Viatgem amb Dario Fo
Viatgem amb Dario Fo
Dario Fo va ser un dramaturg italià que va revolucionar el teatre. A través de la farsa, la improvisació i la Commedia dell'arte va transformar el teatre en un instrument de resistència i crítica social. Compromès amb l'esquerra italiana, Fo va desafiar el poder, fent sàtira contra el capitalisme, la màfia i el Vaticà. Amb ell, el teatre es va convertir en un espai de denúncia i reflexió col·lectiva a favor dels oprimits i en contra dels poderosos i la guerra.
Aquest 2026 se celebra el centenari del seu naixement (1926-2016) i per aquest motiu diferents països organitzen esdeveniments.
Des de les biblioteques us animem a explorar la vida i el llegat del dramaturg.
Algunes de les seves obres més conegudes són "Mistero Buffo" (1969), “Mort accidental d'un anarquista" (1970) i "Aquí no paga ni Déu" (1974).
Dario Fo va néixer (1926) i créixer a la zona de la Llombardia, i va arribar a Milà per estudiar arquitectura. El 1954 es va casar amb Franca Rame, esposa, musa, i sòcia, amb qui va fundar companyies de teatre popular i polític i amb qui va tenir un fill.
Va viure a Roma durant els anys 50-60 i va treballar a la ràdio, TV i cinema. Va patir censura televisiva i fins i tot uns extremistes van segrestar la seva dona per temes polítics. El 1997 va guanyar el Nobel de Literatura per la seva lluita a favor dels oprimits.
Són molts els països que se sumen en la celebració del centenari, organitzant esdeveniments com espectacles, conferències i produccions teatrals sobre la seva figura i amb adaptacions de les seves obres.
A Roma el 24 de març es farà un acte institucional al Ministeri de Cultura i una gran vetllada al Teatre Sixtina.
A Pesaro (Marques) es disposen a obrir un museu dedicat a Dario Fo i Franca Rame, amb motiu del centenari.
A Itàlia hi ha més de 90 esdeveniments. Es poden veure algunes de les propostes per celebrar al centenari a la pàgina web
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
També et pot interessar:
Ves al prestatge:
Aprofitant l'avinentesa, i que al mes de març se celebra el dia Mundial del Teatre, fem una petita volta per teatres rellevants sobretot pel seu moviment cultural i polític al llarg dels anys.
Prop de casa, a Barcelona, diversos teatres i cinemes van ser col·lectivitzats o utilitzats per sindicats i moviments obrers durant la Guerra Civil. Es van convertir en símbols físics, de lluita obrera, política i, en alguns casos, catalanista. També van ser espais de resistència cultural en contextos de censura i repressió. Per exemple, el Teatre Apolo, el Teatre Arnau i el Teatre Romea.
A València, el Teatre Talia va ser col·lectivitzat durant la Guerra Civil i considerat com un símbol revolucionari local. Al març, justament, hi està programada una adaptació d’una obra de Dario Fo.
L’Òpera Garnier de París va ser escenari de disturbis i protestes en diversos moments, símbol de la confrontació entre la cultura “oficial” i les avantguardes que la qüestionaven.
A Berlín (Alemanya), el teatre Volksbühne és conegut com a “teatre del poble”, històricament relacionat amb l’esquerra, l’art polític i la crítica del poder.
A Moscou hi ha el teatre Taganka, crític amb el poder soviètic. Tant l’edifici com la seva companyia es van convertir en un símbol de resistència cultural i política dins de l’URSS.
A Amèrica Llatina trobem el Teatro Nacional Rubén Darío (Managua, Nicaragua), construït durant la dictadura i ressignificat per la Revolució Sandinista com a espai “recuperat per al poble”. El Teatro La Candelaria (Bogotà, Colòmbia) ha esdevingut un espai carregat de significat, vinculat al teatre polític i a les lluites socials.
Si viatgeu en aquests països i hi sou a prop, pot ser una visita interessant si us focalitzeu en aquest aspecte més de teatre com a espai polític.
