Nelson Mandela

Activista contra el règim racista de l’apartheid, polític, advocat… un símbol en la lluita per la llibertat i pels drets humans. Madiba, com era conegut popularment a Sud-àfrica, va formar part del Congrés Nacional Africà (CNA) i va passar 27 anys de la seva vida a la presó per després convertir-se en líder del CNA i en el primer president negre del país.

Cada 18 de juliol es celebra el Dia Internacional de Nelson Mandela que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar al novembre de 2009 en reconeixement de la seva contribució a la cultura de la pau i la llibertat. Aquest any, a més, es compleixen els 100 anys del seu naixement.

La seva vida íntegra no ha passat desapercebuda en el setè art. A les Biblioteques de la Xarxa, trobem alguns d’aquests films que són veritables lliçons d’història sobre la figura de Nelson Mandela.

Mandela  (Philip Saville, 1987)

Minisèrie de televisió amb Danny Glover en el paper principal que va estar nominat a un Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm..

 

 

 

Mandela: hijo de África, padre de una nación : (Angus Gibson i Jo Menell, 1996)

Documental nominat a l’Oscar que segueix Nelson Mandela, des de les primeres protestes contra la discriminació racial, fins a la seva elecció com a primer líder escollit democràticament a Sud-àfrica..

 

 

 

Adiós Bafana: (Bille August, 2007)

Basada en les memòries de James Gregory, carceller de Nelson Mandela. El títol de la pel·lícula fa referència a l’expressió amb que el guardià es va despedir de Mandela quan aquest va ser alliberat, ja que “bafana” significa “noi” en xhosa. El rodatge es va realitzar a Sud-àfrica, als llocs reals on va tenir lloc el tancament de Mandela.

 

 

Invictus: (Clint Eastwood, 2009)

Adaptació d’un llibre de John Carlin El 1990, desprès de ser posat en llibertat, Nelson Mandela (Morgan Freeman) arriba a la Presidència del seu país i decreta l’abolició de l’apartheid. El seu objetiu era dur a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca. Al 1995, la celebració a Sud-àfrica de la Copa Mundial de Rugbi va ser l’eina utilitzada pel líder negre per a construir la unitat nacional.

 

 

 
 

Mandela: del mito al hombre: (Justin Chadwick, 2013)

Biòpic que narra l’extraordinària vida del líder sud-africà Nelson Mandela, des de la seva infantesa en una població rural i els seus 27 anys a presó per activisme contra l'apartheid fins la seva investidura com el primer president escollit democràticament de Sud-àfrica.

 

 

  També et pot interessar:

  • Extra balls

La cadena nordamericana BET va emetre al 2017 “Madiba”, la seva minisèrie que narra la vida de Nelson Mandela, basada en dos llibres de Mandela: “Conversations With Myself” i “Nelson Mandela por sí mismo”. 

Aquest és el tràiler que avança la cadena. Té molt bona pinta, esperem que aviat es pugui veure aquí també.

 

Documental “Nelson Mandela, en nombre de la libertad” (2010). Emès a La2 de RTVE, programa “La noche temàtica”

 
  • Curiositats

Sabíeu que Mandela va actuar a algunes pelis?
Malcom X (1992), Fidel, la historia no contada (2001) i Fire in Babylon (2010).

  • Dues frases de Nelson Mandela

L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”

Ningú neix odiant una altra persona pel seu color de la pell o el seu origen o la seva religió. La gent ha d'aprendre a odiar, i si poden aprendre a odiar, també se'ls pots ensenyar a estimar. L'amor arriba de forma més natural al cor humà que el seu contrari”

 

Una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica.

Atrapa el fuego (Phillip Noyce, 2006)

Narra la història de Patrick Chamusso, un home que va ser membre del MK, braç armat de l’il·legalitzat Congrés Nacional Africà que lluitava pels drets dels ciutadans negres. S’inspira en un fet real que va viure el pare de la guionista, que va conèixer a Chamusso i va formar part del govern de Mandela.

 

 

 

Bopha!:(Morgan Freeman, 1993)

L’actor Morgan Freeman va debutar en la direcció amb aquesta adaptació d’una obra teatral sobre la realitat sud-africana. “Bopha” significa “arrestat” en zulu. La trama està basada en un sergent de policia negre que treballa a una petita àrea rural no conflictiva de Sud-àfrica en 1980, i que es veu obligat a intervenir en qüestions polítiques quan les circumstàncies l’obliguen.

 

 

 

Grita libertad: (Bille August, 2007)

Emotiu homenatge al líder negre Steve Biko, director de l’Associació d’Estudiants Africans en 1968 i seguidor d’una política que exigia drets no només als negres, sinó als mulats i hindús, tots ells marginats per l’apartheid. El film segueix la trajectòria de Biko des de la seva condició d’escriptor crític fins la massacre d’estudiants de Soweto al 1976 i filmada amb gran emotivitat. Tant Kevin Kline com Denzel Washington van fer un treball brillant.

 

 

In my country : (John Boorman, 2004)

Al finalitzar el règim de l’apartheid, i per evitar una guerra civil, tant el president del país F.W. De Klerk com el líder del Congrés Nacional Africà Nelson Mandela i l’obispe i premi Nobel de la Pau Desmond Gtutu, arriben a un acord entre negres i blancs. L’anomenada Comissió de la Veritat i la Reconciliació recorre tots els llocs del país, per jutgar als blancs que va cometre tortures i altres crims contra la població negra. Un periodista negre del Washington Post és enviat a Sud-àfrica per cobrir la notícia.

 

 

 
 

La conspiración : (Ralph Nelson, 1975)

Degut a l’apartheid, el clima de tensió a Sud-àfrica és cada cop més crític. L’advocada blanca Rina defèn a Shack Twuala (Sidney Poitier), sense saber que és un activista del clandestí moviment negre que porta de cap al departament de Seguretat Nacional. Jim (Michael Caine), l’amant de Rina, es veu de sobte embolicat en una trepidant fugida en companyia de Shack per eludir el cercle policial i travessar la frontera. Trepidant pel·lícula d’intriga i acció.

 

 

La fuerza de uno  (John G. Avildsen, 1992)

A través del relat d’un boxejador, el director ofereix un fresc social i polític sobre els últims cinquanta anys de la història d’Àfrica. A la primera part del filmes mostra l’enfrontament entre els blancs sud-africans, els britànics dominadors del país, i els afrikaner (bòer, granger en holandès). També comprovem el destacat paper del nazisme a Àfrica durant la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual, al finalitzar, molts criminals de guerra alemanys van acabar trobant refugi en aquest país.

 

 

 

Llanto por la tierra amada:(Darrell James Roodt , 1995)

El director, especialista en pel·lícules socials contra l’apartheid (Sarafina!, Stick), va comptar amb un gran pressupost i un gran equip per a filmar les escenes més espectaculars de la cinta. Roodt mostra la realitat del país i ofereix a la conclusió un interessant muntatge en paral·lel que creua les vides del convicte Absolom, la seva esposa donant a llum una nova vida que possiblement vegi una Sudàfrica lliure i el reverend resant per tots ells.

Capítol a part mereix l’emotiva música de John Barry

 

 

 

Tierra de sangre: (Tom Hooper, 2004)

La trama se centra en les audiències de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Sud-àfrica, que volia tancar les ferides obertes per les atrocitats de l’apartheid. Els protagonistes són Alex Mpondo, membre del Parlament del Congrés Nacional Africà, que va ser torturat durant la seva estància a la presó, i l’advocada de drets humans Sarah Bercant .

Va ser  nominada com a Millor telefilm als Premis BAFTA TV.

 

 

Una árida estación blanca : (John Boorman, 2004)

Un professor (Donald Sutherland) que viu amb la seva família i que passa progressivament de la indiferència a una implicació mortal contra l’apartheid. Quan el fill del seu jardiner és arrestat després d’una protesta estudiantil i després apareix assassinats amb evidències d’haver estar torturat, es compromet a fer justícia i contracta a un prestigiós advocat (Marlon Brando).

 

 

 
 

 

  També et pot interessar:

Curiositats musicals

L'any 1988 la cançó Gimme Hope Jo'anna del britànic Eddy Grant va adquirir una gran popularitat internacional, aguantant-se a les llistes dels més venuts durant més de cinc anys. La cançó denuncia la situació política de Sud-àfrica (Dóna'm esperança Jo'anna on Jo'anna es refereix a la ciutat de Johannesburg) i per aquest motiu fou prohibida en aquest país.

 

«La Joanna governa un país, governa a Durban i al Transvaal.

Ella fa feliç a alguna de la seva gent i no es preocupa gens per la resta.

Té un sistema que anomenen apartheid que sotmet als germans.

Però potser la pressió farà que la Joanna vegi com tots podem viure en unitat.»

— Eddy Grant - Gimme Hope Jo'anna

 

 

Searching for Sugar Man

A finals dels anys 60, Sixto Rodríguez, un misteriós músic, va ser descobert en un bar de Detroit per dos productors que van gravar dos discos fascinats per les seves melodies commovedores i les seves lletres profètiques, i pensant que l’artista es convertiria en un dels més grans de la seva generació. L’èxit mai va arribar, i el cantant va desaparèixer en mig de rumors sobre el seu suïcidi. Un dels discos va arribar a la Sud-àfrica de l’apartheid  i es va estendre per tot el país en gravacions pirates, que va fer de Rodríguez una icona de la llibertat i de la lluita contra el sistema.

El documental “Searching for Sugar Man” (2012) explica la història d’un misteriós cantant conegut com Sixto Rodríguez i els esforços de dos fans sud-àfricans per descobrir on es trobava.

La carrera de Rodríguez no va tenir gaire èxit, però el seu treball va ser millor rebut a Sud-àfrica, on el seu àlbum “Cold Fact” va ser adoptat com un símbol de la lluita contra l’apartheid.

 

El racisme és una conducta individual i col·lectiva de rebuig de l’home diferent. La lluita contra aquesta lacra porta forçosament a conèixer el seu origen i funcionament, i el cinema és un mirador privilegiat i didàctic des del que poder observar i combatre una taca en la consciència del món davant la que no es pot mirar cap a altre costat.

A la filmografia podem trobar un munt de pel·lícules que han abordat el tema des de diferents punts de vista. Aquí teniu una selecció d’alguns d’ells, que trobareu a les biblioteques de la Xarxa: 

  També et pot interessar:

Menció a banda

El nacimiento de una nación

Clàssic del cinema mut que narra els esdeveniments més importants de la creació dels Estats Units d’Amèrica: la guerra civil, l’assassinat de Lincoln, ... Considerat com un estremidor i brutal al·legat xenòfob per la glorificació que fa del Ku Klux Klan, i per retratar als negres de forma caricaturesca i racista. Té el mèrit, però, de ser la pel·lícula precursora de tot el llenguatge fílmic posterior ja que va ser la primera en explicar una història de mode coherent: fins aquell moment una pel·lícula era un conjunt d’escenes amb molt poca relació entre si.

 

 

 

Atrapado (Desmond Nakano, 1995)

Film on s’inverteix l’habitual punt de vista del racisme del blanc cap al negre. Els blancs pertanyen a barris marginals i els negres ocupen els llocs de més rellevància social.

 

 
 

 

12 años de esclavitud (Steve McQueen, 2013)

Monumental i punyent. Aquests són els adjectius que millor descriuen aquesta pel·lícula que explica la història real de Solomon Northup. Al 1853, ell mateix va recopilar en un llibre una dotzena d’anys de tortures i vexacions, i que McQueen, amb l’ajuda del guionista John Ridley, va portar a la gran pantalla. Una película brutal i brillant a parts iguals.

 

 

Amistad (Steven Spielberg, 1997)

 

 

La Cabaña del tío Tom (Géza von Radványi, 1965)

 

 

Manderlay (Lars von Trier, 2005)

 

 

Raíces (sèrie de televisió, 1977)

 
Data de creació: 18/07/2018 Data de modificació: 19/07/2018