Claudio Monteverdi (Cremona 1567- Venècia 1643). Hem d’estar immensament agraïts a Monteverdi per  totes les aportacions que va fer a  la Història de la Música a través de  tot el seu recorregut com a compositor. Sobretot hem d’estar agraïts per fer néixer l’Òpera tal i com la coneixem avui en dia. Podem dir que Monteverdi va crear aquest nou gènere de música escenificada, l’Òpera. Monteverdi fou violinista, cantant i compositor. Se l’ha arribat a anomenar el Miquel Àngel de la música per la seva gran contribució a  la Història de la Música, i també se l’ha arribat a considerar l’inventor de la música moderna occidental. Monteverdi és la peça clau de transició entre la música del Renaixement i la del Barroc. Fou un dels precursors de la “nova música” o “música moderna” del sXVII, una nova música que seria la Barroca. Una nova música que va tenir grans crítiques per part dels grans teòrics de l’època que van arribar a dir que la “nova música” ofenia l’oïda, que era excessivament expressiva i que es dirigia a crear efectes emotius a la subjectivitat individual enlloc de complaure la raó.

Monteverdi escriu una nova música que fuig d’una polifonia de veus independents per crear  melodies acompanyades per l’harmonia del baix continuo, creant així una nova textura, un  nou so.

Monteverdi  fou el precursor de la cantata amb els seus madrigals monòdics acompanyada per un baix continu. La cantata va néixer com una composició vocal narrativa basada en un text profà acompanyada per un baix continu. Una cantata que evolucionaria cap a l’òpera del Barroc, la representació teatral amb música. Tota aquesta transformació la va empènyer  Monteverdi amb la seva trajectòria creativa.

Monteverdi va estrenar el 1607 a Màntua, L’Orfeo, favola in musica, la primera gran  òpera de la història de la música amb text d'Alessandro Striggio pel carnaval anual de Màntua. Era una òpera per encàrrec, com tota la música de l’època. Tot un repte per un compositor educat en la polifonia. Amb aquesta òpera Monteverdi s’estrena en un nou gènere musical: stile rappresentativo, caracteritzat per la utilització d’una sola veu sobre un fons instrumental. Això a l’època de Monteverdi era tota una revolució, s’abandonava la polifonia per anar cap una monodia acompanyada. Monteverdi escull per aquesta òpera una  agrupació musical complexa  i variada oferint una riquesa tímbrica innovadora,  una revolucionària sonoritat, encara que l’utilitzi en tota la seva magnitud només en pocs passatges. Amb aquesta òpera Monteverdi va crear les bases de l’Òpera tal i com la coneixem actualment.