pv arts escèniques recomanació. Teatre selecte Gente bien
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez 1931), artista polifacètic, va ser per la seva extensa producció pictòrica i literària un referent del món artístic del seu temps. i un dels màxims exponents del Modernisme.
Com a dramaturg va treballar totes les formes teatrals: monòlegs, teatre líric, drama, melodrames, sainets, teatre de titelles i vodevils, i va passar per diverses etapes. Gran renovador, va ser l’introductor a Catalunya de noves formes teatrals que venien d’Europa.
En la seva producció teatral destaquen “L’alegria que passa” (1891), “El jardí abandonat” (1900), “Cigales i formigues” (1901), “Llibertat!” (1901), “L’hèroe” (1903) i la més coneguda, “L’auca del señor Esteve”, que, tot i que inicialment va ser escrita com a novel·la l’any 1907, es va estrenar als escenaris l’any 1917. Paral·lelament, Rusiñol va escriure altres obretes adreçades al divertiment popular com “Gente bien, obra que trobareu en aquest recull publicat per l'editorial Selecta.
“Gente bien” és un sainet en un acte estrenat el 18 d’octubre de 1917 al Teatre Novedades de Barcelona. Des de llavors s’ha convertit en un text recorrent per a moltes companyies de teatre amateurs i d’aficionats per la galeria estrambòtica de personatges i la seva comicitat.
Aquesta sàtira social se’n riu d’una nova burgesia industrial que emergeix a finals del XIX i principis del XX, que s’ha enriquit ràpidament i que, per ser admesa entre els cercles més benestants i per distingir-se, modifica certes pautes de comportament.
Un industrial i la seva esposa reben el títol de comtes. Per celebrar-ho organitzen una festa a la que assistirà el bo i millor de la burgesia catalana. El nou comte creu que aquest canvi d’estatus demana també un canvi d’hàbits i exigirà al servei i a la família que, en públic, s’expressin pomposament i que parlin sempre en castellà, el que provocarà un munt d’equívocs. A més, intentant comportar-se com els de la seva “nova classe”, el comte s’inventarà una amant, fet que provocarà algun que altre desgavell.
Aquest és el text que ha servit de punt de partida a Jordi Milán i Joan Vives i a La Cubana per aixecar l’espectacle “Gente bien, el musical” que es pot veure al Teatre Coliseum, en el que mostren que la necessitat d’aparentar no té data de caducitat.
Més informació:
Recomanat per Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona
