Esteu buscant un llibre que us ajudi a cuinar durant tot l'any? Doncs ja l'heu trobat. L'Assumpta Miralpeix, especialista en nutrició, ens ho posa ben fàcil ja que ens ofereix una obra amb una presentació clara i esquemàtica.

En primer lloc, un apartat dedicat als aliments que usem per preparar els nostres plats: en quina temporada els trobem, conservació, característiques nutritives, racions aconsellables i cocció. A continuació, les diverses receptes ordenades per estacions per tal de treure'n el màxim profit, no solament des del punt de vista nutritiu sinó també des de l'econòmic. S'especifica, a més, la dificultat de la recepta, el temps de preparació, els ingredients, la preparació, la manera de servir el  plat i, en cas que calgui, alguna nota al final.

En definitiva, un llibre que combina els plats de tota la vida amb d'altres de més sofisticats amb els quals sorprendrem els nostres convidats.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

El matrimoni entre Vita Sackwille-West i Harold Nicolson va ser un dels més excèntrics i menys convencionals de la societat anglesa de la primera meitat del segle XX. Ella era aristòcrata, íntima amiga de Virgínia Woolf en la qual es basa per crear el personatge protagonista de Orlando, escriptora i afeccionada a la jardineria. Encara que va ser sempre un matrimoni ben avingut i van tenir dos fills, Nigel i Benedict, tots dos eren bisexuals i van tenir una vida sentimental paral·lela i tumultuosa. Aquest llibre recull una autobiografia que Vita deixa inconclusa a la seva mort, el 1962, i que es va escriure en un moment de crisi matrimonial, quan l'escriptora vivia una intensa relació amb Violet Treyfusis.
A més, inclou el relat que Nigel Nicolson, el fill gran de la parella, sobre la relació i els avatars dels seus pares.
 

Triple cd recopilatori que ens aproxima a la faceta musical del controvertit i polifacètic escriptor francès Boris Vian (1920-1959) i que inclou cançons i gravacions com a trompetista així com una selecció d'artistes que han interpretat els seus temes. Apassionat del jazz, Vian fou un habitual de diversos clubs, en especial el famòs Tabou de Saint-Germain-des-Prés, fundat amb els seus germans, i també exercí com a notable cronista, amb ressenyes jazzístiques fidels al seu estil irònic i contundent, algunes de les quals es recopilen, juntament amb d'altres escrits i col·laboracions a l'obra Escritos de jazz (Backlist, 2011)

[Tornar al prestatge Música]

El darrer disc del grup Pink Martini Pink Martini, Splendor in the grass, com el film d'Elia Kazan protagonitzat per uns joveníssims Warren Beatty i Natalie Wood, és tan suggerent com l'atmosfera que es respirava en aquella història d'amor. Perquè el darrer enregistrament del grup nordamericà que ha visitat Barcelona aquesta setmana amb gran èxit de públic i de crítica, format per components de diferents països i una vocalista de veu prodigiosa, China Forbes, ens convida des de la primera cançó, Ninna nanna, una nana en italià de sonoritat excepcional , a gaudir de la música però alhora a entrar en un món de sensacions i emocions, als quals ja ens té acostumats, on es barreja una cançó i de fons sentim una versió d'una peça de Mozart o Beethoven, o la factura pròpia d'una cançó de The Carpenters .

Cançons pròpies, versions de clàssics més recents com Piensa en mi amb l'acompanyament de la mateixa Chavela Vargas, i d'altres convidats com Emilio Delgado, Ari Shapiro i Courtney Taylor-Taylor, fan d'aquest album una de les darreres novetats del panorama musical totalment recomanable per a una reunió d'amics o sopar romàntics , justament esplendorosos.

Recomanat per l'associació de musictecaris. Ampli

En aquest llibre, la Marta Carnicero sap com engrescar-nos per entrar dins la cuina, però no només a aquells a qui ja els agrada aquest art, sinó també als que se'ls fa més feixuc.

La seva passió queda de manifest en les vuitanta-cinc receptes que conformen l'obra entre les quals podem trobar des de cuina ètnica fins a plats de fusió, sense oblidar però, la més tradicional.

A la vegada, malgrat el llibre estigui estructurat en diferents capítols, al final se'ns ofereix un índex temàtic molt més interessant (segons la procedència dels plats, el temps de preparació, l'ingredient principal, etc.).

Cada una de les receptes inclou un comentari introductori, els ingredients necessaris, la preparació i presentació requerida, variants o possibles acompanyaments, així com alguns trucs per estalviar-nos temps. La breu fitxa que es troba al final és de gran ajuda per saber quin tipus de plat estem cuinant, l'estació més adient per fer-lo i les racions apropiades. Més entenedor encara? Impossible.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

"El callejón de las almas perdidas" comença amb l'extraordinària descripció d'un abjecte espectacle de fira el principal reclam és «el monstre», algú que ha caigut tan baix que està disposat a humiliar-se, per un glop de whisky, davant d'un públic àvid de sensacions extremes. El jove Stan Carlisle, que treballa a la fira ambulant, està convençut que mai no acabarà així. És intel·ligent i ambiciós, i aviat descobreix que pot enganyar a qualsevol si troba el seu punt feble. En poc temps es convertirà en un mentalista de primera, però triomfar en una fira ambulant estafant pobres desgraciats no és suficient per a Stan, que decideix establir-se com fals reverend i més i mèdium per estafar rics desesperats que desitgen comunicar-se amb difunts estimats a qualsevol preu. Sembla que Stan té el món als seus peus i que res ni ningú pot detenir-lo..., si més no per ara.

El prestigiós World Gourmand Media Awards va reconèixer la bona feina feta per l'autora atorgant-li el premi al millor llibre de cuina vegetariana l'any 2003. I és que aquesta mataronina de naixement, però alellenca d'adopció va començar ben aviat a interessar-se per les qualitats medicinals dels aliments. Des de llavors propaga els seus coneixements i savis consells a publicacions, tallers, seminaris, premsa, ràdio o televisió.

El llibre es troba dividit en dues parts, a la primera, se'ns expliquen aspectes relacionats amb l'organització, això és el protocol a taula (estovalles, vaixella, coberteria, cristalleria i decoració) i tipus de banquets o sopars. A la segona, les receptes, en què sempre treballarem amb productes naturals per tal de poder realitzar amanides, canapès, aperitius, entrants, sopes, segons plats, pastissos, salses i, fins i tot, còctels i refrescos.

Un llibre extraordinàriament útil per a tots aquells que vulguin gaudir d'una cuina saludable, creativa i sorprenent.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Ens trobem davant d'un llibre perquè els aficionats a la cata s'introdueixin en aquest fascinant món, i els ajudi a explorar i desenvolupar un criteri i gust propi. Ho fa a través de tres etapes segons els coneixements que tingui la persona:

A la primera etapa apropa el lector amb els sis grans tipus de raïm que hi ha perquè aprengui a distingir les varietats segons el seu aspecte, aroma, sabor i persistència. Es deté a explicar com degustar el vi, això és a catar-lo, i a fer uns breus suggeriments abans de comprar-lo.

A la segona, es presenten altres varietats de raïm, barreges, vins espumosos, així com més consells sobre la compra adequada ara que ja es comença a tenir certa coneixença.

En la darrera, tenint en compte el que ja hem anat aprenent, es dóna entrada a noves varietats de raïm amb les quals s'obtenen vins especials, licorosos, dolços, sense oblidar tampoc diferents textures.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

L'any 1930, Agatha Christie va viatjar a Bagdad convidada per uns amics arqueòlegs. Allà va conéixer un jove de vint-i-sis anys, Max Mallowan, que en aquell moment estava treballant com a assistent a les excavacions. A finals d'aquell mateix any, la nostra escriptora (que llavors tenia trenta-nou anys, era mare divorciada i venia llibres a cabassos) ja s'havia convertit en Agatha Christie Mallowan. I axí és precisament com la novel·lista signa aquest curiós llibre de memòries, amb el cognom del seu segon marit enganxat darrere el seu nom de guerra habitual, en una mena d'acte d'homenatge a l'home que, degut a la seva professió, va fer possibles les aventures que aquí se'ns expliquen.

Perquè el matrimoni amb Max Mallowan va significar, per a Agatha Christie, l'inici d'un nou periode a la seva vida. La dècada de 1930, al menys fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser una època de viatges continus, d'estades a tota mena de països exòtics i de llargues hores de feina a les principals excavacions arqueològiques del Pròxim Orient i de l'Orient Mitjà. I aquest és l'assumpte de Ven y dime como vives: els viatges, les excavacions i les aventures de tots colors del matrimoni Christie Mallowan. O millor dit: els viatges, les excavacions i les aventures d'una novel·lista anglesa hipercivilitzada que segueix el seu marit per diverses parts del món (parts del món sovint plenes de pols i de gent no anglòfona amb uns costums ben estranys) i que no pot, ni vol, evitar mirar-s'ho tot amb ulls de novel·lista anglesa hipercivilitzada i amb sentit de l'humor.

El primer aspecte que crida l'atenció d'aquest llibre és, justament, el sentit de l'humor que anima totes les seves pàgines. Sense assassinats ni detectius de per mig, Agatha Christie és el prototipus d'escriptora anglesa cool d'entreguerres: plena d'enginy i lleugeresa, juganera i irònica, una mica esnob i molt chauvinista. Ella ens porta de la mà fins a Turquia, Síria, l'Iraq o Palestina, però, un cop allà, no vol parlar-nos d'arqueologia, de política exterior ni de sociologia comparada (tot i que aquests temes també hi són presents al llibre, inevitablement): ella vol riure amb nosaltres explicant-nos les coses que li poden passar a una senyora britànica ben educada quan s'arrisca a creuar el canal de la Mànega. I no s'està de res per aconseguir-ho. Mentre es mou pels escenaris de futures novel·les seves que tots coneixem, Agatha Christie Mallowan exagera, filosofa, opina, fabula, malparla, explica intimitats i, en definitiva, es riu de tothom: del seu marit, dels seus col·legues, dels seus companys de viatge, dels anglesos i dels no anglesos, dels arqueòlegs i de la seva mà d'obra local. Però de qui més es riu és d'ella mateixa. I això, no cal dir-ho, està molt bé.

Si vosaltres sou, com jo, d'aquells que vau patir una època Agatha Christie als inicis de la vostra vida lectora, i que encara avui sentiu de vegades nostàlgia d'aquell món del senyor Poirot i la senyoreta Marple però no us decidiu (prudents que sou) a obrir cap de les seves novel·les, aquest llibre és una bona opció per tornar a fer amistat amb l'escriptora.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Les càmeres rèflex digitals han revolucionat el món de la gravació de vídeo en alta definició, oferint tant a l'aficionat com al professional un món de possibilitats. Resulten formidables en una filmació professional ja que per les grans prestacions i versatilitat que ofereixen, permeten treballar amb la mateixa qualitat cinemàtica que equips d'altíssim nivell, però amb un baixíssim pressupost. Aquesta obra ens presenta diferents estils de gravació, consells i tècniques reals d'experts per aconseguir filmacions d'altíssima qualitat professional. Amb una àmplia varietat d'informació tècnica sobre composició, il·luminació, moviment de càmera, objectius, estils d'imatge, àudio, treball de postproducció, etc. A més compta amb nombrosos casos pràctics de directors internacionals, experts i innovadors en el món de la gravació amb càmeres DSLR.

Millorar el rendiment cerebral no és tan
sols possible,sinó que també pot ser divertit. "1001 juegos de inteligencia para toda la família" conté entretinguts exercicis de memòria, mots encreuats, problemes matemàtics, jocs de lletres i endevinalles que ajudaran a potenciar les capacitats del cervell tant de la gent gran de la família com dels més petits. Els jocs d'aquest libre estan classificats en sis tipus que es corresponen amb les sis habilitats cognitives que els psicòlegs coincideixen a seleccionar com a indicadors essencials de la intel.ligència: percepció, càlcul, espai, llenguatge, memòria i raonament. En cada joc s'indica a través d'un pictograma la principal habilitat que es desenvolupa. Però s'ha de tenir en compte que no hi ha jocs purs o que en desenvolupin només una. També s'assenyala mitjançant pictogrames el temps proposat per solucionar cada un dels jocs i el nivell de dificultat.
 

Andreu Martín lo explica perfectamente en el prólogo. Explica la sensación que iba
teniendo a medida que leía esta obra. Una sensación de miedo, al principio, por
entender que muchos relatos de serie negra, policíacos, empiezan bien, están bien
ambientados, pero al primer tercio de la narración uno se ha perdido con los nombres y
con los hilos argumentales, lo peor que te puede pasar en un relato policiaco. Lo
explica muy bien, insisto, Andreu Martín en el prólogo, explica esa sensación que se
apodera de un lector de este género cuando siente que el escritor inventa el argumento
a medida que escribe, que tiene cabos sueltos que luego se ve obligado a recoger, que
no sabe cómo acabará la historia. Y eso, de nuevo, es terrible en una narración del
género negro. Por suerte, Andreu Martín así lo cuenta, todas esas sensaciones se van
desvaneciendo a medida que uno lee Bajo la piel. Estamos ante un relato que ofrece
todas las constantes de la serie negra, pero que sabe condimentarlas, espaciarlas,
repartirlas, contenerlas: los policías humanos, nada de héroes ni antihéroes; sus
historias personales, ácidas, complejas; un entorno gris, oscuro, que te atenaza, que te
oprime, la ciudad; ambientes de bares con proxenetas y prostitutas, otras historias,
otras vidas que pululan por el relato; mafiosos clásicos en lucha por un pedazo de
terreno, sin concesiones; medios de comunicación que viven en y de la mierda social; y
un elemento más, definitivo, que no puede desvelarse, porque sería como contar el
final.
Sergi y Sagar demuestran haber asumido muy bien las enseñanzas de los mejores
maestros del género negro, pero eso ya lo dice Andreu Martín en el prólogo. Creo que
muy poco puedo añadir. Que Sergi, el guionista, modula muy bien la historia y sabe
dotar a sus personajes de encaje vital propio; que Sagar, el dibujante, posee un trazo
que remarca el rigor dramático de la historia, que sitúa bien al lector, un trazo de
ambiente, muy suelto, enérgico. Que, en definitiva, si ésta es una de las primeras obras
completas de Sergi y de Sagar, cabe esperar mucho de ellos, porque con aun con su
timidez y juventud han conseguido un buen cómic de género, de esos que algunos
echamos tanto en falta.
Os aconsejo que leáis Bajo la piel, empezando por el prólogo de Andreu Martín, que
cuenta las cosas mucho mejor que yo, que introduce perfectamente esta obra. Una
obra que es una muy buena lectura de evasión, con rigor y calidad. Y eso es mucho.

Recomanació feta per la Biblioteca Tecla Sala. Còmic Tecla

Aquest llibre us servirà d'ajuda per identificar els tipus de vins que són del vostre grat. Com? Si us centreu en cert tipus de vins que de ben segur us seran familiars, passareu a explorar d'altres varietats que s'elaboren i assimilen a l'estil pels quals teniu predilecció.

Però què influencia en els diferents estils i sabors? Doncs, les varietats de raïm, el clima i sòl, les tècniques de vinificació o la criança en fusta. Després d'aquestes informacions trobarem el nucli en què es centra aquesta obra, la descripció dels principals estils de vi. Dels quatre apartats per a blancs i negres passarem als rosats, escumosos, dolços i fortificats. Dins de cada secció trobarem una important llista que s'ajusta a cada categoria i que s'acompanya d'una sèrie d'icones de gran utilitat per veure ràpidament tant les característiques gustatives com el preu aproximat que tenen.

Per finalitzar, si voleu encertar a l'hora de combinar vi i menjar, conservar-lo i esbrinar si està en mal estat teniu el llibre adequat entre les vostres mans.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Som petroaddictes, sí. I no sabem com posar-hi remei. L'endemà que l'aixeta del petroli es tanqui, potser d'aquí a unes dècades, el món es paralitzarà? Esperem que no! Però des d'aquest precís instant hem de buscar altres aixetes que garanteixin l'abastament energètic perquè la roda de la vida segueixi girant. El futur passarà per un model energètic mixt, on les energies renovables, respectuoses amb el medi ambient i inesgotables a la natura, tindran un paper fonamental. En aquest llibre trobaràs una munió de receptes a l'abast de tothom per a cuinar un món energèticament més sostenible.

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

No sóc una gran fan de les pel·lícules espanyoles, però de tant en tant, quan trobo alguna petita joia, com aquesta, no puc deixar de recomanar-la a tothom. És una llàstima que, tot i guanyar tres premis Goya, passés una mica desapercebuda pels nostres cines.

Azul oscuro casi negro és una pel·lícula molt centrada en els personatges, on tots tenen històries personals i originals, un drama que gira al voltant de l'amor i el sexe, amb alguns tocs d'humor, on els protagonistes, sobretot els masculins, fan unes brillants actuacions.

A la pel·lícula el color blau fosc, quasi negre, representa moltes coses: un estat d'ànim, un futur incert, però que es pot arribar a canviar, … o no?

Jorge (Quim Gutiérrez) és porter, però no de futbol, sinó d'un edifici, i ha heretat aquesta feina del seu pare, Andrés (Héctor Colomé), després que quedés invàlid per un infart cerebral. Els últims anys s'ha esforçat per fer bé la seva feina, tot i que no li agrada, ha cuidat del seu pare i ha estudiat una carrera, ara ha arribat el moment de canviar de feina, i de vida, tot i que no és fàcil.

A través del seu germà Antonio (Antonio de la Torre), que està a la presó, coneix a Paula (Marta Etura), una reclusa, amb qui començarà una estranya relació, això farà que es reveli contra el seu destí, que deixi de preocupar-se per tot i tothom i comenci a pensar en el que ell desitja. Al mateix temps, el seu millor amic, Sean (Raúl Arévalo), descobreix la homosexualitat del seu pare i intenta assumir la seva.

La pel·lícula descriu molt bé la psicologia dels dos germans, els personatges principals, totalment antagònics: Jorge, el petit, amb greus problemes d'autoestima i comunicació, i Antonio, el gran, amb una gran autoestima i cap remordiment pel què fa o a qui afecten els seus actes.

Azul oscuro casi negro va ser el primer llargmetratge del director, Daniel Sánchez Arévalo, guionista profesional des de 1993 i que ha treballat en sèries de televisió tant conegudes com Farmacia de guardia o Hospital Central. Ha rebut més molts premis pels seus curtmetratges, incloent una nominació als premis Goya, uns presentació als Oscar i la presència a la Mostra de Venècia. Amb la seva primera pel·lícula, va guanyar 3 premis Goya: a la millor direcció novella, al millor actor de repartiment (Antonio de la Torre) i al millor actor de revelació (Quim Gutiérrez). Al 2009 va estrenar Gordos, que va ser candidata a representar Espanya als Oscar 2009, tot i que al final va ser Los girasoles ciegos la pel·lícula que va ser presentada. Al 2011 va estrenar Primos.

Quim Gutiérrez, el protagonista i la gran revelació de la pel·lícula, és conegut a casa nostra per haver-se fet gran a les sèries de televisió catalanes, com Poblenou o El cor de la ciutat. Amb aquesta pel·lícula va guanyar el Goya com a "Millor actor revelació" i el Sant Jordi com a "Millor actor en pel·lícula espanyola". Va tornar a treballar amb el director Daniel Sánchez Arévalo a la pel·lícula Primos (2011).

La banda sonora, creada per Pascal Gaine, no és la protagonista, passa desapercebuda a la pel·lícula, però és la responsable d'unir totes les històries i fer-les veure com una única i homogènia.

Un equip multidisciplinar d´experts en cada àmbit i  dirigit  per Laurence Pernoud s´encarrega de desenvolupar de manera clara i planera els temes de cada capítol. Completa guia sobre l´embaràs i el part en una nova edició actualitzada. Conté informació sobre psicologia, dietètica, esport, bellesa, legislació... destinada a respondre totes les preguntes que poden aparèixer al llarg d´aquesta etapa de la vida.

David Bowie és un dels músics més reconeguts i respectats del pop-rock mundial. Conegut a tot el món com el gran camaleó de la música, la seva brillant creativitat i constant reinvenció l'han convertit en una icona del nostre temps. No obstant això, malgrat la seva fama, Bowie segueix sent un enigma. A Starman, el guardonat periodista musical Paul Trynka, ha pintat el retrat definitiu d'aquest gran artista. Des dels seus anys d'infància en el Brixton de la postguerra fins al glamour decadent de Ziggy Stardust passant pel seu controvertit període berlinès. Basada en centenars d'entrevistes a amics i detractors, examants i companys de professió, Starman revela com Bowie va construir la seva música i a si mateix. A més, tracta la vida i trajectòries professionals de moltes altres figures rellevants del món de la música que es creuen en lavida de Bowie com Iggy Pop, Lou Reed o Brian Eno.

Charles Dickens (1812-1870) La vida del narrador més emblemàtic de l'era victoriana és en realitat tan interessant i amena com la millor de les seves novel·les.
Ackroyd aconsegueix desemmascarar el respectable capdavanter de la rectitud victoriana, de la confortable vida familiar i de les normes de cortesia per mostrar-nos un home que va arrossegar tota la seva vida un enigmàtic sentiment de pèrdua, i que a més d'acompanyar Wilkie Collins en tèrboles escapades nocturnes, va portar una vida amorosa tan complicada i poc convencional com la de qualsevol dels grans genis del segle xx.
La manera en què els aspectes biogràfics incideixen en l'obra creativa de Dickens, és un aspecte que Ackroyd s'ocupa d'analitzar d'una manera rigorosa, traçant al mateix temps un esplèndid panorama del Londres en què va viure un dels escriptors més importants de tots els temps.
 

Les Guerres de Secessió iugoslaves de 1991-2001 van tenir un paper històric similar al de les Guerres Balcàniques de 1912-1913: anticipar esdeveniments decisius que pocs van poder entreveure durant el seu desenvolupament. En plena eufòria després de la victòria en la Guerra Freda i al llarg d'una dècada, les grans potències occidentals van assajar estratègies i procediments que serien aplicats un i altre cop, arribant fins i tot a manifestar-se en els conflictes de la Primavera Àrab, el 2011. I també durant les Guerres de Secessió iugoslaves la Unió Europea va iniciar un camí puntejat de perilloses tensions internes.

Un llibre que recull alguns dels trets més significatius del nostre país pel que fa als costums, les llegendes, la història, les manifestacions artístiques, el comerç o la gastronomia. I ho fa des del put de vista de les curiositats, de les històries poc conegudes i de la llegenda amagada.
Un viatge fascinant pels racons de la nostra gepgrafia que faran descobrir al lector alguns dels indrets sovint poc coneguts de la història de Catalunya.