"La mort d’un viatjant" d’Arthur Miller (1915-2005) és una de les obres més representatives i emblemàtiques del teatre nord-americà del segle XX. L’obra ens apropa als últims dies de Willy Loman, un venedor sexagenari que ha dedicat tota la seva vida a la feina i a cuidar la seva família. Cansat i superat per les dificultats, la seva feina trontolla i les relacions amb la seva dona i els seus fills Biff i Happy es compliquen. Incapaç d’assumir la realitat, es refugia en els records i queda atrapat en el mite del somni americà que sempre ha perseguit, però que veu com, a poc a poc, s’esvaeix.

Enmig d’aquest desgavell, Willy lluita per trobar sentit a la seva existència i per mantenir la dignitat davant el fracàs, mentre la seva dona Linda es converteix en el seu principal suport. Totalment perdut i convençut que només la seva mort podria salvar la família, Willy decideix suïcidar-se perquè els seus fills puguin cobrar l’assegurança de vida.

"La mort d’un viatjant" és una peça impactant sobre la fragilitat humana i la necessitat d’acceptar els propis límits. Amb un estil que combina realitat i records, Miller construeix una crítica punyent al capitalisme i a la societat de consum, qüestionant els valors tradicionals i la recerca obsessiva de l’èxit a qualsevol preu. L’any 1949 va ser guardonada amb el Premi Pulitzer de Teatre, el Premi Tony a la millor obra l’any 1949, el premi de la crítica a Nova York i la versió televisiva de 1999 que va rebre un Globus d’Or.

L'obra va ser estrenada als EUA al Teatre Morosco de Broadway el 10 de febrer de 1949 sota la dirección d’Elia Kazan. A Catalunya fou representada en català el gener de 2009 amb una versió d'Eduardo Mendoza al Teatre Municipal de Girona i el febrer del mateix any al Teatre Lliure sota la direcció de Mario Gas i un repartiment format per Jordi Boixaderas (Willy), Rosa Renom (Linda), Oriol Vila (Happy) i Pablo Derqui (Biff).

El llibre també inclou el relat curt “Els desarrelats” (“The Misfits”) que es va publicar inicialment a la revista “Esquire” l’any 1957 i posteriorment John Huston va portar al cinema amb un guió escrit pel mateix Arthur Miller sota el nom de “Vides rebels” (1961).

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques