una trama basada en el personatge de la Bruja Escarlata. El caos intern que viu aquesta superheroïna afectarà a superherois i a mutants, creant el nucli argumental d'aquest crossover sota el nom de "Dinastía de M". Per fi podrem veure junts al Capitan America, Lovezno, Spiderman, Magneto, Iron Man, Emma Frost i molts altres per un motiu comú... despertar d'un gran somni, on els desitjos s'han fet realitat.

Brendis és actualment el guionista més importants de l'Univers Marvel i el més venut, portant a l'estrellat les històries de Los Vengadores. L'il·lustrador francès Olivier Coipel ha treballat per DC i Marvel, i tot i que aquesta fou una de les seves primeres grans publicacions s'hi observa una extraordinària qualitat visual, treballant de la mà amb l'entintador Tim Townsend i el colorista Frank D'Armata. Tots junts aconsegueixen que el lector empatitzi amb el patiment de Wanda Maximoff i s'endinsi en els sentiments i la personalitat de cada un dels personatges, que en són molts. Una delícia que cap fan del còmic americà es pot perdre. 

Per a més informació:

• Univers Marvel a les biblioteques
• Marvel
• Bruja Escarlata

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Manex, un jove basc, es troba l'octubre de 1965 a Nova York per a participar a un cercavila amb els seus gegants negres. La negativa de les autoritats a deixar-los desfilar destapa les seves ànsies per rebel·lar-se. A partir d'aquí, Manex es converteix en els protagonista de d'un periple que el porta per tots els racons iconogràfics de la rebel·lió de la segona meitat dels anys 60 (excepte el maig francès): la revolta per l'assassinat de Malcolm X, el Panteres Negres, el Rythm and blues, l'heroïna, la Revolució Cubana, el Che, el LSD, la Revolució Argeliana, etc.

En el rerefons, hi ha una història de coneixement personal amb unes dosis de misteri en un món que estava en canvi i del qual ja no en queda res o, si més no, res de bo.

Són de destacar els dibuixos de Jorge Alderete. S'hi pot fer un pòster, una samarreta o un mural amb la majoria de les vinyetes.

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat

Tamiguchi ens porta al Japó de l'era Taisho (1912-1926), a través de la vida de Tomoji Uchida.

Tomoji i el seu marit, Fumiaki Ito, van ser referents del budisme d'aquells anys. Tots dos van construir un temple budista on l'autor i la seva dona van sovint.

El relat, basat en el guió de Miwako Ogihara, va des del naixement de la protagonista fins el seu casament. Taniguchi descriu un Japó rural, on la felicitat es troba en el que és quotidià. Els habitants de Yatsugatake han de buscar l'equilibri entre la natura i l'esforç per sortir endavant.

Tomoji és la heroïna que, amb l'exemple de la seva avia, supera tot tipus d'adversitats, la mort del seu pare i la seva germana, le fugida de la seva mare.

Al final del llibre hi ha una entrevista amb Taniguchi que ens serveix per arrodonir la història.

Tomoji a les biblioteques

Cultura japonesa

Reportatge sobre la civilització japonesa

Recomanat per Josep Benabarre, Biblioteca Manuel de Pedrolo

El còmic europeu més tradicional, aquell que es publica en àlbums de forma pràcticament anual, té una presència bastant habitual en les nostres llibreries però és cert que el seu èxit és bastant modest al costat dels grans imperis americà i japonès. Això provoca que, a vegades, per assegurar el tret s'hagin de publicar en integrals com aquest que recullen diferents àlbums en un sol volum. A nivell de gènere la ciència-ficció té una presència força important seguint la tradició de grans autors del gènere com Moebius o Mézières i aquest també és el cas de Dayak una obra escrita i dibuixada per Adamov (conegut sobretot pels dibuixos d'obres com La emperatriz Roja o El viento de los dioses) que ens ofereix la lluita de dos germans en una Àfrica futurista on les corporaciones, com no, tenen molt a dir en contraposició a la tradició i les llegendes. Si el dibuix d'Adamov no fos suficient, aquest exòtic guió de ciència-ficció que trenca les habituals fronteres del gènere fan que sigui una obra a recuperar.  

Recomanat per Hector Calvet. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

Alguns de vosaltres potser recordeu el magnífic Cuerda de presas (Astiberri 2005) dels encara més magnífics Jorge García i Fidel Martínez.

Doncs el llistó va continuar molt alt en la seva següent obra: Hacerse nadie (Ariadna 2007), una d'aquelles joies que brillen més i més amb els anys i que es fan estimar al rellegir-les,  una meravella que va passar injustament desapercebuda ensorrada entre el mar de títols que, afortunadament, podem trobar a les prestatgeries. I no sabem perquè, però així va ser.

Els autors ens presenten vuit històries de gènere negre, tintades d'una contundent violència poètica. Els dibuixos de Fidel Martínez també son extraordinaris, un plaer expressionista en blanc i negre digne dels millors mestres, em recorda força a A. Breccia i a José Muñoz. Un desafiament superat amb nota.

Encara em torno a preguntar, com una obra com aquesta ha passat tant de puntetes?

Us aviso, quedareu com a reis quan la recomaneu.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Yoshitoki Oima presenta una història corprenedora sobre la discapacitat i el bullying en l'adolescència. Una reflexió intensa i reveladora sobre un tema tan seriós i de plena actualitat com és l'assetjament escolar.

Shôko Nishimiya, una noia sorda, arriba a una nova escola. La seva adaptació es converteix en un autèntic martiri, i el principal responsable és Shôya Ishida, un jove disposat a fer-li la vida impossible. L'autor explora els límits de la llibertat personal d'una situació que esdevé insostenible, i exposa la necessitat d'empatia per acceptar als altres tal com són. Els personatges estan molt ben construïts, ja que demostren la seva capacitat per créixer i evolucionar amb una gran riquesa de matisos.   

Aquesta sèrie tancada en 7 volums, publicada entre febrer de 2015 i febrer de 2016, és el primer treball en solitari de Yoshitoki Oima (1989). A Silent Voice  ha estat un èxit de vendes al Japó i compta amb una adaptació animada en producció. Guardonada amb el premi a Millor Shonen en el XXI Saló del Manga de Barcelona 2015.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

No és que el Dad sigui el pare perfecte… és que és MOLT imperfecte! Ell i les seves quatre filles, des de la petita Bebeatriz fins a l'adolescent Pandora, passant per l'Ondina i la Roxanne, són els protagonistes de les historietes d'aquest còmic sobre una família molt peculiar: un pare i quatre nenes-noies, filles de quatre mares diferents!

Un pare a l'atur, que no està en gaire bona forma, que quasi sempre cuina pasta perquè la resta de plats no es poden menjar, que no sap muntar els mobles de l'Ikea (perdó, volem dir de l'Ookea), ni ajudar l'Ondina a fer els deures de mates… Un autèntic desastre de pare, però sempre vist amb humor i tendresa.

I elles? La Pandora que és la més gran només pensa a estudiar i en aquesta primera entrega d'històries de Dad coneixerem també la seva mare. Potser sabrem més de les altres filles i les seves mares en els següents volums de Dad? El segon volum ben aviat arribarà a moltes biblioteques, estigueu atents!

Recomanat per Sílvia Fernàndez fernàndez. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat

En Keiji Nakazawa tenia sis anys quan la bomba d'Hiroshima va esclatar. Tota la seva família va morir en el moment de l'explosió, excepte la seva mare. Part del seu dolor el va apaivagar admirant l'obra d'Osamu Tezuka, i inspirat per ell va decidir convertir-se en dibuixant de còmic. Arrel de la mort de la seva mare, Nakazawa va començar a publicar històries sobre Hiroshima, fins que va arribar el moment de publicar la seva obra cabdal "Pies Descalzos", una història amb bastants punts biogràfics sobre tot allò que va passar a la seva família i veïns.

En Gen, l'alter ego d'en Nakazawa al còmic, es un nen de sis anys que haurà de patir la incidència que la bomba atòmica té sobre ell i la seva família: veure com la gent al seu voltant mor, com la infància queda enrere per a ajudar a sobreviure a aquells que es va trobant pel camí, patir el rebuig d'aquells que no s'han vist afectats per la bomba, la gana,...

"Pies descalzos" es una obra complexa que ens permet entendre una mica millor el que vol dir sobreviure a una de les catàstrofes més greus que ha provocat l'home, i les conseqüències que va comportar per a la societat japonesa.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Cyril Pedrosa,  amb Los Equinoccios, ens regala un preciós relat sobre els sentiments humans. En aquest cas, l'autor va filant la part gràfica amb la literària. Camille, una noia que fa fotografies de cada personatge , reflexiona sobre el que hi ha  darrere de cada un d'ells.   Tots se senten sols, tenen  frustracions i  el somni de  trobar el seu lloc al món. Hi ha un fil que uneix totes aquestes persones, la construcció d'un aeroport, que crea un conflicte social ple de contradiccions.

L'obra es divideix en quatre parts, les quatre estacions, i evoluciona cromàticament, dels colors freds de l'hivern fins l'explosió  primaveral i estiuenca. Cyril Pedrosa demostra una capacitat creativa i experimental que fa que llegir aquest còmic es converteixi en un plaer, dels que deixen pòsit.

Pedrosa va guanyar l'any 2012 amb  Portugal, el  Premi a Millor Obra Estrangera al Saló del Còmic de Barcelona. Un cop més ha demostrat la seva qualitat i ens dona l'oportunitat de gaudir del seu art.

Cyril Pedrosa a les Biblioteques

Cyril Pedrosa a Instagram

Procés creatiu del còmic Portugal

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

Mort Cinder és un còmic de llegenda. Una obra fascinant i complexa, disfressada d'història de terror de ciència-ficció en la que un viatger en el temps, un home que ha mort mil vegades, vol trobar un moment de repòs i, perquè no, un amic.

En els anys 60 del passat segle, Argentina va ser bressol d'un grapat d'obres de referència, madurant un medi popular com és el còmic cap a obres que, sense perdre potència editorial, esdevenien més personals, més transcendents i més experimentals.

A través de Mort Cinder, com a guionista, Héctor Germán Oesterheld va pretendre mostrar l'ambivalència de l'home: la seva grandesa però també les seves misèries, integrant-ho tot plegat. Així, els seus personatges traspuen les pàgines i acabem veient que, ells, som nosaltres.

Com a dibuixant, Alberto Breccia supera el medi. Les seves pàgines són inconformistes amb sí mateixes, arribant a un expressionisme gràfic que no estalvia, en confluència amb el guió d'Oesterheld, en mostrar l'home tal com és; no tant, la situació que l'envolta sinó el seu interior, la seva ànima.

Aquest és el fi mateix de l'obra: mostrar-nos tal com som. Mort Cinder som nosaltres: un estrany que, en realitat, són molts. Una tàbula rasa que no pot morir del tot. Un heroi que ni ho és ni ho vol ser. Una memòria.

Mort Cinder és, doncs, una obra cabdal del còmic. Una història d'històries.

Més informació:

• Héctor Germán Oesterheld a les Biblioteques
• Héctor Germán Oesterheld a la Viquipèdia
• Alberto Breccia a les Biblioteques
• Alberto Breccia a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

L' il·lustrador Àlex Roca i el guionista de televisió Andrés Palomino han creat conjuntament  ¿Dónde está el guionista?, una obra humorística, que ens parla del món del guió i la producció televisiva, un tema gairebé absent en el món del còmic.

Aquesta divertida tira còmica, que primerament va ser webcòmic i posteriorment publicada en paper per Dibbuks, està inspirada en fets reals i protagonitzada per una parella de guionistes al servei d'un humorista mediàtic, despòtic i incompetent... Sabeu de quin personatge televisiu parlen els autors?

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

"Co-mix" és un repàs general a la carrera d'aquest llegendari dibuixant que mostra per primera vegada la gran varietat de la seva producció després de mig segle d'experimentació sense treva. Començant pels primers còmics autopublicats de Spiegelman, i amb la magnífica reproducció d'il·lustracions que van veure la llum tant en publicacions fosques com en altres famoses, "Co-mix" ofereix la visita guiada d'un artista que no només ha reinventat contínuament els còmics, sinó que també ha deixat la seva empremta en el disseny de llibres i revistes, en els cromos de xiclets, a la litografia, en la dansa moderna i, recentment, en una vidriera.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

A finals dels anys 70, mentre la policia fracassa en resoldre el cas de l'assassí en sèrie anomenat l'Esbudellador de Yorkshire, Una patirà un seguit d'actes que la faran sentir-se indefensa, sola i culpable.  'Una entre moltes' explora la violència de gènere, la vergonya i la responsabilitat social, amb un succés nacional com a teló de fons i des de la perspectiva d'una experiència personal traumàtica. Una es pregunta què significa educar en una societat en què l'agressió masclista no és qüestionada, i denuncia una cultura mundial que exigeix que les víctimes de la violència paguin el seu preu.

* Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

¡El comienzo de una nueva etapa en la vida de Jessica Drew, con un nuevo traje, una nueva orientación y un nuevo dibujante, el extraordinario Javier Rodríguez (Daredevil)! Tras lo ocurrido en "Universo Spiderman", Jessica trata de construirse una nueva vida, pero no va a hacerlo sola. Si te gustan las más recientes etapas de Ojo de Halcón, Hulka o Ms. Marvel, te encantará la renovada Spiderwoman. 

* Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El plantejament: una vida d'oficinista com qualsevol altra, gris i tediosa. Un bon dia una catàstrofe planetària ho capgira tot com si fos un mitjó. Valors, emocions, coneixements, tot pren una nova dimensió.

El dia a dia es torna perillós i emocionant, però quan en Sam se'n va a dormir es desperta alternativament en dos realitats, dia si, dia no: en la catastròfica i en la rutinària. Els coneixements que anirà adquirint en les dos vides els podrà utilitzar per sobreviure i assolir fites inimaginables en cadascuna d'elles.

El nord-americà Matt Kindt sempre s'ha distingit per explorar camins alternatius, menys accessibles, però més agraïts. D'una gran originalitat, les seves obres no deixen indiferent, i sinó llegiu Super spy, o 3 relatos: La historia secreta del hombre gigante....i desprès parlem.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

"La Conquista de la casa" és una obra que combina il·lustració, còmic i text a parts iguals. Un projecte que uneix les millors eines de cada disciplina per explicar d'una manera amena, àgil i única la història de la relació entre la nostra llar i les persones que l'habitem.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nina Bunjevac ens dóna a conèixer la història de l'antiga Iugoslàvia del passat s. XX a través de la vida de la seva família i especialment del seu pare, vinculat al nacionalisme radical serbi. El còmic es desenvolupa en dues parts diferents amb un final que les uneix.

La primera part transcorre als anys 70 (amb fets del present, el 2012). Els Bunjevac són una família d'origen iugoslau instal·lada al Canadà. El pare, Peter, nacionalista serbi, està vinculat a grups terroristes de l'exili. La mare, farta d'aquesta situació de por fuig amb dues filles a Iugoslàvia i comencen una nova vida.

La segona part és una síntesi d'història iugoslava dels anys 30 als 70 (també s'incorporen situacions del present) on i de manera paral·lela es narra la infantesa i joventut del Peter i com esdevé un militant de la seva causa política.

Ens trobem amb un còmic molt interessant que ens presenta els orígens-i per tant les claus- del conflicte balcànic que van desencadenar les guerres de l'antiga Iugoslàvia als anys 90 (Bòsnia, Croàcia, ...) i que tan presents tenim. En conclusió, l'obra ens ajuda a entendre el perquè polític i geogràfic actual d'aquests països.

Nina Bunjevac, nascuda al Canadà l'any 1973, també ha publicat un recull d'historietes curtes Heartless (2012) i ha estat seleccionada per a l'antologia The Best American Comics (2014)

Més informació:

• Nina Bunjevac a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Patria. "El Cultural"

Recomanat per Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Taniguchi és el gran amant de la natura, dels seus paisatges, dels seus sons i de les muntanyes.

Aquestes muntanyes obliguen els escaladors a superar reptes per arribar al cim. Aconseguir aquesta fita és trobar la pau interior, el tao.

El protagonista d'El Rastreador, Shiro, té el repte de trobar la filla de la vídua del seu millor amic, que ha desaparegut en estranyes circumstàncies a Tòquio. Aquest repte el fa tornar a la gran ciutat , on la seva "filosofia" muntanyenca  l'ajudarà a superar aquesta missió en forma de thriller.  Shiro coneixerà la realitat dels nois i noies joves, com la Megumi,  que es passegen pels barris de la gran Tòquio i veurà els perills que els envolten.

Taniguchi descriu molt bé els paisatges, però també els entorns urbans, on és fàcil perdre's com a la muntanya. En tot moment Shiro té la referència de les seves muntanyes. A la pagina 260 hi ha una imatge molt gràfica que identifica la muntanya amb un gran edifici.

L'alpinisme ha estat un tema recurrent   en l'obra de Taniguchi. La Cumbre de los dioses i K són bons exemples. A El Caminante el protagonista fa senderisme urbà, Shiro a El Rastreador fa  senderisme però en forma de thriller.

Més infromació: 

• Entrevista a Jiro Taniguchi al diari La Voz de Galicia
• El Rastreador a les Biblioteques  
• Jiro Taniguchi a les Biblioteques

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

L'editorial Yermo ens ha sorprès amb un còmic històric sobre un personatge clau  de la història de França, Isabel filla de Felip IV de França i esposa d'Eduard II d'Anglaterra. Thierry i Marie Gloris recuperen la vida de la "Lloba de França", mostrant la intel·ligència i sentit del deure d'aquesta reina en els assumptes de govern i la seva vida privada al costat d'un home que la humilia constantment. Una tragèdia personal dibuixada per l'espanyol Jaime Calderón, on recrea històricament al detall la cort francesa i anglesa del segle XIV; tan en el vestuari com escenaris, així com l'expressivitat facial de cada un dels personatges. Un còmic exquisit, tota una delícia pels lectors. 

Per a més informació:

• Isabel, la loba de Francia a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Torpedo 1936 va ser una sèrie espanyola de còmics que narra les aventures de Luca Torelli, un assassí a sou. La sèrie va ser proposada pel guionista Enrique Sánchez Abulí a Joseph Toutain i, en un primer moment, es va escollir com a dibuixant al veterà Alex Toth, qui va dibuixar les dues primeres històries al 1981. Succeí que la història fou concebuda com una sàtira en clau de història negra i els seus punts  d'humor no eren compartits per Toth, que va decidir abandonar el projecte. Després de plantejar-se diverses opcions, va ser finalment substituït pel dibuixant Jordi Bernet, que tenia l'estil i el plantejament artístic que encaixaven en aquestes històries de trames negres i baixos fons. Les trames ambienten amb solvència els Estats Units de la gran depressió dels anys 30 del XX, on el gangsterisme es va fer amb control del carrer situant-se com a contrapoder a l'estat, que no veia la manera de fer-se amb el control de la situació. 

Més informació:

• Enrique Sánchez Abulí a les Biblioteques
• Jordi Benet a les Biblioteques
• Torpedo 1936 a la Viquipèdia

Recomanat per Daniel García Giménez. Bib. Singuerlín - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.  

El treball sempre s'ha considerat com un factor fonamental per a la formació del caràcter i la construcció de la nostra identitat. En la societat fordista, on les trajectòries laborals dibuixaven una línia recta, estable i ascendent, les persones milloraven la seva posició a mesura que anaven passant els anys i difícilment canviaven de professió i d'empresa. En la societat post-fordista, les trajectòries laborals són totalment erràtiques, sense un rumb fix i sotmeses a la inestabilitat del mercat. Aquestes trajectòries contaminen la vida personal dels treballadors, convertint-la en igual d'erràtica i inestable, amb una dificultat permanent de presentar-se en societat amb una identitat construïda a través de la seva vinculació amb una professió o ofici determinat.

Nadar, guanyador del premi de còmic Ciutat de Cornellà el 2008, narra la vida de tres joves davant dels condicionants que el món laboral imposa. És un àlbum reflexiu sobre la situació de la generació dels que tenen uns trenta anys. Aquells que haurien de gaudir d'una certa estabilitat, però viuen instal·lats en una precarietat laboral i vital permanent. No es queda en relatar quines són les condicions de vida de les persones sotmeses a la precarietat, sinó com els afecta en el seu estat d'ànim i en les seves relacions personals, en la percepció que tenen de sí mateixes i en la que tenen els altres.

És el paisatge del xoc generacional i de classe.  El trencament de la tendència en que una generació viu millor que l'anterior.  La creació de la narrativa de la culpabilització i la corrosió del caràcter.

Nadar explora els diversos perfils del treball, des del purament instrumental (per a l'obtenció de recursos per a viure) fins a l'identitari, passant pel finalista (com una font de satisfacció per la realització d'una activitat autocomplaent).

Càustica. Crítica. No perdona ningú, ni fa presoners. Posa l'èmfasi en els aspectes més durs de la vida actual i en el cost personal  de millorar.
 
Blog de l'autor.
Booktrailer.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat  

Quan Zhou Wu (1989) és una dissenyadora gràfica nascuda a Algeciras i prové d'una família d'origen xinès. Ha publicat vinyetes humorístiques a la versió web del diari El Pais, Gazpacho agridulce és la seva primera incursió en el món de la novel·la gràfica.
A Gazpacho agridulce  Quan Zhou Wu i la seva germana ens parlen de com és néixer i créixer a Espanya sent alhora xinesa i andalusa. Un història amb un to  marcadament humorístic que no impedeix que l'autora ens parli de temes més aviat seriosos:  la crisi d'identitat, la pervivència de la cultura xinesa o les amistats interracials. Un còmic imprescindible que ens farà conèixer com son i que senten els membres d' aquesta comunitat tan tancada i que al final no és tan diferent a la nostra.

Més informació:

• Quan Zhou Wu a les Biblioteques
• Entrevista "Quan Zhou y su Gazpacho Agridulce"
• Tumblr del Gazpacho Agridulce

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

En les històries típiques de monstres sempre trobem el seu antagonista: el caçador de monstres. Habitualment, per diferenciar-vos dels monstres, acostumen a ser personatges de certa categoria. Ja sigui professional (Dr. Van Helsing de Dràcula, per exemple) o moral (el Solomon Kane de Robert E. Howard seria també un bon exemple). Poques vegades ens trobem amb un caçador de l'estil de El Bruto (The Goon en anglès) que basa la seva tàctica anti-mostres en donar cops de puny cada vegada més forts. Si a més situem l'acció en una ciutat clàssica nord-americana i tenim un "capo" dels monstres anomenat Pope Zombi, ja us podeu imaginar que, a part de l'acció i el terror, també trobarem molt d'humor. En un principi, és possible a més que us apropeu a aquesta obra per la qualitat del seu dibuix però un cop us endinseu en els carrers que transita El Bruto, podreu comprovar que Eric Powell, l'autor, també domina l'art d'escriure guions trepidants.

Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà (Mollet del Vallès)

Segon volum del còmic que encapçalà una revolució literària en els anys vuitanta. Michael Moran ha recuperat els seus poders de Miracleman, però, sense que ell ho sàpiga, el doctor Emil Gargunza, l'home darrera del Projecte Zarathustra, ha posat en marxa plans en què porta dècades treballant. Gargunza té plans per a la dona i el fill nonat de Michael, que conduiran a un enfrontament entre el creador i la seva creació. L'origen de Gargunza i de Zarathustra seran revelats i la vida i la mort es decidiran en el més profund de la selva de Paraguai.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

És simpàtic, amè i divertit aprendre l'estadística amb vinyetes de còmic que ens estimulen i ens fan riure. Per als estudiants de batxillerat resulta una eina eficaç per a l'aprenentatge d'una matèria matemàtica i pràctica de primer ordre, però en alguns aspectes feixuga. Tot comença amb la definició d'estadística, una matèria de recerca que sovint tenim present en les ciències econòmiques, en biologia i en enginyeria. Òbviament, direu que l'estadística troba sempre el que és simplificador però important d'un conjunt de dades: en l'estadística descriptiva sovint parlem de mitjana, mediana i moda. No sempre ens fixem en la dada resum d'un concepte –a partir d'ara «variable»–, sinó que també destaquem aquests outliers o dades extremes que conviuen amb dades més homogènies. De fet parlem de variància i de rang.

L'estadística vol trobar prediccions i –mitjançant anàlisis quantitatius–, lleis o teories empíriques útils per a molts fenòmens. L'anàlisi quantitativa té dos elements importants: els dissenys experimentals i el mostreig. En tot cas, normalment es pressuposa que aquestes variables es comporten segons ladistribució normal. Aquesta distribució de forma de campana permet fer inferència, és a dir, generalitzacions. Les inferències es fan mitjançant contrastos d'hipòtesi. Els contrastos d'hipòtesi més comuns són la trobada de mitjanes poblacionals o bé de proporcions. També són comunes les equivalències de proporcions. Una manera molt utilitzada de mostrar si estem errats en una predicció, s'aconsegueix a través de l'interval de confiança que se situa a un 95% o bé a un 99%. Altrament, una anàlisi com l'ANOVA estudia l'equivalència de variància entre grups.

L'estadística té l'eix central en la probabilitat. Les lleis de probabilitat són conegudes pels estudiants: la probabilitat d'un fenomen en una població total és valor 1 o bé la probabilitat d'un valor d'una variable és més gran que 0. Hi ha la probabilitat bayesiana, que ha ocupat tota una secció important de l'estadística, que estudia els fenòmens condicionats a d'altres. No tota l'estadística es basa en la inferència a partir de distribucions normals. L'estadística no paramètrica avui dia és rellevant i permet fer anàlisis sense aquesta hipòtesi.

El model més conegut de l'estadística predictiva és la regressió. Permet conèixer l'evolució d'una variable a partir d'una altra. És una relació causa-efecte. Cal no confondre la correlació amb la causalitat. En la correlació se sap que dues variables estan relacionades, però no afirmem que l'una és causa de l'altra. En la regressió sí que hi ha relació causa-efecte. La regressió pot ser lineal –en representació gràfica– o bé no lineal (més complexa de treballar).

Animo totes aquelles persones que els agradi la teoria bàsica de l'estadística a donar una ullada a aquest llibre per animar altres estudiants a endinsar-se en aquest camp. És una manera de treure-li el dramatisme d'assignatura difícil d'aprendre i de fer més propera a tots una pràctica necessària per als estudis universitaris.

Més informació:

• Larry Gonick a les Biblioteques
• Vídeo: "Desarrolla tu pensamiento creativo"

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Megumi Noda, o "Nodame" és una extravagant estudiant de piano incapaç de cenyir-se a la partitura, que a pesar de no voler ser pianista, té un do innat a l'hora de tocar-lo. Despreocupada, gandula, i extremadament irresponsable. Shinichi Chiaki, per contra, és el millor estudiant de la seva universitat. Un músic de pura raça, nascut en una família plena de talent musical. Brillant, -i ho sap. Bastant arrogant, condescendent, molt disciplinat i perfeccionista que somnia algun dia convertir-se en un gran director d'orquestra. Malgrat aquestes diferències, junts iniciaran una estranya relació d'amistat la qual, per suposat, desencadenarà lentament una història d'amor.

La seva curiosa relació, però, no és l'únic atractiu de la col·lecció. La història es centra més en el desenvolupament personal i professional dels protagonistes en un entorn poc comú, el món de la música clàssica, amb tocs d'humor força absurd i desenfrenat. L'autora aconsegueix que aquesta temàtica, tan poc freqüent en el món dels còmics, es vegi integrada i tingui un ritme que enganxi al lector. A priori, et pot interessar o no, però tot i així t'absorbeix i això té molt de mèrit. Les pàgines finals inclouen un glossari on es comenten la terminologia i els conceptes de música clàssica per facilitar la comprensió de l'obra.

El fenomen Nodame Cantabile consta de 23 volums, un anime i un "dorama" (sèrie televisiva amb personatges reals). Si voleu saber com finalitza aquesta història que combina molt bé humor i històries quotidianes a ritme de música clàssica haureu de llegir la doble seqüela Nodame Cantabile Opera Hen.

Tomoko Ninomiya va rebre el premi Kodansah Manga Awars al millor shojo al 2004.

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

L'univers dels còmics ha generat en poc més d'un segle una espectacular constel·lació de fantasies i mites, que unes vegades procedien de la tradició artística multisecular, però en d'altres es van forjar com invencions específiques per al nou mitjà. Així es relacionaren, des de les primeres dècades, els éssers fabulosos de l'arcaica tradició grecollatina amb els herois llançats a viatges espacials, els centaures amb els primers astronautes, les valquíries amb els científics perversos que aspiraven a destruir la civilització, per no esmentar el d'hora desplegament de barroques fantasies oníriques. Coetanis del cinema, els còmics van gaudir de l'avantatge de no estar subjectes als imperatius del naturalisme fotogràfic, que només podia eludir amb laboriosos trucatges. D'aquesta manera van forjar les seves estirps visionàries que avui ens segueixen enlluernant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Com es pot dibuixar l'horror quan se't presenta embolcallat d'una inquietant bellesa? Com pot ser que a Txernòbil,  després de trenta anys de l'accident nuclear més greu de la història, hi creixin arbres i boscos de colors fosforescents? És la radioactivitat, que expulsa els homes del seu territori i deixa que la natura hi creixi caòtica, contaminada ja per sempre més. Txernòbil és sinònim de tragèdia, de somnis truncats, de milers de persones que arrossegaran durant anys les seqüeles de la radioactivitat al seu codi genètic. Pripyat era la ciutat modèlica on es trobava aquesta central nuclear i avui és un territori fantasma abandonat que les autoritats permeten visitar durant uns minuts que es fan eterns.

L'autor francès Emmanuel Lepage, amb altres artistes compromesos com ell, emprèn un dur viatge cap a aquesta Zona Contaminada per plasmar en una novel·la gràfica les conseqüències de la tragèdia ocorreguda el 1986 i denunciar així els efectes perniciosos de l'energia nuclear. Però quan arriba allà es troba amb un enemic invisible, perquè la radioactivitat no es veu. I aquesta inquietud i angoixa planeja tota l'estona per les pàgines d'aquest còmic, amb el so de fons del comptador Geiger «que ens recordava constantment els riscos de sobreexposició a la radiació », explica l'autor. A través de les seves il·lustracions el lector contempla astorat com als pobles del voltant de la zona contaminada, les plantes i boscos han crescut de nou, la gent continua amb les seves vides, cultiven la terra i els nens van a l'escola. És la normalitat dins l'anormalitat. És el poder de la vida contra la mort.

L'obra de Lepage, a mig camí entre l'autobiografia i el reportatge periodístic, suposa, per sobre de tot, un cant a la vida i un llibre excepcional, pràcticament de col·leccionista. Abans d'ell, el 2011,  un altre còmic ja va sorprendre els lectors d'arreu en tornar a situar al mapa un desastre que ja molts havíem oblidat: Chernóbyl, de Natacha Bustos i Francisco Sánchez. El valor documental d'aquests còmics és indiscutible i són una clara mostra de com amb un llenguatge com aquest es pot reivindicar també la memòria històrica.

Més informació:

• Guia de lectura: Les veus de Txernòbil
• Emmanuel Lepage a les Biblioteques
• Emmanuel Lepage a la Viquipèdia

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

Amb tant sols 720 pàgines i casi dos quilos de pes, Ombligo sin fondo passarà com un sospir que ens commourà fent-nos veure la fragilitat de la closca emocional que ens envolta.

La tristor d'una platja a l'hivern i la omnipresent sorra que metaforitza la volatilitat de les relacions humanes no fan més que donar consistència a les diferents maneres d'acceptar el divorci de la família Loony.

Els seus tres fills Claire, Peter, i Dennis ho viuran de manera ben diferent. Dennis, el fill gran, capitalitzarà la tristesa familiar d'aquest trencament i ho farà extensible tant al seu mon interior com exterior.

D'una gran originalitat, amb unes estructures de pàgina força innovadores, i amb uns silencis que mai han parlat tant, l'autor, Dash Sahw aconsegueix donar-li a la lectura un ritme extraordinari.

Publicada el 2009 per Apa Apa, fou una valentíssima aposta en una cuidada edició. Aquí podem fer un tast.

Les platjes buides no seran mai més el mateix.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Andrés Rabadán,  més conegut pel sobrenom que li van posar els mitjans de comunicació: "el asesino de la ballesta", es va entregar a la Policia després d'haver assassinat  amb una ballesta el seu pare. Era l'any 1994.

15 anys després Norma Editorial va publicar aquest còmic on l'autor d'aquest crim ens explica mitjançant els seus dibuixos i les seves paraules com és la seva vida al mòdul psiquiàtric on porta una bona part de la seva vida.

Un còmic molt interessant, que va tenir posteriorment la seva adaptació al cinema, pel seu caràcter testimonial i fet exclusivament amb bolígraf negre per la prohibició a l'autor de tenir pintures a la cel·la.

Recomanat per Pau Fernàndez. Biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

En aquesta guia trobareu exercicis amb diferents graus de dificultat desenvolupats pas a pas. EL procés de dibuix es mostra des dels primers esbossos en blanc i negre fins la il·lustració final. Perquè l'aprenentatge sigui complet cada pas s'acompanya d'instruccions senzilles, consells pràctics i suggeriments.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Plum té una vida còmoda i tranquil·la, és la reina de casa seva. La família de la casa, una mare i el seu fill, la cuiden i se l'estimen amb bogeria. Però la calma desapareix quan a les seves vides apareix la Flake, una cria de gat carregada d'energia, molt adorable en aparença però que donarà mil i un maldecaps, sobretot a la pobre Plum.

 L'autora ens explica històries basades amb les aventures de la seva pròpia gata i ens ofereix l'oportunitat d'endinsar-nos en el món dels gats des de la quotidianitat amb grans tocs d'humor.

Si teniu gat o simplement us agraden els animals, no us podeu perdre aquest còmic.

Per a més informació:

• Plum a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Bastien Vivès torna a fer ús virtuós del llenguatge visual per explicar-nos el curiós destí d'una família de pagesos dotats d'atributs físics allunyats dels cànons.

Es tracta d'una família que viu al camp, aïllada del món. Quan la Magalie, la filla, necessita atenció mèdica degut al mal que pateix per l'extraordinaria mida dels seus pits, es veuen obligats a trencar l'hermetisme i buscar ajuda de metges i polítics. És llavors quan la innocència dels personatges xoca contra una trama d'abusos i mentides sense possibilitat de redempció.

Los melones de la ira presenta una trama de sàtira social tan radical i perversa, que ens recorda al mateix Marquès de Sade, i ho fa de manera ràpida i contundent, com una fuetada.

La candidesa de la Magalie, la innocència del petit Paul, la força primigènia del pare i el lliurament voluntariós de la mare ens robaran el cor. Bastien Vivès ens estaborneix amb quatre traços. Són personatges desdibuixats, gairebé sense rostre i amb un mínim retrat psicològic. Ara bé, el gran poder simbòlic d'aquesta història bicolor, opera amb la força del conte tradicional i s'instal.la còmodament al subconscient col.lectiu.

Aquest còmic també és un divertiment. Una història curta, senzilla i altament eròtica. Un conte que converteix òrgans sexuals hiper-desenvolupats en símbol de l'instint sexual natural. Sentiments purs que es contraposen als abusos retorçats de la societat benestant.

Tot i ser una obra tan extrema com els seus personatges, Los melones de la ira esquiva hàbilment allò grotesc i la seva lectura resulta agradable alhora que produeix certa reflexió.

De nou Vivès ens sorprèn amb la seva captivadora narrativa visual. I encara que no sigui una obra apta per a tots els gustos ni per a tots els públics, aconseguir dir tantes coses amb tant poc, des del meu punt de vista no pot ser pornogràfic, si més no, una genialitat.

Recomanat per Bibarnabloc

Nadar torna amb una obra amb la crisi com a referent temàtic determinant, després de la seva sorprenent òpera prima, Papel estrujado (Astiberri, 2013). És sempre la mateixa història, i no obstant això, sempre nova: cada generació ha d'aprendre a viure en un món a cavall entre el vell i el nou, en permanent canvi, en consta nt reinvenció. Molts camins, tot just caminats, queden truncats i les expectatives i els somnis es fonen amb la por fins a gairebé desaparèixer i convertir-se en una ombra. Però una vegada més ens veiem obligats a adaptar-nos, a oblidar i aprendre, encara que sigui pitjor del que pensàvem. A marxes forçades, com sigui, viure ho és tot, i renéixer una promesa sempre a l'horitzó. Els tres relats que componen aquest llibre parlen d'aquesta interrupció, la qual vivim avui en dia, on s'ha dilapidat el futur d'una generació i ha donat peu a un nou món on les regles del joc han canviat, on ja no val la pena escrutar el passat per aconseguir respostes o consol. Carles, David i Sara juguen les seves cartes i aposten fort, tracten de ser feliços, de viure i seguir endavant.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan l'Antonia, una senzilla caixera de supermercat, salva un home gran de ser atropellat, desencadena una sèrie de terribles esdeveniments. En els principals edificis construïts per Antoni Gaudí apareixen uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores. La policia es troba en un carreró sense sortida, i l'Antonia assegura una vegada i una altra que ha vist el fantasma d'en Gaudí.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Jiro Taniguchi ens regala una meravellosa història protagonitzada per ell mateix i els esperits que viuen al Museu del Louvre. L'autor va passar un mes recorrent  les sales del museu i ara ens ofereix aquesta declaració d'amor a l'art.

El protagonista viatja de Barcelona al Japó i aprofita el trànsit per passar uns dies a París on vol visitar els seus museus. Aquesta visita es converteix  en un viatge oníric de la mà de l'esperit de la Victòria de Samotràcia que el guiarà en el temps a visitar als creadors i a viure moments fonamentals en la història de l'art. Podrà recórrer el paisatges que van inspirar Van Gogh acompanyat per Vincent, viurà els moments previs a la invasió nazi i tot el que van haver de fer per salvar les obres del Museu gràcies al coratge de Jacques Jaujard.

Aquest també és un veritable llibre de història de l'art on veurem l'estreta relació d'alguns artistes japonesos amb els creadors europeus del moment.

Taniguchi és un mestre  dibuixant espais com ara els camps dels voltants d'Auvers-Sur-Oise o de l'interior del Louvre. Aquesta sensibilitat descriu l'amor que sent per Paris i França, amor correspost, de fet li van concedit el títol de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

Altres autors de còmic han fet servir el Museu del Louvre en les seves obres , a rel d'una proposta que es va fer des del mateix Museu, Étienne Davodeau o Araki Hirohiko van crear històries  inspirades en aquesta institució.

Aquest és un còmic que ens mou a estimar l'art i a voler saber més.

Més informació:

• Blog sobre Jiro Taniguchi
• Monuments Men
• El Perro vizco  d'Étienne Davodeau
• Roha en el Louvre de Hirohiko Araki

Llibre recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo

Tardi i Vautrin desenvolupen una història de misteri i conxorxes de tot tipus dins del context de la Comuna de París. Una història que es remunta a vint anys abans, al País Basc, on la violenta mort d'una jove va desencadenar la set de venjança. La caiguda de les estructures tradicionals de poder durant el govern de la Comuna propicien l'oportunitat per cobrar els comptes pendents.

La Comuna de París va ser un període de govern socialista des del 18 de març al 28 de maig de 1871a la capital de França. Contextualitzar un llibre en aquest període, ja de per sí és un posicionament polític, tot i que no és un llibre polític, però hi ha un rerefons que no abandona mai. Des d'aquest punt, suposa una denúncia a la brutal repressió que va patir la Comuna i una demostració de l'impacte que un període tan curt va tenir sobre la història europea i, en especial, sobre el moviment obrer.

El talent com a dibuixant de Tardi fa que amb poques línies s'arribi a un nivell de detallisme molt acurat. La qualitat tècnica del dibuix es posada en la seva màxima esplendor gràcies a l'edició. La pàgina apaïsada de mida gran que permet lluir el dibuix amb vinyetes grans. Són de destacar les grans vinyetes panoràmiques que recreen el París social, polític i urbanístic del 1871.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat 

Save our souls (2009) és la segona incursió en la novel·la gràfica del dibuixant i guionista badaloní  Felipe Almendros (1976). 

Encara que l'autor ja havia publicat Pony Boy (2006), una història de marginació als suburbis i amb cert caire social, una obra d'un estil  més clàssic i entenedor, a Save our souls canvia radicalment de registre i aposta per la lletjor: personatges amb un aire ridícul, grotesc;  escenaris sense simetria... I encara més, ja que trenca les convencions de la narrativa que pot esperar un lector habitual de còmics.

Save our souls ens explica, sembla que de manera autobiogràfica, les peripècies de l'autor i la seva mare, que viatgen a Mèxic per recolzar a la germana i filla respectivament, en l'últim període d'embaràs; també ens parla de les amistats i les experiències viscudes en aquest pais, tot des d'una perspectiva irònica, decadent i original.

Save our souls, una història de Felipe Almendros tan imprescindible com, fins el moment, el seu últim treball, Rest in Peace (RIP).  Si et ve de gust conèixer a un autor nou i diferent de la resta, no te'ls pots perdre.

Més informació: 

• Felipe Almendros a les Biblioteques
• Pàgina web de Felipe Almendros

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

Norma còmics publicava el 2006 un impecable títol de Guy Davis: The Marquis. Una autèntica obra d'autor, doncs Davis signa tant el guió com els dibuixos. Després d'haver-se doctorat dibuixant The Sandman Mystery Theatre, i Hellboy (i abans de fer la millor etapa de la magnífica AIDP, l'Agència on treballa el dimoni que te per ma la clau de l'infern) entronca amb aquest títol. Ubicat en una Venècia  Versallesca i passat pel tamís de Lovecraft ens fa partícips de les aventures de Vol de Galle, antic soldat inquisidor que haurà de defensar la ciutat dels dimonis infernals tant sols amb unes peculiars pistoles i una espasa, ja sabeu, el típic heroi de mètodes poc ortodoxes.

En un sols volum en blanc i negre (més algunes pàgines en to vermell), podrem gaudir d'aquests genuïns dibuixos suggerents i expressius que tant be defineixen aquest terror barroc.

Aventures trepidants i originals, desprès de llegir-lo no em crec que no aneu a buscar els AIDP!

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà