Guies de lectura

Las Trece Rosas

Las Trece Rosas

Poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola, el 5 d'agost de 1939, tretze dones d’entre 18 i 28 anys van ser executades pel règim franquista al cementiri de l'Almudena de Madrid. Les van acusar de reorganitzar “Las Juventudes Socialistas Unificadas” i el Partit Comunista d’Espanya a més d’involucrar-les en l’atemptat del comandant d’Isaac Gabaldón, comandant de la Guàrdia Civil i un dels càrrecs destacats de l’aparell repressor franquista.

Conegudes sota el nom col·lectiu “las Trece Rosas" la seva història segueix viva avui en forma de llibres, pel·lícules, documentals i obres de teatre.

In memoriam

Ana López Gallego, Victoria Muñoz García, Martina Barroso García, Virtudes González García, Luisa Rodríguez de la Fuente, Elena Gil Olaya, Dionisia Manzanero Sala, Joaquina López Laffite, Carmen Barrero Aguado, Pilar Bueno Ibáñez, Blanca Brisac Vázquez, Adelina García Casillas i Julia Conesa Conesa.

El mateix dia també afusellaren 43 homes.

Data de creació: 05/08/2019

Data d'actualització: 08/08/2019

Mitjana (0 Vots)

Seccions de la guia

In memoriam

 La Abuela Sol y las Trece Rosas
La Abuela Sol y las Trece Rosas
Diego, Maxi de  
Madrid : Sabina, 2008

Obra de teatre de Maxi de Diego que manté viva la memòria de les tretze joves republicanes afusellades en acabar la Guerra Civil Espanyola, sense judici ni defensa, el record simbolitza l'horror i la injustícia que impera en totes les dictadures i en totes les guerres.

 La Tierra está sorda
La Tierra está sorda
Barricada  
[S.l.] : Warner Music , p. 2009

Disc homenatge a les víctimes del franquisme, en què hi han dues cançons que recorden les Tretze Roses: "Hasta siempre, Tensi" i "Pétalos".

 Las 13 rosas
Las 13 rosas
Martínez Lázaro, Emilio , López de Ayala, Pilar , Sánchez, Verónica , Etura, Marta  
Madrid : Sony, cop. 2008

1939. Acabada la Guerra Civil Espanyola, un Tribunal Militar condemna a mort a unes joves per un delicte que no havien comès. Van patir durs interrogatoris, van ser empresonades, acusades d'un delicte de rebel·lió contra el règim de Franco i finalment afusellades.

 Las Trece rosas
Las Trece rosas
Ferrero, Jesús  
Madrid : Siruela, 2006

Què van perdre les tretze dones aquell 5 d'agost de 1939 i per què van representar d'una manera tan definit la dignitat davant l'abisme? Són els temps de la primera postguerra. Tretze dones, gairebé totes menors d'edat, són detingudes, jutjades i ajusticiades. Després de la seva mort, comencen a ser cridades Les tretze roses. Així comença la llegenda que dóna cos a aquesta novel·la.

 Martina, la rosa número trece
Martina, la rosa número trece
López, Ángeles  
Barcelona : Seix Barral, 2006

Ángeles López dóna veu a l'oblit a través del relat de la neboda néta de Martina Barroso, una de les Tretze Roses afusellades a Madrid el 5 d'agost de 1939. La genealogia d'un silenci transmès de boca en boca a través de les dones de la família Barroso.

 Que mi nombre no se borre de la historia
Que mi nombre no se borre de la historia
Vigil, Verónica , Almela, José María  
Madrid : Sony Pictures, DL 2008

Documental dirigit per José María Almela i Veronica Vigil l'any 2006 que recull testimonis reals per explicar la repressió política ocorreguda després de la caiguda de Madrid a mans de les tropes franquistes en finalitzar la Guerra Civil Espanyola l'any 1939 que va desembocar en l'execució de les Tretze Roses.

 Trece rosas rojas: la historia más conmovedora de la Guerra Civil
Trece rosas rojas: la historia más conmovedora de la Guerra Civil
Fonseca, Carlos  
Madrid : Temas de hoy, 2006

No hi ha ficció. Els arxius militars, els penitenciaris, els del Partit Comunista d'Espanya i sobretot les veus dels que van viure aquests tràgics fets traslladen el lector a Madrid dels primers dies de la postguerra, una ciutat víctima de l'odi i la revenja dels vencedors. La brutal repressió franquista i un enigmàtic crim van conduir a aquelles joves idealistes a la mort.

 Trece rosas rojas: la historia más conmovedora de la Guerra Civil
Trece rosas rojas: la historia más conmovedora de la Guerra Civil
Fonseca, Carlos  
Madrid : Temas de Hoy, 2007

No hi ha ficció. Els arxius militars, els penitenciaris, els del Partit Comunista d'Espanya i sobretot les veus dels que van viure aquests tràgics fets traslladen el lector a Madrid dels primers dies de la postguerra, una ciutat víctima de l'odi i la revenja dels vencedors. La brutal repressió franquista i un enigmàtic crim van conduir a aquelles joves idealistes a la mort.

Tornar