Víctor Català
Víctor Català
Durant aquest 2016 es commemora la mort de Caterina Albert (L'Escala, 11 de setembre de 1869 – 27 de gener de 1966), una de les escriptores fonamentals de la literatura 
Orígens
Filla gran de Lluís Albert, advocat, polític i propietari rural, i Dolors Paradís. Va viure de les rendes familiars al seu poble natal. Es va cuidar de la seva mare i del patrimoni familiar després de la mort del seu pare i de la seva àvia materna.
La seva educació es va desenvolupar principalment en el si familiar, espai on va poder desenvolupar les seves habilitats artístiques en el camp del dibuix, la pintura i l'escultura. Apassionada de la lectura i amb la influència de la mare, que escrivia poesies, i l'àvia, que era una gran coneixedora de la cultura popular, va iniciar-se de forma autodidacta en el terreny literari. Com a escriptora va defensar la seva independència i va defugir les tendències culturals oficials.
Va mantenir una gran amistat amb els grans escriptors de l'època com Joan Maragall, Narcís Oller, Joaquim Folch i Torres, Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra entre molts d'altres.
Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com Joventut, La Il·lustració Catalana o Feminal
El per què del pseudònim
El 1898 Caterina Albert es va donar a conèixer als Jocs Florals d'Olot amb el poema Lo llibre nou i el monòleg teatral La infanticida. Tot i que les dues obres van ser premiades, es va crear un gran escàndol al descobrir-se que l'autora de La infanticida, d'una temàtica punyent, era una dona jove. A partir d'aquell moment Caterina Albert va signar totes les seves obres amb el pseudònim masculí de Víctor Català.
La societat de l'època desaprovava que una dona fos escriptora i que a més a més escrivís sobre els temes que ella tractava. El pseudònim masculí li donava, doncs, protecció davant les crítiques i llibertat moral per desenvolupar la seva obra literària.
Víctor Català és el nom d'un personatge de la novel·la Càlzer d'amargor que estava escrivint en el moment que es va donar a conèixer als Jocs Florals d'Olot i que va deixar inacabada.
Característiques de la seva obra
Amb la seva obra va contribuir a l'enriquiment de la literatura catalana i a la seva renovació. Amb un estil fortament definit, expressiu i amb una gran riquesa de vocabulari va tractar amb gran profunditat els conflictes interiors de l'ànima humana, centrant-se, sobretot, en el retrat de la dona de la seva època. Va trencar, també, les imatges idíl·liques de la narrativa del segle XIX per denunciar la crueltat i l'obscuritat el món rural de principis del segle XX.
Amb el seu mestratge influencià a les noves generacions d'escriptores començant per Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.
Etapes de l'obra de Caterina Albert
Anys de modernisme:
En aquest període, el matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar descobreixen la vocació literària de Caterina Albert i animen a publicar el seu primer poemari, Lo cant dels mesos, l'any 1901 a la Tipologia de L'Avenç. És en aquest període que col·labora a la revista modernista Joventut, on va escriure els contes Drames rurals, recollits posteriorment en el llibre del mateix títol. Aquesta és, doncs, l'etapa més important per la quantitat i varietat de la seva producció literària.
1. Poesia: El cant dels mesos (1901), Llibre Blanc – Policromi – Tríptic (1905),
2. Teatre: Quatre monòlegs (1901)
3. Reculls de contes: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires Vius (1907)
4. Novel·la: Solitud (1905). Una de les obres cabdals del Modernisme amb la qual es consagra com escriptora.
1915-1930:
A partir del 1907, amb l'arribada del Noucentisme, i a causa de les crítiques d'aquest moviment a la narrativa rural, Caterina Albert inicià un període de deu anys de silenci.
El 1915, però, va esdevenir membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i el 1917 va presidir els Jocs Florals de Barcelona on pronuncià el discurs De civisme i civilitat. Fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1923 on llegí el discurs Sensacions d'Empúries. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l'Englantina d'Or del Jocs Florals de Barcelona a el poema Cavalls del port.
El 1918 comença la publicació per entregues d'Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica.
1. Reculls de contes: La Mare-Balena (1920) i Contrallums (1930). S'hi percep una certa evolució de la seva estètica literària.
2. Novel·la: Un film (3.000 metres) (1926). On assaja nous recursos literaris influenciada pel cinema.
3. Antologia: Marines (1928)
Guerra civil i dictadura
La Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la dictadura franquista imposaren el seu segon silenci literari. L'Editorial Dalmau va reemprendre les edicions en català amb la publicació de Mosaic, l'any 1946. A partir de l'any 1950 Caterina Albert establí una relació professional amb l'editorial Selecta on publicarà els seus últims contes i les seves obres completes.
1. Recull de contes: Retablo (1944)
2. Recull d'articles: Mosaic (1946)
3. Reculls de narracions: Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951)
4. Obres completes (1951 i 1972)
| "Solitud" | "Drames rurals" | "Un Film. (3.000 metres)" | "Jubileu" |
| "Soledad" | "Els Paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català : un itinerari històric i literari a través dels indrets vinculats a l'escriptora de l'Escala / Jordi Boix" | "Víctor Català. Una biografia insòlita / Lluís Albert i Rivas" | "Tres prosistes. Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla / Gabriel Ferrater" |
Més obres de Víctor Català a les biblioteques ►
- L'autora a la Viquipèdia
- Ruta Víctor Català
- Museu Arxiu Víctor Català (Casa Museu del Clos del Pastor )
- Webs d'interès sobre l'escriptora: UOC / Escriptors.cat
- YOUTUBE: Víctor Català – Caterina Albert "El jo contra l'entorn"
Vés al prestatge de Novel·la ►
Efemèrides anteriors ►
Data d'actualització: 27/01/2016
