A càrrec de la pròpia autora, Míriam Gázquez. Obert a tothom.

El llibre tracta sobre el crític, editor, periodista, traductor i promotor cultural Juan Ramón Masoliver, qui, amb sols 18 anys, va fundar la revista d'avantguarda hèlix (1929) i va tractar amb el grup surrealista d'André Breton a París, de la mà de Dalí i el seu cosí Buñuel. Allà va conèixer també a Joyce, qui li va recomanar viure un temps a Rapallo i conèixer al poeta Ezra Pound, de qui va arribar a ser el seu secretari. 

En acabar la guerra, va ser nomenat Delegat de Propaganda de Barcelona i va dirigir la primera col.lecció de poesía de la postguerra a tota Espanya, que va publicar autors espanyols, catalans i estrangers, alguns dels quals fins llavors mai s'havien traduït al castellà. Masoliver va empènyer aquest projecte cultural amb la col.laboració de traductors de primer nivell, de diferents orígens i ideologies, que vivien a Barcelona. 

El llibre és un retrat d'una figura clau per entendre aquest període històric i cultural. Parteix de la tesi doctoral de la seva autora i es va fer gràcies a la documentació trobada a la seva casa de Montcada, on va viure gran part de la seva vida, acumulant llibres fins a superar els deu mil.