L’obra La Tercera fuga, de la dra­mat­urga i directora Victoria Szpunberg (amb col·laboració del guionista Albert Pijuan), confirma a Szpunberg com una de les veus més sòlides i personals del teatre català contemporani. Un reconeixement que li arriba del públic, que omple les butaques dels seus espectacles i de la crítica, on aquest any 2025 ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, que atorga el Ministeri de Cultura, per L’Imperatiu categòric.

Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el 24 d’abril de 2025, Szpunberg és la primera dona que escriu i dirigeix una obra a la Sala Gran. El text recorre prop de 100 anys de la història dels Szpunberg marcada pels exilis, a través de tres èpoques i escenaris: Ucraïna (anys 20), Buenos Aires (anys 70) i Barcelona (actualitat). Una obra d’abast generacional i històrica, amb un fort component autobiogràfic que transcendeix el relat íntim per convertir-lo en una reflexió universal sobre la fugida com a cicle vital, on fugir no és només escapar-se, és reinventar-se, sobreviure i preservar la memòria un cop canviem de país i, fins i tot, de llengua.

D’aquesta manera, cada fuga és una repetició i alhora una metamorfosi: els personatges canvien de nom i de llengua, però mantenen una mateixa pulsió —la de sobreviure sense perdre la memòria del que s’ha deixat enrere. Un text multilingüe (català, castellà, ucraïnès i argentí), que reflecteix la barreja d’identitats dels personatges i la pèrdua o recuperació de la llengua materna.

A La Tercera fuga, el  llenguatge és viu, natural i alhora poètic, capaç de transitar de l’emoció continguda a la ironia, sense caure en el sentimentalisme. Un humor, discret però constant, que actua com un antídot contra la tragèdia, que recorda que fins i tot en l’exili cal continuar rient per no desaparèixer del tot. Un text profund i ple de bellesa, que consolida a Victoria Szpunberg com una autora imprescindible del nostre temps.

En definitiva, una peça teatral d’abast actual, en un moment històric marcat per nous desplaçaments i crisis d’identitat, que parla de la història, la memòria, del dolor, però també de la persistència, amb una idea poderosa: fugir no és només perdre, sinó continuar.

Més informació:

• Victoria Szpunberg a les biblioteques
• Recomanació: L'Imperatiu categòric

Recomanat per Marta Aliberch. Biblioteca Sibil·la Durfort de Collbató.