Enguany fa 150 anys de la mort de Hans Christian Andersen, un dels autors més famosos de la literatura infantil pels seus contes, molts dels quals estan inspirats en la tradició nòrdica, i han esdevingut clàssics. Aprofitant l’avinentesa, hem volgut fer un monogràfic en record seu i dels “Andersen” de casa nostra.

En la nostra tradició cultural tenim la sort de comptar des del segle XIX fins ara amb nombrosos reculls de contes fets per folkloristes. Per exemple: Antoni M. Alcover; Joan Amades; Pau Bertran i Bros; Aureli Capmany; Esteve Caseponce; Joan Castelló Guasch; Adelaida Ferré i Gomis; Andreu Ferrer Ginard; Cels Gomis i Mestre; Ester Limorti; Francesc Maspons i Labrós; Artur Quintana; Enric Valor; etc. Sense aquestes persones segurament aquest ric patrimoni hauria caigut en l’oblit, ja que la cultura popular immaterial és una de les baules més febles de la tradició.

Cal dir, però, que hi havia qui tenia escrúpols a l’hora de recollir certs materials i els passava pel filtre ideològic. És el cas de mossèn Alcover, qui no recollia els materials que li semblaven indecents, escatològics, irreverents o anticlericals. El mossèn no va ser l’únic, però. En aquest sentit, Enric Valor també va deixar de recollir algunes rondalles per ser “massa escatològiques”. En canvi,  Pau Bertran i Bros, com a catòlic que era, es queixava de l’ús irreverent que podia fer-se del folklore, però no negà el dret a la grosseria,l a brutícia i l’obscenitat, de ser recollides tot i que va  restringir aquests materials “a col·leccions reservades exclusivament a la coneixença dels savis”.

I d’aquesta narrativa oral passem a la literatura per a infants. Des d'un temps vivim una època de cancel·lació o revisió de molts contes tradicionals, que no es veuen adequats per als infants d’avui en dia. Hi ha noves versions de contes clàssics que ara grinyolen per vehicular valors tradicionals. Serveixi d’exemple les múltiples versions de la Caputxeta. A través d’aquesta evolució es pot veure que el folklore encara participa en la creació de l’imaginari col·lectiu dels infants i que aquests referents compartits han estat reinterpretats al llarg de la història de la literatura infantil segons les preocupacions socials i literàries de cada moment.