Recomanació. La Traviata
Si n'hi ha una òpera dramàtica que sigui possible de reconèixer pels amants i no amants de l'òpera, aquesta és, sense dubte, La Traviata de Verdi.
Basat en l'obra La Dama de les camèlies, d'Alexandre Dumes, fill, amb llibret de Francesco Maria Piave, que col·laborà amb Verdi en deu obres en total, La Traviata és una de les obres més populars de Verdi, la més representada i la més estimada pel públic. El famós i conegut tema del brindis del primer acte és segurament, una de les peces més escoltades en recitals, concerts i celebracions, la peça més enregistrada i la més difosa.
"La Traviata" / "La Dama de les camèlies", està basada en la vida real de Marie Duplessis, una cortesana de París que va viure a meitat del segle XIX.
A l'òpera de Verdi i Piave, Violeta, cortesana i personatge principal, viu un veritable amor amb Alfredo Germont, jove noble i ric, enamorat fa temps de Violeta. El pare d'Alfredo el cerca per tornar-lo a casa, perquè la vida que porta, aïllat a una casa de camp, amb la prostituta impedeix que la seva germana faci un bon casori. Malgrat que la renúncia a l'amor per part de Violeta li costi la vida, aparta d'ella a Alfredo pel bé de la família Germont, i es sacrifica tornant a la disbauxa i als antics amants. Alfredo ple d'odi i gelós es bat en duel amb l'actual amant de Violeta, el fereix i fuig després d'haver insultat cruelment a Violeta. Fora del país el pare d'Alfredo confessa al seu fill que Violeta l'estima i que ell ha estat la causa de què ella el deixés. Torna a Paris, però ja és tard, Violeta molt malalta de tuberculosi, mor en braços d'Alfredo.
"La Traviata" és una òpera realista, en contra dels arguments i estils històrics que es representaven fins aquell moment en els anys de Verdi: obres històriques, amb ambientació, decorat, i vestits acords a l'època representada com "Nabucco", "Aida", "Rigoletto", "Don Carlo", etc. Amb La Traviata el públic assisteix a la representació d'un saló del segle XIX, amb vestits com els que veu en els seus salons, a un amor prohibit i a la redempció i mort d'una dona que ho sacrifica tot per amor.
A banda del conegudíssim tema del "Brindici" del primer acte, que ja hem esmentat, tota l'òpera està plena de temes de gran força i sensibilitat. Us deixem unes petites mostres per animar-vos a escoltar i veure òpera, un món que si us enganxa, us atraparà per sempre.
Més informació:
- Giuseppe Verdi a les Biblioteques
- La Traviata a les Biblioteques
- Giuseppe Verdi a la Viquipèdia
- "Libiamo ne'lieti calici", el famós brindis del principi de l'obra. Alfredo Krauss (Alfredo) Maria Callas (Violetta). (Lisboa, 1958). Acte I.
- "Amami Alfredo", cant desesperat d'amor i comiat de Violeta, de l'acte II, amb Rolando Villazón, (Alfredo), Anne Netrebko, (Violetta). Acte II.
- "Addio del passato", bellísim cant final de Violeta abans del desenllaç fatal. Versió de Maria Callas (Milà, 1953) / Versió de Montserrat Caballé (Niça,1972)
Recomanat per M José Maya García. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat






