És un fet força reconegut que estem vivint un magnífic moment en relació al prestigi social del còmic. També és veritat que ja no es publiquen obres mestres però l'oferta és molt rica i el nivell mitjà és força acceptable. Això ha provocat que, per exemple, ara es parli més que mai dels còmics en diaris de tirada nacional i que, a més, molts escriptors de mitjans més "seriosos" (o això s'hauria pensat abans) com la literatura o la televisió s'hagin apuntat a escriure algun que altra guió de còmic. Aquest és el cas de la Fred Vargas (sí "la", perquè és un dona) que després de ser un dels noms més seguits de la novel·la negra francesa i mundial actual ha fet un parell d'incursions el món de la bande desinée. El primer va ser aquest "Los cuatro ríos" que va il·lustrar Edmond Baudoin. L'elecció del dibuixant és clara: una autora de sèrie negra tant excèntrica com Fred Vargas no podia tenir un dibuixant acadèmic. Necessitava un creador d'atmosferes tant bo com ella mateixa. A més per acabar de donar importància a la col·laboració Vargas va fer que aquest fos un altre cas del carismàtic (encara que dispers) comissari Adamsberg.  Així que no podem queixar-nos del grau d'implicació de l'autora... ni molt menys de la qualitat del producte final. Tan bé sembla que va anar l'experiment que van fer un altre àlbum: El vendedor de estropajos. I que segueixi!

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

Al començament dels anys seixanta, des d'una petita oficina de Madison Avenue, una diminuta empresa anomenada Marvel va presentar un elenc de brillants personatges que es distingien pels seus defectes humans, l'èpica i l'humor intel·ligent. Spiderman, Els 4 Fantàstics, Els Venjadors, La Patrulla-X, Darevill... Aquests herois es van situar aviat en la imaginació de fans, intel·lectuals, artistes i estudiants. Al llarg de mig segle, l'Univers Marvel s'ha alçat com la moderna mitologia dels Estats Units, mentre els seus autors es posicionaven com els profetes d'aquest particular cosmos. El periodista Sean Howe ha bussejat en la història interna de la companyia per explicar-nos la saga editorial que els va donar vida i les persones que han format part d'ella.

«Parlar de Pixar és sinònim de cinema familiar de qualitat. Les seves produccions han aconseguit distingir-se, entre d'altres aspectes, per la solidesa dels seus guions i, sobretot, per un discurs sofisticat, que afavoreix la connexió efectiva amb un públic heterogeni, en què coincideixen nens i adults. Una cosa que ha contribuït a enfortir les bases d'una nova manera d'explicar a través del mitjà animat, i a aconseguir per a aquesta empresa, una marca sense precedents en la història del Setè Art: l'èxit consecutiu de crítica i recaptació de totes les seves pel·lícules [...]. L'objectiu d'aquest llibre no és altre que el de desgranar les claus de l'èxit de Pixar, mitjançant l'estudi de dos factors: la seva cultura empresarial i les persones que han conformat el nucli creatiu de la companyia, durant els seus primers vint anys».

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Una gran sèrie d'intriga basada en fets reals. Volum 1 del còmic "Éráse una vez en Francia".

Orfe, immigrant, ferralla, milionari, col·laboracionista, membre de la resistència. Un criminal per a uns, un heroi per altres. Joseph Joanovici va ser tot això i molt més. La seva història és la d'un home ambigu. Un jueu a la França ocupada de la Segona Guerra Mundial, que va fer la seva fortuna a costa dels nazis. O potser no?

Fabien Nury i Sylvain Vallée s'inspiren en un personatge real per tramar una trepidant història del més pur gènere negre. Amb clares reminiscències a El Padrí, ens regalen un relat d'intrigues, traïció i ambigüitat moral al París dominat per les tropes nazis.

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Toshiko Tomura està considerada com un geni , un modern Da Vinci . Amb poc més de 20 anys , és una actriu de renom internacional , futura arquitecta i està a punt de rebre el premi literari més important del Japó . Les seves activitats es reflecteixen en els titulars dels diaris i inspiren programes de ràdio i televisió . Però aquest geni i aquest rostre angelical amaguen un passat tèrbol i una personalitat inquietant , la d'una perillosa papallona en perpètua metamorfosi .

És probable que Osamu Tezuka sigui més conegut fora del Japó per ser el creador d'Astroboy , però segurament els seus thrillers són les seves millors obres . El llibre dels insectes humans és una de les primeres novel · les gràfiques , destinades a un públic adult , que va escriure i va dibuixar . El seu protagonista , Toshiko , és una solitària dona fatal disposada a que el món li doni tot el que es proposi . La seva capacitat per a la imitació li permet aferrar-se a gent amb talent per extreure'n tot el que li interessa .

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Jerry Siegel i Joe Shuster van crear un heroi social, un protector de la veritat, de la justícia i de l'estil de vida americà, que més tard passaria a transformar-se en una reconeguda marca, en una icona cultural capaç de traspassar les fronteres del novè art. Tot va començar més ràpid que una locomotora al primer número de "Action Comics", i mai més no va parar.

El present llibre, dut a terme pel gran estudiós de Superman a Espanya, Mariano Bayona, analitza tot el que està relacionat amb el personatge, des dels seus inicis fins a l'actualitat, passant pels còmics, pel·lícules o sèries de televisió.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Musashi Miyamoto és un dels grans herois del Japó. Aquest samurai dels segles XVI-XVII és conegut per haver reinventat la forma de lluita dels samurais i, per exemple, se'l considera el creador de la lluita amb dues espases. Per tant, considerat com el millor samurai de tots els temps, és normal que la seva figura s'hagi revisitat moltes vegades en tot tipus de document literari o visual i segur que trobarem més d'un manga basat en la vida i aventures d'aquest personatge.

El més famós i actual de tot és, sense dubte, aquest Vagabond de Takehiko Inoue (que al seu torn es basa en una novel·les escrites per Eiji Yoshikawa). Inoue es va consagrar en el difícil món del manga amb Slam Dunk que, com el seu nom indica, era un còmic sobre el basquet. Un cop finalitzada aquesta obra, la carrera d'Inoue ha transcorregut per terrenys més adults amb Real (un manga sobre discapacitats que juguen a basquet) i aquest Vagabond que presenta una versió molt respetuosa amb la figura de Musashi i amb plena de detalls. En definitiva un manga per gaudir amb calma (té un ritme lent, això no ho negarem) de la mà d'un dels autors més exitosos actuals i que es troba en el millor moment de la seva carrera.

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

SHIELD recluta Clint Barton perquè intercepti un paquet que conté una cinta de vídeo ... Serà així com es converteixi en l'home més buscat, en una trama que el portarà a recórrer el món i que traurà a la llum el seu costat ocult. ¿Creies que això de robar als rics per donar als pobres és exclusiu de Robin Hood? Ojo de Halcón  té alguna cosa a dir sobre això ...

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Panorama és una antologia d'historietes inèdites d'autors representatius del nou còmic espanyol que testifiquen, en paraules de Santiago García, coordinador del volum, "aquest gir en la condició del còmic: de cinema dels pobres a literatura contemporània".

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

És molt el que s'ha escrit sobre el dibuixant de Chicago Daniel Clowes a aquestes alçades, no en va està considerat com un dels millors historietistes dels últims vint-i-cinc anys. Només ens cal un cop d'ull a la seva producció, amb títols ja mítics com Ghost world, o altres tan assenyalats com Como un guante de seda forjado en hierro o Wilson,per a confirmar aquesta percepció.

Però per aquesta ocasió ressenyarem una de les seves últimes obres, Mister Wonderful, on l'habilitat potser més característica d'en Clowes, penetrar en els aspectes més tortuosos de la psique humana, assoleix una maduresa difícil de superar. Complexos d'inferioritat, traumes, inseguretats, obsessions, autocompadiment, però també anhels i desitjos, esperances, tot ho trobarem en aquesta senzilla història, que descriu la cita a cegues on acudeixen en Marshall i la Natalie, dos inadaptats d'edat mitjana.

El còmic, que es presenta en una edició apaïsada i a color, sobta per la seva lucidesa i sinceritat. Tot i la dosi de sarcasme i escepticisme pròpia de l'autor, també destaca la imaginació i l'humor amb què estan tractades les diverses escenes. Sembla com si l'autor apostés veladament per una possibilitat mínima però real de redempció pels seus personatges fatigats, cosa que en el temps que corren no pot deixar de tenir un cert valor.

Més informació:

Bloc de l'autor

Mister Wonderful

Recomanat pel Francesc Pujol. B. Badalona Can Casacuberta

"Has abusat d'uns innocents i no t'ho puc perdonar. Jo, la Marinera Lluna, lluito per l'amor i la justícia. I en el nom de la Lluna…Et castigaré!!!!!!"

A molts de vosaltres aquestes paraules us sonaran. A aquell/es que no, esteu de sort, perquè esteu a punt de descobrir una de les sèries de manga i anime més encantadores de tots els temps. Em refereixo, és clar, a Sailor Moon, també coneguda al nostre país com "Marinera Lluna".

La protagonista de la sèrie és la Usagi Tsukino, una noieta rossa d'ulls blaus que estudia a un institut de secundària qualsevol de Tòquio. La seva vida és la de la típica adolescent, més interessada a jugar a videojocs, atipar-se de gelats o escoltar música que a fer cas dels savis consells de la seva mare. La seva relació és d'amor-odi: la mare vol que la filla posi seny, la filla intenta afirmar la seva independència fent el que li ve de gust. Els resultats acadèmics de la Usagi semblen augurar-li un futur mediocre, però a ella ja li està bé, ja que viu en el present, i aquest present és plàcid. Fins que un bon dia, veu com uns estan maltractant una gateta negra, i el seu bon cor l‘obliga a intervenir i salvar-la. Aquesta trobada accidental serà el principi d'una aventura extraordinària que revolucionarà la vida de la Usagi i la farà madurar de maneres que mai no hauria imaginat.

La gateta, que respon al nom de "Lluna", li revela la veritat sobre la seva herència de guerrera. Sembla que la Usagi no és, malgrat tot, una noia com les altres, sinó una mena de superheroïna que té com a missió ajuntar un grup de lluitadores i trobar la princesa perduda del regne de la Lluna. La Usagi no s'ho vol creure, però la Lluna li adverteix que hi ha una reina malvada anomenada Beryl que també està intentant trobar a la Princesa. Si ho aconsegueix abans que ho facin elles, la farà servir per destruir la Terra. La Usagi respon al desafiament i pren el ceptre màgic que la transformarà en la protectora de la Terra. Només cal pronunciar les paraules màgiques: "regne de la Lluna dóna'm el poder!".

A primer cop d'ull, Sailor Moon sembla una sèrie més de shojoo manga o manga per a noies, més concretament, del subgènere de les magical girls. Aquest es caracteritza per tenir com a protagonistes noies adolescents amb poders màgics que viuen aventures diverses i té el seu origen en la telesèrie americana Embruixada (increïble però cert!). Durant molts anys les sèries adscrites a aquest subgènere van seguir la mateixa fórmula sense desviar-se'n gaire, però Sailor Moon va introduir importants innovacions, fet que la va convertir en un fenomen de masses similar a Bola de Drac d'Akira Toriyama. La primera d'aquestes innovacions va consistir a incorporar elements d'un tipus de programa de televisió, els tokusatsu, programes tipus Power Rangers perquè ens entenguem, on un grup de superherois vestits amb uniformes de diversos colors lluiten contren monstres.

Això va resultar ser tot un encert, ja que, en potenciar les trames d'acció i lluita pròpies del tokusatsu, es va ampliar el públic objectiu de la sèrie, però sense deixar de mantenir el focus en un repartiment majoritàriament femení. Així doncs, als nois els atreien les espectaculars escenes de combat (o els suggerents uniformes de les marineres), i a les noies els elements romàntics, la varietat de personatges i la cura amb què estaven caracteritzats.

L'autora del manga, Naoko Takeuchi, es basà en estereotips per crear a les seves lluitadores (la noia maldestre però de bon cor, la noia forta i decidida, la noia intel·lectual i calmada…) però les va fer evolucionar. Amb el temps van aparèixer personatges trencadors, com les Marineres Urà i Neptú, que mantenen una relació homosexual que va provocar un escàndol quan la sèrie es va estrena als Estats Units. L'homosexualitat femenina no és un tema nou al shojoo, només cal recordar una obra clàssica com La Rosa de Versalles (on es tractava un altre tema recurrent, el del travestisme), però la popularitat de Sailor Moon va fer saltar totes les alarmes. Heroïnes i homosexuals? On s'ha vist això?

Aquest èxit internacional es deu en bona part a la sèrie de televisió o anime, que adapta fidelment la història però s'allunya de l'estètica pròpia del manga, caracteritzada per la hiperestilització de la figura humana, la deixadesa en els fons de les vinyetes o l'abundància de primers plans de personatges. L'anime, d'altra banda, aposta per un estil més cartoon i humorístic, ressaltant els elements de comèdia que ja eren presents a l'original.

No obstant això, la importància de Sailor Moon dins del novè art depassa la seva bona fortuna comercial, ja que va donar conèixer el shojoo arreu del món, atraient un públic femení massiu que havia estat abandonat per la indústria editorial i creant una generació de lectores noves. En algun lloc de la ciutat de Tòquio, la mare de la Usagi somriu satisfeta.

Més informació:

• Sailor Moon a la Viquipèdia
• Sailor Moon channel

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

És curiós el fenomen que es desenvolupa al voltant d'algunes obres que acaben superant el seu objectiu inicial. En el món del còmic això passa relativament sovint gràcies als seus llaços amb altres indústries com l'animació, la televisió o el cinema. El Capità Harlock és un bon exemple del que diem, ja que la seva fama es deu sobretot a l'emissió d'una sèrie d'animació (a Catalunya la va emetre amb força èxit TV3 als anys vuitanta molts anys abans del boom del manga). D'aquesta forma el breu manga de l'especialista en manga espacial Leiji Matsumoto, de només cinc volums i que es va publicar originàriament als anys setanta, només ens va arribar fins l'any 2003 de la mà de Glénat. Tot i els lustres transcorreguts, el manga protagonitzat per aquest idealista antiheroi que vesteix com un antic pirata encara manté tota la seva força. Gràcies sobretot a un estil de dibuix que provoca fascinació en el lector (amb l'Arcàdia com a element més destacat) i a uns guions plens d'humanitat. Això sí, no desespereu si no us acaba d'agradar el final obert del manga. Sempre podeu acabar completant la història amb la mateixa sèrie d'animació, els especials o la propera i espectacular versió per cinema que farà servir animació per ordinador.

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Si li haguessis dit al Gilbert Shelton quan va crear els Freak Brothers l'any 67, que les seves historietes seguirien reeditant-se amb èxit arreu del món gairebé mig segle més tard, segurament t'hauria demanat que li presentessis el teu proveïdor de marihuana. Però el cas és que les peripècies dels tres hippies més famosos del còmic underground han arribat incòlumes fins els nostres dies, una meravella que no podem deixar d'aprofitar, si més no si tenim ganes de passar una estona divertida.

I és que si per alguna cosa destaca aquest còmic és per la simpatia dels seus personatges, els inimitables Frewheelin' Franklin, Phineas Freek, i en Fat Freddy i el seu gat (protagonista per cert de la seva pròpia sèrie, Fat Freddy's Cat), tres hippies amb al·lèrgia a la policia i a treballar, que viuen dels tripijocs que s'empesquen amb tota mena d'estimulants i al·lucinògens que els hagin caigut a les mans (si és que no se'ls han pres abans). Apart d'això, la crítica a l'ordre establert, que no sap d'èpoques ni de modes, com l'altre més que possible raó per què el còmic no hagi perdut vigència en els nostres dies


Més informació:

• Gilbert Shelton a la Wikipedia

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona
 

Blues, whisky, baralles, passions i blues, sobretot blues. Frantz Duchazeau ens porta als orígens del blues de la mà d'en Edward Ray Cochran, de nom artístic Meteor Slim, a través de les seves aventures i desventures als pobles rurals i les ciutats de l'estat de Mississipí on va sorgir el "Delta Blues" als anys trenta.

En Meteor ho ha deixat tot per seguir el seu somni d'arribar a ser un gran cantant de blues, ric i famós... Coneix el genial Robert Johnson , que es converteix en el referent artístic en qui s'emmiralla el jove cantant de caràcter imprevisible. Alcohol, dónes, locals foscos plens de fum, "blues men" de gran talent i vides agitades acompanyaran el Meteor en la seva carrera cap a un destí incert.

L'autor crea una atmosfera fosca i atractiva amb l'ús de la tinta i l'ombrejat, que, juntament amb un guió àgil i senzill, fa que la lectura d'aquest còmic t'atrapi des de la des de la primera pàgina. Per llegir amb acompanyament musical (de blues, és clar).

Més informació:

• Frantz Duchazeau a bedetheque
• Blues a la Viquipèdia
• Robert Johnson a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Districte 5. Terrassa. 

“Los niños del otro lado” o “Les Enfants d'ailleurs” és una sèrie de còmics francesa, obra del guionista Nykko i del dibuixant Bannister. Es començà a publicar l’any 2007 i aquell mateix any el primer volum fou guardonat amb el Premi Joventut de llibres per a nens en el Festival de Còmic de Lió. Dibbuks ha publicat recentment en castellà dos volums en versió Integral “El otro mundo” i “El viejo Gab”.

En el primer volum, “El otro mundo”, s’hi inclouen tres capítols: “El pasaje”, “Las sombras” i “Al amor de las sombras”. La història comença quan els tres amics, en Noe, en Teo i en Máximo, que coneixeran a la neta del difunt Gab, la Rebeca. Tots plegats van a investigar la casa del vell Gab, on hi descobreixen un passatge que els portarà a descobrir un nou món habitat per humans i éssers fantàstics, un món ple d’aventures i perills. Allà trobaran el seu estudi, amb llibres, apunts, esbossos, un gat, un ocell que parla i una màquina molt extranya, que els obrirà el camí a un altre món. Els quatre amics s'endinsaran en una aventura increïble, seguint les pistes que el vell Gab va deixar.

“Los ninos del otro lado” és una història per a nens i joves, on la trama i la narració segueix molt la dinàmica de la literatura infantil i juvenil. A partir d’un viatge a un món fantàstic els infants viuran aventures, moments de terror, instants d’humor i enfortiran els seus lligams d’amistat entre ells i entre nous personatges que aniran apareixent. El primer volum tanca una etapa, però no es concloent, hi ha molts dubtes per resoldre el trencaclosques que faran al lector voler continuar llegint aquesta saga.  

El primer capítol ‘El pasaje', va ser premiat l'any 2007 amb el Premi Joventut al Festival de Còmic de Lyon.

Un còmic ple d’entreteniment amb un dibuix molt amigable, atractiu i simpàtic. De ben segur faran les delícies de qualsevol infant o de qualsevol adult que gaudeixi de la literatura infantil i juvenil. 

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Què hagués estat de Darth Vader, Lord Fosc dels Sith, fidel servent de l'Emperador Palpatine si hagués tingut un paper actiu en la criança del seu fill, Luke Skywalker a l'edat de 4 anys? Com podria reaccionar el personal de "La Estrella de la muerte" si un dia Darth Vader portés al seu fill a la feina?

Darth Vader e hijo és un còmic humorístic que presenta de manera entranyable diverses situacions quotidianes relacionades amb la paternitat. Cada pàgina conté una vinyeta que desenvolupa la relació hipotètica i peculiar d'aquests dos personatges famosos de la franquícia Star Wars, pare i fill, a través d'acudits, adaptant-los a l'univers de la saga fent referència a molts personatges i situacions.

En aquest divertit àlbum Darth Vader és un pare com qualsevol altre; es preocupa perquè el seu fill juga amb la trituradora de deixalles de "La Estrella de la Muerte"; presumeix amb orgull perquè el seu fill hagi rebut la medalla de Yavin, o com Luke tapa els ulls del seu pare obligant-lo a fer servir "La Força" per poder trobar el camí de tornada a casa; passejant i menjant un gelat pels deserts de Tatooine; observant un bantha al zoo; les primeres classes de beisbol per aprendre l'ús de l'espasa làser; a Luke senyalant un Jar Jar Binks, a la botiga de joguines que el seu pare no té cap intenció de comprar...

Les referències a la pel·lícula són moltes però són tan universals que no és necessari ser un fanàtic d'Star Wars per gaudir de la lectura i riure una estona.

Jeffrey Brown és un autor conegut per la seva obra autobiogràfica, Torpe, Inverosímil... Segons l'autor, el seu fill Oscar va jugar un paper important en la gènesi del llibre, fins al punt que no creu que hagués pogut realitzar aquest còmic abans de ser pare. L'autor diu que Star Wars li serveix per connectar amb el seu fill, per tenir-hi una afinitat, cosa que no tenia amb el seu propi pare.

Hi ha altres autors de còmics, com és el cas de Guy Delisle a Guia del mal padre, al quals la paternitat els ha inspirat a escriure i dibuixar sobre la seva faceta familiar. Com ell mateix explicava a la trobada de Clubs de Lectura de Còmics al passat Saló Internacional del Còmic de Barcelona, "enlloc d'observar països observo els meus fills".

Darth Vader e hijo va guanyar un premi Eisner a la millor obra humorística i recentment ha estat publicada al estats units la seva seqüela Vader's Little Princess, amb la princesa Leia com a protagonista. 

Més informació: 

• Booktrailer
• Wallpaper

Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra

Avui en dia, que un còmic americà es tituli Vida y muerte del Capitán Marvel no sorprèn a ningú.

Ara mateix podríem fer una llista de tots els superherois que han mort i han ressuscitat i, malauradament, seria ben llarga. El mal ús d'aquest recurs, matar al protagonista del còmic, ha provocat que cada vegada tingui menys impacte i que fins i tot molesti els lectors. Per sort, això no li treu cap mèrit a aquest còmic que inclou les millors aventures d'un personatge que ha passat a la història precisament per la seva mort . Per començar, des d'un punt de vista històric, la mort del Capità Marvel va ser tot un esdeveniment a la seva època quan els personatges de còmic que morien es podien comptar amb els dits d'una mà i, en teoria, ja no tornaven. A més es va fer d'una forma especial: el personatge no moria al camp de batalla... sinó al llit per una malaltia. Per tant, ja es pot veure que el concepte darrera el còmic era força "especial". L'encarregat de fer-ho va ser Jim Starlin, especialista en còmics de caràcter còsmic, que va fer una de les millors obres de la seva carrera (i dir això del creador de p.e., Dreadstar, és dir molt). Fixeu-vos que ho va fer tant bé que, hores d'ara, el Capità Marvel té l'honor de ser un dels pocs personatges que encara no ha tornat de l'altre món. Per ara.


Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

La dibuixant de còmics iraniana Marjane Satrapi, elogiada per la crítica i pel públic en general i alhora criticada pels integristes pels continguts de la seva obra, es feu famosa en el món del còmic per l'obra Persèpolis.

Publicat originalment en una sèrie de quatre còmics, i editat posteriorment en català i castellà ja en un sol volum i portat al cinema, Persèpolis és un còmic autobiogràfic que descriu la vida de l'autora durant la seva infantesa, adolescència i joventut. El fet que aquests anys coincideixin amb la instauració de la república islàmica de l'Iran després de la caiguda del xa, serveix alhora per reflectir críticament l'integrisme instaurat al país pel nou règim. El fet de ser dona, ser educada a l'estil occidental i pertànyer a una família progressista, fa que l'ideari del règim xoqui encara més amb els pensaments en desenvolupament de l'autora i alhora la faci més reaccionària i convençuda de les seves idees durant els anys que descriu el còmic.

Més informació:

• Entrevista amb Marjane Satrapi
• Persèpolis a la Viquipèdia
• Guia del còmic: Persèpolis

Recomanat per la Bib. del Nord. Sabadell. 

En Buscavidas estem davant d'una altra novel·la gràfica escrita per Christophe Dabitch i il·lustrada per Benjamin Flao, que anteriorment ja havien treballat junts en La línia de fuga (2010) . En aquesta nova obra ens presenten la història d'amistat entre Benito, un gitano de Sevilla i Manuel, un payo que ve del sud de França però amb arrels andaluses. Tots dos personatges ens endinsarant a les profunditats de la cultura gitana, l'amor pel cant i el ball flamenc, recorrent tota mena d'aventures per poder aconseguir un local on actuar i poder compartir el seu art amb el públic, descobrirem que la seva passió pel cant i el ball flamenc els transforma de tal manera que només són capaços de veure i entendre la vida a través d'aquest art. A més, les il·lustracions den Flao ajuden a transmetre tot aquest sentiment i profunditat en el que estan destinats a viure els protagonistes d'aquesta història.

Recomanat per Gisela Planas. Bib. Sud. Sabadell.

Torpedo és una sèrie de còmic escrita per Enrique Sánchez Abulí i dibuixada pel Jordi Bernet apareguda a inicis dels anys 80 a la revista Creepy. Es tracta d'històries curtes situades al Nova York dels anys de la Gran Depressió, que tenen per protagonista un assassí a sou (torpedo, segons l'argot dels baixos fons de l'època) hiperviolent anomenat Luca Torelli, procedent de Sicília.

La sèrie va tenir força popularitat i bones crítiques i s'ha traduït a diversos idiomes, entre els quals el català. L'any 86 va ser premiat al prestigiós Festival d'Angoulême. Les seves històries es van publicar entre altres llocs a Thriller, Comix International, Totem el comix, Co & Co i Viñetas i fins a tot a una revista pròpia Luca Torelli es Torpedo. Podeu accedir a l'obra completa a través dels cinc volums (contenen tres àlbums cadascun) publicats per Glénat el 2004.

El còmic resulta simpàtic, encara que té una dosi de mala bava considerable. Torpedo no té moral alguna i és capaç de qualsevol barbaritat. Un personatge autèntic, sense concessions, que no sempre cau bé ni ho pretén, i que gràcies a la ploma de Sánchez Abulí està proveït, com la resta de personatges, d'un humor negre d'allò més àcid. Respecte al dibuix d'en Bernet, un traç dinàmic i efectiu, propi d'un dels millors dibuixants catalans de tots els temps. En definitiva un clàssic del còmic més bandarra: no apte per a tots els públics!
 

Més informació:

• Fitxa de la sèrie a Tebeosfera

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Manfred Sommer fou un dels millors llapis que ha donat el món del còmic en aquest país. L'autor nascut a Sant Sebastià però afincat a Catalunya, va construir una reputadíssima carrera vertebrada en tres eixos, la il·lustració, la pintura, i el còmic. Malauradament, la seva apasionada vessant d'autor de còmic no s'ha vist mai justament reconeguda, més enllà del consens habitual entre els companys de professió.

La major part de la carrera de Sommer fou en les tant anomenades agències d'il·lustració de l'època. Es en 1981 quan crea el que fou el seu personatge més recordat, el fotògraf de guerra Frank Cappa. Amb aquest personatge, una mena de barreja entre Corto Maltés i Alack Sinner, heroi romàntic, valent, i just, que ha de suportar els sinsabors de la seva posició de corresponsal. Sovint es testimoni de situacions injustes que aniran sempre acompanyades de la seva particular lectura poètica. Realment l'autor va construir un personatge magnífic, real, profund i amb les contradiccions necessàries per fer-lo interessant. En quant a l'execucció es realment genial, donada la sobrada capacitat de l'autor, tant en les històries en blanc i negre com en les de color.

L'edició de EDT reuneix en un sol volum totes les aventures protagonitzades per Cappa, inclosa una inèdita. Una obra mestra, en la seva edició definitiva!
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà
 

Després d'abordar el tema de la paternitat a 'Paul va de pesca' (Astiberri, 2012), Michel Rabagliati s'enfronta ara a 'Paul en Quebec' amb el de la mort i el dol. Roland i Lisette, els sogres de Paul, es muden al Quebec per gaudir de la seva jubilació, però poc temps després, Roland es posa malalt. Aquest cinquè volum publicat en castellà de la sèrie de Paul es converteix en la crònica de la pèrdua d'un ésser estimat. Una història personal i commovedora, en què es perceben els forts vincles que uneixen la família i que permetran superar aquest dur moment. 'Paul al Quebec' també inclou reflexions sobre qüestions polítiques com la independència del Quebec i la desil·lusió col·lectiva que va suposar el referèndum de 1995. També fa referència a l'arribada de les noves tecnologies en la vida de Paul i a totes les incerteses que comportava el pas al segon mil·lenni...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Marianela, jove òrfena i de pobres atributs físics, serveix de guia de Pablo, jove cec de còmoda posició social i bon port, de qui s'enamora. Pau, que només coneixia el món a través de les descripcions que d'ell feia Nela i de les abundants lectures que li fa el seu pare, aviat jura a Nela seu amor. Sota la promesa d'una vida junts, Nela es lliura a la construcció de la més càndida fantasia de viure al seu costat. Un clàssic de Benito Pérez Galdós adaptat al còmic.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Stonefield és un refugi d'escriptors al poble fictici de Ewedown, als afores de Londres. Els propietaris són Beth i el seu marit, Nicholas Hardiman, un escriptor de best-sellers especialitzat en novel·la policíaca. Beth dirigeix el refugi, gestiona totes les necessitats dels autors i fa de secretària del seu marit. La història gira al voltant del retorn de Tamara Drewe al poble on es va criar, la qual després de molts anys s'ha convertit en una atractiva i seductora periodista de la premsa sensacionalista, que després de la mort de sa mare, té la intenció de renovar la casa familiar i posar-la a la venda. La seva reaparició acabarà amb el recés de pau dels escriptors i inspiració per les seves obres i crearà un gran enrenou entre els habitats de la petita població. Tamara no triga en veure's perseguida per tres homes del seu passat, Andy Cobb, el seu "ex" que ha estat contractat per ella per arreglar la casa, Ben Sergeant, el bateria d'una exitosa banda de indie rock, i el mateix Nicholas, crònicament infidel a la seva dona i que vol aprofitar la oportunitat amb la noia del poble que estava enamorada d'ell a l'adolescència.

Posy Simmonds, tal com va fer amb Gemma Bovery, combina la prosa i el còmic a la perfecció, retrata magníficament els personatges i cadascuna de les situacions amb què es veuen entrellaçats  i fa una excel·lent representació satírica de la classe mitjana anglesa.

Tamara Drewe inicialment va ser una tira còmica de sèrie setmanal de 110 capítols a la secció d'opinió del diari The Guardian. La tira es basa en una adaptació moderna de la novel·la del segle XIX de Thomas Hardy Lluny del brogit del món. Al 2010 la història va ser adaptada al cinema de la mà del director Stephen Frears.

Tràiler de la pel·lícula:
 

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Terror al prestatge virtual de còmics! Han arribat Los Muertos vivientes, la sèrie de Robert Kirkman sobre els temibles zombis, cadàvers animats desproveïts de sentiments i emocions, a qui només impulsa una ànsia incontenible per devorar carn humana.

Per desgràcia seva, no és gaire la que els ha quedat a l'abast després de l'apocalipsi, punt on aquesta història comença. Només la d'un grapat de supervivents, conduits per l'inefable agent de policia Rick Grimes, que es veuran avesats a patir una existència dura i cruel únicament per tal de conservar les vides.

De fet, és aquest el tema principal tant del còmic, com de la coneguda sèrie de televisió (The Walking dead), que s'ha originat a partir d'ell: la manera com persones normals i corrents encaren el final del món tal i com el coneixem, i els canvis que experimenten els seus caràcters i les relacions que s'hi estableixen.

A aquest factor psicològic, amb què tothom es pot identificar, cal sumar per entendre l'èxit i la longevitat de la sèrie, la impecable factura tècnica i artística que l'acompanya: un dibuix sobri, en blanc, negre i grisos (excepte les portades), que va començar Tony Moore i que va continuar Charlie Adlard, dos artistes solvents amb experiència sobrada.

Teniu en compte que ja n'hi ha més de cent núm., editats de Los Muertos vivientes, o sigui que qui s'enganxi a la sèrie té força feina per endavant. Per una primera presa de contacte, us recomanem el v. 1, titulat Días pasados (Days gone bye), editat en castellà per Planeta DeAgostini, que inclou els sis primers núm. Pels que vulguin anar "avançant", també poden ser recomanables les edicions integrals, de la mateixa editorial, que inclouen vint-i-quatre núm. cadascuna (són totxos d'unes sis centes pàgines i n'hi ha tres de moment).

Comparar el còmic amb la sèrie de televisió o a l'inrevés és inevitable i no deixa de ser un tema espinós. Val a dir que  els que esperin una reproducció sortiran escaldats, això està més que clar. Hi ha un fil conductor comú indubtable, però la veritat és que cadascuna va per lliure: personatges que apareixen en una ni tan sols surten en l'altra, les relacions entre ells varien,  els que han de morir no es moren i els que s'han de salvar no se salven, etc. En opinió de qui subscriu no cal esquinçar-se les vestidures: les diferències suposen un factor més d'interès i ho fan més divertit quan més xocants resulten.

Més Informació:

The Walking dead (comic series)

Zona negativa

Recomanat per Francesc Pujol. B. Can Casacuberta Badalona

Superman és una icona. No només del món del còmic sinó de tota la cultura pop. És veritat que la seva popularitat no és tan unànime com fa uns anys, sobretot gràcies als còmics publicats en les darreres dècades que no han sabut aprofitar el potencial del personatge. També s'ha de reconèixer que les darrers pel·lícules estrenades no han fet gaire per recuperar el favor del gran públic. Però el personatge té al seu favor que, tothom (bé, més o menys) pot explicar la història de Superman. I tothom (bé, més o menys) sabrà identificar alguns dels elements de les seves històries: el Daily Planet, Lex Luthor, Lois Lane, la kriptonita…

El que no sap "tothom" (i ja ens entenem) és que la història editorial de Superman no ha estat tan estable com podríem pensar en un principi. I és que, de tant en tant, l'editorial DC Comics "reinicia" els seus personatges per fer-los més accessibles a nous públics (la competència, Marvel Comics, també ho fa de tant en tant, però no en un grau tan extrem com ho fa DC). I el volum que us presentem aquí és el fruit d'un d'aquests reinicis. Però no és un reinici qualsevol. Als anys vuitanta John Byrne, era un dels creadors més respectats. Era, si ho podem dir així, l'artista més ben pagat i més seguit pels lectors. I quan John Byrne va agafar les regnes d'un personatge com Superman… Bé, ja podeu suposar que va ser tot un esdeveniment. I la veritat és que no va defraudar. Potser actualment és difícil valorar l'impacte que va tenir aquesta obra en el seu moment. Però encara perdura com una de les millors aproximacions al personatge, sent fidel al microcosmos de Superman (menys Superboy i Kripto, això sí!) i a l'hora aportant aquest punt de modernitat que a vegades li falta al personatge.
 

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Sam va canviant  de mon a mida que s'adorm. Els dos mons son reals, en un es troba davant una catàstrofe que sacseja Seatle, i en l'altre en una rutinària i grisa jornada laboral on no passa res de res. Haurà de descobrir quin dels dos es el seu, si es que n'hi ha algun que ho sigui. El que serà de gran ajut es que el que aprèn en un mon, ho recorda a l'altre.

A mig camí entre El dia de la marmota (Harold Ramis)  i Origen (Christopher Nolan) però sense ser cap de les dos. Un títol plenament original, amb les dosis justes d'intriga, suspens, i fins i tot amor.

Matt Kindt es un autor que de ben segur disfruta sorprenent als lectors, defuig dels encorsetaments amb una originalitat sorprenent i singular, i si algú no ho creu que es llegeixi: Super Spy o La historia secreta del hombre gigante, ambdues publicades per Norma Editorial.

Jo per si de cas, abans d'anar a dormir, aprendria a fer un pont als cotxes.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

"Aquest relat és una ficció. Qualsevol coincidència dels fets narrats amb els de les vostres vides o les dels vostres coneguts és degut al pur atzar (que és un bromista)" E. D.

Lulú és una dona de més de quaranta anys que duu una vida monòtona que no li agrada gens i que un dia de cop i volta el seu destí es capgira, sense premeditar-ho abandona la seva família i comença a caminar sense rumb fix... va trobant persones desconegudes i descobreix que pot sortir-se'n sola, lluny de la seva realitat i de l'avorriment. La història està molt ben escrita, en dos plans (el pla de la pròpia Lulú i el dels seus amics, mentre la recorden) i ploren la pèrdua d'un ésser apreciat.

És una història de solitud i de vellesa però també d'amistat i d'esperança, amb un traç viu i amb uns personatges ben definits, amb moments de tristesa i misteri.

Etienne Davodeau és un prestigiós escriptor i dibuixant de còmics francès que té una bona colla d'obres al catàleg. Les seves històries són realistes amb un punt d'ironia que les fa molt properes. Apart d'aquesta excel·lent història de la Lulú, destaquem "Los Ignorantes", publicat ara fa un any a Ediciones La Cúpula.

La directora Solveig Anspach està preparant una adaptació cinematogràfica i Karin Viard serà l'heroïna, la Lulú. 


Més informació:
 

Pàgina web oficial de d'Etienne DAVODEAU



Trailer de l'adaptació cinematogràfica
 

Recomanat per Glòria Bricollé. Bib. Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia. 

El final de la Civil War va portar bastants conseqüències a l'Univers Marvel. Per posar-vos en antecedents, l'esdeveniment que la va provocar va ser un desastre en el que van morir més de 600 persones a la ciutat de Stamford (Connecticut). El infortuni l'inicià Nitro quan mantenia una batussa amb la superheroïna Namorita i el seu poder va generar una explosió que destruiria tota la ciutat. Aquest fet generà un gran ressentiment públic contra els superherois. A partir de llavors, el Govern dels Estats Units promulgà la "Llei del Registre de Superhumans" que obligava a tots i totes els que posseïen superpoders a desvelar la seva identitat secreta i a treballar per les autoritats. Iron Man, entre altres superherois, va decidir fer costat al Govern, mentre altres com el Capitán América, s'oposaren degut a que consideraven que era un atac directe al seus drets civils.

Com a conseqüència de la Civil War superhumana, els Thunderbolts havien estat finalment aprovats com un programa de reinserció d'antics criminals finançats per Tony Stark (Iron Man). Designats com a defensors oficials de l'estat i dedicats a localitzar superhumans que no acataven el registre, el grup estaria sota la direcció de Norman Osborn (El Duende Verde), curiosament caracteritzat amb la cara de Tomie Lee Jones, i el conformarien els ex superdolents Pájaro Cantor, Piedra Lunar, Veneno, Bullseye, el Hombre Radiactivo, el Espadachín i Penitencia. Assassins sense escrúpols, manipuladors, psicòpates varis i algun que altre totalment fora de control que si servien a la causa, de forma obedient, rebrien el indult.

El còmic que ens ocupa és un volum integral, que recopila la etapa completa del guionista Warren Ellis i el dibuixant Mike Deodato Jr. al capdavant dels Thunderbolts.
L'estada d'Ellis a la sèrie, conegut principalment per la seva feina amb obres com Transmetropolitan o Planetary, va suposar un canvi de rumb radical al plantejament de les històries protagonitzades pels malvats "redimits" de l'Univers Marvel. Ellis desafia els lectors amb una història de reflexió, que ofereix un flux constant d'acció i violència. Ens mostra el costat més fosc i desagradable d'aquests personatges secundaris, vistos com les noves celebritats d'Amèrica; acceptats com herois per la opinió pública, qui resta disposada a creure's el que el govern i els mitjans de comunicació els hi vengui. L'excel·lent treball en el dibuix de Mike Deodato Jr., considerat per a molts una de les seves millors obres, només és una suma de la ombrívola història d'Ellis.


Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona
 

Les coses no van bé a la localitat de triturar. Sally Salinger, esposa de detectiu, té dos fills i un marit fugit a qui sap on. Ara està al capdavant del negoci i la seva especialitat és investigar adulteris i fraus a asseguradores, però l'estrany cas d'Osvaldo Brown, també anomenat el Supervivent, ha començat a treure el son. Osvaldo Brown no té família i és un home comú. Es dedica a tasques de neteja i escriu poemes passats de moda. No té problemes, però fa un temps va rebre un tret a l'orella. Ara el seu major temor és que algú vingui a rematar aquella feina.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Història d'un adolescent que un bon dia descobreix els seus súperpoders. Andy, un xaval de disset anys, descobreix que des que va començar a fumar, posseeix una força increïble. Assessorat pel seu bon amic Louie i armat amb una pistola que desintegra a tot aquell que dispara, Andy tractarà d'esdevenir un autèntic superheroi. Tanmateix, aviat descobrirà que la realitat és molt diferent al que ens expliquen en els còmics.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Jean-Pierre Levaray és l'autor de la novel·la que serveix de base a "Puta fábrica", adaptada pel dibuixant Efix en format de còmic. Levaray la va escriure l'any 2002, inspirant-se en la seva etapa com a obrer. Amb l'edició del llibre va fer-se ràpidament famós a França.

El protagonista de "Puta Fàbrica" és un treballador veterà d'una fàbrica de productes químics. Hi va arribar de jove pensant que seria una feina passatgera i que de seguida progressaria, però al final la realitat va ser ben diferent.

El còmic descriu l'estat d'alienació i frustració de l'obrer en un sistema completament rutinari i sovint perillós. Aquest estat porta als treballadors a organitzar-se en tot un seguit de moviments reivindicatius per millorar les seves condicions de treball.

"Puta fábrica" és en definitiva un còmic de denúncia social, que fixa la seva crítica contra la màquina demolidora de la industrialització i la seva atmosfera opressiva.

Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
 

La Patrulla-X va néixer l'any 63 de la mà dels impagables Stan Lee i Jack Kirby sobre una idea tan suggerent com la dels mutants, posseïdors d'uns gens anòmals que els atorgaven poders increïbles i fabulosos que es manifestaven a edat precoç. Tot i ser un tema d'interès pels adolescents, que podien identificar-se amb uns éssers marcats per la diferència, la sèrie no va tenir prou èxit, i finalment va desaparèixer l'any 70.

Tanmateix, uns anys després la Marvel va reprendre la sèrie decidida a enlairar-la com es mereixia. Per assolir aquest objectiu es va fitxar a Len Wein, com a guionista, i sobretot al dibuixant Dave Cockrum. Entre tots dos van renovar la franquícia de manera espectacular, amb la irrupció de diversos personatges nous o poc desenvolupats fins a la data que, al ser dotats de biografies, personalitats i looks més interessants i atractius, van disparar la popularitat de la sèrie. La posterior entrada en la part artística de l'excepcional guionista Chris Claremont i el grandíssim dibuixant John Byrne no va fer més que reforçar i conferir continuïtat a la col·lecció, fins a convertir-la en el referent indiscutible que representa avui dia dins el món dels superherois.

La imposible Patrulla-X: segunda génesis és el primer tom d'una col·lecció de Panini Comics que pretén recopilar tot el material relatiu a aquesta segona etapa del grup, iniciada el 1975. En concret inclou els primers quatre anys, més alguns continguts addicionals tals com articles, esbossos o portades. Un "totxo" a tot color de 600 p. que té la gràcia de reunir en un sol volum molt material que fins a la data es trobava dispers, difícil de localitzar o, fins i tot en algun cas, no publicat a l'estat espanyol.

Què més dir? Doncs que gaudiu una bona estona amb el feroç Lobezno i les seves urpes d'adamantium, del noble i blindat Coloso, del circumspecte i perpètuament enamorat Cíclope, de la sensual i poderosa Tormenta, de l'entranyable teleportador Rondador Nocturno, de la meravellosa Jean Grey i del seu alter ego, la temible Fènix, del professor Charles Xavier, de Banshee, de la Bèstia, d'Ave de Trueno, de Magneto, de Lilandra i els Guardians de la Galàxia, i de tants i tants altres personatges, principals o secundaris, herois o malvats, que van fer vibrar amb les seves aventures a tota una generació d'amants dels còmics, que sempre guardarem un raconet en els nostres cors reservat per a tots ells.

Més informació sobre la col·lecció:

Panini Comics

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Ara que el món del còmic americà sembla una muntanya russa on les col·leccions canvien de numeració i equip creatiu per moments i les línies argumentals intenten ser cada vegada més espectaculars (fins al punt d'esgotar el sentit de la meravella dels lectors) sembla mentida que fa anys (un bon grapat) una història com la que es narra en aquest volum fos un esdeveniment tant important que de seguida es convertís en una de les aventures més recordades pels fans de The Avengers. És veritat que, en aquella època, l'estructura de les històries era força diferent: la majoria d'autors intentaven crear un univers propi per a cada col·lecció, desenvolupant subtrames i personatges que permetien involucrar als lectors d'una forma molt directa. No és d'estranyar llavors que quan tota aquesta feina desembocava en una gran aventura com "La Guerra Kree-Skrull" els fans la seguissin amb passió.

Però és que l'aventura té tots els elements necessaris per triomfar: tenim en guerra a les dues races alienígenes més famoses de l'Univers Marvel i en mig al grup més poderós de superherois, The Avengers (acompanyats d'un altre personatge de culte: el Capità Marvel). I a més els autors eren de primera fila, amb un guionista tant reconegut com Roy Thomas i uns dibuixants tant espectaculars com Neal Adams o els germans Buscema (John i Sal).

Vaja, que era difícil no fer un gran còmic amb aquest ingredients. I el lector, sens dubte, no pot equivocar-se. Sempre que s'aproximi amb la mentalitat necessària de les obres clàssiques, això sí.

Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès

A l'autor d'aquest còmic culinari, li agraden les cafeteres italianes, els molinets d'alls, les salseres de coure, els cargols farcits del "bistrot de la Tornelle" de Arbois, els ous calentets acabats de sortir del culet de les gallines, menjar cireres directament de l'arbre, (i a qui no?), els tomàquets cor de bou cultivats a l'hort, el café Yirgacheffe de Etiòpia (i sempre sense sucre!), la pasta Martelli, els escamarlans venecians del mercat de Rialto, el "strudel" de pomes del "Ruszwurm de Budapest i la sopa de "Chez Xu" de Lausana. I aquest només ha estat un tast, per a anar fent boca...

Guillaume Long és un jove autor que triomfa a França amb, A boire et à manger, un blog de còmic sobre consells de cuina, al prestigiós Le Monde. Gràcies a aquest ha aconseguit unir les seves dues passions: el còmic i la gastronomia. El seu èxit ha estat tal que porta editats dos còmics i està treballant en un tercer.

A comer y a beber, el primer editat a l'estat espanyol, és un recull del treball que ha fet l'autor a l'edició digital del diari francès. Entre les diferents historietes podem trobar notes, anècdotes, receptes de fins a 3 nivells de dificultat, experiments, trucs, cròniques de menjars a restaurants que agraden a l'autor, inventaris d'estris de cuina de més a menys útils, diaris de viatges a Budapest i Venècia... En definitiva, recomanacions i consells sobre els plaers de la taula. Explicat amb ironia, i a vegades impertinència,  en definitiva, amb sentit de l'humor i amb molt bon gust.

Un llibre que tant poden gaudir els amants del còmic com els amants de la bona cuina. L'autor utilitza un dibuix molt detallista, de línia clara i estil desenfadat, amb colors molt brillants que fan venir la gana. I les ganes de riure!  No us deixarà indiferents i us portarà a una experiència molt apetitosa.

Bon profit!

Facebook de Guillaume Long

Twitter de Guillaume Long

Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Víctor Mora (Barcelona, 1931) és un dels guionistes més importants del nostre país, conegut sobre tot per la sèrie del "Capitán Trueno" dins el món del còmic. És també autor d'una extensa i reconeguda obra literària.

Cap a la meitat de la dècada dels vuitanta l'autor va escriure un seguit d'històries curtes amb motiu dels 50 anys de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes són les que en el 2008 va recuperar l'editorial Glénat, sota el títol de "Tormenta sobre España".

Víctor Mora explica en aquests breus relats la tragèdia quotidiana dels espanyols que van patir la guerra i les heroïcitats anònimes dels soldats. Cada història està il·lustrada per algun dels millors dibuixants del moment: com Annie Goetzinger, Víctor de la Fuente, Tha, entre d'altres, que donen una diversitat enriquidora al conjunt.

Més informació:

Fundació de Víctor Mora


Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
 

Parlar de Seton (Ernest Thompson Seton) es parlar d'humanisme, de zoologia, i de naturalisme. Al llunyà farwest on tot estava encara per conquerir, la natura s'oposa incorruptible a l'home blanc. Si bé, aquest ja havia conquerit les terres al indis indígenes, ara calia conquerir també als animals i sotmetre l'entorn. Aquest, llueix vertebrat en boscos i turons, en vegetació frondosa contraposada a àrides esplanades, on l'amo i senyor es el llop.

Punt de partida de les memòries d'aquest personatge real, l'obra del qual va inspirar la mítica sèrie de dibuixos El bosque de tallac (coneguda popularment com les aventures de Jackie i Nuca).

Els habituals de Taniguchi ja coneixen la seva claredat diàfana alhora de dibuixar contextos amb pocs excessos, amb les línees justes, i si bé es podria parlar que parteix d'una mena de línea clara japonesa, els acabats son més propis d'altres còmics de més acció. De fet tant la descripció basada en la observació con l'acció més visceral tenen cabuda en aquest excel·lent títol.

Imaizumi adapta fenomenalment l'esperit del vell Oest, i en particular els textos del propi Seton, fent-los perfectament digeribles per a totes les edats.

Un plaer de lectura, com no podia ser d'altra manera.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà
 

Desconectados és la darrera obra de Calo, pseudònim del guionista i dibuixant castellonenc Juan Carlos San Román (1972). Consta de dues historietes a color independents entre sí: la primera, que dóna títol al volum, més llarga i completa, tracta sobre una noia russa que a la recerca del nòvio que s'ha fet per internet viatja a l'estat espanyol només per acabar treballant en webcams i xats pornogràfics. La segona historieta s'estructura en capítols curts més o menys consecutius i explica amb un to més còmic les desventures d'un jove a qui ha abandonat la seva núvia. Es tracta d'una nova versió d'un relat publicat anteriorment a la revista-fanzine Idiota y diminuto que ara l'autor ha completat i colorejat.

L'estil del dibuix és net, clar i amable, en la línia francesa de Chaland. Destaca la sensibilitat amb què retrata les noies, que sovint esdevenen protagonistes i que per cert sap dibuixar molt sexys. A banda d'això, el que veurem a Desconectados són personatges reals immersos en situacions quotidianes no exemptes de certa sordidesa, però que gràcies a la naturalitat i l'humor amb què l'autor les presenta, s'aconsegueixen fer properes i simpàtiques.

Un còmic com feia temps que no ens queia a les mans, per passar una bona estona i reflexionar una mica sobre el complex món de les relacions humanes.

Més informació:

Bloc de l'autor

Guia del cómic

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Ja fa uns anys el terror provinent del més llunyà orient (és a dir, del Japó) és va posar de moda i segur que molts de vosaltres recordareu pel·lícules com The Ring (1 i 2) o Dark water que van revolucionar el món del gènere de terror aportant una visió pròpia prou diferent de l'occidental.

El manga tampoc es va escapar d'aquesta moda i, tot i que no en la mateixa mesura, vam veure com a les prestatgeries apareixien alguns títols d'autors tant provocadors com Suehiro Maruo, Hideshi Hino o aquest Junji Ito que va veure publicat el manga Uzumaki on narra la història d'un petit poble japonès que poc a poc veu com els seus habitants comencen a obsessionar-se amb les espirals. Aquesta obsessió arribarà a afectar fins i tot el físic dels habitants del poble que cauen, mai més ben dit, en una espiral d'horror malaltís i surrealista. En mig del malson algunes persones intentaran esbrinar d'on surt aquesta influència.

Amb aquesta obra curta Junji Ito es va donar a conèixer entre el públic occidental que es va rendir al seu dibuix hipnòtic i a la seva retorçada aproximació a l'horror. Compte no us enxampin les espirals!  

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Vosaltres sabeu què és un gronxador, oi? I una màquina d'aire condicionat? I per què serveixen els timbres de les cases?? Sí, és clar, vosaltres sí, però encara que sembli mentida, la Yotsuba no. Les seves veïnes diuen que és una nena "rara" perquè per ella tot és una sorpresa i diu les coses tal com li venen al cap (com que la Fuuka dibuixa malament o que el seu pare es passeja sempre en calçotets per casa).

Fins ara han sortit onze volums d'aquest manga, i en tots ells trobareu les aventures de cada dia d'aquesta nena de cabells verds que segur que us robarà el cor. Les seves entremaliadures porten de cap els adults, però... són tan divertides!

Recomanat per Sílvia Fernández Fernández de la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat. 

Pyongyang és una novel·la gràfica que barreja elements de la historieta costumista, el relat de viatge i l'autobiografia. Relata l'estància de Guy Delisle a Pyongyang, on treballà dos mesos com a supervisor d'una sèrie d'animació francesa en el SEK Studio de Pyongyang.

Pyongyang mostra, a través d'anècdotes i situacions reals amb una mica de sentit de l'humor que serveix de contrapunt davant l'horror de la dictadura, el xoc cultural amb la societat nordcoreana sota el règim polític de Kim Jong-il, un dels més hermètics del món. Durant la seva estada a la capital, a l'autor l'acompanyen un guia i un traductor que estan obligats a controlar els seus moviments.

A més de narrar la seva experiència a la feina encomanada, l'autor descriu les visites a llocs emblemàtics de la ciutat, punts de referència oficials dedicats a l'estat i als seus gloriosos dirigents.

Els evocadors dibuixos a llapis de Delisle són molt adequats per representar un món sense color, crepuscle, on l'Estat ho és tot. L'autor compara Corea del Nord amb el món de la novel·la 1984 de George Orwell i narra la història des del punt de vista d'un viatger, que durant un breu període de temps va viure en una de les societats més tancades del món.

El director cinematogràfic Gore Verbinski serà l'encarregat de portar a la gran pantalla la novel·la gràfica de l'autor canadenc.

Guy Delisle serà un dels convidats de la 31è Saló Internacional del Còmic de Barcelona que es celebrarà de l'11 al 14 d'abril a la Fira de Barcelona. Biblioteques de Barcelona, el Grup de Còmic del COBDC i la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona organitzen una trobada de clubs de lectura de còmic de les biblioteques catalanes amb Guy Delisle dijous, 11 d'abril a les 19h al Saló del Còmic.

Més informació:

Web oficial de l'autor

Web oficial Pyongyang

Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona
 

Hervé Barulea (1947), conegut com a Baru, és un consagrat dibuixant de còmics francès que sent una especial predilecció pels temes de caire social, condicionat sens dubte per haver nascut en una família de classe obrera. Admirador de l'humorista gràfic Reiser, va començar a publicar els seus dibuixos als anys setanta. L'any 2010 el gran premi del saló d'Angoulême reconeix el valor de la seva trajectòria artística.

El còmic "¡A todo volumen, Bruno!" ens parla en part del tema de la immigració, dins una trepidant trama d'intriga. Un antic lladre, ara retirat, rep la proposta de reunir un grup d'homes per robar un furgó ple de diners. Lladre per vocació, crida als seus veterans amics per donar un cop que resulta no ser tan rodó com havien planejat. Mentre, un adolescent africà i traçut futbolista arriba a França sense papers i es veu involucrat sense voler en l'afer del robatori.

El llibre ha estat catalogat com a novel·la negra social. Destaca l'expressivitat del dibuix i la sensibilitat de la narració.
 

Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

En el 2001 la jove Inrevés ediciones, de la mà de Max i Pere Joan publicaven la que aleshores era la gran obra de Julie Doucet, el seu diari de Nova York. Coetània del moviment grunge de Seatle i amb una actitud més aviat punk, l'autora ens explica amb tota sinceritat i amb una gran gosadia les seves primeres experiències a la ciutat dels gratacels, alhora que tracta de fer-se dibuixant de còmics.

L'autora llueix un dibuix del tot gratificantment caòtic i naïf, on no hi ha espais en blanc i les vinyetes estan plenes d'un munt de petits detalls, aixó reflecteix perfectament la seva personalitat i els seus abundants problemes vivencials.

D'un gran esperit crític e inusual capacitat per transcriure sensacions amb dibuixos, signa aquí una gran obra que no en va fou nominada al saló del còmic de Barcelona del 2001 com a millor obra estrangera.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Nicodem, atordit per l'estupidesa del món i per la banalitat del gran circ en què s'ha convertit tot, es retira al desert qual modern anacoreta a la recerca de la tranquil·litat necessària per retrobar amb ell mateix. Però ni en el més remot racó del desert es podrà lliurar de les distraccions del món contemporani.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Joe Sacco (1960) ha caracteritzat la seva obra amb un estil que fusiona el periodisme i el còmic amb l'objectiu de denunciar la vulneració dels drets humans arreu del món. Són cròniques sobre el terreny que es basen en el seu propi testimoniatge (apareix ell mateix dibuixat), i que inclouen entrevistes a les víctimes, descripció de les condicions de vida que pateixen, i ressenyes dels fets històrics més significatius. Tot i que Sacco no es considera objectiu (però sí honest), té la paciència d'oferir tots els punts de vista d'un conflicte. El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis,com l'American Book Awards l'any 96.

 Reportajes (2012) es troba en aquesta línia. No és una novetat, perquè recull treballs de l'autor realitzats durant els últims catorze anys, però això mateix ens facilita una panoràmica de la seva carrera, que sorprèn per la diversitat geogràfica de les seves cròniques. L'obra alterna temes ja abordats en treballs publicats anteriorment, com el conflicte entre palestins i israelians o els crims de guerra comesos a la guerra de Bòsnia, amb capítols que exposen la situació desesperada de les dones txetxenes als camps de refugiats d'Ingushètia, la immigració africana a Malta, el paper de les tropes ianquis a Iraq, i les condicions d'extrema pobresa en què viuen els membres de la casta dels intocables a l'índia.

Potser amb un excés de text en alguns passatges, produït per l'esforç de síntesi a què obliga la historieta curta, Reportajes ofereix d'altra banda un dibuix que recorda per moments al millor còmic underground, a més d'un seguit de reportatges compromesos sobre calamitats oblidades que Sacco aborda des d'una òptica diferent.

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

El còmic es divideix en tres històries que transcorren en tres festes. La primera d'elles defineix molt bé el títol de l'obra quan en Gary convida als antics amics d'escola a un sopar al seu apartament i aquests accepten la invitació pensant que el popular Robbie hi serà. Quan se n'adonen que no vindrà, la festa comença a decaure i fa que tots sentin que estan en un lloc on no desitjaríen estar. 

Els personatges icònics acostumen a tenir un problema important: són un valuós patrimoni (econòmic) de les editorials i això fa que es limiti la llibertat dels autors que hi treballen a l'hora de desenvolupar-los. O al menys això és el que acostuma a passar dins de les col·leccions regulars de personatges com Spiderman, Superman o Batman. Però, per una altra banda, sempre existeix la necessitat dels lectors de llegir noves aventures dels seus herois favorits i, per una altra, hi ha un bon grapat d'autors desitjosos de treballar (encara que sigui en un projecte curt) amb uns personatges que també els van marcar quan eren lectors. Com es lliga això?

Doncs amb projectes com aquest, Batman año 100, que va produir la sempre interessant ment (i mà) de Paul Pope, un dels autors independents més interessants del panorama nord-americà. Algú que hagi llegit algunes de les seves obres com Heavy Liquid o 100% ja pot imaginar que la versió de Batman d'aquest autor serà, com a mínim, original: un Batman futurista es veu assetjat per les forces de l'ordre mentre intenta resoldre l'assassinat d'un agent federal. La sèrie va guanyar dos premis Eisner el 2007 com a "Millor sèrie limitada" i "Millor escriptor/artista".


Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Parsua Bashi  és una dissenyadora iraní que l'any 2009 va publicar a Espanya les seves experiències com a dona a l'Iran i a Europa, seguint en aquest sentit les passes de Marjane Satrapi i la seva "Persèpolis".

"Nylon Road" és un llarg diàleg entre l'autora ja madura i totes les dones que ha estat al llarg de la seva vida: l'adolescent filla d'una família acomodada que viu les privacions de la guerra Iran-Irak; la Parsua universitària, simpatitzant dels moviments d'esquerres; la Parsua que veu com tota la joventut d'Iran emigra a Europa per escapolir-se de la duresa de l'Ayatolá Jomeini, etc.

El llibre és a més un retrat de la realitat política de l'Iran i d'Occident: denuncia per una banda l'ús abusiu de la religió per part dels règims dictatorials; i per una altra realitza una subtil crítica als països capitalistes, quan fan ús dels dogmes del mercat i l'estètica.

Més informació: al web sobre l'autora.


Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

Corria l'any 2006, quan l'editor Fulgéncio Pimentel ens va sorprendre a tots amb l'excel·lent edició d'aquest àlbum, que a més es la primera aparició de Paul al nostre país. Desprès vindria Paul en el campo, i el relleu d'Astiberri editant Paul se muda, Paul va de pesca, i la recent Paul en Quebec.

Michel Rabagliati ens presenta el seu jove alter ego per explicar-nos unes típiques històries iniciàtiques, en les que el protagonista se'n va a fer de monitor en uns campaments d'estiu. El secret es que el to amable i delicat de la narració, expressat amb una gran capacitat artística i una sensibilitat exquisida composen un fresc extraordinari on el lector es podrà perdre i empatitzar amb els personatges recordant vells temps, i sinó inventant-los.

El dibuix en blanc i negre, senzill i net serveix de marca inconfusible de la obra d'aquest autor canadencs que ha anat recollint tot tipus de premis per la seva obra. Un reconeixement just i merescut.

Ull! Si us agrada el primer, us els haureu de llegit tots. Paraula.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà

Guy Delisle és un autor de còmics canadenc que ha aprofitat les seves circumstàncies personals, que l'han dut a viure temporalment en diversos països conflictius, per a especialitzar-se en una mena de novel·la gràfica diríem "document", on ens explica les peculiaritats i contradiccions d'aquests indrets a través de l'experiència pròpia.

Shenzhen (2001), Pyongyang (2003) i Crónicas birmanas (2007), tots ells publicats per Astiberri, són exponents recomanables d'aquestes singulars cròniques socials i autobiogràfiques, però potser és a Crónicas de Jerusalén (2011) on Delisle assoleix el seu millor nivell, com així ho va reconèixer el Saló Internacional del Còmic d'Angoulême al concedir-li l'any passat el Premi al Millor Àlbum.

En aquesta ocasió, l'autor posa el punt de mira sobre una realitat esfereïdora, com és la que es viu a Palestina en l'actualitat, a la qual el món sembla haver donat l'esquena. A través d'un seguit d'anècdotes curtes i directes de la vida quotidiana i com qui no vol la cosa, Delisle descriu exhaustivament l'estat policial israelià, els assentaments il·legals, la intolerància religiosa i l'opressió del poble palestí. El que més destaca però, és que aconsegueix fer-ho sense prendre en cap moment  partit o emetre una opinió política, tot i ser el protagonista de la història. Fins i tot el dibuix "enganya": un traç molt senzill que no obstant això posseeix en algunes vinyetes tota la intensitat del llenguatge del còmic. No us el perdeu!
 

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona