Screaming Headless Torsos

Resulta tan difícil parlar del disc 1995 com intentar definir el vermell en termes d’un altre color. Va ser el disc de debut d’Screaming Headless Torsos, una banda de música esbojarrada, indescriptiblement funky-rock, que no es podia haver fet sinó al moment en que es va fer: ara.

Aquesta banda està liderada pel guitarrista-compositor, David “Fuze” Fiuczyinski, segurament el guitarra amb una “veu” menys convencional del panorama rock dels últims 10 anys. S’afegeixen als seus desplegaments inaudits una secció rítmica bèstia: el bateria, la percussió i el baix generen un efecte de tracció animal, com si un pop gegant volgués conquerir el món humà i cridés al seu exercit de pops colpejant aquests instruments. A més, hi ha un vocalista, Dean Bowman, tan negre, imaginatiu, elegant, agressiu i funky com digne d’estudi sobre les possibilitats de la veu humana en un ambient de llibertat creativa (la banda es diu “Screaming” per ell...). 

1995, va sortir aquell any, i ens va deixar amb cara de I-això-d’on-ha-sortit?. Però la seva reedició del 2002 està millorada i ampliada, i inclou aquesta frapant versió de Little Wing de Hendrix. Flipeu, i digue-me si després de Hendrix i Zappa no és potser l’única guitarra nova que podem escoltar:

Ara que ja intuïu l’aire que es respira amb els torsos descapçats, podeu endinsar-vos amb aquest video en directe del tema Word to Herb.

 

 

1995 són 67 minuts de funk, rock, alegria de viure, estètica de crooner delirant, ritme de possessió ritual i un sentit de la llibertat estètica que fa venir ganes d’obrir les finestres, fer-li petons als escombriaires, llençar confetti al mig de les conferències i dir-li als elefants que els estimem. Screaming Headless Torsos és una banda indiscutiblement original, genialota, que ha canviat el signe de la música més boja del món, i que roman desconeguda, sense promoció: és carn de difusió de biblioteca pública musictecària. 

 

 

 

Ah, sí, 10 anys despés, al 2005, va arribar la continuació. Com es titulava? Sí, 2005! i 9 anys després arribava Code Red. Així, aquesta banda s'ha tornat quasi indestructible: al sortir a la superficie cada 10 anys, no té depredador. Falten, calculem, 3 anys pel seu proper disc. Estaran al laboratori, deconstruint la música, llençant les lletres del Quixot enlaire per veure quin sentit tenen quan cauen. 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 26/04/2021 Última actualització: 26/04/2021