Quan tenia 13 anys, Laurie Halse Anderson (Nova York, 1961) va ser violada. Durant els següents mesos va decidir callar i amagar a tothom el que li havia passat. La seva vida es va aturar en aquell moment convertint-se en un autèntic calvari difícil de suportar. Anys més tard va decidir que havia d’explicar la seva història per tal de superar tot el dolor acumulat. El seu testimoni va quedar plasmat a la novel·la Speak (1999), com ella mateixa explica -molt abans d’Internet, els mòbils i les xarxes socials-. La novel·la va vendre milions d’exemplars i al 2004 va ser adaptada al cinema en una cinta dirigida per Jessica Sharzer i protagonitzada per Kirsten Stewart; no obstant, ni la novel·la ni la pel·lícula tenen la rellevància que adquireix la proposta gràfica feta per la il·lustradora canadenca Emily Carroll (autora de la impactant Cruzando el bosque, Sapristi 2015). 

Cuéntalo és un còmic dibuixat en blancs, negres i grisos, que potencia al màxim els recursos estilístics per endinsar-nos en l’infern de Melinda: una noia de 13 anys que comença un nou curs a l’institut però que en comptes de sentir-se expectant per la novetat que això suposa, tota l’estona busca fugir del seu entorn; fuig de les mirades, dels companys que es burlen d’ella, dels pares que no saben captar que té un problema greu, dels professors amb els que no pot connectar. Quan la vida fa mal, la quotidianitat és simplement insuportable, la Melinda descuida les classes, s’amaga al quartet de la neteja per llegir i dormir perquè té por d’haver de trobar-se pels passadissos al noi que la va agredir aquell mateix estiu. Carroll posa de manifest un domini de la tècnica que fa que la història arribi al lector amb una eloqüent senzillesa, malgrat que és un relat ple de matisos que aprofundeix en emocions difícils d’explicar només amb el text. La bellesa del traç de Carroll aconsegueix expressar amb més força el patiment, la por, la desesperació i la indignació de la seva protagonista.

Un llibre, com s’acostuma a dir, de lectura necessària, de fet a EUA el fan llegir als instituts. En un context com el que vivim en el que es denúncia una agressió sexual cada 8 hores, que tenen lloc casos com La Manada al nostre país o el #MeToo americà, fa que el seu sigui un missatge dolorosament actual. I més enllà de l’obra d’art amb la que el llenguatge artístic del còmic ens el presenti, és una eina tremendament útil pels nostres joves i, per descomptat, per tothom; perquè posa paraules a allò que no se sap explicar, perquè traça un camí tortuós per arribar a algun lloc més lluminós on hi ha esperança i, fins i tot, serveix per conscienciar i educar, per tal de que per fi, en algun moment, es pugui arribar a una solució.

Més informació:

• Laurie Halse Anderson a les Biblioteques
• Laurie Halse Anderson a la Viquipèdia
• Fitxa
• Pàgina web d'Emily Carroll

Recomanat per Mònica Rodríguez. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt.