Des del prestatge virtual d’arts escèniques compartim l’entrevista que vam tenir amb l’Ariadna Cruz, directora de l’Auditori Barradas i el Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat. L'objectiu de l'entrevista és conèixer una mica millor la feina que fa la direcció de la programació d'arts escèniques de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat i entendre com s'estan promovent les arts escèniques en aquest context tan ric i divers. També ens agradaria conèixer quina ha estat l’aposta per fer que les arts escèniques surtin al carrer i així fer que gran part de la ciutat pugui gaudir dels seus drets culturals. “Arts en viu” engloba tota la programació d’arts escèniques de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat de gener a juny d’enguany, amb una diversitat d’activitats i amb un espectacle que ha donat el tret de sortida de la novena edició del festival de Dansa Metropolitana.

PV. Quin és l’enfocament general de la programació de gener a juny de 2026?
Quins són els eixos que articulen aquesta temporada?

A. Aquesta temporada ve marcada inevitablement pel tancament per obres del Teatre Joventut. Com que és la primera vegada que ens trobem en aquesta situació, la decisió tècnica i política ha estat clara: no aturar-nos i continuar portant el teatre a la ciutat. I la manera de fer-ho és sortir al carrer.

En aquest sentit, la temporada manté propostes de sala de petit i mitjà format a l’Auditori Barradas, mentre que les de gran format es programen en diferents districtes de la ciutat, prioritzant espectacles de carrer o adaptant-ne alguns perquè es puguin veure a l’espai públic. Tot plegat és un repte tant per a la producció com per al públic!

PV. Quines propostes destacades integren la cartellera? Hi haurà estrenes, produccions pròpies o companyies convidades especials?

A. Hi ha diverses propostes destacades. En l’àmbit de la música de sala, el grup Flor de Lava, emmarcat dins del cicle DonaVeu, aporta la nota internacional i feminista. També en aquest cicle hi participaran la monologuista Asaari Bibang i Raúl Alcaraz, amb un format de monòleg d’humor.

També val la pena destacar el gir que ha fet el Festival Barnasants i, per descomptat, les propostes familiars, que continuen sent una aposta forta per a la creació de nous públics, sempre garantint la qualitat artística dels espectacles programats.

Pel que fa al carrer, l’espectacle inaugural del festival Dansa Metropolitana, Elles, que es va presentar divendres 6, és especialment rellevant tant per donar el tret de sortida a un festival que omplirà la ciutat amb més de 25 espectacles durant el mes de març, com pel seu contingut: hi han participat professionals, però també escoles de dansa i associacions de dones de la ciutat.

Altres propostes destacades, tant per la seva qualitat com per l’originalitat de la posada en escena, són “L’animal més perillós del món” i “Història d’un lladre”.

PV. Quins gèneres escènics estaran presents aquest primer semestre? (Teatre contemporani, clàssic, dansa, teatre familiar, performance, etc.)

A. Com en totes les temporades, intentem mantenir un equilibri entre les diferents disciplines escèniques. En aquesta primera part de l’any, la dansa té un pes especialment rellevant marcat pel festival, però el públic també hi podrà trobar clown, instal·lacions escèniques, teatre musical, cançó d’autor o monòlegs d’humor.  

PV. Es contemplen activitats paral·leles com tallers, funcions escolars o col·loquis?

A. Actualment el que oferim és un servei educatiu amb una programació diversa adreçada a totes les etapes escolars (de 3 a 18 anys). Inclou espectacles de formats i temàtiques molt variades —teatre musical, memòria històrica, propostes sobre salut mental, entre d’altres— pensats específicament per al públic escolar.

Entre octubre i maig hi ha programades prop de 25 funcions que tenen molt bona acollida per part dels centres educatius, tant per la qualitat de la selecció com per la varietat de formats i continguts. A final de curs hauran passat pels espectacles uns 6.500 estudiants de L’Hospitalet i d’altres municipis.

De cara al futur també estem treballant per ampliar aquestes propostes amb activitats paral·leles que arribin a més públics.

PV. Quines estratègies esteu implementant per atraure nous públics, especialment joves?

A. Bona pregunta! El concepte de “nous públics” no té necessàriament una edat concreta. Poden ser les famílies que s’acosten a veure un espectacle al carrer, el públic que descobreix el teatre familiar o qualsevol persona adulta que decideix apostar per un artista que no coneix.

En aquest sentit, les sessions escolars són una oportunitat molt valuosa: permeten que molts joves visquin una experiència escènica significativa que, potser no immediatament, però sí en el futur, pot facilitar que mantinguin el vincle amb les arts escèniques.

 PV. Finalment, quina invitació faríeu al públic perquè s’acosti a la temporada d’arts escèniques?

A. Convidaria el públic a provar, a sortir de la seva zona de confort i a acostar-se a espectacles que potser d’entrada no haurien triat, però que trobaran al seu barri i de manera gratuïta. Estic convençuda que totes les propostes que hem programat són assequibles i atractives tant per al públic més habituat a anar al teatre com per a aquell que encara no ho té incorporat als seus hàbits culturals.

Cada espectacle és únic i irrepetible, i una oportunitat per mirar un tema des d’un altre punt de vista o per sentir emocions que no ens esperàvem. Aquesta és la màgia de les arts en viu :)

Moltes gràcies per les preguntes! De vegades no tenim el temps per parar-nos a pensar en el sentit tan bonic que té la nostra feina.