Pilar Senpau, metgessa i cirurgiana, és especialista en dietètica i col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació, des d'on propugna els beneficis que la dieta mediterrània té per a la nostra salut.
Les fruites i verdures, gràcies a les seves propietats vitamíniques, contribueixen a prevenir malalties i a millorar el nostre estat d'ànim. En aquest llibre, l'autora exposa la importància d'incorporar aquests productes a la nostra dieta alhora que mostra la relació existent entre fruites i verdures i els nostres sentiments.
Apte per a tot tipus de públic, aquest llibre conjuga a la perfecció dietètica i narració a través d'uns textos breus i amens, que es llegeixen talment com un conte.

[Tornar al prestatge Salut]

Petons de diumenge és una novel·la de la Sílvia Soler que parla sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l'entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s'havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

[Tornar al prestatge Novel·la]

Aquest disc és el testimoni de la que fou la darrera col·laboració entre dos grans de la música africana, l'intèrpret de kora (un instrument barreja de llaüt i arpa, genuïnament africà) Diabate Toumani i el guitarrista Ali "Farka" Touré, mort l'any 2006. Un tàndem d'alt nivell que ens acosta a la música tradicional des del cor de l'Àfrica, a Mali.

[Tornar al prestatge Música]

El millor Kiko Veneno dels darrers anys se'ns plantifica amb un àlbum marca de la casa: pop-rock aflamencat, amb tocs de rumba i fins i tot renovats sons africans i lletres d'una lucidesa genuïna, ingeniosament quotidianes, que destil·llen una singular manera de prendre'ns la vida. A destacar una singular versió de la famosa Bird on a wire de Leonard Cohen.

[Tornar al prestatge Música]

im Nashe és un bomber de Boston amb el cap enfosquit per la crisi de la maduresa. La seva vida laboral és gairebé tan poc lluïda com la seva vida familiar, que és un desastre, i el futur tampoc no se li presenta gaire millor. Un bon dia, Jim Nashe hereta una suma molt considerable de diners del seu pare, amb qui no tenia tracte, i decideix cremar-los de la forma més americana que se li acudeix: agafant un cotxe i posant-se a conduir.
Durant uns quants mesos, Nashe viatja d'un extrem a l'altre dels Estats Units i viu la seva pròpia versió del somni beatnik: una versió més aviat light, tot s'ha de dir, amb vàries dècades de retard i amb força menys diversió. Menja a bars de camioners, dorm a motels de carretera i es passa la resta del dia dins del cotxe, conduint sense propòsit ni destinació. Fins que un dia es creua al seu camí Jack Pozzi, un jove jugador de pòquer que li proposa el negoci del segle: una partida amb dos excèntrics milionaris que, si tot surt com ha de sortir, pot convertir-los a ells també en milionaris.

Fins aquí, La música de l'atzar ha sigut una road novel de manual: una road novel tan estupenda, tan absorbent, tan prodigiosament escrita, que, quan vols adonar-te, ja portes una hora i mitja seguida llegint i ets a les portes de la mansió dels dos milionaris. I aquí és on comença una altra cosa: aquí és on La música de l'atzar és converteix en una novel·la de terror psicològic d'aquestes que et tenen amb el cor encongit fins a la darrera pàgina.
Poca cosa més cal dir d'un llibre amb un argument com aquest. Jo vaig llegir-lo ara fa un munt d'anys, just després d'haver llegit El palau de la lluna i just abans de posar-me amb la Trilogia de Nov York. Potser per això mateix, aquest és encara avui l'ordre de les meves preferències quant als llibres de Paul Auster: primer el Palau, segon la Música, tercer Nova York, tots tres molt ben situats dins aquell espai d'honor on viuen, a la nostra memòria, els llibres que mai no ens cansariem de llegir i rellegir.
Més encara que els altres llibres «clàssics» del seu autor, La música de l'atzar és una d'aquestes novel·les que, administrades a la persona oportuna i en el moment adient, pot crear lectors per a tota vida.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres  

Pocs amants del cinema western són conscients que clàssics del gènere com La diligencia (1939), Las aventuras de Jeremiah Johnson (1972), Fort apache(1948), o Un hombre llamado caballo (1970) estan basats en novel·les i relats d'autors com Ernest Haycox, Vardis Fisher, James Warner Bellah o Dorothy M. Johnson, escriptors gairebé desconeguts entre els lectors espanyols d'avui. Dorothy M. Johnson és una prestigiosa autora nord-americana, habitual en antologies de relats contemporanis, veritable especialista en la sempre problemàtica relació entre blancs i pells vermelles a la frontera d'aquelles terres verges que van ser escenari d'un cruent xoc cultural. Dorothy M. Johnson es mostra contundent, intel·ligent, irònica, i de vegades dura fins a la crueltat, i aconsegueix amb les seves frases curtes transmetre al lector una sensació de veracitat i vida en les seves històries.

Un fet rellevant és que les nostres dades no es troben només en els ordinadors,  les podem trobar en una Internet Global que pren entitat pròpia i que es converteix en molt més que una simple infraestructura de connexió: és la plataforma que ofereix servei a milions de dispositius intel.ligents connectats a la xarxa. Això és el que es coneix com a Cloud Computing o informàtica dins el núvol d´Internet. Podem pensar que el núvol opera de forma similar a la xarxa elèctrica .

Inclou il.lustracions anatòmiques dels 40 estiraments més efectius per eliminar el dolor, millorar l´equilibri i la flexibilitat i prevenir les lesions més comunes. Aporta exemples de programes d´estiraments que es poden seguir de forma literal o personal , adaptant-se a les necessitats de cadascú.
Mostra com avaluar el dolor i identificar els estiraments necessaris per a reduir les molèsties. Exhaustiu i fàcil d´utilitzar.
 

Esteu buscant un llibre que us ajudi a cuinar durant tot l'any? Doncs ja l'heu trobat. L'Assumpta Miralpeix, especialista en nutrició, ens ho posa ben fàcil ja que ens ofereix una obra amb una presentació clara i esquemàtica.

En primer lloc, un apartat dedicat als aliments que usem per preparar els nostres plats: en quina temporada els trobem, conservació, característiques nutritives, racions aconsellables i cocció. A continuació, les diverses receptes ordenades per estacions per tal de treure'n el màxim profit, no solament des del punt de vista nutritiu sinó també des de l'econòmic. S'especifica, a més, la dificultat de la recepta, el temps de preparació, els ingredients, la preparació, la manera de servir el  plat i, en cas que calgui, alguna nota al final.

En definitiva, un llibre que combina els plats de tota la vida amb d'altres de més sofisticats amb els quals sorprendrem els nostres convidats.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

El matrimoni entre Vita Sackwille-West i Harold Nicolson va ser un dels més excèntrics i menys convencionals de la societat anglesa de la primera meitat del segle XX. Ella era aristòcrata, íntima amiga de Virgínia Woolf en la qual es basa per crear el personatge protagonista de Orlando, escriptora i afeccionada a la jardineria. Encara que va ser sempre un matrimoni ben avingut i van tenir dos fills, Nigel i Benedict, tots dos eren bisexuals i van tenir una vida sentimental paral·lela i tumultuosa. Aquest llibre recull una autobiografia que Vita deixa inconclusa a la seva mort, el 1962, i que es va escriure en un moment de crisi matrimonial, quan l'escriptora vivia una intensa relació amb Violet Treyfusis.
A més, inclou el relat que Nigel Nicolson, el fill gran de la parella, sobre la relació i els avatars dels seus pares.
 

Triple cd recopilatori que ens aproxima a la faceta musical del controvertit i polifacètic escriptor francès Boris Vian (1920-1959) i que inclou cançons i gravacions com a trompetista així com una selecció d'artistes que han interpretat els seus temes. Apassionat del jazz, Vian fou un habitual de diversos clubs, en especial el famòs Tabou de Saint-Germain-des-Prés, fundat amb els seus germans, i també exercí com a notable cronista, amb ressenyes jazzístiques fidels al seu estil irònic i contundent, algunes de les quals es recopilen, juntament amb d'altres escrits i col·laboracions a l'obra Escritos de jazz (Backlist, 2011)

[Tornar al prestatge Música]

El darrer disc del grup Pink Martini Pink Martini, Splendor in the grass, com el film d'Elia Kazan protagonitzat per uns joveníssims Warren Beatty i Natalie Wood, és tan suggerent com l'atmosfera que es respirava en aquella història d'amor. Perquè el darrer enregistrament del grup nordamericà que ha visitat Barcelona aquesta setmana amb gran èxit de públic i de crítica, format per components de diferents països i una vocalista de veu prodigiosa, China Forbes, ens convida des de la primera cançó, Ninna nanna, una nana en italià de sonoritat excepcional , a gaudir de la música però alhora a entrar en un món de sensacions i emocions, als quals ja ens té acostumats, on es barreja una cançó i de fons sentim una versió d'una peça de Mozart o Beethoven, o la factura pròpia d'una cançó de The Carpenters .

Cançons pròpies, versions de clàssics més recents com Piensa en mi amb l'acompanyament de la mateixa Chavela Vargas, i d'altres convidats com Emilio Delgado, Ari Shapiro i Courtney Taylor-Taylor, fan d'aquest album una de les darreres novetats del panorama musical totalment recomanable per a una reunió d'amics o sopar romàntics , justament esplendorosos.

Recomanat per l'associació de musictecaris. Ampli

En aquest llibre, la Marta Carnicero sap com engrescar-nos per entrar dins la cuina, però no només a aquells a qui ja els agrada aquest art, sinó també als que se'ls fa més feixuc.

La seva passió queda de manifest en les vuitanta-cinc receptes que conformen l'obra entre les quals podem trobar des de cuina ètnica fins a plats de fusió, sense oblidar però, la més tradicional.

A la vegada, malgrat el llibre estigui estructurat en diferents capítols, al final se'ns ofereix un índex temàtic molt més interessant (segons la procedència dels plats, el temps de preparació, l'ingredient principal, etc.).

Cada una de les receptes inclou un comentari introductori, els ingredients necessaris, la preparació i presentació requerida, variants o possibles acompanyaments, així com alguns trucs per estalviar-nos temps. La breu fitxa que es troba al final és de gran ajuda per saber quin tipus de plat estem cuinant, l'estació més adient per fer-lo i les racions apropiades. Més entenedor encara? Impossible.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

"El callejón de las almas perdidas" comença amb l'extraordinària descripció d'un abjecte espectacle de fira el principal reclam és «el monstre», algú que ha caigut tan baix que està disposat a humiliar-se, per un glop de whisky, davant d'un públic àvid de sensacions extremes. El jove Stan Carlisle, que treballa a la fira ambulant, està convençut que mai no acabarà així. És intel·ligent i ambiciós, i aviat descobreix que pot enganyar a qualsevol si troba el seu punt feble. En poc temps es convertirà en un mentalista de primera, però triomfar en una fira ambulant estafant pobres desgraciats no és suficient per a Stan, que decideix establir-se com fals reverend i més i mèdium per estafar rics desesperats que desitgen comunicar-se amb difunts estimats a qualsevol preu. Sembla que Stan té el món als seus peus i que res ni ningú pot detenir-lo..., si més no per ara.

El prestigiós World Gourmand Media Awards va reconèixer la bona feina feta per l'autora atorgant-li el premi al millor llibre de cuina vegetariana l'any 2003. I és que aquesta mataronina de naixement, però alellenca d'adopció va començar ben aviat a interessar-se per les qualitats medicinals dels aliments. Des de llavors propaga els seus coneixements i savis consells a publicacions, tallers, seminaris, premsa, ràdio o televisió.

El llibre es troba dividit en dues parts, a la primera, se'ns expliquen aspectes relacionats amb l'organització, això és el protocol a taula (estovalles, vaixella, coberteria, cristalleria i decoració) i tipus de banquets o sopars. A la segona, les receptes, en què sempre treballarem amb productes naturals per tal de poder realitzar amanides, canapès, aperitius, entrants, sopes, segons plats, pastissos, salses i, fins i tot, còctels i refrescos.

Un llibre extraordinàriament útil per a tots aquells que vulguin gaudir d'una cuina saludable, creativa i sorprenent.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Ens trobem davant d'un llibre perquè els aficionats a la cata s'introdueixin en aquest fascinant món, i els ajudi a explorar i desenvolupar un criteri i gust propi. Ho fa a través de tres etapes segons els coneixements que tingui la persona:

A la primera etapa apropa el lector amb els sis grans tipus de raïm que hi ha perquè aprengui a distingir les varietats segons el seu aspecte, aroma, sabor i persistència. Es deté a explicar com degustar el vi, això és a catar-lo, i a fer uns breus suggeriments abans de comprar-lo.

A la segona, es presenten altres varietats de raïm, barreges, vins espumosos, així com més consells sobre la compra adequada ara que ja es comença a tenir certa coneixença.

En la darrera, tenint en compte el que ja hem anat aprenent, es dóna entrada a noves varietats de raïm amb les quals s'obtenen vins especials, licorosos, dolços, sense oblidar tampoc diferents textures.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

L'any 1930, Agatha Christie va viatjar a Bagdad convidada per uns amics arqueòlegs. Allà va conéixer un jove de vint-i-sis anys, Max Mallowan, que en aquell moment estava treballant com a assistent a les excavacions. A finals d'aquell mateix any, la nostra escriptora (que llavors tenia trenta-nou anys, era mare divorciada i venia llibres a cabassos) ja s'havia convertit en Agatha Christie Mallowan. I axí és precisament com la novel·lista signa aquest curiós llibre de memòries, amb el cognom del seu segon marit enganxat darrere el seu nom de guerra habitual, en una mena d'acte d'homenatge a l'home que, degut a la seva professió, va fer possibles les aventures que aquí se'ns expliquen.

Perquè el matrimoni amb Max Mallowan va significar, per a Agatha Christie, l'inici d'un nou periode a la seva vida. La dècada de 1930, al menys fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser una època de viatges continus, d'estades a tota mena de països exòtics i de llargues hores de feina a les principals excavacions arqueològiques del Pròxim Orient i de l'Orient Mitjà. I aquest és l'assumpte de Ven y dime como vives: els viatges, les excavacions i les aventures de tots colors del matrimoni Christie Mallowan. O millor dit: els viatges, les excavacions i les aventures d'una novel·lista anglesa hipercivilitzada que segueix el seu marit per diverses parts del món (parts del món sovint plenes de pols i de gent no anglòfona amb uns costums ben estranys) i que no pot, ni vol, evitar mirar-s'ho tot amb ulls de novel·lista anglesa hipercivilitzada i amb sentit de l'humor.

El primer aspecte que crida l'atenció d'aquest llibre és, justament, el sentit de l'humor que anima totes les seves pàgines. Sense assassinats ni detectius de per mig, Agatha Christie és el prototipus d'escriptora anglesa cool d'entreguerres: plena d'enginy i lleugeresa, juganera i irònica, una mica esnob i molt chauvinista. Ella ens porta de la mà fins a Turquia, Síria, l'Iraq o Palestina, però, un cop allà, no vol parlar-nos d'arqueologia, de política exterior ni de sociologia comparada (tot i que aquests temes també hi són presents al llibre, inevitablement): ella vol riure amb nosaltres explicant-nos les coses que li poden passar a una senyora britànica ben educada quan s'arrisca a creuar el canal de la Mànega. I no s'està de res per aconseguir-ho. Mentre es mou pels escenaris de futures novel·les seves que tots coneixem, Agatha Christie Mallowan exagera, filosofa, opina, fabula, malparla, explica intimitats i, en definitiva, es riu de tothom: del seu marit, dels seus col·legues, dels seus companys de viatge, dels anglesos i dels no anglesos, dels arqueòlegs i de la seva mà d'obra local. Però de qui més es riu és d'ella mateixa. I això, no cal dir-ho, està molt bé.

Si vosaltres sou, com jo, d'aquells que vau patir una època Agatha Christie als inicis de la vostra vida lectora, i que encara avui sentiu de vegades nostàlgia d'aquell món del senyor Poirot i la senyoreta Marple però no us decidiu (prudents que sou) a obrir cap de les seves novel·les, aquest llibre és una bona opció per tornar a fer amistat amb l'escriptora.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Les càmeres rèflex digitals han revolucionat el món de la gravació de vídeo en alta definició, oferint tant a l'aficionat com al professional un món de possibilitats. Resulten formidables en una filmació professional ja que per les grans prestacions i versatilitat que ofereixen, permeten treballar amb la mateixa qualitat cinemàtica que equips d'altíssim nivell, però amb un baixíssim pressupost. Aquesta obra ens presenta diferents estils de gravació, consells i tècniques reals d'experts per aconseguir filmacions d'altíssima qualitat professional. Amb una àmplia varietat d'informació tècnica sobre composició, il·luminació, moviment de càmera, objectius, estils d'imatge, àudio, treball de postproducció, etc. A més compta amb nombrosos casos pràctics de directors internacionals, experts i innovadors en el món de la gravació amb càmeres DSLR.

Millorar el rendiment cerebral no és tan
sols possible,sinó que també pot ser divertit. "1001 juegos de inteligencia para toda la família" conté entretinguts exercicis de memòria, mots encreuats, problemes matemàtics, jocs de lletres i endevinalles que ajudaran a potenciar les capacitats del cervell tant de la gent gran de la família com dels més petits. Els jocs d'aquest libre estan classificats en sis tipus que es corresponen amb les sis habilitats cognitives que els psicòlegs coincideixen a seleccionar com a indicadors essencials de la intel.ligència: percepció, càlcul, espai, llenguatge, memòria i raonament. En cada joc s'indica a través d'un pictograma la principal habilitat que es desenvolupa. Però s'ha de tenir en compte que no hi ha jocs purs o que en desenvolupin només una. També s'assenyala mitjançant pictogrames el temps proposat per solucionar cada un dels jocs i el nivell de dificultat.
 

Andreu Martín lo explica perfectamente en el prólogo. Explica la sensación que iba
teniendo a medida que leía esta obra. Una sensación de miedo, al principio, por
entender que muchos relatos de serie negra, policíacos, empiezan bien, están bien
ambientados, pero al primer tercio de la narración uno se ha perdido con los nombres y
con los hilos argumentales, lo peor que te puede pasar en un relato policiaco. Lo
explica muy bien, insisto, Andreu Martín en el prólogo, explica esa sensación que se
apodera de un lector de este género cuando siente que el escritor inventa el argumento
a medida que escribe, que tiene cabos sueltos que luego se ve obligado a recoger, que
no sabe cómo acabará la historia. Y eso, de nuevo, es terrible en una narración del
género negro. Por suerte, Andreu Martín así lo cuenta, todas esas sensaciones se van
desvaneciendo a medida que uno lee Bajo la piel. Estamos ante un relato que ofrece
todas las constantes de la serie negra, pero que sabe condimentarlas, espaciarlas,
repartirlas, contenerlas: los policías humanos, nada de héroes ni antihéroes; sus
historias personales, ácidas, complejas; un entorno gris, oscuro, que te atenaza, que te
oprime, la ciudad; ambientes de bares con proxenetas y prostitutas, otras historias,
otras vidas que pululan por el relato; mafiosos clásicos en lucha por un pedazo de
terreno, sin concesiones; medios de comunicación que viven en y de la mierda social; y
un elemento más, definitivo, que no puede desvelarse, porque sería como contar el
final.
Sergi y Sagar demuestran haber asumido muy bien las enseñanzas de los mejores
maestros del género negro, pero eso ya lo dice Andreu Martín en el prólogo. Creo que
muy poco puedo añadir. Que Sergi, el guionista, modula muy bien la historia y sabe
dotar a sus personajes de encaje vital propio; que Sagar, el dibujante, posee un trazo
que remarca el rigor dramático de la historia, que sitúa bien al lector, un trazo de
ambiente, muy suelto, enérgico. Que, en definitiva, si ésta es una de las primeras obras
completas de Sergi y de Sagar, cabe esperar mucho de ellos, porque con aun con su
timidez y juventud han conseguido un buen cómic de género, de esos que algunos
echamos tanto en falta.
Os aconsejo que leáis Bajo la piel, empezando por el prólogo de Andreu Martín, que
cuenta las cosas mucho mejor que yo, que introduce perfectamente esta obra. Una
obra que es una muy buena lectura de evasión, con rigor y calidad. Y eso es mucho.

Recomanació feta per la Biblioteca Tecla Sala. Còmic Tecla

Aquest llibre us servirà d'ajuda per identificar els tipus de vins que són del vostre grat. Com? Si us centreu en cert tipus de vins que de ben segur us seran familiars, passareu a explorar d'altres varietats que s'elaboren i assimilen a l'estil pels quals teniu predilecció.

Però què influencia en els diferents estils i sabors? Doncs, les varietats de raïm, el clima i sòl, les tècniques de vinificació o la criança en fusta. Després d'aquestes informacions trobarem el nucli en què es centra aquesta obra, la descripció dels principals estils de vi. Dels quatre apartats per a blancs i negres passarem als rosats, escumosos, dolços i fortificats. Dins de cada secció trobarem una important llista que s'ajusta a cada categoria i que s'acompanya d'una sèrie d'icones de gran utilitat per veure ràpidament tant les característiques gustatives com el preu aproximat que tenen.

Per finalitzar, si voleu encertar a l'hora de combinar vi i menjar, conservar-lo i esbrinar si està en mal estat teniu el llibre adequat entre les vostres mans.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Som petroaddictes, sí. I no sabem com posar-hi remei. L'endemà que l'aixeta del petroli es tanqui, potser d'aquí a unes dècades, el món es paralitzarà? Esperem que no! Però des d'aquest precís instant hem de buscar altres aixetes que garanteixin l'abastament energètic perquè la roda de la vida segueixi girant. El futur passarà per un model energètic mixt, on les energies renovables, respectuoses amb el medi ambient i inesgotables a la natura, tindran un paper fonamental. En aquest llibre trobaràs una munió de receptes a l'abast de tothom per a cuinar un món energèticament més sostenible.

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

No sóc una gran fan de les pel·lícules espanyoles, però de tant en tant, quan trobo alguna petita joia, com aquesta, no puc deixar de recomanar-la a tothom. És una llàstima que, tot i guanyar tres premis Goya, passés una mica desapercebuda pels nostres cines.

Azul oscuro casi negro és una pel·lícula molt centrada en els personatges, on tots tenen històries personals i originals, un drama que gira al voltant de l'amor i el sexe, amb alguns tocs d'humor, on els protagonistes, sobretot els masculins, fan unes brillants actuacions.

A la pel·lícula el color blau fosc, quasi negre, representa moltes coses: un estat d'ànim, un futur incert, però que es pot arribar a canviar, … o no?

Jorge (Quim Gutiérrez) és porter, però no de futbol, sinó d'un edifici, i ha heretat aquesta feina del seu pare, Andrés (Héctor Colomé), després que quedés invàlid per un infart cerebral. Els últims anys s'ha esforçat per fer bé la seva feina, tot i que no li agrada, ha cuidat del seu pare i ha estudiat una carrera, ara ha arribat el moment de canviar de feina, i de vida, tot i que no és fàcil.

A través del seu germà Antonio (Antonio de la Torre), que està a la presó, coneix a Paula (Marta Etura), una reclusa, amb qui començarà una estranya relació, això farà que es reveli contra el seu destí, que deixi de preocupar-se per tot i tothom i comenci a pensar en el que ell desitja. Al mateix temps, el seu millor amic, Sean (Raúl Arévalo), descobreix la homosexualitat del seu pare i intenta assumir la seva.

La pel·lícula descriu molt bé la psicologia dels dos germans, els personatges principals, totalment antagònics: Jorge, el petit, amb greus problemes d'autoestima i comunicació, i Antonio, el gran, amb una gran autoestima i cap remordiment pel què fa o a qui afecten els seus actes.

Azul oscuro casi negro va ser el primer llargmetratge del director, Daniel Sánchez Arévalo, guionista profesional des de 1993 i que ha treballat en sèries de televisió tant conegudes com Farmacia de guardia o Hospital Central. Ha rebut més molts premis pels seus curtmetratges, incloent una nominació als premis Goya, uns presentació als Oscar i la presència a la Mostra de Venècia. Amb la seva primera pel·lícula, va guanyar 3 premis Goya: a la millor direcció novella, al millor actor de repartiment (Antonio de la Torre) i al millor actor de revelació (Quim Gutiérrez). Al 2009 va estrenar Gordos, que va ser candidata a representar Espanya als Oscar 2009, tot i que al final va ser Los girasoles ciegos la pel·lícula que va ser presentada. Al 2011 va estrenar Primos.

Quim Gutiérrez, el protagonista i la gran revelació de la pel·lícula, és conegut a casa nostra per haver-se fet gran a les sèries de televisió catalanes, com Poblenou o El cor de la ciutat. Amb aquesta pel·lícula va guanyar el Goya com a "Millor actor revelació" i el Sant Jordi com a "Millor actor en pel·lícula espanyola". Va tornar a treballar amb el director Daniel Sánchez Arévalo a la pel·lícula Primos (2011).

La banda sonora, creada per Pascal Gaine, no és la protagonista, passa desapercebuda a la pel·lícula, però és la responsable d'unir totes les històries i fer-les veure com una única i homogènia.

Un equip multidisciplinar d´experts en cada àmbit i  dirigit  per Laurence Pernoud s´encarrega de desenvolupar de manera clara i planera els temes de cada capítol. Completa guia sobre l´embaràs i el part en una nova edició actualitzada. Conté informació sobre psicologia, dietètica, esport, bellesa, legislació... destinada a respondre totes les preguntes que poden aparèixer al llarg d´aquesta etapa de la vida.

David Bowie és un dels músics més reconeguts i respectats del pop-rock mundial. Conegut a tot el món com el gran camaleó de la música, la seva brillant creativitat i constant reinvenció l'han convertit en una icona del nostre temps. No obstant això, malgrat la seva fama, Bowie segueix sent un enigma. A Starman, el guardonat periodista musical Paul Trynka, ha pintat el retrat definitiu d'aquest gran artista. Des dels seus anys d'infància en el Brixton de la postguerra fins al glamour decadent de Ziggy Stardust passant pel seu controvertit període berlinès. Basada en centenars d'entrevistes a amics i detractors, examants i companys de professió, Starman revela com Bowie va construir la seva música i a si mateix. A més, tracta la vida i trajectòries professionals de moltes altres figures rellevants del món de la música que es creuen en lavida de Bowie com Iggy Pop, Lou Reed o Brian Eno.

Charles Dickens (1812-1870) La vida del narrador més emblemàtic de l'era victoriana és en realitat tan interessant i amena com la millor de les seves novel·les.
Ackroyd aconsegueix desemmascarar el respectable capdavanter de la rectitud victoriana, de la confortable vida familiar i de les normes de cortesia per mostrar-nos un home que va arrossegar tota la seva vida un enigmàtic sentiment de pèrdua, i que a més d'acompanyar Wilkie Collins en tèrboles escapades nocturnes, va portar una vida amorosa tan complicada i poc convencional com la de qualsevol dels grans genis del segle xx.
La manera en què els aspectes biogràfics incideixen en l'obra creativa de Dickens, és un aspecte que Ackroyd s'ocupa d'analitzar d'una manera rigorosa, traçant al mateix temps un esplèndid panorama del Londres en què va viure un dels escriptors més importants de tots els temps.
 

Les Guerres de Secessió iugoslaves de 1991-2001 van tenir un paper històric similar al de les Guerres Balcàniques de 1912-1913: anticipar esdeveniments decisius que pocs van poder entreveure durant el seu desenvolupament. En plena eufòria després de la victòria en la Guerra Freda i al llarg d'una dècada, les grans potències occidentals van assajar estratègies i procediments que serien aplicats un i altre cop, arribant fins i tot a manifestar-se en els conflictes de la Primavera Àrab, el 2011. I també durant les Guerres de Secessió iugoslaves la Unió Europea va iniciar un camí puntejat de perilloses tensions internes.

Un llibre que recull alguns dels trets més significatius del nostre país pel que fa als costums, les llegendes, la història, les manifestacions artístiques, el comerç o la gastronomia. I ho fa des del put de vista de les curiositats, de les històries poc conegudes i de la llegenda amagada.
Un viatge fascinant pels racons de la nostra gepgrafia que faran descobrir al lector alguns dels indrets sovint poc coneguts de la història de Catalunya.
 

L'animació acompanya al cinema des dels seus orígens però ha hagut de recórrer un llarg i complex camí abans de gaudir del reconeixement conquerit en les últimes dècades. Jordi Costa analitza i explica amb un llenguatge senzill i un bon treball de recerca, cent pel·lícules que han marcat la història del cinema d'animació.

[Tornar al prestatge Cinema]

Vint anys després que l'astronauta Earl Jensen fos donat per mort degut a un sabotatge a la seva nau, torna a la terra per venjar-se acompanyat de diversos extraterrestres. Quan aquestes mortíferes però adorables criatures revelen els seus poders secrets ni l'exèrcit més implacable podrà evitar que aconsegueixin el seu objectiu.

[Tornar al prestatge Cinema]

Fantasia nadalenca i musical on en Jack Skeleton, senyor de les carbasses de Halloween, decideix suplantar al Pare Noel i crear una versió renovada i alternativa del Nadal, on les bromes macabres substituiran els tradicionals regals. Un clàssic de l'animació contemporani amb una banda sonora fabulosa.

[Tornar al prestatge Cinema]

Carl Fredricksen decideix complir el somni de la seva dona Ellie, morta recentment, i viatjar a Sudamèrica. Per fer-ho, lligarà milers de globus a casa seva i volarà fins allà acompanyat d'en Russell, un jove boy scout, en una aventura plena de perills però també plena d'humor. La pel·lícula té un dels inicis més emocionants i tendres de la història del cinema! 

[Tornar al prestatge Cinema]

Una altra obra mestra de l'estudi japonès Ghibli ambientada a la Segona Guerra Mundial. En Seta i la Setsuko queden orfes després d'un atac aeri i han de sobreviure com poden. En Seta només té un objectiu, que la seva germana torni a somriure. Emocionant, seria i profunda, la pel·lícula adapta la novel·la d'Akiyuki Nosaka. Imprescindible.

[Tornar al prestatge Cinema]

L'alimentació vegana és una opció saludable i deliciosa. Així ho entenen cada cop mes persones que volen cuidar de la seva salut i disfrutar amb receptes sense ingredients d'origen animal. Aquest estil de cuina facilita la digestió dels aliments, és econòmica, respectuosa amb el planeta i evita el sofriment dels animals.

Dieta sense greixos i rica en cereals, fruites i verdures, llegum i tot tipus de proteines vegetals.

La traducción de Nunca me has gustado es una excelente noticia para el lector de
cómics español. La obra, que Chester Brown terminó de dibujar en 1993 y que desde
entonces ha conocido sucesivas ediciones, se cuenta entre lo mejor que ha publicado
el canadiense. Que ya es decir, porque estamos hablando del autor de El Playboy y
Louis Riel, entre otros títulos.

Componen Nunca me has gustado escenas de la infancia y la adolescencia del autor,
que completan un conmovedor autorretrato emocional de aquel chaval que, como
cualquiera en el tránsito hacia la madurez, no sabía cómo arreglárselas con los demás
ni consigo mismo. No despliega una historia que pueda resumirse en un arco
argumental claro, con su planteamiento, su nudo y su desenlace, sino que acumula las
situaciones y las anécdotas, de modo que la obra tiene un aspecto fragmentario, de
evocación discontinua. En dichas anécdotas prescinde por lo general de la voz
narrativa, dejando que los gestos torpes, los diálogos poco elegantes de los personajes
y los pensamientos y ocurrencias del protagonista expresen las dimensiones de su
mundo. Motivos recurrentes en todas ellas son la perplejidad y el bloqueo emocional.
El joven Chester se fabrica una coraza de silencios e impasibilidad para librarse de las
burlas en el colegio o eludir el trato difícil con las chavalas de la vecindad, y para
esquivar también el compromiso con una madre que siempre aparece sola y al borde
del desequilibrio y que, en los márgenes de esta historia de adolescentes, se
constituye en uno de los personajes más conmovedores y desgarrados de la obra.

En Nunca me has gustado se suceden las escenas que aparentemente no conducen a
nada pero que, por lo mismo, traducen con claridad los desconciertos y las
decepciones que puntúan el laborioso trayecto del madurar. Una escena recurrente es
la del protagonista y su hermano desmadejados en el sofá viendo aquellas monótonas
series televisivas de los setenta, en una bendita inactividad que los libra del fastidioso
compromiso de continuar viviendo.

Brown dibuja la obra con trazo suelto y sencillo, estilizando personajes y escenarios
aunque a veces detalle éstos. Juega a conciencia con las posibilidades expresivas que
ofrece el diseño variado de las páginas, de modo que el número y la colocación de las
viñetas en cada una se convierten en uno de los elementos expresivos más elocuentes
de su relato. Muestra, con diálogos anodinos o de repente insólitos, la soledad y la
confusión íntima, de modo que, sobre el fondo tranquilo del acontecer cotidiano, con
sus monotonías y sus aburrimientos, desnuda las angustias y los miedos. Pocas
historietas han sabido traducir la turbación y el dolor de la memoria con tanta claridad y
tanta fuerza.

Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala. Cómic Tecla

Arribava l'agost, el meu pare agafava vacances a la fàbrica, i a vegades sense dormir, quina irresponsabilitat!, agafava el 124 familiar i començaven les nostres vacances d'estiu. Teníem per davant tot un més al poble d'Andalusia, d'on tinc els meus millors records d'infantesa.

Retrobar les cosines, parar per casa només per menjar i dormir, banyar-nos al safaretjos del poble, jugar a fet i amagar per tot el poble, estar desperts tota la nit per festes, comprar "polos de a duro" i gaudir dels passejos en bici… era fantàstic.

Tot això és Herois, un flashback intermitent als estius de la meva infantesa, de la infantesa dels nens dels 80.

El film comença amb un executiu de camí cap a Barcelona a una important reunió. En una carretera secundària de la costa catalana agafa a una noia que fa autostop i les seves converses són el detonant per una sèrie de tornades al passat on es narren les vivències d'un grup d'amics que es retroben cada estiu a un poble de la costa. Les seves innocents aventures plenes d'imaginació són el fil argumental de la cinta.

Pau Freixas i Albert Espinosa signen un guió amable que ens endinsa en una història commovedora. Entre la comèdia i el drama, és tracta d'una història a mig camí entre Els Goonies i Cuenta conmigo i potser, perquè no, també Verano Azul.

Tot i que segurament no es tracti d'una pel·lícula amb gran qualitat narrativa això al final no és important perquè potser tampoc no ho pretén. El que intenta és només parlar de com han viscut els estius els nens d'una determinada generació, i això ho aconsegueix fent servir un bon grapat de tòpics.

Val la pena esmentar-ne les interpretacions, els actors infantils estan més que bé i els adults… uns pesos pesats de l'actuació, el tàndem és més que correcte.

En definitiva, una pel·lícula agradable, innocent, entranyable, estimulant i extraordinària. Podem demanar res més?

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc
 

Jean-Christophe Camus ha escrit Negrinha inspirat en les històries escoltades i viscudes de petit al Brasil. El còmic descriu les desigualtats socials a les grans ciutats brasileres, a través de la vida d'una adolescent, Negrinha,  i la seva mare, que lluita per allunyar la seva filla de la favela on malviuen. Negrinha és doncs una jove feliç, estudiant en un ambient de classe alta, que tanmateix sent curiositat per la vida que la seva mare vol amagar-li: el jove venedor de fruits secs al carrer i al mateix temps excel·lent percussionista; la música als carrers de les faveles; els prejudicis de la classe acomodada dels blancs cap a la resta de la població negra; les persecucions policials. Amb tendresa, certa ironia, i amb el dibuix de tons càlids d'Olivier Tallec, el llibre parla al final de la bona sort i la mala sort; casualment, la segona està més pròxima al destí dels pobres.

[Tornar al prestatge Còmics]

Això que acabeu de llegir és la traducció abreujada de la noticia bibliogràfica que podeu trobar a
 http://www.myspace.com/elcolumpioasesino.

Aquest és el grup... i jo us vull parlar del seu primer cd que porta el seu mateix nom: El columpio asesino. Un disc de 45 minuts i 10 temes que s'alternen els més punks, agresius, alterats, amb els més suaus, onírics, emocionals, he llegit, por ahí. De fet, quan busques per internet les paraules que més es repeteixen a l'hora de descriure'l són: "inclasificables", "dificilmente clasificable", "estilo personal", "compendio de pop, rock, punk y electónica", "rock, punk mezclado con la electrónica y los sintetizadores ", "música punk, con electrónica" i per fi apareix la paraula "post-punk", per si la trobàveu a faltar. Un disc de bateria, guitarra, teclats, trompeta (!!), sintetitzadors y veu. Les lletres, en castellà, anglès i euskera, simples i contundents, repetitives i crues.

Recomanat per l'associació de musictecaris. Ampli 

La història transcorre en un barri del suburbi de París. Momo, el protagonista de la novel·la, és un noi de catorze anys però ell pensa que en té deu, perquè la senyora Rosa, la dona amb qui viu i que té cura d'ell, l'ha enganyat fent-li creure que és petit perquè no l'abandoni. El noi explica com veu el món que l'envolta, la solidaritat entre els marginats de procedència diversa, jueus, àrabs, africans... Momo fa una crítica de la societat sense amargor, d'una forma innocent parla del racisme, la soledat, l'eutanàsia.

La vida al davant va guanyar el premi Goncourt (1975), premi literari que es dóna al millor treball de ficció en prosa a França. L'autor, Romain Kacew (Lituania, 1905- París, 1980) va utilitzar varis pseudònims al llarg de la seva vida, Romain Gary i Émile Ajar són els més freqüents.  

Recomanat per la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt. Bloc de La Muntala 

Les tres nouvelles que formen aquest volum comparteixen, més enllà de la seva perfecció formal i del lloc de privilegi que ocupen dins el conjunt immens de l'obra jamesiana, dos elements estructurals bàsics: totes tres tenen de protagonista a un escriptor de culte, i per extensió a tot allò que se'n diu «la vida literària», i totes tres estan construïdes sobre la base d'un secret que posa en marxa l'acció i que, ja de bon principi ho intuïm, mai no se'ns acabarà de desvetllar. En aquest sentit, aquestes tres narracions de Henry James són tres històries policíaques: tres històries policíaques sense policies, ni crims, ni morts que morin de mort no natural.

Els macguffins que fa servir el senyor James són alhora enlluernadors i molt tramposos. A La figura de l'alfombra, el que mou al seu narrador-protagonista és el convenciment que sota la superfície de l'obra del seu escriptor preferit s'amaga un sentit ocult, un secret tan meravellós que pot canviar la vida del lector atent i actiu que l'arribi a descobrir. A Els papers d'Aspern, l'objecte de desig del protagonista, crític literari com el de la nouvelle anterior, i també com ell lector fanàtic d'un escriptor, són les cartes que el difunt Jeffrey Aspern li va escriure a la seva musa, i que ara són en mans d'aquesta, una anciana senyora que viu a Venècia i que no se les vol vendre ni les vol ensenyar a ningú. I a La lliçó del mestre, potser un dels textos més rodons de James, aquest macguffin avant-la-lettre es troba inserit al bell mig d'un estrany triangle amorós, i és ni més ni menys que la immortalitat literària.

En tots tres casos, però, els que a nosaltres ens acaba important segons avancem en la lectura no és ja en què consisteixen aquests secrets tan ben guardats, sinó com la mateixa existència (suposada?) dels secrets condiciona la psicologia i el comportament d'uns personatges que es troben, ai, malalts de literatura. Aquest és el parany de les històries de Henry James. Els seus arguments et prometen una cosa molt bona, i després te la treuen i t'ofereixen a canvi una altra que és encara millor.

Com a escriptor, a Henry James se li acostumen a penjar adjectius tan poc concrets com ara «elegant», «complex», «exquisit» i (us ho juro) «literari». (Això últim, suposo, vol dir que al seus llibres es parla molt sovint de llibres i d'escriptors, i que de vegades el tema central de la seva literatura és la pròpia literatura. És veritat. Henry James era, per sobre de tot, un escriptor enamorat del seu ofici.) Jo, per no ser menys vague en l'adjectivació, us diré que Henry James és elegant, complex, exquisit i literari, sí, però també és un escriptor «especial». Un escriptor que enganxa i sedueix. Un d'aquests escriptors gens freqüents que, amb una mica de sort, es poden convertir per sempre en una de les vostres veus de capçalera. 

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

El viatge definitiu, al llarg del temps, per la carretera més famosa dels Estats Units.

La Ruta 66 no és només una artèria interestatal que travessa els Estats Units, és també un apassionant recorregut de costa a costa per tota la cultura americana que va aconseguir el seu punt màxim de popularitat a mitjans del segle XX. La "Carretera mare", com la va batejar John Steinbeck, va albergar per als estiuejants d'aquella època tot tipus d'atraccions que avui segueixen materialitzant la llegenda: parades de menjar ràpid, locals d'arquitectura extravagant, motels de carretera, parcs zoològics per a rèptils, cavernes misterioses, cràters de meteorit, llocs de venda dels indis i alguna que altra ciutat fantasma. Il·lustrada amb una recopilació de fotos antigues, postals, records de viatge i altres objectes d'interès mai abans vistos, aquesta guia no només ens acosta la gastronomia i la cultura popular de la Ruta 66, sinó que ens embarca en un viatge trepidant a una altra època i al llarg dels seus gairebé 4.000 km de recorregut, sense moure'ns de la cadira.
 

El descobriment del Pol Sud és una història trepidant, un desafiament que van protagonitzar el noruec Roald Amundsen i l'anglès Robert F. Scott, una exploració que es va convertir en la que podríem anomenar l'última gran aventura de l'ésser humà.

L'expert en l'Antàrtida Javier Cacho ens narra amb tot luxe de detalls les peripècies de les expedicions d'Amundsen i Scott, un duel que exemplifica la gesta de la lluita entre l'home i la natura, on el trofeu seria el lloc més recòndit de la Terra, el punt més inaccessible, el paratge més perillós: el Pol Sud. I encara que aquest desafiament ja era suficient en si mateix, les circumstàncies van conspirar perquè la gesta es convertís, a més, en una competició, en una carrera, no només per arribar al Pol Sud, sinó per ser els primers.
 

Sèrie documental que ens transporta a diferents indrets inoblidables d'arreu del món. Cada episodi documenta el viatge d'un jove i entusiasta guia mentre prova les especialitats culinàries del país, coneix els allotjaments tradicionals i es relaciona amb els habitants de la zona de manera que ens apropa aquests destins exòtics a la nostra vida.

En aquests cinc dvd's visitarem: Irlanda, Grècia, Rússia, Finlàndia, Països Bàltics, República Txeca, Polònia, Hongria, Romania, Vietnam, Nova Zelanda, Argentina i el Carib Oriental. Les opcions de so i subtítols les trobem en castellà i anglès.
 

Al llarg dels anys noranta personatges i arguments cada vegada més foscos (oferint en la majoria de casos una falsa imatge de profunditat en els guions) van començar a ocupar l'espai de les trames imaginatives i els personatges brillants d'uns còmics que, en principi, havien d'estar orientats als nens i  als adolescents. Per sort, alguns autors van voler reivindicar aquest aspecte més lúdic de la lectura i recuperar aquell esperit que s'estava perdent. Aquest és el cas d'Scott McLoud i la seva obra Zot! que ens presenta les aventures d'una noia, la Jenny Weaver, que es troba de cop immersa en les aventures d'un heroi d'un món alternatiu. A partir d'aquesta premissa l'autor va desenvolupar, a més, tot un "tour de force" narratiu per demostrar que els còmics no només podien tornar a ser divertits sinó que, a més, es podien fer amb classe.

[Tornar al prestatge Còmics]

Caminar és un hàbit que aprenem quan tenim aproximadament un any de vida i que practiquem cada dia.
Ara bé, caminar pot ser un exercici que pot aportar molts beneficis a la nostra salut com perdre pes, enfortir els ossos, reduir l'estrès i millorar la salut del cor.
Aquest manual, escrit per un equip expert de metges, organitzadors de caminades, especialistes en equips i nutricionistes, mostra tot el que es pot arribar a aconseguir caminant.
Inclou consells pràctics sobre el caminar i sobre la bona nutrició, aporta inspiració, ensenya primers auxilis, com estructurar llargues caminades i fins i tot com caminar amb seguretat si es tenen problemes de salut com el mal d'esquena, problemes cardíacs, osteoporosis o asma.
Al final del llibre hi ha programes de gran utilitat sobre caminades adaptades a persones amb problemes de salut, per realitzar en grup o individualment i fins i tot per a fer amb infants.

 

[Tornar al prestatge Salut]

Encara em visualitzo a l'habitació de casa dels pares escoltant pel meu disc-man aquell CD que va canviar i marcar la meva adolescència, un disc que era un plaer per els meus sentits, ho tenia tot: ritme, agressivitat, atreviment i era musicalment el més potent que havia escoltat. Em feia pensar que podia ser producte del mítics AC/DC o els immillorables Rolling Stones, aquell disc era Appetite for Destruction dels fantàstics Guns N'Roses, van ser tot un descobriment per a mi.

Va ser el disc debut de la banda californiana encapçalada per l'atractiu Axel Rose i completada pels magnífics Slash, Duff Mackagan, Izzy Stradlin i Steve Adler.

Appetite for Destruction va ser un èxit poc previst per aquests nois de Los Angeles, ja que en un principi ho van tenir força complicat per poder difondre la seva música pels mitjans de comunicació. El problema principal va ser la portada del seu disc que era massa polèmica segons la cadena de televisió MTV (líder en projecció de videoclips als EEUU) ja que la mencionada portada original estava il·lustrada amb un robot que acabava de realitzar una agressió sexual a una noia.

Arran de l'escàndol, la banda va decidir canviar la portada del seu disc per la que tots la coneixem, la creu amb les cinc caricatures dels components.

Finalment la cadena MTV va decidir emetre a les quatre de la matinada el videoclip Welcome to the Jungle (pensant que hi passaria desapercebut), però tot el contrari, aquesta emissió va catapultar a la fama als Guns N' Roses. El videoclip va tenir un impacte brutal entre els teleespectadors, la cadena no va parar de rebre peticions perquè es tornés a emetre el videoclip. Tota aquesta bogeria va provocar que el grup , que fins el moment havia venut 200.000 còpies del seu àlbum, passés a vendre milions.De fet, va esdevenir el disc debut més venut de la història amb més de 28 milions de còpies, amb 15 discos de platí i va estar setmanes i setmanes als número 1 de la llista dels billboard.

Està considerat un del millors discos de la història de la música rock gràcies a cançons com Sweet Child O'Mine, Welcome to the Jungle o Paradise City.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

La protagonista de la recomanació d'avui és una dona de mitjana edat, viuda, sense fills ni cap família coneguda, que un bon dia decideix obrir una llibreria al seu poble i es converteix en l'objecte de la ràbia de bona part dels seus conveïns. La dona es diu Florence Green, i viu des de fa vuit anys a Hardborough, una petita localitat (imaginària) de la costa d'Anglaterra on la vida social es desenvolupa d'acord a un equilibri de forces rígidament establert: la cultura, en cas d'existir, ha de respondre a la iniciativa de les forces vives del poble; i una llibreria on s'acabaran venent coses com la Lolita de Nabokov no sembla una bona idea en termes d'equilibri. Som a l'any 1959, i les coses no són gens fàcils a l'Anglaterra rural.

Inconscient davant l'ambient hostil que l'envolta, la Florence demana una hipoteca i es compra, justament, l'edifici més antic i cobdiciat del poble: la Old House. Allà s'hi instal·len ella i la seva llibreria, en un casalot vora el mar amb més de cinc segles d'història on, a més d'humitats i olors estranyes, hi ha una presència fantasmal llargament establerta (i molt aficionada als poltergeists). I com que la feina s'acaba provant excessiva per a una dona sola, contracta com a ajudant a la Christine, una nena de deu anys que odia dues coses: els llibres, i els clients que no respecten el torn al servei de biblioteca de la llibreria. Quan això darrer succeeix, la Christine no té cap problema en fer servir la violència per restablir l'ordre al seu territori.

La librería és un llibre senzill i lleuger, en el millor sentit de la paraula. Es pot llegir en una tarda (o en un viatge d'anada i tornada en tren entre Arenys de Mar i Cerdanyola) i deixa un gust de boca immillorable. És tendre i divertit alhora, explica una història que enganxa, llueix una prosa efectiva i brillant, els seus personatges són sovint entranyables, i l'escenari de fons sobre el què es desenvolupa la història, aquest poble costaner asfixiant i decadent, resulta especialment encertat. I a sobre està editat per Impedimenta, que cada cop fa els seus llibres més macos. Un regal.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Rosalie Blum (Ediciones la Cúpula) explica la història de Vincent, un perruquer sense res més a fer que anar de casa a la feina i de la feina a casa, que casualment es fixa en la dependenta d'una fruiteria, la Rosalie, una dona madura i amb posat trist, i no sap ben bé perquè, comença a seguir-la a tot arreu on va. Té una rutina encara més avorrida i depriment que la seva pròpia, però tot i així, cada cop més va creixent la seva curiositat cap a ella.

Aquest és l'argument del primer volum d'aquesta trilogia plena de diàlegs àgils, divertits i surrealistes, que fa augmentar l'interès del lector a mida que la narració va avançant. Cronològicament, els dos primers volums transcorren al mateix temps. El primer sota la mirada de Vincent, el segon sota el de la Rosalie. El tercer ens mostra el desenllaç, del tot rodó, d'aquesta història de tafaners.

Una història sobre la joventut, la maduresa, l'amistat, el fracàs, la malenconia de la vida i les oportunitats perdudes, però tot i així, plena d'optimisme, sentit de l'humor, sensibilitat i originalitat. Una obra rodona, delicada i plena de color. Una meravella, no la puc descriure d'una altra manera…

Us recomano, per saber-ne més, que feu una ullada a les ressenyes aparegudes al bloc de la Cárcel de Papel, al del Coleccionista de Tebeos, i al de la Sandra Uve, i que llegiu aquesta entrevista.

I per últim, com a curiositat, en aquest vídeo podeu veure l'autora llegint la seva obra.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

Chunky la tortugueta, ha pres la que potser ha estat la decisió més difícil de la seva vida, deixarà la seva tranquil·la i planera vida per partir sense saber ben be cap a on, tant sols en busca de l'horitzó. Separar-se de Dandel el seu amic ratolinet serà realment traumàtic.
Una historia valenta amb nostàlgia, excitació, i amargor continguda a través de la extrapolació dels sentiments que van del cor al cap, de la maduració personal i de l'amistat per davant de tot.

El reconegut Craig Thompson (Blanketts; Habibi) firma aquí la seva opera prima reeditada de manera excel·lent per part d'Astiberri, ique li va valer el premi Harvey a l'autor revelació el 1999. Amb els anys aquest títol no sols no ha perdut força sinó que continua tenint una frescor i una serenor sorprenent. Una lectura ràpida i àgil que en poc temps aconseguirà el teu afecte.

Algú ha trobat al mar una ampolla plena d'emocions? Potser es la d'en Chunky.
 

[Tornar al prestatge Còmics]

Després d'una llarga estada a la presó, Gordon Gekko es troba en llibertat de nou i apartat del món que un dia li va pertànyer. Esperant poder-se reconciliar amb la seva filla Winnie, Gekko forma una aliança amb Jake, el seu promès. Tot i així, Winnie i Jake no trigaran a comprendre que Gekko segueix sent un mestre de la manipulació. Una persona disposada a tot per aconseguir el seu objectiu.

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac. Bloc de la biblioteca

El nom d'Adam Haslett va començar a sonar amb força a casa nostra l'any passat, quan Salamandra va publicar la seva novel·la Union Atlantic i cap de les moltes resenyes que van aparéixer a la premsa va deixar d'assenyalar la condició suposadament profètica del llibre: en ell, Haslett hauria predit de forma gairebé exacta els fets que es van viure a Wall Street el 15 de setembre de 2008, quan la fallida de Leman Brothers va fer trontollar tot el sistema financer dels Estats Units. Encara no he llegit aquesta novel·la, que la seva contracoberta defineix com «una cautivante historia sobre los frágiles cimientos de una edad de oro corrompida por la codicia»; però tothom diu que és una meravella. I no crec que menteixin. Si més no, si cal jutjar per aquest llibre de contes que avui us recomano, estic força segur que Union Atlantic no serà una novel·la corrent.

Aquí no ets cap estrany va ser el primer llibre que Adam Haslett va publicar, allà per l'any 2002. Llavors l'autor tenia poc més de trenta anys, i ja feia un temps que els seus contes havien començat a cridar l'atenció des de les pàgines de revistes com The New Yorker, Esquire o The Atlantic. L'èxit del llibre, però, va sorprendre a tothom: en pocs mesos va vendre més de cent mil exemplars, es va traduir a un bon grapat d'idiomes i va fer-se un lloc entre les obres finalistes dels guardons més importants del seu país. Tractant-se d'un primer llibre, i més encara d'un llibre de contes, això no és un fet gens corrent. Però els contes d'Adam Haslett tampoc ho són, de corrents. De fet, els contes d'Adam Haslett són tan extraordinaris que jo ja tinc guardat Aquí no ets cap estrany a la mateixa balda de la prestatgeria on esperen el moment de la seva relectura altres llibres de contes extraordinaris (tots degudament comentats aquí) com Pájaros de América, Nadie es más de aquí que tú, Pastoralia, Pampanitos verdes i Todo arrasado, todo quemado.

El primer que crida l'atenció en l'escriptura d'Adam Haslett és la seva estranya capacitat d'incomodar el lector, fins i tot d'angoixar-lo, fent-lo empatitzar d'una manera activa, total i immediata amb els sentiments dels seus personatges. Els seus contes resulten, així, emocionalment exigents: la seva lectura apel·la a certes parts molt concretes de la nostra condició d'éssers humans, parts que tenen a veure amb la pietat i amb la compassió i amb la desesperança i amb la nostra íntima convicció de que, en el fons, ens assemblem tant els uns als altres que qualsevol destí humà podria ser, sota determinades circumstàncies, el nostre. Haslett ens proposa una col·lecció de personatges que pateixen, tots ells, d'una radical desconnexió amb el món normal, que viuen tancats en ells mateixos, ancorats en una vida imaginària a la qual cap altre persona pot accedir. El seu fet diferencial, allò que els aïlla dels seus éssers estimats, del món o fins i tot de la realitat, és de vegades la culpa, de vegades un secret, sovint l'orientació sexual, i gairebé sempre la malaltia.

Les malalties mentals, la condició límit de la ment humana i les seves conseqüències més terribles, són un tema recurrent a Aquí no ets cap estrany. El primer conte del llibre, extraordinari, ens presenta a un home gran en ple brot del seu transtorn bipolar i al seu fill, que ha heretat la seva condició i que lluita aferrissadament per mantindre una aparença de vida funcional i activa. El tercer conte tracta d'un adol·lescent orfe i solitari que busca fer-se mal provocant la violència, el menyspreu i finalment la llàstima del noi a qui estima. El cinquè, «Reunió», explica el lent suïcidi d'un altre jove que sent com la malatia que pateix el va despullant de tot allò que algun cop havia sigut: la seva carn, els seus records, la seva conciència. El vuitè ens fa acompanyar al psiquiatra d'un àrea rural del centre dels Estats Units en la seva visita a una dona que amaga una història terrible. I l'ultim de tots, «El voluntari», parla de la relació d'amistat entre una dona gran que pateix brots de paranoia i un adol·lescent enamorat sense sort, i ho fa en quaranta pàgines tan doloroses, tan tendres, tan absolutament corprenedores, que quan tanques el llibre tens la sensació de què acabes de viure un fet personalment important.

Aquí no ets cap estrany no és, repeteixo, un llibre còmode. Ni tampoc és un llibre senzill. Haslett, a diferència de la major part dels seus col·legues de generació, té un concepte de l'exigència literària que no rau només en la tècnica del relat. I això, en unes mans com les seves, és molt d'agraïr.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Mark, Sam i Keith, els tres protagonistes d'aquesta primera novel·la de Keith Gessen, comencen el llibre sent uns joves de vint anys brillants, ambiciosos i amb tot el futur obert al seu davant i l'acaben, ja complerts els trenta, derrotats per unes vides que mai no han sapigut com viure. Mark volia escriure una tesis sobre la Revolució Russa i ha acabat enganxat al porno per internet mentre prova d'oblidar al gran amor de la seva vida; Sam volia escriure la Gran Novel·la Sionista, però mai no ha arribat a aprendre hebreu i ara el seu nom està desapareixent a marxes forçades del Google; i Keith, fill d'immigrants russos, viu angoixat per la seva incapacitat de diferenciar els problemes polítics dels personals. Les seves tres històries, paral·leles i interconnectades, serveixen a Gessen per retratar amb una gran agudesa alguns aspectes essencials del món que ens envolta: assumptes com la nostra dependència d'internet i de les noves tecnologies, o com la relació bipolar que mantenim amb el present continu que ens imposen els mitjans de comunicació, o com la nostra intolerància patològica davant les frustracions.

Keith Gessen va néixer a Moscú l'any 1975, però la seva família va traslladar-se als Estats Units quan ell encara era un nen. L'any 2004 va fundar la prestigiosa revista n+1, i quatre anys més tard va publicar Todos los jóvenes tristes y literarios, la seva única novel·la fins al moment. 

[Tornar al prestatge Novel·la]

Barcelona 1893. La ciutat viu sota un clima d'agitació social i la violència anarquista es fa patent amb un atemptat amb bombes al Liceu. El baró Castellfollit, una de les persones més poderoses i influents de la capital catalana, però també odiades, decideix viatjar a Madrid amb la finalitat de buscar suports per a un cop d'estat que restableixi l'ordre. La trama gira entorn a l'intent d'assassinat del baró per part dels anarquistes i barreja personatges de ficció i reals, com el pintor Ramón Casas.
L'ambientació de la Barcelona de finals del XIX, és exquisida i els seus diàlegs i humor són molt fins.
Jorge Navarro Pérez va néixer el 1962 a Castelldefels, on exerceix com a professor en un institut de secundària. Llicenciat en Geografia e Història, els seus relats han aparegut a diverses antologies. Aquest ha esta la seva opera prima en el món de la novel·la.

[Tornar al prestatge Novel·la]

Wilbur Whaterley arriba al món en unes circumstàncies extraordinàries a Dunwich, poble solitari i allunyat de tot arreu, de la zona nord de Massachusetts. El nen creix desmesuradament i té afició per activitats estranyes, com ara anar a la recerca del Necronomicón. Anota tots els resultat de la investigació en un diari, escrit amb un alfabet desconegut on també fa referències a Yogsothoth. Fins que un dia el troben mort tot just quan havia trobat el llibre desitjat. Un bibliotecari, Armitage i dos científics, Rice i Morgan, hauran d'investigar el misteri entorn dels fets que ocorren.

H. P. Lovecraft (Providence, Rhode Island, 1890- Providence, Rhode Island 1937) és clàssic de la ciència ficció, fantasia i terror. Durant la seva vida va publicar molts dels seus relats en la revista Weird Tales i fins la seva mort, no es van publicar compilar i publicar les seves obres. Complementen aquest exemplar del Horror de Dunwich les il·lustracions de Santiago Caruso.
 

[Tornar al prestatge Novel·la]

Sorprèn a molts lectors que a aquesta novel·la se li atribueixi l'etiqueta de ciència ficció malgrat no presentar innovacions tecnològiques i sí elements de canvi social que justifiquen el gènere.

Margaret Atwood s'imagina quins tipus de valors es formarien en una societat on la major part de les dones ha perdut la seva fertilitat arran d'una guerra nuclear. I on només un petit grup —segregat i sense cap dret sobre els fills biològics— té encara aquesta funció reproductora. En aquest sentit, la protagonista de la novel·la perd el seu nom, o dit d'una altra manera se la desposseeix d'aquest, i passa a ser anomenada Defred (De + Fred; nom del comandant al qual serveix).

Una exploració, en part, d'una obra anterior: "Primavera silenciosa" de Rachel Carson. Tot i que la novel·la d'Atwood també exhala temes debatuts pel moviment feminista dels anys 70 i principi dels 80 en els que l'autora va participar activament, com per exemple la sexualitat de la dona.

En definitiva una obra distòpica on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. Obres com "1984" de George Orwell, "Fahrenheit 451" de Ray Bradbury o "La carretera" de Cormac MacCarthy són també un clar exemple.

Una curiositat

[Tornar al prestatge Novel·la]

Ambientada als EE.UU dels gàngsters i del crim organitzat, Muerte entre las flores ha esdevingut un magnífic exponent del gènere negre cinematogràfic i una de les pel·lícules més representatives de la filmografia dels germans Coen, Joel (Minessota, 1954) i Ethan (Minessota, 1957), alhora guionistes, directors i productors.
Sota la influència de les novel·les Collita roja i La clau de vidre de Dashiell Hammett, escriptor admirat pels Coen, a Muerte entre las flores trobareu tots els motius propis del millor cinema negre i d'intriga com són l'acció en un espai indeterminat, els personatges arquetípics identificats amb el tot poderós gàngster, amb l'antiheroi i els ajudants superbs, sense oblidar-nos de la femme fatale, i les pallisses a cor obert. Però també trobareu d'altes més simbòlics com els barrets enlairats, les llargues i fosques gavardines, les apostes il·legals, les nits acompanyades de whisky, fum…

Tanmateix a Muerte entre las flores, a banda de les característiques del cinema negre, els Coen ens mostren diverses constants comunes a les seves pel·ícules, ja sigui la necessitat de mostrar la part cruel de la societat o les misèries humanes, servint-se per moments de l'humor negre i la sàtira, creant així escenes que voregen l'absurd, on tant la música com els primers plans en silenci guanyen rellevància.
Amb aquestes premisses, a Muerte entre las flores veureu com en Leo, un benèvol gàngster irlandès que té controlada tota una ciutat nord-americana amb el suport d'en Tom, la seva ma dreta i assessor, lluiten per no caure sota el domini d'un ambiciós i sense escrúpols mafiós italià, en Johnny Casper. Molt intel·ligentment en Tom intentarà canviar tot per a que al final res canviï, però es veu immers en un conflicte amb el seu cap Leo per l'amor de la mateixa dona. I hasta aquí puedo leer…

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc.

Genial, sensible, tendra, trista, alegre...son molts els adjectius que reflexen les diferents parts d'aquesta obra que es va alçar l'any passat amb el premi a la millor obra al festival internacional d'Angouleme. Un llibre que si s'obre no es deixa fins arribar al final. Una obra que remena emocions i sentiments sense pietat.

L'italià Manuele Fior ens descriu amb delicadesa la historia de Piero i Lucia, i de com es busquen l'un a l'altre al llarg de la seva vida, anteposant la seva passió per viatjar lligada a la seva feina. Encontres i desencontres, amors i desamors, però sobretot una passió que mai es donarà per vençuda.

Els dibuixos de l'autor, aiguades que deixen sense alé, son capaces de descriure els estats d'ànim més complexes, amb una paleta de colors diferent per a cada capítol, que el fa perfectament reconeixible.

Un dels llibres de l'any, sens dubte.

Web de l'autor

[Tornar al prestatge Còmics]

Segon disc del cantant i guitarrista James Morrison, amb una bona colla de cançons enganxoses i ben composades. Segons el mateix Morrison, compositor de les cançons, aquestes parlen de coses que ell sent de veritat, mentre que, per al qui les escolta, només són cançons, d'aquí el sentit del títol del disc.
Entre les col·laboracions d'altres músics en aquest nou disc de Morrison, destaca la veu de la cantant canadenca Nelly Furtado.
Destaquen, en aquest disc, la veu de Morrison, que és alguna cosa més que una veu d'un cantant de pop, les arrencades rockeres d'algunes cançons, i els arranjaments, molt ben fets.

Recomanat per la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt. Bloc de la biblioteca.

Decir que el gijonés residente actualmente en Barcelona, Javier Rodríguez, es uno de los
valores más sólidos del actual panorama de nuestra historieta, no supone un ejercicio de
desmedida perspicacia. En poco más de 10 años, Javi ha consolidado una carrera en el
campo del cómic que inició en nuestra (suya y mía) Asturias natal, escogiendo la autoedición como opción inicial.

En 1997 Javi comienza a publicar en la revista catalana El Víbora, y su
primer trabajo para dicha revista es una serie llamada Paraíso punk rock bar. Esta serie es
la que ahora recopila Dolmen en un tomo con una presentación impecable. La trayectoria
posterior de Javi Rodríguez es conocida por los aficionados a los buenos comics. Obras
como Love Gun, Comprobando la realidad, Wake Up, Miedo o Lolita Hr jalonan esa
trayectoria que, en realidad, no es de lo que hemos venido a hablar aquí y ahora: aunque si
quieren saber más sobre ella (además de otras cosas interesantes, como por ejemplo qué tal suena el grupo en el que toca la guitarra) echen un vistazo a su blog

De lo que hemos venido a hablar es de esta obra que ahora Dolmen recupera con buen tino.
Paraíso punk rock bar es una serie centrada en las relaciones entre gente joven, plasmadas
con una habilidad poco habitual en un autor al que por aquel entonces se le podía calificar de primerizo. Javi trabaja con personajes reales (no digo que sean personas que realmente
existen, sino que nos "suenan" reales, verídicas). Mediante las andanzas de las dos
protagonistas, Cris y Keku, que deciden montar juntas el bar que da nombre a la obra, Javi
reflexiona sobre diversas problemáticas que afectan a los jóvenes, sobre sus miedos y sus
modos, y lo hace además en dos niveles: desde el punto de vista individual y el colectivo.

Cierto es que la obra presenta algunos aspectos en los que queda patente esa condición de
primerizo de su autor - el apartado gráfico es donde más se nota, seguramente - más que
nada por la brillante evolución que Javi desarrollaría en el apartado visual de sus obras en
los años posteriores.

Un último elemento a destacar deriva de las particulares dinámicas de nuestro mercado de la historieta. El que se hayan tenido que esperar más de 10 años para que esta obra haya sido recopilada en libro es algo que, cuando menos, no deja de ser paradójico. Como anécdota cabe señalar que Paraíso punk rock bar sí que contó con una edición en libro, pero fue en Italia, donde fue editada en julio del 2000. Eso sí, los 10 años transcurridos han añadido una nueva dimensión a la obra, que no entraba dentro de sus valores intrínsecos cuando apareció inicialmente. Me refiero a que su lectura en este momento nos permitirá valorar si en la década transcurrida desde su realización han variado (y en caso afirmativo, si ha sido para bien o para mal) las circunstancias en que los jóvenes han de desarrollar su vida en nuestra sociedad; especialmente en lo que se refiere a las posibilidades del desarrollo de un proyecto vital o a la aceptación de lo distinto por parte de la mayoría.
 

Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala. Cómic Tecla

Bel és la protagonista adolescent d'una novel·la juvenil de temàtica fantàstica i gòtica, una matinada, tornant a casa, s'adona que ha traspassat aquesta vida i ha quedat atrapada entre la vida i la mort.
L'Isma, el seu xicot, també pateix, mentre és atès de gravetat a l'hospital, i la Bel s'afanya a descobrir per què la seva vida ha fet aquest gir. N'hi ha força al·licients que se sumen al desenvolupament de la història, en primer lloc elements certament sinistres que provenen de la màgia negra, en segon lloc el seguiment d'un itinerari localitzat a la ciutat de Barcelona, i finalment la referència contínua a les cançons que han acompanyat l'autora durant la seva vida.

Care Santos, escriptora maresmenca (Mataró 1970) té la gràcia de connectar a la perfecció amb el seu públic, en part gràcies al bon ús de les noves eines de comunicació digitals, que complementen i enriqueixen la seva obra.

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac. Bloc de la biblioteca

Michele Amitrano té nou anys i viu a Acqua Travese, un poblet diminut (i imaginari) del sud d'Itàlia on tot és pols, calor asfixiant i camps de blat que cremen, o fumegen si més no, sota el sol mediterrani. A Acqua Travese hi ha cases abandonades i adults sense feina, i famílies que es busquen la vida per anar tirant, i nens que corren pels camps en bicicleta somniant les seves aventures. Som a l'estiu de l'any 78, un dels més calorosos del segle; la veu que parla és la del nen protagonista, una veu amable i familiar, i tot sembla indicar que som a punt de llegir una d'aquelles històries neorrealistes que tan bé se'ls donen als nostres cossins italians.
Però no. De cop i volta, la tendra història estiuenca dels nens en bicicleta es converteix en una història també tendra i estiuenca, però de terror. De terror íntim i psicològic: del de veritat. D'aquell terror que neix de descobrir que les coses no són en absolut com tu et pensaves que eren. Que no coneixes a la gent a la que creies conèixer, i que allà fora, a l'altra banda dels teus ulls, succeeixen tota classe de coses impensables i terribles que mai no hauries pogut imaginar. En una de les seves excursions en bicicleta, Michele es fica en una casa abandonada i veu una cosa que mai no hauria hagut de veure; i de sobte tot canvia per a ell. Els seus pares, el seu poble, ell mateix: tot canvia. Michele té nou anys, i el conte d'estiu del principi del llibre s'ha convertit, irreparablement, en un conte de terror i de final de la infància i d'entrada involuntària en un món farcit de secrets i de responsabilitats.
Igual que els personatges que l'habiten, Jo no tinc por és una novel·la d'aparença senzilla que amaga un munt de coses al darrera. Escrita amb un estil ràpid i directe que s'escau a la perfecció amb la perspectiva infantil des de la qual està narrada, és una paràbola molt ben aconseguida sobre les desil·lusions del fer-se gran, sobre la pèrdua de la innocència i la complicitat imposada amb les parts fosques de la vida real. Una novel·la trista, molt maca i cent per cent recomanable.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres   

Les prestigioses pianistes Katia i Marielle Làbeque van trobar en la cantaora Mayte Martín la intèrpret ideal per portar a terme un projecte llargament ambicionat: el d'acostar el so del piano clàssic a la música popular espanyola. El resultat fou un disc original i magníficament arranjat, on tenen cabuda adaptacions de Lorca i Rafael de León, peces de Paco de Lucía i Manuel de Falla i diversos temes pertanyents al repertori personal de l'artista.

[Tornar al prestatge Música]

Arianna Savall porta el talent a la sang. Filla de l'il·lustre Jordi Savall i de la soprano Montserrat Figueras, recentment desapareguda, és una insigne compositora, arpista i cantant. A Peiwoh hi trobareu un bellíssim univers sonor que beu de la música antiga i tradicional i de melodies pròpies i improvisades.

[Tornar al prestatge Música]

Caída de bici ens presenta una història amb uns personatges molt humans i una història molt vital. Una família composta per una àvia malalta, fills que no es parlen i tres néts tremendament tafaners, és reuneix per últim cop a l'antiga casa familiar del poble que hauran de vendre, i per complementar la història dos obrers de la construcció i un secret.  Amb aquests personatges Davodeau té a les seves mans totes les edats de l'home i amb molta facilitat el lector es trobarà identificat amb algun d'ells. Una història lineal i simple però terriblement captivadora i addictiva que construeix tota una reflexió sobre la vida i el pas del temps i tan real que podrem reconèixer en ella coses que ens són familiars. La lectura d'aquest còmic és molt gratificant i està ajudada per un dibuix molt expressiu, i un color a l'aquarel·la capaç de crear atmosferes i donar ambient a cada pàgina que compon l'àlbum. Un treball gràfic realment especial.

[Tornar al prestatge Còmics]

Conspirare és un cor professional que té la seu a Austin (Texas) i és considerat una de les millors formacions corals del Estats Units d'Amèrica. El seu repertori comprèn des de la música clàssica fins als nostres dies, i sota la direcció musical de Craig Hella Johnson han obtingut diverses nominacions als premis Grammy pels seus treballs enregistrats.

A Company of Voices va ser enregistrat l'octubre de 2008, inclou 18 temes amb un so innovador i vibrant que transmeten un missatge d'amor, esperança i transformació.

Interpretació de "Agnus Dei"

Interpretació de "Let de river run"

[Tornar al prestatge Música]

Aquest documental mostra el funcionament i l'evolució del cos humà al llarg d'una vida a través de quatre etapes: infància, pubertat, edat adulta i senectut. A tal efecte, se serveix d'alta tecnologia que no s'havia utilitzat fins ara en documentals: càmeres microscòpiques i recreacions digitals d'última generació.

Ens mostra tant els efectes positius de realitzar exercici físic com les conseqüències perjudicials per al nostre organisme del tàbac i de l'alcohol.

També desenvolupa temes curiosos com per exemple quin és el funcionament d'allò que anomenem "enamorament" a través de fer explícits els factors que intervenen quan sentim atracció per algú.

Es tracta d'un documental molt il·lustratiu. Permet l'aprenentatge del funcionament del cos humà, de la manera i del per què del seu envelliment de forma molt amena i mitjançant una tecnologia que resulta sorprenent. Sens dubte, és un mereixedor digne del premi Emmy pel seu acurat disseny gràfic.

[Tornar al prestatge Salut]

El títol d'aquest disc, o més aviat box, ja ens avança què és el que hi trobarem en el seu interior: un repàs per la trajectòria musical de la compositora, pianista i cantant Nina Simone (nascuda Eunice Kathleen Waymon a Tryon, Estats Units, 1933-2003).

To be free: the Nina Simone story presenta, en 3 Cd més 1 DVD, i amb un so d'alta qualitat, un treball retrospectiu de la carrera musical d'una de les figures musicals més destacades del segle XX. Una obra completa, brillant i diversa que recull un total de 54 cançons, ordenades per ordre cronològic, centrant-se especialment en l'etapa daurada de l'eclèctica cantant, compresa entre 1953 i 1973.

En aquesta capsa hi trobem des dels temes més famosos ("My Baby Just Cares For Me" o "I Put Spell On You"), fins als inèdits, que sumen fins a 8 títols. També un gran número de versions d'artistes tant diferents entre sí com Duke Ellington, George Harrison, Kurt Weill, Screamin' Jay Hawkins, The Bee Gees, Jacques Brel, Leonard Cohen, Bob Dylan o Aretha Franklin. Però són potser els temes enregistrats en directe i que arriben quasi bé a la meitat del total de cançons, els que fan que aquesta obra sigui especial: aquí és on la «High Priestess of Soul» ens demostra com de còmoda i alliberada se sent en els escenaris.

El pack, en format allargat, inclou també l'inèdit curtmetratge NINA: A Historical Perspective (1970), dirigit per Joel Gold, sobre la vida i la carrera de la cantant. En aquest DVD, d'uns 23 minuts de durada, Nina Simone parla de la seva compromesa carrera musical i la podem contemplar, actuant, tant en sales, com cabarets com a l'estudi de gravació. Veiem un fragment del DVD en el vídeo següent.

 

Aquest treball ens presenta, doncs, una Nina Simone versàtil, rica en registres i estils musicals, des dels ritmes als quals ens té més acostumats, com el jazz, el blues o el soul, fins als més inusuals, com el reggae. Sentim, per exemple, en el tema Baltimore, a la cantant a ritme jamaicà:

 

Per si no en tenim prou, tot el material es completa amb un llibre de 50 pàgines amb text del seu biògraf David Nathan que introdueix i situa cadascuna de les cançons que s'inclouen en els discs. Un treball, sens dubte, extraordinari.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

Per a Rosa Regàs cada viatge té una llum especial i és feina del viatger saber copsar-la. El 1993 va viatjar durant dos mesos  buscant al llum del Sham, l'antic nom de Damasc, la  capital de l'antiga Gran Síria que comprenia el que avui és el Líban , Palestina, Israel, Jordània i Síria i que vol dir un tros de terra al paradís. 

Dividit en disset capítols i amb l'estil d'un diari,  Regàs explica la seva particular descoberta d'una terra que ha estat encreuament de cultures durant segles. Damasc i els seus mercats, banys i mesquites, les runes de Palmira, Homs, les valls i el desert hi són descrits amb ulls de viatger,  però el que més destaca del llibre és el retrat de la vida quotidiana dels seus habitants i la seva lluita per trobar el seu lloc en un món de canvi. Rosa Regàs  ha publicat diverses novel·les, guanyadora del Premi Planeta amb  La canción de Dorotea el 2001;  ha estat directora de la Biblioteca Nacional.

[Tornar al prestatge Turisme]

Peter Krogh, amb una llarga experiència com a fotògraf comercial i d'edició a Washington D.C., s'ha convertit en un referent per a empreses i particulars pel que fa a l'assessorament en la creació i manteniment d'arxius fotogràfics.

El llibre dirigit especialment a professionals i estudiants de fotografia digital, pretén mostrar quina és l'estratègia més òptima per gestionar i tractar els arxius digitals, amb l'objectiu fonamental de garantir la seva protecció i fàcil recuperació.  Conèixer el cicle de vida de l'arxiu d'imatges, fer servir metadades, paraules claus i dades GPS per registrar arxius i fixar estratègies regulars de còpies de seguretat i validació de dades d'imatges són alguns dels continguts fonamentals del llibre. També  trobem indicacions pràctiques per treballar lagestió d'imatges amb aplicacions com Lightroom o Expression Media.

Accés a la Guia de lectura de Fotografia Digital

[Tornar al prestatge Turisme]

El periodista i escriptor andalús Juan Bonilla ens proposa, dins de la col·lecció "Ciudades andaluzas en la història", editada per la Fundación José Manuel Lara, un passeig per la història recent de la Costa del Sol.

Els anys 70 van suposar un canvi radical en el paisatge i forma de vida dels petits pobles de pescadors de la costa malaguenya a conseqüència de l'obertura del sud de la península al turisme estranger. Amb mordacitat i humor l'autor ens explica quines persones van ser les precursores d'aquest fenomen, els personatges il·lustres que van visitar la Costa del Sol, així com aquells més estrambòtics, les rutes de l'oci, les festes més salvatges i com el que va començar com un exquisit lloc d'estiueig va acabar arrasat per l'especulació immobiliària.

A la part central del llibre trobem una selecció fotogràfica que il·lustra magníficament les explicacions de l'autor. 

[Tornar al prestatge Turisme]

La Costa Brava ha complert el seu primer segle de vida. L'expressió amb què el periodista Ferran Agulló va batejar el litoral gironí l'any 1908 ha esdevingut una encertada marca promocional que ha motivat la inspiració de nombrosos artistes i ha estat profusament escrita, cantada, pintada... i també fotografiada. En el transcurs de les pàgines del llibre se'ns proposa un viatge de mitjan segle XX, un full de ruta que, juntament amb els textos basats en guies turístiques de l'època, permetrà anar recalant en les diverses escales del trajecte.

Des de Blanes fins a Portbou, amb els seus 22 municipis i paisatges, espais naturals i humanitzats, com deixa palès aquest recull, trobem una Costa Brava evolucionada i viva que ha trobat en el turisme una magnífica fórmula de projectar-la al món i de promocionar-ne activament l'encant i la singularitat que l'han caracteritzada sempre.

[Tornar al prestatge Turisme]

Al món hi ha tres tipus de llibres: aquells que tenim guardats a les prestatgeries, aquells que tenim guardats a la memòria i aquells que tenim guardats dins el cor. En el meu cas, aquest que avui us recomano forma part de la tercera categoria… i, potser per això, no sé gaire com començar a dir-vos que aquest és un llibre que no haurieu de passar un sol dia més sense haver llegit.

Què és 84, Charing Cross Road? Per començar, millor us dic el que no és. No és una novel·la, ni tampoc un conjunt de relats, ni cap mena de llibre de ficció. No és un llibre llarg: 110 pàgines en l'edició catalana, en una tarda es llegeix. No és un llibre difícil sota cap criteri. No és un llibre amb molts personatges, ni amb una gran història, ni amb gaires canvis d'escenari. Si l'haguessim de definir de forma tradicional, diriem que és un epistolari dels de tota la vida però amb un puntet diferent: un intercanvi de correspondència entre dues persones que al principi no es coneixen i que acaben fent una amistat molt, molt especial.

L'any 1949, Helene Hanff era una jove escriptora de Nova York amb una passió molt sana: l'amor pels llibres i la lectura. Com que no tenia gaires diners, comprava llibres de segona mà. Però com que sí tenia bon gust, sovint aquests llibres no els trobava a Nova York i havia de demanar que els hi portessin de ben lluny. De vegades, de tan lluny com Londres. I així va ser com la Helene va començar a comprar llibres a la llibreria Marks & Co., situada al número 84 de Charing Cross Road, i va entablir una particularíssima correspondència comercial amb un dels dependents que hi treballaven, el molt anglès senyor Frank Doel.

Quan tot comença, Helene Hanff és una jove plena d'enginy i sense prejudicis, i Frank Doel, un llibreter seriós però amb sentit de l'humor molt british. Aquest llibre és la correspondència que aquest home i aquesta dona tan diferents entre si van creuar al llarg dels anys: res més. Comença com un intercanvi de títols i preus i acaba com una amistat meravellosa. I nosaltres tenim el privilegi de seguir l'itinerari d'aquesta relació des del seu inici atzarós fins al seu emocionant final, dues dècades després.

Hi ha un punt d'acte de voyeurisme en aquest llibre. Potser aquest sigui un més dels seus encants. El cas és que, en el seu conjunt, aquest modest intercanvi de cartes conforma un dels llibres més humans i vertaders que jo he llegit mai.

Recomanat per la Biblioteca Central de Cerdanyola.

Estimar algú és estimar els seus defectes". Eric-Emmanuel Schmitt

En aquesta obra d'Eric-Emmanuel Schmitt, l'amor no és cec sinó que té amnèsia.

Alejandro, escriptor de novel·les policíaques, és víctima d'un misteriós accident. Després de passar una temporada a l'hospital, torna a casa amb la seva dona Carla. Com era la seva vida en parella? És Alejandro com el descriu la seva dona? I si Carla l'enganya?

No faré una reflexió sobre la vida en parella i el desgast que se'n pot produir al llarg dels anys de convivència (en el cas de la parella protagonista en són quinze els anys compartits), però si que n'extrauré la conclusió de l'autor o almenys la idea que jo n'he rebut: l'amor si s'aprèn a renovar, pot durar.

De fet, Schmitt reflexionava dient en una entrevista: I si l'amor comença quan ja no s'està enamorat?

En realitat Alejandro, es va quedar amnèsic abans del seu accident, ja que havia oblidat allò més essencial per Carla: mirar-la, escoltar-la i mostrar-li el seu amor. I ella practicava una mena d'amnèsia voluntària oblidant les seves frustracions i tristeses amb l'alcohol com a únic aliat.

En el teatre Carla porta el nom de Lisa i Alejandro es diu Gilles. Fins el 24 d'abril es pot veure aquesta obra al Teatre Poliorama interpretada per Laura Conejero i Ramon Madaula. El paper d'ella va suposar el debut teatral de Charlotte Rampling al costat de l'actor Bernard Giraudeau, mort l'estiu passat, exhaurint durant mesos les entrades per la versió francesa de l'obra.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

L'autor, reconegut i prestigiós neuròleg català, amb aquest llibre vol donar resposta al perquè ens comportem de la manera com ho fem?. Ens explica com els humans hem aconseguit tenir un cervell amb tantes possibilitats i tan versàtil. La importància de la influència de múltiples formes de vida animal anterior a la nostra i de quina manera reaccionem davant els estímuls de la natura o d'un altre ésser humà. I tot això amb un cervell de només quilo i mig de pes que ens ha de servir per caminar, pensar, estimar, odiar, fer la digestió, controlar el batec del cor, sentir-nos tristos o feliços.

És tracta d'una obra totalment divulgativa que es pot llegir des de l'inici fins al final o bé, saltant d'un capítol a l'altre en l'ordre que prefereixi el lector. Al final de cada capítol trobem bibliografia recomanada i breument comentada.

Una lectura imprescindible per entendre, a més del cervell, molts aspectes fonamentals de les nostres vides.

[Tornar al prestatge Salut]

Este libro supone, no un repaso integral de la carrera de Darwyn Cooke, pero sí un buen
resumen de sus distintas etapas y de sus intereses gráficos y narrativos. Se incluyen en él
sus diferentes incursiones en el universo de Batman, desde su primer proyecto con él, que
da título al volumen y le abrió la puerta grande de DC Cómics, hasta sus últimas piruetas
formales en Gotham, pasando por su memorable romance con Catwoman. Semejante
abanico temporal podría propiciar que el libro fuera un cajón de sastre, en especial si
tenemos en cuenta la evolución formal que Cooke experimentó durante esos años, pero la
impresión que el lector se lleva es más homogénea, quizá porque el talento visual del autor
es tan brutal, tan eficaz, que en todo momento está al mando y conduce nuestra atención
hacia lo que importa: cada una de las historias en el momento de leerlas.

Darwyn Cooke procede del campo del diseño gráfico y ha pasado por la industria de la
animación, en la que colaboró con gigantes como Bruce Timm. De sus años con él proceden
buena parte de sus virtudes como narrador, y también su característico estilo, si bien entre
sus influencias (él es canadiense) gusta de mencionar autores de línea clara de los años 80, como Chaland o nuestro Daniel Torres, además de los inevitables Kirby o Toth. Fue el
encargado de retomar a Spirit, el personaje de Eisner, y adaptarlo a una sensibilidad
contemporánea, quizá su trabajo más polémico y peor recibido y entendido.

En Batman Ego brilla con luz propia El gran golpe de Selina, una historia larga protagonizada
por una renovada Catwoman que tiene todo lo que una buena película policial y de acción
debe tener: buenos diálogos, ironía, un ritmo endiablado, distancia y desparpajo. Además,
cuenta con un grafismo extraordinario, muy expresivo, deudor del mejor Alex Toth y cuajado de una impecable sensibilidad pop. Brilla también la edición de Planeta, económica y
respetuosa con la edición original.

Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala. Cómic Tecla

L'autor amb una llarga trajectòria a l'esquena publicant reportatges de natura, rutes, cultura popular... és col·laborador habitual de la Revista Descobrir.

La guia, ens proposa 26 passejades, repartides en tres nivells de dificultat, sota noms ben suggeridors, al llarg de tot el territori dels Països Catalans.

Són rutes pensades per fer a la tardor i l'hivern, és a dir l'època de l'any fa que tinguin un atractiu especial, ja sigui veure els faigs daurats o bé poder patinar en algun estany gelat... aprofiteu doncs els últims dies per gaudir-ne amb tota la plenitud.

A tots els que us agradin, podeu continuar amb rutes del mateix autor, però pensades per primavera i estiu.

 

[Tornar al prestatge Turisme]

The Fiery Furnaces – Els Forns Calents (?) - són dos germans, Eleanor i Matthew Friedberger, d'Illinois. Ell composa la música i les lletres, a més de tocar casi tots els instruments i produir el disc. Ella ho canta tot (recita, afina, es posa xerraire i/o amorosa i/o extrema). Des del 2003 cada any publiquen un cd, gest extraordinari si considerem a) com està el pati discogràfic, i b) el que ha de costar pensar, composar i enregistrar discos tan plens d'idees originals i complexes com aquest. A Youtube hi ha un curiós vídeo promo sobre el procés de gravació de Widow City.

El disc es una batedora d'arranjaments, de melodies amb aquelles notes que fan mal però que ho canvien tot, i cada escolta revela matisos nous, sorolls secrets. A través de les lletres el disc resulta encara més surrealista. Llegiu si no la de Duplexes of the Dead, amb una escena que es va enredant i continua en altres temes. El seu aire és seu i fa la olor pròpia dels Friedberger desmanegats.

Més informació al blog musical AMPLI

[Tornar al prestatge Música]

Howard Zinn és l'autor de "La Otra historia de los Estados Unidos" (1980), una revisió crítica de la història del seu país, que el dibuixant Mike Konopacki i l'editor Paul Buhle van adaptar l'any 2010  al format de novel·la gràfica, amb una clara intenció didàctica i divulgativa.

El llibre pretén denunciar l'ideari imperialista dels Estats Units, descrivint des d'aquesta perspectiva la seva història en dotze capítols: des de la conquesta de l'oest fins a l'època de l'aiatol·là Jomeini, esmentant també els atemptats terroristes de l'11-S. Entre moltes altres coses, "Una historia popular del imperio americano" parla també del punt d'inflexió que va significar per al poble americà la guerra del Vietnam, que va fer reflexionar a molts ciutadans sobre l'alt preu d'aquest ideari imperialista, i qüestionar-se allò de sentir-se els escollits i salvadors de la Terra.

[Tornar al prestatge Còmics]

La tieta Mame és una dona excèntrica, obsessionada, capritxosa i seductora que viu la vida a cada instant i que res atura. Ni tant sols l'arribada del seu nebot orfe, en Patrick, els anys vint del passat segle.

En Patrick, que ha de rebre una educació conservadora i dins del protestantisme, entra en una espiral de festes, amors, aventures…

En Patrick qui creix i madura en aquesta vida esbojarrada, divertida i tendra que significa la seva tieta és el narrador en primera persona d'aquesta història trenta anys després.

Patrick aprofita per a mostrar amb humor i sarcasme una Amèrica que es perd entre el glamour i la hipocresia de les classes adinerades. No us podeu perdre les mordaces esbranzides al món del teatre i del cinema de Hollywood.

Si a aquest llibre li sumem la seva importància com a document històric ja que es va publicar l'any 1952 no hi ha excusa per a entrar en el món de la tieta Mame i descobrir la seva essència que encara perdurarà quan tanqueu el llibre.

Descobreix i comparteix la meva fascinació i la de l'autor per aquesta dona inolvidable.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

En Manuel M. López, enòleg i autor d'una desena de llibres sobre el vi, ha dedicat tota la seva vida professional al món vinícola. Aquest llibre, tal com indica el seu títol, no pretén ser una manual de consulta sinó una introducció a l'enologia fàcil i assequible per a no entesos. Aquesta ciència pot semblar complexa per als inexperts i esdevé difícil fer-hi una aproximació des del desconeixement. Per aquest motiu s'agraeix aquest recorregut que ens fa l'autor des d'una perspectiva tan divulgativa. L'obra s'inicia amb els orígens del vi, passant després pel cicle de la vinya, el procés d'elaboració del vi, la criança, i finalment, el tast. L'objectiu d'aquest llibre no és oferir un repertori de vins, sinó dotar al lector dels coneixements necessaris per tal que esdevingui un tastavins autònom i sigui capaç de formar-se una opinió pròpia.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

El gegika va ser un moviment dins del manga que buscava explicar històries adultes en un mitjà que, com sol ser malauradament habitual, es considerava bàsicament per a infants. Un dels autors que més va treballar aquest gènere va ser Yoshihiro Tatsumi amb obres com Infierno o Saca las joyas que ofereixen històries força allunyades del manga més comercial amb un tipus de còmic que es pot considerar  un avantpassat del que ara coneixem com a "novel·la gràfica". Aquesta autobiografia en dos volums ens permet llegir, de primera mà, no només el procés d'aprenentatge d'un mangaka des dels seus durs inicis sinó que ens submergeix en una època fascinant de la història del Japò: el seu renaixement després de la traumàtica derrota de la 2a guerra mundial. També és una visió realista però commovedora de la història mateixa del manga i de la seva dignificació com a mitjà d'expressió. 

[Tornar al prestatge Còmics]

Cada disc d'Eliseo Parra és una celebració, un cant a la tradició, al saber popular reeditat i una sorpresa per al nostre paladar auditiu. Arriscat, amb ganes i empenta renovat, amb intenció de sorprendre i sorprendre, ens arriba aquest últim treball d'un artista "insupeninsular" que gaudeix amb la varietat i la diferència de la música tradicional. I si a més, se li prepara amb essències pròpies de la fusió i del pop rock dels vuitanta que ell coneix prou bé, la barreja li atorga uns esglaons de major altura en la seva personal ascensió creativa i artística.

Un pes pesant de la cuina d'hivern són els guisats, els rostits o qualsevol plat altament proteic, en concret, els elaborats amb carn. Aquest títol és una selecció de les millors receptes ‘per a carnívors' que reuní el gastrònom i cuiner Ignasi Domènech, corresponents tant a la cuina catalana com a la castellana o l'andalusa entre d'altres regions peninsulars. El llibre s'organitza en dos grans apartats: una primera part amb consells sobre la cocció, els condiments i altres aspectes de l'elaboració de la carn; i una segona, les receptes, dividides entre els plats d'aviram i els plats dedicats a altres carns (conill, bou, xai …). Estem davant d'unes receptes no aptes per a dèbils d'estómac, ni per a règims, però sense cap mena de dubte tan suculentes com afirma el títol.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

L'autor, en Josep M. Morell, és xef d'un restaurant a les terres lleidatanes. Aprofitant la seva experiència amb la cuina catalana, i especialment l'autòctona de la Noguera, ha elaborat un receptari personal, amb el porc i els seus derivats, com a protagonistes de tots els plats. Així en aquesta obra apareixen des d'elaboracions que actualment només recorden els nostres avis: com fer un bon pernil o preparar una sobrassada cassolana; alguns plats típics com els Peus de porc a la lleidatana o l'Arròs amb costella; fins a creacions més contemporànies com serien els Rotllets de filet de porc farcits de prunes. En qualsevol cas, aquest títol confirma allò que ja diu el refrany, que "Del porc, fins el rabó n'és bo".

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

El calçot és un dels productes més preuats de la gastronomia catalana, potser perquè la seva estada a la nostra taula es limita a l'hivern i no en gaudim la resta de l'any. Aquest títol que ha esdevingut un clàssic gràcies a les quatre edicions que se n'han fet, està dedicat a l'exaltació d'aquest producte de la nostra terra però va més enllà dels límits de la tradicional calçotada. De fet, la major virtut de La Cuina del calçot és la gran varietat de receptes que es poden preparar amb els calçots, excel·lents com a plat principal o acompanyament de carns, peixos i bolets ... No obstant, els autors afegeixen també un ampli capítol dedicat a tot tipus de salses més un apartat final sobre la calçotada, tot i que, en comptes d'oferir-nos una simple recepta, reprodueixen una conferència sencera sobre el tema … realment, s'ho val!

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Big Maybelle va ser una de les principals cantants de R&B de la dècada de 1950. La seva veu profunda i ronca és tan singular com la seva producció discogràfica per al segell Okeh , que anava des del blues profund fins a balades d'inclinació més pop.

La seva veu s'escolta en discos de Dee Dee Bridgewater, Oumou Sangaré, Poly-Rythmo, Cheikh Lô i Afrocubism. Ara, aquesta artista de 29 anys, nascuda a Mali que escriu i arregla les seves cançons, presenta una primera gravació pròpia amb l'empremta de la música de Wassoulou i influències del soul, el funk o el jazz.

Seguim amb l'hivern i el fred … i quin plat ve més de gust que una sopa? A qualsevol família hi ha una recepta de sopes que va passant de generació en generació, però en Jaume Fàbrega ens ofereix la possibilitat de descobrir-ne moltíssimes més: de verdures, catalanes, internacionals, especials …. La varietat és gairebé infinita, cal pensar que la sopa és una de les elaboracions culinàries més antigues de la humanitat, al neolític ja hi havia mares que obligaven als seus fills a menjar-ne! Actualment, la tradicional escudella comparteix lloc a les nostres taules amb el minestrone, exemple de sopa internacional, o es desplaçada en èpoques més caloroses per creacions més refrescants com una sopa de síndria o de meló.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Recopilació de les obres antillanes del compositor Xavier Montsalvatge (1912-2002) de qui es celebra el centenari del seu naixement. En elles es manifesta la seva influència per la música de les Antilles, usant ritmes, melodies i estructures populars per crear una música on la delicadesa i la profunditat van unides a una íntima experimentació tonal. L'obra, acompanyada d'unes excel·lents il·lustracions de Josep Ma. Prim i inclou un pròleg de Néstor Lujan, amb qui van escriure nombroses i fèrtils reflexions musicològiques.

[Tornar al prestatge Música]

El Networking és la millor tècnica de comunicació per gestionar les relacions interpersonals de manera eficient, tant en la vida cotidiana com en el món laboral.
Es descriuen les claus imprescindibles per a millorar les tècniques de comunicació interpersonal i també explica com crear i mantenir una bona xarxa de contactes professionals que ens siguin útils per progressar en la nostra carrera professional, també dòna pautes per a desenvolupar i consolidar el nostre negoci.
S´organitza a través de 33 propostes basades en experiències del propi autor fet que facilita la comprensió i l´aplicació dels temes tractats.
 

En la vida i en el treball ens podem trobar amb persones amb les que ens és difícil de relacionar-nos, i això pot provocar tensió i situacions difícils que ens compliquen la vida.
Aquest llibre es dirigeix a qualsevol que tracti amb persones conflictives, es a dir, a tothom. Dona pautes per a reduïr i controlar el nivell d´estrès que pot generar qualsevol persona conflictiva.
És especialment indicat per a qui vulgui treballar en equip, per a qui tingui risc de mobbing, per a pares de fills adolescents, per a casats que volen continuant sent-ho, així com per a qui vulgui viure lliure de tensions.
 

Aquest box set de cinc discos,compila set bandes sonores de clàssics del jazz de 1950 pel • lícules sobre el costat fosc de la vida. De la trompeta de Ziggy Elman, al començament d' Un tramvia anomenat desig (1951) fins a les notes de la guitarra de Jim Hall al final d' Odds Against Tomorrow (1959), és una col • lecció fascinant. També inclou la música d' Elmer Bernstein per a L'home del braç d'or (1955) i la de Duke Ellington per a Anatomia d'un assassinat (1959).

Una de quatre dones desenvoluparà un càncer de mama, enfermetat que s´ha convertit en el principal motiu de mort entre les dones europees. Afortunadament les dades també ens donen un 90% de guariment.
Avui en dia hi ha milers de llibres, webs i grups de recolzament, però per als homes ho hi ha gaire informació sobre com orientarse quan s´ha d´ajudar a les dones amb les que es conviu ( dona, mare, filla, germana , amiga…). Aquesta guia analitza tot el procés d´acompanyament de la dona afectada, oferint estratègies per ajudar a superar els obstacles que es presenten i que s´hauràn de superar al llarg de la malaltia.Aquest llibre es producte de la pròpia experiencia de l´autor. Inclou una amplia documentació. L´ edició espanyola ha esta revisada pel Dr. Francesc Casas
 

Durant els anys vint Barcelona és Xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s'hi fa striptease, boxa i circ. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l'armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l'Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l'acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Manual de gramàtica alemanya adreçat a persones castellanoparlants i molt útil per resoldre dubtes i/o adquirir nous coneixements de la llengua alemanya.

El contingut de l’obra està organitzat en capítols que fan referència als diversos elements gramaticals. El castellà és la llengua emprada per descriure la matèria i s’inclouen exemples entenedors que ajuden a la seva comprensió. L’obra que presentem, doncs, és un manual pràctic ben estructurat i clar, on l’autor desplega conceptes bàsics i avançats.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar​​​​​​​

La Vall de Núria, solitària i inquietant. Un d'aquells indrets místics de Catalunya que cal visitar i gaudir, com a mínim un cop a la vida i, si es pot, veure el seu esplendor en cadascuna de les diferents estacions de l'any.

És per això que avui et volem recomanar aquest llibre que repassa la història de Núria, de la vall i de la seva gent, a través d'unes boniques làmines que ens mostren el pas del temps de la zona i, alhora, ens permet passejar entre les seves pàgines tot recorrent el passat.

Et convidem a agafar aquest llibre en préstec, puja al cremallera i descobreix in situ tots els racons de la Vall de Núria visitant aquestes estampes del temps.

Més informació a:

• Vall de Núria
• Descobrir - 5 motius per visitar la Vall de Núria
• Ripollès Turisme - Vall de Núria
• A les Biblioteques trobaràs...

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar