Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

Romain Gary: 100 anys del seu naixement 

Romain Gary

Enguany se commemora el centenari del naixement de l'escriptor francès d'origen jueu Roman Kacew (Vílnius, 8 d'abril de 1914 – París, 2 de desembre de 1980). Estudià al Liceu francès de Niça, on obtingué premis literaris, i acabà cursant dret a Aix-en-Provence. Va ser cridat per fer el servei militar a París, aleshores va publicar les seves primeres novel·les al setmanari dretà Gringoire. Aquest és un fet curiós, un jueu publicant en un diari antisemita, sent un bon exemple del caràcter camaleònic de l'escriptor. Aquesta personalitat el va dur, anys després, a inventar-se un personatge per poder presentar-se al premi Goncourt amb el nom d'Émile Ajar i acabar sent l'únic escriptor premiat dos cops. Tot un murri...

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser cridat a files i, malgrat la rendició francesa, va decidir d'unir-se a la lluita comandada pel general De Gaulle; va emprendre, aleshores, una autèntica odissea que el va dur fins a Anglaterra, passant per Àfrica, per poder unir-se a l'exèrcit de l'aviació britànica. La guerra va tocar-lo especialment, doncs li van matar el pare al camp d'extermini d'Auschwitz; en aquesta època, a més, la mare va morir per càncer, motiu pel qual, des d'aleshores es va fer dir Gary, el nom artístic que feia servir la mare de joveneta. Va ser precisament ella, quan Gary era tan sols un noiet amb somnis d'adolescent, que va encoratjar-lo a escollir un nom d'artista per poder fer-se un lloc entre els escriptors francesos. I prou que va aconseguir-ho...

Durant la guerra va escriure la novel·la Éducation européenne, premi de la crítica francesa de l'any 1945; la temàtica és bèl·lica, com força novel·les posteriors on tractarà temes com el genocidi nazi o la resistència popular. El protagonista d'Educació europea és un noiet anomenat Janek que s'uneix als partisans en la lluita contra l'exèrcit alemany; la novel·la és ambientada, curiosament, a la ciutat natal de l'autor, l'antiga Wilno polonesa. Serveixi com a exemple, doncs, de la força que tenen les experiències viscudes en la creació literària.

Acabada la guerra, Gary va entrar al cos diplomàtic francès, servint el seu país arreu del món, fins i tot a les Nacions Unides. També va consolidar la seva carrera d'escriptor, la notorietat de la qual va créixer en obtenir el premi Goncourt l'any1956 per la novel·la Les racines du ciel; tracta sobre el genocidi vers els elefants africans, sent adaptada al cinema per John Houston amb el nom de The roots of heaven. Gary fou un cineasta, a banda de les novel·les adaptades al cinema, va ser guionista, actor i director. Un tot terreny, vaja...

La seva relació amb el cinema aniria més enllà que la estrictament professional, doncs va ser el marit en segones núpcies de l'actriu nordamericana Jean Seberg, amb qui va tenir un fill, Diego Gary. La relació va ser turmentosa, fins al punt d'empènyer l'escriptor a cometre suïcidi; això va ser l'any 1980, un poc després que la seva muller morís en estranyes circumstàncies. Gary va matar-se a casa seva, amb la pistola que va fer servir durant la guerra. 

Bibliografia destacada:

El Bosque del odio
El Bosque del odio
 
Europa
Europa
 
Lady L.
Lady L. 
 
La Promesa del alba
 La Promesa del alba
 

La Tormenta
La Tormenta
 
La Vida al davant
La Vida al davant
 
La Vida ante sí
La Vida ante sí 
 


 

 

  Recursos

 Webs interessants:

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►