Múrries

Sabeu que tenen en comú la poetessa Sappho, les abadesses Kassia i Heloïse, la noble castellana Sancha, la compositora Leonora de Florència i l’artista Maddalena Casulana? doncs que totes elles són “múrries”. Segons el diccionari de la llengua catalana (IEC) “múrries” són les dones sagaces, astutes, picardioses i hàbils per a aconseguir allò que pretenen. Aquest és un llibre que ens explica la història de la música des del punt de vista d’aquestes “múrries”, aquestes dones que van existir i que van protagonitzar moments únics creant música en l’època que els hi va tocar de viure. Les “Múrries” van ser dones espanyoles, franceses, italianes i occitanes; això sí, totes eren nobles. Ja sigui cortesanes italianes, compositores i llibretistes franceses o també pedagogues catalanes i espanyoles. Van ser dones súper conegudes a la seva època, tot i que les monges anaven més per la seva banda. Narcisa Freixes, Lluïsa Casagemas, Carme Karr i Maddalena Lombardini eren persones que entraven dins l’establishment, perquè estrenaven les seves obres als llocs populars. Segons l’autora, en general, ens costa d’entendre com vivien les monges, les trobadores o les altres senyores que menciona el llibre, perquè sempre ens han explicat que les dones no composaven “música gran”, és a dir, que no fos de cambra, i que tenien prohibides fer totes aquestes feines. A la Revolució Francesa, per exemple, hi havia directores de grans teatres d’òpera, compositores d’òperes i llibretistes d’òpera reconegudes que treballaven i vivien d’això fins que es morien però ho desconeixem perquè no ens n’han parlat mai d’elles. Ens diu Mar Medinyà: “aquest és un llibre necessari, ja que parla de les dones europees creadores de la música. Elles són les autèntiques protagonistes de la història de la música occidental. No hi ha gaire feina feta últimament amb la musicologia. Quasi tots els llibres que jo he fet servir per documentar-me són dels anys 70 i dels 80, i alguns dels 90, però ja està, no hi ha res més”. El llibre s’acompanya d’uns quants codis QR que fan que es pugui anar escoltant la música a mesura que vas llegint els seus capítols:     Més informació: Mar Medinyà Barnadàs a les Biblioteques Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Las Herederas de la Singer

Des que l’any 2019 Ana Lena Rivera (Oviedo,1972) va saltar al panorama editorial amb “Lo que callan los muertos” -guardonada amb el XXIX Premi Torrente Ballester de Novel·la- l’autora canvia el món detectivesc i de les finances per un relat de dones en primera persona. “Las Herederas de la Singer” (2022) conté un llenguatge clar i una trama captivadora que manté al lector enganxat a les pàgines del llibre. Es tracta d’un llibre amb personatges amb els quals és fàcil empatitzar i ple de moments emocionants. És la història de quatre generacions de dones i un secret que persegueix a la família. Dones en majúscula, dones amb caràcter, dones amb unes complicades circumstàncies vitals. Unes vides que no deixaran a ningú indiferent. Si us interessa la història del segle XX, aquesta novel·la us agradarà. Si valoreu els relats quotidians en femení, aquesta novel·la us atraparà. Si la solidaritat i el respecte toquen la vostra sensibilitat, de ben segur que en gaudireu. Més informació: Ana Lena Rivera a les Biblioteques Ana Lena Rivera a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. de Ponent. Sabadell. 

Els Nens són reis

Delphine de Vigan és una escriptora, guionista i directora francesa nascuda el 1966. La seva passió per la literatura la va portar a fer Estudis avançats en Ciències de la Informació i la Comunicació a la Universitat de la Sorbona, i després de treballar durant un temps en un institut va decidir seguir el seu somni i començar a escriure. La seva primera novel·la, Els dies sense fam, es publica el 2001 sota pseudònim. L’escriptora tracta el tema de l’anorèxia des de la seva pròpia experiència. El 2007 publica el seu primer èxit, No i jo, que posteriorment serà portat al cinema per Zabout Breitman, així com Basada en hechos reales (2015), en aquest cas per Roman Polanski. Des de llavors, els seus llibres tracten sovint temes com els abusos i els maltractaments a què són sotmesos els infants i els joves.  Aquest és el cas d’Els nens són reis. La Mélanie Diore, obsessionada amb la fama, addicta als realities, exigent i manipuladora, decideix crear un canal a You Tube, Happy Esbarjo, on exhibeix la vida dels seus fills, Kimmy i Sammy, de 2 i 6 anys respectivament. Ràpidament té milions de subscriptors i multituds de contractes amb marques comercials de tot tipus per promocionar els seus productes. Els beneficis econòmics del canal són també milionaris. El novembre de 2019 la Kimmy desapareix. La investigació dels fets ens va desvelant les circumstàncies familiars que envolten la vida de la nena: el temps que destinen a les gravacions, les exigències de la Mélanie, les agressions que pateixen per part d’altres nens, i les repercussions de l’ús d’unes tecnologies no regulades legalment. La nena reapareix 8 dies després i les investigacions, encapçalades per la Clara Roussel de la Brigada Criminal, finalitzen. Les vides de la Kimmy i del Sammy i de l’investigadora es tornen a trobar dotze anys després, al 2031. Perquè malgrat que “cal superar els obstacles i no mirar enrere”, com diu la Mélanie, la Kimmy i el Sammy no aconsegueixen desempallegar-se de ser objecte de la mirada aliena, ni del sofriment indescriptible patit durant la infantesa. L’explotació comercial del nens a les xarxes, el consum com a motor de la felicitat, l’ús i abús de les xarxes socials o la necessitat d’aprovació i reconeixement dels altres són alguns dels temes que giren al voltant d’aquest interessant thriller policíac.   Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Enllaç al programa Página 2: entrevista amb l'escriptora al respecte del seu llibre Basado en hechos reales Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell. 

Boscúria

“Boscúria” és el segon disc de Voraigua, el duet musical format per Muntsa Moral, a la veu i Paul Perera, al piano. A través de poesies i tradicions populars, el disc s’impregna de la natura en tota la seva esplendor. Format per 10 cançons, el disc és una fusió entre les ombres i la llum del bosc. Hi seguim trobant poesia, tradició popular i molta natura. Tots dos músics ens volen transmetre que les fogueres ens faran de refugi i la serenor del mar ens abraçarà, tal i com podeu veure en el videoclip “Marees”, una de les cançons incloses dins d’aquest nou treball.     Muntsa Moral i Paul Perera ens volen fer saber que aquest paisatge sonor és una invitació a passejar per l’alegria i per l’expectació de tot allò que és a punt de passar. Per exemple: passarà el foc, el naixement d’un ocell, l’amor, la pèrdua, i també passarà la verdor que floreix sobre la solitud i l'enyorança. Es tracta d’un disc que consolida el gènere silvestre del duo i manté l’essència que va captivar als oients amb l’anterior treball, “Meandres” (Segell Microscopi, 2022). Si voleu escoltar la música de Voraigua en directe, no us perdeu la presentació del disc “Boscúria” que tindrà lloc el dissabte 27 de gener, a les 12 del migdia, a la Biblioteca Central de Terrassa, dins del cicle dels aperitius musicals. Per anar-vos endinsant al bosc i beure de l’aigua i l’olor de la natura, us deixem amb aquesta playlist que conté tots els temes del disc:     Més informació: Voraigua a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

El Círculo de los blasfemos

Alberto Prunetti (Piombino, 1973) és un escriptor i traductor italià, autor d'una trilogia sobre la classe obrera. Amb el primer lliurament, Amianto: una història obrera (2012), va ser finalista dels premis Pozzale Luigi Russo i Chianti Narrativa, va aconseguir el Premi Especial del Jurat Grotte della Gurfa i el Premi a l'Escriptor Toscà de l'Any (2013). Amb la segona, 108 metres: a new working class hero (2018), va obtenir el Premi Ultima Frontiera i va ser finalista del Biella Letteratura i Indústria. Des del 2018 dirigeix la col·lecció Working Class d'Edizioni Alegre. La seva obra ha estat traduïda al francès, espanyol, català, grec i anglès. Aquesta comèdia obrera parodia la Divina Comèdia. En Renato, el protagonista, en vida va ser soldador de les grans siderúrgies del nord d’Itàlia, ara que és mort, és l’encarregat del manteniment de les calderes a l’infern, feina que comparada amb la de la fàbrica on va treballar tota la vida li sembla un joc de nens. I allà el tenim, amb molts altres condemnats -entre ells Dante-, reajustant els cercles de l’infern: hi ha el cercle pels fluixos que mai han treballat, un cercle pels de Pisa, un pels blasfems com ell... Per sort, ha negociat un bon conveni: bicicleta, vi, pasta en quantitats ingents i un bar on poder seguir els partits de futbol.  Dante li té una mica de por al Renato (sense Virgili que el porti no és fàcil anar per l'infern), té por que l’obligui a deixar la ploma i el posi a treballar, és un inútil amb les vàlvules i els compressors i les radials. Però supera la por i l’empaita constantment buscant inspiració per la seva poesia: “Oh, gran metalista del mundo inferior, cómo pintar en mis versos tus sumas virtudes y tu mal humor?” Afortunadament el Renato té un altre amic, un tan dur i aspre com ell, que no és altre que l’actor Steve McQueen. El Renato i l’Steve tenen un mateix sentit de la justícia: Déu perdona, ells no. Homes d’acció com són, tenen un pla... El comentari: El llibre és molt emotiu, l’autor explica aquesta història a la seva filla perquè la memòria obrera no es perdi ni s’idealitzi. El Renato era el pare de Prunetti, va morir a causa de l’exposició a l’amiant. Al llibre hi ha un cercle que Virgili no va ensenyar a Dante: el cercle invisible, el cercle dels obrers morts en accident laboral. Invisibles en vida i després. Però la novel·la no és cap drama, i les històries, malgrat la seva rudesa, estan tractades amb tendresa. Els proletaris no estan descrits com a víctimes penoses, ben al contrari, les seves anècdotes són alegres, les seves maneres de relacionar-se i d’estar al món tenen una èpica molt particular, amb molt d’enginy i humor. Reinterpretant el vell lema, si no hi ha sentit de l'humor, no és la meva revolució. Més informació: Alberto Prunetti a les Biblioteques Alberto Prunetti a la Viquipèdia Blog Recomanat per Montse Cots. Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

Sempre hem viscut al castell

La jove Merricat Blackwood, la seva germana gran Constance i el seu tiet gran Julian viuen a una mansió senyorial atrotinada  aïllats del poble i dels seus veïns. Quan vivien els pares eren els bons temps. Ara però, el tiet està malalt, la casa es cau a trossos i quan la Merricat surt a comprar els carrers del poble s’omplen de xafarderies. La casa és el seu refugi, on poden ser elles mateixes i, alhora, la seva presó. Un relat de terror íntim on la protagonista, la Merricat, ens parla en primera persona d'allò tan terrible que va passar fa uns anys, quan els pares van patir un greu accident, quan tota la seva vida es va desmuntar. Encara que, si llegim entre línies, potser les coses no són el que semblen. Escrit al 1965 per la Shirley Jackson, una escriptora americana, només  tres anys abans de morir d'un infart per la seva mala salut. Se la considera en l'actualitat precursora del gènere de terror domèstic, sense monstres ni ensurts. Grans referents del terror i del gènere fantàstic, com Neil Gaiman i Stephen King l'estan reivindicant com a figura precursora i destacada d'aquest gènere que té tants adeptes. Més informació: Shirley Jackson a les Biblioteques Shirley Jackson a la Viquipèdia Trailer de la pel·lícula Ressenya Recomanat per Eva M. Jiménez Romero. Bib. La Serra. Sabadell. 

La febre dels cromos

La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d'esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí ha dedicat anys d'investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques. Seguint l'estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sintiéndolo mucho

“Sintiéndolo mucho” és la cançó que Sabina i Leiva han creat pel documental de Fernando León de Aranoa i que va ser premiada amb un Goya com a millor cançó original.    “Tengo un problema con el tipo del bombín que se sube al escenario”— i segueix Sabina: “El bombín es un homenaje al cine mudo de Charles Chaplin y de Buster Keaton pero también a mis 7 años que viví en Londres, donde podía ver a los diputados ir a trabajar trajeados en bombín y en bicicleta”. I encara afegeix: “El bombín es para separar el tipo que se sube al escenario del que se va a tomar copas en la calle”. Amb aquestes frases comença el documental “Sintiéndolo mucho” on Aranoa despulla a Sabina de tot artifici ja que podem veure’l en estat pur, a casa seva, en la intimitat. És una aproximació molt personal a la vida de l’artista d’Úbeda que no se sent ni amb un cos ni amb una ànima de 70 anys. “Yo creo que he pasado de la adolescencia a la vejez sin rozar la madurez”-  i segueix: “siempre me propuse envejecer sin dignidad”. “Sintiéndolo mucho” es un documental que fa un repàs a la seva trajectòria musical però des de la vessant més íntima i personal, amb Jimena, la seva parella actual, que l’acompanya en cadascun dels seus concerts, i viatges a Mèxic, país de tantíssims bons records per a tots dos.   Quan Sabina surt a l’escenari, encara avui dia, té por, aquella por escènica que fa que es senti incòmode, inquiet i molt nerviós. I ens confessa que no ha aconseguit superar-la, malgrat ja porta més de 50 anys actuant en públic. Tot són nervis que li vénen a l’estòmac, com li passava a Joan Baez. Ens confessa que l’hora abans del concert és la pitjor, no hauria d’existir.  Al documental hi apareixen persones molt lligades a ell professionalment parlant, com Joan Manuel Serrat. Aquí els podeu veure al concert del Wizink Center de Madrid, del passat febrer de 2020, i durant el qual Sabina va tenir un accident, caient de l’escenari. Tot anava rodat amb Serrat, tal i com es veu en aquest trosset del concert amb la cançó “Cantares”:   Sabina diu de Serrat que és una barreja de persona encantadora i rígida. La complicitat entre tots dos és ben visible al documental a través de les mirades, gestos i paraules que s’intercanvien tot sovint. El mateix passa amb els músics Pancho Varona, Benjamín Prado i Leiva. I és que la música de Sabina no es pot entendre sense parlar de Mèxic, i sobretot de José Alfredo Jiménez, creador de cançons populars mexicanes com “El Rey”.   Sabina alaba la seva figura i reconeix que ha intentat aprendre tot el que ha pogut de Mèxic, d’Argentina i d’Uruguai. I que les seves lletres de les cançons beuen d’històries viscudes per personatges del carrer, que veuen la vida passar a ritme de tango. Ens confessa: “hay un libro argentino que sostiene que todas mis canciones son tangos y creo que no le falta razón”. I segueix: “El tango tiene todo lo que a mí me gusta: el arrabal, los malevos, los cuchillos y las putas”. A “Sintiéndo mucho”, Sabina es sincera, i explica molt emocionat que la seva vessant de poeta i d’escriptor li ve del seu pare, Jerónimo Martínez Gallego. I ens diu: “ a mi padre le debo la literatura y la poesia”. I llegeix, dalt de l’escenari del teatro de Úbeda, uns versos enquadernats que li fan arribar des de l’Ajuntament del municipi, en la seva visita el 2019. Sabina s’emociona pensant en el seu pare, sabent que no va poder gaudir del seu èxit professional perquè ja estava malalt d’Alzheimer i poc temps moriria, però recupera el text que el pare li va escriure uns anys abans, descrivint-lo com anava vestit, i com havia actuat al teatre d’Úbeda. “Así escribía mi padre, y así sigo escribiendo yo también”, confessa Sabina. Al documental també hi tenen molta importància  els toros, i les diferents places amb toreros famosos a qui sempre Sabina ha admirat. I és que ja de molt petit, Sabina anava a veure els espectacles taurins al costat del seu pare, el qual el portava a saludar els toreros abans de saltar a la plaça. “ En mi libro de sonetos, hay 6 dedicados a José Tomás y 1 a Antoñete”. I com diu Sabina, “Show must go on“, és a dir, “Que continui l’espectacle”, malgrat els pas dels anys i les dificultats de la vida.     Més informació: Joaquín Sabina a les Biblioteques Joaquín Sabina a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Escucha, hermosa Márcia

L'autor, Marcello Quintanilha, ja va cridar l'atenció dels lectors amb els seus anteriors treballs editats a Espanya: “Tungsteno” i “Talco de vidrio”; però ha estat amb aquest “Escucha, hermosa Márcia” amb el qual ha aconseguit l'estatus d'imprescindible. Tant és així que amb aquest còmic va guanyar a Angoulême i a Barcelona. Aquesta és la història de Márcia, una infermera que viu en una favela de Rio, al costat del seu nuvi Aluísio, i la seva filla, Jaqueline, qui té un caràcter bastant conflictiu i a més es relaciona amb una de les bandes de la favela. La ja de per si mateix complicada relació entre Márcia i Jaqueline s'agreuja quan a aquesta la deté la policia per la seva col·laboració amb la banda. No obstant això, Márcia no està disposada a deixar sola a la seva filla i farà tot el que sigui a la seva mà per a ajudar-la, encara que això l'obligui a adoptar decisions molt complicades que li implicaran grans sacrificis. En definitiva, estem davant un còmic espectacular, amb una irreal i impactant paleta de colors, que contrasta amb una història completament realista que denuncia la desigualtat i la corrupció que són l'essència del Brasil actual.   Més informació: Marcello Quintanilha a les Biblioteques Marcello Quintanilha a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Goodbye yellow brick road

Celebrem el 50è aniversari del llançament de Goodbye Yellow Brick Road. Setè disc d’estudi d’Elton John (Middlesex, 1947), està considerat per la crítica com el millor de la seva dilatada carrera. Atesa la gran quantitat de material disponible, va esdevenir un doble àlbum, que inclou un total de disset temes.   Amb portada d’Ian Beck i textos del seu habitual lletrista, Bernie Taupin, hi destaquen els talls “Candle in the wind” (tribut, en origen, a Marilyn Monroe), “Goodbye Yellow Brick Road” i “Saturday Night’s Alright for Fighting”. 1973. Un enregistrament històric que, amb un títol al·legòric, posava al descobert les contradiccions de l’estrellat i la fama.  Se’n van vendre més de 20 milions de còpies arreu del món.   Més informació: Elton John a les Biblioteques Elton John a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels. 

Les Calces al sol

Regina Rodrígez Sirvent va néixer a Puigcerdà l’any 1983. Es va graduar en Psicologia, tot i que no ha exercit mai. Actualment té una petita empresa de rutes gastronòmiques a Barcelona. Pel que fa a la seva experiència com a escriptora, col·labora a la secció d'Estils del diari Ara, on també va treballar com a guionista i durant gairebé dos anys va escriure un programa d'humor diari presentat per l'Antoni Bassas.  Les calces al sol és el debut literari de l’autora amb el qual ha aconseguit ser una de les novel·les més venudes a la Setmana del Llibre en Català d’aquest any i també s’ha posicionat a la llista dels més venuts d’aquest Sant Jordi, fet que l’ha convertida en la sorpresa literària d’aquests dies. La primera llavor d’aquesta novel·la surt de les vivències de la pròpia autora quan l’any 2007 va marxar als Estats Units per treballar d’au-pair. Per això podem detectar moltes similituds entre la Rita, la protagonista d’aquesta història, i l’autora. Totes dues han estudiat psicologia, han nascut a prop dels Pirineus i són prou valentes per emprendre l’aventura d’un viatge. La Rita Racons és una noia que ha acabat la carrera i està absolutament perduda, no sap què fer amb la seva vida. Un bon dia, sense pensar-s’ho gaire  i d’una manera molt impulsiva, agafa un avió i marxa als Estats Units. El que en un principi havia de ser un viatge de tres mesos per aprendre l’anglès, es converteix en una estada d’un any a la ciutat d’Atlanta per fer d’au-pair cuidant tres infants superdotats. A través d’aquesta experiència la Rita viurà situacions vitals que li faran obrir la ment, atrevir-se amb tot i trobar allò que hi havia anat a buscar: la seva vocació. Una novel·la plena d’emocions en què el lector torna a connectar amb aquell sentiment primari de trobar el camí a la vida. Una lectura que no deixa indiferent; emocionant, divertida i nostàlgica que ens recorda com d’important és la família i com d’imprescindible és seguir el nostre instint. Per a tots aquells lectors que necessiten una dosi de vitalitat, aquesta pot ser la seva novel·la ideal.   Més informació: Regina Rodríguez Sirvent a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Laura Sánchez Lara. Bib. L'Atzavara. Òdena. 

Limpia

L'Estela deixa la seva mare al sud per treballar a la casa d'una família a Santiago de Xile i allí es queda els següents set anys, netejant i criant a una nena assetjada per l'ansietat, la mort de la qual coneixem al començament de la novel·la. 

Demà, i demà, i demà

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

La Maternal

Carla és una jove rebel de 14 anys que es queda embarassada del seu millor amic, l’Efrain. Viu en un vell restaurant de carretera als afores d'un poble amb la seva jove mare soltera. Quan la treballadora social s'adona que està embarassada de cinc mesos, Carla ingressa en 'La Maternal', un centre per a mares menors d'edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Juntes amb els seus bebès, s'enfrontaran a aquest nou món d'adults per al qual no els ha donat temps a preparar-se.     *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

As Bestas

Antonie i Olga són una parella francesa que fa temps es va instal·lar en una petita aldea de l’interior de Galícia. Un conflicte amb els seus veïns, els germans Anta, farà que seva vida no sigui tan idíl·lica com tenien previst.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En los márgenes

El compte enrere de tres personatges, amb sengles històries entrellaçades, que tracten de sobreviure a 24 hores claus que poden canviar el curs de les seves vides. La pel·lícula explora l'efecte que una situació d'estrès econòmic té sobre les relacions personals, i com l'afecte i la solidaritat poden ser un motor per a tirar endavant.   

Modelo 77

Presó Model, Barcelona 1977. Manuel (Miguel Herrán), un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc, s’enfronta a una possible pena d’entre 10 i 20 anys, un càstig desproporcionat per a la quantia del seu delicte. Aviat, amb el seu company de cel·la, Pino (Javier Gutiérrez), s’uneix a un grup de presos comuns que s’està organitzant per exigir una amnistia. S'inicia una guerra per la llibertat que farà trontollar el sistema penitenciari espanyol. Si les coses estan canviant fora, a dins també ho hauran de fer dintre.  

Cinco lobitos

L'Amaia acaba de donar a llum i surt de l'hospital amb la seva filla. És mare d'un primer fill i, per primera vegada, s'adona dels canvis que comportarà. En les primeres setmanes, la seva parella i els seus pares l'ajuden. Però aviat els seus pares marxen i la seva parella ha d'absentar-se per motius laborals. Atabalada per la incessant tasca de ser mare, l'Amaia decideix anar a casa dels seus pares, a un poble de la costa basca, perquè l'ajudin a cuidar a la nena. No obstant això, la mare cau malalta i els papers s'inverteixen.

Cuidarme bien, quererte major: aprende a relacionarte de manera sana y responsable

Podem tenir relacions afectives sanes mantenint un equilibri entre expressar el que sentim i essent conscients de l’impacte que els nostres actes poden tenir en els altres? Aquest comportament s’anomena responsabilitat afectiva i ens ajuda a comunicar les nostres necessitats emocionals i ser respectuosos amb les emocions dels altres, per a millorar la qualitat de les nostres relacions interpersonals. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llibre de les bèsties

Els animals es reuneixen per triar rei. Sembla que serà triat el lleó, tot i els esforços de la guineu Renard per aconseguir el poder: intrigues, engany, mentides, l’astúcia i la seva habilitat per convèncer.  La història no parla d’animals, sinó que és una sàtira sobre el comportament de les persones en la lluita pel poder, on preval l’enveja, l’ambició i la crueltat. Ramon Llull la va escriure entre els anys 1287 i 1289 i és una fabulosa història del tot vigent que ara veu la llum en forma de còmic. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

This book is the milk too 2

Amb aquest llibre descobriràs l’anglès que no sabies que sabies. Mitjançant regles mnemotècniques ajuda a memoritzar i gravar paraules i frases, a més passaràs una estona divertida aprenent l’idioma. 

En nom de Punkpeu Fabra: manual de català per guanyar els debats lingüístics de sobretaula

Dubtes quan has de dir alguna cosa en català? Et fan anar de corcoll els pronoms febles? Com és el llenguatge no sexista en català? No saps si és correcte fer servir determinades expressions del llenguatge col·loquial? El valencià és un dialecte? Què és el racisme lingüístic? Si tot això t’interessa, aquest llibre és per a tu. 

Coses que dius en castellà que podries dir en català

Pol Capdet ens proposa un glossari d’equivalències, amb propostes sensates i originals, i ens demostra que en català es pot dir absolutament tot

Lucía

La tinenta Lucía Guerrero segueix la pista d’un criminal pels carrers de Salamanca. Un misteriós assassí en sèrie que escenifica composicions inspirades en les Metamorfosi d'Ovidi amb els cossos de les víctimes. Mentrestant, el criminòleg Salomó Borges i un grup d'estudiants de la Universitat de Salamanca han desenvolupat un programa informàtic amb el qual troben altres homicidis imputables al mateix assassí a l'Alt Aragó, Segòvia i la Costa del Sol. Amb Salamanca i l'Espanya d'avui com a teló de fons, Bernard Minier ens ofereix un thriller on tots els personatges s'enfrontaran al seu propi destí, els seus terrors més profunds i una veritat molt més terrorífica que la de qualsevol relat mitològic. Un thriller apassionant.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Mestra i la Bèstia

El subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d’intel·ligència i humor. La Severina, una noia de l‘Empordà a la qual els seus pares li han amagat el context social i polític del règim franquista, acaba la carrera de mestra. Amb una idea totalment idealitzada, obté la plaça de mestra rural i comença la seva vida laboral a un poble del Pirineu ribagorçà. En aquell entorn descobrirà les marques que la guerra i la postguerra han deixat entre els veïns del poble, guiada per un veí amb qui viu una relació apassionada. 

1969

1969 és una novel·la documental sense cap més protagonista que l’any que dona títol al llibre. Márquez rememora 12 mesos de vida grisa d’una Barcelona que lluita i s’enfronta amb el franquisme alhora que també el defensa. Un llibre coral i polièdric on totes les veus, des del Rei Juan Carlos, passant pel governador Civil fins als veïns de les Roquetes, l’obrera de la fàbrica, l’estudiant trotskista o l’espieta del règim tenen cabuda. Una novel·la salvatge, magníficament documentada i construïda de pedaços de vida grisa, de persones que busquen un lloc a la dictadura franquista, sigui per destruir-la o per aferrar-s’hi. Un any construït a base de llum i foscor, esperança i abatiment, ànsies de llibertat i capacitat opressora. L’autor ho fa sense fil narratiu i sense personatges. Márquez explora els límits de la novel·la tradicional amb un domini absolut, no d’un escriptor, sinó d’un home que escriu. Recomanat per Ivana Ares. Prestatge de novel·la. 

El Retrat de matrimoni

La nova novel·la de l'autora de 'Hamnet' viatja a la Itàlia del segle XVI per explicar el breu matrimoni entre el duc de Ferrara amb la joveníssima Lucrècia de Mèdici. Maggie O’Farrell fixa la seva mirada en una dona aparentment petita: qui va ser Lucrècia de Mèdici? Qui hauria pogut ser si hagués tingut la veu que se li negava a qualsevol dona al segle XVI? Quina vida hauria pogut tenir si no l’haguessin reduïda a una pintura a l’oli penjada per sempre en una paret? O’Farrell se serveix de les seves habilitats narratives per dibuixar-nos un fresc italià on es posa en escena l’escissió de la jove duquessa, migpartida entre una nena innocent i una dona que ha entès els jocs perversos que determinen la vida dels adults. El resultat és una novel·la que, com qualsevol pintura renaixentista, ens deixa bocabadats. No us la perdeu! Més informació: Maggie O’Farrell a les Biblioteques Maggie O’Farrell a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Pare Fidel Fita, Arenys de Mar. 

Bla-bla-bla: el mite del capitalisme ecològic

Greta Thunberg va acusar de «bla-bla-bla» a governs i corporacions per les seves polítiques davant l”emergència climàtica. Exagerava o realment es tracta de gestos buits que només serveixen per neutralitzar la lluita ciutadana? Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d”emissions o el zero-net. Dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que, en tot cas, passen per la construcció d”una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el recolzament mutu, la justícia social, així com refer les polítiques migratòries.  Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

¿Por qué no ascienden las mujeres? : rompe los 12 hábitos que te impiden avanzar hacia tu próximo aumento, ascenso

Dues expertes en lideratge empresarial, S. Helgesen y M. Goldsmith, analitzen els punts forts de les dones com a directives de les empreses. Com a actituds que frenen el seu ascens, destaquen 12 hàbits, com són: no reclamar els èxits personals, ser massa autocrítiques i  voler complaure els demés. Elles ho signen i no ser conscients de les relacions. Les autores animen a deixar aquests comportaments que fa dècades que frenen el paper de les dones, inclús de manera inconscient.  *Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hannah Arendt: el mon en joc

La filòsofa Fina Birulés, que fa dècades que investiga i divulga l'obra d'Arendt, escull dues categories recurrents de l'obra: món i natalitat. D’ella la Judit Carrera, directora del CCCB en diu :  "Arendt és la pensadora més important del segle XX i Birulés, una de les pensadores més rellevants i generoses de Catalunya",. "Són dues pensadores sense baranes, sense un model teòric preestablert en el qual encaixen una realitat, sinó que sorprenen i et permeten anar trobant fils d'on estirar per poder pensar i interpretar un present complex i una mica fosc", detalla Carrera. "Ajuden a pensar i a llegir el món sense dogmes i amb una llibertat absoluta, són una mica imprevisibles", afegeix. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals