A la recent autobiografia "¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?", Jeanette Winterson confesa que "escribí una historia ["Fruta prohibida"] con la cual podía convivir. La otra era demasiado dolorosa. No podía sobrevivir a ella".

"Como la mayoría de las personas, viví mucho tiempo con mi madre y con mi padre. A mi padre le gustaba ver los combates de lucha libre y a mi madre discutir de lo que fuera. Mi madre ocupaba el rincón de los inocentes y eso era lo único que contaba."

Amb aquest colpidor comentari, Jeanette Winterson inicia el relat semiautobiogràfic que ens explica la història d'una noia òrfena, adoptada per uns pares que pertanyen a l'església pentecostal i que es veu obligada a créixer i convertir-se en misionera. Tanmateix, la noia acaba enamorant-se i marxa de casa. Aconsegueix anar a la Universitat d'Oxford i torna, passat un temps, a casa per descobrir que la seva mare ha muntat una emisora de ràdio per portar l'evangeli als fidels.

Dues curiositats

El títol original d'aquesta novel·la ("Oranges Are Not the Only Fruit" = "Les taronges no són l'únic fruit") és una citació d'un comentari que va fer l'actriu, i amant de Carles II, Nell Gwyn, com a reclam publicitari per atreure espectadors al teatre Covent Garden del segle XVII.

I que la directora Beeban Kidron va adaptar aquesta novel·la per la BBC. Et presentem el 1r episodi de la sèrie:

[Tornar al prestatge Novel·la]

Maria Teresa Guardiola, doctora i dietista, ens ofereix un sistema fàcil, racional i científic per treure el màxim profit del que mengem sense agafar pes extra, resultat de centenars de dietes, que durant anys ha confeccionat i compartit, després d'una vida dedicada a la investigació i l'estudi.
Som el que mengem, l'alimentació pot canviar el nostre organisme i no tot el que ingerim es útil com aliment. En la digestió i posterior aprofitament dels nutrients que ingerim, intervenen molts factors dels quals no som conscients. A més, l'ordre en que mengem i com combinem aquests aliments, es essencial a l'hora de determinar si el que ingerim ens serà profitós o si ens engreixarà.
Un llibre que ens ensenya que menjar i com fer-ho per treure el màxim profit dels aliments, per tenir una vida més saludable.
 

[Tornar al prestatge Salut]

La doctora Victòria Cardona és en l'actualitat la responsable de la Secció d'Al·legorlogia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
Avui en dia l'al·lèrgia s'ha etiquetat com una epidèmia que afecta una de cada cinc persones.
Aquest llibre aborda aspectes bàsics al voltant de l'al·lèrgia, tals com: què és, per què es produeix, quins són els seus símptomes, com es pot prevenir, quins són els tractaments més recents així com d'altres preguntes freqüents.
Encara que no desaconsella el tractament de l'al·lèrgia amb la medicines alternatives, la doctora es mostra cauta al respecte, ja que sosté que no se n'ha demostrat l'efectivitat. També fa una selecció de pàgines web amb informació sobre el tema.
Es tracta d'un llibre de divulgació que s'enfoca al pacient i en el qual abunden els consells pràctics per millorar la qualitat de vida dels al·lèrgics. En finalitzar cada capítol se'n destaquen els punts clau.

[Tornar al prestatge Salut]

Pilar Senpau, metgessa i cirurgiana, és especialista en dietètica i col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació, des d'on propugna els beneficis que la dieta mediterrània té per a la nostra salut.
Les fruites i verdures, gràcies a les seves propietats vitamíniques, contribueixen a prevenir malalties i a millorar el nostre estat d'ànim. En aquest llibre, l'autora exposa la importància d'incorporar aquests productes a la nostra dieta alhora que mostra la relació existent entre fruites i verdures i els nostres sentiments.
Apte per a tot tipus de públic, aquest llibre conjuga a la perfecció dietètica i narració a través d'uns textos breus i amens, que es llegeixen talment com un conte.

[Tornar al prestatge Salut]

Petons de diumenge és una novel·la de la Sílvia Soler que parla sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l'entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s'havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

[Tornar al prestatge Novel·la]

Aquest disc és el testimoni de la que fou la darrera col·laboració entre dos grans de la música africana, l'intèrpret de kora (un instrument barreja de llaüt i arpa, genuïnament africà) Diabate Toumani i el guitarrista Ali "Farka" Touré, mort l'any 2006. Un tàndem d'alt nivell que ens acosta a la música tradicional des del cor de l'Àfrica, a Mali.

[Tornar al prestatge Música]

El millor Kiko Veneno dels darrers anys se'ns plantifica amb un àlbum marca de la casa: pop-rock aflamencat, amb tocs de rumba i fins i tot renovats sons africans i lletres d'una lucidesa genuïna, ingeniosament quotidianes, que destil·llen una singular manera de prendre'ns la vida. A destacar una singular versió de la famosa Bird on a wire de Leonard Cohen.

[Tornar al prestatge Música]

im Nashe és un bomber de Boston amb el cap enfosquit per la crisi de la maduresa. La seva vida laboral és gairebé tan poc lluïda com la seva vida familiar, que és un desastre, i el futur tampoc no se li presenta gaire millor. Un bon dia, Jim Nashe hereta una suma molt considerable de diners del seu pare, amb qui no tenia tracte, i decideix cremar-los de la forma més americana que se li acudeix: agafant un cotxe i posant-se a conduir.
Durant uns quants mesos, Nashe viatja d'un extrem a l'altre dels Estats Units i viu la seva pròpia versió del somni beatnik: una versió més aviat light, tot s'ha de dir, amb vàries dècades de retard i amb força menys diversió. Menja a bars de camioners, dorm a motels de carretera i es passa la resta del dia dins del cotxe, conduint sense propòsit ni destinació. Fins que un dia es creua al seu camí Jack Pozzi, un jove jugador de pòquer que li proposa el negoci del segle: una partida amb dos excèntrics milionaris que, si tot surt com ha de sortir, pot convertir-los a ells també en milionaris.

Fins aquí, La música de l'atzar ha sigut una road novel de manual: una road novel tan estupenda, tan absorbent, tan prodigiosament escrita, que, quan vols adonar-te, ja portes una hora i mitja seguida llegint i ets a les portes de la mansió dels dos milionaris. I aquí és on comença una altra cosa: aquí és on La música de l'atzar és converteix en una novel·la de terror psicològic d'aquestes que et tenen amb el cor encongit fins a la darrera pàgina.
Poca cosa més cal dir d'un llibre amb un argument com aquest. Jo vaig llegir-lo ara fa un munt d'anys, just després d'haver llegit El palau de la lluna i just abans de posar-me amb la Trilogia de Nov York. Potser per això mateix, aquest és encara avui l'ordre de les meves preferències quant als llibres de Paul Auster: primer el Palau, segon la Música, tercer Nova York, tots tres molt ben situats dins aquell espai d'honor on viuen, a la nostra memòria, els llibres que mai no ens cansariem de llegir i rellegir.
Més encara que els altres llibres «clàssics» del seu autor, La música de l'atzar és una d'aquestes novel·les que, administrades a la persona oportuna i en el moment adient, pot crear lectors per a tota vida.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres  

Pocs amants del cinema western són conscients que clàssics del gènere com La diligencia (1939), Las aventuras de Jeremiah Johnson (1972), Fort apache(1948), o Un hombre llamado caballo (1970) estan basats en novel·les i relats d'autors com Ernest Haycox, Vardis Fisher, James Warner Bellah o Dorothy M. Johnson, escriptors gairebé desconeguts entre els lectors espanyols d'avui. Dorothy M. Johnson és una prestigiosa autora nord-americana, habitual en antologies de relats contemporanis, veritable especialista en la sempre problemàtica relació entre blancs i pells vermelles a la frontera d'aquelles terres verges que van ser escenari d'un cruent xoc cultural. Dorothy M. Johnson es mostra contundent, intel·ligent, irònica, i de vegades dura fins a la crueltat, i aconsegueix amb les seves frases curtes transmetre al lector una sensació de veracitat i vida en les seves històries.

Un fet rellevant és que les nostres dades no es troben només en els ordinadors,  les podem trobar en una Internet Global que pren entitat pròpia i que es converteix en molt més que una simple infraestructura de connexió: és la plataforma que ofereix servei a milions de dispositius intel.ligents connectats a la xarxa. Això és el que es coneix com a Cloud Computing o informàtica dins el núvol d´Internet. Podem pensar que el núvol opera de forma similar a la xarxa elèctrica .

Inclou il.lustracions anatòmiques dels 40 estiraments més efectius per eliminar el dolor, millorar l´equilibri i la flexibilitat i prevenir les lesions més comunes. Aporta exemples de programes d´estiraments que es poden seguir de forma literal o personal , adaptant-se a les necessitats de cadascú.
Mostra com avaluar el dolor i identificar els estiraments necessaris per a reduir les molèsties. Exhaustiu i fàcil d´utilitzar.
 

Esteu buscant un llibre que us ajudi a cuinar durant tot l'any? Doncs ja l'heu trobat. L'Assumpta Miralpeix, especialista en nutrició, ens ho posa ben fàcil ja que ens ofereix una obra amb una presentació clara i esquemàtica.

En primer lloc, un apartat dedicat als aliments que usem per preparar els nostres plats: en quina temporada els trobem, conservació, característiques nutritives, racions aconsellables i cocció. A continuació, les diverses receptes ordenades per estacions per tal de treure'n el màxim profit, no solament des del punt de vista nutritiu sinó també des de l'econòmic. S'especifica, a més, la dificultat de la recepta, el temps de preparació, els ingredients, la preparació, la manera de servir el  plat i, en cas que calgui, alguna nota al final.

En definitiva, un llibre que combina els plats de tota la vida amb d'altres de més sofisticats amb els quals sorprendrem els nostres convidats.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

El matrimoni entre Vita Sackwille-West i Harold Nicolson va ser un dels més excèntrics i menys convencionals de la societat anglesa de la primera meitat del segle XX. Ella era aristòcrata, íntima amiga de Virgínia Woolf en la qual es basa per crear el personatge protagonista de Orlando, escriptora i afeccionada a la jardineria. Encara que va ser sempre un matrimoni ben avingut i van tenir dos fills, Nigel i Benedict, tots dos eren bisexuals i van tenir una vida sentimental paral·lela i tumultuosa. Aquest llibre recull una autobiografia que Vita deixa inconclusa a la seva mort, el 1962, i que es va escriure en un moment de crisi matrimonial, quan l'escriptora vivia una intensa relació amb Violet Treyfusis.
A més, inclou el relat que Nigel Nicolson, el fill gran de la parella, sobre la relació i els avatars dels seus pares.
 

Triple cd recopilatori que ens aproxima a la faceta musical del controvertit i polifacètic escriptor francès Boris Vian (1920-1959) i que inclou cançons i gravacions com a trompetista així com una selecció d'artistes que han interpretat els seus temes. Apassionat del jazz, Vian fou un habitual de diversos clubs, en especial el famòs Tabou de Saint-Germain-des-Prés, fundat amb els seus germans, i també exercí com a notable cronista, amb ressenyes jazzístiques fidels al seu estil irònic i contundent, algunes de les quals es recopilen, juntament amb d'altres escrits i col·laboracions a l'obra Escritos de jazz (Backlist, 2011)

[Tornar al prestatge Música]

El darrer disc del grup Pink Martini Pink Martini, Splendor in the grass, com el film d'Elia Kazan protagonitzat per uns joveníssims Warren Beatty i Natalie Wood, és tan suggerent com l'atmosfera que es respirava en aquella història d'amor. Perquè el darrer enregistrament del grup nordamericà que ha visitat Barcelona aquesta setmana amb gran èxit de públic i de crítica, format per components de diferents països i una vocalista de veu prodigiosa, China Forbes, ens convida des de la primera cançó, Ninna nanna, una nana en italià de sonoritat excepcional , a gaudir de la música però alhora a entrar en un món de sensacions i emocions, als quals ja ens té acostumats, on es barreja una cançó i de fons sentim una versió d'una peça de Mozart o Beethoven, o la factura pròpia d'una cançó de The Carpenters .

Cançons pròpies, versions de clàssics més recents com Piensa en mi amb l'acompanyament de la mateixa Chavela Vargas, i d'altres convidats com Emilio Delgado, Ari Shapiro i Courtney Taylor-Taylor, fan d'aquest album una de les darreres novetats del panorama musical totalment recomanable per a una reunió d'amics o sopar romàntics , justament esplendorosos.

Recomanat per l'associació de musictecaris. Ampli

En aquest llibre, la Marta Carnicero sap com engrescar-nos per entrar dins la cuina, però no només a aquells a qui ja els agrada aquest art, sinó també als que se'ls fa més feixuc.

La seva passió queda de manifest en les vuitanta-cinc receptes que conformen l'obra entre les quals podem trobar des de cuina ètnica fins a plats de fusió, sense oblidar però, la més tradicional.

A la vegada, malgrat el llibre estigui estructurat en diferents capítols, al final se'ns ofereix un índex temàtic molt més interessant (segons la procedència dels plats, el temps de preparació, l'ingredient principal, etc.).

Cada una de les receptes inclou un comentari introductori, els ingredients necessaris, la preparació i presentació requerida, variants o possibles acompanyaments, així com alguns trucs per estalviar-nos temps. La breu fitxa que es troba al final és de gran ajuda per saber quin tipus de plat estem cuinant, l'estació més adient per fer-lo i les racions apropiades. Més entenedor encara? Impossible.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

"El callejón de las almas perdidas" comença amb l'extraordinària descripció d'un abjecte espectacle de fira el principal reclam és «el monstre», algú que ha caigut tan baix que està disposat a humiliar-se, per un glop de whisky, davant d'un públic àvid de sensacions extremes. El jove Stan Carlisle, que treballa a la fira ambulant, està convençut que mai no acabarà així. És intel·ligent i ambiciós, i aviat descobreix que pot enganyar a qualsevol si troba el seu punt feble. En poc temps es convertirà en un mentalista de primera, però triomfar en una fira ambulant estafant pobres desgraciats no és suficient per a Stan, que decideix establir-se com fals reverend i més i mèdium per estafar rics desesperats que desitgen comunicar-se amb difunts estimats a qualsevol preu. Sembla que Stan té el món als seus peus i que res ni ningú pot detenir-lo..., si més no per ara.

El prestigiós World Gourmand Media Awards va reconèixer la bona feina feta per l'autora atorgant-li el premi al millor llibre de cuina vegetariana l'any 2003. I és que aquesta mataronina de naixement, però alellenca d'adopció va començar ben aviat a interessar-se per les qualitats medicinals dels aliments. Des de llavors propaga els seus coneixements i savis consells a publicacions, tallers, seminaris, premsa, ràdio o televisió.

El llibre es troba dividit en dues parts, a la primera, se'ns expliquen aspectes relacionats amb l'organització, això és el protocol a taula (estovalles, vaixella, coberteria, cristalleria i decoració) i tipus de banquets o sopars. A la segona, les receptes, en què sempre treballarem amb productes naturals per tal de poder realitzar amanides, canapès, aperitius, entrants, sopes, segons plats, pastissos, salses i, fins i tot, còctels i refrescos.

Un llibre extraordinàriament útil per a tots aquells que vulguin gaudir d'una cuina saludable, creativa i sorprenent.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Ens trobem davant d'un llibre perquè els aficionats a la cata s'introdueixin en aquest fascinant món, i els ajudi a explorar i desenvolupar un criteri i gust propi. Ho fa a través de tres etapes segons els coneixements que tingui la persona:

A la primera etapa apropa el lector amb els sis grans tipus de raïm que hi ha perquè aprengui a distingir les varietats segons el seu aspecte, aroma, sabor i persistència. Es deté a explicar com degustar el vi, això és a catar-lo, i a fer uns breus suggeriments abans de comprar-lo.

A la segona, es presenten altres varietats de raïm, barreges, vins espumosos, així com més consells sobre la compra adequada ara que ja es comença a tenir certa coneixença.

En la darrera, tenint en compte el que ja hem anat aprenent, es dóna entrada a noves varietats de raïm amb les quals s'obtenen vins especials, licorosos, dolços, sense oblidar tampoc diferents textures.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

L'any 1930, Agatha Christie va viatjar a Bagdad convidada per uns amics arqueòlegs. Allà va conéixer un jove de vint-i-sis anys, Max Mallowan, que en aquell moment estava treballant com a assistent a les excavacions. A finals d'aquell mateix any, la nostra escriptora (que llavors tenia trenta-nou anys, era mare divorciada i venia llibres a cabassos) ja s'havia convertit en Agatha Christie Mallowan. I axí és precisament com la novel·lista signa aquest curiós llibre de memòries, amb el cognom del seu segon marit enganxat darrere el seu nom de guerra habitual, en una mena d'acte d'homenatge a l'home que, degut a la seva professió, va fer possibles les aventures que aquí se'ns expliquen.

Perquè el matrimoni amb Max Mallowan va significar, per a Agatha Christie, l'inici d'un nou periode a la seva vida. La dècada de 1930, al menys fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser una època de viatges continus, d'estades a tota mena de països exòtics i de llargues hores de feina a les principals excavacions arqueològiques del Pròxim Orient i de l'Orient Mitjà. I aquest és l'assumpte de Ven y dime como vives: els viatges, les excavacions i les aventures de tots colors del matrimoni Christie Mallowan. O millor dit: els viatges, les excavacions i les aventures d'una novel·lista anglesa hipercivilitzada que segueix el seu marit per diverses parts del món (parts del món sovint plenes de pols i de gent no anglòfona amb uns costums ben estranys) i que no pot, ni vol, evitar mirar-s'ho tot amb ulls de novel·lista anglesa hipercivilitzada i amb sentit de l'humor.

El primer aspecte que crida l'atenció d'aquest llibre és, justament, el sentit de l'humor que anima totes les seves pàgines. Sense assassinats ni detectius de per mig, Agatha Christie és el prototipus d'escriptora anglesa cool d'entreguerres: plena d'enginy i lleugeresa, juganera i irònica, una mica esnob i molt chauvinista. Ella ens porta de la mà fins a Turquia, Síria, l'Iraq o Palestina, però, un cop allà, no vol parlar-nos d'arqueologia, de política exterior ni de sociologia comparada (tot i que aquests temes també hi són presents al llibre, inevitablement): ella vol riure amb nosaltres explicant-nos les coses que li poden passar a una senyora britànica ben educada quan s'arrisca a creuar el canal de la Mànega. I no s'està de res per aconseguir-ho. Mentre es mou pels escenaris de futures novel·les seves que tots coneixem, Agatha Christie Mallowan exagera, filosofa, opina, fabula, malparla, explica intimitats i, en definitiva, es riu de tothom: del seu marit, dels seus col·legues, dels seus companys de viatge, dels anglesos i dels no anglesos, dels arqueòlegs i de la seva mà d'obra local. Però de qui més es riu és d'ella mateixa. I això, no cal dir-ho, està molt bé.

Si vosaltres sou, com jo, d'aquells que vau patir una època Agatha Christie als inicis de la vostra vida lectora, i que encara avui sentiu de vegades nostàlgia d'aquell món del senyor Poirot i la senyoreta Marple però no us decidiu (prudents que sou) a obrir cap de les seves novel·les, aquest llibre és una bona opció per tornar a fer amistat amb l'escriptora.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres