“Panza de burro” és la faldilla boirosa que es vesteix el Teide durant l’estiu, i també una de les millors novel·les de 2020, una narració sobre la “luchada” per ser una mateixa i tot el que cal “botar” per tal d’aconseguir-ho. “Lacitos” desfilats de “barbis”, petons esgarriats, la “magüa” de quedar-se sola. Créixer, que fa tant mal. Un “fisquito” de les Canàries més boirosa i rural, la menys afortunada, difícil de veure encara que passis a frec.

Una novel·la escrita amb l’entranya i amor per narrar-la. Les entranyes de “Isora” i “Shit”, dues púbers d’un poble de costes pujant als cims, amb totes les manies i complexos, però també tota la ràbia i tota la seva jove insolència. Escrita amb travetes a la gramàtica espanyola perquè puguem acostar-nos a expressions i cadències de la parla canària actual i de la tradició oral de les àvies de les protagonistes.

Una obra singular i necessària, ventada fresca per a la literatura actual (a l’altura de Permagel i Boulder, d’Eva Baltasar, per posar un exemple català) i primera novel·la de la jove periodista i poeta Andrea Abreu, amb l’ajuda de Sabina Urraca com a editora i el bon fer de Barrett, una jove i entusiasta editorial sevillana.

Més informació:

• Andrea Abreu a les Biblioteques
• Andrea Abreu a la Viquipèdia
• Andrea Abreu, la genialidad canaria que escribió ‘Panza de burro’

Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.