Los Planetas
Voleu escoltar el so de l’Univers? Voleu escoltar el so de l’ espai? El so dels planetes?
Doncs us convido a gaudir de “Els Planetes”, op. 32 de de Gustav Holst (1874-1934), un compositor anglès amb una àmplia producció per orquestra, cambra, òperes, cor, peces per instruments solistes... etc.
Holst posa música a l’espai, als planetes del nostre sistema solar. L’obra la va compondre entre entre 1914 i 1916, en plena 1a Guerra mundial, la va escriure doncs en un ambient bèl·lic, i això es nota. No s’estrenarà fins el 1918, dos mesos abans de la fi de la guerra, i va tenir un gran èxit.
“Els Palnetes” de Holst és una suite simfònica, formada per set moviments corresponent als 7 planetes que es coneixien fins aleshores: Mart, Venus, Mercuri, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Falta la Terra, i Plutó tampoc hi és ja que no es va descobrir fins el 1930.
A cada planeta, Holst els hi posa un petit subtítol, els hi atribueix una funció, un caràcter, uns estats d’ànim... que quedaran clarament expressats amb la música.
El poema simfònic comença amb Mart, el deu de la guerra, el segueix Venus, la deessa de la Pau, Mercuri, el missatger alat, Júpiter, el deu de l’alegria, Saturn, el deu de la vellesa, Urà el mag i Neptú el místic.
És una música descriptiva, i expressiva que ens relata i ens explica cadascun dels planetes. Una música rica en sonoritats, es creen ambients clarament espaials, immensos , extensos, llunyans. A vegades són espais tranquils, d’altres plens de conflicte, també místics i d’altres molt juganers. Els solos del violí, de l’oboè, la trompa, les flautes, l’arpa...i també tota l’orquestra, van mostrant un espai infinit, ple de vida i moviment.
Una música que serà clarament un referent en el futur per a les músiques de pel·lícules.
Amb Mart sentim la força d’una música potent, per anar a la guerra, a lluitar, enèrgica. Venus contrasta per la calma, la bellesa i tranquil·litat. Mercuri és juganer, ple de moviment, Júpiter és alegria, optimisme, Saturn expressa la tragèdia del final de la vida, Urà, el mag torna amb alegria i força i Neptú ens porta clarament fins el més enllà, l’infinit, els límits , amb un cor que apareix subtilment i ens canta l’espai, l’arpa sona i a poc a poc els instruments van desapareixent deixant les veus soles fent un diminuendo màgic que ens porta a la fi.
Escolteu “Els Palnetes” de Hoslt, no us deixaran indiferents, podreu sentir com voleu per l’espai!
Vigileu! Hi ha moments d’autèntic vertigen. Molts fragments us recordaran a pel·lícules que heu vist, segur.
Més informació:
Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.
