Rere els passos d’Antoine Saint-Exupéry

L’escriptor i aviador Antoine Saint-Exupéry, cèlebre autor de El Petit Príncep, va tenir una vida intensa, marcada pels seus viatges i estades a diversos països. A partir dels llocs on va viure, viatjar o treballar, i que formen part del seu recorregut vital i literari, us proposem diversos viatges per conèixer el seu itinerari geogràfic i vital. Regions amb encant i països llunyans, que podeu dosificar en diversos viatges, i així, configurar també, el vostre àlbum de records personal. 

Fill del vescomte Jean de Saint-Exupéry, inspector d'assegurances, i de Marie Boyer de Fonscolombe, Saint-Exupéry va néixer el 1900 a Lió en una família procedent de la noblesa francesa. Va compartir una infantesa feliç entre cinc germans i germanes. Al 1904 el seu pare va morir.

Va passar la seva infantesa entre el castell de la Môle al departament de Var, propietat de la seva àvia materna, i el castell de Saint-Maurice-de-Rémens a l'Ain, propietat d'una de les seves ties. Al final de l'estiu de 1909, la seva família s'instal·là a Le Mans, regió d'origen del seu pare. Antoine va entrar al col·legi Notre-Dame de Sainte-Croix.

El 1912, va passar les vacances a Saint-Maurice-de-Rémens, on va quedar fascinat pel nou aeròdrom d'Ambérieu-en-Bugey, situat a alguns quilòmetres a l'est.

Quan la Primera Guerra Mundial, 1914, va esclatar, Marie de Saint-Exupéry va ser  nomenada infermera en cap de l'hospital militar d'Ambérieu-en-Bugey a l'Ain.

Al retorn escolar de 1915, Marie de Saint-Exupéry va decidir que els seus fills no es trobaven a gust a l'escola dels germans jesuïtes de Mongré, va optar per inscriure'ls als germans marianistes del col·legi francès de Vil·la Saint-Jean a Friburg, a Suïssa. El 1917, va obtenir el batxillerat malgrat uns resultats escolars poc brillants.

El 1919, va suspendre el concurs de l'Escola naval i es va inscriure com a oient lliure a la secció d'arquitectura a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts.

  A les biblioteques trobaràs:

Francia / Nicola Williams
 
Francia sur /Ángel Ingelmo
 
 
Los Alpes / Philippe Gloaguen
 
 

  Selecció de webs:

  Vés al prestatge:

L'abril de 1921, va fer el seu servei militar com a mecànic al 2n regiment d'aviació d'Estrasburg. L'abril de 1922, va seguir cursos d'entrenament a Avord, que deixarà per anar a la regió parisenca amb el grau de sotstinent. A començament d'agost, es va incorporar al 37è regiment d'aviació a Casablanca, on va obtenir la seva llicència civil.

El gener de 1922, va estar a Istre com a alumne oficial de la reserva. Es va incorporar com pilot militar i promocionat a caporal. L'octubre, va esdevenir sotstinent de la reserva i escull la seva assignació al 34è regiment d'aviació, a Le Bourget. La primavera de 1923, va tenir el seu primer accident d'avió a Le Bourget i es fracturà el crani.

El 1924, Saint-Exupéry va treballar a l'Alier i la Creuse com a representant de la fàbrica Saurer que fabricava camions (no en vendrà més que un sol en un any i mig).

El 1926, és contractat per Didier Daurat, director d'explotació de les línies de la companyia Latécoère (futura Aeropostal) i va arribar a l'aeroport de Toulouse-Montaudran per a transportar correu via aèria entre Tolosa de Llenguadoc i Dakar. Va redactar llavors el seu primer llibre, L'Aviador, que publicaria a la revista d'Adrienne Monnier, “El Vaixell d'Argent”, on treballa el seu amic Jean Prévost. A Tolosa coneix a Jean Mermoz i Henri Guillaumet. Al cap de dos mesos, li encarreguen el seu primer viatge de correu a Alacant.

A finals de 1927, va ser nomenat cap d'escala a Cap Juby al Marroc amb la missió de millorar les relacions de la companyia amb els dissidents moros d'una part i amb els espanyols d'altra banda. Hi descobrirà l'ardent solitud del desert. El 1929 va publicar, amb Gallimard, la seva primera novel·la, Correu Sud, on contava la seva vida i les seves emocions de pilot.

El setembre de 1929, es va unir a Mermoz i Guillaumet a Amèrica del Sud per contribuir al desenvolupament de l'Aeropostal fins a Patagònia. El 1931, va publicar la seva segona novel·la, Vol de Nit, un immens èxit, en el qual evocava els seus anys a l'Argentina i el desenvolupament de les línies cap a Patagònia. El 1931, es va casar a Agay amb Consuelo Suncin (morta el 1979), escriptora i artista salvadorenca. Consuelo va ser model per a la "rosa temperamental" en El Petit Príncep.

A partir de 1932, la companyia Aeropostal s’integra a Air France, i Saint-Exupéry subsisteix amb dificultat, dedicant-se a l'escriptura i al periodisme. Va continuar essent pilot de proves i pilot de curses, al mateix temps que esdevenia periodista de grans reportatges.

Com a reporter per a Paris-Soir, va viatjar a Vietnam el 1934 i a Moscou el 1935. El desembre de 1935, prova un raid París-Saïgon, però es veu obligat a aterrar accidentalment el seu avió, un Caudron Simoun, al desert Líbic a Egipte. Va marxar a Espanya el 1936. De tots aquests viatges, va anar acumulant una molt important suma de records, d'emocions i d'experiències, que li servirien per a alimentar la seva reflexió sobre el sentit de la condició humana. La seva reflexió el va portar a escriure Terra d'Homes que es va publicar el 1939. L'obra és recompensada amb el premi de l'Académie française.

  A les biblioteques trobaràs:

Marruecos / Jessica Lee
Alicante y Costa Blanca / Francisco Esteve
 
Patagonia : Tierra de Fuego, Torres del Paine y más / Gabriela Pagella, Gabriel Calvo i Sabine Tzschaschel
 
 
Buenos Aires / Sandra Bao
 
 
 
 

  Selecció de webs:

  Vés al prestatge:

El 1939, és mobilitzat en l'exèrcit de l'aire i enquadrat en una esquadrilla de reconeixement aeri. El 23 de maig 1940, va sobrevolar Arràs mentre els panzers alemanys envaïen la ciutat. Amb l'armistici, se'n va de França cap a Nova York amb l'objectiu de fer entrar en guerra els nord-americans.

El maig de 1942, es va instal·lar al Canadà amb la família De Koninck, a l'antic Quebec. Tot i que la seva estada havia de durar uns dies, va passar finalment prop de cinc setmanes al Quebec a causa de problemes de visat.

L'abril de 1943, bé que considerat pels aliats com un pilot mediocre, incapaç de pilotar un avió de combat modern, va reprendre el servei actiu en l'aviació a Tunísia gràcies a les seves relacions i a les pressions del comandament francès. Aquest és l’any, en què El petit príncep va sortir publicat a Nova York.

Al 1944 es va quedar a Algèria, al Marroc, després en Algèria de nou, on va obtenir la primavera de 1944 l'autorització del comandant en cap de les forces aèries a la Mediterrània, el general americà Eaker, d'incorporar-se al prestigiós grup 2/33 que tenia base  a l'Alguer, a Sardenya. Va efectuar diversos vols, amb diverses avaries i incidents. El 17 de juliol de 1944, el 2/33 es va instal·lar a Borgo, no lluny de Bastia, a Còrsega. El 31 de juliol a les 8:25h del matí, es va enlairar per una missió cartogràfica. El seu avió es va estavellar a algunes milles de les costes de Provença. Fou oficialment donat per desaparegut.

  A les biblioteques trobaràs:

 
 
 
Algeria / Jonathan Oakes
Cerdeña / autor nom i cognom
 
 

  Vés al prestatge:

Només es veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls.

 

  A les biblioteques trobaràs:

Correo del sur / Antoine de Saint-Exupéry
Écrits de guerre : 1939-1944 / Antoine de Saint-Exupéry
 
El Petit príncep / Antoine de Saint-Exupéry
El Petit príncep /Manu Guix, Marc Artigau
 
 
El Pequeño príncipe / Stanley Donen
 
 
Pilot de guerra / Antoine de Saint-Exupéry
Un Sentit a la vida / Antoine de Saint-Exupéry
 
 
Terra dels homes / Antoine de Saint-Exupéry
Vol de nit / Antoine de Saint-Exupéry
 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 12/04/2018 Data de modificació: 13/04/2018