La cultura popular és la tradició transmesa de generació en generació, però també és canvi per com evolucionen les coses al llarg del temps. En aquest sentit, els canvis sovint poden ser polèmics, ja que hi ha qui veu positiu “evolucionar” i qui veu que el canvi és una transgressió de la tradició.

Hi ha altres aspectes de la cultura popular actual que poden resultar polèmics: la importació de festes forasteres en detriment de les locals; l’ús o abús dels animals en algunes festes; el gènere i el paper de les dones dins el món festiu; la visibilitat/invisibilitat del col·lectiu LGTBIQ+;  la poca sostenibilitat d’algunes festes; etc.

Pel que fa a les festes “forasteres”,  sovint són importades de la cultura anglosaxona i lligades al consumisme. Per exemple, l’Elf Entremaliat, la nova figura nadalenca importada dels Estats Units, o el Halloween que darrerament ha arraconat la Castanyada. Tanmateix, algunes d’aquestes festes o costums ja formen part de la nostra vida des de fa molt de temps (com ara, l’Arbre de Nadal o el Pare Noel). I altres ja formen part del conjunt de tradicions més o menys arrelades o s’han fet un lloc en el calendari festiu:  l’Any Nou Xinès, el Holi o Festa dels Colors, la Fira d'Abril, el Rocío, la Festa del Xai, l’Oktoberfest, etc.

Si parlem del paper que juguen els animals en moltíssimes festes, ens trobem: bous al carrer, corregudes de braus, les passades de Sant Antoni o Tres Tombs, etc. Els animalistes defensen que cal protegir dels animals i fins defensen també la prohibició d’aquestes festes. En aquest sentit, per exemple, durant la celebració del bicentenari dels Tres Tombs a Barcelona va morir un cavall desplomat, la qual cosa va causar denúncies dels animalistes i que es demanés la prohibició de  la celebració dels Tres Tombs.

Un paper també controvertit és el que tenen les dones dintre de moltes festivitats, sobretot les de caràcter religiós. Per exemple, les portants dels passos o misteris de la Setmana Santa, o la no presència de dones dins el Misteri d’Elx ... A més a més,  en moltes de les festes tenen un paper secundari. Aquest seria el cas del polèmic Alarde d’Hondarríbia (País Basc), on les dones que hi han volgut participar han rebut rebuig i fins i tot agressions físiques.

Un altre col·lectiu que sovint és invisibilitzat és el col·lectiu LGTBIQ. Per exemple, enguany per primer cop el Ball cerdà de la Seu d’Urgell s'obre a parelles del mateix sexe amb la condició que es respecti la indumentària tradicional del ball. Així i tot, s’ha desestimat, de moment, que les persones poguessin vestir segons el sexe amb què s'identifiquen.

Quant a la sostenibilitat, si prenem com a exemple la nostrada festa de Sant Jordi, on cada any importem milers de roses cultivades a l’altra banda del món (l’Equador, Colòmbia, Kenya, Etiòpia, etc.), sembla que tenim un repte en aquest aspecte.

Per acabar, també tenim un repte amb la cultura de la cancel·lació, ja sigui per figures del passat polèmiques (Josep Lluís Ortega Monasterio i l’havanera El meu avi), com pels contes populars tradicionals, etc.