Model 500
Model 500: El techno del futur, per Juan Atkins
Mereix el productor americà Juan Atkins estar a l’altura d’altres grans figures artístiques de la història de la música negra com George Clinton, Miles Davis, Ella Fitzgerald o John Coltrane? Sí. Rotundament. Sí. Atkins va ser, ni més ni menys, el creador del que coneixem com a música techno. Al loro, com deia aquell. De l’institut de Belleville (un suburbi més aviat “pijet” a l’oest de Detroit) van sortir tres productors que marcarien una època. Deixeu-me reescriure l’última frase: De l’institut de Belleville van aparèixer els tres messies del techno de Detroit (genuflexió, braços en alt): Juan Atkins “The Originator”, Kevin Saunderson “The Innovator” i Derrick May “The Elevator”.
Entre el 1985 i el 1995 (any en què es publicaria Deep Space) Atkins / Model 500 va publicar una sèrie de deu maxi-singles a segells com Metroplex -creat per ell mateix- o R&S. Ja abans havia sorprès els afeccionats a la música de ball de Detroit (i també de Londres i Berlín) amb el projecte Cybotron, més orientat a l’electro i el p-funk, que anticipava alguns dels trets estilístics que poc després desenvoluparia a Model 500.
“In a city wiped out by the loss of faith in progress, techno tried to construct a new belief in the future”
(extret de Last night a DJ saved my life, de Bill Brewster & Frank Broughton)
Què és el Detroit Techno? Ho podríem definir de manera rapidíssima amb la següent correlació de factors:
Psychedelix funk + Kraftwerk + Disco + Yellow Magic Orchestra + Chicago House = ?
A més a més, aquest tipus de música està marcada per una espiritualitat futurista molt lligada a l’entorn urbà d’una ciutat demacrada i avorrida com Detroit. La capital de Michigan va patir un procés de despoblament més o menys alimentat per les administracions públiques que s’inicià a mitjans dels 60 i que ha acabat provocant que en una ciutat inicialment dissenyada per a uns quatre milions de persones hi hagin acabat vivint poc més d’un milió d’habitants: molts espais en blanc que s’han d’omplir d’alguna manera.
Atkins, May i Saunderson (foto) ens van ajudar a imaginar el futur amb la seva música, mentre que els productors d’ara semblen estar més interessats a reivindicar música del passat que va passar desapercebuda. Els tres de Belleville van donar origen a un tipus de música que combinava l’herència del funk amb la música electrònica de sintetitzadors feta a Europa als anys setanta. Model 500 va oferir alguns dels clàssics absoluts del gènere: No UFO’s, Night Drive (Thru-Babylon), The Chase, Future… Tots ells van ser recollits a un LP compilatori que duia l’eloqüent títol de -sí, ho heu endevinat- Classics.
El cim creatiu de Model 500 seria sens dubte Deep Space, una col·lecció de cançons perfecta tant per viatjar en cotxe de LA a Las Vegas com per anar en catifa màgica fins a Mart, plena de subtilesa, experimentació, contemplació i ritme. La immensitat de l’espai capturada en un sol disc: Milky Way, Orbit, Starlight, Lightspeed… Les sagrades escriptures del techno que van marcar de manera decisiva tota una generació de productors: Jeff Mills, Carl Craig, Ricardo Villalobos, Underground Resistance, Ritchie Hawtin… també artistes més majoritaris com Daft Punk o Chemical Brothers.
Us hem preparat aquesta llista de reproducció per flotar ben amunt:
Per viatjar encara més lluny:
– Documental subtitulat High Tech Soul, The Creation of Techno Music, inclou declaracions de Juan Atkins, Carl Craig, entre molts d’altres.
Entrevista amb els “tres amigos”:
"Mind and body / Model 500" Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- Les millors deu cançons dels inicis del Detroit Techno, seleccionades per Kevin Saunderson
- The roots of Techno: Detroit’s Club Scene 1973-1985. La història oblidada dels clubs i DJs que van ajudar a crear el techno de Detroit.
