Vernon Subutex vol. 1/ Virginie Despentes. Random House, 2016.

La primera entrega de la trilogia de Virginie Despentes passa bé. La novel•la pretén mostrar la vida d’una generació que ja ha passat la joventut, que no s’ha privat de res (sexe, drogues i rock’n’roll) però que arriba a una edat destrossada, farta i sense cap perspectiva de futur. El protagonista regentava una botiga de discos però quan aquesta tanca es troba sense ingressos, aïllat i sense res a fer fins que el fan fora del pis de lloguer i ha d’anar buscant-se la vida per anar passant de pis en pis de coneguts, amics i saludats sense que es noti que està al carrer. Amb aquesta excusa i la trama que gira al voltant d’una estrella de rock (Alex Bleach) que és el vincle de tots els personatges i que, quan està totalment enfonsat ajuda al protagonista i que poc després mor de sobredosi, l’autora fa un retaule de diversos personatges d’allò més mediocres i acabats. Xavier, el guionista-racista amb ínfules tot i no haver fet res de bo, Patrice, antic rocker, maltractador, Pam, antiga actriu porno, etc. En resum, els personatges són el milloret de cada casa.

Suposo que l’autora pretenia ser polèmica però relats com aquests ja no poden escandalitzar ningú, són la norma. El panorama que presenta és bastant desolador, però les idees que els personatges deixen anar sobre la societat i certes situacions estan ben trobades. Distret.