Què cal saber dels bolets

iStock © GlobalP

La majoria de bolets apareixen a la tardor, després de les primeres pluges i acompanyant la baixada de temperatures del final de l'estiu. Alguns bolets són menges delicioses però en canvi, d'altres, poden produir greus trastorns digestius o, fins i tot, la mort.

El seu component principal és aigua en un 90 per cent. A més aporten fibra, diversitat de minerals i algunes vitamines del grup B. Però, també, els bolets  són rics en purines que el nostre cos transforma en àcid úric quan els mengem i, per tant, no són recomanables per a persones amb problemes renals o amb gota.

A Catalunya hi ha identificades unes 1500 espècies diferents de bolets, de les quals n'hi ha unes 300 de més comunes. Les comestibles de bona qualitat més conegudes són la múrgola, l'orella de gat,  les tòfones, la llengua de bou, el rossinyol, el camagroc, la trompeta de la mort, el peu de rata, la llenega, el carlet, la gírgola, el cama-sec, el  fredolic, el moixernó, el xampinyó, l'apagallums, l'ou de reig, el pinetell, el rovelló, el cep, el mataparent, el molleric i el rossinyol.

La farinera borda és el bolet més perillós dels nostres boscos i, per això, és el bolet que tot boletaire ha de saber reconèixer per tal d'evitar possibles intoxicacions. Té, com totes les amanites, l'anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. Per diverses característiques: la volva pot quedar tapada i no resultar visible, el seu color verd olivaci que pot ser també esgrogueït o gairebé blanc, la falta de taques blanques al barret i anell del voltant del peu, pot ser confós amb espècies comestibles com el xampinyó. Els tòxics que actuen són les amanitines que són 20 vegades més tòxiques que el cianur. Un sol bolet pot causar la mort d'una persona de 80kg de pes. 

A més de la farinera borda també hi ha altres espècies mortals i d'altres que produeixen trastorns digestius lleus o greus: el peu de rata bord, la bola de neu pudent, el fals carlet...

En cas de possible intoxicació per bolets, cal portar els afectats a un centre mèdic el més aviat possible. La rapidesa en iniciar el tractament adequat és clau per poder salvar la vida a la persona afectada i cal tenir en compte que el risc és més elevat en infants i persones grans. Si teniu mostres dels bolets ingerits és important que els porteu per tal de confirmar el diagnòstic.

Anant més concretament a la vigilància sanitària que es pot establir des de l'àmbit local, hem de fer èmfasi en que el decret de venda de proximitat no contempla els productes recollits en el medi natural, com és el cas dels bolets.

La guia de pràctiques correctes d'higiene de bolets i tòfones no contempla als productors primaris (recol·lectors de bolets i tòfones salvatges o els productors de fongs cultivats) ni als minoristes d'alimentació.

D'acord amb el Reglament CE 852/2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris, i amb el RD 30/2009, pel que s'estableixen les condicions sanitàries per a la comercialització de bolets per a ús alimentari, la venda minorista de bolets al consumidor final (sigui en botiga o en parada de mercat no sedentari) ha de reunir els requisits bàsics de seguretat alimentària següents:

  • Els bolets han d'estar identificats correctament, trobar-se en bones condicions de conservació, lliures de cucs i nets.
  • En el cas de que els bolets siguin recol·lectats en el medi natural només es podran comercialitzar les espècies que figuren a la part A de l'annex del RD 30/2009, no podran presentar-se com a barreges de diferents espècies, hauran de ser peces senceres i no es podran rentar.
  • En el cas que els bolets siguin cultivats seran els de la llista B de l'annex, així com els de la llista A obtinguts del cultiu.
  • Els comerciants que comprin els bolets per a la seva comercialització, hauran de disposar dels documents d'acompanyament comercial corresponents.
  • El transport, emmagatzematge, exposició i venda es realitzarà de tal manera que no afecti a la innocuïtat dels bolets.

Per a més informació veure la Guia de pràctiques correctes d'higiene per al sector de bolets i tòfones, basada en el sistema d'APPCC publicada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

font: Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona

 

  Cerca per TEMA al Catàleg Aladí:

 

A les biblioteques trobaràs: 

"Bolets dels Països Catalans i d'Europa: manual d'identificació"/ Ewald Gerhardt, Jordi Vila, Xavier Llimona

"Fascinants bolets" / Celdoni Fonoll

 

"El Gran libro de las setas: el manual ilustrado imprescindible para todos los buenos aficionados a las setas" / Ettore Bielli

"Las Setas a tu alcance: todo lo que has de saber para buscar setas sin peligro" / Francesc Murgadas

"Las Setas: más de 1000 fotos" / Jean-Louis Lamaison , Jean-Marie Polese

 Selecció de webs:

  • Caçadors de bolets - TV3 - Televisió de Catalunya. El programa sobre bolets de TV3. Tot sobre anar a buscar bolets, on es fan, com recollir-los o cuinar-los.
  • Bolets. Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
  • Tocats del bolet! Joc e-boletaire. Joc que consisteix en caçar bolets en diferents tipus d'espais naturals: pineda, roureda, prat, alzinar i fageda. Quan no hi hagi més bolets pots provocar pluja perquè tornin a sortir més fongs. També tindràs informació detallada de cada bolet caçat.

 

Vés al prestatge de Salut ►

Data d'actualització: 13/10/2015

Los más prestados
eBiblio. Préstamo de libros electrónicos





 

Campaña otoño en los bibliobuses
Entrevistas virtuales
Red de Bibliotecas Municipales
   Facebook   Youtube  Twitter  Instagram  
Hazte el carné Tràmits en línia Catálogo Guia de bibliotequesPregunta a la bibliotecaSubscríbete a los boletinesGenius Biblioteca Infantil