Ara que els carrers de Tàrrega bullen de teatre és un bon moment per reflexionar sobre la tradició teatral a casa nostra. I és que la majoria de poblacions catalanes, independentment de les seves dimensions, tenen el seu propi grup de teatre (o fins i tot més d’un!). Això no es pot entendre sense tenir en compte dos factors: la fal·lera dels catalans pels escenaris, i la fortalesa del món associatiu del nostre país.

Nascuts al voltant d’ateneus, orfeons, germandats, societats i parròquies, aquests grups d’aficionats representen autèntiques escoles de teatre d’on han sortit molts actors i actrius de renom. El teatre no és només una activitat cultural, sinó que també representa un important punt de trobada on s’actua per amor a l’art i amb l’únic objectiu de distreure’s i distreure.

Algunes d’aquestes companyies tenen una llarga trajectòria i amb el temps s’han anat especialitzant en representacions tan singulars i nostrades com els Pastorets, les Passions, o els Pessebres vivents. D’altres han contribuït a recuperar l’obra d’autors locals i a mantenir petits teatres.

Avui en dia el món del teatre amateur és ben viu i cada any s’organitzen diversos festivals i trobades arreu del territori. I vosaltres, us hi animeu?