Antonio Machado
Antonio Machado
Antonio Cipriano José María Machado Ruíz neix a Sevilla el 26 de juliol de 1875. Poeta, dramaturg i narrador espanyol, és un dels màxims exponents de la generació del 98.
Antonio és el segon de sis germans i comparteix la seva passió per les lletres amb el primogènit, Manuel. La seva infància es desenvolupa tranquil·la a la capital sevillana però amb només vuit anys tota la família es trasllada a Madrid perquè al seu avi li ofereixen una càtedra a la Universitat Central. Antonio va ser instruït seguint mètodes moderns pedagògics i basats en la moral laica que li oferia la Institución Libre de Enseñanza (ILE).
El 1893 mor el seu pare i dos anys més tard el seu avi i, tot i passar algunes dificultats econòmiques, Antonio i Manuel s’esbargeixen amb la vida bohèmia que es viu a Madrid. Antonio és també molt aficionat al teatre i entra a formar part de la companyia de María Guerrero. És en aquesta època quan escriu sota el pseudònim “Tablante de Ricamonte”.
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- Antonio Machado (Instituto Cervantes)
- Antonio Machado, el poeta más querida de España (National Geographic)
- Visita Sevilla
- Turismo Madrid
Vés al prestatge:
Ja al 1899 els dos germans grans viatgen plegats a París per treballar de traductors a l’editorial Garnier. Durant aquest període els viatges entre les dues capitals són constants, freqüentant els ambients literaris i establint amistat amb Rubén Darío, Juan Ramón Jiménez, Ramón del Valle-Inclán, Miguel de Unamuno i coneix també a Pío Baroja i Oscar Wilde.
El 1907 obté la càtedra de francès a l’Institut de Soria, ciutat on trobaria al gran amor de la seva vida: Leonor Izquierdo. Malauradament el seu matrimoni dura molt poc ja que Leonor va morir de tuberculosis només tres anys més tard.
Després d’un petit retir a Baeza, Machado es trasllada a Segovia on desenvolupa una gran productivitat literària. En aquest punt també coneix a Pilar Valderrama, poeta i dramaturga de l’alta burgesia madrilenya i que esdevindria la seva musa. Això el revifa i fa que immortalitzi a Pilar en els seus darrers poemes amorosos sota el nom de Guiomar.
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
Vés al prestatge:
14 d’abril de 1931, Antonio Machado crida emocionat des del balcó de l’Ajuntament de Segovia la proclamació de la Segona República. Aquest mateix any se li concedeix una altra càtedra de francès a Madrid on es desplaça amb la seva família (la seva mare i el seu germà José amb la dona i els fills). Machado continua veient-se en secret amb la seva musa i augmenta la seva producció en prosa.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, fuig de Madrid cap a Rocafort, un poblet a prop de València on són acollits provisionalment per la Casa de Cultura de València a un xalet anomenat Villa Amparo, des d’on referma el seu republicanisme amb obres com "El Poeta y el pueblo", "Sentencias", "donaires", "apuntes" y "recuerdos de un profesor apócrifo" o "La Guerra", el seu últim llibre publicat en vida.
Amb l’avançada del front nacional des del sud, Machado marxa a Barcelona en direcció cap a França. L’exili és la seva última opció juntament amb la seva mare però tots dos estan malalts i els acullen en un hotelet de Cotlliure on el 22 de febrer de 1939, tot esperant una ajuda que mai arriba, mor i és enterrat en aquesta localitat de la costa francesa.
