Fabià Puigserver (Olot, 1938 – Barcelona, 1991) és una de les figures clau de la renovació del teatre català contemporani. Escenògraf, figurista, actor i director teatral, l’ombra de Puigserver va més enllà de l’escena pròpiament dita, doncs també fou professor, activista i promotor cultural on cal destacar el seu paper fundacional al Teatre Lliure i artífex de la Ciutat del Teatre de Barcelona.

A “Fabià Puigserver. Teatre d’art en llibertat”, catàleg de l’exposició que va tenir lloc durant el desembre 2011 fins al juny 2012 a l’Institut del Teatre, el director i sobretot amic d’en Fabià, Guillem-Jordi Graells, el defineix com un home de teatre total. Una visió única i excepcional que en el document s’exposa magistralment a través de la forma com s’estructuren els mateixos continguts, facilitant en tot moment l’enteniment del seu bagatge cultural i intel·lectual mitjançant recursos del seu arxiu personal custodiat pel Museu de les Arts Escèniques (MAE) des de l’any 2003.

D’aquesta manera apareixen anotacions i imatges de la seva infància i joventut a França i Polònia, països que va viure a causa de l’exili dels seus pares durant el franquisme. Un factor que el marcarà en l’àmbit personal i també professional,  doncs a Varsòvia descobrirà als 11 anys la seva vocació artística en veure l’òpera " Parsifal", desenvoluparà la seva formació acadèmica en escenografia al Liceu d’Arts Plàstiques i l’Escola de Belles Arts i, finalment, consolidarà el seu compromís de l’art com a valor estètic i també social que més tard traslladarà a Barcelona l’any 1959 un cop retornat a Barcelona a través dels espectacles que va participar. Destacar la "Yerma" de Núria Espert sota la direcció de Víctor García l’any 1971, "La Setmana Tràgica" l’any 1974 on va coincidir per primera vegada amb Lluís Pasqual o "Terra baixa" amb Lluís Homar de protagonista i sota la seva direcció el 1990.

Però tanmateix, les seves creences i idees significaren una vàlua modernitzadora i europeista pel propi teatre català, tenint en compte els aires foscos i de censura d’aquells anys del final del franquisme, i que en aquest catàleg s’exposa a través dels diferents sectors que Puigserver va dominar: escenografia, figurisme, direcció teatral i promoció cultural. Especificant per exemple, la incorporació d’una nova concepció de l’espai escènic - públic, l’ús de nous materials i un modelatge més artesanal, el seu pas  més la lluita pel teatre independent sota les companyies de L’Esquirol, el Grup de Teatre Independent, el Teatre de l’Escorpí fins a arribar a l’èxit i consolidació del Teatre Lliure i, finalment, el paper que va tenir d’alma mater en el projecte de la Ciutat del Teatre, espai barceloní dedicat exclusivament a les arts escèniques que malauradament Puigserver només va conèixer l’avantprojecte arquitectònic - maqueta que va fer a mà - abans de morir el 31 de juliol de 1991. 

("Terra baixa", escenografia de Fabià Puigserver via "Escena Digital")

"Un espai teatral no és només un àmbit arquitectònic, estructurat i fàcilment definible en metres, superfícies, alçades i capacitats. És també, i per damunt de tot, un espai de somni, indefinit, perdut en el temps."

(Fabià Puigserver)

Més informació:

• Fons Fabià Puigserver Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques
• Fabià Puigserver, ànima de teatre al programa “Noms” [TV3 Televisió de Catalunya, 2004]
• Fabià Puigserver al programa “Personatges” ­[Arxiu TVE Catalunya, 1978]
• El documental “La història d'un teatre lliure” [TV3 Televisió de Catalunya, 2013]
• Llibre “Teatre Lliure: 1976-1987” a les biblioteques.

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.