El Coronel no tiene quien le escriba
El Coronel no tiene quien le escriba
Barcelona : Anagrama, 2004
Un coronel retirat, i resignat a la nostàlgia, acut al port cada divendres per esperar una carta que no arriba. Aquest es el punt de partida d’una novel·la breu, alhora terriblement propera i màgicament exòtica, que parla de la vellesa i la memòria, la família i el dol, el patriotisme i la soledat de l'apàtrida.
Márquez ens apropa un món màgic on allò íntim i allò públic s’interrelacionen en un complex entramat de relacions (veïns, policia, govern, família...) on el lector podrà conèixer la realitat d’un home marcat pel record i les derrotes, a qui els camins de la vida han portat a enfrontar-se a la burocràcia, a sentir-se oblidat i a perdre molt més que la joventut.
Una obra mestra entre el conte i el retret històric, una particular visió del camí de l’heroi que ens serveix d’excusa per parlar de la societat i l'home, de la moral i la fam, una lluita on hi aniran prenent rellevància cada cop més l’angoixa i la més pura voluntat de resistència.
Més informació:
Recomanat per Júlia Alonso Núñez. Bib. Can San Joan. Montcada i Reixac.