Estómac

Estómac

Peya, Clara

[Barcelona] : Satélite K, DL 2018

Clara Peya és una de les artistes més transgressores del panorama musical actual català.

Està de moda i no és per poc: ha estat la guanyadora del Premi Enderrock 2019, amb el millor àlbum català de l’any, “Estómac” (Satélite K, 2018).

I també, ha rebut un Premi Altaveu 2019 i el Premi nacional de Cultura 2019 a la innovació, per la seva veu transgressora, capaç d’hibridar la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica, fidel al seu piano i compromesa amb la llibertat d’expressió a escena.

Estómac és un disc format per 13 cançons, que combina els sons del jazz, el pop, el rap i l’electrònica i que busca la idea de deconstruir l’amor romàntic. Posa el focus d’atenció en la cruesa, el dolor i tota l’ansietat que ens provoca en general l’amor i intenta buscar noves maneres de viure’l, sense aconseguir-ho.

Segons Peya, el disc intenta trobar la bellesa en llocs on representa que no hi és.

Per això, a la caràtula no hi ha un cor dibuixat en vermell, símbol de l’amor, sinó que hi apareix ella, tota nua, i amb l’estómac i part del seu cos dins d’un requadre vermell, com si fos una víscera encesa, símbol del patiment.

L’androgínia declarada de Clara Peya es veu representada clarament als videoclips de dos dels temes del disc: “Calma” i “Cara a cara”.

La cantant empordanesa assegura que ha polititzat el seu discurs: a “Calma” hi ha una dansa amb 5 ballarines, de les quals una és un noi maquillat i sense barba, i una altra una noia amb el cabell curt... que representa un noi.

Peya assegura: “la meva aportació és un compromís no només amb la sexualitat, que té a veure amb mí, com a lesbiana, sinó a favor de l’androgínia”. I segueix: “aquest concepte em representa perquè normalitza cànons de bellesa més enllà de la guapura”.

Us deixem amb el videoclip de “Calma” perquè jutgeu vosaltres mateixos :

 
 
 

Més informació:

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

02/09/2019