Ali
El boxejador més gran de tots els temps!
Muhammad Ali
El 17 de gener de 1942 va néixer, a Kentucky, Cassius Marcellus Clay Jr. Quan tenia 12 anys van robar-li la bicicleta, i va decidir aprendre a lluitar per cuidar-se d'ell mateix. Va fer-ho sota la tutela del també boxador, i policia, Joe Martin, que el va dur fins als Jocs Olímpics del 1960, a Roma. Amb nomes 18 anys va guanyar la medalla d'or en la categoria de pesos semipesants.
A partir d'aquell moment, la carrera de Cassius Clay és propulsada, no només pel seu estil poc ortodox sobre el ring, sinó també pel seu caràcter desafiant.
Després dels Jocs Olímpics de Roma va passar-se a la boxa professional de manera definitiva; només en tres anys es convertia en aspirant al títol de millor boxejador del món, que fins aquell moment ostentava Sonny Liston.
"Volo com una papallona però pico com una abella"
Després de set assalts, Liston es va retirar i Clay va proclamar-se campió, fanfarronejant davant d'espectadors i periodistes. La seva fama de persona fatxenda va anar augmentant cada dia, com també van fer-ho el nombre d'espectadors als seus combats. A partir d'aquell moment Clay lluita a tot arreu del món en busca de més i més fama, més i més victòries, i també, més i més controvèrsies sobre el seu caràcter i manera de fer.
Un moment fonamental en la vida de Cassius Clay va ser la seva conversió a l'Islam, i el seu canvi de nom. El 1964, després d'haver guanyat a Sonny Liston i de convertir-se en campió del món, moria Cassius Clay i naixia Muhammad Alí. Un Muhammad Alí empresonat durant tres anys per fer ús de l'objecció de consciència i negar-se a enrolar-se a l'exèrcit nord-americà durant la Guerra del Vietnam.
"No tinc res contra cap Vietcong"
El 1970 se li va tornar a concedir la llicència per lluitar que li havia estat requisada en entrar a la presó. Va tornar a lluitar i a guanyar a tots els qui s'enfrontava. Fins que arribà el que després s'ha considerat el millor combat de tots els temps:
Muhammad Alí contra Joe Frazier
Va ser un enfrontament d'una tècnica extraordinària. Després de 15 assalts, Alí és derrotat. Un ganxo d'esquerra al darrer assalt acaba amb una carrera que havia encadenat victòria rera victòria fins aquell 08 de març de 1971.
Potser això va provocar-li també la crisi de fe que el va dur a deixar l'Islam i convertir-se al sunnisme, un episodi més dels tants que va protagonitzar durant els seus anys com a assidu tant als rings com als mitjans de comunicació.
La seva carrera professional es va anar acabant de manera paulatina, quan altres boxejadors més joves van poder guanyar-lo a finals dels anys 70 en diversos combats, que ja no generaven, ni de lluny, les expectatives d'un aficionats que el veien, ja, com un boxejador acabat i amb greus problemes de salut.
La llegenda continua viva, i és ja en aquesta situació que segurament Muhammad Alí pren part en dos esdeveniments que, segur, hauran fet la seva vida millor: el 1985 actua com a negociador per alliberar els hostatges nord-americans segrestats al Líban, i el 1996 és escollit com a darrer relleu de la torxa olímpica als Jocs d'Atlanta.
Fins fa poc Mohammad Alí vivia amb la seva quarta esposa, amb qui es va casar el 1986. La parella té un fill, en Assad. Per la seva part, fruit de relacions anteriors, Alí va tenir deu fills entre els que destaca la Laila, que també es dedica al boxa de manera professional.
Els últims anys de la seva vida van ser de lluita contra la malaltia.
