Ryder és una antiga bandida que va deixar enrere el seu passat per fundar una família. Quan se li diagnostica una malaltia molt greu, pren una decisió que la farà allunyar-se de la llar.

El viatge combina escenes actuals amb flashbacks de la vida de la protagonista. Es en aquestes pàgines que aprenem l’evolució de Ryder de lladre a grangera. El seu destí la portaran a un necromón on el còmic aconsegueix un clímax inquietant, gràcies a les il·lustracions de Jorge Corona i els fabulosos diàlegs d’Skottie Young.

Un western que conté traces del gènere fantàstic sense perdre veracitat a un guió que dota el còmic d’un final tan inesperat com inescrutable.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un thriller psicològic al mes pur estil Alfred Hichchok i tocs kafkians de la mà dels germans Harari. David, un fotògraf amb una vida precària, coneix una noia en una festa. Al dia següent es troba atrapat en el seu cos.

Lucas Harari agafa el “body swap” o intercanvi de cossos del cinema fantàstic i el manga per construir una història realista, ambientada en el París contemporani. La història barreja el component màgic amb el dia a dia d’una ciutat cosmopolita.

Arhur Harari, que ha rebut diferents premis com a guionista de cinema, aporta les seves influències cinematogràfiques per dotar el còmic d’un tempo pausat però angoixant, on la desesperació dels protagonistes es trasllada al lector.

L’intent dels protagonistes de recuperar el seu cos esdevé un viatge dolorós pels seus passats, on hauran de rememorar la seva identitat, qüestionar-se el seu gènere i reconstruir les seves relacions sentimentals.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Craig Thompson va començar la seva activitat laboral precoçment a les plantacions de Ginseng de la seva població natal. A partir d’aquest retrat biogràfic basteix un reportatge sobre el cultiu del ginseng en tota la seva globalitat, des del paper dels productes agraris en els mercats globalitzats o l’arribada de la immigració al camp, fins als usos medicinals o l’impacte d’aquest en la cultura xinesa.

Però més enllà del ginseng, aquest és un còmic que s’endinsa en altres temàtiques: com la religiositat, la creativitat artística, la malaltia o les relacions familiars. 

Craig Thompson ha fet una obra gran, complexa, amena i amb molt sentit de l’humor, al mateix temps. Estèticament no escatima en recursos. Hi ha pàgines tan plenes de detalls que converteixen el còmic en una delícia per la vista, al marge del text.

Més informació:

• Craig Thompson a les biblioteques

Recomanat per David Garcia de la Biblioteca Central de Cornellà.

Novel·la gràfica guanyadora del Premi Finestres de Còmic en Català de 2024, és una crítica subtil de les dinàmiques socials i laborals actuals. Mitjançant la metàfora d'una "mala olor", l'obra explora l'assetjament, la hipocresia corporativa i el racisme sistèmic en un ambient de treball aparentment ideal. L'estil de dibuix, minimalista i amb un ús monocromàtic del color, accentua l'opressió i l'alienació dels personatges. Una proposta narrativa fora del que és convencional.

Més informació:

• Nadia Hafid a les Biblioteques

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

La Megg, la nostra protagonista, apareix surant damunt l’aigua en una clara al·lusió a la cèlebre, bucòlica i alhora tràgica pintura d’Ofèlia. Però si hi pareu una mica d’atenció, veureu que a la mà té un canut. Això no és gens seriós, senyor Hanselmann!

Simon Hanselmann (1982, Tasmània) és el culpable d’aquests dibuixos aparentment infantils i molt divertits, que amaguen històries d’humor negre només per a adults. El pobre no en té la culpa: va néixer en un dels pitjors barris d’Austràlia, fill d’un moter i d’una mare drogoaddicta. Va ser castigat pels seus dibuixos “ofensius” a l’escola. Qui hauria dit que això li donaria fama mundial?

Tres companys de pis: la Megg, una bruixa fumeta amb depressió; el seu nòvio Mogg, el típic gat negre de bruixa; i en Búho, l’únic amb una mica de seny i diana de totes les bromes pesades. Viuen junts en una casa típica dels suburbis australians.

Ens trobem amb una comèdia de situació a l’estil «Friends» o «The Simpsons», però passada de rosca: alcohol, drogues psicodèliques, maratons televisius, conductes d’alt risc i una moral força qüestionable.

Altres estrelles del barri? Werewolf Jones, un homellop separat amb dos fills a càrrec que ven el que sigui per sobreviure; Moco, una dona trans de pell verda; Mike, el nigromant... i molts més.

"Bahía de Búho" és el segon títol d'aquesta sèrie "Megg, Mogg y Búho" publicat a l’estat per l’editorial Fulgencio Pimentel. Solen ser històries curtes e independents, però hi trobareu una evolució temporal al llarg dels següents números. No us els perdeu, són altament addictius! Tant com els seus personatges!

Torneu aviat si us plau.

Més informació:

• Simon Hanselmann a les Biblioteques
• Simon Hanselmann a la Viquipèdia

Recomanat per Laura Ruiz. Bib. Canyadó i Casagemes – Joan Argenté. Badalona.

Biografia d’Eadweard Muybridge, figura clau en la història de la fotografia i el cinema. Ens trasllada als EUA de la segona meitat del segle XIX. Delisle ens fa viatjar al país protagonista com ja va fer a “Cròniques de Jerusalen”, a “Pyongyang” i als pobles del Caucas amb “Escapar. Historia de un secuestro”, entre d’altres.

Coneixerem el Muybridge fotògraf, però també a l’assassí, per tant, aquesta lectura promet aventures, entreteniment i tot en un format de còmic divulgatiu darrerament molt de moda.

El seu registre gràfic és l’habitual amb colors grisos i marrons, trencats pels vermells del laboratori de revelatge i els grocs de les làmpades de llum. Molt ben documentat, i amb més de dues-centes pàgines, inclou reproduccions de les primeres fotografies i, fins i tot, acudeix al recurs del “flip book” per explicar conceptes com la persistència retiniana.

Més informació:

• L'autor al catàleg Aladí
• Astiberri
• Tebeosfera

Recomanat per la Chus Rodríguez de la Biblioteca de Viladecans.

Minisèrie que es va publicar als Estats Units per Dark Horse Comics i que Norma editorial ha traduït i editat per al mercat nacional.

Un còmic inclassificable que t’atraparà des del primer moment. Helen és una adolescent orfe i amb comportament autodestructiu. Després de la mort del seu pare es dedica a vagabundejar i freqüentar bars infectes. Un dia apareix una institutriu per portar-la a viure amb el seu avi. Fins aquí podria ser la típica història ensucrada tipus de “de captaire a princesa”. Res més allunyat de la realitat. Tom King posa tota el seu enginy per crear no una sinó diverses històries encreuades i personatges tan mítics com extravagants. Helen de Wyndhron no és la història d’una noia, és la recerca de la identitat d’una família que viu entre dos mons.

Una història que es magnifica amb els dibuixos de Bilquis Evely i Matheus Lopes que doten al còmic de l’atmosfera real i de fantasia necessària per al transcurs de la narració.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Jutge Dredd és sense dubte el personatge de còmic britànic més popular i longeu. Creat pel guionista John Wagner i el dibuixant Carlos Ezquerra, aquest jutge, jurat i botxí de la futura i distòpica Mega-City One ha protagonitzat nombroses històries memorables des que es va publicar a la revista 2000 AD l’any 1977 fins a l’actualitat.

La saga del Jutge Mort és una de les més rellevants i estimades pels lectors per motius molt diversos. Per l’espectacular apartat gràfic a càrrec del dibuixant Brian Bolland, o perquè va ser la primera aparició de personatges carismàtics com Mort o la Jutge Anderson que han acompanyat a Dredd durant dècades. Anderson és el contrapunt empàtic i irònic a la rigidesa autoritària del Judge Dredd, mentre que el Jutge Mort és la seva versió tenebrosa i ha esdevingut el seu principal antagonista.

En aquest còmic se’ns parla del Món Mort, una realitat alternativa de l’univers de Dredd on els Jutges Foscos, els encarregats d’impartir justícia, han arribat a la conclusió que si tots els delinqüents són éssers vius, és perquè la pròpia vida és un crim. Un cop que els Jutges Foscos han acabat amb el crim i la vida de tots els habitants del seu món apareixen sobtadament a Mega-City One per continuar impartint justícia mortífera. El Jutge Dredd i la seva companya Anderson, una telèpata de la divisió psíquica del cos de jutges, s’hauran d’esforçar de valent per aturar aquesta amenaça.

El voluminós còmic Dredd Vs. Muerte publicat per l’Editorial Dolmen recull els seus primers enfrontaments i un bon grapat d’extres: articles i entrevistes, una extensa compilació de l’art de Brian Bolland i un joc del Jutge Dredd del tipus “Tria la teva aventura”.  

Aquest còmic és una excel·lent porta d’entrada a les satíriques històries del Judge Dredd i un gaudi visual que no us hauríeu de perdre. La influència de l’obra és tal que l’aspecte llòbrec del Jutge Mort ha inspirat la creació de personatges aliens a la franquícia del Jutge Dredd com “El Batman que riu” i fins i tot el grup espanyol Def con Dos va dedicar una cançó a la seva icònica vinyeta “Mira’t en el puny de Dredd”.

Més informació: 

• John Wagne a les biblioteques

Recomanat per Javi Lechón. Biblioteca Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat).

Retrat de l’Alger de finals dels anys vuitanta i principis del noranta sota la mirada de l’Aziz, fill d’una catalana i d’un algerià. A partir de la seva pròpia perspectiva, ancorada a la tendra infància i tamisada pel joc i la innocència, veurem com es va trobant a poc a poc amb la crua realitat de la maduresa lligada al fet de l’ascens incontrolat de l’islamisme més radical que acabarà derivant en una guerra civil.

Yacine Belahcene s’inspirà en la seva pròpia memòria per escriure aquesta bonica història plena de pinzellades biogràfiques amb l’ajuda de Santi Eizaguirre amb qui va compartir l’experiència de formar part del meravellós grup musical de mestissatge Cheb Balowski.

Cristina Bueno ens torna a seduir amb la seva línia clara i expressiva, on les síntesis del traç és sempre mesurada, però alhora prou per alliberar totes les emocions contingudes a l’història.

Pol·len edicions continua treballant de manera exquisida per construir un catàleg en català de qualitat i divers, amb especial sensibilitat per la producció pròpia, i com a mostra aquest còmic.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

L’ésser humà sempre ha tingut fascinació per saber què hi ha després de la mort. L’existència de fantasmes o d’un més enllà ha omplert pàgines i pàgines de la nostra literatura. A Spectregraph ens trobem amb una misteriosa societat secreta, dirigida per un líder multimilionari, que ha estudiat a fons la possibilitat de l’existència dels fantasmes fins a descartar-la completament. Amb els mitjans que li donen la tecnologia i els diners, decideix crear la seva pròpia casa encantada per poder continuar existint després de la mort.

James Tynion IV guionitza aquesta història de terror en un sol volum, després d’haver-nos conquerit amb Hay algo matando niños o la saga infantil Wynd. Aconsegueix transmetre l’angoixa de les protagonistes i, alhora, plantejar una reflexió punyent: què estem disposats a sacrificar per aconseguir la vida eterna? El dibuix va a càrrec de Christian Ward, que tradueix les idees de Tynion en imatges plenes de color, psicodèlia i malson, amb uns resultats tan fascinants com terrorífics.

Un còmic que combina l’espectacle visual amb les preguntes més incòmodes de la condició humana, i que ens recorda que potser el vertader horror no és la mort, sinó la desesperació per vèncer-la.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.

L’Arne Gunnarsson, un inspector d’assegurances, és destinat al poble suec de Karlsbacka per investigar l’estranya mort d’un dels seus habitants, en Jakob, que ha aparegut sense mans i amb la cara desfigurada. El més estrany del cas és que en Jakob havia convocat tots els veïns a una reunió de vital importància el dia que va morir, però malauradament no va arribar a anar-hi perquè algú el va matar. Però qui va poder fer-ho si tothom era a la reunió? Un desconegut potser? Quins motius podia tenir per matar-lo?

L’autor ens presenta una “nòrdic noir”, una història plena d’intriga fins al final amb uns personatges estrambòtics en un entorn inhòspit. Tots els personatges tenen un passat que volen amagar i que ens fa sospitar de tots ells. Fins i tot l’Arne, l’inspector, té un costat fosc que l’acompanya sempre.

Röd i Snön és un còmic escrit i il·lustrat per Linhart, pseudònim de Francisco Torres Linhart (1968, Palma de Mallorca). Va començar a publicar la història durant el coronavirus al seu Instagram, on ja va rebre molts elogis per part dels seus seguidors. Finalment, el 2023 l’editorial Bang (especialitzada en còmics) el va publicar sencer amb algun retoc als dibuixos i un canvi dels colors que va acabar de donar-li forma. L’obra, de tons grisos, juga amb tocs de vermell per donar potència i dramatisme a les escenes. El dibuix és senzill amb contorns definits, d’estil línia clara, cosa que dona protagonisme als personatges i al vast paisatge.

Més informació: 

• Linhart a les biblioteques
• Entrevista a l'autor
• Instagram

Recomanat per Silvia Clapera Arimany de la Biblioteca Anton Carrera (Sant Julià de Vilatorta).

“¡A dios pongo por testigo de que jamás volveré a pasar hambre!”

De ben segur que si escolteu aquesta frase, la vostra ment us trasllada a la famosa pel·lícula “Lo que el viento se llevo” (1939), guanyadora de 8 Oscars, amb Vivien Leigh interpretant l’icònic paper de l’Scarlett O’Hara i Clark Gable al canalla Rhett Butler. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de 1936, de l’escriptora i periodista estatunidenca Margaret Mitchell, guardonada amb el Premi Pulitzer a l’any següent.

I actualment comptem amb una espectacular adaptació al còmic de la mà de Pierre Alary, un antic animador de Disney i reconegut autor de còmics francès amb obres com “Simbad”, “Belladona”, “Silas Corey” o “Moby Dick”.  Pierre Alary adapta aquest clàssic sintetitzant-lo a només 300 pàgines i es presenta en una edició de 2 volums i editat a Espanya per Nuevo Nueve.

El còmic ens trasllada al 1861, a l’estat de Geòrgia, al sud dels Estats Units, on Scarlett O’Hara, una noia de 16 anys malcriada i capritxosa i filla d’una família adinerada, viu una vida despreocupada i còmoda fins que esclata la Guerra Civil. El seu món canviarà per sempre i ella haurà d’assumir responsabilitats que mai s’hauria imaginat per tirar endavant la família i conservar la seva terra, evolucionarà fins a convertir-se dona implacable i disposada a tot. Enmig de tot aquest terrabastall, veurem l’amor secret i obsessiu que viu Scarlett per Ashley Wilkes, així com l’aparició de l’immoral i seductor Rhett Butler i la seva relació d’amor i odi.

Alain reflexa molt bé en tot moment el caràcter dels personatges, dels seus pensaments i la força dels esdeveniments, ja sigui amb el dibuix com amb el color de les il·lustracions. A mesura que va avançant la història veurem com l’aspecte físic de la protagonista canvien a mesura que van passant les desgracies. Un magnífic treball gràfic amb tot luxe de detalls.

L’esclavitud és un tema que apareix força edulcorat perquè l’autora era de família esclavista. Alain decideix mantenir-se fidel a l’original i deixar que el lector entengui que és un reflex d’una altra època.

Tan si coneixeu com si no la història original, veritablement aquesta versió en vinyetes us fascinarà i us atraparà de principi a fi.

Més informació:

• Tràiler Lo que el viento se llevó

• Reportatge (TVE 1986) 

Recomanat per Núria Maymó Ollé de la Biblioteca Municipal Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. 

El geni de E.M. Carroll no decep. El seu nou còmic, una adaptació lliure de la novel·la Rebeca de Daphne du Maurier, és magistral. La combinació dels dos mons: el real, gris i insípid, d’Abby, la protagonista; i el món dels morts, sensual, colorit i terrorífic del fantasma de la exdona. L’autora sap maridar-los no només amb el dibuix i els colors, sinó també amb un guió, poètic i evocador, que no ens permet deixar la lectura i un final que, sense ànims de fer spoilers, ens deixarà amb la boca oberta i el cor encongit. E. M. Carroll es consolida com una de les grans autores de còmic actual i, a més, dignifica el gènere de terror.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El geni de E.M. Carroll no defrauda. El seu nou còmic, una adaptació lliure de la novel·la Rebeca de Daphne du Maurier, és magristal. La combinació dels dos mons: el real, gris e insípid, d’Abby, la protagonista; i el món del morts, sensual, colorit i terrorífic del fantasma de la ex-dona. L’autora sap maridar-los no només amb el dibuix i els colors, sinó també amb un guió, poètic i evocador, que no ens permet deixar la lectura i un final que, sense ànims de fer spoilers, ens deixarà amb la boca oberta i el cor encongit. E. M. Carroll es consolida com una de les grans autores de còmic actual i, a més, dignifica el gènere de terror.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb la màxima que no ens hem de prendre la mort seriosament, Irene Márquez, presenta un còmic dedicat exclusivament a la dama negra. 48 històries: en color, blanc i negre,  tires curtes i altres de 40 pàgines. Totes amb el nexe comú de parlar de la mort amb humor que va del to negre a negríssim. Històries quotidianes que ens permeten dessacralitzar la mort amb la capacitat de Márquez de ser irreverent i incomodar al lector, al mateix temps que li sap treure un somriure o una riallada de la boca. Al llarg d’aquestes pàgines desfilen accidentats, condemnats a mort, suïcides, vetlles i funerals sovint divertits, però també amb algú toc sinistre, terrorífic i, fins i tot, existencial.

*Recomanat per la Xarxa de Bibioteques Municipals 

“Cuatro poetas en guerra” és un viatge íntim i, per moments, punyent per les vides dels poetes Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i Miguel Hernández. Quique Palomo, amb el seu traç expressiu i ple de matisos, pren com a punt de partida la recerca exhaustiva d’Ian Gibson i ens condueix per un temps on la poesia i la tragèdia caminaven de bracet.

Cada pàgina respira història i emoció. No hi ha discursos grandiloqüents: el relat s’obre pas amb escenes domèstiques, converses i silencis que pesen tant com les paraules. I és que aquestes quatre veus, cadascuna amb la seva llum pròpia, van haver d’enfrontar-se a la mateixa ombra: la Guerra Civil i un règim que va voler esborrar-les. Alguns van morir lluny de casa, altres sense judici, i algun fins i tot a la presó; tots, però, van deixar una empremta que res no ha pogut esborrar.

L’autor aconsegueix que el lector senti:

—la pols dels camins que trepitja Machado exiliat que caminarà cap a Colliure amb la República al cor;  

—la llum blanca de Moguer amb Juan Ramón Jiménez perseguidor incessant de la bellesa pura sempre buscant el silenci on les paraules brillen més;

—el "duende" vibrant de Lorca, flamíger i apassionat, que cremarà de pressa, fins que el silenci i la pólvora allunyen les seves paraules;

—i la feresa tendra de Miguel Hernández que desbordarà de combativitat, fins que la presó i la malaltia li arranquen l’alè.

No és una lliçó d’història; és una immersió que se sent molt a prop, com si algú t’expliqués aquests episodis a cau d’orella, amb la veu una mica trencada però ferma. Una novel·la gràfica que dialoga amb la memòria i la manté viva, que uneix el poder de la imatge i la paraula per recordar-nos que la poesia també pot ser una trinxera.

Més informació:

• Còmic i història: Guerra Civil Espanyola

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Richard Corben ha estat un dels més grans artistes que ha donat el còmic. La potència de les seves imatges, plenes de força i plasticitat, envoltades d'erotisme i d'hiperviolència, i els seus colors saturats (creats amb una tècnica artesanal única en la indústria), feien tal efecte als ulls dels lectors que ja no se'n separaven mai. Les seves portades són mítiques, i va ser l'estrella indiscutible de l'època daurada de les revistes de còmic per a adults, en els anys a cavall dels 70 i els 80.

Va treballar fins a l'últim dia (va morir el 2020 a 80 anys) i ens va deixar una extensíssima obra. Però durant dècades es va negar a reeditar les seves millors creacions, pensant només en allò que feia en el present. Finalment, va claudicar, i no només això sinó que va cedir els originals per tal de restaurar-los a l'insigne colorista José Villarubia, amb qui ja havia treballat abans. La feina feta és extraordinària, a l'altura del geni de Corben i ens permet gaudir de nou del seu títol més conegut: "Den", de la que aquí us presento la primera part: "Nuncanada". Publicada inicialment per parts en revistes a mitjans dels anys 70, se'n van fer compendis en forma de novel·les gràfiques. A Espanya de la mà del gran editor Josep Toutain, amb un èxit rotund, però mai reeditades.

Amb guió del mateix Corben, la història que ens explica és pura fantasia èpica: un home viatja a una altra dimensió convertit en un heroi supermusculat que se les veurà amb monstres, mags i sacerdotesses, en una aventura d'acció desenfrenada. I tot impregnat d'una voluptuositat descarada i extrema.

Una edició magnífica a càrrec d'ECC que, com es diu en el pròleg "delectarà als fans de tota la vida i alhora serà un descobriment per a tota una generació de lectors que fins avui no havien pogut gaudir la seva grandesa com es mereix".

Més informació:

• Richard Corben a les biblioteques
• Article sobre la vida i obra de Richard Corben a Zona Negativa

Recomanat per Jordi Barriuso Babot de la Biblioteca Vall d'Alfatà Santa Susanna.

Filipe Melo és autor de còmics, pianista i cineasta. Juan Cavia és il·lustrador. Molt sovint han col·laborat tots dos en la creació de còmics, com el que recomanem aquí: Balada para Sophie.

Balada para Sophie és la història de dos pianistes i d’una rivalitat vital nascuda de l’enveja i de la fascinació, dos sentiments que alhora marquen les decisions que prenen al llarg de la vida els protagonistes i sobre les que construeixen la seva història. Tot comença quan Julien Dubois, un dels pianistes, és entrevistat per una reportera del diari Le Monde i acaba explicant tota la seva història.

Aquest és un còmic que parla de vida, d’art, dels artistes, de les decisions que prenem al llarg de la vida i de les motivacions que ens porten a prendre-les i ho fa amb uns dibuixos tan vitals com la mateixa història que s’explica.

Com a curiositat, Filipe Melo, va crear la peça musical que dona títol al còmic.

Recomanat per la Biblioteca de Can Manyers de Vilassar de Dalt.

Una novel·la gràfica de Ethan Hawk i Greg Ruth amb unes increïbles il·lustracions que capturen el detall de les expressions facials en una història carcerària que resulta el fil conductor per mostrar la relació pare i fill en una família disfuncional en una modesta ciutat texana. La novel·la impacta per la seva violència descarnada i per la facilitat amb que l'acció i les imatges es van transformant en el cervell com si es tractés d'una pel·lícula.

Ethan Hawk no és només una estrella de Hollywood, també és actor, director i escriptor de diverses obres, entre elles la novel·la gràfica Indeh.

Més informació:

• Pàgina web d'Ethan Hawke
• Ethan Hawke a Viquipèdia
• Fitxa editorial de Meadowlark

Recomanat pel Bibliobús Montau de Vilafranca del Penedès.

L’estupefacció per haver ocorregut l’impensable, l’impossible, l’absurd. La incredulitat que sents en adonar-te que en un instant, pot canviar tota una vida. I com aquell instant et pot visitar al llarg dels teus anys, en una sensació congelada que s’apareix com un llampec. La sensació que una mà s’esmuny d’entre els teus dits, amb una rapidesa brutal, seca, inesperada i desoladora.
Recordeu l’elegia a Ramón Sijé, que Miguel Hernández va dedicar al seu estimat amic?: “Un manotazo duro, un golpe helado, un hachazo invisible y homicida, un empujón brutal te ha derribado.” Tal és el que sent en Jean Louis, un noi de divuit anys que va en carromat, alegrement de vacances amb la seva família per la Bretanya francesa d’un agost de 1976. Tres germans, la mare i les tietes feliços per una carretera comarcal. Xancletes, riures, bicicletes, empatx de mores madures collides al voral i un vailet d’11 anys cantant alegre al costat dels seus. En un moment donat, en Gilles decideix passar a la part del darrere d’aquella rulot tirada per cavalls. Ep! El seu germà gran l’agafa pel canell i l’avisa que vagi amb compte. -“Ets del costat de la carretera... baixa amb compte pels estreps”.  –“Que siii... Ja vigilo!”. Un espurneig verd. Aquell cotxe no es va aturar. En Gilles jeu tirat a la carretera i de cop, el món d’aquella família canvia.
Aquesta obra gràfica demostra com es pot explicar en dibuixos la sotsobra, la pena, la ràbia i el dol. I la curació. Un magistral maneig de la narració, els tempos, el fil conductor (endavant i endarrere) de la història i de com l’autor ens fa saber que, després de tants anys, ja estava llest per a explicar-nos-la.
El dibuix en blanc i negre, excepte alguns dels punts àlgids de la història, fa brillar no sols la tècnica sinó també la maduresa narrativa d’en Jean Louis Tripp, el premiat dibuixant francès amb una extensa obra gràfica en nombrosos mitjans. Una preciosa, commovedora novel·la gràfica que ens acosta al més profund de l’amor, del record, del remordiment que se sap que no ens pertany i que, tanmateix, sentim. De com inclús en la desgràcia de perdre un germà, un fill... ens hem d’enfrontar als tràmits, a la burocràcia i la fredor de les estructures estatals. Del dolor per un mateix i sobretot, pels altres. De la nostàlgia pel que hauria pogut ser, i no ha estat.
En la brillant composició, en els lúcids textos i en la magistral expressió dels rostres dels protagonistes podem sentir com a lectors el que l’autor va sentir, i commoure'ns perquè fem nostra la seva intensitat i la seva ràbia.
Un procés de dol que dura lustres, i que aconsegueixen tancar familiarment en una poètica part final, a color, en què l’acceptació, l’esperança i l’alegria de viure són magistralment plasmades en el llenguatge del còmic, que demostra un cop més que és capaç d’explicar qualsevol història amb la mateixa intensitat que una novel·la convencional.

Recomanat per Eva Solé de la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

Un llibre d’aventures quotidianes. Úrsula té 40 anys i es traductora. Encara no ha perdut l’esperança d’escriure una novel·la encara que, a vegades, sembla que sí ha perdut la voluntat d’escriure-la. Té una vida normal, d’aquelles que passes de l’eufòria a la pena en menys d’un minut. El mateix li passa amb les seves amigues: passa de l’amistat més profunda a l’odi visceral.

Puyol ens presenta unes “locuritas” tan properes que és difícil no sentir-se identificat amb Úrsula.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Guerlain s’ha traslladat amb el seu fill Nisse a la mansió on va créixer. Els records d’infància són bens vius però sembla que Guerlain no és l’únic que no ha oblidat el passat.

Amb un preciosisme meticulós Gaëlle Geniller ens presenta una història entre la quotidianitat i el sobrenatural. El dibuix i els colors vius construeixen, paradoxalment, una atmosfera melancòlica, com si fos de seda.

Ara és el moment d’escoltar allò que no es manifesta.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El club de las marginadas és una novel·la gràfica publicada per Astronave (Norma Editorial) al 2024, que reuneix en un sol volum integral els cinc capítols originals apareguts a França. L’obra ofereix una mirada empàtica sobre la complexitat de l’adolescència, sobretot si hi ha un rerefons de marginació.

Amb un guió escrit pel tàndem BeKa, format per Caroline Roque i Bertrand Escaich, i il·lustrada per Camille Méhu, aquesta història destaca per presentar temes complicats, de manera sensible i sense paternalisme, dins una narrativa coral, amb una estètica delicada i expressiva que contribueix a fer més entenedor el dolor dels altres.

Les cinc protagonistes comparteixen institut i un profund sentiment de soledat i de desarrelament. Tot comença a canviar quan Chelonia les reuneix per provar d’unir forces i així encarar els problemes mitjançant el suport mutu. Cada capítol ens apropa a la vida d’una d’elles: les seves històries familiars, les seves inseguretats o el buit emocional que senten. Dins de cada trama, els autors tracten temes com l’assetjament escolar, la identitat LGTBIQ+, els trastorns alimentaris i les diverses violències que es poden patir, fins i tot dins de la família. 

Les il·lustracions de Camille Méhu són un complement ideal a aquesta història: una paleta de color diferent per a cada protagonista, que va guanyant en tonalitats a mida que avança la història, i un dibuix molt net que contrasta amb la complexitat de les emocions adolescents, molt ben expressades gràficament.

Els guinistes BéKa ja havien tractat l’adolescència a anteriors còmics, tot i que d’una manera més festiva. Aquí s'arrisquen a donar veu a unes joves complexes i creïbles, tot i que a vegades, els personatges adults poden resultar un pèl didàctics. 

A estones dur, sempre sensible, El Club de las Marginadas és un còmic que ens recorda el valor de l’amistat. Apte per joves i pels adults que es vulguin apropar a la seva manera de pensar i de sentir.

Més informació: 

• El club de las marginades a Astronabe
• BeKa a Biblio Digital
• Wikipedia Caroline Roque en francès
• Wikipedia Bertrand Escaich en francès
• Camille Méhu a Ig @camillebroutinmehu

Recomanat per Susanna Garcia-Prieto de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

"Dos monedas", de Núria Tamarit, és una novel·la gràfica que explica l'experiència de la Mar, una adolescent que viatja al Senegal amb la seva mare, involucrada en un projecte de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble rural. Durant la seva estada, la Mar descobreix la cultura i el paisatge africà, mentre reflexiona sobre els seus propis prejudicis i maneres de veure el món. Aquesta obra va guanyar el prestigiós Premi València de Novel·la Gràfica.

Aquest còmic destaca pel seu dibuix tan original i per l'ús vibrant del color i pel retrat d'una realitat africana plena de contrastos: una societat amb reptes socials i polítics, però que també ofereix una perspectiva vital diferent, més senzilla i lliure del ritme frenètic occidental.

Si us ve de gust una lectura que combini un viatge personal amb un relat cultural enriquidor, "Dos monedas" és una opció excel·lent per endinsar-vos en un món diferent i reflexionar sobre temes universals en els quals no pensem gaire sovint.

Més informació:

• Web de l'autora

Recomanat per Josep Pagès Bermudo de la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar.

Paco Roca és sense dubte un dels màxims exponents de la novel·la gràfica actual, amb una multitud de premis a l'esquena i amb un reconeixement internacionalment prou sòlid. En la present obra ens trasllada a la Barcelona de finals dels anys cinquanta, exhibint tot un retrat social de l’època molt acurat i documentat, a la vegada que també ret un clar homenatge als creadors d’historietes més emblemàtics de l’escola Bruguera. Uns autors que van aconseguir posar una mica de color i d’humor en els temps grisos del franquisme. Uns autors que intentaven viure del seu art i que lluitaven per dignificar la seva professió. 

No en va aquesta història se centra en un moment concret prou significatiu, just quan els màxims exponents de l’editorial s’arrisquen a sortir del seu paraigua per autoeditar de forma independent la revista “Tío vivo”. Una publicació amb la qual buscaven controlar els drets de la seva obra, sistemàticament trepitjats fins aleshores, sense oblidar tampoc la pretensió artística d’explorar camins vers un públic més adult.

Lamentablement, aquesta aventura no va prosperar, en gran part pel boicot de la mateixa Bruguera. Però el buit momentani que van deixar a l’editorial va donar l’oportunitat d’entrar-hi a una nova generació d’autors, com ara Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. “El invierno del dibujante” no deixa de ser un còmic que parla sobre el mateix mitjà i els seus creadors, des d’un gran respecte i una sentida admiració.

Més informació:

• Fitxa del còmic a la web de Paco Roca

Recomanat per Albert Mañosa Porras de la Biblioteca de Bigues i Riells del Fai.

"Teen Titans: Raven" ens introdueix un dels integrants de l'equip Teen Titans i obre el camí a la resta. Ha estat escrita i il·lustrada per Kami Garcia i Gabriel Picolo. Kami Garcia és una escriptora nord-americana coneguda per ser una de les autores de la sèrie "Hermosas Criaturas" i Gabriel Picolo és un il·lustrador brasiler que ha treballat a "Celestials Archers" i a la col·lecció dels Teen Titans que s’engloba dins de les DC Graphic Novels for Young Adults.

Un tràgic accident ha deixat a la Raven Roth, de disset anys, sense memòria. Ara ha de continuar amb la seva vida a Nova Orleans, on viurà amb la família de la seva mare d'acollida, qui mor en l'accident. Com serà començar de nou a un lloc que no coneix sense saber tampoc com era la seva vida abans de l'accident? Què passarà quan el seu passat comenci a despertar-se?

El dibuix de Gabriel Picolo sembla embruixat per l'essència de la Raven, que ho impregna tot i deixa marca amb les tonalitats morades que predominen en tota l'obra. Es tracta d'un dibuix molt atractiu i actual que ens mostra els personatges tal com són, sense hipersexualitzar-los.

Més informació:

• Booktrailer de Teen Titans: Raven

Recomanat per la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès.

Aquest és un còmic en el que no passa res però tot el que succeeix es podria clonar a qualsevol de les nostres vides. La diferència? Que l’autor, el quebequès Michel Rablagliati, sap transmetre amb humor i crítica constructiva els petits detalls d’una vida plena de dolor (dental, amorós, familiar,...) i fer-nos partícips de la seva crisi de maduresa. El còmic més personal de la seva sèrie, premiada a Angoulême l’any 2021, on Paul ja ha arribat a la cinquantena divorciat i vivint sol amb el seu gos. Una etapa on la salut juga un paper important, també en el còmic: les visites mèdiques, el bricolatge dental o les instruccions de muntatge dels aparells respiratoris. Un altre element primordial en aquesta etapa de maduresa és la cerca de parella: des de donar-se d’alta al Tinder fins anar a un cibercafè amb la clara intenció de lligar.  Com a metàfora d’aquesta maduresa està l’arbre del pati de casa que a cada capítol es va morint. Sort del veí italià, jubilat i amant de l’horticultura.  En Paul està ben distret. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Mireille, l’Astrid i la Hakima guanyen el concurs de “botifarrons” de l’institut. Un premi ben singular i popular destinat a les noies menys agraciades físicament. A iniciativa de la Mireille es troben i tot seguit descobreixen que tenen més coses en comú que la “lletjor” i que no es poden amagar a casa per haver estat escollides les més lletges. Tot el contrari. Decideixen anar en bicicleta des de el seu poble, Bourgs en Bresse, fins a París ... en bicicleta. Volen arribar a la capital el 14 de juliol i colar-se a la recepció que fa la presidenta de la república a l’Elisi.

La Magali Le Huche ha fet una adaptació de la novel·la juvenil Les tres reines i ha guanyat el Premi al Millor còmic juvenil del Festivañl International de la Bande dessinée d’Angoulême 2024.

Acompanya-les en aquest viatge singular, ple d’aventures, bon humor i molts botifarrons!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.

No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Michele Rech o més conegut com a Zerocalcare (Arezzo, 1983) és un autor de còmics italià. A part de la seva obra en còmic, ha col·laborat amb diaris i revistes com a il·lustrador, així com en la creació de cartells per a concerts i manifestacions, portades de discos i fanzines de punk rock, hardcore i Oi! És molt actiu dins els moviments d’esquerres italians. La seva obra ha rebut nombrosos premis i és molt popular a Itàlia. El 2021 va estrenar-se a Netflix la seva sèrie d’animació Cortar por la línea de puntos, amb una gran acollida per part del públic i la crítica.

A Esqueletos Zerocalcare barreja ficció amb l’autobiografia. La història comença quan el mateix autor va trobar un dit tallat les portes de casa seva, a un barri de l’extraradi romà, fa gairebé vint anys. Això desencadena una sèrie de preguntes que mou al protagonista des del passat fins al present. En el passat, el protagonista, un alter ego de l’autor, es passa el matí viatjant pel metro per evitar de dir a la seva mare que s’està saltant les classes de la universitat. Allà coincideix amb un misteriós noi més jove que ell que es dedica a etiquetar a les xarxes socials amb el nom d’Arloc. Ens presenta als seus amics, l’ambient i la ciutat on viu i relata amb un toc de novel·la negra el misteri del dit.

Dibuixat en blanc i negre, l’autor deforma els personatges en el grafisme típic de la historieta humorística. Expressions exagerades, perspectives impossibles, caricaturització d’alguns amics i familiar transformats en animals… Tot serveix per a explicar d’una manera burlesca una realitat difícil. Sobretot parla de violència, una violència moltes vegades provocada per les injustícies socials i com aquesta adquireix diverses formes: la drogoaddicció, la delinqüència, el masclisme, la salut mental, etc., però també parla de l’amistat, el pas de temps, d’expectatives i de com podem canviar per continuar sent nosaltres mateixos. Finalment, també parla d’ell mateix i de la relació amb la seva pròpia feina.

Més informació:

• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Jan Valiente de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.

Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.

En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.

El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!

Més informació:

• Raina Telgemeier al catàleg Aladí.
• Scott McCloud al catàleg Aladí.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

L'Erwin és un gat quàntic que viu aventures al costat del seu amic Marvin (que és un robot). Però és que a més a més, tenen la capacitat de saltar en el temps i per tant poden fer salts enrere en el temps fins a resoldre els misteris que troben en el seu present.

Però tant anar endavant i endarrere en el temps, de vegades pot causar alguns problemes... i és que hi ha tres regles per viatjar en el temps: no es pot canviar res, no es pot parlar amb cap versió teva d'un altre temps i sobretot està prohibit no divertir-se! I no sempre es compleixen...

Recomanat per Marta Quer Rodríguez de la Biblioteca de Can Coromines de Sant Pol de Mar

Kate Beaton és una dibuixant de còmics originària de l’Illa de Cap Bretó a la costa est del Canadà, guanyadora de diversos premis i coneguda per la tira còmica de Hark! A vagrant. 

Patos és un còmic autobiogràfic que narra les seves vivències a les explotacions petrolieres del centre del Canadà on va anar a la recerca de feina per poder tornar el préstec universitari. 

El còmic és la història d’un xoc: el d’una dona jove en un món d’homes, on es mostra un catàleg de masculinitats (en general, no gaire variat). Un ambient hostil que li recorda constantment que no és on toca. 

Malgrat el gruix, és un còmic amb una lectura dinàmica i fresca. Una història d’interiors que no es fa angoixant per l’actitud irònica de Kate, però que tampoc amaga l’agressivitat i l’obstinació del patriarcat per mantenir les dones en el seu lloc.

Més informació:

• Kate Beaton al catàleg Aladí
• Kate Beaton a Còmic Barcelona 2025

• Entrevista a Underbrain:

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà.

Aquests Jocs Olímpics de Paris no seran recordats per les medalles dels atletes més llorejats en les seves respectives disciplines, ni per l’èxit de públic, ni tampoc per la fantàstica organització, seran recordats per tractar-se de la darrera aventura dels agents més famosos de la T.I.A., Mortadel·lo i Filemó.

aris 2024 és molt especial i alhora diferent a qualsevol altra historieta de Francisco Ibáñez, sigui olímpica o no. Es tracta d’una història inacabada, malauradament l’autor ens va deixar tot just quan hi estava treballant, i això li dóna un component emocional important.

En aquest àlbum pòstum els agents es desplacen a la capital francesa per evitar un nou sabotatge olímpic. El Superintendent Vicent, “el Súper”, els encomana protegir als atletes que participen en l’esdeveniment esportiu més important del món d’una sèrie de possibles atemptats amb drons. Tot i que, la història en si, és a dir el guió, que Ibáñez considerava l’element més rellevant d’una historieta, no té tan de pes en aquesta darrera entrega, sobretot, per la manca d’un final.

El llibre conté 20 de les 44 pàgines que acostumen a tenir les historietes de Mortadel·lo i Filemó. A la dreta podem gaudir dels dibuixos i a l’esquerra dels diàlegs que haurien d’aparèixer en les bafarades de cada vinyeta. Diàlegs, que com es pot observar, el propi Ibáñez teclejava en una màquina d’escriure Olivetti. Una bona oportunitat per apropar-nos a la intimitat del procés creatiu de Francisco Ibáñez, el “mètode Ibáñez”, sobre el qual l’autor era tan hermètic. Dels primers esbossos fins el treball minuciós, gairebé artesà, del dibuix a llapis acabat, però sense entintar, intuint-se de fons el dibuix primitiu. Això vol dir que no hi ha cap il·lustració terminada, com tampoc existeix la típica portada, una de les especialitats de la casa, un festí gràfic ple de gags secundaris per a no parar riure, rellegir-la molts cops i tornar a riure.

Més informació:

• Francisco Ibáñez a les Biblioteques
• Ressenya a Bibarnabloc

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Una dona jove fuig d’una gran ciutat camí d’Alaska per unir-se als anomenats “rebels”. La societat en la qual viu ha caigut per la ineficàcia d’un president corrupte i, sense escrúpols, que els ha portat a una guerra civil on el racisme, la intolerància i el feixisme són els nous valors. Al Yukon, al nord del Canadà, pot encara trobar una manera de viure més sana i més lliure, però per arribar-hi haurà de travessar territoris salvatges i perillosos, i intentar sobreviure. Ho farà tota sola... o potser no.

L’autor Tom Tirabosco, nascut a Roma però establert a Ginebra, ens presenta un còmic amb ideals ecologistes on la protagonista llegeix “Walden” de Henry David Thoreau, caça i conrea els seus propis aliments i és autosuficient. Igualment, l’obra pot qualificar-se de visionària, ja que va ser escrita l'any 2019, abans de la pandèmia de la Covid, i parla de temes com la gran sequera, l’addicció a les pantalles, Silicon Valley i els ultrarics, entre d’altres, que avui en dia són de plena actualitat.

Gràficament, és tradicional però original a la vegada, ja que fa servir materials de sempre com el carbó, el guix, la tinta i els colors, blanc i negre, per aconseguir un efecte cru i realista.

Més informació: 

• Tom Tirabosco a les biblioteques
• Tom Tirabosco a Astiberri
• Tom Tirabosco a Tebeosfera
• Instagram: @tomtirabosco

Recomanat per la Chus Rodríguez de la Biblioteca de Viladecans.

The nice house on the lake ha sigut un gran èxit de vendes i ha guanyat importants premis internacionals d'ençà que es va començar a publicar l’any 2021 a Black Label, el segell de DC Comics orientat a un públic més adult.

Un grup de persones rep la invitació de Walter, un amic de joventut que fa anys que no veuen, per passar uns dies a una casa al costat d’un llac. En arribar a la casa, una elegant mansió amb tots els luxes i comoditats, descobreixen amb sorpresa que a l’exterior es desferma la fi del món i que estan atrapats allà. Aquest només és l’impactant punt de partida de The nice house on the lake, un relat apocalíptic estrany que ens parla de l’amistat i de l'aïllament i que per moments ens recorda a la cèlebre sèrie de televisió Lost.

El guionista James Tynion IV aconsegueix atrapar-nos en la lectura i mantenir l’enigma que envolta la història gràcies a l’omissió d’informació i a l’estructura del còmic. A la introducció de cada capítol un dels convidats ens parlarà des del futur d’un moment de la seva relació anterior amb Walter per tornar després al present i mostrar breument aspectes de la seva pròpia personalitat i com contribueixen al desenvolupament de la trama.

Un altre element narratiu destacable i que dota de gran dinamisme a la història és la combinació del llenguatge del còmic amb informació procedent d'altres mitjans com les xarxes socials, el correu electrònic o les notícies.

En l’aspecte gràfic, el dibuixant espanyol Álvaro Martínez Bueno s’allunya del seu estil habitual a DC Comics per acostar-se amb solvència al gènere del terror. El dibuixant dota de caràcter propi a uns personatges que no coneixem i la composició de pàgina s’adapta encertadament als canvis de ritme i de registre del relat.  A l’encisador apartat visual del còmic contribueix molt la feina de la colorista Jordie Bellaire que amb un predomini de les ombres i de colors no naturals aconsegueix una fosca ambientació molt personal. 

The nice house on the lake es gaudeix des del principi fins al final. La bona notícia és que el còmic té un final obert i que aquest univers misteriós continua actualment amb The nice house by the sea. Llegim-lo abans que acabi el món!

Més informació: 

• James Tynion IV a les Biblioteques

Recomanat per Javi Lechón Peralta. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.

Soroll i desordre, desobediència i combat, dignitat i lluita social. Música Punk al nostre país des de finals del 70 fins ben bé els nostres dies. Aquesta és la crònica sentimental i popular que el dibuixant Carlos Azagra ens fa a partir de la seva pròpia experiència a primera fila i personificada en els seus entranyables personatges Pedro Pico & Pico Vena. Un repàs a multitud de grups, cantants, concerts, festivals, i moviments que amb les seves pròpies iconografies conformen un mapa musical al marge dels canals establerts pels mitjans. Totes aquestes bandes han exercit amb la seva actitud un panorama que forma part de la nostra memòria històrica underground o alternativa, i com ells mateixos diuen: Algú ho haurà de mantenir!

Malauradament, res del que trobeu en aquest còmic entrarà mai als museus d’història malgrat ser un testimoni de primera mà i la banda sonora de molts bars durant dècades. Fer bandera del políticament incorrecte no és precisament fàcil, però com ells diuen: Algú ho haurà de fer!

Els colors vius de l’Encarna Revuelta fan lluir encara més els dibuixos de l’Azagra que durant gran part de pàgines conformen un autèntic catàleg de músics i música més que una narració gràfica a l’ordre, no obstant tothom que acudeixi a aquest còmic trobarà el que busca, no enganya a ningú.

Els companys de Grafito editorial aposten fort per aquest còmic, i com ells mateixos diuen: Si no ho fan ells, no ho farà ningú altre!

Més informació:

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

És un còmic? És un fanzine? És un àlbum il·lustrat? Aiguagim de Marina Sáez (Barcelona, 1988) és tot això i unes quantes coses més. 

Publicat primer com a fanzine, aquest còmic va rebre una menció especial al Premi Finestres de Còmic en Català 2022, és el resultat dels dos anys que l’autora va compartir amb les protagonistes reals al gimnàs del Carrer Perill al barri de Gràcia. Mentre la Marina neda a la piscina, les iaies practiquen aiguagim, però és al vestidor on s’escolten les coses més interessants. 

Marina Sáez, arquitecta reconvertida en artista visual, dona veu a unes dones que han viscut uns altres temps menys amables i que, tot i l’avançada edat, encara tenen càrregues familiars. L’autora entrellaça aquestes històries plenes de colors llampants, tocs d’autoficció i d’àlbum il·lustrat, amb els seus raonaments personals i, a més, les farceix d’humor i tendresa, per parlar de temes com la soledat, la decrepitud i la mort, amb naturalitat i sense manies, ben bé com les iaies protagonistes quan són dins la intimitat del vestidor. De rerefons, la ciutat de Barcelona, retratada amb precisió i ull crític i que serveix com a metàfora dels canvis estructurals que provoca el pas del temps, en les persones i les grans ciutats.

Més informació:

• Primer capítol d'Aiguagim
• Marina Sáez al catàleg Aladí 
• Instagram Marina Saez @galldindie3
• Pàgina web de Marina Sáez

Recomenat per Susanna Garcia-Prieto. Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

En el funeral de la seva àvia, l’autora pregunta al seu pare pels detalls de la seva vida. La II Guerra Mundial, la postguerra i el seu origen alemany van marcar el seu temps. Una herència que la família va viure amb culpabilitat i cert rebuig per una cultura que havia practicat l’extermini.

Es una història de records, explicada en blanc i negre, amb tocs de color groc suau en algunes vinyetes, com si fossin fotografies emmarcades. L’autora combina la narració amb dibuixos del passat mentre que el seu pare treballa en la construcció d’una petita peça metàl·lica. Passat i present. Història i família. Culpa i redempció. Fins a quin punt som responsables de les actuacions dels pobles a qui pertanyem?

Un còmic íntim i directe.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

'L’infinit dins d’un jonc' d’Irene Vallejo, és un cant extraordinari a l’amor pels llibres que ha seduït milions de persones a tot el món. Aquest llibre sobre llibres pren un nou vol en forma d’adaptació gràfica a càrrec del dibuixant Tyto Alba, les il·lustracions excepcionals del qual ens traslladen als camps de batalla d’Alexandre el Gran, als palaus de Cleòpatra, a les primeres llibreries i als tallers de còpia manuscrita, però també a les fogueres on van cremar còdexs prohibits, a la biblioteca bombardejada de Sarajevo i al laberint subterrani d’Oxford l’any 2000. Aquests dibuixos i aquarel·les, que expliquen la història d’un artefacte incomparable nascut fa cinc mil·lennis, quan els egipcis van descobrir el potencial d’un jonc al qual van anomenar papir, ens fan partícips de l’aventura col·lectiva dels qui han salvaguardat els llibres des d’aleshores.

Més informació:

• Tyto Alba a les Biblioteques
• "L'Infinit dins d'un jonc". Bibarnabloc 

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Hi havia una vegada una petita gènia ... que es deia Ayumi. Un dia, des d’un país molt molt llunyà, va aparèixer un ésser molt estrany demanant ajuda al Sultà. Cada vint anys un monstre apareixia i destrossava la vall i tot el que trobava al seu pas. La llegenda deia que només l’hereva d’una nissaga de fades, amb ajuda de l’espasa ancestral, poden vèncer al monstre. L’Ayumi s’embarca en aquesta nova aventura on descobrirà part del seu passat, s’instruirà en la noble art de la meditació i en el maneig de l’espassa. Però tot sembla insuficient quan el monstre sorgeix del mar per destruir la vall dels seus avantpassats. Es enorme! Podrà la petita gènia vèncer-lo i salvar als habitants de la vall?

Si et va agradar La petita gènia i la partida de Shatranj no et pots perdre la nova aventura de l’Ayumi.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si ets lector de còmics per a adults (bé, diguem-ne també novel·la gràfica, que fa més interessant!), segur que conèixes aquest títol. Si no ets lector de còmics (nooo!!???, què esperes per provar-ho?), ara és el moment: ja s’ha publicat el darrer volum de la sèrie, el sisè. En castellà, perquè -i és una llàstima- la publicació en català es va aturar al tercer volum.

L’àrab del futur és una premiada sèrie autobiogràfica de Riad Sattouf, dibuixant de còmics molt popular a França (la gran potència europea del còmic). Sattouf ha estat col·laborador de revistes com  Fluide Glacial i Charlie Hebdo, a més de director d’un parell de pel·lícules. També és conegut per la sèrie Los cuadernos de Esther, que segueix les anècdotes reals d’una noia francesa, en 8 volums, dels 10 als 18 anys. Molt bona també.
L’àrab del futur explica la infantesa i adolescència de Sattouf, amb la particularitat que l’autor, nascut a França, és fill de mare francesa i pare sirià. El pare, professor d’història i gran defensor de les causes àrabs, vol assentar la seva família en un país àrab, on hi veu un gran futur, i viuran a cavall de la Bretanya francesa, Líbia i Síria, dos països regits aleshores per l’anomenat socialisme àrab. La història transcorre de 1978 a 2011, amb diferents esdeveniments històrics de fons, però es tracta sobretot d’una història personal, de l’autor i la seva família. Al llarg dels diferents volums assistim amb estupefacció i rialles al contrast entre dos mons que semblen irreconciliables, al creixement dels nens en un entorn que vist a través dels ulls del protagonista ens sembla grotesc, i al distanciament entre els dos pares.

Riad Sattaouf és un mestre de l’observació i de l’humor. Amb un dibuix senzill a dos colors, la seva narrativa és tremendament eficaç i divertida. Les aventures de la família, que a vegades poden ser terribles, es llegeixen amb un somriure constant. La veu del protagonista, amb el seu punt de vista infantil i adolescent, és una gran troballa. Llegireu el darrer volum amb recança, com qui s’acomiada d’un amic molt proper i la seva família, que us han acompanyat i que recordareu.

(Però tenim una bona notícia: a França Sattouf ja ha publicat el primer volum d’una seqüela, Moi, Fadi, le frère volé, prevista en tres volums, que explica els fets des del punt de vista del germà petit).

Més informació:

• Riad Sattouf a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent. 

Aquest còmic detalla, amb sensibilitat i molta cura, la malaltia mental de la mare de la protagonista, la Vera. Des de que és una nena, veu com la seva mare deixa de relacionar-se amb l’entorn, assisteix a sessions amb meigas i té dimonis que la ronden, que la deixen dies postrada al llit. Al cap dels anys arriba el diagnòstic, i amb ell, la millora la salut de la mare i la relació amb el nucli familiar, però tot i així, la Vera en continua molt pendent.
A part de la història que s’hi explica, autobiogràfica, els dibuixos són originals, i acompanyen molt bé el text. Per exemple, quan es fa referència a la desgraciada infància de la mare, el dibuixos són com puntades d’agulla només amb fil negre.

No en va, aquest llibre ha rebut una colla de premis com: el premi del públic al Festival Internacional Angoulême de Còmic o el Premi Nacional del Còmic el 2024.

Més informació:

• Bea Lema a les Biblioteques
• Premi Nacional de Còmic 2024
• Còmics premiats al Festival Internacional de Còmic d'Angoulême
• Entrevista a l'autora, Bea Lema, a RTVE

Recomanat per Bib. Municipal 1 d'octubre. Moià.

Mítica trobada entre Roco Vargas i el seu creador, Daniel Torres. L’explorador i viatger encarrega a l’autor una sèrie de dibuixos que il·lustrin la seva vida. Una maleta plena de fotografies, records i aventures que Torres ha de posar imatge. El còmic és inclassificable però aquesta característica no li treu valor. Tot el contrari. L’encontre imaginari entre Torres i Vargas és una explosió de mons passats, moments captats pel pinzell de l’autor i imaginació desbordant. Un còmic per gaudir dels magnífics dibuixos de Torres d’aquells mons que han sorgit de la seva imaginació i que han estat possibles gràcies al seu personatge Roco Vargas.

*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Recopilatori dels còmics publicats per la prestigiosa revista Garo a principis dels anys vuitanta.

La vida de Chiharu, una mestressa de casa japonesa, viu amb el seu marit i les seves filles a les afores de Tòquio. El còmic és un reflex del dia a dia de Chiharu, dels seus pensaments i de la quotidianitat domèstica. El món de Chirahu es redueix al el seu petit pis i al seu paper de mare i d’esposa. L’autora presenta un relat íntim d’una dona atrapada en un rol establert i inamovible. A través de breus capítols veiem els anhels de la protagonista: trobar una feina, recuperar la relació amb el seu marit, tenir temps per ella mateixa...

Petits episodis de la vida domèstica d’una mestressa de casa japonesa dibuixats amb traços simples, en blanc i negre.

Al final del còmic hi ha un ampli estudi sobre la vida de Yamada Murasaki, qui traspassa als seus còmics molt aspectes de la seva vida personal. Murasaki ha esdevingut una de les autores més reconegudes del manga alternatiu de Japó. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un simpàtic retrat d’una família japonesa de finals dels anys seixanta.

En Makoto Abe és un nen tímid, insegur, pocatraça i delicat tant de cos com de caràcter, agafant refredat rere refredat. El seu pare és un home d’allò més peculiar, vestit amb els seus pantalons bombatxos o a casa tirat en calçotets, però també un home senzill, bromista i bonàs que sempre procura pel seu fill i la seva família. Acompanya en Makoto en la seva matussera infantesa, endinsa’t en el dia a dia familiar i descobreix la relació tan especial que construeix amb el seu pare. 

La història se centra en els personatges, amb un dibuix senzill, naturalista i molt expressiu. Històries curtes i entranyables, seqüències de la vida quotidiana plenes d’anècdotes divertides, tendres i enginyoses, on l’autor recrea la seva pròpia infància. Records personals que s’alternen amb les peripècies còmiques d’amics i familiars. 

Us convidem a llegir Torpe de nacimiento, obra publicada recentment per l’editorial Astiberri de l’autor Yaro Abe, conegut pel famós manga La cantina de medianoche. Un viatge a la infància del mangaka, un homenatge a la figura del seu pare i un reconeixement del fet que sempre serà una mica maldestre, és cosa de família! I si heu llegit La cantina de medianoche, descobrireu diverses picades d’ullet.  

Més informació:

• Yaro Abe

Recomanat per Núria Maymo Olle. Biblioteca Municipal Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

De tant en tant no està de més recordar perquè els grans autors han arribat a ser el que són, i aprofitar per reivindicar la seva obra. En aquest cas parlem del belga Hermann Huppen que continua en actiu fins i tot als seus 87 anys, sens dubte un dels capitans generals del còmic d’aventures, un gènere que sovint queda soterrat per altres modes o tendències més contemporànies, però que sempre convé recuperar.

Aquesta és la setena entrega de l’excel·lent reedició que està fent Planeta Ediciones, un xic més petita que l'originaria en format àlbum de Grijalbo (1980). Dins ens trobem el volum 20 (que restava inèdit al nostre país) i els 21, i 22 (antigament reeditats per Dolmen Ediciones el 2007 i 2008 respectivament). Aquests títols pertanyen al període 1996-98, i Hemann fa temps que és un autor amb una consideració i un reconeixement generalitzats per part de crítica i una gran acceptació per part públic. És un moment que ja ha deixat enrere l’entintat de la pàgina per dibuixar directament amb aquarel·les, una decisió que l’acabarà definit i que portarà fins als nostres dies. L’autor es troba còmode amb els guions afegint pinzellades de ciència-ficció i furgant en les diferents relacions sentimentals dels dos protagonistes: Jeremiah i Kurdy. No oblidem que es tracta d’un western disfressat de distopia futurista, fet que dona molt joc per articular autèntiques seqüències d’acció i recrear-se amb paisatges de tota mena. Insisteixo a celebrar a la dignitat de les narratives de gènere, i en aquest cas, en la seva barreja.

Quina sort poder llegir a Hermann.

Més informació:

• Col·lecció Jeremiah

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

La llegenda artúrica com mai te l’han explicat. Fa trenta anys, al reialme de Pendragon es va obrir un portal malèfic d’on van aparèixer dimonis disposats a aniquilar el món dels homes. El rei Artur, amb ajuda de Merlí i l’espassa màgica, s’alça victoriós. Ara el rei viu constantment borratxo al seu palau. La seva filla petita Ysabel es rebel·la quan coneix el destí que el seu pare li ha planejat: casar-se amb el vell i fastigós Baró de Cumbre. La princesa, amb ajuda de l’espassa, fuig per retrobar-se amb la seva germana gran. La vida real no està feta per a una princesa ... encara que tingui una espassa màgica.

Matthieu Burniat il·lustra aquesta història èpica amb un estil més a prop d’Hora de aventuras i La mazmorra que als clàssics del gènere fantàstic. Uns dibuixos que acompanyen a un guió molt original amb tombs inesperats que atrapen al lector des de la primera pàgina. Ysabel es troba amb situacions que pertanyen més al regne de les vida quotidiana que del gènere fantàstic. Un guió ple d’humor i de girs argumentals. Les coses no són el que semblen al regne de Pendragon.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La llegenda diu que, durant l’equinocci de tardor, els fanalets que tot el poble deixa anar al riu es converteixen en estels quan el riu arriba a l’horitzó. En Ben i la seva colla saben que són llegendes per nens petits així que s’escapen amb les bicicletes riu avall per descobrir què passa amb els fanalets. Serà un camí llarg i ple de personatges màgics.

Més informació:

• Ryan Andrews a les Biblioteques
• "Y entonces nos perdimos". Bibarnabloc

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Reedició del clàssic de Joe Kelly i Ken Niimura premiat amb un Eisner al millor còmic juvenil l’any 2010, entre d’altres guardons.

Barbara Thorson és una noia de 10 anys que es dedica a matar gegants. Amant dels llibres i dels jocs de rol, té la difícil missió d’exterminar els gegants que volen destruir la nostra civilització. Ho fa acompanyada del seu inseparable martell de guerra: Coveleski.

La família i els companys de l’escola no son conscients del perill que corren i sovint la tracten boja i li fan el buit. Però els gegants són més a prop del que ens pensem i estan disposats a destruir-nos a qualsevol preu. Podrà una nena de 10 anys amb el martell Coveleski fer front a un enemic tan poderós?

Realitat i ficció s’entrecreuen en una història on sembla que els gegants pertanyen al regne de la fantasia. Aviat descobrirem que habiten més a prop nostre del que ens pensem.

A l’originalitat i complexitat del guió s’uneix el dibuix de Ken Niiumura que dona vida a aquesta peculiar guerrera. Joe Kelly va fer una projecció del que podria ser la seva filla petita quan tingués 10 anys per crear un dels personatges més valents i entranyables de la història del còmic.

L’any 2017 Anders Walter la va portar al cinema. 

*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals