Aquesta novel·la és un cant a les flors i als paisatges autòctons d’Austràlia a través de la vida de la protagonista, l’Alice Hart, des dels 9 als 27 anys.  Perfectament narrada és un viatge a les profunditats del ser humà utilitzant un llenguatge poètic, subtil i sensorial. Cada capítol té el nom d’una flor autòctona i la temàtica de cadascun d’ells versa sobre el significat que tres generacions de dones de la  família de l’Alicie ha donat a cada flor, com per exemple, Prostantera estriada significa ‘Amor abandonat’.

Si llegim una mica sobre la seva autora, Holly Ringland, observem que aquesta novel·la està estretament lligada a la seva biografia. Ringland va créixer lliure i salvatge en el jardí tropical de la seva mare a la costa est d’Austràlia. Als 9 anys va fer un viatge de 2 anys amb la seva família pels Estats Units, vivint en una caravana i visitant diferents parcs nacionals. Amb només 20 anys, va treballar com a guardabosc en una comunitat indígena en el desert occidental d’Austràlia, en el parc nacional Uluṟu-Kata Tjuṯa. Al 2009 es va anar a viure a Anglaterra i al 2011 va obtenir el Màster de Escriptura creativa per a la Universitat de Machester. Al 2018, amb 37 anys, va publicar ‘Les flors perdudes de l’Alice Hart’, la seva primera novel·la que va obtenir el premi  ABI al millor llibre de l’any 2019 en la categoria de ficció.

La novel·la s’inicia explicant la vida d’una nena de nou anys, l’Alice Hart, que viu amb el seus pares en una finca rural d’Austràlia. La casa és un paradís i un infern. El paradís té a veure amb el jardí i amb la seva mare, que obre davant la nena un món de fantasia a través de les flors; l’infern té a veure directament amb el pare, un home violent que maltracta a la seva dona i la seva filla. Després d’un incendi, l’Alice es queda sola i marxa a viure amb la seva àvia paterna, la June, qui dirigeix una plantació de flors en la que acull a dones que han viscut situacions complexes. En l’ambient assossegat de la plantació, l’Alice recupera poc a poc la confiança en sí mateixa mentre es va fent gran i aprèn la cura i el llenguatge de les flors, un temps feliç que es trunca després d’una traïció i una perduda irrecuperable. 

Així, als 27 anys decideix marxar sense dir res i refugiar-se en el desert central on vol començar una nova vida i trobar-se a sí mateixa lluny de la influència de la seva àvia. Allà es trobarà amb l’amor, l’amistat, l’engany i, sobretot, descobrirà els secrets de les dones de la seva família que han marcat l’existència de totes elles, inclosa l’Alice.

Estem davant una novel·la coral de dones que toca temes universals com la violència de gènere, el masclisme, la gelosia, l’amor tòxic, les mentides, les mitges veritats, la sobreprotecció, la traïció, la pèrdua i la culpa, tenint la superació, la supervivència i la solidaritat entre dones com a nexe d’unió entre elles. Escrita en un llenguatge molt proper i poètic,  és especialment encisador la recreació dels ambients que ens transporten als camps de flors autòctones d'Austràlia, al seu perfum, als paratges desèrtics d’Austràlia i a les increïbles postes de sol al parc nacional del Kililpitjara.

Més informació:

• Holly Ringland a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.