pv pobresa sub Llibertat d'expressió
Llibertat d'expressió
Tots els règims autoritaris necessiten un sistema de propaganda i control per a imposar el pensament únic. La informació és poder. Qui controla els mitjans de comunicació controla l'opinió pública. Però si s'ofega massa a la gent, tard o d'hora esclata la revolta, com a l'Egipte que es dibuixa al documental Prohibido. La nostra societat de consum occidental ha inventat una fórmula encara més perversa per a adoctrinar les masses: la omnipresència de la televisió i els missatges publicitaris a les nostres vides, tal com ens recorden a Interferències. Però els periodistes han de lluitar per la seva independència informativa, arriscant-hi de vegades la vida, fins hi tot en societats on es suposa que els drets democràtics estan garantits, per exemple a Rússia (Den una respuesta a Kashin).
Què pots fer? Visionar els audiovisuals. Aprofundir sobre els continguts al Saber més i a les guies de lectura. Implementar a l'aula les propostes didàctiques.
EINES MULTIMÈDIA
Mamnou (Prohibido): les infinites formes del verb prohibir
Sinopsi:
"Fins i tot els carrers del Caire estan plens de reixes", diu una de les veus d'aquest documental. "Prohibit viatjar, prohibit cantar, prohibit parlar, prohibit desitjar, mostrar desacord o somriure", repeteix la tonada d'una cançó a la banda sonora. Les interminables aplicacions de la paraula "prohibit" a la vida quotidiana dels egipcis queden reflectides per la realitzadora Amal Ramsis en les imatges dels carrers de la seva ciutat, furtades als ulls vigilants de la policia, i en les paraules dels compatriotes i amics que li obren les portes de casa seva. El fet que al final del rodatge la plaça Tahrir del Caire s'emplenés a vessar de gent exigint les seves llibertats va animar la directora a donar un final més optimista al seu documental.
Autoria: cineasta i llicenciada en Dret, Amal Ramsis promou trobades entre directores àrabs i iberoamericanes per a donar veu a les dones, també en el cinema.
Interferències: capítol, comerç o cobdícia?
Sinopsi:
Una jove companyia teatral compromesa amb la seva realitat assaja la seva propera estrena, una obra de denuncia sobre qui mou realment els fils a la nostra societat de consum. Per a explicar la relació directa entre l'explotació de recursos de la globalització neoliberal i la degradació social i cultural de la societat de consum recuperen la figura de Pier Paolo Passolini, escriptor, poeta i director de cinema italià assassinat l'any 1972 per lliure-pensador.
Autoria: primera pel·lícula espanyola de ficció sota llicència Creative Commons Dirigida per Pablo A. Zareceansky realitzada el 2011 per l'Observatori del Deute en la Globalització i la Fundació Quepo.
Den una respuesta a Kashin: trencar-se la cara pel periodisme
Sinopsi:
Només l'any 2010 hi va haver 58 morts i 175 detinguts entre periodistes, internautes i col·laboradors d'arreu del món segons l'Informe Anual de Reporters sense Fronteres. La brutal agressió que Oleg Kashin, reporter del diari rus Kommersant, va patir a la porta de casa seva n'és una més. Però aquest cop tot va quedar enregistrat per una càmera de vídeo vigilància i l'endemà el vídeo es va difondre per tots els canals nacionals. Va ser tanta la indignació que n'hi va haver prou amb un jove plantat amb un cartell de denuncia davant la Direcció General d'Assumptes Interns de Moscou per a fer esclatar un moviment ciutadà contra la impunitat.
Autoria: documental produït l'any 2011 per el Centre per al Periodisme en Situacions Extremes (CJSE).
A les biblioteques trobaràs informació sobre:
Més informació:
