Una sèrie d’assassins en sèrie

Amb motiu de les properes estrenes de la pel·lícula "El silencio de la Ciudad blanca", basada en la novel·la del mateix títol d' Eva García Sáenz de Urturi, i de "Legado en los huesos" i "Ofrenda a la tormenta" de l'exitosa trilogia del Baztán creada per Dolores Redondo, us proposem unes quantes sèries amb assassins en sèrie. Per què? Doncs perquè si una història literària d'assassinats necessita una trilogia per desenvolupar-se, una història d'assassins en sèrie necessita molts més capítols. És a dir, una sèrie. Una sèrie d'assassins en sèrie.

Aquí trobareu morts horroroses, subtils i no tan subtils, criminals despietats i detectius intel·ligents, i fins i tot, una en la que no surt ni gota de sang. A punt per a una marató del crim?

* Vols dues entrades per veure la preestrena de "El silencio de la Ciudad blanca" ? 

 

 

True detective 

En l’actualitat per la tercera temporada, aquesta sèrie es basa sempre en el joc amb les línies temporals que trasllada la investigació del passat al present. Cada temporada és un cas nou amb personatges diferents, sempre una parella d’investigadors molt diferents, amb el que ja és una tradició la travessa per saber quins actors seran els escollits en els nous episodis. Nic Pizzolato, el creador.

Si us agraden els assassinats amb un punt de misteri sobrenatural, aquesta és la vostra sèrie.

La nostra opinió: la primera temporada, amb Matthew McConaughey i Woody Harrelson va ser tot un hit: era fresca, original, els intèrprets estaven més que bé, i el cas tenia la dosi justa de mort i misteri. A la segona temporada, tot i que Colin Farrell i Rachel McAdams s’hi esforçaven, el cas era més fluixet... va rebre crítiques immisericordes. I la tercera és perfectament oblidable: ni Mahershala Ali ni Stephen Dorff aconsegueixen despertar-nos d’una trama soporífera.

 

 

 

Heridas abiertas  

Minisèrie de l’HBO on una periodista amb un passat complicat ha de tornar al poble de la seva infància per fer un reportatge sobre l’assassinat de dues noies. Allà es trobarà amb la seva neuròtica mare, que intentarà per tots els mitjans complicar-li la investigació, i una germanastra que li demanarà tota l’atenció. Basada en la novel·la homònima de Gillian Flynn, autora de Perdida.

Si us agraden les protagonistes complicades, rebels, obstinades, i fortes, no deixeu de veure-la.

La nostra opinió: no us podeu perdre una sèrie amb unes actuacions tant extraordinàries com les de Amy Adams (filla), Patricia Clarkson (mare), i Eliza Scanlen (germanastra). A més de les capes i capes de cadascuna, que el títol original sigui Sharp Objects (objectes esmolats) ja us permet fer-vos una idea de per on van els trets.

 

 

 

 

Dexter

Dexter és un forense especialitzat en l’anàlisi de les taques de sang a les escenes dels crims. Això de dia. Per les nits, és un psicòpata que es dedica a netejar Miami dels indesitjables que se salven de l’acció de la justícia. Actualment acabada, la sèrie va tenir 8 temporades.

Si us agraden els psicòpates justiciers simpàtics, aquesta és la vostra sèrie.

La nostra opinió: En el seu moment va sorprendre la proposta, però malgrat que cada temporada hi havia un mega dolent diferent, i que el joc m’enganxen/no m’enganxen va donar molt de sí, s’hauria pogut acabar molt abans. Posem tres o quatre temporades abans.

 

 

 

Mindhunter  

S’acaba d’estrenar la segona temporada amb consens pel que fa a la qualitat: el creador David Fincher ha sabut mantenir-la a l’alçada. Explica les investigacions d’una recent creada Unitat d’Anàlisi de Conducta a l’FBI als anys setanta, per tal de comprendre les motivacions dels assassins en sèrie i el perquè del seu comportament. La investigació és, doncs, més forense que criminal, tot i que s’entrellacen casos sense resoldre que es succeeixen en paral·lel.

Si us agraden les converses amb els assassins en sèrie més famosos de la història, estimareu aquesta sèrie.

La nostra opinió: és difícil fer una sèrie d’assassins sense que es vegi una gota de sang, i aquesta no només aconsegueix mantenir l’interès, sinó que aporta un nivell de tensió important amb simples converses. El binomi investigador-jove-eixelebrat / detectiu-madur-pacient funciona perfectament gràcies a la bona tasca de dos excel·lents i desconeguts actors, Johnathan Groff i Holt McCallany, als que la doctora interpretada per Anna Torv ofereix el contrapunt inquietant.

 

 

 

El caso Alcàsser  

Netflix ha estrenat aquest estiu la primera sèrie documental produïda a Espanya, i ha triat com a tema el crim més mediàtic dels darrers trenta anys. La desaparició de Míriam, Toñi i Desireé, la cerca de les noies, el descobriment dels cossos, el circ mediàtic que es va muntar al voltant del cas, i les teories conspiranoiques que es van mantenir anys i anys en els millors programes de telescombraries, s’analitzen en cinc capítols d’una hora de durada.

Si us agraden els true-crime, i el que en concret va marcar una generació, no us el podeu saltar.

La nostra opinió: el valor del documental, més enllà de fer-nos recordar el cas, són les imatges inèdites del judici i descobrir com tot plegat va anar degenerant fins convertir-se en un esperpent. Impagables les imatges actuals dels protagonistes confrontades a les seves aparicions televisives, i impagables les opinions dels investigadors seriosos.

 

 

 

American crime story  

Aquesta sèrie és una recreació ficcionada de grans casos mediàtics. Consta de dues temporades: El pueblo vs O.J. Simpson, sobre el cas que va portar el cèlebre jugador de futbol americà davant dels tribunals, i El asesinato de Gianni Versace, sobre la mort violenta del dissenyador de roba. El 2020 s’estrenarà la tercera temporada, que analitzarà el procés d’impeachment contra el president Bill Clinton.

Si us agraden les estrelles de Hollywood fent de persones reals en un bon tràngol, no deixeu de veure-la.

La nostra opinió: malgrat que l’esforç de producció és lloable, que el procés de documentació és exhaustiu, i que la realització és acurada, no podem menys que pensar que aquestes minisèries  es queden en terra de ningú; no són ficció perquè tot el que expliquen és real i està documentat, però tampoc són documentals quan veiem Cuba Gooding Jr fent d’O.J. Simpson i Penélope Cruz de Donatella Versace. Així les coses, potser hauríem agraït veure les mateixes sèries amb les imatges reals.

 

 

 

Fargo  

Fargo és a les sèries d'assassins el que Valor de ley als westerns, Muerte entre las flores a les pelis de gàngsters, i O' Brother a l'Odissea d'Homer: la visió dels Coen de cada cosa. Tot i que el creador és Noah Hawley, el particular humor negre i surrealisme dels cineastes impregna cada temporada; fins al moment se n'han fet tres i es prepara una quarta.

Si us agrada l'univers Coen, us encantarà la sèrie.

La nostra opinió: després de veure tants assassins meticulosos, ordenats i detallistes, treure el cap per la finestra de Fargo és una glopada d'aire fresc; no només per descobrir que es pot ser un autèntic inútil i –gairebé- sortir-se'n, sinó per l'humor que va esquitxant tots els capítols. I és que fins i tot parlant de crims, riure una mica del món de tant en tant és saníssim.

 

 

 

Hannibal  

Basada en els personatges de Red Dragon, la novel·la de Thomas Harris, segueix les aventures d’un analista de crims de l’FBI (Hugh Dancy) que demana ajuda a un dels principals psiquiatres del país en l’especialitat, el doctor Hannibal Lecter (Maads Mikkelsen), per tal de donar caça a un assassí en sèrie. Bryan Fuller va fer tres temporades i es va cancel·lar per baixa audiència.

Si us agrada ser un foodie una mica retorçat, aquesta sèrie és per vosaltres.

La nostra opinió: amb Hannibal passarà com amb Deadwood: d’aquí a deu anys a algú de la NBC tindrà un atac de vergonya, demanarà públicament perdó per haver-la cancel·lat, tornarà a ajuntar el càsting, i faran una pel·lícula per tancar-la com es mereix. Si aquesta no és la millor sèrie d’aquesta llista, que vingui el doctor Lecter i se’m mengi el fetge. I dit això, m’adreço a ell directament: “quid pro quo, Hannibal, quid pro quo”.

 

 

The night of  

Tanquem aquesta llista amb una altra minisèrie de l’HBO creada per Steven Zaillian i Richard Price. En només vuit episodis veiem la baixada a l’infern del pobre fill d’un taxista paquistanès, acusat d’un crim per conèixer una noia en el lloc i temps equivocats. John Turturro serà l’advocat que el defensarà, en un cas contaminat per prejudicis racials i culturals.

Si us agraden els bons nois que es fiquen en problemes, aquesta sèrie us estovarà el cor.

La nostra opinió: assistir a la transformació del personatge interpretat per Riz Ahmed és un espectacle dels que no es veuen cada dia. Si a això afegim un Turturro torturat (perdoneu pel joc de paraules) amb una afecció als peus, l’estètica setantera, i el Nova York més immisericorde, estem davant d’una autèntica joia.

 

 

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

No sabem per què agraden tant les sèries d'assassinats i els assassins en sèrie. Potser perquè al comú dels mortals no se li apareixerà un ni en somnis, i els únics morts que veurem ho seran per causes naturals? Serà la fascinació pel mal? Serà que a tothom li agrada jugar a psicòleg? Serà que a tothom li agraden els psicòlegs que van armats, com la Clarisse?

Sigui pel que sigui, una sobredosi de morts violentes pot induir a pensar que aquest món és un desastre i a perdre la fe en la humanitat; res més lluny de la veritat: el món és un lloc meravellós i totes les persones que l'integren, també; el que passa és que, a vegades, l'atzar provoca malentesos i algú resulta mort. Però això són accidents, anomalies, petites turbulències, en una vida que és... fantàstica.

 

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 07/10/2019 Última actualització: 08/10/2019