Segons l’autor d’aquest llibre, Alex Soojung-Kim Pang, famós consultor de Silicon Valley, podem ser més reeixits en totes les àrees de la nostra vida en reconèixer la importància del descans: treballar millor no significa treballar més sinó treballar menys, de forma més productiva i descansar millor. Tractar el descans com una activitat passiva secundària a la feina mina les nostres possibilitats d'una vida gratificant i significativa.  

El llibre presenta un revolucionari enfocament sobre com pots ser més creatiu i per tant més productiu descansant més, i mostra que només descansant millor podem començar a viure millor.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Des platets de xoriço picant fins dàtils embolicats en bacó, passant per calamars amb mongetes blanques i rotllets de pollastre amb hortalisses, aquest llibre presenta les millors receptes de tapes amb verdures, carns, peix, marisc i embotits. També hi ha moltes idees per a preparar deliciosos “pinxos”.   Totes les propostes són fàcils de preparar, fins i tot per als principiants. Tasteu aquest ventall de delícies, que amb poc esforç faran brillar els seus sopars entre amics.  

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Guia que ens ofereix informació útil, actualitzada i rigorosa sobre els vins de supermercat. Proposa  als aficionats al vi el descobriment constant de noves referències, i ho fa mitjançant un llenguatge fàcil i assequible. Sorprèn el lector amb dades molt especialitzats i il·lustra l'aficionat amb ajudes i anècdotes que l'ajudaran a gaudir al màxim les seves incursions a les zones de vins dels grans supermercats.  

Des de la seva primera aparició en 2009, la guia Els supervins s'ha anat consolidant com una referència per a milers d'aficionats al vi del nostre país.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

És la pèrdua de memòria un senyal inequívoc de patir Alzheimer? Quins són els primers signes de la malaltia? Com reconèixer i interpretar els primers senyals d'alarma? Com evolucionarà la malaltia i com afectarà  la família? Què podem fer per millorar la qualitat de vida del pacient i dels cuidadors?

Fruit de dècades de treball i contacte amb malalts d'Alzheimer, aquest llibre és molt més que un receptari de consells mèdics. Constitueix una guia pràctica de primer ordre per encarar els reptes que afronta la família del pacient-  Així mateix, està pensat perquè sigui de gran utilitat per als metges de família, els farmacèutics i els infermers.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En un dipòsit de cadàvers roman el cos d’una dona que ningú no reclama; aleshores, a la fàbrica on treballava, s’ocuparan de les seves exèquies. La persona encarregada de fer-ho serà el cap de recursos humans de l’empresa, que haurà d’averiguar qui era. Publicada l’any 2004, la història té lloc a Jerusalem, escenari de violència mil·lenari. En aquest cas la víctima és una dona migrant que deixa enrere la seva família en una terra isolada del Caucas per poder guanyar-se la vida a la metròpoli amb una feina precària. Potser sigui aquesta una història que podem relacionar amb els desastres de l’actual civilització: atemptats, èxodes, guerres, fam. Una història que, al capdavall, parla d’un acte d’amor envers algú altre, de com podem dignificar la vida d’algú a qui la vida ha girat l’esquena. 

Més informació:

• Abraham B. Yehoshua a les Biblioteques
• Abraham B. Yehoshua a la Viquipèdia
• A. B. Yehoshua a Goodreads

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Els prebiòtics i probiòtics són de vital importància per al nostre benestar. Els últims estudis demostren l'estreta relació que existeix entre la salut del nostre cos i un intestí saludable, així com el poder que té un correcte equilibri bacterià en la prevenció i tractament de malalties. Els probiòtics són bacteris bons que viuen de forma natural en el nostre intestí, i els prebiòtics els ajuden a créixer i a fer la seva funció en el nostre sistema digestiu; però, hi ha molts factors que amenacen l'equilibri de tots dos, com ara una mala alimentació o l'abús d'antibiòtics.

En aquest llibre, escrit per tres grans especialistes en gastroenterologia, trobaràs un senzill programa de vuit passos amb consells per a una nutrició òptima que t'ajudaran a posar-te en forma, aprimar i reduir el risc de càncer i malalties cardíaques. Inclou un pla de menús per 14 dies amb les seves respectives receptes vegetarianes fàcils, delicioses i riques en prebiòtics i probiòtics.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La música és un art infinit, com ho és el silenci i la bulla, i no ho sembla. Habitualment treballem amb dotze notes i pensem totes les combinacions ja s'han donat. Això equivaldria a dir que totes les emocions ja han estat expressades per la música. No està tan clar. Si pensem en músiques més basades en patrons potser sí. Els ritmes són 4/4 o 3/4, i les harmonies són les habituals. Però la música, ja s'ha dit, és un continent molt ample i sempre té parts pendents de cartografiar. 

Un dels cartògrafs -compositor- més curiosos de les últimes dècades és Fred Frith, el guitarrista de la mítica banda Henry Cow. Acabada l'aventura d'aquesta formació, la carrera de Fred Frith no va fer més que eixamplar-se i desenvolupar-se compositivament. Seguir la seva discografia és un viatge que pocs agosarats han recorregut. Però després de passar per la seva música ja no diríem que totes les emocions han estat expressades, que la música parla dels mateixos quatre temes. Només per això, ja li devem molt.

El disc que recomanem (podria ser Gravity, però no està a cap biblioteca) és Traffic Continues. Aquesta música no té ni vint anys. Algú l'ha sentida? Aquí trobem a Fred Frith dirigint l'Ensemble Modern amb l'arpista Zeena Parkins i el músic electrònic Ikue Mori. Tanqueu la llum, no consulteu el mòbil, no mireu Internet. Deixeu que la música us porti de viatge. Si us sentiu extranys, no correu a entretenir-vos. Si us sentiu inquiets, no us tranquilitzeu amb l'Ipad. No us està passant res: és la misteriosa, extranya, inaferrable vida, feta música. 

Més informació:

• Fred Frith a les Biblioteques
• Fred Frith a la Viquipèdia
• Trafic Continues a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

Autorizable.

Autorizada para mayores de 18 años.

Supresiones; acto 2º págs.137, 138, 139.

Ojo al vestuario de No y a los uniformes de los tres guardianes.

Si se considera una protesta contra Dios, supremo legislador, debo prohibirla.

El pueblo se lanza a la lucha armada para liberarse de tanta opresión y abuso. Creo que lo expuesto basta y sobre para poner el veto a esta obra. No autorizable.

Aquestes sentències són només alguns exemples que es poden trobar en aquest llibre de Sharon G.Feldman i Francesc Foguet, dos filòlegs especialistes en la dramatúrgia catalana, que exposen els mecanismes de la censura en el teatre català durant el franquisme. Mitjançant la consulta i l’estudi dels centenars d’expedients que actualment es troben a l’Arxiu General de l’Administració (AGA) d’Alcalà d’Henares, equipament on hi ha gran part dels informes censors del Ministerio de Educación Nacional o del Ministerio Información y Turismo entre d’altres, els autors han volgut recordar el temps de les retallades de tinta blava i vermella que restringia de forma parcial o total la llibertat d’expressió.

A través de la consulta i posterior anàlisi dels informes realitzats pels censors del règim sobre l’obra de quatre dels dramaturgs catalans més importants de l’època, com Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Josep M.Benet i Jornet, el lector pot submergir-se per als anys foscos del franquisme, on la repressió i la censura era la norma general vers tot allò que qüestionava els valors fonamentals de l’Estat.

D’aquesta manera, en el  llibre "Els límits del silenci", es posa de manifest tot l’entramat de control sobre la creació treatral, els actors i els organismes que intervenien, la documentació – informes i sentències -  que es generaven i, conseqüentment,  l’evolució dels mateixos límits en relació als anys més rígids o més flexibles del període històric. A tall d’exemple, quedava totalment prohibit plantejar o justificar el suïcidi, el divorci o adulteri, les perversions sexuals, criticar l’Església Catòlica o els principis fonamentals de l’Estat tal com s’enumeren en les mateixes normes de censura d’aquells anys. Així, una de les múltiples avaluacions dels lectors del règim que fa referència a l’obra "Teatre" (1969) de Manuel de Pedrolo, és aquesta:

Teatro de protesta antirégimen, dentro de la línea de Pedrolo. Emplea un lenguaje simbólico, però se le ve el plumero de inmediato. En las obres denegables no hay posibilidad de efectuar tachaduras, ya que toda la malicia está en el argumento. 

Malgrat les repressions d'idees o de continguts tal com s'aprecia en l'exemple anterior, en la dramatúrgia també es tenia en compte l’ús del llenguatge simbòlic o la mateixa escenografia, traductor o companyia teatral que representava l’obra, ja que el teatre és art i entreteniment, però també pot esdevenir revolucionari i influenciar sobre les masses. En definitiva, com deia l’escriptora Montserrat Roig en una de les seves cites més emblemàtiques, La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, aquesta obra no només té com a objectiu exposar la persecució d’aquelles idees immorals o contraries als valors del règim franquista, sinó que també permet reflexionar sobre el moment actual i qüestionar-nos si encara avui vivim immersos en el control i el silenciament de certes idees o manifestacions incòmodes.

Més informació:

• La Censura al Catàleg de les Biblioteques.
• La Censura-Espanya al Catàleg de les Biblioteques.
• El Teatre Català - S.XX al Catàleg de les Biblioteques.
• Sobre els llibres prohibits al Catàleg de les Biblioteques.

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

L'escenografia és una de les disciplines teatrals més decisives i, per descomptat, «molt més que una pintura de fons amb la qual emmarcar als intèrprets» . Pamela Howard, que ha treballat en més de 200 muntatges al Regne Unit i tothom, explica en aquest llibre les claus de la creació d'un espai escènic: el joc amb l'espai, les pistes visuals que suggereix el text, la investigació i documentació, el color i la composició, el vestuari, la col·laboració amb el director, l'intèrpret i l'espectador. Experta en la creació d'espais escènics en arquitectures no teatrals (una antiga fortalesa i presó a Tessalònica, un cinema abandonat a Belgrad,Què és l'escenografia? no només documenta -amb il·lustracions- la variadíssima experiència de l'autora (de La passió grega de Martinu a La rosa tatuada de Williams), sinó que rendeix tribut als seus mestres i inspiradors: Léon Bakst, Caspar Neher, Robert Planchon...

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Regla obvia nº 2. Nunca empiezes una obra sin una idea”

Potser no és un dels dramaturgs més coneguts pel gran públic a casa nostra, però en canvi és un dels més aclamats i reconeguts a l’àmbit anglosaxó. Alan Ayckbourn és un dels autors britànics contemporanis més representats arreu del món. Ha escrit més de 70 obres i la majoria d’elles s’han representat en els teatres del West End londinenc. 

Alguns dels èxits més importants d’Alan Ayckbourn han estat Absurd Person Singular (Absurds i singulars, representada a Catalunya en diverses ocasions), Bedroom farce, The time of my life (Una taula per a sis), Woman in mind i House & Garden (Casa i Jardí, dues obres que es representen simultàniament en dos teatres, amb els mateixos actors i que es va poder veure l’any 2005 a Reus, sent  tot un èxit!)

El seu és un teatre innovador i de jocs escènics, que sovint recorre al fora de camp on tot allò que no veiem en escena i succeeix simultàniament és tant important com el que ens posa davant dels ulls.  l tot i haver escrit també drama, se’l reconeix sobretot per les seves comèdies que ens parlen de crisi de parella o de lluita de classes, radiografies àcides de la societat. 

En paraules de l’autor, tant l’ofici d’escriptor com el de director de teatre “es recolza en l’espontaneïtat i l’instint” i això l’allunya de la teorització del fet teatral. Per això, Arte y oficio del teatro és una obra eminentment pràctica.

Recomana com escriure una obra de teatre i aconsella com dirigir-la, tot plegat acompanyat d’exemples trets de les seves obres i de les vivències personals i professionals com autor i director. Traça el recorregut des del punt de partida de l’escriptor que té la idea inicial i la desenvolupa, fins a l’objectiu final de la representació que s’assoleix la nit de l’estrena. 

“Regla obvia nº 9. Una obra puede ser demasiado sencilla o demasiado compleja. Si introduces un elemento especialmente complicado, intenta que el resto sea más simple”

Amb un estil àgil, amè i molt divertit explica conceptes clau que ell enumera sota l’epígraf de “Regles òbvies”. I tot i que, aparentment,  pugui semblar que ho són, res més lluny de la realitat. Resulten ser de gran utilitat alhora que plantegen el procés creatiu teatral com un fet de gran complexitat. 

“Regla obvia nº 33. La mejor comedia surge de lo más serio”

Tant si vols escriure teatre com si, com a espectador, vols esbrinar les claus que fan que un text teatral funcioni, no et perdis aquesta lectura!

Més informació: 

• Llibres d’escriptura teatral a les biblioteques

Recomanat per Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona