Les biblioteques recomanen
Les biblioteques recomanen
Aquesta setmana et proposem una selecció preparada pels bibliotecaris dels millors llibres, música, cinema i altres propostes que pots trobar a les més de 233 biblioteques i 12 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Una mirada experta que t'ajudarà a escollir allò que més et pot interessar.
-
La caja de música
La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) Una aposta ferma a favor de la veritat Durant la Segona Guerra Mundial, a Hongria, una banda criminal nazi anomenada la Creu Fletxada assassina a sang freda a jueus innocents el desembre de 1944. En acabar la guerra, Mike Laszlo (un dels membres del grup) falsifica la seva documentació per entrar als EUA. Allà treballa en una fàbrica i es fa càrrec dels dos fills que té perquè la seva dona mor. Quaranta anys després, surten a la llum els testimonis dels crims ocorreguts durant la guerra a Hongria. Laszlo rep una carta on és acusat de falsificar la documentació i també dels crims causats. Ell nega rotundament els fets. Aconsegueix que la seva filla, advocada, el defensi d’aquesta acusació. L’Ann inicia una lluita per defensar el seu pare, ja que creu en tot moment que és innocent. Ella ha de fer un viatge a Hongria i allà descobreix la realitat: el seu pare va formar part d’una banda del crim organitzat contra els jueus. A contracor, es decanta per viure a favor de la justícia. Envia unes fotografies a la policia, amagades dins una capsa de música, que relaten la culpabilitat del seu pare. Quan miro la pel·lícula, alguna cosa dins meu em diu que deu estar basada en un fet real. Busco i, sí, s’hi afirma que el guió està basat, llunyanament, en el cas del criminal de guerra John Demjanjuk. La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) planteja diverses polèmiques. A mesura que els minuts avancen, l’espectador ha de decantar-se per estar a favor de la família o per estar al costat de la justícia. Aquests dos grans pilars es presenten com forçament oposats. La cinta fa justícia. Per una banda, col·loca els dolents al lloc que els correspon. I no pot ser d’una altra manera, perquè la pel·lícula defensa sempre la presa de partit per la veritat. I aquest és el lema o la missió principal de l’obra: dir la veritat i assumir les conseqüències que comporta el fet. Tant és així que, l’espectador queda satisfet quan l’Ann comença una nova vida lluny del seu pare. Està sempre a favor de la virtut moral, perquè és advocada i no es pot trair a ella mateixa. Com a espectadora, crec que l’obra compleix tots els punts que cal per ser una cinta excel·lent. Una aposta ferma i clara a favor de la veritat. Va guanyar l’Os d’Or al Festival de Berlín l’any 1989. Crítica elaborada per Sara Genovart de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.
-
Imitación a la vida
Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959) Luchar por conseguir el reconocimiento En la película Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959), el conflicto racial establecido entre los personajes de Lana y Annie se resuelve apelando a la aceptación del lugar que a cada uno le corresponde en la sociedad en función de su color de piel. La hija mulata rebelde (Sarah Jane) experimenta la marginación que conlleva negarse a aceptar su condición de negra y la posición social que conlleva. No se aborda el conflicto racial desde la discriminación. En el contexto de estos mundos separados, la película exalta la lucha de una mujer blanca, Lora, para conseguir reconocimiento como actriz de teatro. Se enfrenta a un medio profesional dominado por hombres como el agente Allen Loomis. En este sentido, su firme voluntad de triunfar demostrando su talento es aleccionadora. Ella aprovecha la oportunidad que le ofrece un reconocido dramaturgo (David Edwards). La voluntad de éxito de Lora implica el distanciamiento afectivo de su hija Susie y el rechazo de la vida convencional que les ofrece el fotógrafo Steve. Crítica elaborada por Lolita Gardiel Arqués de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.
-
El hombre que mató a Liberty Valance
El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) ¿El fin justifica los medios? Película en blanco y negro del año 1962, de temática del Oeste, El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) está interpretada por John Wayne, James Stewart, Vera Miles y Lee Marvin. En el mismo año de su estreno llegaron películas de culto como Lolita (Stanley Kubrick, 1962), Jules et Jim (François Truffaut) o ¿Qué fue de Baby Jane?, (What ever happened to Baby Jane, Robert Aldrich. Y también películas espectaculares y épicas como Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, David Lean), La conquista del Oeste (How the West was won, Diversos autores) o El agente 007 contra el doctor No (Dr. No, Terence Young), la primera de las películas de James Bond. El hombre que mató a Liberty Valance es una película del Oeste sin persecuciones a caballo, sin indios ni señales de humo. Tampoco aparecen en ella las grandes llanuras, ni el gran cañón del Colorado, ni las montañas Rocosas, ni los sempiternos paisajes del Monument Valley. No se muestra ningún fuerte, ni el séptimo de caballería, ni buscadores de oro, ni enmascarados asaltando bancos, ni caravanas de pioneros dirigiéndose al lejano Oeste. Tampoco se dejan ver bisontes ni cowboys domando caballos o conduciendo ganado. La película se rodó mayoritariamente en escenarios pequeños, con planos americanos, con poca luz. El espectador, dada su proximidad a la acción, casi se siente partícipe de ella. Sólo al final de la película, el director amplía la panorámica para mostrar un tren que se aleja hacia el horizonte. La historia sucede y pretende ser representativa de la época en la que el imperio de la ley tomó el relevo a la ley del más fuerte… si es que este relevo ha tenido lugar plenamente alguna vez. Al parecer, el guionista apoya la tesis de que el fin justifica los medios, por cómo convierte en un héroe al personaje que mata al malvado (a traición, oculto y amparándose en la oscuridad) y al político que triunfa con base en una mentira. También se hace un guiño al poder de la prensa cuando el director de un periódico decide no publicar la verdad. Parece evidente que a la mayoría nos parecen bien estas artimañas. Los humanos tenemos la tendencia a mirar para otro lado, o a ser benévolos y condescendientes, cuando las injusticias o ilegalidades son cometidas por nuestros héroes, compañeros, colegas o amigos. En cambio, nos indignamos y exigimos justicia cuando son perpetradas por los villanos, rivales, enemigos o, simplemente, por extraños. La ley es la ley, a pesar de que “que sea legal no significa que sea justo”. La esclavitud ha sido legal durante siglos y la falta de derechos de la mujer sigue vigente hoy en día, aunque se haya mejorado en el último siglo. “La lucha contra la injusticia, puede que no sea legal, pero es legítima”. Sin entrar en detalles, ¿Quién cuestiona hoy en día la legitimidad de la revolución francesa, o la sublevación de los esclavos de Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960)? Si no quiero entrar en detalles es porque, al fin y al cabo, no se puede hacer una tortilla sin romper algunos huevos. Crítica elaborada por Antonio León de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.
-
Canino
Canino (Kynódontas, Yorgos Lanthimos, 2009) El mite de la caverna Canino, pel·lícula del 2009 del director grec Yorgos Lanthimos, m’ha recordat el mite de la caverna. Al film s’explica la història d’una família amb tres fills (dues noies i un noi). El pare té els fills tancats a casa, una casa gran amb jardí. El fet que no els deixi sortir al carrer és per evitar que tinguin contacte amb la societat. El pare pensa que, en tenir-los tancats, no perdran la innocència i no es tornaran corruptes amb tot el que hi ha a fora. L’única persona que entra a la casa és la guarda de seguretat de l’empresa del pare, que el porta perquè satisfaci les necessitats sexuals del fill. El cas de les noies li és igual. La mare coneix l’exterior, però s’avé a tancar-se a casa amb els fills. Hi ha una deshumanització dels personatges, d’aquí el nom Canino. Al llarg de la pel·lícula, es construeix un llenguatge on el nom de cada cosa no correspon a la cosa en si. La paraula gos no té una referència directa amb l’animal i així totes les coses. Mar, per exemple, significa butaca de cuir amb respatllers. El saler es diu telèfon, "coño” és la làmpada. Canino és una pel·lícula surrealista, absurda, que no fa ús de la música amb l’excepció d’un disc de Frank Sinatra que el pare de família afirma que és una carta de l’avi. Ell els hi tradueix com li sembla, ja que els fills no saben angles. Tot i ser una pel·lícula aspra, té el poder de captar l’atenció i, fins i tot, de provocar un somriure. Crítica elaborada per Trini de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.
-
Ocàs i fascinació
Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre. Eva Baltasar trastoca el nostre confort del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Los Alemanes
El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, arriben a Cadis dos vaixells amb més de sis-cents alemanys provinents de Camerun. S'han lliurat a la frontera guineana a les autoritats colonials per ser Espanya país neutral. S'instal·laran, entre altres llocs, a Saragossa i formaran allí una petita comunitat que ja no tornarà a Alemanya. Entre ells estava el besavi de l’Eva i el Fede, els qui, gairebé un segle després, es troben en el cementiri alemany de Saragossa en l'enterrament de Gabi, el seu germà gran. Juntament amb el seu pare, són els últims supervivents dels Schuster, una família que va arribar a formar un important negoci d'alimentació. Però en els temps que corren el passat sempre pot tornar a repetir-se. Aquesta novel·la narra un dels episodis més vergonyosos de la història d'Espanya: com els nazis refugiats aquí en un retir daurat van activar el neonazisme a Alemanya. Amb subtilesa il·lumina l'infern que pot arribar a ser, a vegades, la família, i deixa en l'aire dues preguntes incòmodes: Quan caduquen les culpes dels pares? Arriba fins als fills l'obligació de redimir-les? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Las cosas de la vida
Pierre Bérard (Michel Piccoli), un arquitecte de mitjana edat, es troba en un punt d'inflexió a la seva vida. Després d'un greu accident de cotxe, jeu en coma mentre la seva ment rememora els dos grans amors que n'han marcat l'existència: Catherine (Lea Massari), la seva dona, amb qui va tenir un fill i de qui es troba separat; i Hélène (Romy Schneider), una jove i atractiva novel·lista amb qui manté una apassionada relació. A través de flashbacks, la pel·lícula ens submergeix en els moments més significatius de la vida de Pierre juntament amb aquestes dues dones. Les alegries, les penes, els dubtes i les decisions que ha pres al llarg de la vida –en resum, les “coses de la vida”- s'entrellacen en un relat nostàlgic i emotiu sobre l'amor, el pas del temps i les segones oportunitats. Les coses de la vida (Les choses de la vie, 1970) és considerada una obra mestra del cinema francès, en la qual destaquen una gran sensibilitat i realisme en la descripció de les relacions humanes, una exquisida banda sonora composada per Philippe Sarde, sense oblidar les magistrals interpretacions de Michel Piccoli, Romy Schneider i Lea Massari. Una pel·lícula que us commourà i et farà reflexionar sobre les decisions que prenem a la vida i el seu impacte en el nostre futur. > Què n’ha dit la crítica? "Astuta adaptación de una novela de Paul Guimard, cuyo éxito convirtió a su director en uno de los nombres de primera fila dentro del cine francés. Sin llegar demasiado lejos en sus propuestas, y adscribiéndose a una línea estilística algo delicuescente, demuestra una notable habilidad a la hora de articular una leve historia más basada en sensaciones que en eventos. Años ìmás tarde tendría la preceptiva versión hollywoodiense: "Entre dos mujeres." (Fotogramas) Més informació: Claude Sautet a IMDB Las cosas de la vida de Paul Guimard al catàleg Aladí Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.
-
Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen.
Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda. Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda. Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Guia màgica d'autodefensa amb galetes
La Mona té catorze anys i és aprenent de fornera. Sempre és la primera d'arribar al forn de pa de la seva tieta, ja que és l’encarregada de la massa mare. Un matí quan hi arriba troba un cadàver a terra, al costat del taulell. El cos d’una noia, no gaire més gran que la Mona, és enmig d’un bassal de sang i amb els ulls oberts. És una bruixa. Com ha acabat una bruixa morta a la fleca? Per què l’han deixada allà si hi ha millors llocs per amagar-la, com ara els canals? Té alguna cosa a veure amb el fet que la Mona també sigui una persona màgica? A Ruitrenat, la ciutat on transcorre aquesta història, els grans bruixots estan al servei de la duquessa. Formen part de l’exèrcit i tenen grans poders, com ara llançar boles de foc, o bé arrancar muntanyes de terra o fins i tot curar moribunds; no com ara la Mona, ella té un poder insignificant i poc útil, si més no això és el que ella pensa. Té el talent de fer pujar el pa i evitar que la massa dels pastissos s’enganxi. També pot donar vida a les galetes, sobretot si tenen forma de persona o d’animal. Un poder curiós i pràctic per entretenir a la clientela. Ara bé, aquesta màgia serà suficient quan ella es converteixi en el blanc de l’assassí? Com és que ara ella està en el seu punt de mira? Però no n’és l’única, tots els magicians estan en perill. Ursula Vernon, escriptora de còmics estranys i llibres infantils, escriu aquesta història sota el pseudònim de T. Kingfisher, que és el que utilitza quan es dirigeix a un públic més adult i juvenil. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Nebula Award del 2021 i el Premi Llibreter 2024 en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres literatures; premis que se sumen a la bona acollida de l’obra per part del públic. Una aventura fantàstica plena d’ironia, humor, i també certa crítica cap a les altes esferes. Amb una prosa lleugera i àgil, Kingsfisher ens trasllada a una societat plena de la màgia, lleialtat, caos, assassinats i conspiracions. Més informació: T. Kingfisher a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Íngrid Blanch. Bib. Can Pedrals. Granollers.
-
Tothom pot ser antifa
El llibre Tothom pot ser antifa: manual pràctic per destruir el feixisme pretén combatre les idees i comportaments actuals derivats del feixisme. L’autor, Pol Andiñach, té clar que l’antifeixisme no és una cosa que es pugui aconseguir de la nit al dia, per això la lectura comença definint què és el feixisme i per què el món seria millor sense aquest moviment. Andiñach presenta el concepte antifeixisme d’espectre complet, basat en la idea que tothom pot contribuir, d’una manera o una altra, a l’antifeixisme. No és una lluita exclusiva de grups radicals antifeixistes, sinó que pot – i hauria de ser – un moviment on intervingués tothom de forma àmplia, transversal i interseccional. A partir d’aquest concepte el llibre funciona com un manual pràctic que convida a actuar en diferents entorns a través dels dinou capítols que el formen. Com per exemple, dins dels espais quotidians com el barri, la feina o la família. O d’altres més generals però igual d’importants, com l’educació, la justícia o el nostre sistema econòmic. També es fan diverses mencions als mitjans de comunicació i les xarxes socials per tal de promoure la nostra capacitat crítica davant el consum massiu d’informació i la polarització actual. Els consells per discutir, argumentar i contribuir al moviment antifeixista es basen en fets i personatges rellevants i en diferents moviments i situacions que succeeixen arreu del món. Pol Andiñach és un periodista molt compromès amb les causes socials. Un dels seus projectes és Cuellilargo, un col·lectiu de comunicació dedicat a informar i desemmascarar els sistemes de poder a través d’assaigs en format audiovisual. El llibre ens convida a combatre el feixisme des de la mirada del gran públic, ja que un moviment plural sempre serà més efectiu. Tal com Andiñach descriu: El feixisme no es cura llegint. El feixisme no es cura viatjant. El feixisme es cura combatent-lo en tots els fronts possibles. Més informació: Pol Andiñach Viñals a les Biblioteques Recomanat per Bib. Roca Umbert. Granollers.
-
Dos en la carretera
Joanna (Audrey Hepburn) i Mark Wallace (Albert Finney), un matrimoni anglès aparentment feliç, s'embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins a la Riviera Francesa. Al llarg del recorregut, la parella reviurà els alts i baixos de la seva relació, des del seu romàntic festeig fins a la seva actual rutina monòtona i insatisfactòria. Mitjançant meravellosos flashbacks, el director ens presenta moments clau de la seva història, incloent-hi la primera trobada i l’inici de l’enamorament, els primers anys del matrimoni, plens de passió i complicitat, i la gradual erosió de la seva relació, marcada per la infidelitat, la incomprensió i la manca de comunicació. A mesura que avança el viatge, la Joanna i el Mark es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat del seu matrimoni i a prendre una decisió crucial sobre el seu futur: seguir junts i acceptar-se tal com son o separar-se. Dos en la carretera (Two for the Road, 1967) és una pel·lícula agredolça que explora amb honestedat i sensibilitat els desafiaments i les recompenses de l’amor i el matrimoni. Una de les pel·lícules més icòniques d’Stanley Donen que destaca pels seus diàlegs intel·ligents i mordaços, per la química palpable entre Audrey Hepburn i Albert Finney, protagonistes de la pel·lícula, i sobre tot per un vestuari meravellós i idíl·liques postals dels paisatges europeus. Una pel·lícula que us farà riure, plorar i reflexionar sobre l'amor, la parella i el pas del temps. Guanyadora de la Concha de Oro al Festival de San Sebastián 1967. > Què n’ha dit la crítica? "Deliciosa comedia romántica (...) una de esas cintas de trazo fino, colores tamizados y sentir profundo capaces de convencer hasta a los espíritus más remisos (...) el director construye un seguro y equilibrado caballo ganador." Luis Martínez (El País) > Veure’n un fragment: > Més informació: Stanley Donen a IMDB Guia de la pel·lícula al catàleg Aladí Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.
-
Fruits del bosc dels Paisos Catalans
En aquest llibre, en Martí Boada ens acosta al món de la natura a través de 47 espècies vegetals que creixen espontàniament als boscos i vores de camins i que, d’una manera o altra, han tingut un significat especial al llarg de la nostra història. Ens explica les característiques de cada arbre, flor, fruit o llavor; la distribució als Països Catalans; la fauna associada; els usos que se’n fan (elaboració d’objectes, per exemple); les propietats i usos remeiers i medicinals i alguna recepta culinària. Tot això acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions fetes per Icra Art i Maria Dolors Sánchez, que fan molt més fàcil l’acostament a aquest món natural, per a alguns més proper que per a altres. És un llibre pensat per arribar a tots els públics interessats en les plantes; té una clara funció divulgadora, com tants llibres de Boada, que, sense deixar de banda el vessant científic, transmeten aquest tarannà tan proper i de la terra. Per saber-ne més: https://www.ccma.cat/3cat/marti-boada-ens-presenta-els-llibres-fruits-del-bosc-dels-paisos-catalans-i-el-bosc-mai-falla/video/6290911/ Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni
-
La biblioteca de los nuevos comienzos
Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea. En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror". Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre. Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt. La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim. La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora. I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents. Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà. Aoyama, Nichiko. La biblioteca de los nuevos comienzos. Barcelona: Planeta 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
Cowboy Bebop
Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Ruta d'escapada
L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç. En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat. Philippe Sands | Viquipèdia Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos. I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”. Més informació: Philippe Sands a les Biblioteques Philippe Sands a la Viquipèdia Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Demon Copperhead
Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica. Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors. Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina." Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual. I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units». Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu. Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”. Més informació: Barbara Kingsolver a les Biblioteques Barbara Kingsolver a la Viquipèdia Pàgina web oficial Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
Els Diaris del càncer
Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació. Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta. Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi. I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar. Més informació: Audre Lorde a les Biblioteques Audre Lorde a la Viquipèdia Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
El Último trago
La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat. Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933. Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures. Més informació: Daniel Okrent a les Biblioteques Daniel Okrent a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.
-
Cobalto rojo
En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Chinas
En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tots els homes del rei
Una història d'amor que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Monstruo
Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc.. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Els Tres terribles invents d'en Walter Swizwit
Un vell carro de fusta s’acosta a Aiguapluig, el petit poble de treballadors on viuen en Victor i la seva fidel tortuga, l’Osvald. Al carro hi va en Walter Swizwit, venedor ambulant i presumptuós inventor de tres artefactes, segons ell, revolucionaris. Però a Aiguapluig ningú té temps per a invents: les terres s’han de llaurar, la fruita s’ha de collir, els carrers s’han d’escombrar. En Swizwit, ferit d’orgull, se’n va del poble, però promet revenja. L’endemà una maledicció ha assolat el poble, i tots els seus habitants es lleven terriblement malalts. Tots menys en Victor. Serà capaç de parar els peus a en Walter Swizwit i salvar casa seva? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Actos de resistencia contra la muerte
Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo. Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art. A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades. La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat". El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare. Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió. És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia. El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor. Més informació: Angélica Liddell - Archivo Artea Entrevista a Angélica Liddell - La Uña Rota Ediciones ”Atrabiliaria Angélica en busca de su desaparición” - Diari El Salto Recomanat per Biblioteca de Viladecans.
-
Rutes per descobrir arbres monumentals
Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba. La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades. Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari. A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre. Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic. Més llibres i articles del César Barba: a les biblioteques a l'ebiblio.cat Més llibres sobre arbres: a les biblioteques a l'ebiblio.cat + Info sobre arbres de Catalunya: Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya Programa Boscos de la CCMA Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
-
París era una fiesta
"París era una festa" són les memòries de l'escriptor Ernest Hemingway en què rememora l'època viscuda a París els anys 20 del segle passat: era jove, pobre, feliç i volia ser novel·lista. Les escriu al final de la seva vida; Hemingway està maltat d'hemocromatosis, depressiu i en tractament a base d'electroxocs a la Clínica Mayo, turmentat per diverses tragèdies familiars, paranoic a ulls dels seus amics perquè se sent vigilat per l'FBI de John Edgar Hoover (després va resultar que sí, que el vigilaven), convertit en un personatge ell mateix, un home excessiu i una celebritat mundial. Doncs aquest home a les portes d'un imminent suïcidi escriu sobre una vida amable i senzilla que enyora, de 30 anys enrere. Explica els seus hàbits d'escriptor, la disciplina de treball que s'imposa, la manera de mirar d'un escriptor, la recerca de llibres en anglès a París, el descobriment d'autors i novel·les que el van marcar, la relació amb altres escriptors com Gertrude Stein (certament molt egocèntrica), Ezra Pound (tot bondat), Scot Fitgerald (i la tòxica Zelda, Déu l'hagi perdonada), Ford Maddox Ford (un mentider per cansament) i en menor mesura James Joyce (tot i que eren companys de borratxeres, sí en plural); tots ells rondaven pel París d'entreguerres. En aquest sentit París era una festa es pot llegir com una guia per a un escriptor novell, la qual cosa no exclou altres possibles lectures com veurem més endavant. La gènesi de l'obra és una aventura en ella mateixa; en una visita a l'Hotel Ritz de París el 1956, Hemingway recupera casualment dos baguls que havia deixat allà i donat per perduts durant anys; Ja se sap que una cosa és el Ritz i una altra l'Hostal Casa Pepe, que no et guarden res que hagis deixat pel mig. Entre andròmines de tot tipus, troba uns quaderns d'anotacions de l'època i es posa a treballar en les seves memòries. Les pren i abandona en diversos moments, les compagina amb altres compromisos, passa per malalties i ingressos hospitalaris, viatges... fins que finalment el 2 de juliol de 1961 Ernest Hemingway es treu la vida disparant-se a la boca amb una escopeta; Com estan les memòries en aquell moment? Inacabades, com altres obres que també va deixar sense versió definitiva, però hi ha diversos esborranys i un munt d'anotacions. La Mary Welsh, la seva quarta dona es posa a editar els esborranys i llavors decideix conservar el cos dels capítols que semblen més acabats, amb algunes modificacions que ella considera oportunes i afegeix un capítol final que lligui tot una mica i doni coherència al conjunt. Aquesta versió veu la llum el 1964. Durant 45 anys A Moveable Feast coneix reimpressions i traduccions a multitud de llengües. Ara bé, el 1979 Gerry Brenner un investigador accedeix als manuscrits originals i escriu un treball crític sobre les decisions que va prendre l'editora i executora testamentària "Are We Going to Hemingway's Feast?" (1982). Mary Welsh mor i l'executor testamentari passa a ser Patrick Hemingway, fill de l'escriptor. El 2004 Seán Hemingway rep l'encàrrec del seu oncle de fer una versió restaurada de A Moveable Feast i a 2009 veu la llum la versió restaurada de l'obra. Seán Hemingway, net de l'escriptor i de la seva segona dona, Pauline Pfeiffer, a banda de la relació de parentiu, és conservador a la secció d'art grec i romà del Metropolitan Museum of Art de Nova York i aborda l'edició com una feina arqueològica; adopta l'ordre del capítols d'un dels esborranys d'Ernest Hemingway, recupera les omissions de l'edició anterior, recupera la veu narrativa original d'alguns fragments i incorpora material no publicat en un annex. Detractors i amants dels canvis introduïts encara discuteixen qui queda més bé o més malament en una versió o en una altra i què pretenia la Mary Welsh amb les primeres omissions i canvis. En aquest sentit, Ernest Hemingway volia demanar disculpes a Hadley Richardson (la seva primera dona) o més aviat culpar la seva segona dona (Pauline Pfeiffer) d'altres greuges familiars, certament la Pauline queda al peu dels cavalls? I la Mary Welsh (quarta dona) estava gelosa de la Hadley Richardson o volia preservar una certa imatge del personatge públic que era Ernest Hemingway? Els amants de sèries tipus Dinasty o Succession poden fer lectures comparades de les dues versions i entreveure intencions. Hi ha una tercera lectura que poden endevinar en aquesta entrevista a Seán Hemingway per a la revista on line “Oprah”, d'Oprah Winfrey. Es tracta de l'apropament a la figura del propi avi, un avi figura pública, del qual es porta el cognom, al qual no es va arribar a conèixer, però que ha determinat bona part de la història familiar. Si us interessa “l'edició restaurada” disposeu de la traducció al català promoguda per l'editorial Viena el 2018. La versió de 1964 es consultable en castellà, tant a l'edició de Lumen de 2013 en tapa dura, com en altres anteriors de Seix Barral ara descatalogades però a l'abast a moltes biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Més informació: Ernest Hemingway a les Biblioteques Fragment de Midnight in Paris Recomanat per Rosa López LLebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.
-
El Sender litoral de la Costa Brava
La Costa Brava, qui més qui menys ens la coneixem tots. Si més no, en reconeixem indrets i paisatges característics de la zona. Amb aquesta guia que et proposem avui resseguim els camins més propers al Mediterrani entre Blanes i Portbou, alguns trams més fàcils i coneguts i d'altres més solitaris i exigents; això si, tots ells de bellíssima estampa. Les rutes proposades es poden fer de forma continuada o bé individualitzada. En aquest últim cas, com que són excursions linelas, va molt bé la informació que ens faciliten referent als mitjans de transport públic que ens acosten al punt d'inici i com tornar-hi un cop finalitzem la passejada. Itineraris senderistes però també en trobaràs d'urbans per les principals poblacions de la zona, totes amb informació històrica, natural, artística i cultural dels diferents indrets pels quals passarem. Ja ho saps, si vols aprofundir una mica més en la Costa Brava i les seves viles, aquest és el teu llibre. Més informació a: Costa Brava Visita Costa Brava Redescobreix la Costa Brava - Fem Turisme Una esclatant Costa Brava - Turisme a Catalunya Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar
-
La red oculta de la vida
No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats. Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre. Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies. Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat
-
Rodari 2.0
L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual. Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari. Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació. Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura. Més informació: Jordi Folck a les Biblioteques Jordi Folck a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.
-
En un lugar salvaje
Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura. Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència. La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant. Més informació: Robin Wright a les Biblioteques Land a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.
-
Fucking New York
"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal. Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat. En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals. Més informació: Laura Calçada a les Biblioteques Laura Calçada a la Viquipèdia ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.
-
Supersaurio
Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro. Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso... La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90. «Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia» Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos". «Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.» Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida. «¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?» Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué... Més informació: Meryem El Mehdati a les Biblioteques Fitxa de l'autor Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona
Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
El Primer dia de Nadal
Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Lliçons de química
Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques Bonnie Garmus a la Viquipèdia Entrevista. El País. Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.
-
Un fosc mantell
Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Cowboys de la A3
Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció. "Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració. Cançons destacades "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat. "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions. "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant. Més informació: Arde Bogotá a les Biblioteques Arde Bogotá a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat pel Prestatge de música.
-
Elemental
Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc. La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar. Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar. Recomanat per Maribel Hidalgo. Bib. de Ponent. Sabadell
-
La Educación física
Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la. La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació, narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora. El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop. Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia. Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes. Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres. Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia. Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora. Més informació: Rosario Villajos a les Biblioteques Reportatge a El País Reportatge Ressenya del llibre Llegiu-ne un fragment Instagram autora Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.
-
El Castell ambulant
Un clàssic de la literatura fantàstica per a totes les edats, ple d’imaginació, màgia, i amb molt sentit de l’humor. Un relat multipremiat. La bruixa de l’Ermot ha encantat la Sophie, la germana gran d’una nissaga dedicada a la fabricació de barrets, a qui li espera una vida tediosa, submisa i avorrida. Amb l’encanteri tot canvia... sense saber massa ni perquè, ni com ha fet enfadar la bruixa, la noia es veu convertida de cop i volta en una velleta de 80 anys. Sorpresa i desorientada decideix marxar lluny de la ciutat en direcció a la muntanya. Un cop allí troba refugi en un castell ambulant on hi viu el mag Howl, un jove encantador i un extraordinari seductor, sobre qui corre la brama que es menja el cor de les noies joves per quedar-se amb les seves ànimes. Howl a banda de tot això també és un somniador consagrat i un mag poderós. Allí mateix coneix a Calcifer, un dimoni de foc que promet ajudar-la a canvi que l’alliberi d’un pacte secret que té amb Howl i que haurà de descobrir ella mateixa. A partir d’aquest moment la seva vida es converteix en un seguit d’aventures trepidants a partir de les quals, i a mesura que vagin succeint, s’anirà rejovenint el seu cor i iniciant la seva transformació. Aconseguirà la recuperació de la seva ànima completa? L’ajudaran el mag i el dimoni? Trobaràs la resposta en un relat ple d’aventures, amb molt d’humor, farcit de tendresa i amb un conjunt de personatges ben interessants. També podeu veure la pel·lícula creada per l’estudi Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki premiada al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Catalunya i al d'Art del Japó, i també una nominació als Premis Òscar. La pel·lícula va ser posteriorment doblada al català. Més informació: Diana Wynne Jones a les Biblioteques Diana Wynne Jones a la Viquipèdia El castillo ambulante a la Viquipèdia Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès.
-
Lamparetes
La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta. Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem. Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples? I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria! Més informació: Antònia Font a les Biblioteques Antònia Font a la Viquipèdia Pàgina web oficial Videoclip de la cançó "Calgary 88" Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.
-
Tinc un coll que fa pena i altres reflexions sobre el fet de ser dona
Ja ens cal posar-hi humor, ja! El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada. L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.” Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit. Més informació: Nora Ephron a les Biblioteques Nora Ephron a la Viquipèdia Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda.
-
Chiaroscuro
"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual. Més informació: Elio Quiroga a les Biblioteques Primeres pàgines Recomanat per Bib. Caldes de Montbui.
-
La Bíblia valenciana
Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes. Més informació: Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques Rafael Tasis a la Viquipèdia Rafael Tasis a l'AELC Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.
-
La Cita, o, La història d'una polla jueva
La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu. Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació. “No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.” Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista. La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla. Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Ghost song
Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals. Recomanat pel Prestatge de música.
-
Les Afinitats electives
Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat. De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert. Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215). La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann. Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies. El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva. Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya. GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
50 ascensions fàcils pel Pirineu Català
Ara que ve el bon temps i les vacances, fer un cim pot ser una molt bona opció per fer esport, oci i salut. En aquest llibre trobareu 50 ascensions fàcils pel Pirineu Català que van des del Puig Neulós amb 1.257 metres d’altitud fins al Pic de Posets, amb 3.369 metres. Les 50 rutes son molt completes amb les fitxes tècniques, mapes, fotografies, informacions pràctiques i els itineraris molt detallats. Manel Figuera, autor del llibre, és un amant de la muntanya i escriptor de novel·la, poesia, narració curta i altres llibres sobre grimpades, excursions o itineraris pel Pirineu. Recomanat per Berta Cama de la Bib. Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
-
La Seducción
Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua. La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents. L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor. El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa. Recomanat per Carme Parrillas. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.
-
Todas las veces que salí del armario
Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat. Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència. A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència. El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs. Recomanat per Eva Solé. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.
-
Lecciones de Aristóteles : comprender al mayor filósofo de todos los tiempos
Per què ha tingut Aristòtil una influència tan sorprenent en el món? Quines són les seves idees clau i què pot ensenyar-nos encara avui? Avui pot resultar difícil comprendre plenament la sorprenent influència en la ciència, l',ètica, la política, la lògica i l'estètica. No obstant això, les seves observacions sobre el món i les seves reflexions sobre la naturalesa del coneixement van establir les bases de tota ciència empírica. Sigui el que sigui que ens preocupi o interessi, és gairebé segur que Aristòtil digués una cosa extremadament intel·ligent sobre aquest tema. El seu estudi del pensament racional va donar lloc a la lògica formal, pedra angular de la recerca filosòfica; el seu examen de les ciutats-estat gregues va inaugurar la ciència política; i la seva anàlisi de l'art dramàtic continua sent un pilar dels cursos de literatura a tot el món. L'aclamat filòsof John Sellars ens embarca en un viatge a través del pensament d'Aristòtil, fent reviure amb entusiasme les seves idees clau i demostrant que la capacitat de curiositat del cèlebre filòsof continua oferint-nos a tots una visió de la vida més plena. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Planeta
Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics. Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura. Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats. Més informació: Ana Oncina a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt.
-
Medusa y Perseo
La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer. Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos. La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Padualand
Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia. Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Animales metafísicos : cuatro mujeres que hicieron renacer la filosofía
La peripècia vital i intel·lectual de quatre dones que van deixar empremta en la filosofia, en uns temps en què estava dominada pels homes. Oxford, 1 de maig de 1956. En la solemnitat de la Biblioteca Bodleiana, el claustre de la universitat s'ha reunit per a decidir si se li concedeix un honoris causa a l'expresident dels Estats Units Harry, S. Truman. Una de les persones presents, la filòsofa Elizabeth Anscombe, s'oposa amb vehemència, perquè considera que aquest reconeixement no ha de concedir-se a qui, en ordenar el bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki, va ser culpable de la mort de milers d'innocents. La filosofia de l'època havia virat cap als mètodes analítics i científics del positivisme lògic. Ella i els seus col·legues i amigues a Oxford Philippa Foot, Iris Murdoch i Mary Midgley, sota l'impacte de la Segona Guerra Mundial, van considerar que la filosofia havia d'afrontar de nou les grans preguntes ètiques: què és moralment correcte? Quins principis morals hauríem de seguir? Existeix un criteri objectiu de moralitat? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Les dones del lli
Després de fer una investigació sobre els orígens de la seva família, Aritzeta escriu aquesta novel·la. Explica la munió de nenes, dones que han treballant teixint el fil durant anys i anys. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Se buscan mujeres sensatas
Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç. Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures. Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida. La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas. Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.
-
La última función
El Tito Gil torna al seu poble de la serra de Madrid, després una llarga carrera artística als escenaris de la capital i de mig món. Passat un temps, proposa fer una gran representació per atraure el turisme al poble. És una oportunitat a la qual tothom del poble hi vol participar davant del despoblament gradual. Es tria l'obra i es reparteixen els papers. Tito Gil será el galan protagonista, d'acord amb la seva notorietat. Només cal una gran actiu que estigui a l'alçada de l'heroi. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Confeti
Puntí en aquesta novel·la ens descriu la vida de Xavier Cugat, músic, director d’orquestra, pero especialmente optimista i que volia ser feliç i famós a qualsevol preu i en qualsevol ocasió. L’acompanyem a Nova York , a Hollywood, a l'Havana i a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El silencio y la cólera
Lemaitre continua la seva saga, amb un estil directe i realista que recorda Balzac i Pérez Galdos, i on prenen vida múltiples personatges sobre la França de debò. Aquesta vegada l’entorn és rural i passa als anys 50. Els germans Pelletier han arribat a París, procedents del seu Beirut natal. A l’ Helene el Journal du Soir li encarrega un reportatge sobre Chevrigny, un poble rural francés. Allà descobrirà el drama de les persones que son expulsados de les seves cases. Ella no quedarà diferent davant d’aquest fet. Mentrestant, els seus germans viuen a París: en Francois, també periodista, investiga sobre la identitat veritable d’una persona. El germà gran, en Jean, viu angoixat per la seva dona Geneviève, i intenta fugir de la justicia. *Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Sudáfrica
Sudàfrica és un país únic per la seva natura, parcs naturals i història. El Parc Nacional Kruger compta amb 20.000 m2 de reserva natural on conserva la fauna i vegetació autòctona de la zona: lleons, girafes, rinoceronts...un paradís pels safaris fotogràfics. Ciutat del Cap, la capitat, és un ciutat cosmopolita i multicultural on es pot veure la història del país i es pot visitar la presó on va estar Nelson Mandela. I si us voleu relaxar, podeu anar a les platges de sorra blanca. Hi trobareu informació imprescindible per viatjar a Sudàfrica: monuments, recomanacions d’allotjaments, restaurants i llocs d’oci., També inclou informació practica sobres transports, horaris, entre altres. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Bután
El regne de Butan, situat a l’Himalaia, era inaccessible als viatgers fins el 1974. Després de la Covid, es va tornar a obrir al setembre del 2022. Restringeix el turisme per poder preservar la seva cultura i natura, un veritable tresor de la biodiversitat amb els seus boscos i els seves cims. És conegut com el País més feliç del mon i a la seva constitució estableix que la felicitat dels seus habitants és el millor índex del Producte Nacional Brut. Els seus habitants desprenen optimisme i amabilitat i mantenen la fe budista. El país té un gran nombre de temples i convents budistes que conviden a aturar-se i reflexionar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Estirpe de Lilith: trilogía xenogénesis
Lilith luapo desperta en una nau espacial oankli, la raça alienígena que va salvar a la humanitat de l’extinció després que la Terra quedés destruïda a conseqüència d’una guerra nuclear. Aquests éssers han mantingut a Lilih i a altres supervivents adormits en animació suspesa durant segles. Ella serà l’escollida que guiarà als seus de tornada cap al seu propi planeta, dominat per la natura més salvatge, per tal que aprenguin a viure en ell i què es converteixin en la llavor d’una nova nissaga. Però l’intercanvi té una particularitat: la seva descendència no serà humana, o no exactament. La estirpe de Lilith és una epopeia interplanetària que va convertir a Octavia E. Butler en un mite. Xocs culturals, xenofòbia, llibertat d’elecció, manipulació genètica, mestissatge, pèrdua d’humanitat, la sexualitat, la difícil convivència o coexistència o la tendència a l’autodestrucció dels humans són els temes que travessen aquesta extensa trilogia. Octavia E. Butler (1947-2006) va ser la gran dama de la ciència-ficció estatunidenca, i la primera escriptora negra de gènere. L’any 2000 va ser guardonada amb el PEN Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria. El 2021 la Library of America ha inclòs a l’autora al cànon de la literatura nord-americana. De la seva obra destaquen Parentesco, Hija de sangre y otros relatos i La estirpe de Lilith. Més enllà del gènere, les seves obres es llegeixen des de les perspectives teòriques del racisme, l'afro futurisme, el feminisme i la teoria queer. Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.
-
Sinsonte
Novel·la de culte publicada l’any 1980 i traduïda per primera vegada al castellà el 2022. La història està ambientada a una Terra postapocalíptica on han passat segles i tot ha esdevingut trist i lúgubre. Els robots treballen i s'han perfeccionat a un gran nivell. Les conductes humanes són regulades, les relacions dirigides i supervisades pels robots seguint uns codis de cortesia que els aïllen emocionalment i físicament. L'addicció als narcòtics i la tecnologia és tan gran que la humanitat ha oblidat la creativitat, l'art, l'escriptura de llibres, el sexe... La gent opta pel suïcidi. En aquest escenari, tres personatges es troben: un superrobot no programat per a morir, un home que ha après a llegir veient pel·lícules mudes i una dona que viu a contracorrent i encara té inquietuds. Malgrat la pèrdua de l'esperança, dels records, de la curiositat, de la lectura i el contacte físic, l’autor ens troba un espai per a la redempció i el renaixement. Planteja temes morals universals amb gran profunditat i ens recorda la importància de la lectura: l'obra dels nostres avantpassats és el nostre origen, les nostres arrels, la terra que trepitgem. Walter Tevis (1928, California) va ser un gran novel·lista i escriptor de relats. És autor de la història "The big hustle" en què es basaria la pel·lícula de El buscavidas, també de El hombre que cayó a la Tierra o Gambit de dama, entre d'altres. Tres grans històries portades al cinema amb èxit. Va ser professor de Literatura anglesa i escriptura creativa entre els 60 i 70 a Ohio. Va ser aleshores quan, adonant-se que el nivell literari dels alumnes havia baixat considerablement, va tenir la idea per desenvolupar aquesta història. Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.
-
World music radio
Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres. Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
In times new roman...
Un disc atemporal de la banda de Josh Homme que aspira a convertir-se en un clàssic del hard rock. Després d’uns anys d’estabilitat, les reines de l’edat de pedra han sabut mirar al passat i recuperar el ritme de blues de “Lullabies to paralize” i l’obscuritat de “Like Clockwork” amb una frescor inusual, sense deixar de banda els seus riffs, i uns arranjaments vocals impecables a càrrec de Homme. No sabem si les desgràcies de la seva vida personal i la pèrdua de Mark Lanegan i Taylor Hawkins, han inspirat unes lletres farcides de despit i buit existencial. El que sí que sabem és que la banda es troba en estat de gràcia i que espera el merescut reconeixement de pujar al pòdium del rock. title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen> https://www.youtube.com/embed/otNh9bTjXWg?si=TF1ntNFQhqkMp7r2" tabindex="0" frameborder="0" scrolling="no" allowfullscreen> *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Maestro de la fuga
D’un temps ençà ha proliferat l’aparició de llibres d’història o biografies plantejades com si fossin novel·les d’intriga. És una manera més ágil de conèixer fets històrics, tot garantint la rigurositat del que s’explica, i sense les llicències narratives que a vegades es prenen les obres de ficció basades en fets reals (tot i que també està bé que sigui així, perquè al cap i a la fi són ficcions). “El maestro de la fuga”, doncs, no es basa en la Història sinó que ens explica la Història. En concret, la de Rudi Vrba, un jueu eslovac (txecoslovac a l’època) que al 1942, amb només 17 anys, va ser deportat a Auschwitz. El mateix drama que van patir milions de persones en aquest i altres camps de concentració nazis, però la particularitat de la vida de Vrba és que va ser el primer pres que va poder escapar d'aquell infern i donar testimoni del genocidi que s'estava duent a terme. Tot i que us pugui semblar que us he fet espòiler explicant que va poder fugir, us garanteixo que tot el que envolta aquest terrible episodi de la vida de Vrba és encara més interessant que aquesta relativa incògnita. A més, li podreu posar cara i ulls al protagonista i a altres persones que apareixen al relat, donat que el llibre conté diverses pàgines amb fotografies. Més informació: Jonathan Freedland a les Biblioteques Jonathan Freedland a la Viquipèdia Entrevista Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires.
-
El Mar terra endins
Ens trobem a Berd, un poble del nord-est d’Armènia. Tot comença quan mor en Simon, el marit de la Melània, als 80 anys després d’una vida llarga i intensa. Al voltant del seu taüt també hi són les dones que en Simon va estimar: l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia. A través de quatres històries, que es poden llegir independentment, però que formen un tot, coneixerem la vida d’aquestes dones que no ho han tingut gens fàcil. Són històries que ens parlen de l’amor en tot el seu sentit, de la misèria, el patiment però que, alhora, ens conviden a l’esperança i a la vida. El mar terra endins és una novel·la encisadora, tendra, agradable de llegir, que ens fa estimar els seus personatges i que ens acompanya després d’haver-la llegit. Nariné Abgarian, escriptora d’origen armeni, ja ens va demostrar amb l’anterior novel·la, I del cel van caure tres pomes, la seva gran capacitat per explicar històries i fer-nos viatjar a una realitat tan llunyana. Més informació: Nariné Abgarian a les Biblioteques Nariné Abgarian a la Viquipèdia Recomanat per Marta Salas. Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí.
-
La Mare
Aquesta novel·la va ser publicada per capítols al diari Il tempo. Maria Maddalena, la mare, és una pobra serventa vídua que fa sacrificis per fer estudiar el seu fill Paulo, i poder-lo enviar al seminari. Torna al seu poble, un poblet de muntanya, maleït pel dimoni segons la mentalitat supersticiosa dels habitants. Quan el fill cobreix la vacant del capellà, viu una època feliç, fins que descobreix la relació clandestina que el fill té amb una dona del poble. Aleshores, comença el conflicte. La mare és una novel·la que parla de passions, de conflictes interns, de dolor, del destí, de la lluita entre el bé i el mal, del pecat i la culpa, del sentiment religiós, de la soledat, temes recurrents en la novel·lística de la Deledda. " Trovaba injust que Déu li enviés un dolor així. I una altra vegada reconstruïa el seu pobre passat, buscant i buscant entre els seus dies per trobar-hi la llavor del mal present: i tots els seus dies eren allà, a la seva falda, durs i purs com les denes del rosari que els seus dits tremolosos palpaven. " Més informació: Grazia Deledda a les Biblioteques Grazia Deledda a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat.
-
La Carta
W. Somerset Maugham va ser novel.lista, dramaturg i escriptor de contes i és considerat un dels escriptors més populars de la primera meitat del segle XX. Es va graduar com a metge, però l’èxit de la seva primera novel.la Liza de Lambeth (1897), el va fer decidir a dedicar-se a la literatura i al 1908 ja va obtenir un gran èxit amb les seves obres de teatre.Va ser un gran viatger recorrent Europa però enamorat especialment de l’Orient . Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a agent secret i va viure al sud de França on es va establir fins a la seva mort. La trama d’aquest conte ambientat a Malàsia es va inspirar en un fet real que va succeir l’any 1911 i per aquesta raó els seus compatriotas es van escandalitzar en el seu moment. La història s’inicia quan el senyor Joyce que pertany a un important bufet d’advocats, rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació perquè la seva dona, la Leslie, ha estat acusada d’assassinat. Es tracta, en principi, d’un assassinat en defensa pròpia, però l’aparició d’una carta posarà la dama en perill ja que podria ser condemnada a mort. Gràcies a la compra de la carta, es resol el cas en favor de la dama. Aquest conte és un exemple de la percepció que tenia l’escriptor de la societat hipòcrita en què vivia on les convencions socials regnaven per sobre de la vida de les persones. La història va ser portada al cinema i al teatre en diverses ocasions amb molt d’èxit, especialment la versió cinematográfica de la mà de William Wyler l’any 1940 amb la gran Bette Davis com a protagonista i una banda sonora magnífica de Max Steiner. Més informació: W. Somerset Maugham a les Biblioteques W. Somerset Maugham a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.
-
L'Anomalia
Voleu comprovar que passaria si la teoria quàntica esdevé realitat amb un avió de passatgers? Un avió que entra en una tempesta i quan surt aterra amb normalitat, i tres mesos més tard el mateix avió amb els mateixos passatgers que demana permís per aterrar en el mateix aeroport... Aquesta és la base argumental d’aquesta novel·la, però res més allunyat de la física. Universos paral·lels sí, i la coincidència de persones amb elles mateixes en el mateix moment i en el mateix espai. Un relat trepidant on el text no té uns protagonistes principals, sinó que es dona veu a alguns dels passatgers, un assassí, un músic, una advocada... un dels passatgers fins i tot és un alter ego de l’escriptor. L’escenari, Nova York, i els serveis secrets que no s’expliquen el què ha passat. Un argument de ciència ficció que serveix per conèixer més com som i com ens relacionem. A la trama es deixen entreveure sentiments, mentires polítiques, la poca realitat de les xarxes socials, el masclisme, i com la situacions que poden semblar còmiques i així ho fa semblar la ironia de l’escriptor, algunes vegades poden esdevenir perilloses. Hervé Le Tellier és matemàtic de formació, i periodista, d’aquí la seguretat amb la que ens fa absolutament creïble un argument en principi molt allunyat de la realitat. Ha escrit algunes obres breus de caràcter humorístic i col·labora amb diferents mitjans satírics francesos i també a France Culture. El llibre va ser mereixedor del premi literari Goncourt l’any 2020, el més prestigiós de França dotat només amb 10 euros, però que garanteix unes vendes de centenars de milers d’exemplars. El guardó només es pot donar una vegada a un mateix escriptor. I el jurat el formen 10 grans escriptors francesos. El premi va ser creat per l’escriptor francès Edmond de Goncourt a finals del segle XIX, originari de la població de Goncourt. Més informació: Hervé Le Tellier a les Biblioteques Hervé Le Tellier a la Viquipèdia Entrevista Académie Goncourt Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol.
-
Pan : Baluard Barceloneta : historias y recetas de un horno emblemático
L’any 2007 Anna Bellsolà va obrir el seu primer forn a la Barceloneta, el Baluard. Coincideix que a la ciutat es reclamava pa de qualitat donada la uniformització i mecanització de molts obradors. Va ser un moment clau i des de llavors els forns Baluard s’han expandit fins a tenir nou espais a Barcelona i s’han guanyat un bona reputació. En aquest llibre, l’autora repassa la seva trajectòria com a fundadora del forn alhora que ens explica com fer els pans i productes més coneguts que trobareu al Baluard. Amb receptes detallades i consells experts, el llibre convida els lectors a descobrir la satisfacció de fer pa a casa. Publicat l’any 2019, "Pan" d'Anna Bellsolà explora la màgia i la ciència darrere del pa artesà alhora que ens permet conèixer la història darrere dels forns Baluard i de la nissaga de la que forma part. Recomanat per la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat
-
El Meu jo gastronòmic
"El meu jo gastronòmic" de M.F.K. Fisher és un llibre de memòries que explora la relació entre la gastronomia i la vida quotidiana. Publicat originalment el 1933 amb el títol "Serve it Forth", aquesta obra ofereix una sèrie d'assaigs que relacionen cuina, cultura i les pròpies experiències personals. A través d'anècdotes i reflexions, l’autora ens transporta als llocs i moments que han marcat la seva relació amb el menjar. A més, examina temes com la importància del ritual culinari, la connexió entre el menjar i la identitat cultural, i la capacitat de la gastronomia per enriquir les nostres vides. M.F.K. Fisher es considerada una de les grans escriptores nord-americanes del segle XX i és reconeguda per revolucionar la manera d’escriure sobre el menjar. La seva estada a Dijon, França, marca un abans i un després en la seva carrera la qual consta de més de vint llibres. "El meu jo gastronòmic" no és simplement un llibre de receptes o un manual culinari; és una exploració profunda de la humanitat a través del prisma de la gastronomia. Cal afegir que aquesta edició consta d’un pròleg de la cuinera Maria Nicolau. Recomanat per Bib. Barceloneta - La Fraternitat.
-
Clar i català : els barbarismes i barbaritats més freqüents i com pots evitar-los
Adrià Martínez és un professor que divulga el català des del compte d’Instagram JoAprencCatalà. En la seva tasca, fa servir trucs, curiositats i aclariments sobre la llengua que permeten millorar-ne els coneixements a totes les persones que el segueixen, sempre des d’una vessant lúdica. També coordina una pàgina web que ofereix programes per aprendre i millorar el català. Amb el llibre, Clar i català: barbarismes i barbaritats del català i com pots evitar-los, Adrià Martínez trasllada la seva activitat divulgativa a les pàgines impreses. L’obra recull una sèrie d’incorreccions lingüístiques que fem servir habitualment per la influència que exerceix la llengua castellana sobre la catalana. Són els barbarismes, alguns dels quals els tenim molt interioritzats. Aquest llibre és una eina útil per a totes les persones que volen millorar en l’ús de la llengua, tot aprenent expressions correctes segons la normativa i més pròpies del català. A més, la lectura és amena, ja que l’obra incorpora les habilitats que ja feia servir l’autor a les xarxes socials per acostar la llengua d’una forma divertida. No és excusable, doncs, continuar utilitzant expressions com “hombro” o “enxufe”. Una simple ullada a les pàgines de llibre ens farà descobrir que sempre podem millorar el català que parlem. Presentació del llibre a Youtube: Recomanat per Jordi Tena. Biblioteca Sant Adrià. Sant Adrià de Besòs
-
Dramaturgues de postguerra: deu autores de l'escena catalana: 1946-1965
Les autores dramaturgues catalanes es van enfrontar a grans dificultats durant la postguerra espanyola entre 1939 i 1975 a causa de la censura i la repressió del règim franquista. Què significava ser una dona que escriu teatre en llengua catalana en el primer franquisme i en els anys seixanta? Per començar, haurà conegut etapes molt diferenciades que van dels aires renovadors de la República dels anys 20 i 30 on les dones reclamen tenir veu i espais de realitat sociocultural del país, passant per la Guerra Civil Espanyola fins a arribar a la recessió artística i econòmica dels anys 40 i 50 on hi ha una bretxa que trastoca la trajectòria professional i l'educació liberal de les protagonistes d'aquest volum. Fins a mitjan dècada dels 60 no començaran a respirar una atmosfera de canvi que culmina amb la finalització de la dictadura franquista l'any 1975. Gairebé totes les autores tenen consciència de gènere i pretenen engrandir l'afeblida i proscrita cultura catalana i canviar la situació reservada a les dones: realitzar-se només dins del nucli de la llar lliurant-se en cos i ànima al matrimoni i la maternitat. Per això, combinen l'escriptura amb altres estratègies de culturització, és a dir, exerceixen de periodistes, professores, guionistes, crítiques literàries o cinematogràfiques, bibliotecàries, dobladores, publicistes, conferenciants o investigadores des d'aquests fronts d'acció i amb un ampli ventall de referents ideològics -el record dels ideals republicans, el feminisme d'arrel catòlica i l'activisme sociopolític i els moviments universitaris- les deu dramaturgues d'aquesta antologia coincideixen en el teatre com a altaveu que desgraciadament no totes poden a aprofitar perquè tenen una decisió d'autoafirmació nacional: escriure en català. I escriuen en català des d'una segona condició extemporània: ser dona, un atribut que encara té més pes en uns sectors llavors -i ara- tan masculinitzats com la literatura dramàtica i la creació escènica. L'inici de la renovació, deixant en un costat les representacions puntuals en els ambients de cambra i de la tasca dinamitzadora dels grups independents, presa forma després de la Fundació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963) i el Teatre Experimental Català (1962 a 1975) entitats que es mouen en el terreny amateur i que reaccionen en contra de la pobresa intel·lectual de l'oferta comercial d'aquell moment. La situació política i social del primer franquisme va impedir el desenvolupament normal del teatre català, que va haver de debatre's entre "morir", "partir de zero" o retrobar una tradició teatral infringida per la Guerra Civil, l'exili i la repressió. El teatre professional en català va estar prohibit fins a 1946 i després es va veure molt limitat per l'estricta censura. Malgrat aquest context advers, algunes dramaturgues van aconseguir estrenar les seves obres, encara que la seva producció no va rebre l'atenció merescuda fins a èpoques més recents. Cal tenir en compte que el teatre català entre 1954 i 1975 només disposava d'un escenari professional que funcionava de manera regular el Teatre Romea. Recentment, a partir dels anys setanta, amb la recuperació d'algunes llibertats en moments de canvi de règim, es va produir un procés d'institucionalització de la literatura catalana que va permetre un major desenvolupament del teatre. No obstant això, les dramaturgues de postguerra van romandre en gran manera oblidades fins a èpoques més recents, quan s'han començat a omplir les llacunes existents en l'estudi d'aquest període. Aquest volum és un homenatge a totes aquestes dones invisibilitzades que van escriure, van estrenar o van publicar peces teatrals en llengua catalana entre 1946 i 1965 des d'ideologies diverses, de temàtiques i estructures diferents que ofereixen una mirada lleugerament crítica, evasiva, còmica, d'arrels costumistes o fins i tot experimental per fer-se una idea del panorama i de la situació de la literatura dramàtica, el radioteatre i els escenaris catalans del període de postguerra i les primeres dècades del franquisme. A través dels textos es constaten els múltiples punts d'encontre i les diferències estilístiques entre les creacions d'algunes de les dones que van ajudar a mantenir viva la flama del teatre durant els anys quaranta, cinquanta i els primers seixanta. Malgrat tenir constància de l'existència, no s'han pogut localitzar determinades obres, però es recopilen aquestes tretze peces teatrals representatives d'aquest període. Rosa Maria Arquimbau / Aquella nit de Sant Joan... (1946) Cecília A. Mantua / La Pepa Maca (1947) Llúcia Bartre / Qui perd guanya (1948) Llucieta Canyà / L'amor té cops amagats (1954) Marta Fàbregas / Un pas en fals (1958) Joana Raspall / L'ermita de Sant Miquel (1958) Mercè Rodoreda / Un dia (1959) Maria Aurèlia Capmany / El desert dels dies (1960) Maria Novell / Fedra (1961) Rosa Victòria Gras / La vigília (1965) Apèndix Rosa Victòria Gras / Mima, la boja damunt la teulada (1953) Cecília A. Mantua / La cinglera de la mort (1955) Maria Aurèlia Capmany / Dos quarts de cinc (1963) Més informació Actrius, dramaturgues, ballarines... Guia Dones de teatre Teatre feminista per qüestionar-nos el món Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Vall de Boí, Pont de Suert
Enguany es commemoren els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Dues parades obligades del patrimoni romànic de la Vall de Boí. Però en aquesta Vall hi ha un munt de coses per fer i és per això que avui et volem recomanar aquest llibre per recórrer alguns dels indrets més bells de la Vall i del Pont de Suert, un dels punts clau abans d'endinsar-nos en aquest entorn natural espectacular. Judit Mira ens proposa 18 rutes senzilles i aptes per a tothom per gaudir i delectar-nos amb els paisatges muntanyencs de l'Alta Ribagorça. Unes passejades de poca durada i, sovint, amb poc desnivell que tot i així ens permetrà descobrir un paisatge ric i variat mentre resseguim el pas de la Noguera Ribagorçana i del seu afluent, la Noguera de Tor. A part, d'aquí uns dies començarà la Festa de les Falles, la festa del foc dels Pirineus que transforma el paisatge nocturn de la Vall i on petits i grans segueixen aquesta bonica tradició al voltant del solstici d'estiu. I si encara no estàs convençut, et podem dir que també hi trobaràs un Parc Nacional, una destinació Starlight i un parc d'aventures. T'ho deixaràs perdre? No ho dubtis perquè et sorprendrà! Més informació a: Vall de Boí Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí - Centre del Romànic Visita El Pont de Suert Fem Turisme - El Pont de Suert A les Biblioteques trobaràs: Vall de Boí Alta Ribagorça Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar
-
Àlgebres de la il·lusió
Llibre fascinant escrit per Jordi Tosas, un alpinista internacional, que et transportarà a una dimensió inesperada, més enllà de les teves expectatives. Amb una prosa lírica que flueix com l’aigua de la gelera fosa, Tosas ens parla dels seus amics a la muntanya, dels cims estimats i dels referents que han marcat la seva vida. L’àlgebra hi juga un paper fonamental, connectant la natura, el món i l’Univers amb les estructures abstractes de les matemàtiques algebràiques. La intensitat, honestedat i un estil molt directe el convertiran en el llibre de muntanya més rar que hagis llegit. Si encara no t’has adonat de la relació entre l’alpinisme i l’àlgebra, a què esperes per llegir-lo? Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Terrassa Districte 5.
-
Vida de Teresina: biografia autoritzada de les Teresines
Jordi Milán i Milán és actor i director de teatre català. Des de petit ja va estar vinculat al teatre amateur a la seva Sitges natal. L’any 1980 juntament amb Vicky Plana funda la companyia La Cubana on hi fa les tasques d’actor, guionista i director. Hi ha creat i dirigit tots els espectacles des de l’inici fins a l’actualitat. És ben coneguda arreu de Catalunya i Espanya pels seus característics i originals espectacles que han vist més de sis milions d’espectadors ; en destaquen Cómeme el coco negro, Cegada de amor, Una nit d’òpera, Campanades de boda, Gente bien i Adeu, Arturo. També els programes de televisió Els Grau, Per Cap d’Any, TV3 no fa res, Me lo dijo Pérez, la popular Teresina S.A l’any 1992 a TV3 i un podcast de Teresina S.A a Catalunya Ràdio l’any 2023. La Cubana ha obtingut diferents premis i reconeixements com el Premi Butaca, els premis MAX o el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya l’any 1995. El 2021 van organitzar una exposició retrospectiva a Sitges coincidint amb el seu 40+1è aniversari. Vida de Teresina, biografia autoritzada de les Teresines sorgeix a partir dels podcasts de les Teresines a Catalunya Ràdio. L’editorial Penguin Random House va proposar als creadors de La Cubana de convertir els guions en un llibre per Sant Jordi però van tenir la idea més original que les Teresines escrivissin la seva pròpia biografia. Les germanes Teresina (interpretada per Mercè Comès), Maria Teresa (Mont Plans) i Tere (Sílvia Aleacar) juntament amb el seu germà Tomàs han viscut en tres pisos diferents al barri de Gràcia de Barcelona: al carrer de Sant Lluís, el pis dels avis al carrer de les Tres Senyores i al carrer de Verdi. Amb l’ajuda de l’escriptor Josep Miquel, expliquen les seves d’aventures d’infància i joventut, els seus primers amors, les seves il·lusions i desenganys, els seus pedidos que feien a casa com les postals per encàrrec per Nadal, corones de flors de plàstic pel dia dels difunts o embolicant roses i espigues per Sant Jordi, entre moltes altres anècdotes. També enllacen les seves vivències des de la postguerra fins als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb els principals esdeveniments històrics, socials i culturals de Catalunya. Els quaranta capítols breus escrits de manera cronològica es poden llegir de manera aleatòria. Utilitzen un to molt humorístic i juguen en tot moment entre la realitat i la ficció. La tipologia de personatges de les Teresines són reconeixibles en totes les famílies, han esdevingut un fenomen social i, en definitiva, aquesta biografia és un relat imprescindible que us farà descobrir la Teresina que tots portem dins! Més informació: La Cubana a la Biblioteca Virtual Accés als capítols de les Teresines a TV3 Podcast de ficció “Les Teresines pim pam pum" a Catalunya Ràdio Presentació del llibre Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat
-
La Decisió
Viola Ardone (1974), llicenciada en Literatura, exerceix com a professora de llatí i italià en un institut. Amb "El tren dels nens" (2020) va aconseguir un èxit sense precedents a Itàlia, on va captivar centenars de milers de lectors, amb la seva publicació a vint-i-cinc països. Amb "La decisió" (2023) ha gaudit d'idèntic reconeixement i s'ha consagrat com una de les grans veus de la literatura italiana contemporània. "La decisió" té com a protagonista a l’Oliva Denaro, una noia que viu en un petit poble de Sicília, on hi ha totes unes regles que segueix però que no sempre entén, fins que un succés li farà trencar amb aquestes normes. Una decisió que farà canviar la seva història i la de moltes altres. La família la recolzarà? La llei és per a qui té diners? Sols començar diu: “La dona és com un gerro: qui el trenca se’l queda, això diu la meva mare”. Una lectura que des de les primeres pàgines et captiva per la seva escriptura, per els personatges, que et fa sentir l’escenografia. Més informació: Viola Ardone a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Cecília Reifs. Bib. Municipal L'Ateneu. Esparreguera.
-
Obra poética
Galaxia Gutenberg (Círculo de Lectores) publica una nova antologia poètica de l’autor mexicà Octavio Paz. Tots els seus llibres de poemes, així com els seus textos, obres teatrals i, fins i tot, il·lustracions apareixen ordenats cronològicament en aquest volum que reflecteix com cap altra l’extensa obra del Premi Nobel de Literatura. Llegir l’obra d’Octavio Paz és endinsar-se en la bellesa de tot allò que ens envolta. L’amor que Paz destil·la per la quotidianitat, pels gestos senzills i pel fet artístic es veu reflectit en cadascun dels seus poemes que ens transporten als seus orígens i a la seva sensibilitat per a descriure la vida en el seu estat més pur. Però aquesta antologia va més enllà i ens presenta, també, textos curts i teatrals, que no donen l’esquena a la poesia, sinó que la integren de manera magistral, fent de la seva lectura un viatge ple d’emocions, d’intensitat i de sensualitat, una de les característiques més reconeixibles de l’autor. Una delícia que ens acosta a un personatge amb moltes facetes. Poeta, assagista i diplomàtic, Paz esdevé un dels grans personatges de la literatura llatinoamericana. Més informació: Octavio Paz a les Biblioteques Octavio Paz a la Viquipèdia Biografia Recomanat per Bib. Cervelló.
-
Mujeres excelentes
L'autora britànica Barbara Pym (1913-1980), és considerada una de les grans autores de la segona meitat del segle XX. Pym ha passat desapercebuda i pràcticament desconeguda al nostre país, fins que Gatopardo Ediciones, ha rescatat la seva obra i ha publicat ja sis novel·les de l'autora, per goig dels lectors que s'apropen a ella per primera vegada, o amb la intenció de llegir-la completa. "Mujeres excelentes" (1952), retrata la vida quotidiana, anodina, d'un grup de dones, de diferents edats, procedència social i cultural, dones amb idees i diners propis, que es mouen i viuen en el Londres posterior a la Segona Guerra Mundial, on encara hi ha esglésies i edificis mig enderrocades a conseqüència dels bombardejos. Mildred, la protagonista, és una jove en la trentena, soltera, filla d'un vicari, òrfena, que viu de la seva feina en un establiment benèfic d'ajuda a dones grans necessitades, i que a la tarda col·labora en les activitats de la parròquia. Entre fires benèfiques, mercats de pasqua, col·lectes de Nadal, festivals parroquials, reunions amb el vicari i moltes tasses de te, Mildred passa plàcidament els seus dies. L'aparició d'uns nous veïns, amb un estil de vida i de caràcter totalment oposats a la Mildred, ocasionarà una petita revolució en els seus costums. Helena, antropòloga, i Rocky, militar, animaran la seva vida i li faran conèixer el món cultural i científic. L'autora ens retrata a través de Mildred una dona real, amb idees pròpies, dedicada als altres, que sap escoltar, però que toca de peus a terra. Mildred no és cap beata ni puritana. Ella és una dona excel·lent, una dona que fa el que cal fer, sense dubtar-ho ni qüestionar-ho, amb una tassa de te sempre a punt. Mildred no ha tingut èxit en l'amor, i no lamenta la seva situació "solteril". Valora la seva independència, li agrada viure sola. Tota l'obra està plena de diàlegs amb un humor subtil, i la ironia marca de l'autora, que dibuixen amb detall la vida d'aquestes dones excel·lents; dones normals i corrents, dones austeres, amb ocupacions cronometrades, relacions distants, les dones excel·lents, dones soles, dones d'edat mitjana, que fan coses rutinàries i viuen convencionalment, en una societat anglesa marcada per les relacions veïnals i parroquials, en una City de postguerra que l'autora fa brillar, i on un canvi, per petit que sigui pot suposar tota una revolució en les seves vides. Un gran llibre, que proporciona una lectura amena, sense complicacions, per llegir a les tardes hivernals amb una tassa de te. Més informació: Barbara Pym a les Biblioteques Barbara Pym a la wikipedia Fitxa de l'autora a Gatopardo Ediciones The Barbara Pym Society Recomanat per M. José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat
-
Obra maestra
Com pot una escultura de 38 tones desaparèixer sense deixar rastre? En el món de l’art hi ha hagut molts robatoris fascinants, però aquest potser sigui dels més sonats. Encarregada a Richard Serra pel Museu Reina Sofia el 1987, ‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’, seria dipositada temps després en un magatzem. Quinze anys més tard trobarien a faltar la megalítica escultura d’acer Corten, volatilitzada com per art de màgia. Juan Tallón relata, entre el periodisme i la ficció, la curiosa història d’‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’. La novel·la es compon de petits fragments de poques pàgines escrits des del punt de vista de les diferents persones involucrades: el creador, la jutge, periodistes, treballadors del museu... Tot i ser ficció, explica l’afer i la història de l’escultura, així com la vida i obra de Richard Serra, el museu i altres artistes relacionats. De lectura ràpida i fàcil, resulta interessant tant per la veracitat de la història com per l’aproximació a la història de l’art contemporani i la creació d’una obra d’art. Més informació: Juan Tallón a les Biblioteques Juan Tallón a la Viquipèdia Fitxa "Anagrama" Recomanat per Bib. Pallejà.
-
Wonka
Musical basat en el personatge que protagonitza 'Charlie i la fàbrica de xocolata', el conte infantil més conegut de Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps. “Wonka” explica la història de com el major inventor, mag i xocolater del món es va convertir en l’estimat Willy Wonka que coneixem avui dia, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa-Loompa en una de les seves primeres aventures. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Calígula
L’obra d’Albert Camus s’inicia in medias res, quan els patricis s’inquieten pel malestar de l’emperador de Roma. Calígula ha desaparegut misteriosament després de la mort de la seva germana Drusil·la, amb qui mantenia una relació incestuosa. Quan torna a palau, el protagonista manifesta una profunda insatisfacció vital i es lamenta que la vida maltracti amb tanta crueltat els homes, perquè tard o d’hora sempre acaba desposseint-los de tot allò que més estimen. Aquesta constatació dóna peu a l’emperador a rebel·lar-se contra el seu destí i a desafiar les lleis dels homes, dels déus i de la Natura, amb la intenció d’assolir algun impossible i d’abraçar l’absolut. A partir d’aleshores, es dedica a imposar la seva voluntat guiant-se per l’arbitrarietat i un profund hedonisme que l’acaben convertint en un personatge esborronador, perquè actua per mer capritx i pel desig de fer mal a consciència, capgirant l’ordre de les coses, menyspreant la divinitat, els ideals comuns, la moral i els grans valors col·lectius. En un moment donat, es disfressa de Venus després d’haver demanat la lluna. Són uns gestos blasfems que denoten la seva follia, però que estan carregats d’intenció. El que Calígula pretén és subvertir les regles que regeixen el seu món en adonar-se que viu immers en un sistema bastit d’accions corruptes, de lleis inhumanes i d’uns déus que semblen consentir-ho tot, tan si està bé com si no. El personatge de Camus encarna així l’ideal d’una llibertat molt mal entesa que l’abocarà a un contrasentit existencial. En negar la llibertat als altres i el dret a ser qui són, imposant una única manera de ser o de veure les coses, l’emperador restarà legitimitat als seus actes i es veurà arrossegat a una lluita fratricida, amb uns efectes absolutament devastadors. I ara ve la gràcia d’aquesta obra. L’emperador no està sol, simplement es comporta com un mirall de la gent que l’envolta. Si actua com un monstre és precisament per l’escassa qualitat humana dels patricis que el sustenten i que aplaudeixen les seves accions. En lloc de comportar-se com els garants dels grans valors humans; en lloc d’assumir la seva responsabilitat com a guies i protectors dels interessos de l’Estat; en lloc de defensar els ciutadans que representen, els seus adlàters el segueixen com mesells i es desentenen dels seus actes, sense assumir la responsabilitat que els pertoca. S’han convertit en una casta abjecta que parasita al voltant del poder i que mira de mantenir el seu estatus sigui quin sigui el preu que hagin de retre a compte. Calígula revela, per tant, la inconsistència del sistema en el qual es troben instal·lats els poderosos de Roma. Per això es burla de la seva fe, qüestionant els seus principis i les seves creences; o trepitja la seva dignitat posant-los a prova i regulant la seva vida sexual dins del prostíbul imperial; per això ordena també que, pel bé comú, prostitueixin les seves dones; o els deixa completament arruïnats després d’emparar-se dels seus béns i de retirar-los els seus privilegis impunement. Calígula en definitiva els aplica el sedàs de la seva pròpia lògica: quan algú atorga més importància a la posició, al poder i als diners, la vida acaba perdent tot el seu valor. Per això fa assassinar també uns quants dels seus homes quan li fan nosa. No és d’estranyar, que el protagonista acabi pagant amb la seva vida la gosadia d’haver volgut posar en valor els contrasentits del món que l’envolta. El dia que els patricis obren els ulls davant de la seva pròpia indignitat, es desferma contra l’emperador un complot consensuat que els conduirà al magnicidi. Tot un advertiment per a l’home modern que ens arriba des del passat. No oblidem que Albert Camus va escriure aquesta obra a les portes de la Segona Guerra Mundial. El text va ser redactat l’any 1938 a l’Alger, però l’esclat de la guerra en va postergar l’estrena fins l’any 1945, a París. Camus s’inspirà en La vida dels cèsars, de Suetoni, però, l’episodi en què es basà per escriure aquest drama, de seguida quedà reduït a una anècdota. El sobrepassà l’atractiu de la trama, la força enlluernadora de les paraules del protagonista i el retrat punyent de la condició humana a mans d’un foll que condueix ciutadans i súbdits a la barbàrie. L’obra va tenir diverses versions que l’autor va anar retocant al llarg del temps. La més difosa és de l’any 1944. Està estructurada en quatre actes i forma part del Cicle de l’absurd, juntament amb L'estrany (1942), El mite de Sísif (1942) i El malentès (1943). Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
-
La Mujer del espía
La pel·lícula “La mujer del espia” és un drama històric i romàntic ambientat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Dirigida i coescrita per Kiyoshi Kurosawa, conegut sobretot per la seva contribució al gènere de terror japonès però de gran habilitat per canviar de gènere, i l’acompanyen en aquesta obra els guionistes Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara. L’any 2020 Kurosawa fou guardonat amb el Lleó de Plata com a millor director en el 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia i fou nominada a millor pel·lícula. També obtingué diversos premis en el 15è Asian Film Awards. Aquesta pel·lícula fou adaptada al manga per Masasumi Kakizaki i s’ha publicat en castellà per l’editorial Milky way. La història ens trasllada al Japó dels anys 40 i ens presenta el jove i feliç matrimoni Fukuhara, en Yūsaku i la Satoko. En Yūsaku és el director d’una empresa de Kobe d’importació materials però comença a estar al punt de mira perquè les seves relacions comercials inclouen a l’actual enemic, els Estats Units. En un viatge a Manxúria, en Yūsaku descobreix un terrible i atroç secret nacional, i amb l’ajut del seu nebot Fumio intentaran destapar-ho i mostrar-ho al món. Després d’un malentès inicial, l’esposa descobreix les veritables intencions del seu marit i decideix protegir-lo de forma incondicional tot i el risc que suposa convertir-se en traïdors de l’Imperi Japonès. “La mujer del espia” fou interpretada per Aoi Yû en el paper de Satoko, Issei Takahashi com a Yūsaku, Masahiro Higashide com l’amic de la infància de la Satoko i membre de la policia secreta Taiji Tsumori i Ryōta Bandō como a Fumio Takeshita. Una pel·lícula amb un ritme pausat i plena d’intriga, on de forma delicada tracta els horrors de la humanitat i un món abocat al desastre. Una reflexió sobre què és correcte en un entorn fortament nacionalista, una lluita interna entre la lleialtat, el sentit de la justícia, el deure, l’honor i l’amor. • Yūsaku: “Mi lealtad no es a un país, sinó a la justicia universal. No toleraré ninguna injusticia”. • Satoko: “Tu justicia matará a miles de compatriotas”. Els sentiments es mostren a flor de pell en cadascun dels personatges, especialment en la Satoko. Un cúmul d’emocions sacsejaran a la protagonista i serem testimonis de les seves pors, angoixes i terror, mentre el personatge va evolucionant. En temps de guerra, en qui pots confiar? Més informació: Kiyoshi Kurosawa a les Biblioteques Kiyoshi Kurosawa a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts.
-
Reserva de MUSGO
Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals i també amb els humans. L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual. Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge. Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint mil que hi ha. I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc. Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou. Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat. Amb això que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions. Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer. Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya. A continuació, un petit fragment: Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47) En aquest llibre, la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món. Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
-
Cor trencat
25 anys després de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau, el periodista musical i escriptor Pep Blay, publica la biografia novel·lada “Cor Trencat” (Folch & Folck Editors, 2024). El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional. “Cor trencat” és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme. Pep Blay ens ho explica en una entrevista, el febrer del 2024, quan feia just 25 anys de la mort del Carles: Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater. El llibre arrenca amb el darrer concert de Sabater, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer de 1999: Sabíeu que Carles Sabater va ser la gran estrella del rock català dels anys 90? I que Pep Blay i Carles Sabater havien quedat per sopar la nit del 12 de febrer de 1999 a Vilafranca, just abans del concert? I sabíeu que els que més bé el coneixien deien que era molt igual que "Bobby", el personatge principal de Company, que va interpretar sota la direcció escènica de Calixto Bieito, el 1997, a diferents teatres catalans? I que Sabater tenia una certa timidesa cap als periodistes i deixava que fos el seu company Pep Sala que parlés més estona i protagonitzés les entrevistes? Aquí els veiem i els escoltem a tots dos, després del darrer concert de la gira del disc “Quina nit”, que es va fer a Vic, l’11 d’octubre de 1991: De la seva vessant teatral, en destaquen diferents papers que va interpretar durant tota la seva vida però aquí en volem ressaltar un, el del pirata que interpretava magistralment amb la Companyia Dagoll Dagom, a l’obra “Els Pirates”, estrenada el 1997, a Barcelona: Si en voleu saber més de Carles Sabater i de la seva trajectòria musical amb els Sau i de la seva vida dalt dels escenaris i darrere les pantalles de televisió, podeu venir a escoltar a Pep Blay, el proper 13 de juny, a les 18.00h, a la Biblioteca Central de Terrassa. De moment, us deixem amb aquesta llista musical: Més informació: Pep Blay a les Biblioteques Sau a les Biblioteques Prestatge de música Pàgina web de Carles Sabater Pàgina web oficial de Sau Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.
-
Los Reveses : una historia personal sobre párkinson y ping-pong
L’autor del llibre ens explica que amb 56 anys li van diagnosticar parkinson. Tot buscant solucions al seu problema, va mirar de practicar un esport, ja que era l’única manera d’aturar l’avenç de la malaltia. Després de provar bàdminton, i de plantejar-se practicar altres esports, es va topar amb el tennis de taula. Va informar-se i va descobrir que aquest esport era molt beneficiós per a la seva malaltia. Mentre es trobava jugant, notava que la malaltia se li esvaïa. El simple fet de seguir amb la vista la pilota i seguir el ritme de joc li generava un benestar que no havia notat amb cap altra pràctica. El llibre és tot un relat biogràfic sobre com aquest esport l’ha fet superar els efecte de la malaltia. Les seves pors, les seves alegries però, sobretot ens parla de la superació de la malaltia amb la pràctica de l’esport. Tennis de taula al catàleg Aladí Ping pong parkinson : https://www.pingpongparkinson.org/ Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell
-
Pis per a dos
Pis per a dos és una novel·la de gènere romàntic "New *Adult" amb un toc diferent, original i fresc. Els protagonistes es veuen embolicats en una situació de compartir pis, i fins i tot, compartir el llit. La Tiffy acaba de sortir d'una relació i es troba vivint encara en el pis del seu ex-xicot, mentre en Leon viu sol i necessita una companya de pis per solucionar la seva economia. La condició de compartir pis és tenir uns horaris i d'aquesta manera no veure's. La Tiffy treballa de dia en una oficina mentre que en Leon treballa de nits en un hospital. Tot i no haver-se vist mai, els dos protagonistes començaran a comunicar-se mitjançant post-it deixant la casa farcida d'ells, creant un vincle d'amistat a través. Una novel·la de caràcter divertit i original. On l'autora mostrarà una problemàtica del moment, el lloguer d'un habitatge. Com sobreviuré a buscar pis i no morir en l'intent. Més informació: Beth O'Leary a les Biblioteques Recomanat per Aroa Vela. Bib. L'Esqueller. Sant Pere de Torelló.
-
La Parábola del sembrador
Octavia Butler (1947 – 2006) fou una destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista. Va rebre nombrosos guardons durant la seva carrera literària, com els premis Hugo i Nebula i el 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre la prestigiosa Beca de la Fundació MacArthur. El 1993 va publicar La paràbola del sembrador, una novel·la de distòpia i assaig que ens situa en un 2024 post-apocalíptic. La història és narrada en primera persona per la protagonista, la jove Lauren Olamina, que amb només setze anys, ha de lluitar per sobreviure en un món cada cop amb menys recursos. Des del primer moment veiem com és de dura la seva vida, fins i tot estant en una petita comunitat envoltada de murs i amb cultius. Tota la comunitat, però, viu arrelada en falses esperances de tornar als temps antics. Ella és l'única que sembla adonar-se'n des d'un primer moment i va prenent consciència de la gravetat de l’esdevenir i la fragilitat del seu estil de vida. I encara que intenta convèncer la comunitat que s'han de preparar per a l'inevitable desastre, ningú no li fa cas. El món que ens presenta La paràbola del sembrador és víctima d'un brutal canvi climàtic, en què les sequeres són tan grans que plou poques vegades cada any. L'aigua costa més que la benzina, els incendis a barris i ciutats són constants i les persones sempre van armades. La paràbola del sembrador té un caràcter religiós i filosòfic molt marcat. Lauren s'ha criat amb un pare que oficia a una església baptista. No obstant, ella no creu en aquest Déu i tractarà de trobar el seu veritable Déu, un que encaixi en la societat que viu. En definitiva, La paràbola del sembrador és una novel·la distòpica amb un missatge d'esperança, que ens planteja una reflexió sobre els aspectes més sòrdids que la nostra societat podria assolir. És una mirada cap al nostre interior, cap a l'acceptació del canvi i cap a aprendre a modelar-lo per adaptar-nos. Més informació: Octavia Butler a les Biblioteques Octavia Butler a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Torelló.
-
Los Asquerosos
Los asquerosos suposa una bonica i interessant reflexió sobre la solitud, la ben entesa, la desitjada, la cercada. A vegades falta fer un pas enrere per agafar l'impuls necessari que ens permeti afrontar canvis importants a la vida. Sí, avui dia ens crida l'atenció, per estar fora del que és habitual, que una bona dosi de solitud senti tan bé com un passeig per la platja en ple hivern. Petits plaers de la vida, que suposen un alleujament de la nostra rutina diària, aquesta que nosaltres mateixos ens hem buscat i de la que ara som hostatges amb una potent Síndrome d'Estocolm. Bones dosis d'humor carregat d'ironia, una excusa per baixar-nos del món, encara que només sigui durant un moment, per mirar-lo a la cara, de tu a tu. Un llenguatge ple de cultismes i un final que pot ser feliç o malenconiós, o potser és que sigui totes dues coses, o potser és que no hi hagi necessitat de catalogar-ho. Més informació: Santiago Lorenzo a les Biblioteques Santiago Lorenzo a la Viquipèdia Entrevista Recomanat per Bib. de Torelló.
-
CODA
CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper. Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me. Més informació: Siân Heder a les Biblioteques Coda a la Viquipèdia Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques The Essential / The Clash a les Biblioteques It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.
-
Contabilidad y gestión de costes
Quina informació és la necessària per prendre decisions, com ara la fixació de preus de venda i descomptes, la potenciació o eliminació de productes i processos, o la reducció de costos?. En aquest llibre s'exposen des dels conceptes més introductoris de la matèria (com a costos directes, indirectes, fixos, variables, enfonsats, rellevants, etc.) fins a les diverses tècniques que permeten dissenyar un sistema de costos i que es necessiten per la seva òptima gestió En aquesta edició s'han incorporat diversos temes relacionats amb les últimes tendències en la gestió i reducció de costos (reenginyeria de processos, robotització, enginyeria artificial, sostenibilitat…). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Ventaja de la automatización : impulsa el futuro de la productividad y mejora la velocidad, calidad y experiencia del cliente a través de la IA
Una guia d'implementació pràctica per a respondre a preguntes concretes que un directiu pot plantejar-se: com identifico i prioritzo les oportunitats d'automatització? com avaluo els sistemes i problemes de dades que he heretat? com obtenir tot el valor a partir de les meves inversions en tecnologia i esforços d'automatització? com puc inspirar als meus empleats a acceptar el canvi i les noves oportunitats que presenta l'automatització? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cómo funciona una empresa : guía gráfica para el éxito empresarial
Explicació clara i visual dels conceptes essencials del món dels negocis i de les empreses a l'actualitat; des de de la gestió fins a la recerca i el desenvolupament, i des de les vendes i el màrqueting fins a la producció i la distribució. Pretén ser un llibre per als que desitgen potenciar la seva iniciativa emprenedora i que volen tenir èxit en el mercat global del segle XXI. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El factor edad
Les empreses poden barrejar persones de generacions diferents. Aquest llibre explora com a l'entorn laboral podem extreure el talent, experiència, creativitat de les diferents persones. Explica com crear un entorn socialment saludable dins l’empresa, que encoratgi el talent sostenible i l’aprenentatge continu que no ha d’estar relacionat a l’edat. Un llibre escrit per professionals de diferents de perfils diversos que busquen desenvolupar el talent de les empreses de manera inclusiva. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Yoga en familia : una guía con 15 secuencias sencillas para peques y mayores
El ioga és una disciplina mil·lenària, un estil de vida, que ensenya a cuidar-nos de manera integral. És la unió de ment, cos i ànima que permet ser conscient del cos, enfortir el cos, la ment i l’esperit amb la pràctica de les asanes i la respiració. Les postures de ioga són els exercicis físics que fan que el nostre cos es mantingui fort, flexible i en equilibri. Aquest llibre t’ofereix quinze seqüencies de ioga per compartir amb família i aconseguir els beneficis que ens pot aportar: digestió, concentració, relaxació i alhora augmentar el vincle amb els nostres fills i filles. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ensenya’m la llengua
El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Curso de inglés en cómic. The best of both worlds
Qui diu que estudiar idiomes és avorrit? Amb aquest llibre aprendràs anglès de manera divertida, en còmic! Llenguatge real, explicacions de gramàtica, comunicació senzilla i gràficament atractiva. Cada capítol té tres seccions de vocabulari, comunicació, gramàtica i tot ple d’esquemes per ajudar-te a aprendre. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Recetas vegetarianas para la freidora de aire
Michelle Anderson és una xef, divulgadora de la cuina saludable. En aquest llibre proposa 100 receptes de plats nutritius, vistosos i plens de sabor aptes per a persones vegetarianes. Podràs trobar esmorzars, plats principals i fins i tot postres. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Maravillosa vida de los elementos : una guía con sencillos gráficos para descubrir la química y lo que esconde la tabla periódica
Una guia visual per explicar conceptes de química: elements, composició. Una obra científica i alhora accessible, amb un format innovador i entretingut del dissenyador japonès Rakugaki. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Palestina y el Próximo Oriente
Des de la proclamació de l’estat d’Israel, les terres de l’antiga Palestina han estat l’escenari de conflictes polítics i armats, que han augmentat per interessos, pressions, xocs entre les parts directament implicades i altres parts que indirectament hi treuen profit. L’Óscar Monterde, historiador i expert en història contemporània d’aquesta zona, analitza l’evolució des de la Guerra Freda i com els conflictes a Palestina, son els catalitzadors d'latres disputes internacionals. Desenvolupa la història del Proxim Orient en la trajectòria politica del mon àrab i en la història global contemporània. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
100 investigadores catalanes
Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han destacat en algun àmbit de la recerca de matèries ben diverses: en història i arqueologia, o en biologia i medicina, però també en tecnologia, humanitats o ciències socials. Un centenar de biografies de dones que són exemple i llavor. Exemple i llavor per a les noies d’ara i del futur. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Els misteris de la cuina dels Kamogawa
Amagada entre els carrerons de Kyoto hi ha la inhòspita taverna de l’expolicia Kamogawa i la seva filla. La peculiaritat de tan recòndit restaurant és que poden reproduir una recepta oblidada i recrear gustos i olors que transporten als seus clients als millors records de les seves vides. Cada capítol del llibre ens resoldrà un misteri d’una recepta alhora que ens farà conèixer la història que hi ha darrera de cada client. D’aquesta manera, cada un d’aquests relats representa la celebració de la cuina com a fet curador i reconfortant. Hisashi Kashiwai (Kyoto, 1952) és odontòleg de professió i dedica els seu temps lliure a escriure sobre la seva ciutat natal. Aquest llibre ha estat el seu major èxit, s’ha traduït a diverses llengües i fins i tot ha estat adaptat a la petita pantalla. Els Misteris de la cuina dels Kamogawa és un llibre pausat i sense sobresalts que ens farà gaudir de petits històries quotidianes amb la cuina japonesa com a element vertebrador. Recomanat per la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
-
Delta
A Delta, Gabi Martínez, l'autor d'aquest meravellós llibre, ens retrata la seva vivència d'un any a l'illa de Buda. Amb unes descripcions precioses de l'espai que l'envolta: la casa, el nom de la qual és la Pantena, el terreny, el mar i també de les relacions personals que s'estableixen entre els habitants d'aquesta terra, ens podem fer una molt bona idea de com és la vida en aquesta zona del delta del riu Ebre. Sense deixar d'esmentar la relació que té el propietari de l'illa amb l'administració, amb els gestors del Parc Natural i els ecologistes, amb els caçadors... Durant tot el llibre es pot copsar la preocupació per l'aparició d'una gran tempesta com el Glòria i que ho faci desaparèixer tot. Amb la lectura, te n'adones realment que és una zona molt feble i que el canvi climàtic hi afecta de valent. Si no s'hi intervé, en pocs anys desapareixerà com han desaparegut tants altres deltes del món. Només cal llegir el fragment que segueix per veure la manera de narrar i el coneixement de Gabi Martinez de l'entorn. "Despierto de manera natural después de ocho horas de sueño, cuando en la ciudad venía durmiento cinco o seis. Por el tejado camina algún pájaro grande. En el límite del arrozal hay tres moritos alineados que no me detectan tras la ventana. Entre el cristal entelado por el vaho y la malla antimosquitos, puedo contemplar con calma cómo les sobrevuelan bandadas de gorriones que se apiñan en el cañaveral añadiendo sus estrepitosos trinos a un abanico musical que combina el canto templado con chillidos y graznidos, el renqueo leve de aves que parecen motorizadas, la cadencia conservadora, el gorjeo semianciano, el refilo... La biodiversidad está en el aire, y el río no se queda atrás." pàg. 48 Gabi Martínez aconsegueix transmetre clarament que cal preservar els espais naturals amb tots els seus habitants. Amb els recursos de la liternatura, teniu a les mans un gran reportatge basat en la realitat, però al mateix temps carregat de ficció. Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
-
Global
Aquesta és la història d’un nen, en Sami, que viu a la Bahia de Bengala, a l’Oceà Índic i una nena, la Yuki, que viu al Canadà, al nord del cercle polar àrtic. Dos infants que viuen a dos extrems del món l'un de l'altre. Dues històries que es creuaran per un objecte. Dos casos extrems provocats pel canvi climàtic. Un nen i una nena que veuen com canvia el seu món per la inacció dels governs en la millora ecològica. Un món que es destrueix i canvia d'aspecte fent-se menys habitable. Dos infants que volen canviar aquest futur i fer-lo millor. Dels autors Eoin Colfer i Andrew Donkin dir que han rebut nombrosos premis i han escrit més de 80 llibres. Un d'aquests premis és el Premi Especial dels jutges als Children's Books d'Irlanda per la novel·la gràfica Il·legal. Aquest és un còmic que ens parla del canvi climàtic amb unes il·lustracions de Giovanni Rigano, que ha treballat a produccions de Disney-Pixar, que ens fan endinsar plenament en la història. Al final del llibre hi ha una explicació sobre què és l'escalfament global que ajuda a entendre als infants i als adults les conseqüències dels nostres actes. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.
-
Everlost
Neal Shusterman és un reconegut autor de literatura juvenil que ha publicat, entre altres, la trilogia El arco de la guadaña. A Everlost explora el tema dels llimbs i de la transcendència des d'una perspectiva molt imaginativa. La història ens parla de Nick i Allie, dos adolescents que moren en un accident de cotxe i queden atrapats a Everlost, un estrany lloc entre la vida i la mort on tot s’oblida, fins i tot els seus noms i qui són. Però es neguen a quedar-se allà eternament i decideixen anar a la recerca de respostes. A través d'una trama plena d'aventures, Shusterman planteja preguntes metafísiques sobre la mortalitat amb un estil entretingut i reflexiu. Més enllà del tema de la mort, convida a gaudir del viatge de la vida i és una invitació a valorar cada moment. Es tracta d'una lectura amb missatge que agradarà als fans de l'autor i a qui busqui una història fantàstica i inspiradora. Everlost és la primera part de la trilogia del mateix nom. Més informació: Neal Shusterman a les Biblioteques Neal Shusterman a la Viquipèdia Recomanat per Ester Vivó. Bib. La Cooperativa. Centelles.
-
La Malnada
La Malnada és l’òpera prima de l’escriptora Beatrice Salvioni (Monza, 1995) publicada el 2023 per Edicions del Periscopi amb traducció de Pau Vidal. Salvioni és graduada en Filologia moderna. El 2021 guanyà el Premi Calvino de contes i el Premi Raduga que promou l’obra de joves escriptors russos i italians sensibles als valors humanístics i amb responsabilitat social, trets que sens dubte trobem a l’esplèndida obra La Malnada. Itàlia, 1936. Francesca i Maddalena són dues nenes adolescents d’entorn social ben diferent que estableixen una amistat tan sòlida que podrà molt més que l’opressió social en què viuen, la sororitat les farà fortes. Francesca és la veu d’aquesta història que reivindica la desobediència en una Itàlia dominada pel feixisme de Mussolini. Aquestes dones són l’esperança del futur que hauria d’arribar. Si Francesca és anomenada la “Malnada” de manera implícita s’hi amaga prejudici, possiblement perquè és un esperit lliure i indomable i a la Itàlia dels anys 30 no es podien permetre comportaments que trenquessin l’ordre establert. Aquesta actitud insubmisa és un espai de llibertat individual davant les injustícies socials, llavors i ara. Text amb bon ritme, amb un llenguatge precís, que ens atrapa des de les primeres pàgines i preciós perquè malgrat la duresa del tema hi ha la dolçor que proporciona una amistat sense fissures. Més informació: Beatrice Salvioni a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Gemma Surribas. Bib. Torelló.
-
Únics : una història màgica d'inclusió esportiva
En Gaël, la Frida, en Saüc, en Leo, l'India, l'Alma, en Nil, l'Elna i la Bruna et volen explicar el viatge de la seva vida. Un viatge apassionant on han hagut de superar molts obstacles! Però han sigut capaços de viure-ho com una aventura que els ha fet més forts i que ha omplert d'orgull els seus amics, la seva família i els seus contrincants! Coneixer la discapacitat a través d'una bonica historia real, d'uns personatges entranyables amb valors incalculables. Ells son els protagonistes d'una aventura plena d'emocions. Et faran somriure i t'atraparan per la seva capacitat de lluita i de superació. La directora del projecte Únics Cerdanya, equip de bàsquet per a persones amb discapacitat de tota la comarca de la Cerdanya dins del CB Llívia Puigcerdà, presenta un llibre en format de conte que ajunta persones, el món de la diversitat, la iniciació esportiva i el bàsquet. S'hi han novel·lat els personatges, però d'alguna manera es fa èmfasi a la procedència específica dels esportistes i com i perquè es va crear un equip de bàsquet per a persones amb diversitat funcional. Alba Olcina: “L’esport sempre ha de ser inclusiu, ja que és una manera de crear una societat igualitària i inclusiva” Més informació sobre el projecte a Únics Cerdanya Recomanat per Bib. Sta. Oliva - Olesa de Montserrat
-
Una Vil·la a Florència
Una vil·la a Florència de l'autor anglès William Somerset Maugham fou publicada al 1941 i actualment a través de l'editorial Viena, s'ha reeditat dins la col·lecció Petits Plaers. Aquesta petita i alhora gran novel·la està ambienta a l'època d'entreguerres i ens explica la vida de Mary Panton, una viuda jove que per recuperar-se de la pèrdua del seu marit i amb gran dificultats econòmiques decideix passar una llarga temporada a una casa d'uns amics a Florència. A punt per decidir casar-se amb un Edgar Swift, un amic del seu pare, en unes de les festes de l'alta societat que assisteix coneix en Rowle Flint, un home ric amb fama de ser un vividor. Un fet inesperat farà que els seus plans de vida plàcida que havia planejat es converteixin en tot el contrari. Tal com diu la col·lecció, aqueta obra és un petita plaer llegir-la. Comença amb un caire romàntic i a la meitat de la novel·la ens sorprèn amb un gir inesperat amb caire policíac que no deixa indiferent al lector. Més informació: W. Somerset Maugham a les Biblioteques W. Somerset Maugham a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà.
-
Dones sàvies
L’autora, l’Elisenda Albertí Casas, és editora i escriptora. Ja fa anys que es dedica a investigar històries de dones que han quedat oblidades. És autora de “Dames, reines, abadesses”, “Dones de Barcelona”, del qual hi ha una nova edició ampliada publicada el 2023, “Catalanes medievals”, “Un Passeig per la moda de Barcelona”, “Compromeses”, “Decidides”, “Dones viatgeres”, i recentment ha publicat “El paper imprescindible de les dones de l’Empordà”. Des de temps immemorials moltes dones han exercit una mena de medicina popular, transmesa de generació en generació per tenir cura dels fills, pares, marits, veïns... i sense distinció de cap tipus. En el llibre, l’autora, presenta una breu biografia de dones herbolàries, infermeres, llevadores, metgesses, trementinaires... També hi apareixen tres pioneres: la primera metgessa titulada de Catalunya, la primera doctora en Medicina empordanesa i la primera a incorporar-se al Col·legi de Metges de Girona. Recomanaríem aquest llibre a tothom que estigui interessat a conèixer la vida d’algunes d’aquestes dones sàvies, la gran majoria poc reconegudes i algunes fins i tot perseguides pels coneixements que tenien tot i haver ajudat a molta gent. Més informació: Elisenda Albertí a les Biblioteques Elisenda Albertí a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.
-
La Utilidad de lo inútil
“La utilidad de lo inútil”, de Nuccio Ordine, qui fou professor de Literatura Italiana a la Universitat de Calàbria i un especialista en el Renaixement i Giordano Bruno, és un llibre de dimensions petites que condensa, com la poesia, la bellesa i el pensament. Llegir el manifest de Nuccio Ordine és reflexionar sobre la filosofia, la literatura, la música, la pintura, la història, l’art, el teatre… Un llibre que ens avantposa davant la vida, i que mostra quan de necessari és no malgastar-la, i quan de necessari és allunyar les pors i les preocupacions. Nuccio Ordine, en aquest llibre, editat per Acantilado, fa una defensa dels sabers “inútils”, que molt sovint són els que donen sentit a la vida. Advoca per les disciplines humanístiques i culturals, fonamentals per cultivar el pensament lliure i creatiu, en un món obsessionat amb la utilitat immediata, l’eficiència i el pragmatisme. Una reivindicació de l’estima i la passió, del coneixement desinteressat i la contemplació artística, de gaudir del camí, caminant. “La utilidad de lo inútil” ens convida a reflexionar sobre el propòsit més profund de l’educació i la cultura per construir una societat més lliure i justa. Més informació: Nuccio Ordine a les Biblioteques Nuccio Ordine al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona
-
Micro recetas : cocina sana, fácil y creativa al microondas
Saps que el teu micro-ones et pot ajudar a cuinar de manera saludable, ràpida i senzilla? Aquest llibre t’ensenya a fer 70 receptes fàcils i boníssimes, fetes amb productes de temporada que tindràs llistes en menys de 30 minuts. Des de preparacions bàsiques com a ceba caramel·litzada, crostons o patates xip, fins a plats tan gurmet com unes flors de carxofa, un risotto o un tiramisú, en aquest llibre trobaràs un munt d'opcions per a totes les ocasions, a més de guies de temps de cocció i planificadors per a preparar menús molt complets en un tres i no res. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cocina en 2h para toda la semana healthy
El Batch cooking o cuinar-ho tot un dia a la setmana té molts avantatges. Aquest volum proposa 80 receptes saludables, sense complicacions i incorpora un producte de temporada. Està dividit per estacions, i amb un ull sempre posat en el menjar de proximitat, per a cada setmana inclou: • Una llista de la compra dividida per les seccions del supermercat. • El menú complet per a tota la setmana. • El pas a pas de les dues hores de cuina. • El resultat dels plats i instruccions per a la seva conservació. • Consells per a escalfar-los i emplatar-los en el moment que triïs. En total, el llibre el completen: • 16 menús setmanals amb més de 80 receptes equilibrades per a tota la família. • Menús que privilegien els productes frescos de temporada. • Una cuina sense sobrants ni malbaratament *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Menús familiares por 50 € a la semana ¡5 cenas para 4 personas por menos de 50 euros!
Llibre pràctic per planificar i organitzar els menús de la família i de manera econòmica. Aconsegueix unes receptes atractives saboroses adaptades a tot l’any. A més, ens prepara la llista per anar a comprar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Chile y la isla de Pascua
Xile és un país que es situa longitudinalment al costat de l’oceà Pacífic. Compta amb costes, muntanyes, serralades com Puerto Natales, les llacunes altiplàniques, Viña del Mar, el desert d’Otocama i Puerto Varas. En aquest volum, es dedica un capítol a l’Illa de Pasqua, la seva vegetació, les cavernes i els Moias, escultures prehistòriques de gran volum que caracteritzen aquesta illa. Dona molta informació sobre transports, allotjaments i història per organitzar un gran viatge. T’animes? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Nepal
Nepal, conegut com el sostre del món, és un país que combina els reptes de la muntanya més extraordinària, l’Everest i els rius per practicar el rafting en aigües braves, coma Pokhara. També hi pots visitar acolorides ciutats medievals plenes de basars, com Katmandú, Patán y Bhaktapur o admirar els magnífics temples budistes com l’ estupa de Bodhnath. En aquesta guia trobaràs la informació més àmplia sobre el Nepal: història, transport, gastronomia, allotjaments, informació dels principals monuments i rutes per poder visitar Nepal sense perdre’t cap detall. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Superabundancia : por qué a medida que crece la población crecen también los recursos disponibles
Un estudi controvetit defensa que el creixement demogràfic promou l’abundància dels recursos naturals necessaris per atendre’l. Després d’analitzar els preus de centenars de productes bàsics, bens i serveis al llarg de dos segles, els dos investigadors van descobrir que els bens eren més abundants, inclús més que la població que els demanava. Tenen la teoria que cada ésser huma adicional crea mes valor del que consumeix. Aquest fet és possible perque més persones produeixen més idees i més innovacions que fan que el mercat superi l’escassetat i estimuli el creixement econòmic i la millora del nivell de vida. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Destinos literarios
Aquesta recomanació está pensada tant per aquells inquiets als que els encanta viatjar com als amants de la lectura. Sarah Baxter, escriptora de viatges i col·laboradora en més d’una desena de guies de Lonely Planet presenta “Destinos literarios” ens porta a 25 localitzacions inspiradores on es desenvolupen algunes de les novel·les més famoses de la literatura. D’aquests indrets es destaquen les places, els hotels, els restaurants o els ponts que apareixen als relats i que han perdurat amb els anys. En el text de cada entrada d’aquesta espècie de guia podem trobar informació molt interessant sobre el lloc, la època, l’autor del llibre relacionat i de l’ambientació de la pròpia història. Els textos a més venen acompanyats de precioses il·lustracions plenes de color i amb un estil molt particular realitzades per Amy Grimes. Algunes d'aquestes il·lustracions fins hi tot son fetes a doble pàgina. Algunes de les localitzacions i els llibres relacionats són: París (Los Miserables), Sierra de Guadarrama (Por quién doblan las campanas) La Mancha (El Quijote), El Cairo (Entre dos palacios), Soweto (La hija de Burger) y Chile (La casa de los espíritus). Com diu el títol del llibre, aquesta guia del viatger inspirat potser no conté mapes, pero de ben segur us farà conèixer llocs d’allò més interessants i a la vegada potser us pica la curiositat lectora amb les fantàstiques novel·les que els acompanyen. Recomanat per: Josep Pagès Biblioteca M. Serra i Moret
-
Pintoras
El projecte artístic més ambiciós de Sara Rubayo, la historiadora de l'art que ha revolucionat els museus a Espanya: una recopilació exhaustiva de totes les dones pintores des de l'Antiguitat fins al segle XVII. Parlem dels artistes des del segle VI a. C fins al XVII: són molts segles d'història, segur que recordes algun nom. Però qui et venen al cap? Quants homes? Quantes dones? Pintores vol. 1 sorgeix de la necessitat de trobar a les dones de la història de l'art per a poder pintar una imatge completa del desenvolupament artístic al llarg dels anys. Des de la premissa «totes dins i cap fora», Sara Rubayo posa llum sobre totes aquelles dones que es van dedicar a l'art. Si bé la història de l'art només sembla contemplar a les dones com a muses o com a pintores de poc talent, aquest tom té com a objectiu donen la volta en saber convencional: recuperen de l'oblit a artistes de les quals a penes hem sentit parlar perquè hi ha molt poca informació sobre elles. Perquè per breu que hagi estat la seva història, cada artista es mereix el degut reconeixement i la seva obra ha de tenir el seu lloc en el coneixement popular. Quan un visitant entra en el Museu del Prado, espera veure Les Meninas de Diego Velázquez, no les natures mortes de Clara Peeters, malgrat pertànyer al mateix estil artístic, i tenir un incalculable valor històric. Pintores vol. 2 pretén donar resposta al buit de coneixement que té la història de l'art: les dones artistes. No és que no les coneguem perquè no existissin, sinó perquè van ser menyspreades artísticament i oblidades històricament. En aquest tom, que comprèn tot el segle XVIII, Sara Rubayo aporta una nova perspectiva a la història de l'art perquè puguis donar-li el merescut reconeixement a totes aquelles dones que han contribuït a la nostra cultura amb el seu talent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
No mataràs
Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l’assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d’unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau. Només l’home nietzschià, el llibertí i el suïcida s’escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l’Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d’aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d’aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Muncipals
-
No cometràs adulteri
L’adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d’un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l’impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d’entregar-se al sexe més enllà del matrimoni. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Óptimo : rendimiento, empatía e inteligencia emocional
Daniel Goleman va revolucionar la forma com concebem la intel·ligència. Ara, revela mètodes pràctics per a utilitzar aquests recursos interns i aconseguir un estat òptim d'alt rendiment i satisfacció. Daniel Goleman i Cary Cherniss revelen com la intel·ligència emocional pot ajudar-nos a tenir un gran dia, tots els dies. Expliquen com aconseguir d'una manera realista la satisfacció, treballant de manera constant en un nivell òptim. Basats en la recerca sobre com centenars de persones construeixen l'arquitectura interna d'un bon dia productiu, els autors descriuen de quina manera se sent un estat òptim i mostren com la intel·ligència emocional és la clau per al nostre millor rendiment personal o laboral. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Escritos sobre el arte
Com molts grans pintors del segle XIX, Ingres escrivia sobre l'art. Ho feia en quaderns desordenats, en esborranys de cartes de negocis, en comptes de despeses, en paperots dispersos enmig d'altres papers, però que junts conformen una de les obres sobre estètica més significatives de la modernitat. Va ser el seu alumne Henri Delaborde qui va recollir, en 1870, els pensaments deixats pel mestre. Procedents, doncs, de fonts diverses, i no obstant això singularment coherents, en ells neix una reflexió sobre l'art que té en igual mesura el sentit de l'eternitat i el sentiment de la vida, el ressò del llenguatge confidencial i la vocació de l'absolut. No estem davant d'un tractat o a una obra sistemàtica, sinó davant d'una sort d'aforismes que capturen una intuïció, davant reflexions sobre la pintura desenvolupades enmig dels alumnes, mentre es mou entre els cavallets, dona explicacions davant del model i corregeix els treballs. No obstant això, poques pàgines contenen com aquestes, tanta tensió metafísica, amb un Ingres al marge dels clixés, que fa un elogi de la puresa de la línia, però també de l'emoció en pintura, una mística del Bell; que ens parla no de l'art del seu temps, sinó de l'art atemporal i sense etiquetes, de l'art que és «etern i únic», com úni ca i eterna és la bellesa de la naturalesa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Eutonía: para mantener la salud del perineo con el paso de los años: adiós a las pérdidas de orina!
La eutonia és una disciplina corporal basada en l’experiència del propi cos. Ajuda a la persona a prendre consciencia del seu to muscular i regular-lo i educar-lo quan sigui necessari. En aquest llibre, l'autora es centra en el perineu, i la zona pelviana i com fruit de l’experiència d’acompanyar a embarassades i dones en el seu postpart, amb l’observació de les sensacions i l’anàlisi dels bloquejos. Ofereix esquemes i exercicis variats i aptes per a tothom, tant si es té bona salut o es pretén curar alguna patologia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Compra bé, menja millor: tota la informació que necessites per fer una compra saludable
L’autor, dietista-nutricionista i preparador físic, explica com anar a comprar amb criteri i trobar productes saludables. És un procés cada vegada més necessari davant l'allau d’additius amb què la indústria alimentària inunda la majoria de productes. Exposa com llegir amb seguretat les etiquetes dels productes, quins son les additius que cal evitar i les aplicacions que et poden ajudar a fer la compra. Afegeix consells a tenir present a l'hora d'anar a comprar productes com el peix i el marisc, la carn, els embotits, la fruita i la verdura, o fins i tot l'aigua! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La buena ansiedad: cómo aprovechar el poder de la emoción más incomprendida
Wendy Suzuki, neurocientífica, ha desenvolupat un innovador programa per a gestionar l'ansietat i convertir-la en un poderós recurs. Ha descobert que l’ansietat, tot i ser desagradable, és essencial per a la nostra supervivència. De fet, l'ansietat és un component clau per a poder viure bé. Cada emoció (por, estrés...) té un objectiu evolutiu i l'ansietat està dissenyada per a fer-nos visibles les emocions negatives que ens fan patir. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Piràmide de la longevitat : la guia definitiva per recuperar la vitalitat tenint cura de tu mateix des de dins
Quines són les claus per tenir una vida llarga i saludable? Què fa de diferent la gent a les regions on viuen les persones més longeves del món? Què podem fer per aconseguir envellir bé? Maria Puntí ha estat investigant i ha descobert què tenen en comú les regions on la gent viu més anys i de manera més saludable. Ha analitzat quins són els nostres hàbits de vida i quins aspectes ens generen més inflamació, estrès, felicitat o angoixa. I ha arribat a conclusions que ens presenta en forma de piràmide segons el nivell d’impacte a la nostra salut. Des d’una òptica integrativa, analitza la salut des de tots els àmbits. Arriba a conclusions interessantíssimes en què alimentació, hàbits esportius, salut intestinal i salut mental s’enllacen i generen el que serà una manera d’enfocar la vida que ens portarà no només a viure més anys, sinó també a fer-ho amb una bona qualitat de vida. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Com és que no plou?
Qui no s’ha descuidat, alguna vegada, la mànega d’aigua oberta? Pot ser la mànega, com també l’aixeta que fa rajar i rajar l’aigua. A l’Ernest, el protagonista del conte Com és que no plou?, és just el que li passa quan rega el seu jardí perquè fa dies que no plou. Això sí, ben segur que al vostre jardí no us ha aparegut espècies marines com el peix pallasso, una balena, un pop... com tampoc fauna salvatge. Si voleu saber quins altres animals s’ha trobat el protagonista, us animo a fer-ne la lectura amb els petits de casa. Una història ben original que es desplega amb humor tot descobrint la biodiversitat del mar i de la selva. I ens fa adonar com n’és d’important l’aigua per viure. Un llibre infantil per passar una bona estona amb l’acompanyament d’unes magnífiques il·lustracions, de la premiada il·lustradora Katarina Macurová. Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella
-
15 excursions a peu pels fars de Catalunya
L’autora d’aquest llibre, Cecília Lorenzo Gibert, és periodista i guia turístic, especialitzada en temes de cultura, turisme i territori. Ha treballat com a coordinadora editorial i redactora de continguts en diferents mitjans de comunicació. Actualment també treballa a l’Espai Far, un espai museístic situat al recinte del far de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú. Amb els sistemes de navegació actuals, els fars han deixat de tenir la importància que tenien dècades enrere. Tot i així, es continuen il·luminant, nit rere nit. Situats en lloc estratègics, allunyats de llocs concorreguts, escenari de diverses pel·lícules, han tingut un cert aire idíl·lic i han estat fotografiats i dibuixats milers de vegades. Per tal de descobrir els fars més emblemàtics de la costa catalana, l’autora proposa 15 recorreguts de sud – far del Fangar- a nord – far del cap de Biarra. De cada ruta fa una breu descripció de la zona, tos seguit presenta la història del far i descriu de forma detallada l’itinerari a seguir. Al final de cada recorregut proposa un parell de reptes als excursionistes, que l’ajudaran a descobrir curiositats del far que està visitant. Així doncs, si aquests dies us trobeu en algun indret de la costa catalana, no deixeu de descobrir els fars que us presenta aquest llibre, segur que no us deixaran indiferents. Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.
-
366 historias (y más) de los Juegos Olímpicos que deberías conocer
Cada quatre anys, la Humanitat es planteja un gran desafiament: reptar-se a si mateixa en un concurs de pau i superació per a explorar els seus límits físics, morals i mentals. Això són els Jocs Olímpics moderns, la colossal iniciativa d'un francès que va consagrar la seva vida i la seva fortuna a reviure el vell somni dels grecs iniciat fa segles, entorn de l'any 1100 a. C., segons la llegenda. Aquest llibre arrenca en aquell temps i recorre el segle i quart en el qual l'ideal de Coubertin s'ha anat plasmant, començant per Atenes-1896, els primers Jocs de l'Era Moderna. Per aquí desfilen multitud d'herois, com Johnny Weismuller, Jesse Owens, Mark Spitz, Nadia Comaneci, Carl Lewis, Fermín Cacho, Michael Phelps o Usain Bolt. Herois entre herois en una competència en la qual l'important és participar, sí, però en la qual només el llorer proporciona la immortalitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Per què, Dalí?: l'enigma com a provocació en l'art
Amb motiu de l’exposició monogràfica de l’obra El Crist de Dalí, al Museu Dalí de Figueres (novembre del 2023-abril del 2024), es publica aquest assaig que analitza la seva trajectòria pictórica i tècnica . Mitjançant una ficció en forma de correspondència epistolar amb el pintor, Javier Sierra ens submergeix en l’essència d’aquesta obra i el seu procés de creació. A continuació, Antonio López, en diàleg amb Montse Aguer, aprofundeix sobre la figura de Salvador Dalí i ens convida a endinsar-nos en la ment, el cervell i el procés de creació d’un dels artistes més complexos dels últims temps. La part més tècnica va a càrrec de diversos membres del centre de documentació de la Fundació Gala-Salvador Dalí. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Quart creixent
Lluny de representar una figura clau en la música d’autor mallorquina Roger Pistola ha demostrat des dels seus inicis (als anys 2013-2014) que aspirava a molt més i, disc rere disc, ja el podem situar al centre dels músics amb més talent dels Països Catalans. En el marc de la dinàmica d’àlbums més o menys lineal, els dos darrers treballs, Jutipiris (2022) i Quart creixent (2020), són un pas endavant evident per no caure en el conformisme creatiu. Centrant-nos en Quart creixent, aquesta obra excel·lent representa un trajecte vital, intimista i que dibuixa una explosió de sentiments sense caure en l’autoflagel·lació fàcil. Ell mateix ha gravat gairebé tots els instruments amb petites col·laboracions d’Esteve Huguet, Llorenç Barceló, Neus Tamayo i Sinéad Cormican. Els onze temes de l’àlbum han estat escrits, compostos, produïts i enregistrats per ell mateix, sens dubte una essència que es nota en la cura de les composicions. El disc és un autèntic esclat dels sentits. Des del primer tema, una cançó molt directa i carregada de força que ens presenta un disc carregat d’intensitat, una cançó que acaba amb una festa pagana de sintetitzadors que arriben a ser hipnòtics. Des del power-pop del segon tema “Poderosa Afrodita” al pop eficient d’“Estimar no és suficient” estem sempre acompanyats i ben lligats a una muntanya russa de talent i intensitats com ho demostra “La mare de la ciència”, una clicada d’ull al funk amb un riff portentós que progressa de nou sense adonar-nos-en cap al seu camí més pop ambiental, sempre acompanyats de guitarres punxants però dolces alhora. Sítars, orientalisme sonor, violins i sintetitzadors encaixen perfectament i subtilment en les composicions melòdiques amb els típics instruments del rock. Per moments recorden a Fountains Of Wayne, Posies, The Beatles, Nada Surf, Weezer, R.E.M. o grans noms propis com Jeff Bucley (sense necessitat de fer virtuosismes amb la veu) el nostrat Adrià Puntí o, salvant les distàncies, Xarim Aresté. “Vivida meva”, potser la millor cançó del disc (de la qual no farem espòiler), i la resta de temacles són un viatge amb un ventall ampli que empasta a la perfecció i finalitza acompanyat de cordes, com volent tocar el folk amb la punta dels dits. En definitiva, pop intimista amb rock despreocupat i subtils viatges orientals psicodèlics que en cap moment abandonen la flaire mediterrània. Per treure’s el barret i posar-li cinc estrelles. Més informació: Roger Pistola a les Biblioteques Pàgina web oficial Playlist Recomanat per Bib. Pilarín Bayés. Vic.
-
La Biblioteca de los nuevos comienzos
Aquest llibre és una lloança al poder dels llibres i als aprenentatges que se’n deriven. Posa en valor la importància de seguir el propi camí a les nostres vides malgrat els dogmes establerts o a les dificultats que ens apareguin. Es tracta de cinc relats que se situen a Tòquio i que giren a l’entorn d’una biblioteca de barri on tots els protagonistes acaben per deixar-se recomanar llibres per la bibliotecària, la Sra. Komachi. I és a través de l’encert d’ella en les necessitats del lector i del coneixement que els aporten les lectures que les vides dels personatges de cada una de les històries prenen nous rumbs en la direcció als seus somnis canviant-los la vida de manera contundent. Es tracta d’un llibre de lectura àgil, sense complicacions, però que alhora cal anar digerir a poc a poc. Aborda temes vitals, ja siguin viscuts des d’una problemàtica o bé, viscuts com a projectes futurs. Resulta fàcil identificar-se amb la situació dels protagonistes. Michiko Aoyama va estudiar periodisme i va ser corresponsal a Sidney. Quan va tornar al Japó va treballar com a editora d’una revista fins que va dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Aquesta és la seva segona novel·la i va ser finalista del Premi dels Llibreters al Japó. Està traduïda a vint-i-dos idiomes i se n’han venut més de 300.000 exemplars. Més informació: Michiko Aoyama a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Bibliobús Guilleries.
-
El Gran món
Aquest mestre de la novel.la negra, torna apostar per la novel.la històrica i d’ aventures. Després de la trilogia de l’Europa d’entreguerres, amb el “Gran Món” enceta un nou cicle històric sobre “Els anys gloriosos” En aquesta ocasió ens transporta a l'any 1948 a l’època colonial de la Indoxina francesa. El llibre narra les diferents històries vitals dels fills de la família Pelletier, a cavall entre Beirut, Indoxina i Paris, històries que s’entrellacen i s’alternen. Tot i això, el llibre no està exempt dels ingredients característics dels seus llibres anteriors (agilitat narrativa, girs de guió inesperats, sarcasme però sobretot destaca pel retrat psicològic que fa dels personatges. A la novel.la hi trobarem de tot: una saga familiar plena de secrets morbosos, assassinats per descobrir, corrupció, transaccions il·legals, amors i ambicions...tot en una novel.la extensa però absorbent. Més informació: Pierre Lemaitre a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Montse Fàbregas. Bibliobús Puigdon.
-
Las Dos vidas de Mina Índigo
Intrigant i molt addictiva! Plena de girs sorprenents que atraparan a qui s’atreveixi a llegir-la! Alhora, però, no s’oblida de cedir un espai important al romanticisme i a la bondat dels seus personatges. Així és l’ultima novel·la de Alaitz Leceaga. Descriu amb molt detall com és l’ambient a Barcelona a les portes de rebre un esdeveniment d’una gran envergadura: la gran Exposició Universal del 1888. Sens dubte, aquest fet ha de posicionar la ciutat al mapamundi del món mundial, obrir-li noves possibilitats en tots els sentits. Però just en aquest moment, uns estranys i foscos esdeveniments fan trontollar-ho tot plegat, i la mèdium Mina Índigo s'hi implicarà per tal d'esclarir la veritat. Una dona molt valenta, observadora, sensitiva, calculadora, i també molt empàtica i lluitadora que arrossega la seva pròpia maleta plena de fantasmes i secrets. I no ens oblidem tampoc de l’arribada del nou patòleg forense, el doctor Ellis. Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer el 2018 amb El bosque sabe tu nombre (Premi de la Asociación de Libreros de Vizcaya 2019), que es va convertir en una de les revelacions literàries de l’any, a més de vendre’s els drets per a l’adaptació televisiva. Posteriorment, ha publicat també Las hijas de la tierra i Hasta donde termina el mar (Premi de Novel·la Fernando Lara 2021). Més informació: Alaitz Leceaga a les Biblioteques Recomanat per Bibliobús Tagamanent.
-
La Nit de les criatures
La Lula Ann neix en una família de persones negres mulates. El seu color de pell és massa negre per uns pares que intenten amagar la seva condició. El pare en veure-la, abandona la família, i la mare, no li mostra cap mena d'afecte, fins i tot no deixa que li digui mare, si no "Sweetness". La Lula Ann creix en aquest entorn, sota una educació molt estricta, i quan es fa gran decideix canviar-se el nom per Bride i exhibeix la seva negror de forma explícita, ressaltant-la amb vestits blancs impol·luts. És una persona amb un gran èxit laboral. Després de trencar amb el seu promès tot comença a esfondrar-se. L'ataquen pel carrer, ha d'anar a l'hospital i tot plegat fa que hagi de deixar la feina per un temps. Els traumes de la infància sobreïxen i trasbalsen una vida aparentment controlada i d'èxit. La vida, però, retorna a l’inici, en un bucle infinit. Toni Morrison ens endinsa en la societat afroamericana des de dins, fent surar els tabús i complexes d’una societat marcada per la dominació blanca. Ens posa davant d’una situació familiar duríssima i ens interroga sobre la necessitat de donar amor als fills. L’absència d’estima pot marcar la vida i en algun moment o altre ressorgeix. Una gran novel·la que ens mostra una mirada diferent sobre el racisme, sobretot perquè es dona dins de la mateixa raça, i una gran lliçó literària que desgrana les emocions humanes, fins i tot les més dures. Excepcional! Més informació: Toni Morrison a les Biblioteques Toni Morrison Reads From and Discusses "God Help the Child" Recomanat per Bib. Municipal de Manlleu BBVA.
-
I si et menges la magdalena?
En el subtítol del llibre hi trobem el tema: una guia jove per viure amb el teu cos, escrit per la María Lerín, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en Trastorns de la Conducta Alimentària i il·lustrat per la dissenyadora gràfica i il·lustradora Marina Tena. Un llibre molt visual i fàcil de llegir estructurat en 10 capítols que ens parla de les nostres emocions i de com aquestes condicionen la nostra relació amb el menjar. Ara més que mai i gràcies a les xarxes socials, el cos, especialment el dels joves està en el punt de mira. Aquesta lectura pot ser una molt bona guia per combatre tots els missatges erronis al voltant d’això i poder gaudir del menjar sense ansietat i malestar. Una eina bàsica per aprendre a respectar el nostre cos i alliberar-nos de la pressió estètica que ens envolta. Coneixerem com deixar enrere la culpa, la vergonya i l’ansietat alhora que comprendrem les emocions complexes que s’amaguen darrere de la nostra imatge corporal. Per facilitar-nos molt millor la comprensió de tot el que s’hi explica la guia està acompanyada d’exercicis pràctics que ens ajudaran a acceptar-nos tal com som. Adreçada especialment als joves però indicada per a totes les edats. A biblioteques: transtorns de la conducta alimentària Web de l'autora: https://alimentatuesencia.com/equipo/maria-lerin/ @simplementesiente (l’autora) @doncspinto (la il·lustradora) Recomanat per Imma Grau de la biblioteca La Ginesta de Begues.
-
Amor i enyorança
Amor i enyorança narra l’experiència i els obstacles amb què es troba un jove grec que arriba a Estocolm després de patir la guerra i els seus horrors. La universitat sueca li dona una beca per tal d'estudiar història de les idees, cosa que sempre ha estat el seu somni. El protagonista arriba desorientat, perdut i molt descol·locat. Passa penúries, té dubtes morals i identitaris, sent un constant desarrelament. Però també treballa, fa amics i s'enamora perdudament d'una dona. En aquests capítols centrats en la passió de la joventut, l'autor ens parla de la condició de l'enamorament i les seves conseqüències. Justament és aquesta dicotomia entre el dolor i la joia el que fluctua constantment a la novel·la, com a la vida mateixa. Es tracta d'una escriptura honesta, bonica i aparentment senzilla, però alhora molt profunda. Un llibre deliciós que fa reflexionar, com d’altres obres de l’autor que sempre són molt recomanables. Theodor Kallifatides és un autor grec nascut el 1938 que va emigrar a Suècia l’any 1964 buscant feina. Allà va consolidar la seva carrera literària, justament en suec. Les seves narracions tenen molts apunts autobiogràfics. Ha rebut nombrosos premis i els darrers anys té molta acceptació al nostre país on l'editorial Galaxia Gutenberg va editant els seus títols en català i castellà. Enllaços d'interès: Aladí (edició en català) Aladí (edició en castellà) BiblioDigital (edició en català) BiblioDigital (edició en castellà) Entrevista a l’autor al programa Pagina2 (La2) Entrevista a l’autor amb la seva traductora al català, Montserrat Camps, i la directora de la biblioteca La Muntala, Maria Antònia Caño. Recomanat per Toni Martos Pujalte. Biblioteca de Viladecans.
-
Aires de canvi: ajudem la Terra, la Terra ens ajuda
Fa temps que se sap que el nostre clima ha canviat, i que molts llocs de la Terra s’estan escalfant; d’altres s’estan tornant massa secs o massa humits. I què produeix tots aquests canvis? Les persones que habiten la Terra estan vivint: sequeres, incendis forestals, tempestes violentes i inundacions. Aires de canvi explica, als més petits de casa, com avui dia la Terra té un problema: un excés de carboni a l’aire. I aquest llibre els engresca a descobrir què és el carboni, el diòxid de carboni, la fotosíntesi, i l’efecte hivernacle per ajudar a millorar aquesta situació de la Terra. La Terra té uns poders increïbles per eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera, com és el cas de les algues marines - anomenades laminarials – o bé el poder dels mangles – arbres amb els peus o arrels dins l’aigua - que absorbeixen el carboni; però amb això no n’hi ha prou per curar-se, cal ser conscients que tots nosaltres junts també tenim uns poders increïbles per protegir-la. Un llibre infantil per aconseguir coneixements i fer-nos més poderosos davant un canvi climàtic que cada cop és més evident. Document recomanat per Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella
-
Hairspray
L’estudiant Tracy Turnbland aconsegueix participar en una audició per al Xou de Corny Collins, un popular programa de televisió de joves ballarins de Baltimore. Malgrat el seu sobrepès, Tracy es converteix en una ídol del programa, fent la competència directa a la reina del xou , l’Amber Von Tussle. Aquesta, una adolescent rossa, rica i privilegiada, no només veurà perillar la seva coronació al ball, si no que el peu promès caurà rendit als encants de la Tracy. Una bogeria de pel·lícula independent, musical i molt divertida. Ambientada als anys seixanta, el film tracta temes de certa rellevància com el conflicte racial i la segregació als Estats Units des de la comèdia. També la grassofòbia és una de les trames de la pel·lícula, quan encara no existia ni aquest terme per parlar del menyspreu i exclusió d'una persona amb un pes per damunt d'uns determinats paràmetres estètics. La pel·lícula estrenada el 1988, va ser dirigida per John Waters, reconegut director de films transgressor de culte, i protagonitzada per Ricki Lake i la icona LGTBI Divine fent el paper de la mare de la Tracy. (des de llavors sempre seria un actor masculí el que s’encarregués d’interpretar aquest paper) El 2023 es va estrenar la versió musical a Broadway, arribant a guanyar 8 Premis Tony. I el 2007 es va estrenar una versió actualitzada de la pel·lícula a Hollywood protagonitzada per grans estrelles com John Travolta, Michelle Pfeiffer i Christopher Walken. Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet.
-
Ets el que menges
L’alimentació és un dels pilars fonamentals de la nostra vida. En aquest llibre no només hi trobarem els ets i uts per aconseguir una alimentació més sana sinó que també ens parlarà de l’esport, el descans, el rebuig als tòxics, la salut mental i la “tribu” com un conjunt essencial per trobar l’equilibri necessari. Aquest llibre neix del projecte Etselquemenges de la Núria Coll on ella i tot un conjunt de professionals entre els que hi trobem metges, psicòlegs, nutricionistes, cuiners, fisioterapeutes i un llarg etcètera, ens proporcionaran la informació per adquirir nous hàbits i així millorar la nostra salut d’una manera relaxada i sense pressions. Amb un extens capítol anomenat “la roda de la vida sana” ens parla de l’alimentació com a pilar fonamental de la vida amb especial èmfasi a les verdures, maneres de cocció i a la varietat. Aquí trobarem també un capítol sobre tòxics en l’alimentació però també en productes i estris de cuina; el descans i la seva importància enfront a l’insomni; la gestió emocional per reduir l’estrès, un dels grans mals de la nostra societat actual; l’esport físic per combatre el sedentarisme; i la tribu la xarxa de suport que necessitem tots. Un llibre concebut perquè ens replantegem diversos aspectes de la nostra vida i que ens dona eines i consells per assolir i millorar l’alimentació, la salut i la vida. A les Biblioteques: - Aliments - Dieta - Nutrició Més informació: - Entrevista a Núria Coll al programa Col·lapse de Tv3 - Vida saludable al Canal Salut Recomanat per: Ariadna Esmarats. Biblioteca Pilarin Bayés de Vic
-
Una vella, coneguda olor; Revolta de bruixes
Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) va ser un dels dramaturgs catalans més importants del segle XX. L’obra "Una vella, coneguda olor", estrenada en clau professional el 30 de setembre de 1964 al Teatre Romea de Barcelona, és considerada una de les seves peces més representatives. Tot i ser la primera obra que va escriure l'autor quan tenia només vint-i-dos anys, la peça teatral ja transmetia la sensació que el que s'hi explicava era part de la vida o l'entorn pròxim de l'espectador. Benet i Jornet tenia una manera d'explicar les coses de la vida diària d'una manera natural i propera que feia que el públic les visqués com si passessin al costat de casa seva. El seu teatre costumista capta l'essència de l'ésser humà i transmet les emocions universals. La trama de "Una vella coneguda olor" gira entorn a la memòria i al pas del temps, elements que es converteixen en eixos centrals de la narrativa. A través d'una estructura temporal no lineal, l'obra reflexiona sobre la relació entre el passat i el present, explorant la manera com els records, melodies i olors d’una altra època configuren la identitat dels personatges. L'obra, ambientada en un barri humil de la Barcelona grisa, proletària i franquista se situa en l'estiu del 1962 als patis interiors d'una illa de cases al barri vell de Barcelona. Retrata la vida de una família de classe treballadora que viu en un pis petit i modest posant l'accent en la difícil relació i els conflictes entre una mare i una filla contraposant la vellesa i la joventut de dues generacions. La protagonista és la Maria una noia que prové d'una família humil educada en un col·legi de monges de manera altruista. Quan la seva mare, la Mercè queda vídua la noia ha d'abandonar els estudis i posar-se a treballa de peixatera a contracor, però no abandona del desig d’aconseguir viure en un món millor, obert i sense traves a persones com ella. A l'obra vessen molts sentiments de les dues protagonistes: ràbia, ira, frustració, amor i, sobretot, ganes de fugir. El personatge central de la mare representa la saviesa, la tradició o la memòria històrica d’una dona del bàndol dels perdedors de la Guerra Civil, amargada i temorosa. La seva presència pot ser evocadora i simbolitzar diferents aspectes de la vida i la cultura. En canvi, el personatge de la filla representa la joventut, la pèrdua de la innocència en temps de foscor, la modernitat o la renovació. El seu paper pot estar marcat per la rebel·lia, la curiositat o la cerca de nous horitzons que vol deixar enrere l'estricte control de la seva mare que l’ofega a poc a poc. "Una vella, coneguda olor" va obtenir el Premi Josep Maria de Sagarra l'any 1963 i es va estrenar al Teatre Romea un anys després. La seva senzillesa de plantejaments i proximitat van meravellar el públic, que es va retrobar amb un teatre actual, realista, català i en català. L'any 1967 a TVE es va emetre l’adaptació televisiva en català, un fet excepcional durant el franquisme per a un text dramàtic en català. Posteriorment, l'obra va ser reviscuda el 2011 al Teatre Nacional de Catalunya en una aclamada posada en escena dirigida per Sergi Belbel. Amb una escenografia que ha quedat gravada a la retina dels espectadors i un repartiment encapçalat per Sara Espígul i Mercè Arànega, la producció va confirmar el valor perdurable d'un text que ha esdevingut un clàssic del teatre català contemporani que ha estat interpretat per la majoria de les companyies amateurs del nostre país, una obra que convida a la reflexió i a la introspecció sobre la nostàlgia, el pas del temps i les emocions humanes. Més informació: Josep Maria Benet i Jornet Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Aprende alemán rápido y fácilmente
Manual de gramàtica alemanya adreçat a persones que volen establir un primer contacte amb l’idioma, adquirint habilitats i competències comunicatives inicials en llengua alemanya. L’obra que presentem és un manual pràctic ben estructurat i clar, que fa referència a temes de gramàtica, fonètica i vocabulari que cal conèixer. El castellà és la llengua emprada per descriure la matèria i s’inclouen exemples entenedors que ajuden a la seva comprensió. Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar
-
Cómo aprender a gestionar bien el tiempo: métodos, técnicas y hábitos
Obra didàctica i directa, mostra els mètodes i tècniques més eficaces per gestionar bé el temps. Ens ensenya a aplicar-los; les seves avantatges i inconvenients i en quines àrees son més eficaces. Escrit per un emprenedor especialitzat en formació i assessorament. Aquest llibre és una eina de treball realment útil i pràctica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Empresas con conciencia : más allá de la responsabilidad social corporativa
Durant moltes dècades, l'economia s'ha regit per la primacia dels accionistes, que centra de la gestió empresarial en la maximització dels beneficis a curt termini. Però a més de crear valor econòmic, les empreses també poden crear, o en el pitjor dels casos destruir, valor social i mediambiental Les empreses socialment responsables són les que estan dirigides per una brúixola moral interior, que regula les accions envers els seus treballadors, proveïdors i la societat en general. Aquestes empreses poden rentables, guanyar diner i ser socialment beneficioses. Els autors donen exemples d’empreses reconegudes que ja han implantat aquest compromís. *Recomant per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dale a la lengua: level A2 : trucos para hablar y escribir bien
Les llengües canvien i no n’hi ha prou amb la gramàtica, la sintaxi i el lèxic que vam aprendre a l’escola, per escriure i fer-nos entendre. Aquest llibre pretén posar-nos al dia dels coneixements que tenim del castellà i incorpora les noves actualitzacions de la RAE, de manera distesa, propera i divertida. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Pastelería: la referencia de la pastelería
Una obra de referència per aprendre o millorar els teus coneixements sobre pastisseria. Ofereix consells, tècniques, recursos i nocions bàsiques per aconseguir bons resultats en qualsevol moment: berenars, pastissos, xarrups, coulis, gelats, rebosteria, 200 receptes que t’ajudaran molt. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Del ultramarinos al hipermercado: un recorrido por los sabores, recuerdos y costumbres de toda una generación
Un repàs del productes i dels hàabits en l’alimentació que han canviat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’autor, doctor en ciència i tecnologia dels aliments, fa un anàlisi dels aliments, de la manera de comprar i cuinar, i de les tendències actuals, promogudes pel canvi climàtic, com la carn vegetal, i el futur de l’agricultura. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Perpendicular al sol
Un còmic compromès amb els drets humans que denuncia la crueltat del règim penitenciari nord-americà i el biaix racista que sovint acompanya l’absurditat de la pena de mort Quan la dibuixant tenia 18 anys va començar a escriure’s cartes amb Renaldo Mc GIrth, també de 18 anys, que estava condemnat a mort. Aquest còmic representa les seves cartes, les visites, l’amistat entre els dos i les vides paral·leles. Es una reflexió profunda i critica sobre la pena de mort i el sistema penitenciari dels Estats Units, sobre la desigualtat social i cultural i el racisme sistèmic, i en darrer lloc, l’esperança de la redempció. Aquest còmic ha rebut diversos premis com el Bd FNAC France Inter, Premi BD Gest 2023, Artemisa còmic creat per Dones 2024 i a l’obra basada en fets reals. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El cuerpo de Cristo
Aquesta és la història personal de la pròpia dibuixant, que explica la seva experiència amb la malaltia mental de la seva mare. Comença amb una mirada infantil, innocent i crèdula i es va transformant amb una maduresa precoç que l’obliga a prendre consciència dels dimonis que turmenten la seva mare, acompanyat sempre del seu amor incondicional de filla. Aquest còmic va rebre diversos premis per la manera de tractar les malalties mentals i pel disseny gràfic. Es tracta d’un dibuix fresc, ple de colors i la inclusió de dibuixos de brodats. Fa servir el negre per explicar experiències del passat i els colors vius els moments més dolorosos. Es una obra que destaca per la seva emotivitat, força i alhora positivitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Merel
Clara Lodewick és una jove autora de Brussel·les que ha debutat amb aquest còmic ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural. Merel , la protagonista, és una dona que, als seus quaranta anys, viu tranquil·la i lliure, sense marit ni fills. La seva vida es reparteix entre la seva granja d’ànecs, el club de futbol del poble, l’escriptura i els amics. Una nit tot s’embolica, quan fan córrer el rumor que la Merel es posa al llit amb tots els homes del poble. A partir d’aquest moment, tothom es gira en contra de la Merel. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Crea tu segundo cerebro : un método probado para organizar tu vida digital
Un mètode per a ser més productius. La tecnologia ens dona tantes possibilitats per accedir, emmagatzemar i difondre informació que ens pot paralitzar per excés. Aquest llibre ofereix millores potents i significatives amb el sistema CODE: capturar, organitzar, destil·lar i expressar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Horas extra: por qué necesitamos reducir la semana laboral
Un detallat assaig on els autors fan un repàs dels diferents moments històrics en que les jornades laborals han anat fluctuant segons el context i expliquen els beneficis que menys treball i més oci podria oci podria contribuir a frenar la crisi climàtica fins a promoure la salut mental i la igualtat de gènere. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Trabajo sucio : los trabajos esenciales y los estragos de la desigualdad
Treball brut és aquell que la societat considera essencial però moralment compromès o qüestionable. Eval Press examina un conjunt de feines i analitza les dificultats psicològiques i emocionals com l’estigma, la vergonya, l’estrès i les càrregues que aostumen a recaure sobre treballadors de baixos ingressos, els immigrants sense papers , les dones i les persones racialitzades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Water made us
El músic i poeta de Chicago Jamila Woods torna a brillar mentre es pregunta, què significa rendir-se completament a l'amor? A través de Water Made Us, Jamila abraça nous gèneres, melodies lúdiques i jocs de paraules hipnotitzants, mentre travessa el tumult emocionant de les restes i el refugi de l'amor. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Hyper_O
Carles Viarnès sorprèn amb "Hyper_O", un arriscat doble salt sense xarxa. Ens trobem davant un disc construït a partir de models gregorians on pren protagonisme un singular i innovador instrument, el hiperórgano. Es presentarà en viu en escenaris com el festival Sónar, l'Auditori de Girona o el Orgelpark d'Amsterdam. Les composicions originals que conformen "Hyper_O" beuen dels models gregorians, però flueixen amb màxima naturalitat en un context electrònic. És de fet una aposta per relligar tot el llegat del papa Gregori Magno: d'una banda els modes musicals gregorians i per un altre, els set pecats capitals i les set virtuts que els contraresten. I elaborar un discurs contemporani. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Symphonie nº 4 en la majeur "Italienne", op. 90
Després d'Haydn, Beethoven i Schubert, Jordi Savall prossegueix la seva incursió en el segle XIX amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, compositor que grava per primera vegada. Presenta les dues versions que va deixar Mendelssohn, la de la seva estrena a Londres en 1833, i la versió posterior revisada de 1834, els canvis de la qual més notables afecten els tres últims moviments. La comparació de les dues partitures i la interpretació amb instruments d'època permeten conèixer de prop el treball i les intencions de Mendelssohn en la qual continua sent la seva simfonia més popular, que es redescobreix sota la batuta del director català. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Música contemporânea para violino e piano
La raó principal de l'edició i publicació d'aquest CD té a veure amb el fet que aquesta gravació és una oportunitat molt rara de poder tornar a escoltar el pianista i compositor Jorge Peixinho, vint-i-set anys després de la seva mort. El gran públic desconeix aquesta faceta del compositor. Peixinho donava amb freqüència recitals de piano sol, en els quals recorria tota la història de la música per a piano, amb especial atenció a la música del segle XX, interpretant les obres més representatives del repertori per a piano. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Heaven is a junkyard
Després d'una pausa de 8 anys, Youth Lagoon torna amb el seu quart àlbum, 'Heaven Is a Junkyard' El 2016, Trevor Powers va tancar la porta a Youth Lagoon. "Vaig sentir com si estigués en un embolic", diu. “Tot i que era la meva música, em vaig perdre. En molts aspectes, em vaig perdre a mi mateix". En retirar-se de l'àlies, Powers va trobar una transformació personal a casa seva a Idaho i va publicar cintes experimentals amb el seu propi nom ('Mulberry Violence' del 2018 i 'Capricorn' del 2020). "La meva ment sempre ha estat un diable", diu Powers. "Em diu coses terribles, com si jo no valgui cap valor, no sóc lleig o trencat. És com un televisor de motel enganxat a un canal que no s'apaga, amb anuncis estàtics i infinits de nit i predicadors cridant sobre la fi del món". L'octubre de 2021, alguna cosa va canviar el canal. Després de prendre un medicament sense recepta, Powers va tenir una reacció al fàrmac tan severa que va convertir el seu estómac en un "guèiser d'àcid sense parar", recobrint la seva laringe i les cordes vocals durant vuit mesos. “Vaig veure set metges i diversos especialistes. Vaig perdre més de trenta lliures. Ningú em podria ajudar", diu Powers. Per Nadal, ja no podia parlar, va recórrer als missatges de text i un llapis i paper com a úniques maneres de comunicar-se. "No estava segur de si mai podria tornar a parlar, però sol cantar", diu. "Tot es va sentir simbòlic d'alguna manera", afegeix. "M'havia empasat la por tota la vida i ara aquí tornava a pujar. Jo pensava que Déu mira que la gent pateix. Ara sé que pateix amb tu. Això ho va canviar tot". El creixement que va seguir aquell malson va reduir el focus de Powers. En lloc d'escriure sobre el món en general, va començar a escriure sobre casa. "Família, veïns i segadors", riu Powers. “Sempre he escrit sobre coses llunyanes. Aquesta era la meva manera de fugir de casa. Però el millor material ha estat just davant meu tot aquest temps a Idaho ". Amb xiuxiueigs de country, 'Heaven Is a Junkyard' és un mutant nord-americà en un món d'amor, drogues, contes i miracles, units per la veu de Powers i un piano vertical. "Si una lletra no era correcta, una cançó no era correcta", diu Powers, que va eliminar material de dos àlbums i mig perquè "no era honest". "'Heaven Is a Junkyard' parla de tots nosaltres. Són històries de germans que marxen a la guerra, pares borratxos que aprenen a abraçar-se, mares que s'enamoren, veïns robant correu, vaquers fent s. "Jo era." drogues, amics saltant l'escola, jo plorant a la banyera, gossos agafant conills i nens jugant a l'herba alta", diu Powers. Al llarg de l'àlbum, uneix un estil líric que se sent alhora punk i western. "El pare torna a casa i el pare està a les escombraries", canta Powers a "Idaho Alien", situat entre un piano d'estil saló i un xiulet rítmic que sona com un monitor de nadó. "Prizefighter", la tercera cançó de l'àlbum, es va escriure mentre mirava un VHS de "Drugstore Cowboy". Davant d'una cortina de gasa de guitarra Lap Steel i una caixa de tambors CR78, explora el vincle entre dos germans, deixant sense definir què és fet i què és ficció. "Tommy va marxar a la guerra sense adéu. Mai vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li per què", canta. "The Sling", una cançó a la qual Powers es refereix com "el nucli de l'àlbum", és una balada de piano fantasmal i nua. Escoltem cada línia com un voyeur mirant per una escletxa de la paret. “En un carrer solitari, els nens encara juguen. Les famílies encara mengen”, canta. "Heaven Is a Junkyard" és una frase que Powers va escriure al seu diari després de veure com s'incendia la masia d'un veí. "En aquell moment ni tan sols estava segur del que significaven aquestes paraules", diu. "No estic segur de si encara ho faig". Però quan s'escolta el títol de l'àlbum al final de "The Sling", se sent substancial. "El cel és una ferralla, i és la meva llar", canta Powers. Enregistrat en sis setmanes amb el coproductor Rodaidh McDonald (The xx, Adele, Gil Scott-Heron), 'Heaven Is a Junkyard' és una obra d'absoluta devoció. Un retrat de l'oest americà encantat per Déu. I un recordatori que sempre hi ha amor a l'herba alta. "Youth Lagoon mai va ser l'asfixia", va fer una pausa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
The Horse
Matthew Herbert, famós productor, compositor i experimentador britànic presenta un projecte basat en un esquelet de cavall de mida real i desenvolupat amb la London Contemporary Orchestra i diversos col·laboradors especials. El projecte va començar amb la recerca de l'esquelet animal més gran possible per explorar sonorament. Més que una font de so en brut, l'esquelet de cavall que va adquirir Herbert aviat va revelar diversos racons d'inspiració. La gamma musical que cobreix l'àlbum parla de la vasta experiència d'Herbert a través de l'electrònica, la clàssica contemporània i el jazz: una col·lecció de composicions atrevides i convincents. A més de la presència constant de LCO, The Horse compta amb contribucions de solistes de classe mundial a través de generacions, com ara Shabaka Hutchings de Sons of Kemet i Theon Cross. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ultrabelleza
María José Llergo (Pozoblanco, 1994), com a ànima i vers lliure del cant, sap què fa i té clar què vol. La jove és un esperit nòmada que fuig d'estils i clixés sense renegar de la seva arrel flamenca i andalusa. La seva música respecta una tradició inherent a ella que no té por d'una metamorfosi que abraça l'avantguarda sense dissimulació. En aquest àlbum, la superació i lluita s'amaga com la gran conseqüència emocional que irradia. Un disc transversal ple de les influències més heterogènies que exploten en un sofisticat confeti sonor on l'amor i l'empatia són les eines fonamentals per a l'avenç i el progrés *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals*
-
La Gran guía de la crianza: el manual más completo para acompañarte durante el embarazo y la primera infancia
Una manual per acompanyar-te en la criança del teu fill o filla des de l’embaràs als sis anys, viure-ho amb tranquilitat i entendre les diferents estapes. Explica de manera entenedora molts aspectes que apareixen en el creixement dels infants: l’arribada del nadó a casa, la tria de l’escola bressol, de l’escola, la corresponsabilitat en l’educació dels progenitors, la relació i rivalitat dels germans, la tasca dels avis, o com tractar la separació de la parella. Els dos autors son dos psicòlegs reconeguts i especialistes en educació infantil i acompanyament de famílies en la criança. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Los virus no entran por los pies: el libro que derriba todos los mitos sobre la salud física y mental de niños y familias
La dra. Lucía Galán és una pediatra famosa per explicar clarament i amb evidència científica molts temes sobre la cura, criança i educació dels infants i adolescents. Son consells mèdics explicats amb simpatia, emoció i sensibilitat. En aquest llibre desenvolupa temes controvertits i actuals com l’assetjament escolar, , la salut mental , el neurodesenvolupament i el son, entre altres. Pretén ser una obra pràctica i útil. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Camins vora mar : 20 excursions per a totes les edats
La millor manera de conèixer els espais naturals és a peu, fent camí. El senderisme ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i atenta: les vistes, els colors, els sons, el frec de l’aire... I és així com aprenem a estimar la terra i com podem transmetre el sentiment de pertinença a la natura lligat als valors de respecte i protecció de tot el que ens envolta. En aquest llibre, en Cèsar Barba i en Sergi Ramis ens proposen 20 excursions per gaudir dels millors paisatges de mar de Catalunya, des de Llançà fins a la costa d’Alcanar. Les excursions són accessibles per a tots els públics; no hi ha gaires dificultats i per això també es poden fer amb la mainada. Tots els itineraris voregen la costa catalana i estan senyalitzats, de manera que és gairebé impossible perdre’s. A més, alguns d’aquests recorreguts passen per camins de ronda coneguts per molts senderistes i molt ben marcats. Un dels objectiu d’aquestes excursions és descobrir trams de costa que destaquen per algun aspecte en concret: un penya-segat, una cala, jaciments arqueològics, sorrals, dunes o vistes impressionants del mar. L’estiu és un bon moment per fer pràcticament totes aquestes rutes, ja que moltes d’elles poden finalitzar en una platja per fer-hi un bon cap-bussó i descansar de la caminada. Recomanat per Bib. l'Escorxador. Sant Celoni.
-
El Nico i els dinos
Tornen el Nico i el Dino amb una nova aventura juràssica dinodivertidíssima que farà que no puguis parar de riure! Des que el Nico es va trobar l'ou del Dino, l'humà i el dinosaure s'han fet inseparables. Junts van descobrir una porta secreta a un món juràssic, la Vall dels Dinosaures, un lloc meravellós ple de dinosaures on coneixeran la Silva, una noia valenta que ha crescut entre ells i amb qui viuran aventures d'allò més emocionants. Però el senyor Gil, el perillós col·leccionista d'ous que es va quedar amb la clau que obre la porta d'entrada a la vall, vol capturar tots els dinosaures per fer-se ric i famós. Aconseguiran el Nico i els seus amics evitar-ho i salvar la vall? Torna la sèrie d'Òscar Julve, creador de Jo, Elvis Riboldi i Aventura total, amb una narració clara i amena i unes il·lustracions amb molt sentit de l'humor. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Terrible historia de las cosas bellas : ensayos sobre deseo y consumo
Katy Kelleher sempre s’ha interessat per la bellesa. Busca i col·lecciona objectes plens de bellesa. N’estudia l’origen i com el procés de fabricació. Aquest interès l’han convertit en investigadora, escriptora especialitzada en disseny, decoració i jardineria. Aquest llibre presenta assaigos sobre alguns dels articles i objectes que ens acompanyen a casa nostra i ens explica com podem participar en la bellesa del món de manera ètica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Libro de la gamba roja
La gamba vermella és un producte estrella de la gastronomia espanyola. En aquest llibre, dos cuiners de fama internacional, Joan Roca i Quique Dacosta, ens ofereixen receptes creatives i tradicionals que destaquen les característiques de la gamba. També trobareu una àmplia informació sobre la gamba: la fisiologia, metode d’extracció, les vedes de pesca per aconseguir-ne el futur de l’espècie i la vida dels pescadors que viuen d'ella. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ansiedad : entenderla y manejarla
És sempre dolenta l'ansietat? Com podem distingir l'ansietat com a emoció de l'ansietat com a trastorn psicològic? Quins són els nivells «normals» d'ansietat i de quina manera podem aprendre a identificar-la, conviure amb ella d'una manera sana i, arribat el cas, controlar-la? Els professors i psicòlegs Rubén Sanz i Cristina Carro ens expliquen, en aquest llibre senzill, directe, didàctic i molt pràctic, per què hem de respectar a l'ansietat i aprendre a conviure en harmonia amb ella, entenent que, de manera general, està per a ajudar-nos a adaptar-nos, per a fer que rendim adequadament i, en definitiva, per a protegir-nos de futurs perills o adversitats. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Nuestro sistema inmunitario
Els conceptes essencials de la immunologia, del seu funcionament i les vies per a reforçar la nostra pròpia immunitat. El sistema immunitari ens defensa de multitud d'agents amb potencial per a causar-nos malaltia: paràsits, bacteris, virus, cèl·lules canceroses, etc. Aquesta lluita permanent entre les nostres cèl·lules de defensa i els múltiples agents patogènics passa desapercebuda fins que falla aquest sistema defensiu i ens posem malalts. Després de milions d'anys d'evolució, el sistema immunitari humà s'ha dotat de molècules, cèl·lules, teixits i òrgans capaços d'orquestrar respostes summament complexes i dirigides enfront de les més variades amenaces. Com ho fa? Quins elements actuen i on estan? De quina manera pot fallar? Per què es produeixen les malalties autoimmunitàries, les al·lèrgies i fins i tot el càncer? I les immunodeficiències? Com afecten el sexe, l'edat, l'embaràs o el microbioma? Aquest llibre pretén endinsar-se en el món de la immunologia repassant conceptes essencials i realitzant un breu recorregut històric per a aprendre què és, com funciona i com podem contribuir a la nostra pròpia immunitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Al mig de la vida, jo
A les biblioteques podem trobar un munt de biografies de l’escriptora Mercè Rodoreda. Ara el grup editorial Penguin Random House edita sota el segell de Bruguera una nou retrat biogràfic: "Al mig de la vida, jo: biografia de Mercè Rodoreda" escrita per Marina Porras i il·lustrada per Elisa Munsó. L’autora en diu un retrat literari divulgatiu, més que no pas una biografia i és que és una obra breu i de lectura fàcil i amena que com qui diu es llegeix d’una sentada. No per això deixa de ser rigorosa i ben documentada, la recomanem per conèixer una mica més a Mercè Rodoreda sense posar-nos a un nivell gaire erudit. Si heu llegit l’obra de Mercè Rodoreda és un bon complement per acabar d’entendre l’autora i situar-nos dins el seu context. La periodista i crítica literària Marina Porras ens ofereix una biografia on podem entendre i empatitzar amb l’escriptora. En la Mercè Rodoreda, vida i obra van molt estretament lligades i resseguir amb poques pàgines, tota la trajectòria de l’autora, fent una síntesi interessant i de factura contemporània, ens acaba d’arrodonir les lectures que haguem fet de l’escriptora Mercè Rodoreda. De la infantesa a la Barcelona d’abans de la guerra, la joventut a l’exili, la vida a París, la vida a Ginebra, els mil i un entrebancs, la Barcelona grisa de després de la guerra, la tossuderia d’escriure, els amors – desamors i finalment el seu retir a Romanyà... tot plegat en un retrat fresc que es llegeix tan fàcil com una tirallonga de tuits. Més informació: Marina Porras a les Biblioteques Ressenya Entrevista Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles.
-
Dins la sala dels miralls
Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022. Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera. En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”. Més informació: Liv Strömquist a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.
-
El Trauma complejo en el autismo : la urgencia de una intervención sensible
Les persones autistes acostumen a conviure quotidianament amb el desafiament de l'exclusió, els prejudicis dels altres, la percepció de sentir-se invalidats o jutjats, la preocupació per no complir amb les expectatives dels altres; en definitiva, viuen amb un sentiment persistent i cronificat de desvaloració personal que deriva en símptomes d'estrès posttraumàtic complex. Isabel Paula ens explica què és el trauma complex en l'autisme i planteja la urgència d'una intervenció sensible al mateix en els serveis que atenen persones autistes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Trenes por España
La creació del sistema ferroviari a Espanya al segle XIX va suposar una millora en el transport de viatgers, de mercaderies i el creixement de moltes poblacions. També l’inici del turisme. Sergi Reboredo recull en aquest llibre els trens amb recorregut de gran bellesa; trens turístics que transporten el viatger a altres èpoques i altres trens que l’autor qualifica com interessants per viatjar-hi. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Albania
Albània és un país tranquil i hospitalari i dels més desconeguts dels Balcans. Un destí molt interessant per l’oferta cultural i natural i perquè encara no han arribat les aglomeracions de turistes. Podem visitar les ciutats de Tirana, la capital, la ciutat museu de Gjirokastra, Berat, Durres, Korca, totes amb el seu interès. També podem visitar els castells i les fortaleses com a record dels segles de lluites als Balcans. Pel que fa a les esglésies, podem trobar des de cristianisme ortodox bizantí fins a l’islam otomà. Si busqueu platja Albània us ofereix costes amb aigües cristal·lines dels mar Adriàtic i Jònic. I si us interessa la natura, podeu caminar pels Alps Albanesos on trobareu indrets de paradís biodiversitat amb vegetació, animals i rius i cascades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Banys de bosc : 20 llocs singulars on fer un bany de bosc a Catalunya
Caminar, mirar, inhalar, flairar, ensumar, observar, contemplar... Tots aquests verbs es poden utilitzar en qualsevol dels vint indrets on l'autor convida a fer un bany de bosc. En el fons, aquest llibre és una invitació a passejar pel bosc amb tranquil·litat i silenci i, així, respirar totes les essències beneficioses per al nostre cos que hi ha a l'atmosfera d'un bosc i, a la vegada, fer-nos un regal sensorial a l'obrir tots els nostres sentits. Què aconseguirem fent les passejades que ens proposa aquest llibre? A part de divertir-nos i sorprendre'ns amb totes les meravelles que ens pot oferir el bosc, fer salut! En aquest llibre hi ha boscos del Pirineu, del Pre-Pirineu, del sistema Transversal, del Litoral, de la Serralada Litoral i de la Prelitoral Recomanat per Marta Puig Calafell de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.
-
Ai-ai: el cadàver exquisit del teatre català
El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d'objectes. Van estendre el principi del collage a l'acoblament d'objectes incongruents. També van inventar una forma de creació artística col·lectiva per divertir-se i cridar l'atenció. Van començar amb el que en digueren el "cadàver exquisit". Era una paraula o l'esbós d'un dibuix efectuats per una sola persona a la qual s'afegien, en rigorós ordre (o desordre) que hi anaven ficant cullerada, sempre de manera limitada. Podia resultar-ne una figura humana molt desproporcionada. El 8 d'octubre de l'any 2019, l’escriptora i crítica literària Núria Perpinyà convidà una vintena llarga d'escriptors catalans a l’Espai Brossa a fer un cadàver exquisit. Fou una experiència insòlita, històrica que donà lloc a una improvisada performance dirigida per Jordi Coca. De collages espontanis i a cegues entre uns quants, amb poemes i dibuixos, se n'han fet força seguint els de Prévert i Breton. En canvi, d'exquisits teatrals, que se sàpiga, aquest va ser el primer i l'únic que existeix al món. Sota el títol “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” l’obra compta amb textos d’una vintena d’escriptors i dramaturgs (Jordi Coca, Núria Casado, Carles Mallol, Victoria Szpunberg, Marc Rosich, Helena Tornero, Roger Puig, Dolors Miquel, Enric Nolla, Gerard Guix, Pep Cerdà, Manuel Molins, Toni Cabré, Jordi Prat, Adrià Pujol, Ferran Echegaray, Llàtzer Garcia, Paco Zarzoso, Carlos Be, Narcís Comadira, Albert Mestres, Queralt Riera, Jordi Oriol) i fotografies de Mikel Alors. Aquests textos encadenats formen un cos atzarós, un tren surrealista on cada vagó s'obre i es tanca amb paraules brossianes, despertant parlaments d'alaskians, efraïms i pollastres. Advertim els lectors que les sandàlies i els mandarins que s'escapen per les finestres els poden fer descarrilar el cap. L’acte de presentació del llibre es va fer el 17 de setembre de 2023 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la participació de Vicenç Altaió, Jordi Coca, Núria Perpinyà i alguns col·laboradors del llibre, i es va projectar la pel·lícula de la manifestació artística dirigida per Toni Vidal que va tenir lloc el mes d’octubre de 2019. El llibre “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” neix a partir del llibre “La Cadira trencada: teatre català d'avantguarda”, la història del teatre català del segle xx que repassa cent anys d’aquest gènere literari, els dramaturgs i dramaturgues, les tendències, la influència i la relació amb els corrents teatrals internacionals, l'escenografia, la política, la sàtira, la llengua, el feminisme, etc. El portal interactiu Mentrimentres parla de teatre, d'avantguarda, i de modes amb l'escriptora Núria Perpinyà. Llarga vida als cadàvers exquisits! Més informació: Commemora: Centenari del surrealisme Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
¿Para qué servimos los lingüistas?
Què fa un lingüista? És, sovint, una persona acostumada al fet que li preguntin què és o per a què serveix la lingüística. Per això, aquest llibre ofereix una visió general de la disciplina i recull el saber de vint-i-tres experts que responen de manera senzilla a unes quantes preguntes, algunes d'elles complicades. Què és un lingüista?, és un policia de la llengua?, és el mateix que un filòleg? Som l'única espècie dotada de llenguatge? Com s'ensenya una segona llengua avui? Què té a veure la semàntica amb ChatGPT? Quines aplicacions té la lingüística computacional?, i la clínica?, i la forense? Un fonema és un so? Són els límits del llenguatge els límits del món? Què és una paraula? Com es relacionen els sintagmes entre si? Funciona igual la cortesia en totes les llengües? Totes aquestes preguntes (i moltes més) trobaran resposta en aquestes pàgines i suscitaran, de pas, nous interrogants. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tauró blanc
Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Playa más bonita del mar del Norte
En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Bibliomula de Córdoba
Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cómo hablar con un adolescente y que te escuche
Com a professor de filosofia, Jordi Nomen ha conversat durant milers d'hores amb els éssers més introvertits del planeta: adolescents que li compten tot el que callen a casa. Ha conegut els seus temors i inseguretats, les seves inquietuds i els seus hàbits, les seves fortaleses i les seves febleses. Dividit en tres parts, aquest clarificador llibre descriu com perceben el món els joves, quins són els reptes als quals s'enfronten i com podem ajudar-los. Nomen introdueix la veu dels adolescents amb les seves pròpies reflexions i parla de qüestions essencials per a pares i educadors, com la construcció de la personalitat, els canvis vitals, els amics, la identitat real i la digital, l'amor i la sexualitat, el presentismo, les emocions, els germans... A més, ofereix consells pràctics per a detectar possibles problemes greus, així com pautes concretes per a abordar-los: depressió, pornografia, drogues o fracàs escolar. Jordi Nomen porta més de trenta anys impartint classes a l'escola Sadako de Barcelona, un centre innovador premiat a nivell internacional. El seu primer llibre, El nen filòsof (Arpa, 2018), s'ha convertit en referent de l'educació i ha estat traduït a sis idiomes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Arte de morir : un manual de sabiduría clásica para el final de la vida
Qui millor que Sèneca per a posar sobre la taula un tema que preferim evitar? Filòsof provocador i escriptor enlluernador, Sèneca ens adverteix que «viu mal qui no sap morir bé» i ens aconsella «estudiar la mort», perquè és la idea de la mort i no la mort mateixa, si examinem l'assumpte de prop, el que ens fa tanta por. En aquest llibre, Sèneca ens parla amb una franquesa sorprenent de la necessitat d'acceptar la mort. Reflexiona sobre la seva universalitat, la seva importància com a ritu final de pas de la vida i sobre la seva capacitat per a alliberar-nos del dolor, l'esclavitud o l'opressió política. Per a Sèneca, saber gaudir de la vida requereix que siguem conscients de la nostra fragilitat i de la naturalesa efímera de la nostra existència, i ens mostra en què consisteix una bona vida i el bon morir. L'art de morir reuneix per primera vegada en un sol volum les notables meditacions de Sèneca sobre la mort i el morir. Inclou un epíleg de Tàcit que relata l'ombrívol suïcidi de Sèneca, que posaria en pràctica les idees sobre les quals tant havia predicat quan Neró ho sentencia a mort. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Los Tesoros del Prado
Un viatge inoblidable per l´art més emblemàtic del Museu del Prado, presentat en un gran format que convida a assaborir cada obra. Una valuosíssima obra de referència per a qualsevol amant de l'art, que ofereix algunes de les claus per comprendre millor el talent excepcional de Velázquez, El Bosco, Clara Peeters, Tiziano i molts altres artistes. Una edició de luxe amb fotografies a tot color que anima a descobrir detalls únics, com ara empremtes dactilars que es colen a les pintures, autoretrats amagats en els reflexos de les copes o penediments que mostren el procés creatiu de diferents artistes. Descobreix els tresors del Museu Nacional del Prado en una edició única. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dimensiones estéticas del pensamiento de Slavoj Žižek : la literatura y las artes
Aquest llibre pretén oferir una visió sintetitzada, ponderada i sistemàtica de tots aquells elements teòrics del vast univers de l'obra del pensador eslovè Slavoj Žižek que ofereixen interès, utilitat i aplicabilitat per a l'estudi de la literatura i les arts. Senzilla en aparença, aquesta empresa es veu dificultada considerablement per la naturalesa mateixa del discurs ?i?ekiano, on ens enfrontem aviat a un problema absolutament central: tractar d'ordenar, sistematitzar i buscar coherència en un pensament que confia en la voluntat de desordre com el seu principi governador no és igual a malentendre-ho? No trobem l'essència, la gràcia, el je ne sais quoi de l'obra deZizek precisament en el seu fragmentariedad, en la seva resistència a la sistematització, en les seves esquerdes, les seves tensions, en la seva particular idiosincràsia? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ojos que no ven : sobre las palabras y las imágenes
Les imatges, des dels seus orígens, van apareixer per a contar històries, acompanyades sempre de paraules, en ocasions escrites, altres imaginades per l'espectador, des dels petroglifos dels homes-gos en el desert de Líbia als dibuixos de Jean-Jacques Lequeu. I així va passar fins a la Revolució Industrial, la conquesta del món per les màquines. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Del natural : una història de la natura en la pintura
Martí Domínguez porta a terme un ampli recorregut per la història de la pintura tenint com a principal fil conductor la percepció de la natura. Des de la representació d’un corder per part de Giotto fins a les dones de Gauguin pintades a la Polinèsia, passant pel renaixement italià i flamenc i pels pintors romàntics i impressionistes: Dominguez reflexiona sobre com la natura ha estat interpretada i pintada, incloent-hi dins d’ella l’estudi del paisatge i de la mateixa naturalesa humana. És un assaig que, des d’aquesta òptica naturalística, descobreix als lectors noves i sorprenents lectures de les obres d’art, tot això ben amanit per una prosa rica i especiosa, que es recrea en la vida dels pintors i en les seues principals creacions. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Lecciones sobre color : color, diseño y composición en la práctica artística
A través de 31 lliçons pràctiques i senzilles, l'aquarel·lista i professora estatunidenca Jeanne Dobie ens obre les portes a una nova manera de pensar el color que ens permetrà desbloquejar la nostra creativitat i trobar el mode d'expressar-nos a través de l'art. Elaborar una paleta de pigments purs, entendre l'avanç i el retrocés dels colors càlids i freds, generar atmosferes amb veladures, crear ponts cromàtics, aprendre a camuflar amb color, planificar els blancs i les ombres... Publicat originalment en 1986 i convertit en tot un referent, aquest pràctic manual ens ofereix les claus per a entendre no sols com actuen els colors i com es relacionen entre si, també altres aspectes essencials en la creació pictòrica com la composició i el disseny. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
350 deportes que puedes precticar al aire libre
La guia definitiva per a practicar esports a l'aire lliure. L'enorme interès cap a la natura i l'aire lliure ha fet aparèixer un gran nombre d'activitats esportives que permeten un acostament diferent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Bolets, del bosc a la taula: receptes i consells
Els bolets són els protagonistes d’aquest llibre, maridats amb altres ingredients que els fan bona i coral companyia. Però del bosc al plat hi ha un llarg trajecte que cal seguir amb rigor i disciplina si volem que la màgia dels sabors del bosc ens faci feliços a taula. Com collir-los (assegurant-se que són comestibles), com netejar-los, com conservar-los (al buit, assecats, en oli, amb vinagre, a la sal, amb vinagre de cava, en farina de bolets), i, finalment, com cuinar-los (seguint al peu de la lletra el glossari de cocció) per extreure’n el màxim del seu potencial. Aquestes receptes estan pensades perquè les pugui fer qualsevol amant de la cuina i dels bolets; són clares i precises per poder-les seguir fil per randa. Només cal escollir la que vingui més de gust per a cada ocasió, i de cara als fogons, amb paciència, enteniment i sensibilitat, com recomana el Miquel. I, un cop a taula, bon profit!» *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dulce kawaii
Procedent del Japó, la paraula kawaii significa adorable o tendre i defineix aquesta pastisseria creativa de receptes dolces característiques de la cultura pop asiàtica. Amb una estètica plena de color, imaginativa alhora elegant, el llibre reuneix elaboracions no sols de pastissos o pastissos, també ofereix una gran varietat de gelats i begudes de països com Taiwan, la Xina, el Japó i Corea. L'autora guia al lector a través d'un receptari de més de 60 creacions que agrupen diferents tipus d'elaboracions: la preparació del popular shokupan o pa de motlle japonès, els macarons coreans o els gelats de neu aromatitzats com el de mango, originaris de Taiwan. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
En bicicleta: Europa sobre dos ruedas
Una selecció de les millors rutes ciclistes per tota Europa, amb consells pràctics sobre l’allotjament, equip, serveis, transport i les dificultats que es poden presentar. Proposa webs per planificar el viatge. Descriu el patrimoni cultural i natural d’Europa que podràs conèixer, acompanyat de la teva bicicleta. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
T'zée : una tragedia africana
T’Zee, el vell dictador d’un país africà, ha estat assassinat. Als carrers la gent es subleva, i s’enfrenten partidaris i opositors del dictador. A dins el palau presidencial, el govern corrupte, experimenta el final del seu règim. Hippolyte. El fill de T’Zee veu per darrera vegada la seva enamorada, Bobbi, la vidua de dictador. Una crítica a les dictadures africanes i a les potències occidentals que les secunden o les exploten. Mostra la violència, la corrupció, el tribalisme, el neocolonialisme i la misèria que sofreixen els habitants d'aquest país imaginari, però que podria ser qualsevol dels quals han viscut situacions similars en la realitat. Els personatges són complexos i contradictoris; tenen les seves motivacions, les seves pors i les seves febleses. Només son peons d'un joc d'escacs que s'escapa del seu control. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Maestras
Exposició en el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza del 31 d'octubre de 2023 al 4 de febrer de 2024. Per primera vegada, es presenta a Espanya un recorregut feminista per l'art realitzat per artistes dones des de finals del segle XVI a les primeres dècades del segle XX. A través de vuit temes rellevants en el camí cap a l'emancipació de la dona, en aquest relat es combina la història de l'art amb la història de les idees i s'exploren aspectes estètics, socials i polítics. La conjunció entre períodes històrics, gèneres artístics, estils i temes és la trama sobre la qual es vertebra aquesta mostra, i es posa de manifest com aquestes mestres van abordar qüestions candents en la seva època, van prendre posició i van aportar noves iconografies i mirades alternatives. Inspirada en la noció actual de sororitat, l'exposició destaca llocs i períodes en els quals coincideixen les artistes, mecenes i galeristes que comparteixen valors i són conscients d'iniciar noves tradicions.A vegades, van saber treure profit de condicions socioculturals i teòriques favorables i excepcionals en el sistema patriarcal. En determinats moments, van comptar també amb el suport i suport dels seus mestres, col·legues, marits, germans, col·leccionistes o marxants. Però fins i tot en els períodes més adversos, es van oposar a la misogínia i a les normes establertes per a les dones. És una exposició d'autores dones que representen a dones i els seus interessos. Dones cultes, cosmopolites i compromeses que van rebre els més alts reconeixements simbòlics, teòrics i materials, com a models de talent, professionalitat i independència. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El tiempo del paisaje: los orígenes de la revolución estètica
Un recorregut en la història del paisatge des del segle XVII fins a principis del XIX. Es centra en l’art dels jardins que Rancière considera com a exemple d’ordre estètic. Defineix la natura com a artista involuntària que genera models de composició de coexistència igualitària en un mon comú. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Sobre la losa
Una altra magnètica novel·la policíaca de Fred Vargas. Aquesta vegada el comissari Adamsberg es desplaça a Rennes on relacionen la troballa d’un cadàver amb la llegenda del fantasma d’un comte, antic propietari del castell de Combourg, anomenat el Coix perque una cama de fusta i que diuen passeja a la nit pels carrers de la ciutat. Allà iniciarà la investigació, fent preguntes, recollint informació. Per buscar la inspiració comença a visitar un dolmen a les proximitats de la ciutat i allà estirat sobre la pedra, intentarà resoldre el cas. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
L’origen de 110 dites populars
Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Presenta l’origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Todo sobre los Bundt : recetas infalibles para todas las ocasiones
Els bundts son aquells els bescuits enfornats en bonics motlles rodons amb un forat central i precioses formes laterals que es poden fer molts gustos i colors. La Bea Roque, experta rebostera i autora de molts llibres de pastisseria, ha aplegat 100 receptes senzilles, sense complicacions. Bundts amb sabors clàssics, amb un toc diferent, amb fruites, farciments, amb xocolata, sense gluten, gelatines, flams i fins amb hortalisses i salats. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Emperador de Roma : gobernar el Imperio romano
Mary Beard explica la vida dels emperadors que van governar l'Imperi romà per a donar-nos una versió matisada i més precisa d'aquestes glorificades figures clàssiques: Juli Cèsar, Alexandre Sever, Calígula, Neró, Marc Aureli . Explica la vida i els mites dels grans governants romans i ens planteja grans preguntes: quin poder real ostentaven els emperadors? qui movia els fils?, com es governava un imperi tan vast? realment estaven les parets de palau tan tacades de sang? Per a donar-nos resposta i acostar-nos una mica més a la realitat imperial, Mary Beard segueix els passos de l'emperador de prop: en la seva llar i en les carreres, en els seus viatges. Ens presenta les seves esposes i amants, els seus rivals i esclaus, els bufons i soldats de la cort i la gent corrent que li lliurava cartes de súplica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Per què els elefants no tenen càncer? : i altres preguntes científiques que et fregiran les neurones
Quin és l'origen de les espècies? Com ens orientem a l'espai? Podríem nedar en una piscina de mel? Per què el càncer no afecta igual a totes les espècies? El nostre entorn és ple de fenòmens que amaguen grans incògnites. La ciència ens permet entendre el món on vivim i interpretar els canvis que vindran. Us animeu a disseccionar-la? Els autors d'aquest llibre, tots ells membres de la plataforma Neurones Fregides, provenen de branques científiques diverses i demostren en aquestes pàgines com la ciència està interconnectada, talment una xarxa neuronal. Amb un to divulgatiu i proper, responen preguntes que sempre ens hem fet sobre tot el que ens envolta i ens acosten la ciència com mai ens l'han explicada. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Reinas de leyenda
Cristina Morató descriu en aquest llibre les dones de carn i ossos que van aconseguir el poder en un món d'homes gràcies a la seva intel·ligència, valor i fortalesa i ens descobreix que els millors reis van ser reines. Amb vides marcades pel poder i alhora per tragèdies personals. Comença amb reines valentes com Isabel I d'Anglaterra, filla d'Ana Bolena, va passar de ser una princesa bastarda a donar nom al gloriós segle en què va regnar. Continua amb Caterina la Gran que no va dubtar a posar-se al capdavant d'un exèrcit per a enderrocar al seu espòs i dirigir amb mà ferma l'imperi rus. Continua amb la maternal emperadriu Cixí, coneguda com a santa mare emperadriu vídua, que va entrar a la Ciutat Prohibida com a concubina de cinquè rang, i va governar la Xina oculta darrera d'una cortina de seda. Va haver-hi també reines marcades per la fatalitat que van sobreviure en un món d'intrigues: Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics i primera esposa d'Enric VIII, va ser una de les sobiranes més estimades d'Anglaterra. O la infeliç Carlota de Mèxic, una jove i culta princesa belga que es va convertir en emperadriu de Mèxic i va enbogir després de l'assassinat del seu espòs, Maximilià d'Habsburg. Dèspotes, llibertines, malvades, harpies, boges... són només alguns dels adjectius que van engrossir la llegenda negra d'aquestes cinc sobiranes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Olor de la Edad Media: salud e higiene en la Europa medieval
En un recorregut geogràfic que desborda les fronteres d'Europa i el Mediterrani, Javier Traité i Consuelo Sanz de Bremond s'endinsen en més de mil anys d'higiene medieval, des de l'ocàs de Roma fins al segle XV, per a mostrar-nos, a partir d'un exhaustiu estudi de les fonts documentals i les últimes troballes arqueològiques, un fascinant panorama. Sabrem per què van desaparèixer les grans termes, descobrirem la vibrant cultura del bany de l'Edat mitjana, coneixerem teories mèdiques, explorarem com s'organitzava la neteja de les ciutats, com eren les latrines i el sistema d'evacuat de residus i posarem a prova el mite de la brutícia dels bàrbars. Coneixerem, en definitiva, a uns medievals tan preocupats per fer bona olor i mantenir nets els seus cossos, robes i veïnats com nosaltres. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Reserva de musgo : una historia natural y cultural
Reserva de molsa és una bella barreja de ciència i reflexió personal que convida als lectors a explorar i aprendre de la vida elegantment senzilla de les molses. En aquesta sèrie d'assajos personals, Robin Wall Kimmerer ens ajuda a comprendre com viuen les molses i com les seves vides s'entrellacen amb les d'altres innombrables éssers. Ens explica la biologia de les molses amb claredat i enginy, al mateix temps que reflexiona sobre el que aquests fascinants organismes poden ensenyar-nos. Basant-se en la seva experiència com a científica, mare, professora i escriptora d'ascendència indígena americana, Kimmerer explica les peculiaritats de les molses en termes científics, així com en el marc de les formes de coneixement indígenes. En aquest llibre, la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les maneres de viure en el món.
-
El enigma Balenciaga.
La vida del dissenyador Cristòbal Balenciaga és tota una incògnita. No sortia mal al final de les desfilades i tampoc hi ha gaires imatges seves. Els seus dissenys d’alta costura i les línies depurades el van convertir en una figura excepcional dins el món de la moda. Aquest llibre suposa una immersió en la biografia de Balenciaga i dona a conèixer dades rellevants per entendre la persona i el modista que va captivar París. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
10 exàmens de català C2
Si et vols presentar a l'examen del C2 de català, necessites aquest llibre. Conté exemples de les tres proves: comprensió lectora i expressió escrita; ús de la llengua i expressió oral. A més, podràs corregir les respostes amb el solucionari. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
No val a badar
Un recull de més de cent mots catalans intraduïbles a altres llengües que hem de reivindicar perquè no caiguin en l'oblit. Hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d'explicacions sobre els significats, l'origen i l'evolució de cadascun, a més d'una munió de derivats, frases fetes i refranys. La sensació que us deixarà la lectura d'aquest llibre és que tenim una llengua rica i variada però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Tejido de los sueños
L'obra escrita de Remedios Varo, a excepció del paròdic tractat De Homo Rodans (1960), va romandre pràcticament oculta durant molts anys o va ser publicada de forma fragmentària i dispersa. No obstant això, va suposar per a ella una prolongada oportunitat per donar curs als seus pensaments més íntims. Als quaderns apareguts després de la seva mort es van trobar cartes, relats, projectes i somnis que reflecteixen nítidament la seva complexa personalitat. Angoixosos o humorístics, espontanis sempre, els escrits de Remedios Varo completen la imatge d'una artista total, que va aconseguir expressar-se per igual a través de la pàgina i del llenç. Editar aquest material, en principi no concebut per a la seva publicació, suposa treure el cap al taller d'una artesana solitària, que anteposava el procés creador a l'èxit i que, alhora, es va relacionar intensament amb destacades figures de la seva època com Benjamin Péret, Leonora Carrington , Kati Horna, Wolfgang Paalen, Esteve Francès, Gerardo Lizarraga o Cèsar Moro. Viatjar a través de l'obra, escrita i pictòrica, de Remedios Varo ens permet reviure l'agredolça aventura de l'exili i reconstruir un panorama col·lectiu de creació, amistat, llibertat i resistència. Més informació: Remedios Varo a les Biblioteques Remedios Varo a la Viquipèdia ‘Entre lo místico y lo científico’: el auge de las obras de Remedios Varo Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
La Trompeta acústica
La trompeta acústica presenta les absurdes, còmiques, paradoxals i singulars situacions que enfronta Marion Leatherby -dona de 92 anys tancada en un asil a causa del menyspreu del seu fill- i les quals pateix després de rebre una trompeta acústica que li revela un món diferent . Més informació: Leonora Carrington a les Biblioteques Leonora Carrington a la Viquipèdia Pàgina web oficial Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
Tots els contes
El gran recull de tots els contes escrits per Maria Barbal fins ara, tant els publicats en volums com en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques i, també, contes encara inèdits, que s’ofereixen en primícia. La possibilitat d’oferir la totalitat dels contes en aquest volum, organitzats de manera diferent de com ens havien arribat fins ara, ens obre una nova dimensió, una lectura renovada, i en conseqüència ens dona la possibilitat de fer-ne una mirada actual. Una cosmovisió nova que ens ajuda a gaudir millor de tota la seva novel·lística. La veu hi és sempre contundent, poderosa en matisos, en gran part gràcies a una llengua precisa i rica, que entra suau i ho amara tot. És amb el seu estil inconfusible fet de concisió, de claredat, que denota una gran expertesa, que captem aquesta ànima que ho vertebra tot. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Demon Copperhead
Ambientada a les muntanyes del sud dels Apalatxes, Demon Copperhead és la història d'un noi nascut d'una mare soltera adolescent en una caravana, sense més patrimoni que el bon aspecte i el pèl rogenc del seu difunt pare, un enginy càustic i un feroç talent per a la supervivència. Relatat amb la seva pròpia veu, Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acolliment, el treball infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'enfronta a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en la qual fins i tot els superherois han abandonat als pobles rurals en favor de les ciutats. Fa moltes generacions, Charles Dickens va escriure David Copperfield a partir de la seva experiència com a supervivent de la pobresa institucional i els seus danys en els nens de la seva societat. Aquests problemes encara no s'han resolt en la nostra. Dickens no és un requisit indispensable per als lectors d'aquesta novel·la, però li va servir d'inspiració. En traslladar una novel·la èpica victoriana al Sud dels Estats Units contemporani, Barbara Kingsolver recorre a la ira i la compassió de Dickens i, sobretot, a la seva fe en el poder transformador d'una bona història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Las Hermanas Jacobs
Després de la desfeta alemanya, acabada la Segona Guerra Mundial, un viatger arriba a un monestir franciscà prop dels Dolomites on demana refugi i a canvi fa un pacte. Més d'una dècada després, el doctor Quirke és «un animal ferit» que anat a viure a casa de la seva filla Phoebe després de la tràgica mort de la seva dona. Quan en un garatge de Dublín apareix el cadàver de la jove estudiant jueva Rosa Jacobs, tot sembla apuntar a un suïcidi, però Quirke i l'inspector Strafford —que s'enfronten al seu primer cas junts—sospiten que es tracta d'un crim, igual que la germana de la víctima, una periodista que s'uneix a la cerca de la veritat i sacsa el cor del patòleg. Mentre les relacions entre els dos investigadors es tornen cada vegada més tibants, el misteri s'aguditza quan descobreixen els vincles de Rosa amb el fill d'una rica família alemanya que es va arribar al comtat de Wicklow després de la Segona Guerra Mundial i té negocis a Israel. Podran unir les peces del trencaclosques ocult? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Els Ranxos de la Gessa : 62 receptes de cuina marinera
Gessamí Caramés és una apassionada de la cuina i li encanta investigar amb el menjar. Aquest llibre és, abans de res, "terreno", però també és gaudir amb receptes relacionades amb el mar, algunes un punt atrevides. Com sempre, són elaboracions que es poden fer a casa, amb productes de fàcil accés, que coneixem; d’altres, amb ingredients als quals no estem tan acostumats. En aquest llibre, Gessa comparteix secrets del seu Restaurant Meleta de Romer, i ens revela alguns dels plats que més han triomfat entre els comensals sobre cuina marinera. Tots amb el seu toc personal. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Llamada
Retrat de l’argentina Silvia Labayru, activista membre d’un grup armat que lluitava contra la repressió de la dictadura militar del 1976. Va ser segrestada, torturada i obligada a cooperar amb els militars per trair les Madres de la Plaza de Mayo. Va poder exiliar-se a Europa. La periodista Leila Guerriero la va entrevistar, mentre s'esperava la sentència del primer judici per crims de violència sexual comeses contra dones segrestades durant la dictadura, en el qual Labayru era denunciant. Al llarg de gairebé dos anys, va parlar amb els seus amics, les seves exparelles, la seva parella actual, els seus fills i els seus companys de captivitat i de militància. El resultat és el retrat d'una dona amb una història complexa en la qual s'amalgamen l'amor, el sexe, la violència, l'humor, els fills, els pares, la infidelitat, la política, els amics, les mudances. El periodisme que practica Leila Guerriero és el dels millors redactors del New Yorker: implica treball rigorós, recerca exhaustiva i un estil de precisió matemàtica» (Mario Vargas Llosa). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Desierto blanco
Nou desconeguts fugen amb globus d'uns bombardejos. Han de decidir qui d'ells s'ha de tirar a la mar perquè la resta pugui salvar-se i començar una nova civilització en una illa deserta. Són els únics supervivents d'una guerra mundial que ha fet desaparèixer el món tal com el coneixem. El que està en joc, en realitat, no és el futur de l'espècie humana, sinó un treball temporal com a venedor en uns grans magatzems. López Carrasco ha escrit una novel·la excepcional sobre una generació vista des d'un temps i un espai aliens; sobre uns personatges que habiten un estrany territori que els impulsa a confrontar-se amb el que van ser i el que són. En aquest viatge d'anada i tornada que és el record, els seus protagonistes tractaran de reconstruir i, per tant, de comprendre les renúncies invisibles, les aliances necessàries i les formes imprevistes de la utopia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Nena, dona, altres
El jurat del prestigiós premi Booker va definir Nena, dona, altres com a «una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre». I és amb aquesta energia, i amb un estil literari trencador, que van passant davant del lector una dotzena de dones, cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista, que van teixint un relat vibrant que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar. Al capdavall, l’important té a veure amb el fet d’estar juntes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Allò que només passa als altres
Marc Olvan és un advocat d'ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació. No ho tindrà fàcil: en una ciutat que és escenari de l’escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l’amo del món. Olvan s’implicarà a fons en el cas i serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Te estoy amando locamente
Sevilla, 1977. En un moment en el qual l'homosexualitat és delicte, Remi, una mare tradicional moguda per l'amor cap al seu fill, un adolescent aspirant a artista, s'involucrarà en el moviment LGTBI andalús, gestat paradoxalment en el si de l'Església. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Oppenheimer
En temps de guerra, el brillant físic estatunidenc Julius Robert Oppenheimer, al capdavant del 'Projecte Manhattan', lidera els assajos nuclears per a construir la bomba atòmica per al seu país. Impactat pel seu poder destructiu, Oppenheimer es qüestiona les conseqüències morals de la seva creació. Des de llavors i la resta de la seva vida, s'oposaria fermament a l'ús d'armes nuclears. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Beso de la muerte
Un delinqüent de Nova York, Nick Bianco (Victor Mature) és ferit i arrestat durant l’atracament a una joieria. Després de ser condemnat, el fiscal Louis De Angelo (Brian Donlevy) li ofereix aconseguir-li la llibertat condicional, si delata als seus companys. Bianco es debat entre la lleialtat que deu als seus companys de malifetes i el deure que té amb la seva família ... però haurà de prendre una decisió. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
L'Origen de 110 frases fetes: per què diem...? (2)
Si quan penses en frases fetes, no vols trencar-te el cap, ni et vols fer el suec, però tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra és utilitzada freqüentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, l’origen us sorprendrà. Us en farem cinc cèntims, però no volem acabar com el rosari de l’aurora, ni explicar un sopar de duro. Només pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer més voltes que el 29. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Estimaràs a Déu sobre totes les coses
El politeisme i el monoteisme recollen vivències elementals de l’ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d’unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l’origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d’aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
No prendràs el nom de Déu en va
La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines, voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure’n els atributs? El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contra els perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No és la crítica de la religió exposada des de fora després de segles de transmissió i desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de la Llei de Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textos bíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
100 vies d’escalada sostenible a Catalunya
Catalunya és un paradís de l’escalada tradicional en roca. Montserrat, el Montsec, l’Alt Urgell o el Berguedà són coneguts arreu del món pel nombre, qualitat i varietat de les seves rutes. Un magnífic tresor enquadrat a la muntanya: aquest medi natural cada cop més fràgil que és tan necessari preservar. En aquest llibre, després de fer un repàs històric per l’escalada a Catalunya, l’autor ens proposa d’una forma personal i apassionada, fruit de l’experiència de més de vint anys d’activitat, un centenar de vies d’autoprotecció de nivell mig-alt, per endinsar-nos de manera respectuosa i compromesa en aquest tipus d’ascensions. Un recull d’itineraris fet sota criteris de sostenibilitat i de bellesa, on hi trobarem les vies de dificultat més clàssiques de cada indret, així com danses verticals potser menys conegudes, però igualment interessants. Cent magnífiques propostes, en definitiva, per gaudir amb els nostres companys de cordada d’inoblidables jornades d’aventura. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tumbas sin nombre
Si sou fans de les novel·les de John Connolly i del seu detectiu protagonista, en Charlie Parker, us hauran seduït, també, en Louis i l’Àngel. Ells dos són, per primera vegada, els protagonistes principals de la història. El primer és un assassí professional, i el segon un lladre retirat. Tots dos formen una estrafolària parella sentimental unida per l’amor i per l’absoluta lleialtat cap al detectiu. Tumbas sin nombre, vintena entrega de la sèrie Parker, arrenca amb el brutal assassinat de De Jagger, confident i bon amic d’en Louis. La persecució dels responsables d’aquest crim portarà els dos amants a l’Europa de l’est i ens farà reviure la terrible guerra dels Balcans i les seves conseqüències. Com en tots els seus llibres, l’autor irlandès se serveix de la intriga, d’escenes d’extrema violència i, fins i tot, d’elements sobrenaturals per acostar-se al costat més fosc, pervers i incòmode de l’ésser humà, ja sigui en forma de racisme, de violència de gènere, de pederàstia, o de qualsevol altra forma de maldat. Llegir Connolly és com fer caure les fitxes d’un dòmino. Si ja en vau fer caure la primera gaudint amb Todo lo que muere (sèrie Parker, 1), serà inevitable que arribeu a aquesta darrera publicació. Però si teniu la sort de no haver-lo descobert encara, us recomanem que aparqueu aquesta última entrega i comenceu pel principi. En Louis i l’Àngel us esperaran, són extremadament pacients. Recomanat per Marta Garcia. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà.
-
Arte deteriorado
Coronadó, arquitecte, analitza com l’experiència històrica modifica les obres d’art. Son esquerdes, signes d’incivisme, marques del temps, de la natura que han deixat petjada en les obres d’art humanes. Aquesta empremtaa aporta valor estètic afegit, que enriqueix l’acció creativa inicial. *Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Las Fotos
Inés Ulanovsky investiga i recompon històries sorprenents i personals que s’amaguen al darrera unes fotografies que pertanyen al seu arxiu personal. Combina, de manera exemplar, la memòria personal i la memòria política d'un país per a reflexionar sobre l'atzar i les històries, sobre els vells afectes i sobre l'atracció del passat que ens obliga a girar la mirada per a intentar comprendre la persistència d'una imatge. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Aquí comemos todos: 100 recetas fáciles para toda la familia
Si no saps què cuinar pels de casa, si penses que sempre mengeu el mateix, aquest llibre et pot ajudar. Proposa 100 receptes de cuina saludable, fàcil i senzilla, amb elaboracions per tenir preparats sopars, esmorzars i berenars. També pels per moments especials. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Rasa: sabores e historias de mi cocina índia
Un viatge a través de la vida d’Anjalina Chugani, una cuinera d'origen indi, des dels seu naixement Londres, passant per la seva adolescència i primers anys com a adulta aBangalore (l'Índia, on va redescobrir les seves arrels), fins a la seva arribada a Barcelona. L'autora sempre s'ha expressat a través del menjar què va conèixer i va estimar. Aquest viatge gastronòmic mostra la seva vida com a immigrant en la majoria de les etapes de la seva vida. Les seves receptes no sols destaquen les seves arrels índies, sinó que també evidencien la seva influència occidental i la incorporació d'ingredients locals de temporada en cada plat. Cada capítol mostra una part vital de la seva vida a través del menjar, la cultura, els seus aprenentatges i els seus viatges. Les més de 100 receptes, perfectament pensades i explicades amb minuciositat, són fàcils de seguir per a qualsevol apassionat de la cuina, ja sigui principiant o expert, i transportaran al lector a les gastronomies de moltes parts del món, però sobretot a la seva estimada Índia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cocina: la referencia de la pastelería
Un gran llibre per aprendre pastisseria: tècniques, nocions bàsiques, eines amb 200 receptes de pastissos, brioixos, galetes, cremes, merengues, gelats, coulis o cobertures de xocolata ja no tindran secrets per a tu. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
5 ingredients mediterranis
El famós cuiner, Jamie Oliver, torna amb el format de recepta que més agrada als seus seguidors: les basades en 5 ingredients. En aquest volum, presenta més de 120 receptes fàcils de seguir, simples i totalment delicioses. Son els ingredients mediterranis s’inspira en els sabors, combinacions i ingredients bàsics i comuns de tot el Mediterrani, els sabors de la cuina d‘Espanya, França, Tunísia i Grècia. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Otro capitalismo tiene que ser posible : pensar por fuera de la ortodoxia
Aquest llibre tracta sobre el fracàs del sistema capitalista i dels economistes que no ho van saber prevuere. Aquest doble fracàs requereix sortides completament innovadores. És clar que el sistema actual no funciona: les llars estan endeutades per no poder cobrir les seves despeses bàsiques, la desocupació afecta cada vegada a més joves, s'aprofundeix la bretxa entre els quals més i els que menys tenen, entre les bombolles del sector financer i l'estancament de l'economia real. Necessitem pensar un altre capitalisme des dels fonaments, perquè l'objectiu no sigui només redistribuir sinó crear riquesa i valor, en un cicle virtuós i sustentable. Com fer-ho? Per a trobar solucions, els autors –les i els millors economistes contemporanis– proposen fer a un costat les teories ortodoxes que sustenten la majoria de les polítiques actuals, receptes que no permeten entendre com funciona el capitalisme modern i, per tant, mai aconseguiran que funcioni millor. Aquestes receptes, no obstant això, estan molt esteses i dominen el debat públic, perquè se sostenen en visions idealitzades i simplistes dels mercats. Els capítols d'aquest llibre, plens d'idees i de propostes, comencen per desmuntar un a un els llocs comuns de l'ortodòxia que s'escolten tot el temps: que la inversió pública expulsa la inversió privada, que els impostos desincentiven la creació de riquesa i treball, que els governs no han de tractar de dirigir o regular els mercats, que cal *tercerizar els serveis públics, que l'austeritat fiscal és la clau mestra per a reduir el dèficit. Amb audàcia, evidència empírica i originalitat per a construir un enfocament que contempla als actors reals de l'economia i la societat, aquest llibre deixa al nu que l'ortodòxia antiquada que encara decideix el rumb de molts països no va tenir i no té res per a aportar. El fracàs del capitalisme no és inevitable, i aquesta és una contribució magistral per a identificar quines polítiques podrien donar forma a un futur diferent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Una profesión de mierda memorial de perplejidades docentes
Un retrat irònic, desenganyat de la ciutadania frustrada i dominada per la rancúnia i la violència. Des del punt de vista d’un cap d’estudis d’un centre educatiu, l’autor retrata les famílies, els professors i tota mena de persones que comparteixen les seves penúries. Podem veure una desfilada de personatges moguts per les baixes passions. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Curso de community manager : descubre cómo gestionar las redes sociales de forma profesional
Nou manual actualitzar per aprendre a ser Community Manager (amb lliçons actualitzades en vídeo). Ensenya les bases per a poder gestionar les xarxes socials de manera estratègica. Ofereix una guia per a conèixer les bases a l'hora de dissenyar qualsevol estratègia de màrqueting en xarxes socials. Aprendràs des de l'experiència i amb exemples reals una metodologia que podràs aplicar des del primer moment a qualsevol projecte. Tindràs accés a documents i plantilles que et permetran generar infinites idees de continguts i sabràs mesurar si la teva estratègia de mitjà social està funcionant o no. També gaudiràs de formació extra amb un curs en vídeo de més de 10 hores de durada, en el qual veuràs com aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per a crear més continguts en menys temps. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Organizaciones creactivas : el poder de pensar y actuar diferente
La seva organització està preparada per a innovar? I per a posar a les persones en el centre? Una empresa no pot evolucionar més enllà de l'estat de desenvolupament del seu lideratge. El lideratge impulsat per un propòsit clar és el veritable avantatge competitiu de les organitzacions i la manera de ser rellevants per a la societat. Aquest llibre descriu quins avantatges aporta per la mateixa empresa i desenvolupa una estratègia per transformar la vostra organització en creactiva i compromesa amb les persones i el seu entorn. Pretén destacar l talent de les persones i canviar la competència en col·laboració. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Inteligencia laboral : ¿conduces tu carrera o te la conducen?
Tens la feina que t’agrada? Un dels millors experts en la cerca de feina aconsella, amb llenguatge clar i directe, com desenvolupar la nostra carrera. Passem gran part de la nostra vida en el treball i és important no sols que aprenguem a sentir-nos feliços en ell sinó realitzats. Però la realitat, amb freqüència, no s'ajusta a aquestes expectatives. Juanjo Plans ens explica com gestionar la nostra vida laboral i fer front a qualsevol problema que puguem trobar en ella perquè, per fi, puguem dir que estem en el treball dels nostres somnis. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
A tomate pocho no le hinques el diente
Mario Sanchez és un divulgador científic i especialista en nutrició i tecnologia dels aliments. En aquest llibre explica de manera planera i alhora científica, tot alló que fem malament a casa pel que a la conservació i cocció dles aliments. Dona informació comprensible per a tothom i plena de sentit comú. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Un Cuerpo 10 en 1 minuto : cómo recuperar tu figura con estiramientos sencillos de 1 minuto al día
Kyoko Imamura és tota una institució al Japó: esportista, terapeuta, osteòpata i directora d’un centre de fisioteràpia. Ha desenvolupat un mètode per aprimar-se i tenir un cos en forma. Assegura que es pot canviar la forma del cos, exercitant uns estiraments que es poden realitzar a qualsevol lloc: a casa, a la feina.... Aquests estiraments, a més, permeten reduir l’estrès, tenir una ment més clara i un cos més sa. Ens hi posem? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Pequeño gran libro de la ansiedad
La pandèmia, la crisi posterior i ara la guerra d’Ucraïna han posat al descobert l’augment de les malalties mentals, un dels trastorns més freqüents és la ansietat. L’ autor de “El Pequeño gran libro de la ansiedad : una guía práctica para vencerla paso a paso”, Ferran Cases (Barcelona, 1984), després de patir la malaltia durant 15 anys i de desenvolupar una paràlisi a les extremitats, també a causa de la ansietat, va decidir investigar com funcionava la malaltia i què podia fer per lliurar-se’n, per tal motiu va cursar estudis de Medicina xinesa, PNL, Coaching, fitoteràpia, Chi Kung, psicologia budista, entre altres. Quan ho va aconseguir va determinar que volia difondre la seva experiència i és així que en Ferran s’ha convertit en conferenciant, escriptor i divulgador expert en ansietat, aquest és el cinquè llibre que publica, a més, també és el creador del mètode Bye bye ansietat. En aquest llibre en Ferran ens presenta una guia pràctica per alliberar-nos de la ansietat. Es tracta d’una nova edició, revisada i ampliada de “El pequeño libro de la ansiedad”. Crida l’atenció l’organització del llibre en forma d’escala d’un edifici de 6 pisos ( capítols ), els pisos són els objectius a aconseguir, per arribar-hi haurem assolir una sèrie esglaons ( subcapítols ) que són els aprenentatges necessaris per arribar als objectius: aprendre a respirar, asserenar la veu interior, , controlar los pensaments negatius, assumir la importància del exercici físic i del Mindfulness o, el que és més important, cultivar hàbits que ens permetin avançar. Un dels principals valors d’aquest llibre és que està fet des de l’experiència personal, no des del punt de vista del terapeuta, és per això que és tan pràctic i fàcil de llegir, l’autor sap perfectament què llegirà una persona que pateixi ansietat, d’aquí que els capítols siguin tan curts i que hi hagi un resum de 4 punts al final de cada capítol. L’estructura de l’obra és realment atractiva, fabricar una escala a partir dels avenços anima a seguir i a voler assolir el cim. En definitiva, un petit llibre, 238 pàgines, per a tots aquells que pateixen ansietat i que volen saber què hi poden fer de manera fàcil i amena, i també per a tots aquells que no pateixen la malaltia però que es volen informar i aprofitar els aprenentatges per afrontat el dia a dia amb molta més serenor. Més informació: Ferran Cases a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-reig.
-
Un Rellotge amb dues inicials
Una professora d'idiomes acabada d'aterrar al barri de l'Eixample, la Tània. Un vell veí amb un passat sepultat pels franquistes i aferrat a un tímid record del seu pare, el Martí. Aquesta conjunció de necessitat per esbrinar què va passar i la fortalesa i empeny d'una jove russa, dona com a resultat una intrigant i emotiva novel·la amb tocs realistes, d'allò que tristament van viure molts dels nostres avis i àvies, no tants anys enrere i molt a prop de casa nostra. Aconseguiran tibar prou del fil per conèixer què va ser del pare del Martí, amb només l'ajuda d'algunes cartes que guardava del seu pare?, podrà el Martí acabar de tancar el seu propi dol? Aquesta història ben segur representa una gran quantitat de casos similars de familiars que van perdre el contacte amb els seus pares, germans, fills, tiets i que mai més van poder saber d'ells amb el final de la guerra. Milers de dols que encara esperen poder ser tancats. Potser tenir presents històries com la del Miquel, ens pot servir de referent per a no tornar a reescriure la nostra història més cruenta: la d'un país dividit i milers de famílies trencades. "Un rellotge amb dues inicials" va ser Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil 2012. Més informació: Sílvia Llorente a les Biblioteques Recomanat per Bib. Sant Fruitós de Bages
-
La Hipótesis del amor
L’origen d’aquesta novel·la es remunta a una galàxia molt molt llunyana. Del 2015 al 2019 es van estrenar als cinemes, la darrera trilogia de la saga Star Wars. D’aquelles pel·lícules en va sorgir un fenomen fan anomenat Reylo. L’acrònim que uneix els noms de la protagonista (Rey) i l’antagonista (Kylo) amb la creença i desig que, a la pel·lícula, entre ells existeix una relació romàntica. I perquè us expliquem tot això? Doncs perquè la novel·la “La hipótesis del amor” va néixer com una fanficció¹ inspirada en aquests dos personatges d’Star Wars però dins un univers alternatiu. És a dir, en la realitat actual i ambientada en el món universitari i científic. Estem davant d’una divertida i fresca comèdia romàntica, plena de clixés que als amants d’aquest gènere confessem que ens encanten. La seva autora és Ali Hazelwood, una escritora i doctora en Neurociències nascuda a Itàlia i resident als Estats Units on es dedica a la docència i autora de publicacions de caràcter científic. La “Hipótesis del amor” ens presenta a Olive Smith una alegre i empàtica estudiant de doctorat i al doctor Adam Carlsen, un jove i prometedor científic conegut també per ser un cretí i un presumptuós. En un moment donat, entre ells dos, comença una falsa relació amorosa en la qual Olive pretén simular una relació amb Adam per demostrar-li a la seva amiga que ha superat la seva antiga relació i desitja deixar-li així via lliure perquè pugui intentar alguna cosa amb el seu ex. La situació es torna rocambolesca quan Adam accepta entrar en aquest joc. Aquesta relació falsa entre aquests dos científics, toparà amb la irresistible força de l'atracció. L’autora aprofita tot aquest embolic per fer crítica del món acadèmic i la situació precària en la que viuen els estudiants aspirants al grau de doctor. A tot això, s'afegeix que Olive és dona, concretament l'única del seu laboratori a part de la seva directora de tesi. La novel·la parla de les dificultats que se li presenten convivint en un món d'homes. Acabarem dient que no es una novel·la premi Nobel de Literatura, però sí que ens pot ajudar a sortir d’un bloqueig lector o bé per desconnectar de la realitat que ens envolta. És lleugera, divertida i les pàgines passen volant. Ficció escrita per un admirador d'una sèrie de televisió, d'una pel·lícula o d'un llibre, que se serveix dels personatges i de l'univers de l'obra original per a crear la seva pròpia història. Més informació: Ali Hazelwood a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.
-
Guilleries
Taradell, finals del segle XIX. Un nen a la vora d’un riu, veu com un fil de sang baixa aigües avall. Seguir aquest rastre, sorgit d’un passat que ignora, l’obligarà a emprendre un viatge de fugida i descoberta, que li farà deixar la infantesa enrere i li mostrarà qui és realment. Amb uns personatges molt ben dibuixats, marcats per un dolor viscut que els fa ser com són, aquesta és una història plena de violència, amb elements que el mateix autor defineix com d’un western: cavalls, la construcció de les vies del tren, bandolers i el paisatge com un protagonista més. A Guilleries, però, la brutalitat de l’acció narrada, conviu amb el lirisme d’algunes descripcions, d’una delicadesa poètica. És una novel·la que ens parla del patiment, de la crueltat i la culpa, però també de l’amor, l’amistat i la redempció. Violència i bellesa, una combinació que atrapa, incomoda i fascina a parts iguals. Guilleries ha guanyat el XX Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada. Més informació: Ferran Garcia a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Bib. Sant Antoni M. Claret. Sallent.
-
Les Lleialtats
Primer de tot si no heu llegit res d’aquesta autora, val a dir que és un nom a tenir en compte. És una escriptora francesa, amb diversos premis al darrera, que generalment tracta temes punyents de la societat actual com poden ser l’anorèxia o la depressió, per exemple. 'Les lleialtats' és una novel·la coral, de diversos personatges. Els principals són l’Hélène, una mestra d’institut, i el Théo, alumne seu, qui viu una setmana a casa la mare i una altra a casa el pare, o sigui, de pares divorciats. Amb poques paraules i descripcions breus i precises l’autora va revelant tant l’estat anímic dels personatges, com és el seu dia a dia i algunes pinzellades del seu passat, tot abordant el tema de l’alcoholisme. Tot plegat va configurant un mosaic de personatges que es van entrellaçant i així es va descobrint quines són les lleialtats que lliguen els uns amb els altres, o la lleialtat cap a un mateix. Fet que porta a la reflexió de fins a quin punt les lleialtats cap a un mateix o envers els altres poden ser tant positives, o com en segons quines circumstàncies, negatives. Així doncs, un llibre en aparença de fàcil lectura, però amb una trama que va 'in crescendo' a mida que avança el llibre, i que manté la tensió fins al final. Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Municipal 1 d'octubre.
-
Explorando la medicina del futuro : la ciencia de la esperanza
Un llibre imprescindible per a deixar a un costat la incertesa i l'especulació i adquirir una visió inspiradora i realista del que ens ofereix el demà en l'àmbit mèdic. Des de la revolucionària edició genètica que desafia a l'herència fins a les immunoteràpies que reprogramen el nostre sistema de defensa, passant per les últimes tècniques reproductives o per una portentosa intel·ligència artificial posada al servei de la recerca. Les seves pàgines et guien per un món de possibilitats que ara s'obren davant els nostres ulls un univers inaudit i fascinant. Amb un enfocament profund i una anàlisi crítica de la nova farmacologia i les seves promeses, aquesta obra no sols constitueix un examen intrigant del que està per venir, sinó també una celebració de la innovació que transformarà l'atenció mèdica mundial. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Mr. Gwyn
Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958), és escriptor, actor, director de cinema i cantant. Col·labora amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. També ha treballat a la televisió presentant programes culturals. Llicenciat en Filosofia es va convertir en un fenomen literari mundial amb la seva novel·la "Seda" (1996), que va ser traduïda a disset idiomes. Va fundar a Torí una escola de tècniques d'escriptura creativa anomenada Holden (com el protagonista de la novel ·la "El guardià del camp de sègol" de J.D.Salinger, on va impartir classes. Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno. És considerat un geni de l'escriptura donat que ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians més rellevants de la seva generació. Les seves novel·les endinsen al lector en un món surrealista a mig camí entre la realitat i els somnis i l'intangible. Mr. Gwyn és la història d'un escriptor molt especial que decideix abandonar l'ofici d'escriure perquè no suporta la impostura del món literari. Però a mesura que passa el temps s'adona que necessita escriure els seus pensament per posar ordre a les seves idees disperses. Així que comença a imaginar un ofici diferent relacionat amb l'escriptura i es proposa escriure retrats de persones amb un ritual que posa paraules a les emocions que capta amb la observació meticulosa i nua dels seus "clients". Els personatges que apareixen són bàsicament Mr. Gwyn, el seu editor literari, la seva secretària i un vell artesà que fa bombetes de durada predeterminada. Llegir a Baricco és entrar en un món surrealista, perfecte i simple on tot el que passa és perfectament normal dins del seu context. Tal com ell ho explica "és com tornar a casa". Una persona pot llegir un passatge de poques pàgines que sigui el seu retrat i quedar profundament commogut de veure com en aquell text es plasma fidelment i sense fissures la seva pròpia personalitat i l'essència de la seva ànima. És una reflexió profunda sobre l'ofici d'escriure i el món que l'envolta amb una mirada nova que només Baricco sap transmetre. Més informació: Alessandro Baricco a les Biblioteques Alessandro Baricco a la Viquipèdia Entrevista a "El País" Book trailer del llibre Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.
-
Amanece que no es poco
Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa. Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista. Filmografia del director La historia coral plantejada en el guió obert de Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars. Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente son alguns dels actor que van treballar en aquest projecte. Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort. Recentment s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge, així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals. Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà
-
#SeAcabó : la doble victoria de las campeonas del mundo de Fútbol
Un títol optimista... No sabem si s'ha acabat amb el masclisme en el món de l'esport, però si més no la sacsejada ha sigut important. I quan sacseges, alguna cosa es mou. I si sacseges fort, alguna cosa cau... #SeAcabó descriu com el masclisme forma part de la vida de cada dia de les jugadores de la selecció espanyola de futbol però com, després del conegut com a "petó robat" a Jennifer Hermoso per part de l'ex-president Luís Rubiales, la cúpula directiva s'ha vist obligada a fer canvis. El ressó mediàtic del cas ha servit per posar en valor no només la feina de l'equip de futbol femení, sinó també la importància del respecte, de l'educació en valors i de la dignitat esportiva i personal. De tothom. No només de les dones. El cas va posar de relleu el trist paper de molts homes (i d'algunes dones), que lluny de denunciar situacions de masclisme flagrant van mirar cap a un altre costat. I mirar cap a un altre costat sovint fa que no vegis venir la pilota. I qui diu la pilota diu la denúncia. I la vergonya. Llarga vida al futbol femení! Més informació: La justícia acorrala Luís Rubiales Les campiones del món reben la distinció més alta Irene Zugasti
-
Totes les lactàncies molen
Aquest llibre neix de l’experiència vital de la Mireia Serra en ser mare. Moltes vegades es generen unes expectatives en la maternitat que si no es compleixen ens frustren i és difícil superar aquesta adversitat. En aquest cas, la lactància que va tenir amb el seu primer fill no va ser la desitjada i l’espiral de sentiments contradictoris la va empènyer, en plena pandèmia, a fer una crida a les mares lactants perquè expliquessin les seves vivències. La primera llavor del llibre naixia sota el hastag #totesleslactànciesmolen a les xarxes socials engegada per la mateixa Mireia i que més endavant es convertiria en una trentena d’entrevistes que conformen aquest llibre escrit conjuntament amb la Saioa Baleztena. Les trenta entrevistes que han realitzat estan repartides en 10 capítols on s’enumeren les diferents lactàncies que ens podem trobar acompanyades de casos pràctics i de recursos informatius escrits per quinze expertes en el tema per acompanyar la lactància escollida. Del pròleg fet per l’assessora en lactància Alba Padró en traiem una màxima que ens resumeix l’essència del llibre: "cada lactància és diferent, és un tresor per ella mateixa i, sigui com sigui, és vàlida". Tenim davant un llibre en pro de la diversitat i la llibertat d’alletament, un altaveu per difondre totes les tipologies de lactàncies i validar-les. Un cant a la sororitat, a l’empoderament i d’acompanyament per a totes les mares lactants, les que ho han sigut i/o ho seran. Mireia Serra és assessora de lactància, mare, feminista i activista. Publicista i comunicadora de professió combina aquesta activitat amb l’acompanyament a les lactàncies i la coordinació del centre de maternitat Blank2. Saioa Baleztena és periodista i consultora de maternitats i violència obstètrica. Col·labora en diversos mitjans de comunicació per tal de visibilitzar els aspectes més silenciats de la maternitat i la criança. A les Biblioteques: Lactància Més informació: Pàgina web de l’autora Saioa Baleztena Blog de Lactapp sobre lactància Recomanat per: Ariadna Esmarats. Biblioteca Pilarin Bayés de Vic
-
L'Illa de les dones del mar
Aquesta és una història de lluita i d’esforç diari per la supervivència de les dones de Jejeu, les Haenyeo, les dones del mar. Amb aquesta novel·la et submergiràs al fons del mar, a grans profunditats, tal i com ho fan les Haenyeo, a pulmó lliure, a les aigües fredes de Jeju, una preciosa illa volcànica del sud de Corea. Aquesta és la història d’una gran amistat entre la Young-sook i la Mi-ja, dues nenes que aprenen a bussejar juntes i creixen juntes fins a convertir-se en autèntiques dones del mar, en autèntiques Haenyeo. La Young-sook és qui narra la història, i és ella qui ens explica la seva vida com a Haenyeo , i com li afecten els tristos esdeveniments de la dissortada història de Corea, amb l’ocupació japonesa, la Segona Guerra Mundial, la rebel·lió de Jeju i la Guerra de Corea . És una novel·la d’amistat, d’amor, i també una novel·la històrica dels tràgics esdeveniments de Corea durant el segle XX. Àsia ens queda lluny, molt lluny i llegir aquesta novel·la ens l’ apropa des de la vessant més humana, plena d’emocions, de desitjos i de lluita per la supervivència. Una novel·la que ens farà obrir la mirada cap a l’orient i allunyar-nos de les històries de la nostra Europa i el nostre mon occidental. Aprendrem noves mitologies, com la de l’àvia Seolmundae, el volcà de l’illa, noves creences allunyades de les nostres, estranyes tradicions i visions d’una vida familiar diferent a allò que des d’occident coneixem. I quan les coses difereixen tant de les nostres s’agraeix, com aire nou, com paisatges nous. És una novel·la on podrem entendre perfectament la connexió de les Haenyeo amb la natura, amb el mar que amb un intent d’aproximar-se més al mon animal submarí s’allunyen ni que sigui per unes hores, dels horrors de la terra i la vida humana. “No hi ha prou diners a totes les butxaques de Corea per fer-me marxar —ha dit moltes vegades la Young-sook./ Com volen que se’n vagi? Casa seva és el niu on amaga les joies, les rialles, les penes i les recances de la seva vida. […]/ ‘Es considera una àvia del mar? O més aviat es veu com una sirena?’ […]/ Si un visitant hi insisteix, diu, sense miraments: ‘Si vols saber coses sobre mi, ves al Museu de les Haenyeo. Hi trobaràs la meva foto. Hi pots veure un vídeo sobre mi!” L’escriptora, la Lisa See, d’origen xinès, però nascuda a París i que va créixer a los Angeles, li atrauen les històries d’orient, de les dones d’orient i aquí es submergeix de ple com una autèntica Haenyeo en aquest mon de l’illa de Jeju. Una novel·la per submergir-se de ple! Més informació: Lisa See a les Biblioteques La cultura de las haenyeo (buceadoras) de la isla de Jeju Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.
-
Carn nua
Carn nua és un cos que es transforma en un full blanc, un full sense amor i sense vida. Un cos farcit de rebuig a ser dona, a ser una Venus amb malucs, pits i cintura. Un cos que entra en una profunda decadència i en un narcisisme fastigós que vol gratar el perfeccionisme. Com la veu crida entre els ossos, ressona entre les parets de la pell, però ningú la sent. El cos no respon. Blanca Soler, l'autora de Carn nua, narra amb un llenguatge franc, valent, clar i directe la relació que va conviure entre la vida i l'anorèxia, i demostra que és possible una reconstrucció de jo-ser després de fregar la vida i la mort. L'anorèxia és un procés de transformació. Una metamorfosi que evoluciona des d'una baixa autoestima fins a una acceptació absoluta del mateix ser. L'aliment és la substància essencial per funcionar. Si es rebutja l'aliment, es rebutja la vida. En un moment en que els casos diagnosticats de trastorns de conducta alimentària estan augmentant estrepitosament, és necessari saber-ne més per tal de poder prevenir-ho o agafar-ho a temps. D'aquest llibre se'n sentirà a parlar. Més informació: Blanca Soler Codina a les Biblioteques Associació contra l'anorèxia i la bulímia Transtorns de conducta alimentària Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Trenes d'herba dolça
Best-seller al New York Times i al Washington Post i un dels deu millors assajos de la dècada segons Literary Hub. Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyaments de les plantes. Robin Wall Kimmerer, botànica i membre de la nació potawatomi, combina la ciència i el coneixement indígena a "Trenes d'herba dolça" per revelar com una consciència ecològica més àmplia necessita la celebració de la nostra connexió amb la natura. A través de perspectives tant científiques com sagrades, ens ensenya l'importància d'escoltar i aprendre dels éssers vius, promovint una relació recíproca amb la terra. El llibre rep elogis de figures com Elizabeth Gilbert i Jane Goodall per la seva capacitat d'unir els coneixements científics i els ensenyaments indígenes sobre la cura de la Terra. Més informació: Robin Wall Kimmerer a les Biblioteques Gemma Ruiz: "Si aquest llibre no t’obre el cervell és que estàs fent malves" Recomanat per Maria Carme Boixader. Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.
-
Paisajes literarios
Ressenya de 25 obres mestres de la literatura universal a través del paisatge on van viure els autors o bé paratges que es van imaginar per escriure les seves publicacions. Amb unes fantàstiques il·lustracions de la mateixa autora, podem viatjar des del Canadà a la Índia, passant per diferents països d'Europa, Japó, EEUU, Rússia, Amèrica del Sud i Àfrica. Un viatge per panoràmiques de tot el món amb la companyia de Jules Verne, Alexandre Dumas, Rudyard Kipling, Bram Stoker i molts d'altres a través de petites cites literàries, notes de les obres triades i breus biografies dels autors. L'autora, Núria Solsona, és lleidatana i llicenciada en Belles Arts. Ha guanyat diferents premis pels seus treballs relacionats amb el gravat i la fotografia. També ha il·lustrat cobertes de diferents llibres, destaquem els arbres de les cobertes de la col·lecció de novel·les d'Ali Smith: Tardor, Hivern, Primavera i Estiu editats per Raig Verd. Més informació: Núria Solsona a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Marc Cardona.
-
En llamas
Richard Wrangham (Regne Unit, 1948) és antropòleg i primatòleg. Els seus estudis inclouen el comportament dels simis, l’evolució humana, la violència i la cuina. És professor d’Antropologia Biològica a la Universitat de Harvard i de Biologia del comportament de primats al Museu Peabody. Es va formar com a investigador al centre d’estudi de camp de ximpanzés de Jane Goodall a Tanzània. Ha escrit diversos articles científics i és conegut pel llibre "Demonic Males", on estudia els tipus de violència en els ximpanzés. Més endavant escriu "En llamas : cómo la cocina nos hizo humanos". En aquest llibre dóna resposta a una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada: D’on venim?, i més específicament: Què és el que ens va fer humans? Segons el seu parer, l’origen és el foc, l’ús del qual, va influir en el desenvolupament físic i social de l’home. És a dir, el fet que l’homo comencés a cuinar els aliments, va provocar la contracció del tracte digestiu i el creixement del cervell, i el temps que s’emprava abans en mastegar i fer la digestió, ara el podien usar per anar a caçar o cuidar el campament. Per altra banda, tenir un foc encès es va començar a entendre com a una llar, on la unitat familiar es reunia per a menjar i socialitzar, i d’aquí sorgiria l’estructura social, on cada individu tindria unes tasques assignades per tal d’aconseguir aliments per a la supervivència. La seva hipòtesi és molt convincent, i està molt ben argumentada. És un llibre que convida a pensar. Més informació: Richard W. Wrangham a les Biblioteques "En llamas": la cuina explica l'aparició de l'home? " Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat.
-
La casa dels caps de setmana
L’Oriol i l’Anna son un matrimoni que va construir, amb molt d’esforç i dedicació, la casa on la família passa els caps de setmana per escapar del seu dia a dia. A través de tres generacions, la de l’Oriol i l’Anna, la de la Blanca i la de la Sara, se’ns dona a conèixer la història familiar en aquesta casa, amb els seus moments de felicitat, les relacions entre ells, la quotidianitat i, també, el seu secret obscur. Tothom coneix aquest secret, però ningú en parla en veu alta. En aquesta família hi ha algú que fa mal i les dues primeres generacions han callat i han mirat cap a un altre lloc. Però Sara, la tercera generació, es rebel·la quan veu que el monstre s’acosta a la seva germana petita. La casa dels caps de setmana és una novel·la que es llegeix de manera àgil i amb ganes de saber com acabarà. La temàtica és dura, abusos sexuals a menors. Són 190 pàgines amb capítols curts, narrats per cadascun dels personatges. El 2022 va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Entrevista amb l'autora a AraBalears. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.
-
Los Secretos de los estudiantes de éxito : cómo ser mejor en los estudios
Un llibre per ajudar-te a optimitzar, avançar en els estudis i treure bones notes. Ha estat un bestseller als Estats Units. El doctor Daniel G. Estimin, expert coneixedor del tema i de la psicologia humana, ens ensenya com aconseguir, de la manera més senzilla possible i en el menor temps possible, maximitzar l'aprenentatge i aconseguir les qualificacions desitjades. Així, pas a pas i de manera senzilla, l'autor ens mostra com: -reconèixer i canviar els mals hàbits d'estudi; -preparar-se les classes; - aprofitar el temps d'estudi; -triar els millors mètodes d'aprenentatge per a cadascun de nosaltres; -memoritzar amb més rapidesa i atenció; -aprofitar els nostres companys i mestres de la forma més òptima; -preparar-nos per als exàmens, -millorar les habilitats d'escriptura i oratòria. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Crecer sano, crecer feliz : una breve guía de crianza para tu peque de 0-3 años
Una completa guia per entendre el desenvolupament del nostre fill de 0-3 anys, els seus primers anys de vida. Beatriz Maya, experta logopeda i pedagoga, ens ajuda a comprendre l'evolució i el ritme de l'adquisició de les habilitats clau dels més petits: el llenguatge i el desenvolupament cognitiu, motor i emocional del nen. Si bé el desenvolupament del nen no és una ciència exacta, proposa recursos, jocs i activitats per a estimular-lo. Així podràs gaudir de la meravellosa experiència de veure'l créixer. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Crecer con pantallas : cómo enseñar a tus hijos a usar y disfrutar de la tecnología de forma segura y saludable
Llibre pràctic que pretén orientar als pares, mares i educadors d’infants i adolescents sobre l’ús de les tecnologies. Aporta pautes, criteris, recomanacions per posar ordre en el procés d’acompanyament i educació dels menors. Ajuda als adults a ser mediadors dels menors per aconseguir un ús segur dels ordinadors. Aporta una visió positiva, constructiva i normalitzada. Explica les oportunitats i riscos, mesures de prevenció, informació sobre ciberseguretat, legislació, videojocs. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Aliades : les nenes de Xatila desafien les regles de joc
La periodista Txell Feixas explica la història de Majdi, un pintor palestí que va crear un equip de bàsquet femení al camp de refugiats de Xatila per apartar les noies d’un destí dramàtic que inclou un matrimoni forçat i maltractaments. En el camp de refugiats de Xatila hi malviuen 40.000 persones i l’objectiu principal de Majdi era salvar a la seva pròpia filla, Razan, que en aquell moment tenia 12 anys. Mica en mica va anar convencent a altres famílies i va fer de l’equip de noies un espai de trobada per millorar el seu futur. Però no tot va ser fàcil, hi va haver molts boicots que explica Txell Feixas en aquesta història tant colpidora. Recomanat per Berta Cama de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
-
Todo lo que necesitas saber sobre el TDAH en la etapa de aprendizaje
El TDAH és un trastorn molt freqüent que provoca grans dificultats en l’educació i en el desenvolupament del nen o nena que el pateix; més de la meitat es convertiran en adults amb TDAH. Aquest llibre va sorgir gràcies a l’interès de l’Associació RedTDAH i la Revista Cuadernos de Pedagogía per tal d’informar i orientar fonamentalment a docents, famílies i afectats pel trastorn. Per aconseguir-ho s’ha comptat amb la col·laboració de diversos professionals de diferents àmbits, que han aportat els seus coneixements amb l’objectiu d’ajudar a nens i adolescents amb TDAH a créixer i desenvolupar-se com a persones vàlides i felices des de la seva infància. Les persones que conviuen amb afectats per TDAH, saben que no és fàcil. Els pares poden arribar a sentir que el seu fill és un mal educat, que és despistat, que no sap estar-se quiet, no espera el seu torn de paraula, etc. Però el que no saben els altres pares, és que aquest nen o nena té una gran dificultat per fer totes aquestes coses. Amb un llenguatge molt planer i exemples molt quotidians, en aquest llibre s’ajuda a entendre aquest trastorn i es donen pautes per ajudar als docents, famílies i afectats. Una correcta detecció i intervenció pot ajudar a superar les dificultats, comptant amb el suport dels pares, escola i professionals i millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Se’ls donen eines per reduir els efectes negatius que aquest trastorn provoca en nens, joves i adults, per tal que s’integrin feliçment en la seva vida diària. Més informació: Ana Tchang a les Biblioteques Associació ADANA (informació i formació sobre TDAH) FCAFA (Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH) Pàgina redtdah Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Herbología sensorial : manual para conectar con el poder medicinal de las plantas de tu entorno y con la tierra, los elementos y las estaciones
Molta gent ha consultat alguna vegada algun llibre sobre plantes medicinals i les seves propietats. Quins usos tenen, quan és millor recol·lectar-les... Però el que us proposem com a lectura i llibre de capçalera ens les explica d’una manera molt diferent. Les autores, Fiona Heckels i Karen Lawton, han creat una comunitat anomenada Seed Sistas a Anglaterra. La seva filosofia es basa en el que anomenen “herbologia sensorial” que no deixa de ser tornar a connectar amb les plantes. Antigament, les dones trementinaires tenien un gran coneixement d’aquest món. Creien en la influència de les herbes per a la salut, no només per guarir malalties sinó per al benestar espiritual de les persones. La Fiona i la Karen recuperen aquesta saviesa aquí, i al llarg de les estacions trobem recomanacions, poemes, una mica d’anatomia (sabeu que la manera de respirar pot ser un indici de l’estat d’ànim?), consells i algunes receptes. És, doncs, més que un llibre sobre plantes remeieres. Val la pena agafar-lo i entretenir-se una estona, perquè es pot aprendre molt. recomanació feta per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa
-
Solastàlgia
Com ens afecta el canvi climàtic? La novel·la vol ser una crítica de la visió apocalíptica del món. Moltes vegades aclaparats pel bombardeig constant als mitjans de comunicació de notícies sobre emergència climàtica ens posem nerviosos i fins i tot ens podem desanimar, ens fa por el futur. La vida està plena d’imprevistos i que hem d’assumir la nostra fragilitat. Ada Castells, escriptora i periodista, autora de Solastàlgia, utilitza aquest neologisme com a títol de la novel·la per plantejar-nos què passaria si haguéssim d’abandonar la ciutat a causa d’un canvi climàtic. Això és el que fa la protagonista d’aquesta novel·la. Ella i la seva peculiar família fugen de Barcelona arrel d’unes inundacions extremes i s’instal·len a l’Empordà. Allà buscarà una nova aproximació a la natura, mantindrà un respecte per l’entorn, consumirà productes de proximitat...i intentarà ordenar aquest caos extern però també intern, amb dubtes sobre la maternitat i la parella. El seu remei per sortir-se’n serà l’escriptura. Hi trobareu frases que us faran reflexionar i amb ganes de subratllar o apuntar. No us la podeu perdre! *La paula solastàlgia va sorgir l’any 2005 quan el filòsof australià Glenn Albrecht se li va ocórrer per descriure la tristesa, aflicció o estrès per la destrucció del nostre entorn a causa de desastres ecològics. Més informació: Ada Castells a les Biblioteques Per saber-ne més: Solastàlgia i Canvi Climàtic Recomanat per Bib. del Casino. Manresa.
-
L'Any que va caure la roca
Quan al Club de Lectura ens vam plantejar quin autor portaríem a la Biblioteca per poder conversar amb ell, dins el projecte Lletres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes, de seguida van sortir els noms de Pep Coll i Ramon Solsona. Després d’un votació interna molt ajustada entre els 30 components del Club, l’escollit va ser: PEP COLL. I és que l’escriptor pallarenc, amb una ja llarga trajectòria de novel·les molt interessants, i amb premis rebuts com el Sant Joan de narrativa (2005) per “El salvatge dels Pirineus” o el Sant Jordi de novel·la (2007) per “Les senyoretes de Lourdes”, és a partir de la publicació amb Proa de “Dos taüts negres i dos de blancs” el 2013 que guanya el Joan Crexells de narrativa i alhora el reconeixement del gran públic. L’altre discussió era quina novel·la de Pep Coll volíem llegir i comentar amb l’autor. Descartada la seva darrera “La llarga migdiada de Déu” per falta d’exemplars disponibles en préstec a la Xarxa de Biblioteques, vam triar “L’any que va caure la roca” publicada també per Proa el 2020 en la quan l’autor ens situa al Pallars, la terra que el va veure néixer, que coneix i que estima, en un moment, a finals del franquisme, en que el futur d’aquestes contrades es veia molt complicat per les males perspectives de l’agricultura i ramaderia tradicional, motor econòmic de la zona fins aquell moment. L’autor se serveix d’un grup de joves pagesos que allà veuen molt magre la seva situació, per retratar aquell moment històric que va suposar un abans i un després al Pallars, i per extensió a la majoria del món rural català, amb una diàspora, dolorosa però inevitable, de la muntanya cap a les ciutats. Per molts pobles del Pirineu van ser anys, com diu el títol, com si els caigués una roca a sobre i provoqués la seva desaparició física, però també social i cultural, d’una manera de viure que els seus pares, avis, i els avis dels avis, havien mantingut de feia segles. Amb petites històries entrellaçades que ens porten a conèixer millor aquest grup de 7 joves, els seus anhels i desitjos, però també les seves pors, frustracions i malfiances, Pep Coll repassa els darrers anys del franquisme i el pas a la democràcia d’aquelles terres, amb el seu estil peculiar i molt ben trobat de claredat argumental amb un toc d’ironia, que de seguida et fa còmplice dels protagonistes, i també amb un català occidental de Lleida que enamora. Cal dir que, un cop llegida la novel·la, faltava compartir-la amb els companys i parlar-ne amb l’autor. Doncs les expectatives es van complir, ja que la seva naturalitat i proximitat van fer que la xerrada fos ben entretinguda, interessant i enriquidora, ben bé com els seus llibres. Llegiu Pep Coll, tota una garantia!! Més informació: Pep Coll a les Biblioteques Pep Coll a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Joan Alsina Company. Bib. Gironella.
-
En los márgenes
Amarga pel·lícula que explica la història de tres personatges amb tres històries entrellaçades que miren de sobreviure durant les 24 hores clau que poden canviar per sempre les seves vides. Un film que explora com l'estrès econòmic afecta les relacions personals i com la família, l'amor i la solidaritat poden ser el motor per seguir endavant. Un emocionant viatge a contrarellotge en els marges d'una gran ciutat. Entre el 2022 i 2023 va estar nominada als Premis Goya, Premis Feroz, Premis Platino, Festival de Venècia i Premis Forqué. Més informació: Juan Diego Botto a les Biblioteques Juan Diego Botto a la Viquipèdia Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort.
-
La Bailarina de Auschwitz
Edith Eger és una supervivent d’Auschwitz. Tenia tan sols 16 anys quan va estar a punt de convertir-se en ballarina professional, però el seu somni es va fer miques quan un dia els nazis van entrar a casa seva i van arrestar a la seva família. Van passar per diferents centres de detenció fins que van acabar a Auschwitz. No és una història típica que explica una vivència dins d’un camp de concentració, sinó un relat sorprenentment clarificador sobre la lluita contra la violència i el dolor, contra la mort i el sofriment i inevitablement ens portarà a pensar sobre la nostra posició davant cadascun d’aquests escenaris. Una inspiradora història de valentia i supervivència, on ens diu que tot el món segueix tenint una opció fins i tot quan s’està pres a una horrible fàbrica de la mort. En altres paraules, quan t’enfrontes a la por i a la desesperança, pots escollir rendir-te i viure com un zombi, o tenir esperança i perseverar per donar a la teva vida un sentit diferent. És una lectura molt recomanada per a aquelles persones que busquen en els llibres respostes davant el patiment, el dolor, la resiliència i la transformació. Més informació: Edith Eva Eger a les Biblioteques Edith Eger a la Viquipèdia Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Ràbia
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), situa aquesta novel·la en una illa sense nom on la vida dels personatges locals transcorre rodejada d'un turisme decadent i una realitat incomprensible. En aquest ambient deshumanitzat el protagonista viu una experiència dolorosa i irracional, la mort del seu gos per enverinament. La novel·la ens permet acompanyar el protagonista en aquest dolor que ens vol fer esclatar de ràbia, però que Alzamora, amb un text tendre i terrenal, sap contenir. És brillant la descripció de la mort de la Taylor, la gossa del protagonista. Unes pàgines carregades de sensibilitat i amor molt recomanables de llegir i que ens recorden la importància dels vincles i la força de l'amistat. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un vocabulari illenc i una mirada càlida dins d'un món incomprensible, absurd i degradat. Alzamora va guanyar amb Ràbia el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any. És autor de novel·les com la destacada "Reis del món" i llibres de poesia. La seva obra s'ha vist reconeguda amb diversos premis com el Premi Carles Riba de poesia o el Premi Josep Pla de narrativa. Més informació: Sebastià Alzamora a les Biblioteques Sebastià Alzamora a la Viquipèdia Audiollibre Associació d'Escriptors en llengua catalana Recomanat per Javier Fermín. Bibliobús Cavall Bernat.
-
En defensa de la renta bàsica: por qué es justa y cómo se financia
-
Estados Unidos: Costa oeste
Tens ganes de viatjar a la Costa Oest dels Estats Units? Visitar les ciutats de San Francisco, Las Vegas, Los Angeles ? Passejar pels parcs naturals del Yosemite, Sequoia, Vall de la Mort, el Bryce Canyon i el Monument Valley ? S'aconsella preparar-ho amb temps i molta informació. Aquesta guia Lonely Planet selecciona els millors itineraris (amb cotxe, avions ..) i assenyala els llocs més interessants i autèntics per visitar, elaborat per experts locals. Dona molta informació de llocs on menjar, dormir amb mapes per situar-los. També informació pràctica per moure’s per la zona. Prepara’t ja aquest viatge que fa tan temps que desitges ! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Explora Costa Rica
Costa Rica és un país exuberant, conegut per les seves platges i frondoses selves tropicals. També és mundialment famosa la seva vida salvatge. Un destí per descobrir tant, si busques natura, relaxació o aventures i acció. Aquesta guia descriu amb exhaustivitat itineraris i rutes per descobrir els parcs naturals i les casacades, com la de La Paz. Rutes per descobrir les boscos, com el Bosque Nuboso i per fer activitats de surf, snorkel, tirolina i senderisme Si el vostre interès son els animals, podeu visitar el Parque Nacional Tortuguero on habiten la tortuga negra i la verda. A Sarapiquí podreu observar ocells, i al Refugio de vida Silvestre Caño Negro, al nord del país, està considerat un lloc d’importància internacional per la riqueda dels animals que hi habiten: aus migratòries, ossos peresosos, jaguars, pumes, micos congo, llúdrigues, a més d’abundància de peixos. Inclou informació pràctica del país, i històrica, política amb més de 60 mapes. També llocs recomanats per menjar, prendre alguna cosa i allotjaments per dormir *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ici Même
Nova edició d’un clàssic que va marcar un abans i un després en el còmic francobelga Arthur Même és l'últim representant viu d'una dinastia, que anys enrere era propietària de totes les terres de Mornemont, però que avui, després d'una llarguíssima sèrie de processos judicials, ja no té res. Res? No, encara conserva la propietat dels murs que cenyeixen les infinites parcel·les en què ara es divideix el territori, un territori que Arthur està disposat a recuperar costi el que costi. En 1978, el llegendari dibuixant Jacques Tardi (El crit del poble) es va unir al creador de Barbarella, el mític guionista Jean-Claude Forest, per a donar vida a una obra inclassificable que va dinamitar els fonaments de la historieta europea. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Molly Wind : bibliotecàries a cavall
La Molly Wind és un veritable terratrèmol. Té nou anys i viu amb la seva germana Ann a la granja dels seus oncles al sud dels Apalatxes. Li encanta llegir i el seu cavall, en Carson, és el seu millor amic i confident. Per això, quan la seva germana Ann aconsegueix una feina portant llibres a les granges de les muntanyes, la Molly no dubtarà a esforçar-se fins a tenir la seva gran oportunitat i poder seguir els seus passos. Acompanyada del seu fidel cavall Carson, la Molly i ell viuran incomptables aventures entre boscos, bandits, llibres i molts embolics. I què menys! Què més es podria esperar d’una valenta bibliotecària a cavall i els seus amics? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Alçades per la Terra: el renaixement de les lluites pel clima. Soulèvements de la Terre, Lützerath i Atlanta
Aquest llibre ens explica tres casos on la frase “la unió fa la força” demostra que realment funciona. En tres països França, Alemanya i Estats Units, les persones es van mobilitzar en contra de projectes que podien suposar un augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’explotació d’una mina de carbó a l’aire lliure i la devastació d’un bosc. Exemples d’una lluita que no es pot donar per perduda, perquè les conseqüències del canvi climàtic afecten a tot el planeta. Una breu lectura, però que fa reflexionar. Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa
-
Dones viatgeres
En aquest mes de març, mes clau en el reconeixement i la visibilització de la lluita de les dones per a la igualtat, presentem un llibre que explica la vida de disset dones que entre el segle XVIII i principis del XX, van atrevir-se a viatjar pel món per diferents motius, però en cap cas per turisme. Són històries de dones que van sortir de l’esfera privada domèstica i van gaudir de la llibertat i la descoberta de destinacions exòtiques i llunyanes darrere dels seus objectius, malgrat les dificultats, les crítiques i els prejudicis (i en molts casos els perills) per la condició del seu gènere. L’autora ens presenta a través de capítols curts, acompanyats per imatges i cites, la vida d’aquestes dones inquietes, apassionades, moltes intel·lectuals i totes elles valentes. És un llibre amè, en el qual cada historia pot llegir-se de manera independent. Elisenda Albertí ens apropa cada protagonista, la contextualitza, aquí es nota la seva feina de documentació prèvia i, amb un llenguatge narratiu proper ens connecta amb la vida d’aquella viatgera. Com a curiositat, una de les protagonistes és Mary Livingstone, exploradora incansable, que va tenir un paper intens però eclipsat totalment al costat del seu famós marit, el doctor David Livingstone. També trobem a Mary Kingsley, que va inspirar el personatge de Katherine Hepburne a la pel·lícula La reina d’Àfrica, dirigida per John Huston. I en la selecció apareixTeresa Ametller, l’única catalana del recull, filla del famós empresari de xocolates, a qui se’ns presenta com una dona lliure i intrèpida que viatjava per motius comercials. Aquest llibre dona rellevància aquestes viatgeres que, cadascuna a la seva manera, van ser pioneres i un referent per les que van venir després. Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.
-
Apulia
Apulia (Puglia, en italià) és la regió del sud del país -que forma el taló de la bota italiana- amb encantadors pobles al costat de la mar, els seus 800 quilòmetres de costa, boscos frondosos i oliveres i una cuina diferent que és el seu senyal d'identitat. És una zona plena de llocs secrets idonis per itineraris amb cotxe o amb bicicleta. És una regió plana i agrícola, vorejada per una llarga costa que alterna precipicis d’arenosa amb extenses platges de sorra. Es banya en les mars Adriàtic i Jònic, els dos d'aigües color verd maragda i blava, i al llarg del seu litoral es poden trobar el llegat dels normands, espanyols, turcs, sueus o grecs. La nova cuina llegendària —la seva cucina povera— : l'oli d'oliva, el raïm, els tomàquets, les albergínies, les carxofes, els pebrots, el salami, els bolets, les olives i el peix fresc sempre estan en la taula. Per tot arreu trobarem orecchiette (pasta amb forma d’orelles), servides amb bròcoli o ragú, cobertes del fort formatge de la zona: la ricotta forte. Compta amb un patrimoni artístic molt ric, com els carrers medievals de la capital . Bari, i la espectacular ciutat de Leece, una joia del Barroc i Galantina, amb la basílica de Santa Catarina. La guia ofereix àmplia informació de les ciutats i dels llocs emblemàtics per visitar. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Teatro
Yasmina Reza és una dramaturga francesa reconeguda amb els més prestigiosos guardons com el Molière, el Laurence Olivier, el Theater Houte i el Tony. Aquest volum de teatre reunit recopila tres obres de teatre seves que han estat traduïdes al castellà: “Arte”, "Tres versiones de la vida. Una comedia espanyola”, "Un dios salvaje i una obra inèdita "Bella figura". A través de totes elles, l’autora ofereix retrats incisius i crítics de la societat contemporània amb diàlegs aguts i situacions que posen de manifest les tensions humanes que han aconseguit captar l'atenció del públic i la crítica teatral. L’obra de Reza ha estat reconeguda internacionalment, sent traduïda a més de trenta-cinc idiomes i sent representada en diversos països amb gran èxit. A més, la seva capacitat per explorar temes com l'amistat, les relacions humanes i altres qüestions existencials amb un toc d'humor i profunditat ha consolidat la seva reputació com una de les dramaturgues més rellevants del panorama teatral actual i sens dubte estem davant d’un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca de referència d’obres de teatre. Més informació: Yasmina Reza a les biblioteques Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Entrevistes breus amb dones excepcionals
Joan Yago (Barcelona, 1987) és un dels dramaturgs més prolífics i interessants de l’actual panorama teatral català. Les seves obres es caracteritzen per inspirar-se en fets històrics i socials, sempre des de la ironia i el sentit de l’humor. Cofundador de la companyia La Calòrica, Yago és el dramaturg habitual de la companyia. Però a més, Yago ha destacat per obres d’èxit com You say tomato, un divertit musical de petit format (Premi Serra d’or de la crítica 2016), o Sis personatges – Homenatge a Tomàs Giner, una proposta de metateatre documental innovadora que es va poder veure a l’Espai Lliure l’any 2018. Entrevistes breus amb dones excepcionals, va ser escrita i publicada l’any 2016. Una primera versió que ja es va poder veure al Thêatre Ouvert de Paris l’any 2022. L’obra arriba per fi a Catalunya programada pel Teatre Nacional de Catalunya, del 29 de febrer al 31 de març de 2024, en una versió reescrita per l’autor i dirigida per la Mònica Bofill. El text ens presenta un programa de televisió on cinc dones, amb estils de vida peculiars, que existeixen realment, són sotmeses a entrevistes fictícies per una presentadora punyent que furgarà en les seves vides. L’autor aborda els diferents posicionaments, temes i qüestions existencials al voltant de la identitat, del gènere, i de les diverses visions de la humanitat de dones amb perfils contraposats, des d’una mirada fresca i irreverent. Una obra divertida però que ens fa reflexionar sobre vides tan reals com inversemblants, en un món on hi ha tants punts de vista com persones. Escolta l'obra sencera: Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago Més informació: Un espectacle excepcional de Joan Yago al TNC. Santi Fondevila. Diari Ara. Crítica de teatre. 6/03/2024. Les dones estrambòtiques de Joan Yago, de Martí Figueres. Núvol.com. 06/03/2024. Balañà, Bofill, Gil, Gorina... Andreu Martín. El Temps de les arts. 04/03/2024. Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet
-
Per sucar-hi pa!
Els nens també tenen dret a gaudir de la música, no creieu? I per defecte els pares també en gaudiran. Roger Canals, és un polifacètic pel que fa als nens: canta, toca la guitarra, és educador, animador i també és músic de Jazz i Dixieland! Quants milers d'històries s'han inventat per fer empassar gola avall autèntiques boles de menjar de la boca de les criatures... Se'n podrien fer unes memòries... En el temps del fast food i les preses del dia a dia, quan no és fàcil menjar sa i tranquil i no només els adults, sinó tota la família, aquestes cançons que ens canten les bondats d'una dieta equilibrada, variada i gustosa, que ens animaran a triar els millors productes del mercat, que pregonen les bondats de la fruita i la verdura per a créixer adequadament, són com un plat de seny i rialles. Mai ensenyar a menjar bé, a alimentar-se com cal, ha resultat tan didàctic, amè i divertit com en aquest disc. De la rumba a la salsa, del funk al rock, del swing a la sardana, rimes divertides i melodies que enganxen. Composades i interpretades per Roger Canals i Cia (XXL) amb arranjaments de Jordi Roma. Més informació: Roger Canals a les Biblioteques Pagina web de Roger Canals Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent.Sabadell
-
El Paper de paret groc
“Mai de la vida no havia vist un paper tan terrible: un d’aquells dibuixos desmanegats i extravagants culpables de tots els crims artístics. […] El color és repugnant, gairebé vomitiu; un groc ardorós i brut, estranyament esboirat per la llum del sol.” El 23 de març de 1885 l’escriptora Charlotte Perkins Gilman, de 25 anys, va donar a llum a la seva filla Katherine. Després del naixement de la nena, Gilman va experimentar una depressió severa, i el seu metge li va receptar descans llarg i aïllament social com a tractament. Aquesta experiència personal la va utilitzar per a la trama de "El paper de paret groc", publicada el 1892, com a crítica contundent d'aquests tipus de tractament. El fet que la base sigui autobiogràfica afegeix profunditat emocional i autenticitat a la narrativa. Aquest relat es considera un dels millors de la literatura feminista, gòtica i de terror del S. XIX. La història ens explica la vida d’una dona (no en coneixem el nom, és la narradora) que pateix una depressió postpart. En John, el seu marit, un metge respectat, decideix "curar-la" confinant-la a una habitació amb paper de paret groc, on ella passa els dies aïllada. Tot i que ell creu que fa el que és millor per la seva dona, en realitat, la seva actitud paternalista i autoritària és la causant de l'empitjorament de la salut mental d’ella. A mesura que la trama avança, es revela la lluita de la protagonista contra la depressió, mentre s'enfonsa en la seva bogeria i perd la seva identitat enmig de l'opressió, la inactivitat i l’aïllament imposat. A aquesta època es considerava que la dona no tenia capacitat d’opinar i decidir sobre ella, el seu cos ni el seu destí; els homes de la família (el pare, el marit) decidien què era el millor per a ella. La transformació de la protagonista al llarg de la història reflecteix les conseqüències devastadores de l’anul·lació de la identitat i la falta d'independència. Una figura significativa a l’obra és la de la Jennie, la germana d’en John. Actua com a còmplice del seu germà en el confinament de la protagonista, encara que mostra compassió i empatia cap a ella. Jennie encarna la complexitat de les dones en la societat patriarcal, ja que, malgrat ser una figura femenina, també està subjecta a les mateixes limitacions imposades pels homes. Gilman vol denunciar les restriccions de gènere i els rols tradicionals imposats a les dones a la societat patriarcal del seu temps. I ho fa amb un relat breu, esfereïdor i, alhora, captivador. Més informació: El paper de paret groc a la Viquipèdia El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català Recomanat per Eva Torné: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.
-
Rotunda
Què és una rotonda dins les grans urbs i enmig de les grans àrees circulatòries? Potser un oasis corpori i conceptual que alegra alhora que fa més visuals els tombs dels conductors. Ara, qui s’anava a imaginar que darrere la soledat d’aquestes obres d’art tan inspiradores s’amaga un calvari digne del propi Berlanga. La Jove valenciana Candela Sierra és l’autora d’aquest magnífic relat que ens explica focalitzat en la jove escultora Brisa a partir dels seus primers dies de feina, el dia a dia en una petita empresa que es dedica a fer rotondes. Molt enginyosament veiem com la vida de tots els treballadors s’entrelliga i es contamina passant per totes les etapes, tòpics, i nivells de poder, com si d’un micro poble es tractes amb tots els seus ets i uts: uns que s’aprofiten i uns que es deixen fer, uns que treballen i uns altres que no, uns que s’emporten la gloria i uns altres que la pateixen... però per sobre de tot un entorn patriarcal que intimida i condemna. Un Cámera cafè cruel perquè segur que és tristament extrapolable a la vida real. Candela utilitza un dibuix del tot original, figuratiu i acolorit, amb aspecte de collage i un toc naïf absolutament seductor. L’obra va guanyar el V Premi València de Novel·la Gràfica i hauria de ser de lectura obligada en totes les feines, es un identificador de cretins de primer ordre. Esperant ja els propers i prometedors títols de la Candela. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Parece que fuera es primavera
"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera. El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa. Més informació: Concita De Gregorio a les Biblioteques Fitxa 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès.
-
Estiu
La Charity va néixer a la Muntanya. La Muntanya es un lloc on la pobresa està present a tot arreu. Les persones que viuen a la Muntanya només viuen per sobreviure amb les poques coses que els hi don la natura i malviuen entre ells. La Charity va ser adoptada per el senyor i la senyora Royall, i vivien en una caseta vermella de North Dormer. La Charity creix allà i es converteix en una bonica dama. Quan Charity comença a estar cansada de viure en North Dormer i no sap que fer amb la seva vida apareix el jove Harney. Efectivament, els joves s’enamoren i passen una sèrie de girs en la història que fa que el final sigui sorprenent. Es novel·la que enganxa des del primer moment i es llegeix molt bé com totes les obres d’Edith Wharton. Més informació: Edith Wharton a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.
-
Vera
Novel·la de l’escriptora Elizabeth Von Arnim publicada en el 1921. Es una novel·la clàssica on trobem molts aspectes personals de l’escriptora. Es impressionant com anem descobrint el perquè Vera va donar fi a la seva vida a través del transcurs de la vida de Lucy Entwhistle. Ens detalla el maltractament psicològic d’una manera exemplar. El mal tractador psicològic d’avui també existia abans i Elisabeth ens ho narra d’una manera que sembla que siguem nosaltres mateixos els que patim aquest copejament. Al lector no li agrada el personatge masculí Everard Wmyss, el maltractador, però està tan ben narrat i tan ben escrit que el retrata d’una manera apassionada i no pots parar de llegir el que pensa i fa aquest personatge. A Lucy l’estimes i l’abraçaries però, es clar, com a lector no pots. Impregnada de terror psicològic, alguns trets gòtics, i la mà experta d’Elizabeth alhora d’escriure. Més informació: Elizabeth Von Arnim a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.
-
En algún lugar del tiempo
Basada en una novel·la de Richard Matheson, autor de relats de ciència-ficció clàssics com "Soy leyenda" o "El hombre menguante", el director de cinema Jeannot Szwarc dirigia aquesta pel·lícula l'any 1980 amb Christopher Reeve, Jane Seymour i Christopher Plummer. En aquesta història Reeve interpreta a un escriptor anomenat Richard que l'any 1972 rep l'estranya visita d'una senyora gran que li entrega un rellotge i li demana que torni amb ella. Dies després durant una estada en un hotel, es queda fascinat amb el quadre d'una actriu de principis del segle XX. Quan ho investiga descobreix que es tracta de la mateixa senyora que li va portar el rellotge, derivant en una obsessió que el portarà a intentar viatjar en el temps a través de la hipnosi, vivint així una intensa història d'amor durant l'any 1912. Més informació: Jeannot Szwarc a les Biblioteques Jeannot Szwarc a la viquipèdia Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.
-
Cyrano
Per a mi sempre serà un plaer de recomanar-vos l’adaptació reeixida d’una obra literària de qualitat. La recomanació d’avui és una versió cinematogràfica del drama més aclamat de la literatura francesa, el Cyrano de Bergerac escrit per Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918). Si el Cyrano de Bergerac (1990) dirigit per Jean-Paul Rappeneau, interpretat per Gerard Depardieu (Chasteurós, 1948 - ), ens mostrava un cavaller acomplexat per la panxona i un nas de volada notòria, sense defectes de caràcter ni aparença més enllà dels límits que ell mateix s’imposava, el Cyrano (2021) de Joe Wright (Londres, 1972 - ), adaptació de l’obra homònima (2018) de teatre musical dirigida per Erica Schmidt, ens dóna un motiu plausible d’aquest dany que un mateix es procura. L’elecció de Peter Dinklage (Jersey Shore, 1969 - ) per al paper protagonista confereix al personatge una causa per justificar l’enamorament incapaç de transcendir els propis sentiments: un defecte físic notori. Les al·lusions al nas del cavaller, tan presents al drama original i les adaptacions més convencionals, han mudat en un cop de puny que no admet discussió. El nanisme —i també qualsevol altre defecte físic que surti del cànon anatòmic acceptat— marca la diferència entre els homes dignes de ser estimats per una dona de gran bellesa i aquells altres que han d’acceptar la incapacitat de merèixer aquest amor. Hom podria objectar que l’amor no es mereix sinó que es dóna, i els motius perquè sigui ofert no són sempre evidents ni han d’encaixar per força en un mercat materialista de relacions humanes. A la realitat, mai com al nostre temps, la gent ben plantada i atractiva no havia tingut tantes ocasions d’aparellar-se amb cònjuges pastats. Encara que al segle XVII les possibilitats d’arribar al casori des de l’atracció física no eren tan determinants, costa poc de posar-se al lloc del personatge creat per Rostand, perquè fins i tot William Shakespeare, a cavall entre els segles XVI i XVII, quan afaiçona la figura del rei d’Anglaterra Ricard III Plantagenet, el fa desgraciat en l’amor, car la dama que ell pretén el rebutja a parts iguals pels defectes morals i físics, com si la seva deformitat —a la vida literària— fos l’excusa per congriar un caràcter pervers. En el cas d’aquest Cyrano, el dèficit de presència corporal li representa un mur per a l’expressió dels afectes. En canvi, quant al caràcter, aquesta mancança no li pren res en bondat, coratge ni generositat. Peter Dinklage i Haley Bennett (Fort Myers, 1988 - ) donaren vida a la parella protagonista (Cyrano i Roxanne) als escenaris, sota la direcció de Schmidt i, a la gran pantalla, amb Wright. Teniu al davant un drama musical d’època molt ben equilibrat. De vegades els films musicals enfarfeguen de tanta estona com els actors canten i no fan més que cantar. Per contra, es pot dir que Cyrano no cau en aquest defecte. El guió de Schmidt i la drecció de Wright reïxen a presentar una història ben lligada, amb diàlegs mordaços dins els límits de la bona educació i confidències en ambients de llum vellutada. Les manifestacions de rivalitat, tírria o menyspreu tenen reservats uns escenaris més llòbregs o, si es fan en entorns ben il·luminats, l’ofensor paga la pena del ridícul. La partitura ha estat escrita per Aaron Dessner i Bryce Dessner, membres del grup de rock The National i autors de la versió teatral amb Schmidt. Les peces musicals, siguin de cant o dansa, entren als diàlegs amb naturalitat, com un recurs per expressar amb contingut afegit el que les paraules simples no gosen dir. Remarco la bellesa de les coreografies de dansa i combat. Unides als exteriors i el vestuari, donen un embolcall d’acompanyament per embadalir l’auditori. En síntesi, una pel·lícula a l’estil de les grans produccions que ha merescut elogis, per bé que no ha estat premiada amb guardons principals ni ha gaudit d’un gran èxit comercial. A desgrat del dèficit que ha generat, sóc de l’opinió que amb els anys guanyarà valor i esdevindrà un film de culte entre els amants del cinema musical i d’època. El guió estableix un passat comú per als dos protagonistes: amics de la infantesa i units per les confidències, així com afinitats comunes per les arts, la literatura i les converses de qualitat. Ella l’admira, a més a més, pel seu coratge militar i la destresa amb les armes, però ell no sap com expressar els seus sentiments. Aquesta incapacitat el perjudica, car la Roxanne i un jove soldat, el Christian, s’enamoren —superficialment—només de veure’s al foyer d’un teatre. El jove va destinat a la companyia del Cyrano, que és oficial de les tropes d’elit del rei de França, i la noia li demana que el tracti bé. La descoberta de l’afecte correspost entre els dos joves trenca el cor del protagonista principal. No obstant això, desitja per sobre de tot la felicitat de la seva enamorada, i ajudarà el Christian a consolidar el festeig amb unes meravelloses cartes d’amor. Kevin Harrison (Nova Orleans, 1994 - ) fa el paper d’un enamorat poc dotat per a la paraula i aquesta mancança permet de reproduir moltes de les situacions còmiques de l’obra original, perquè la Roxanne no encaixa en un rol de figa-flor ni s’acontenta amb ser l’objecte de desig. Ella en vol més, exigeix que li desvetllin emocions amb la paraula i les accions més enllà dels clixés. Desitja casar-se per amor i rebutja el matrimoni de conveniència que li proposa un noble d’edat madura, malgrat ser òrfena i no tenir un ral. L’assetjament d’aquest home l’empeny a un casament precipitat amb el Christian i la venjança del rival passa per enviar la companyia del Cyrano a la guerra i, amb ell, tots els seus soldats, també el flamant nuvi, que no té temps ni de consumar el matrimoni. D’embolic en embolic, de duel en duel, verbal o esgrimit, la narració avança, amb un elenc de secundaris espectacular per expressió facial i timbre de veu. Esmento Ben Mendelsohn, triat per al rol del noble pretendent de la Roxanne, i Monica Dolan, que fa el paper de dama de companyia de la jove. Amb recança m’abstinc de citar-los tots, perquè no acabaria. Quan quasi tot és dat i beneït, i només manca esperar el retorn o la mort, entre les privacions del front, el Cyrano troba temps per escriure cada dia a la Roxanne i tramet les cartes com si les escrigués el Christian. Les circumstàncies del festeig i el casori, unides a l’ajut que ha rebut per guanyar el cor de la Roxanne, minen la confiança del Christian, el qual es veu consumit per la inseguretat i la gelosia. L’adaptació de Wright és molt explícita a l’hora de reflectir la transformació de l’amistat en rivalitat a causa d’aquests equívocs i presenta canvis notoris amb l’obra de Rostand i l’adaptació de Jean-Paul Rappeneau. Mentre la versió més fidel mostra un Christian madur que anima el Cyrano a confessar la veritat, a l’adaptació de Wright i Schmidt veureu un Christian desesperat. Ja no morirà a la guerra per una fatalitat, ans hi deixarà la pell en una càrrega suïcida per reivindicar-se com un home d’honor i alhora aplanar el camí per a l’amic que tant l’ha afavorit. El recurs al defecte físic per justificar la renúncia a expressar l’enamorament significa, en darrer terme, una falta d’orgull: creure que els altres no saben estimar de debò i solament un mateix atresora l’amor autèntic separa el Cyrano de la Roxanne. A l’escena final, Roxanne confirma el que ja s’intuïa des del festeig amb el Christian: si bé la bellesa corporal pot atraure l’atenció, no la fa enamorar, ni es decideix per la passió o pel desig que hi posa l’home, ans per les emocions que li sap desvetllar amb una conversa interessant i culta. A la fi, descobreix l’amor no declarat gràcies a la recitació de memòria de la carta de comiat d’en Christian, a càrrec d’en Cyrano, amb tot just una mirada al paper per fer veure que llegeix. Per això, davant la declaració amorosa de la Roxanne, ”I have always loved Cyrano”, el Cyrano interpretat per Dinklage respon: “And I loved my pride”, una confessió del tot adient per a un home equivocat, que en una altra vida de ficció va dir alt i clar: “A Lannister always pays his debts”. Més informació: Joe Wright a les Biblioteques Cyrano a la Viquipèdia Joe Wright a la Viquipèdia Buchanan, Kyle. “Peter Dinklage on Cyrano and life after Game of thrones”. The New York Times. The Projectionist (22 desembre 2021). Consulta: 1 febrer 2024. Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.
-
Per què les dones salvaran el planeta
L’empoderament de les dones podria arribar a salvar el planeta! Aquest recull de Vint-i-quatre articles d’autores d’arreu del món, que són veus destacades i activistes d’aquest moviment a nivell internacional, ens parla de l’ecofeminisme, una corrent que interrelaciona feminisme i ecologisme i que sorgeix com a moviment necessari per a unir forces en ambdues lluites per arribar a la justícia social. Aquestes dones lideren els moviments per preservar el medi ambient, per tancar indústries contaminants, per la justícia energètica, per la justícia social, per un treball digne, per reduir la bretxa salarial, per la igualtat d’oportunitats..., una llarga llista de de lluites que estan profundament relacionades amb la lluita feminista. Es reflexiona, mitjançant casos específics, s’analitzen les formes en què les dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic, com es poden apoderar per aportar solucions i com arriben a la conclusió que l’equitat de gènere és una premissa indispensable per fer un món sostenible, més segur i just. El llibre és la traducció feta per Josefina Caball del llibre Why women will save the planet, del qual s’han suprimit quatre articles, i se n’hi ha afegit un, l’últim, de Yayo Herrero. El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les dones. Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa
-
Baila
Maurane Mazars és il·lustradora, dissenyadora i autora de còmics francesa que es va formar en Comunicació Visual a l’École Estienne de París ; després va ampliar els seus estudis a les universitats de Gènova i Estrasburg. Ha obtingut diferents premis per la seva feina a Bèlgica, Suïssa i França. Aquesta obra va guanyar el Premi Atomium Raymond Leblanc l’any 2018 així com el Premi Revelació al Festival Internacional d’Angoulême l’any 2021. ¡Baila! explica la història d’Uli, un jove ballarí alemany, apassionat per les pel·lícules musicals que acaba abandonant Alemanya en busca del somni americà, a la Nova York dels anys cinquanta. Allà intentarà triomfar a Broadway encoratjat per l’Anthony, un altre ballarí que va conèixer a Alemanya que li va obrir els ulls sobre la seva verdadera meta, que es el teatre i no el cinema. L’Uli, tot i venir d’una Alemanya recent sortida d’una Guerra Mundial, no dubtarà en gaudir de la seva sexualitat sense cadenes ni màscares. L’Uli i l’Anthony iniciaran una breu relació però molt intensa i l’Uli se n’adonarà que no tots tenen la mateixa mentalitat que ell, la qual pot estroncar la seva carrera artística, que exigeix tota la concentració possible. Amb aquest còmic Mazars homenatja els inicis del teatre musical, el moment culminant del cinema als Estats Units i la dificultat per entrar al circuit professional. També fa un homenatge a importants figures de la dansa moderna a Alemanya del segle XX. Un dels punts forts de l’obra són les escenes de ball, en què Mazars construeix coreografies que transmeten moviment i que s’acaben de completar en la ment del lector. Per emfatitzar aquestes escenes alguns casos hi presenta vinyetes sense fons aïllant el protagonista de la resta del món eliminant qualsevol obstacle per la mirada i el moviment. Té un estil gràfic interessant, en què l’autor s’assegura de marcar molt bé el contorn dels personatges i un bon equilibri entre aquarel·la i tinta. La precisió i el detall van canviant all llarg de les escenes, segons on Mazars vol dirigir la nostra mirada. En definitiva és una obra amb molts punts interessants que segur que us faran passar una bona estona! Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat
-
Cómo recuperar la capacidad de atención : un método revolucionario para concentrarse y combatir la distracción
La psicòloga Gloria Mark revela resultats sorprenents sobre com la tecnologia afecta a la nostra capacitat d'atenció, i ofereix un nou enfocament per a entendre com funciona el nostre cervell en el món digital. Passem una mitjana de tot just 47 segons amb l'atenció posada en una pantalla abans de desviar-la a una altra. Es necessiten 25 minuts perquè la nostra atenció torni a una tasca després d'una interrupció. Ens interrompem a nosaltres mateixos més del que som interromputs per uns altres. Explica aquests resultats sorprenents fruit de dècades de recerca sobre com la tecnologia afecta la nostra atenció. Així mateix, corregeix sobre alguns mites, per exemple, que la multitasca perjudica en lloc d'ajudar a la productivitat, i que l'ús moderat de les xarxes socials i l'entreteniment en línia ajuden a amplificar la nostra atenció .Aprendrem què esgota els nostres recursos mentals i quins són els quatre tipus d'atenció que experimentem *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Yo después de ti : cómo mejorar tu vida tras una ruptura
Què podem fer després d’una ruptura sentimental? Quins son els passos? Volem deixar de patir i tornar-nos a sentir vius i sense ressentiments. Aquest llibre t’ajudarà a: · Comprendre els motius de la teva tristesa · Reconèixer els motius de la ruptura sentimental · Conèixer de què està fet l'amor veritable · Passar pàgina sense amargor ni ressentiments · Desenvolupar la teva autoestima i confiança · Recuperar la il·lusió pel present i tornar a la vida amb més força i alegria No es tracta de buscar culpables, sinó de passar pàgina. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Muntanya: Els geoparcs mundials de la UNESCO
Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català. En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental. En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot. L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris. La UNESCO defineix els geoparcs com “àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.” Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra. Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret. En aquest article també hi ha una entrevista al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible. Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya. Per saber-ne més: https://www.unesco.org/es/iggp/geoparks/about https://geoparques.es/ca/ https://www.geoparc.cat/ https://www.geoparcorigens.cat/ Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni
-
Slateparks: olas de hormigón
Els skateparks no són només llocs d'activitat esportiva. Per als joves en particular, compleixen diverses funcions socials més enllà de l'esport. David Andreu, amb l'ajuda i l'assessorament de Luka Melloni ( Vulcà Skateparks ) ha recopilat una selecció de skateparks internacionals amb un esperit especial, espais dissenyats i construïts per equips tècnics i esportistes en actiu. Aquest preciós volum repassa els treballs més importants dels millors dissenyadors dels últims anys, aquells que estan... *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Al Calaix
'Al Calaix', és un dels treballs inèdits inclosos dins la caixa integral de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publicada l'1 de setembre. Aquest àlbum està ple de cançons guardades en el record, com entre d'altres: una personal versió del 'Per Sant Joan' de Joan Manuel Serrat inclosa en la caixa "Serrat Encanta (Discmedi, 2014); 'Mare', inclosa en el disc "Himnes d'amor: a la Mare de Déu de la Cinta" (Tram, 2005); 'Som gent del Matarranya' del disc "Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte" o 'Ara estàs viu" del disc de La Marató 2010 de TV3. També inclou quatre cançons més enregistrades en un fals directe, del Document sonor inclòs en el llibre "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries" de 1988. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Com les pantalles devoren els nostres fills
Quin impacte té la digitalització en nens i adolescents? Trobem adolescents menys empàtics, menys reflexius, amb un menor control dels impulsos, amb poca tolerància a la frustració, desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè, però també més propensos a ser victimitzats i a exercir violència contra ells mateixos. Afecta les habilitats socials, afectives i relacional i també al seu neurodesenvolupament. Com podem frenar aquesta constant interferència en el creixement saludable dels nostres fills? Com impedir que les pantalles segueixin devorant-los? Som els adults, amb la nostra inacció, part del problema? Què es pot fer des dels diferents àmbits per regular l'ús dels dispositius digitals? Protegir el present dels infants i adolescents és la millor manera de garantir un futur millor per a tothom. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Silenci dels astronautes
La Rita, de set anys, té problemes greus de comunicació a l’escola. S’ha inventat una bombolla que la protegeix dels que l’envolten i viu en el seu silenci. No parla amb ningú. En canvi, a casa, no calla. L’Anna, la mare de la Rita, viu atrapada en una bombolla de culpabilitat. Atabalada per la feina, per la seva preocupació per la Rita i pel record de la filla que se li va morir a la panxa a mig embaràs, no aconsegueix escriure. La història de David Vetter, un nen nord-americà que va viure dotze anys tancat en una bombolla de plàstic perquè el seu sistema immunitari no funcionava, els servirà a mare i filla per superar les seves pors i vulnerabilitats i sortir de les presons invisibles que s’han construït. Premi Joanot Martorell 2023 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Milady
La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cómo vender una casa encantada
Després de la mort dels seus pares, la Louise ha de tornar a Charleston per tancar i vendre la casa dels pares. S’acumulen els records d’infantesa i el tràngol de la pèrdua de les dues persones que més l’han estimat. Però el que més l’atura, és haver d’enfrontar-se al seu germà, Mark, que mai ha sortit de Charleston i porta malament l’èxit de la Louise. Però, necessita la col·laboració del Mark per buidar la casa, els records i vendre-la. No obstant, la casa té altres plans... *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
MANIAC
MANIAC és nom del primer ordinador construït als anys 40 i aplega les biografies de científics rellevants del segle XX que van crear les bases de la Intel·ligència Artificial. Arrenca amb la història novel·lada de Paul Ehrenfest, un dels físics teòrics més importants de principis del segle XX que van fer volar per l'aire la idea d'Einstein que la incertesa no tenia cabuda en la ciència i que en 1933 va matar a tirs al seu fill Vassily, abans de suïcidar-se. Després continua amb la biografia de John von Neumann, que a la dècada de 1930, va fer grans avenços en la matemàtica que es situen entre la física quàntica i la tecnologia informàtica moderna: Va treballar sobre el Projecte Manhattan que va produir les bombes atòmiques que van acabar amb Hiroshima i Nagasaki. L'última part del llibre salta a 2017, a AlphaZero, un programa informàtic basat en un LLM dissenyat per DeepMind que aprèn no processant dades humanes sinó aprenent de si mateix. I es posa a prova jugant al Go, enfrontant-se al campió mundial sud-coreà Lee Sedol. Sedol. Aquest, de fet, va deixar de jugar professionalment en 2019 en constatar que la Intel·ligència Artificial no pot ser derrotada en aquest joc. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Escocia
Tens ganes d’anar a Escòcia i no perdre’t res? Història, gastronomia, música, visitar una destil·leria, tastar whiskis, visitar abadies, caminar per senders, descobrir els seus personatges històrics, passar-s’ho bé al seus festivals de carrer, jugar al golf, observar orques i balenes, veure menhirs i i moltes altres experiències? Doncs necessites una bona guia de viatges. Aquesta està actualitzada i redactada per autors locals que et recomanaran bons llocs i t’explicaran tots els detalls per poder preparar un gran viatge ple d’experiències. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Gran Canaria
Prepara el teu viatge a Gran Canària amb aquesta guia que resumeix la informació més pràctica: mapes, itineraris, fotografies, museus i lloc d’interès. Porta un mapa desplegable per orientar-se. Adequat per totes les butxaques; tant si tens un pressupost limitat o més diners. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Mujeres y montañas : el nacimiento del Pirineísmo femenino
A través de set narracions novel·lades i situades entre el 1792 i el 1858, l'autora reconstrueix les experiències de les primeres dones excursionistes d'alta muntanya al Pirineu. Mitjançant una visió intimista i personal, i amb gran sensibilitat i experiència muntanyenca, Marta Iturralde relata amb brillantor excursions i ascensions de set pioneres als Pirineus centrals, entre el Pico Entre los Puertos i l'Aneto. Les vivències narrades sobre aquestes dones són d'allò més intenses i èpiques, ja que es van atrevir a descobrir indrets que llavors havien estat molt poc explorats. Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa.
-
Ópera actual
Al 2024 es celebra el centenari de la mort del compositor italià Giacomo Puccini i, us volem recomanar una sèrie d’articles que s’aniran publicant al llarg del 2024 a la revista "ÓPERA ACTUAL" per commemorar aquesta efemèride. La primera publicació es pot trobar al número 273 (enero-febrero 2024) escrita per Verónica Maynés i Pablo Menéndez-Haddad (pàgs. 38-41). En aquest article els autors fan una primera aproximació a la figura de Giacomo Puccini per entendre part de la seves composicions musicals vinculant-les amb altres obres en les que es va inspirar i moviments culturals que també el van influenciar. El segon article sobre Giacomo Puccini es publicarà al número 274 (marzo-abril 2024). Més informació: Òpera Actual a les Biblioteques Píndoles d'òpera del Liceu Recomanat per Bib. Districte 4. Terrassa.
-
Aterratge
Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò". A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica. Més informació: Eva Piquer a les Biblioteques Eva Piquer a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Bibliobús La Mola.
-
Un País banyat en sang
L’escriptor Paul Auster (Nova Jersey, 1947 - ) sorprèn el públic amb un assaig sobre el culte a les armes de foc entre els nord-americans. Un País banyat en sang (2023) exposa les raons d’aquesta afecció a les armes i el contrasentit d’adherir-s’hi sense enfrontar-se al mal que fan. Per fer més completa l’anàlisi de l’assumpte, l’autor comparteix amb els lectors la seva experiència personal relativa a les armes, així com l’entorn social i cultural que les acompanya. Quan Paul Auster encara no havia nascut, la seva padrina paterna va matar el marit. El pare de l’autor i el germà gran del pare ho varen presenciar. Fou la fi tràgica d’una relació plena de despropòsits, però la família continuà unida, car la padrina esquivà la presó perquè els tribunals la van declarar mentalment trastocada. El jove Auster va créixer dins un mur de silenci i, fins ben entrada l’edat madura, no en va saber res, de tot plegat. Pel camí, va adquirir aviat destresa en l’ús de les armes a nivell de tir esportiu, per bé que ningú del seu entorn familiar ni social l’encoratjà a tenir-ne o practicar amb constància aquesta habilitat. Aviat va ser conscient que, en un altre context familiar, social o fins i tot geogràfic, hauria estat del tot natural que fos propietari d’armes de foc. També s’adonà que moltes disputes i baralles intranscendents acabaven a trets i, després d’uns pocs viatges pel món, no tenia dubtes sobre el caràcter violent de la societat nord-americana. Val a dir que, de fora estant, costa de valorar si les dades estadístiques aportades per Auster són verídiques. Sembla acceptat que els Estats Units de Nord-Amèrica conformen l’únic lloc del món on hi ha més armes de foc en mans de particulars que habitants sobre el territori. Hom pot discutir si és cert o no que cada any morin tants nord-americans per arma de foc com per accident de circulació, o si els morts anuals per la primera causa s’atansen a la xifra de soldats nord-americans morts a la Guerra de Vietnam. Ara bé, és indiscutible que s’ha intervingut eficaçment per limitar les morts a la carretera i, en canvi, no s’han implantat mesures adients per limitar la mortalitat a causa de les armes. Els efectes d’aplicar a la possessió d’armes unes millores semblants a les assegurances a tercers, la normativa i els permisos de circulació, fóren immediats i del tot benèfics. Una necessitat vital (conduir per raons laborals, familiars o personals indefugibles) s’ha regulat i, per contrapunt, no es regula una pretès dret aparentment superflu (posseir armes). Segons Auster, a mesura que es redueix el nombre de nord-americans propietaris d’armes de foc, una minoria activa cada vegada en té més, s’hi arrapa per una qüestió de llibertat fonamental i, a desgrat de totes les tragèdies, rebutja que es faci res per limitar-ne la possessió. L’autor constata que, si cinquanta anys enrere, l’accés a les armes depenia de l’entorn social i la tradició familiar, avui la visió de la propietat de les armes com un dret és un assumpte ideològic que divideix la població en fronts polítics oposats. La tesi essencial del llibre passa per entendre aquesta controvèrsia com una conseqüència de la història d’Amèrica del Nord. Sense una acceptació serena d’aquesta història, no s’entendrà el problema ni es gestionarà de manera adient. Per 180 anys abans de la independència, els homes blancs de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord van haver de servir, pagant-se ells mateixos l’armament, a les milícies colonials. Les milícies lluitaven contra els indis per desposseir-los de la terra que els era pròpia i, alhora, donaven suport a l’exèrcit professional quan calia combatre contra d’altres potències europees que també tenien colònies al continent. A més a més, els homes blancs tenien el deure de participar a les patrulles d’esclaus per perseguir els esclaus fugitius. Per aquest camí, la possessió d’armes i el seu ús per imposar amb violència el nou ordre supremacista blanc d’Amèrica del Nord arribaren amb vigència plena a la Guerra Revolucionària i, més enllà, fins a la Guerra de Secessió. La independència de les tretze colònies va donar l’oportunitat de superar aquest doble estigma, però per mantenir els estats esclavistes dins la nova unió d’estats, es preservà l’esclavitud, igual que per no qüestionar el supremacisme blanc ni l’espoli contra els nadius americans, perdurà la usurpació de terres. Així, els Estats Units de Nord-Amèrica esdevingueren una democràcia ètnica. Quina regulació es va fer sobre la possessió d’armes de foc després del a independència? En aquest punt manifesto la meva ignorància i he de seguir el relat de l’autor. Malgrat la situació de fet quant a la possessió universal d’armes, Auster sosté que la jurisprudència de la nova república mai no va establir un dret universal de posseir, portar i usar armes en defensa de la vida, la família, la propietat i l’honor, sinó el dret de portar armes per allistar-se a les milícies dels estats, atès que els pares fundadors veien l’existència d’un exèrcit professional com un perillós instrument al servei de la tirania. Els soldats i els oficials de l’exèrcit de la Unió havien de reclutar-se entre el personal de les milícies dels estats. Quan al llarg del segle XIX es consolidà l’existència d’un exèrcit federal permanent, paral·lelament es limità amb eficàcia l’exhibició pública de les armes i el segle acabà, en aparença, amb l’acceptació de controls sobre la possessió i l’ús de les armes en mans de particulars. Tot i això, és una veritat evident que els controls d’armes no han funcionat i, progressivament, s’ha establert en la societat nord-americana la divisió ideològica entre els partidaris i els detractors del presumpte dret fonamental d’accés a la propietat de les armes. Auster puntualitza que l’any 2008, el Tribunal Suprem dels Estats Units de Nord-Amèrica va canviar la jurisprudència en establir que la possessió d’armes de foc en mans dels particulars era un dret constitucional, per bé que amb restriccions precises sobre llocs i circumstàncies que impedien de portar-les, exhibir-les i usar-les. A més a més, recorda Auster, imposà als estats el deure d’implantar mesures de control per impedir que els delinqüents i les persones poc assenyades en tinguessin. L’assassinat d’una persona ja és un delicte molt greu. Què més no es dirà dels assassinats múltiples, comesos per persones que els planifiquen en el decurs dels anys i compren legalment les armes que empraran? La solitud no desitjada o unes condicions laborals sense perspectives, congrien al llarg dels anys el ressentiment i l’odi contra els altres. L’assassinat d’una pluralitat de persones i el suïcidi posterior garanteixen la fama i la venjança per tot el que el criminal trastocat creu que li ha tocat de sofrir. Davant aquesta loteria macabra que pot afectar qualsevol, la por fa anar per vies equivocades. Si les bones persones s’han d’armar per por de les males persones, serà inevitable que, per probabilitat estadística, quan una bona persona sofreixi un destret o li falti un bull, recorri a les armes. Auster pregunta amb murrieria si la por és un argument suficient per matar una altra persona, com sovint diuen que fan els policies blancs després de matar una persona negra. Passats 15 anys des de la sentència, aquests controls no s’han establert. Auster s’emmiralla en la prohibició de la venda d’alcohol als anys 20 i 30 del segle XX. Mentre les persones partidàries de l’accés lliure a les armes no canviïn d’opinió, si es prohibissin les armes en mans de particulars, encara n’hi hauria més. Per descomptat, no ho acceptarien els propietaris ni, encara pitjor, els fabricants. El control d’armes només serà eficaç quan els partidaris de prohibir-les i els partidaris de tenir-les acceptin que s’hi pugui accedir amb uns controls segurs. Auster es pregunta per què avui, a desgrat de la violència creixent causada per les armes, els partidaris de la llibertat de posseir-ne ho veuen com un dret constitucional i un senyal de llibertat personal irrenunciable. Hom pot acceptar que la seva possessió sigui un dret (ara ja ho diu la jurisprudència federal), però negar-se a limitar-ne l’accés també? Per què han degenerat les coses fins a l’extrem de delimitar camps ideològics tan hostils? Per què ara els conservadors volen armes per a tothom sense control i els liberals les volen restringir? Per què els partidaris d’una democràcia participativa les volen amagades i els defensors d’una democràcia autoritària les exhibeixen amb orgull? Per què les armes marquen la prova del cotó entre demòcrates i republicans? Per anar a l’arrel d’aquesta divisió ideològica, Auster recorre a la conflictivitat associada a la reivindicació dels drets polítics i socials (civils, en la terminologia nord-americana) de la minoria negra. Els líders més radicals de la minoria negra varen argumentar que calia protegir-se amb una milícia popular de la brutalitat policial i els atacs dels racistes blancs més intransigents. El pretès dret de portar armes per protegir la vida, fins aleshores reservat als blancs, va ser reclamat pels negres. A la segona meitat dels anys 60 del segle XX, quan ja era evident que el vot no havia permès a la població negra d’accedir en igualtat de condicions a l’habitatge, la sanitat ni l’educació, esclataren motins de revolta racial que destruïren moltes propietats i, s’ha de remarcar, moltes vides innocents. Per prevenir aquests incidents en el futur, el Congrés dels Estats Units de Nord-Amèrica va legislar l’any 1968 per prohibir l’exhibició pública de les armes i establir un control raonablement rigorós sobre la seva tinença. La reacció dels propietaris i els fabricants va impedir que la nova legislació fos efectiva i la NRA (National Rifle Association) es regirà com un mitjó. Una entitat dedicada quasi en exclusiva a oferir serveis als caçadors i els tiradors esportius esdevingué de cop el que és avui: un moviment blanc, conservador i rural que promou el dret de portar armes per defensar-se dels delinqüents, presumptament emparat per la 2a esmena de la Constitució dels Estats Units de Nord-Amèrica, d’acord amb una interpretació que el Tribunal Suprem no confirmà fins l’any 2008, amb unes restriccions encara pendents d’aplicar que la RNA no accepta ni acceptarà. La ironia rau en què els conservadors blancs han manllevat la doctrina sobre les armes que sostenien els radicals negres del segle passat. Aquesta divisió ideològica que Auster citava abans d’explicar la causa de l’adhesió dels conservadors blancs al culte a les armes s’estén a diferències de concepte sobre l’essència d’un govern democràtic. Els partidaris del dret de portar armes sense límits d’accés, sostenen que els individus són responsables de defensar-se ells mateixos i han de tenir llibertat absoluta per fer-ho. Els qui volen limitar l’accés a les armes accepten la llibertat que la democràcia concedeix al poble, però també el deure d’ajudar i protegir els qui no poden o no saben defensar-se sols. Cadascun dels dos sectors entén que el contrari traeix els valors fundacionals de la Unió, la qual cosa deriva en una creixent intolerància mútua. L’autor adjudica una major responsabilitat del conflicte als defensors de l’accés sense límits a les armes, perquè segons ell, es desentenen dels dos pecats originals de la Unió que fabricaren el mite del dret universal de portar armes: l’espoli de la població nadiua i la xacra de l’esclavitud. Dit això, Auster no nega la realitat: la minoria que s’oposa al control d’armes és poderosa i influent, boicota i atura qualsevol pas en la direcció de limitar l’accés de les persones pertorbades i antisocials a les armes, la qual cosa permet que la violència continuï i, per por, la població acumuli cada cop més armes. Dissortadament, el control d’armes arribarà quan el vulguin els qui avui no el desitgen i, en conseqüència, hi ha mala peça al teler. Amb la visió que dóna una formació universitària d’historiador, valoro que Auster té molt bones raons per sostenir les seves tesis sobre la connexió entre el suport a l’accés lliure a les armes i els pecats fundacionals de la Unió. Els estats on la colonització europea i blanca fou més tardana i traumàtica, presenten un suport molt elevat a una tinença d’armes entesa com un senyal irrenunciable de llibertat personal. On la memòria de la usurpació de la terra contra els indis és ben viva, la gent sap que s’ha defensar ella mateixa, perquè la cavalleria no sempre arriba a temps. Als estats que avalaren la continuïtat de l’esclavatge després de la independència i establiren legislacions discriminatòries contra els negres després de la Guerra de Secessió, la possessió d’armes ha esdevingut el darrer reducte de respectabilitat per a la bona gent blanca contra la púrria negra. Aquests prejudicis dels conservadors blancs sudistes s’han exportat als estats que han acollit molts emigrants de raça negra. En canvi, els estats en els quals la població nadiua va ser exterminada fa segles i la minoria negra és poc nombrosa o està ben integrada, l’opinió majoritària va a favor d’establir un control eficaç sobre la tinença d’armes. La recomanació haurà estat bona si aquest llibre us ajuda a pensar sense prejudicis. El podeu llegir traduït al català per l’igualadí Albert Nolla i publicat per Edicions 62 (Un País banyat en sang, 2023). El caràcter polèmic dels assumptes descrits al llibre sembla que ha afavorit una publicació quasi simultània de l’edició original i les traduccions. El text de Paul Auster es completa amb les fotografies preses per Spencer Ostrander als escenaris de diversos assassinats múltiples comesos per delinqüents ressentits i trastocats. Les il·lustracions esdevenen testimonis muts de l’horror, talment les ferides de Cèsar descrites per William Shakespeare al discurs fúnebre de Marc Antoni: “show you sweet Caesar’s wounds, poor, poor dumb mouths, and bid them speak for me”. Més informació: Paul Auster a les Biblioteques Paul Auster a la Viquipèdia Fitxa “Paul Auster”. Biografías i vidas : la enciclopedia biográfica en línea Younge, Gary. “Bloodbath Nation by Paul Auster : review US gun violence under the microscope”. The Guardian. "Book of the day : history books" Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.
-
La caja de música
La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) Una aposta ferma a favor de la veritat Durant la Segona Guerra Mundial, a Hongria, una banda criminal nazi anomenada la Creu Fletxada assassina a sang freda a jueus innocents el desembre de 1944. En acabar la guerra, Mike Laszlo (un dels membres del grup) falsifica la seva documentació per entrar als EUA. Allà treballa en una fàbrica i es fa càrrec dels dos fills que té perquè la seva dona mor. Quaranta anys després, surten a la llum els testimonis dels crims ocorreguts durant la guerra a Hongria. Laszlo rep una carta on és acusat de falsificar la documentació i també dels crims causats. Ell nega rotundament els fets. Aconsegueix que la seva filla, advocada, el defensi d’aquesta acusació. L’Ann inicia una lluita per defensar el seu pare, ja que creu en tot moment que és innocent. Ella ha de fer un viatge a Hongria i allà descobreix la realitat: el seu pare va formar part d’una banda del crim organitzat contra els jueus. A contracor, es decanta per viure a favor de la justícia. Envia unes fotografies a la policia, amagades dins una capsa de música, que relaten la culpabilitat del seu pare. Quan miro la pel·lícula, alguna cosa dins meu em diu que deu estar basada en un fet real. Busco i, sí, s’hi afirma que el guió està basat, llunyanament, en el cas del criminal de guerra John Demjanjuk. La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) planteja diverses polèmiques. A mesura que els minuts avancen, l’espectador ha de decantar-se per estar a favor de la família o per estar al costat de la justícia. Aquests dos grans pilars es presenten com forçament oposats. La cinta fa justícia. Per una banda, col·loca els dolents al lloc que els correspon. I no pot ser d’una altra manera, perquè la pel·lícula defensa sempre la presa de partit per la veritat. I aquest és el lema o la missió principal de l’obra: dir la veritat i assumir les conseqüències que comporta el fet. Tant és així que, l’espectador queda satisfet quan l’Ann comença una nova vida lluny del seu pare. Està sempre a favor de la virtut moral, perquè és advocada i no es pot trair a ella mateixa. Com a espectadora, crec que l’obra compleix tots els punts que cal per ser una cinta excel·lent. Una aposta ferma i clara a favor de la veritat. Va guanyar l’Os d’Or al Festival de Berlín l’any 1989. Crítica elaborada per Sara Genovart de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.
-
El hombre que mató a Liberty Valance
El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) ¿El fin justifica los medios? Película en blanco y negro del año 1962, de temática del Oeste, El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) está interpretada por John Wayne, James Stewart, Vera Miles y Lee Marvin. En el mismo año de su estreno llegaron películas de culto como Lolita (Stanley Kubrick, 1962), Jules et Jim (François Truffaut) o ¿Qué fue de Baby Jane?, (What ever happened to Baby Jane, Robert Aldrich. Y también películas espectaculares y épicas como Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, David Lean), La conquista del Oeste (How the West was won, Diversos autores) o El agente 007 contra el doctor No (Dr. No, Terence Young), la primera de las películas de James Bond. El hombre que mató a Liberty Valance es una película del Oeste sin persecuciones a caballo, sin indios ni señales de humo. Tampoco aparecen en ella las grandes llanuras, ni el gran cañón del Colorado, ni las montañas Rocosas, ni los sempiternos paisajes del Monument Valley. No se muestra ningún fuerte, ni el séptimo de caballería, ni buscadores de oro, ni enmascarados asaltando bancos, ni caravanas de pioneros dirigiéndose al lejano Oeste. Tampoco se dejan ver bisontes ni cowboys domando caballos o conduciendo ganado. La película se rodó mayoritariamente en escenarios pequeños, con planos americanos, con poca luz. El espectador, dada su proximidad a la acción, casi se siente partícipe de ella. Sólo al final de la película, el director amplía la panorámica para mostrar un tren que se aleja hacia el horizonte. La historia sucede y pretende ser representativa de la época en la que el imperio de la ley tomó el relevo a la ley del más fuerte… si es que este relevo ha tenido lugar plenamente alguna vez. Al parecer, el guionista apoya la tesis de que el fin justifica los medios, por cómo convierte en un héroe al personaje que mata al malvado (a traición, oculto y amparándose en la oscuridad) y al político que triunfa con base en una mentira. También se hace un guiño al poder de la prensa cuando el director de un periódico decide no publicar la verdad. Parece evidente que a la mayoría nos parecen bien estas artimañas. Los humanos tenemos la tendencia a mirar para otro lado, o a ser benévolos y condescendientes, cuando las injusticias o ilegalidades son cometidas por nuestros héroes, compañeros, colegas o amigos. En cambio, nos indignamos y exigimos justicia cuando son perpetradas por los villanos, rivales, enemigos o, simplemente, por extraños. La ley es la ley, a pesar de que “que sea legal no significa que sea justo”. La esclavitud ha sido legal durante siglos y la falta de derechos de la mujer sigue vigente hoy en día, aunque se haya mejorado en el último siglo. “La lucha contra la injusticia, puede que no sea legal, pero es legítima”. Sin entrar en detalles, ¿Quién cuestiona hoy en día la legitimidad de la revolución francesa, o la sublevación de los esclavos de Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960)? Si no quiero entrar en detalles es porque, al fin y al cabo, no se puede hacer una tortilla sin romper algunos huevos. Crítica elaborada por Antonio León de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.
-
Ocàs i fascinació
Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre. Eva Baltasar trastoca el nostre confort del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Las cosas de la vida
Pierre Bérard (Michel Piccoli), un arquitecte de mitjana edat, es troba en un punt d'inflexió a la seva vida. Després d'un greu accident de cotxe, jeu en coma mentre la seva ment rememora els dos grans amors que n'han marcat l'existència: Catherine (Lea Massari), la seva dona, amb qui va tenir un fill i de qui es troba separat; i Hélène (Romy Schneider), una jove i atractiva novel·lista amb qui manté una apassionada relació. A través de flashbacks, la pel·lícula ens submergeix en els moments més significatius de la vida de Pierre juntament amb aquestes dues dones. Les alegries, les penes, els dubtes i les decisions que ha pres al llarg de la vida –en resum, les “coses de la vida”- s'entrellacen en un relat nostàlgic i emotiu sobre l'amor, el pas del temps i les segones oportunitats. Les coses de la vida (Les choses de la vie, 1970) és considerada una obra mestra del cinema francès, en la qual destaquen una gran sensibilitat i realisme en la descripció de les relacions humanes, una exquisida banda sonora composada per Philippe Sarde, sense oblidar les magistrals interpretacions de Michel Piccoli, Romy Schneider i Lea Massari. Una pel·lícula que us commourà i et farà reflexionar sobre les decisions que prenem a la vida i el seu impacte en el nostre futur. > Què n’ha dit la crítica? "Astuta adaptación de una novela de Paul Guimard, cuyo éxito convirtió a su director en uno de los nombres de primera fila dentro del cine francés. Sin llegar demasiado lejos en sus propuestas, y adscribiéndose a una línea estilística algo delicuescente, demuestra una notable habilidad a la hora de articular una leve historia más basada en sensaciones que en eventos. Años ìmás tarde tendría la preceptiva versión hollywoodiense: "Entre dos mujeres." (Fotogramas) Més informació: Claude Sautet a IMDB Las cosas de la vida de Paul Guimard al catàleg Aladí Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.
-
Guia màgica d'autodefensa amb galetes
La Mona té catorze anys i és aprenent de fornera. Sempre és la primera d'arribar al forn de pa de la seva tieta, ja que és l’encarregada de la massa mare. Un matí quan hi arriba troba un cadàver a terra, al costat del taulell. El cos d’una noia, no gaire més gran que la Mona, és enmig d’un bassal de sang i amb els ulls oberts. És una bruixa. Com ha acabat una bruixa morta a la fleca? Per què l’han deixada allà si hi ha millors llocs per amagar-la, com ara els canals? Té alguna cosa a veure amb el fet que la Mona també sigui una persona màgica? A Ruitrenat, la ciutat on transcorre aquesta història, els grans bruixots estan al servei de la duquessa. Formen part de l’exèrcit i tenen grans poders, com ara llançar boles de foc, o bé arrancar muntanyes de terra o fins i tot curar moribunds; no com ara la Mona, ella té un poder insignificant i poc útil, si més no això és el que ella pensa. Té el talent de fer pujar el pa i evitar que la massa dels pastissos s’enganxi. També pot donar vida a les galetes, sobretot si tenen forma de persona o d’animal. Un poder curiós i pràctic per entretenir a la clientela. Ara bé, aquesta màgia serà suficient quan ella es converteixi en el blanc de l’assassí? Com és que ara ella està en el seu punt de mira? Però no n’és l’única, tots els magicians estan en perill. Ursula Vernon, escriptora de còmics estranys i llibres infantils, escriu aquesta història sota el pseudònim de T. Kingfisher, que és el que utilitza quan es dirigeix a un públic més adult i juvenil. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Nebula Award del 2021 i el Premi Llibreter 2024 en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres literatures; premis que se sumen a la bona acollida de l’obra per part del públic. Una aventura fantàstica plena d’ironia, humor, i també certa crítica cap a les altes esferes. Amb una prosa lleugera i àgil, Kingsfisher ens trasllada a una societat plena de la màgia, lleialtat, caos, assassinats i conspiracions. Més informació: T. Kingfisher a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Íngrid Blanch. Bib. Can Pedrals. Granollers.
-
Dos en la carretera
Joanna (Audrey Hepburn) i Mark Wallace (Albert Finney), un matrimoni anglès aparentment feliç, s'embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins a la Riviera Francesa. Al llarg del recorregut, la parella reviurà els alts i baixos de la seva relació, des del seu romàntic festeig fins a la seva actual rutina monòtona i insatisfactòria. Mitjançant meravellosos flashbacks, el director ens presenta moments clau de la seva història, incloent-hi la primera trobada i l’inici de l’enamorament, els primers anys del matrimoni, plens de passió i complicitat, i la gradual erosió de la seva relació, marcada per la infidelitat, la incomprensió i la manca de comunicació. A mesura que avança el viatge, la Joanna i el Mark es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat del seu matrimoni i a prendre una decisió crucial sobre el seu futur: seguir junts i acceptar-se tal com son o separar-se. Dos en la carretera (Two for the Road, 1967) és una pel·lícula agredolça que explora amb honestedat i sensibilitat els desafiaments i les recompenses de l’amor i el matrimoni. Una de les pel·lícules més icòniques d’Stanley Donen que destaca pels seus diàlegs intel·ligents i mordaços, per la química palpable entre Audrey Hepburn i Albert Finney, protagonistes de la pel·lícula, i sobre tot per un vestuari meravellós i idíl·liques postals dels paisatges europeus. Una pel·lícula que us farà riure, plorar i reflexionar sobre l'amor, la parella i el pas del temps. Guanyadora de la Concha de Oro al Festival de San Sebastián 1967. > Què n’ha dit la crítica? "Deliciosa comedia romántica (...) una de esas cintas de trazo fino, colores tamizados y sentir profundo capaces de convencer hasta a los espíritus más remisos (...) el director construye un seguro y equilibrado caballo ganador." Luis Martínez (El País) > Veure’n un fragment: > Més informació: Stanley Donen a IMDB Guia de la pel·lícula al catàleg Aladí Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.
-
La biblioteca de los nuevos comienzos
Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea. En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror". Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre. Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt. La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim. La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora. I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents. Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà. Aoyama, Nichiko. La biblioteca de los nuevos comienzos. Barcelona: Planeta 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
Ruta d'escapada
L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç. En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat. Philippe Sands | Viquipèdia Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos. I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”. Més informació: Philippe Sands a les Biblioteques Philippe Sands a la Viquipèdia Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Els Diaris del càncer
Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació. Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta. Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi. I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar. Més informació: Audre Lorde a les Biblioteques Audre Lorde a la Viquipèdia Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Cobalto rojo
En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tots els homes del rei
Una història d'amor que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Els Tres terribles invents d'en Walter Swizwit
Un vell carro de fusta s’acosta a Aiguapluig, el petit poble de treballadors on viuen en Victor i la seva fidel tortuga, l’Osvald. Al carro hi va en Walter Swizwit, venedor ambulant i presumptuós inventor de tres artefactes, segons ell, revolucionaris. Però a Aiguapluig ningú té temps per a invents: les terres s’han de llaurar, la fruita s’ha de collir, els carrers s’han d’escombrar. En Swizwit, ferit d’orgull, se’n va del poble, però promet revenja. L’endemà una maledicció ha assolat el poble, i tots els seus habitants es lleven terriblement malalts. Tots menys en Victor. Serà capaç de parar els peus a en Walter Swizwit i salvar casa seva? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Rutes per descobrir arbres monumentals
Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba. La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades. Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari. A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre. Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic. Més llibres i articles del César Barba: a les biblioteques a l'ebiblio.cat Més llibres sobre arbres: a les biblioteques a l'ebiblio.cat + Info sobre arbres de Catalunya: Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya Programa Boscos de la CCMA Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
-
El Sender litoral de la Costa Brava
La Costa Brava, qui més qui menys ens la coneixem tots. Si més no, en reconeixem indrets i paisatges característics de la zona. Amb aquesta guia que et proposem avui resseguim els camins més propers al Mediterrani entre Blanes i Portbou, alguns trams més fàcils i coneguts i d'altres més solitaris i exigents; això si, tots ells de bellíssima estampa. Les rutes proposades es poden fer de forma continuada o bé individualitzada. En aquest últim cas, com que són excursions linelas, va molt bé la informació que ens faciliten referent als mitjans de transport públic que ens acosten al punt d'inici i com tornar-hi un cop finalitzem la passejada. Itineraris senderistes però també en trobaràs d'urbans per les principals poblacions de la zona, totes amb informació històrica, natural, artística i cultural dels diferents indrets pels quals passarem. Ja ho saps, si vols aprofundir una mica més en la Costa Brava i les seves viles, aquest és el teu llibre. Més informació a: Costa Brava Visita Costa Brava Redescobreix la Costa Brava - Fem Turisme Una esclatant Costa Brava - Turisme a Catalunya Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar
-
Rodari 2.0
L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual. Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari. Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació. Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura. Més informació: Jordi Folck a les Biblioteques Jordi Folck a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.
-
Fucking New York
"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal. Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat. En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals. Més informació: Laura Calçada a les Biblioteques Laura Calçada a la Viquipèdia ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.
-
Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona
Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Lliçons de química
Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques Bonnie Garmus a la Viquipèdia Entrevista. El País. Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.
-
Cowboys de la A3
Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció. "Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració. Cançons destacades "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat. "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions. "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant. Més informació: Arde Bogotá a les Biblioteques Arde Bogotá a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat pel Prestatge de música.
-
La Educación física
Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la. La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació, narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora. El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop. Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia. Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes. Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres. Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia. Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora. Més informació: Rosario Villajos a les Biblioteques Reportatge a El País Reportatge Ressenya del llibre Llegiu-ne un fragment Instagram autora Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.
-
Lamparetes
La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta. Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem. Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples? I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria! Més informació: Antònia Font a les Biblioteques Antònia Font a la Viquipèdia Pàgina web oficial Videoclip de la cançó "Calgary 88" Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.
-
Chiaroscuro
"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual. Més informació: Elio Quiroga a les Biblioteques Primeres pàgines Recomanat per Bib. Caldes de Montbui.
-
La Cita, o, La història d'una polla jueva
La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu. Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació. “No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.” Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista. La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla. Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Les Afinitats electives
Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat. De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert. Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215). La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann. Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies. El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva. Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya. GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat
-
La Seducción
Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua. La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents. L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor. El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa. Recomanat per Carme Parrillas. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.
-
Lecciones de Aristóteles : comprender al mayor filósofo de todos los tiempos
Per què ha tingut Aristòtil una influència tan sorprenent en el món? Quines són les seves idees clau i què pot ensenyar-nos encara avui? Avui pot resultar difícil comprendre plenament la sorprenent influència en la ciència, l',ètica, la política, la lògica i l'estètica. No obstant això, les seves observacions sobre el món i les seves reflexions sobre la naturalesa del coneixement van establir les bases de tota ciència empírica. Sigui el que sigui que ens preocupi o interessi, és gairebé segur que Aristòtil digués una cosa extremadament intel·ligent sobre aquest tema. El seu estudi del pensament racional va donar lloc a la lògica formal, pedra angular de la recerca filosòfica; el seu examen de les ciutats-estat gregues va inaugurar la ciència política; i la seva anàlisi de l'art dramàtic continua sent un pilar dels cursos de literatura a tot el món. L'aclamat filòsof John Sellars ens embarca en un viatge a través del pensament d'Aristòtil, fent reviure amb entusiasme les seves idees clau i demostrant que la capacitat de curiositat del cèlebre filòsof continua oferint-nos a tots una visió de la vida més plena. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Medusa y Perseo
La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer. Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos. La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Animales metafísicos : cuatro mujeres que hicieron renacer la filosofía
La peripècia vital i intel·lectual de quatre dones que van deixar empremta en la filosofia, en uns temps en què estava dominada pels homes. Oxford, 1 de maig de 1956. En la solemnitat de la Biblioteca Bodleiana, el claustre de la universitat s'ha reunit per a decidir si se li concedeix un honoris causa a l'expresident dels Estats Units Harry, S. Truman. Una de les persones presents, la filòsofa Elizabeth Anscombe, s'oposa amb vehemència, perquè considera que aquest reconeixement no ha de concedir-se a qui, en ordenar el bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki, va ser culpable de la mort de milers d'innocents. La filosofia de l'època havia virat cap als mètodes analítics i científics del positivisme lògic. Ella i els seus col·legues i amigues a Oxford Philippa Foot, Iris Murdoch i Mary Midgley, sota l'impacte de la Segona Guerra Mundial, van considerar que la filosofia havia d'afrontar de nou les grans preguntes ètiques: què és moralment correcte? Quins principis morals hauríem de seguir? Existeix un criteri objectiu de moralitat? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Se buscan mujeres sensatas
Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç. Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures. Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida. La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas. Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.
-
Confeti
Puntí en aquesta novel·la ens descriu la vida de Xavier Cugat, músic, director d’orquestra, pero especialmente optimista i que volia ser feliç i famós a qualsevol preu i en qualsevol ocasió. L’acompanyem a Nova York , a Hollywood, a l'Havana i a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Sudáfrica
Sudàfrica és un país únic per la seva natura, parcs naturals i història. El Parc Nacional Kruger compta amb 20.000 m2 de reserva natural on conserva la fauna i vegetació autòctona de la zona: lleons, girafes, rinoceronts...un paradís pels safaris fotogràfics. Ciutat del Cap, la capitat, és un ciutat cosmopolita i multicultural on es pot veure la història del país i es pot visitar la presó on va estar Nelson Mandela. I si us voleu relaxar, podeu anar a les platges de sorra blanca. Hi trobareu informació imprescindible per viatjar a Sudàfrica: monuments, recomanacions d’allotjaments, restaurants i llocs d’oci., També inclou informació practica sobres transports, horaris, entre altres. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Estirpe de Lilith: trilogía xenogénesis
Lilith luapo desperta en una nau espacial oankli, la raça alienígena que va salvar a la humanitat de l’extinció després que la Terra quedés destruïda a conseqüència d’una guerra nuclear. Aquests éssers han mantingut a Lilih i a altres supervivents adormits en animació suspesa durant segles. Ella serà l’escollida que guiarà als seus de tornada cap al seu propi planeta, dominat per la natura més salvatge, per tal que aprenguin a viure en ell i què es converteixin en la llavor d’una nova nissaga. Però l’intercanvi té una particularitat: la seva descendència no serà humana, o no exactament. La estirpe de Lilith és una epopeia interplanetària que va convertir a Octavia E. Butler en un mite. Xocs culturals, xenofòbia, llibertat d’elecció, manipulació genètica, mestissatge, pèrdua d’humanitat, la sexualitat, la difícil convivència o coexistència o la tendència a l’autodestrucció dels humans són els temes que travessen aquesta extensa trilogia. Octavia E. Butler (1947-2006) va ser la gran dama de la ciència-ficció estatunidenca, i la primera escriptora negra de gènere. L’any 2000 va ser guardonada amb el PEN Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria. El 2021 la Library of America ha inclòs a l’autora al cànon de la literatura nord-americana. De la seva obra destaquen Parentesco, Hija de sangre y otros relatos i La estirpe de Lilith. Més enllà del gènere, les seves obres es llegeixen des de les perspectives teòriques del racisme, l'afro futurisme, el feminisme i la teoria queer. Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.
-
World music radio
Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres. Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Maestro de la fuga
D’un temps ençà ha proliferat l’aparició de llibres d’història o biografies plantejades com si fossin novel·les d’intriga. És una manera més ágil de conèixer fets històrics, tot garantint la rigurositat del que s’explica, i sense les llicències narratives que a vegades es prenen les obres de ficció basades en fets reals (tot i que també està bé que sigui així, perquè al cap i a la fi són ficcions). “El maestro de la fuga”, doncs, no es basa en la Història sinó que ens explica la Història. En concret, la de Rudi Vrba, un jueu eslovac (txecoslovac a l’època) que al 1942, amb només 17 anys, va ser deportat a Auschwitz. El mateix drama que van patir milions de persones en aquest i altres camps de concentració nazis, però la particularitat de la vida de Vrba és que va ser el primer pres que va poder escapar d'aquell infern i donar testimoni del genocidi que s'estava duent a terme. Tot i que us pugui semblar que us he fet espòiler explicant que va poder fugir, us garanteixo que tot el que envolta aquest terrible episodi de la vida de Vrba és encara més interessant que aquesta relativa incògnita. A més, li podreu posar cara i ulls al protagonista i a altres persones que apareixen al relat, donat que el llibre conté diverses pàgines amb fotografies. Més informació: Jonathan Freedland a les Biblioteques Jonathan Freedland a la Viquipèdia Entrevista Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires.
-
La Mare
Aquesta novel·la va ser publicada per capítols al diari Il tempo. Maria Maddalena, la mare, és una pobra serventa vídua que fa sacrificis per fer estudiar el seu fill Paulo, i poder-lo enviar al seminari. Torna al seu poble, un poblet de muntanya, maleït pel dimoni segons la mentalitat supersticiosa dels habitants. Quan el fill cobreix la vacant del capellà, viu una època feliç, fins que descobreix la relació clandestina que el fill té amb una dona del poble. Aleshores, comença el conflicte. La mare és una novel·la que parla de passions, de conflictes interns, de dolor, del destí, de la lluita entre el bé i el mal, del pecat i la culpa, del sentiment religiós, de la soledat, temes recurrents en la novel·lística de la Deledda. " Trovaba injust que Déu li enviés un dolor així. I una altra vegada reconstruïa el seu pobre passat, buscant i buscant entre els seus dies per trobar-hi la llavor del mal present: i tots els seus dies eren allà, a la seva falda, durs i purs com les denes del rosari que els seus dits tremolosos palpaven. " Més informació: Grazia Deledda a les Biblioteques Grazia Deledda a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat.
-
L'Anomalia
Voleu comprovar que passaria si la teoria quàntica esdevé realitat amb un avió de passatgers? Un avió que entra en una tempesta i quan surt aterra amb normalitat, i tres mesos més tard el mateix avió amb els mateixos passatgers que demana permís per aterrar en el mateix aeroport... Aquesta és la base argumental d’aquesta novel·la, però res més allunyat de la física. Universos paral·lels sí, i la coincidència de persones amb elles mateixes en el mateix moment i en el mateix espai. Un relat trepidant on el text no té uns protagonistes principals, sinó que es dona veu a alguns dels passatgers, un assassí, un músic, una advocada... un dels passatgers fins i tot és un alter ego de l’escriptor. L’escenari, Nova York, i els serveis secrets que no s’expliquen el què ha passat. Un argument de ciència ficció que serveix per conèixer més com som i com ens relacionem. A la trama es deixen entreveure sentiments, mentires polítiques, la poca realitat de les xarxes socials, el masclisme, i com la situacions que poden semblar còmiques i així ho fa semblar la ironia de l’escriptor, algunes vegades poden esdevenir perilloses. Hervé Le Tellier és matemàtic de formació, i periodista, d’aquí la seguretat amb la que ens fa absolutament creïble un argument en principi molt allunyat de la realitat. Ha escrit algunes obres breus de caràcter humorístic i col·labora amb diferents mitjans satírics francesos i també a France Culture. El llibre va ser mereixedor del premi literari Goncourt l’any 2020, el més prestigiós de França dotat només amb 10 euros, però que garanteix unes vendes de centenars de milers d’exemplars. El guardó només es pot donar una vegada a un mateix escriptor. I el jurat el formen 10 grans escriptors francesos. El premi va ser creat per l’escriptor francès Edmond de Goncourt a finals del segle XIX, originari de la població de Goncourt. Més informació: Hervé Le Tellier a les Biblioteques Hervé Le Tellier a la Viquipèdia Entrevista Académie Goncourt Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol.
-
El Meu jo gastronòmic
"El meu jo gastronòmic" de M.F.K. Fisher és un llibre de memòries que explora la relació entre la gastronomia i la vida quotidiana. Publicat originalment el 1933 amb el títol "Serve it Forth", aquesta obra ofereix una sèrie d'assaigs que relacionen cuina, cultura i les pròpies experiències personals. A través d'anècdotes i reflexions, l’autora ens transporta als llocs i moments que han marcat la seva relació amb el menjar. A més, examina temes com la importància del ritual culinari, la connexió entre el menjar i la identitat cultural, i la capacitat de la gastronomia per enriquir les nostres vides. M.F.K. Fisher es considerada una de les grans escriptores nord-americanes del segle XX i és reconeguda per revolucionar la manera d’escriure sobre el menjar. La seva estada a Dijon, França, marca un abans i un després en la seva carrera la qual consta de més de vint llibres. "El meu jo gastronòmic" no és simplement un llibre de receptes o un manual culinari; és una exploració profunda de la humanitat a través del prisma de la gastronomia. Cal afegir que aquesta edició consta d’un pròleg de la cuinera Maria Nicolau. Recomanat per Bib. Barceloneta - La Fraternitat.
-
Dramaturgues de postguerra: deu autores de l'escena catalana: 1946-1965
Les autores dramaturgues catalanes es van enfrontar a grans dificultats durant la postguerra espanyola entre 1939 i 1975 a causa de la censura i la repressió del règim franquista. Què significava ser una dona que escriu teatre en llengua catalana en el primer franquisme i en els anys seixanta? Per començar, haurà conegut etapes molt diferenciades que van dels aires renovadors de la República dels anys 20 i 30 on les dones reclamen tenir veu i espais de realitat sociocultural del país, passant per la Guerra Civil Espanyola fins a arribar a la recessió artística i econòmica dels anys 40 i 50 on hi ha una bretxa que trastoca la trajectòria professional i l'educació liberal de les protagonistes d'aquest volum. Fins a mitjan dècada dels 60 no començaran a respirar una atmosfera de canvi que culmina amb la finalització de la dictadura franquista l'any 1975. Gairebé totes les autores tenen consciència de gènere i pretenen engrandir l'afeblida i proscrita cultura catalana i canviar la situació reservada a les dones: realitzar-se només dins del nucli de la llar lliurant-se en cos i ànima al matrimoni i la maternitat. Per això, combinen l'escriptura amb altres estratègies de culturització, és a dir, exerceixen de periodistes, professores, guionistes, crítiques literàries o cinematogràfiques, bibliotecàries, dobladores, publicistes, conferenciants o investigadores des d'aquests fronts d'acció i amb un ampli ventall de referents ideològics -el record dels ideals republicans, el feminisme d'arrel catòlica i l'activisme sociopolític i els moviments universitaris- les deu dramaturgues d'aquesta antologia coincideixen en el teatre com a altaveu que desgraciadament no totes poden a aprofitar perquè tenen una decisió d'autoafirmació nacional: escriure en català. I escriuen en català des d'una segona condició extemporània: ser dona, un atribut que encara té més pes en uns sectors llavors -i ara- tan masculinitzats com la literatura dramàtica i la creació escènica. L'inici de la renovació, deixant en un costat les representacions puntuals en els ambients de cambra i de la tasca dinamitzadora dels grups independents, presa forma després de la Fundació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963) i el Teatre Experimental Català (1962 a 1975) entitats que es mouen en el terreny amateur i que reaccionen en contra de la pobresa intel·lectual de l'oferta comercial d'aquell moment. La situació política i social del primer franquisme va impedir el desenvolupament normal del teatre català, que va haver de debatre's entre "morir", "partir de zero" o retrobar una tradició teatral infringida per la Guerra Civil, l'exili i la repressió. El teatre professional en català va estar prohibit fins a 1946 i després es va veure molt limitat per l'estricta censura. Malgrat aquest context advers, algunes dramaturgues van aconseguir estrenar les seves obres, encara que la seva producció no va rebre l'atenció merescuda fins a èpoques més recents. Cal tenir en compte que el teatre català entre 1954 i 1975 només disposava d'un escenari professional que funcionava de manera regular el Teatre Romea. Recentment, a partir dels anys setanta, amb la recuperació d'algunes llibertats en moments de canvi de règim, es va produir un procés d'institucionalització de la literatura catalana que va permetre un major desenvolupament del teatre. No obstant això, les dramaturgues de postguerra van romandre en gran manera oblidades fins a èpoques més recents, quan s'han començat a omplir les llacunes existents en l'estudi d'aquest període. Aquest volum és un homenatge a totes aquestes dones invisibilitzades que van escriure, van estrenar o van publicar peces teatrals en llengua catalana entre 1946 i 1965 des d'ideologies diverses, de temàtiques i estructures diferents que ofereixen una mirada lleugerament crítica, evasiva, còmica, d'arrels costumistes o fins i tot experimental per fer-se una idea del panorama i de la situació de la literatura dramàtica, el radioteatre i els escenaris catalans del període de postguerra i les primeres dècades del franquisme. A través dels textos es constaten els múltiples punts d'encontre i les diferències estilístiques entre les creacions d'algunes de les dones que van ajudar a mantenir viva la flama del teatre durant els anys quaranta, cinquanta i els primers seixanta. Malgrat tenir constància de l'existència, no s'han pogut localitzar determinades obres, però es recopilen aquestes tretze peces teatrals representatives d'aquest període. Rosa Maria Arquimbau / Aquella nit de Sant Joan... (1946) Cecília A. Mantua / La Pepa Maca (1947) Llúcia Bartre / Qui perd guanya (1948) Llucieta Canyà / L'amor té cops amagats (1954) Marta Fàbregas / Un pas en fals (1958) Joana Raspall / L'ermita de Sant Miquel (1958) Mercè Rodoreda / Un dia (1959) Maria Aurèlia Capmany / El desert dels dies (1960) Maria Novell / Fedra (1961) Rosa Victòria Gras / La vigília (1965) Apèndix Rosa Victòria Gras / Mima, la boja damunt la teulada (1953) Cecília A. Mantua / La cinglera de la mort (1955) Maria Aurèlia Capmany / Dos quarts de cinc (1963) Més informació Actrius, dramaturgues, ballarines... Guia Dones de teatre Teatre feminista per qüestionar-nos el món Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Àlgebres de la il·lusió
Llibre fascinant escrit per Jordi Tosas, un alpinista internacional, que et transportarà a una dimensió inesperada, més enllà de les teves expectatives. Amb una prosa lírica que flueix com l’aigua de la gelera fosa, Tosas ens parla dels seus amics a la muntanya, dels cims estimats i dels referents que han marcat la seva vida. L’àlgebra hi juga un paper fonamental, connectant la natura, el món i l’Univers amb les estructures abstractes de les matemàtiques algebràiques. La intensitat, honestedat i un estil molt directe el convertiran en el llibre de muntanya més rar que hagis llegit. Si encara no t’has adonat de la relació entre l’alpinisme i l’àlgebra, a què esperes per llegir-lo? Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Terrassa Districte 5.
-
La Decisió
Viola Ardone (1974), llicenciada en Literatura, exerceix com a professora de llatí i italià en un institut. Amb "El tren dels nens" (2020) va aconseguir un èxit sense precedents a Itàlia, on va captivar centenars de milers de lectors, amb la seva publicació a vint-i-cinc països. Amb "La decisió" (2023) ha gaudit d'idèntic reconeixement i s'ha consagrat com una de les grans veus de la literatura italiana contemporània. "La decisió" té com a protagonista a l’Oliva Denaro, una noia que viu en un petit poble de Sicília, on hi ha totes unes regles que segueix però que no sempre entén, fins que un succés li farà trencar amb aquestes normes. Una decisió que farà canviar la seva història i la de moltes altres. La família la recolzarà? La llei és per a qui té diners? Sols començar diu: “La dona és com un gerro: qui el trenca se’l queda, això diu la meva mare”. Una lectura que des de les primeres pàgines et captiva per la seva escriptura, per els personatges, que et fa sentir l’escenografia. Més informació: Viola Ardone a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Cecília Reifs. Bib. Municipal L'Ateneu. Esparreguera.
-
Mujeres excelentes
L'autora britànica Barbara Pym (1913-1980), és considerada una de les grans autores de la segona meitat del segle XX. Pym ha passat desapercebuda i pràcticament desconeguda al nostre país, fins que Gatopardo Ediciones, ha rescatat la seva obra i ha publicat ja sis novel·les de l'autora, per goig dels lectors que s'apropen a ella per primera vegada, o amb la intenció de llegir-la completa. "Mujeres excelentes" (1952), retrata la vida quotidiana, anodina, d'un grup de dones, de diferents edats, procedència social i cultural, dones amb idees i diners propis, que es mouen i viuen en el Londres posterior a la Segona Guerra Mundial, on encara hi ha esglésies i edificis mig enderrocades a conseqüència dels bombardejos. Mildred, la protagonista, és una jove en la trentena, soltera, filla d'un vicari, òrfena, que viu de la seva feina en un establiment benèfic d'ajuda a dones grans necessitades, i que a la tarda col·labora en les activitats de la parròquia. Entre fires benèfiques, mercats de pasqua, col·lectes de Nadal, festivals parroquials, reunions amb el vicari i moltes tasses de te, Mildred passa plàcidament els seus dies. L'aparició d'uns nous veïns, amb un estil de vida i de caràcter totalment oposats a la Mildred, ocasionarà una petita revolució en els seus costums. Helena, antropòloga, i Rocky, militar, animaran la seva vida i li faran conèixer el món cultural i científic. L'autora ens retrata a través de Mildred una dona real, amb idees pròpies, dedicada als altres, que sap escoltar, però que toca de peus a terra. Mildred no és cap beata ni puritana. Ella és una dona excel·lent, una dona que fa el que cal fer, sense dubtar-ho ni qüestionar-ho, amb una tassa de te sempre a punt. Mildred no ha tingut èxit en l'amor, i no lamenta la seva situació "solteril". Valora la seva independència, li agrada viure sola. Tota l'obra està plena de diàlegs amb un humor subtil, i la ironia marca de l'autora, que dibuixen amb detall la vida d'aquestes dones excel·lents; dones normals i corrents, dones austeres, amb ocupacions cronometrades, relacions distants, les dones excel·lents, dones soles, dones d'edat mitjana, que fan coses rutinàries i viuen convencionalment, en una societat anglesa marcada per les relacions veïnals i parroquials, en una City de postguerra que l'autora fa brillar, i on un canvi, per petit que sigui pot suposar tota una revolució en les seves vides. Un gran llibre, que proporciona una lectura amena, sense complicacions, per llegir a les tardes hivernals amb una tassa de te. Més informació: Barbara Pym a les Biblioteques Barbara Pym a la wikipedia Fitxa de l'autora a Gatopardo Ediciones The Barbara Pym Society Recomanat per M. José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat
-
Wonka
Musical basat en el personatge que protagonitza 'Charlie i la fàbrica de xocolata', el conte infantil més conegut de Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps. “Wonka” explica la història de com el major inventor, mag i xocolater del món es va convertir en l’estimat Willy Wonka que coneixem avui dia, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa-Loompa en una de les seves primeres aventures. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Mujer del espía
La pel·lícula “La mujer del espia” és un drama històric i romàntic ambientat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Dirigida i coescrita per Kiyoshi Kurosawa, conegut sobretot per la seva contribució al gènere de terror japonès però de gran habilitat per canviar de gènere, i l’acompanyen en aquesta obra els guionistes Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara. L’any 2020 Kurosawa fou guardonat amb el Lleó de Plata com a millor director en el 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia i fou nominada a millor pel·lícula. També obtingué diversos premis en el 15è Asian Film Awards. Aquesta pel·lícula fou adaptada al manga per Masasumi Kakizaki i s’ha publicat en castellà per l’editorial Milky way. La història ens trasllada al Japó dels anys 40 i ens presenta el jove i feliç matrimoni Fukuhara, en Yūsaku i la Satoko. En Yūsaku és el director d’una empresa de Kobe d’importació materials però comença a estar al punt de mira perquè les seves relacions comercials inclouen a l’actual enemic, els Estats Units. En un viatge a Manxúria, en Yūsaku descobreix un terrible i atroç secret nacional, i amb l’ajut del seu nebot Fumio intentaran destapar-ho i mostrar-ho al món. Després d’un malentès inicial, l’esposa descobreix les veritables intencions del seu marit i decideix protegir-lo de forma incondicional tot i el risc que suposa convertir-se en traïdors de l’Imperi Japonès. “La mujer del espia” fou interpretada per Aoi Yû en el paper de Satoko, Issei Takahashi com a Yūsaku, Masahiro Higashide com l’amic de la infància de la Satoko i membre de la policia secreta Taiji Tsumori i Ryōta Bandō como a Fumio Takeshita. Una pel·lícula amb un ritme pausat i plena d’intriga, on de forma delicada tracta els horrors de la humanitat i un món abocat al desastre. Una reflexió sobre què és correcte en un entorn fortament nacionalista, una lluita interna entre la lleialtat, el sentit de la justícia, el deure, l’honor i l’amor. • Yūsaku: “Mi lealtad no es a un país, sinó a la justicia universal. No toleraré ninguna injusticia”. • Satoko: “Tu justicia matará a miles de compatriotas”. Els sentiments es mostren a flor de pell en cadascun dels personatges, especialment en la Satoko. Un cúmul d’emocions sacsejaran a la protagonista i serem testimonis de les seves pors, angoixes i terror, mentre el personatge va evolucionant. En temps de guerra, en qui pots confiar? Més informació: Kiyoshi Kurosawa a les Biblioteques Kiyoshi Kurosawa a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts.
-
Cor trencat
25 anys després de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau, el periodista musical i escriptor Pep Blay, publica la biografia novel·lada “Cor Trencat” (Folch & Folck Editors, 2024). El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional. “Cor trencat” és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme. Pep Blay ens ho explica en una entrevista, el febrer del 2024, quan feia just 25 anys de la mort del Carles: Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater. El llibre arrenca amb el darrer concert de Sabater, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer de 1999: Sabíeu que Carles Sabater va ser la gran estrella del rock català dels anys 90? I que Pep Blay i Carles Sabater havien quedat per sopar la nit del 12 de febrer de 1999 a Vilafranca, just abans del concert? I sabíeu que els que més bé el coneixien deien que era molt igual que "Bobby", el personatge principal de Company, que va interpretar sota la direcció escènica de Calixto Bieito, el 1997, a diferents teatres catalans? I que Sabater tenia una certa timidesa cap als periodistes i deixava que fos el seu company Pep Sala que parlés més estona i protagonitzés les entrevistes? Aquí els veiem i els escoltem a tots dos, després del darrer concert de la gira del disc “Quina nit”, que es va fer a Vic, l’11 d’octubre de 1991: De la seva vessant teatral, en destaquen diferents papers que va interpretar durant tota la seva vida però aquí en volem ressaltar un, el del pirata que interpretava magistralment amb la Companyia Dagoll Dagom, a l’obra “Els Pirates”, estrenada el 1997, a Barcelona: Si en voleu saber més de Carles Sabater i de la seva trajectòria musical amb els Sau i de la seva vida dalt dels escenaris i darrere les pantalles de televisió, podeu venir a escoltar a Pep Blay, el proper 13 de juny, a les 18.00h, a la Biblioteca Central de Terrassa. De moment, us deixem amb aquesta llista musical: Més informació: Pep Blay a les Biblioteques Sau a les Biblioteques Prestatge de música Pàgina web de Carles Sabater Pàgina web oficial de Sau Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.
-
Pis per a dos
Pis per a dos és una novel·la de gènere romàntic "New *Adult" amb un toc diferent, original i fresc. Els protagonistes es veuen embolicats en una situació de compartir pis, i fins i tot, compartir el llit. La Tiffy acaba de sortir d'una relació i es troba vivint encara en el pis del seu ex-xicot, mentre en Leon viu sol i necessita una companya de pis per solucionar la seva economia. La condició de compartir pis és tenir uns horaris i d'aquesta manera no veure's. La Tiffy treballa de dia en una oficina mentre que en Leon treballa de nits en un hospital. Tot i no haver-se vist mai, els dos protagonistes començaran a comunicar-se mitjançant post-it deixant la casa farcida d'ells, creant un vincle d'amistat a través. Una novel·la de caràcter divertit i original. On l'autora mostrarà una problemàtica del moment, el lloguer d'un habitatge. Com sobreviuré a buscar pis i no morir en l'intent. Més informació: Beth O'Leary a les Biblioteques Recomanat per Aroa Vela. Bib. L'Esqueller. Sant Pere de Torelló.
-
Los Asquerosos
Los asquerosos suposa una bonica i interessant reflexió sobre la solitud, la ben entesa, la desitjada, la cercada. A vegades falta fer un pas enrere per agafar l'impuls necessari que ens permeti afrontar canvis importants a la vida. Sí, avui dia ens crida l'atenció, per estar fora del que és habitual, que una bona dosi de solitud senti tan bé com un passeig per la platja en ple hivern. Petits plaers de la vida, que suposen un alleujament de la nostra rutina diària, aquesta que nosaltres mateixos ens hem buscat i de la que ara som hostatges amb una potent Síndrome d'Estocolm. Bones dosis d'humor carregat d'ironia, una excusa per baixar-nos del món, encara que només sigui durant un moment, per mirar-lo a la cara, de tu a tu. Un llenguatge ple de cultismes i un final que pot ser feliç o malenconiós, o potser és que sigui totes dues coses, o potser és que no hi hagi necessitat de catalogar-ho. Més informació: Santiago Lorenzo a les Biblioteques Santiago Lorenzo a la Viquipèdia Entrevista Recomanat per Bib. de Torelló.
-
Contabilidad y gestión de costes
Quina informació és la necessària per prendre decisions, com ara la fixació de preus de venda i descomptes, la potenciació o eliminació de productes i processos, o la reducció de costos?. En aquest llibre s'exposen des dels conceptes més introductoris de la matèria (com a costos directes, indirectes, fixos, variables, enfonsats, rellevants, etc.) fins a les diverses tècniques que permeten dissenyar un sistema de costos i que es necessiten per la seva òptima gestió En aquesta edició s'han incorporat diversos temes relacionats amb les últimes tendències en la gestió i reducció de costos (reenginyeria de processos, robotització, enginyeria artificial, sostenibilitat…). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cómo funciona una empresa : guía gráfica para el éxito empresarial
Explicació clara i visual dels conceptes essencials del món dels negocis i de les empreses a l'actualitat; des de de la gestió fins a la recerca i el desenvolupament, i des de les vendes i el màrqueting fins a la producció i la distribució. Pretén ser un llibre per als que desitgen potenciar la seva iniciativa emprenedora i que volen tenir èxit en el mercat global del segle XXI. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Yoga en familia : una guía con 15 secuencias sencillas para peques y mayores
El ioga és una disciplina mil·lenària, un estil de vida, que ensenya a cuidar-nos de manera integral. És la unió de ment, cos i ànima que permet ser conscient del cos, enfortir el cos, la ment i l’esperit amb la pràctica de les asanes i la respiració. Les postures de ioga són els exercicis físics que fan que el nostre cos es mantingui fort, flexible i en equilibri. Aquest llibre t’ofereix quinze seqüencies de ioga per compartir amb família i aconseguir els beneficis que ens pot aportar: digestió, concentració, relaxació i alhora augmentar el vincle amb els nostres fills i filles. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Curso de inglés en cómic. The best of both worlds
Qui diu que estudiar idiomes és avorrit? Amb aquest llibre aprendràs anglès de manera divertida, en còmic! Llenguatge real, explicacions de gramàtica, comunicació senzilla i gràficament atractiva. Cada capítol té tres seccions de vocabulari, comunicació, gramàtica i tot ple d’esquemes per ajudar-te a aprendre. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Maravillosa vida de los elementos : una guía con sencillos gráficos para descubrir la química y lo que esconde la tabla periódica
Una guia visual per explicar conceptes de química: elements, composició. Una obra científica i alhora accessible, amb un format innovador i entretingut del dissenyador japonès Rakugaki. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
100 investigadores catalanes
Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han destacat en algun àmbit de la recerca de matèries ben diverses: en història i arqueologia, o en biologia i medicina, però també en tecnologia, humanitats o ciències socials. Un centenar de biografies de dones que són exemple i llavor. Exemple i llavor per a les noies d’ara i del futur. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Delta
A Delta, Gabi Martínez, l'autor d'aquest meravellós llibre, ens retrata la seva vivència d'un any a l'illa de Buda. Amb unes descripcions precioses de l'espai que l'envolta: la casa, el nom de la qual és la Pantena, el terreny, el mar i també de les relacions personals que s'estableixen entre els habitants d'aquesta terra, ens podem fer una molt bona idea de com és la vida en aquesta zona del delta del riu Ebre. Sense deixar d'esmentar la relació que té el propietari de l'illa amb l'administració, amb els gestors del Parc Natural i els ecologistes, amb els caçadors... Durant tot el llibre es pot copsar la preocupació per l'aparició d'una gran tempesta com el Glòria i que ho faci desaparèixer tot. Amb la lectura, te n'adones realment que és una zona molt feble i que el canvi climàtic hi afecta de valent. Si no s'hi intervé, en pocs anys desapareixerà com han desaparegut tants altres deltes del món. Només cal llegir el fragment que segueix per veure la manera de narrar i el coneixement de Gabi Martinez de l'entorn. "Despierto de manera natural después de ocho horas de sueño, cuando en la ciudad venía durmiento cinco o seis. Por el tejado camina algún pájaro grande. En el límite del arrozal hay tres moritos alineados que no me detectan tras la ventana. Entre el cristal entelado por el vaho y la malla antimosquitos, puedo contemplar con calma cómo les sobrevuelan bandadas de gorriones que se apiñan en el cañaveral añadiendo sus estrepitosos trinos a un abanico musical que combina el canto templado con chillidos y graznidos, el renqueo leve de aves que parecen motorizadas, la cadencia conservadora, el gorjeo semianciano, el refilo... La biodiversidad está en el aire, y el río no se queda atrás." pàg. 48 Gabi Martínez aconsegueix transmetre clarament que cal preservar els espais naturals amb tots els seus habitants. Amb els recursos de la liternatura, teniu a les mans un gran reportatge basat en la realitat, però al mateix temps carregat de ficció. Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
-
Everlost
Neal Shusterman és un reconegut autor de literatura juvenil que ha publicat, entre altres, la trilogia El arco de la guadaña. A Everlost explora el tema dels llimbs i de la transcendència des d'una perspectiva molt imaginativa. La història ens parla de Nick i Allie, dos adolescents que moren en un accident de cotxe i queden atrapats a Everlost, un estrany lloc entre la vida i la mort on tot s’oblida, fins i tot els seus noms i qui són. Però es neguen a quedar-se allà eternament i decideixen anar a la recerca de respostes. A través d'una trama plena d'aventures, Shusterman planteja preguntes metafísiques sobre la mortalitat amb un estil entretingut i reflexiu. Més enllà del tema de la mort, convida a gaudir del viatge de la vida i és una invitació a valorar cada moment. Es tracta d'una lectura amb missatge que agradarà als fans de l'autor i a qui busqui una història fantàstica i inspiradora. Everlost és la primera part de la trilogia del mateix nom. Més informació: Neal Shusterman a les Biblioteques Neal Shusterman a la Viquipèdia Recomanat per Ester Vivó. Bib. La Cooperativa. Centelles.
-
Únics : una història màgica d'inclusió esportiva
En Gaël, la Frida, en Saüc, en Leo, l'India, l'Alma, en Nil, l'Elna i la Bruna et volen explicar el viatge de la seva vida. Un viatge apassionant on han hagut de superar molts obstacles! Però han sigut capaços de viure-ho com una aventura que els ha fet més forts i que ha omplert d'orgull els seus amics, la seva família i els seus contrincants! Coneixer la discapacitat a través d'una bonica historia real, d'uns personatges entranyables amb valors incalculables. Ells son els protagonistes d'una aventura plena d'emocions. Et faran somriure i t'atraparan per la seva capacitat de lluita i de superació. La directora del projecte Únics Cerdanya, equip de bàsquet per a persones amb discapacitat de tota la comarca de la Cerdanya dins del CB Llívia Puigcerdà, presenta un llibre en format de conte que ajunta persones, el món de la diversitat, la iniciació esportiva i el bàsquet. S'hi han novel·lat els personatges, però d'alguna manera es fa èmfasi a la procedència específica dels esportistes i com i perquè es va crear un equip de bàsquet per a persones amb diversitat funcional. Alba Olcina: “L’esport sempre ha de ser inclusiu, ja que és una manera de crear una societat igualitària i inclusiva” Més informació sobre el projecte a Únics Cerdanya Recomanat per Bib. Sta. Oliva - Olesa de Montserrat
-
Dones sàvies
L’autora, l’Elisenda Albertí Casas, és editora i escriptora. Ja fa anys que es dedica a investigar històries de dones que han quedat oblidades. És autora de “Dames, reines, abadesses”, “Dones de Barcelona”, del qual hi ha una nova edició ampliada publicada el 2023, “Catalanes medievals”, “Un Passeig per la moda de Barcelona”, “Compromeses”, “Decidides”, “Dones viatgeres”, i recentment ha publicat “El paper imprescindible de les dones de l’Empordà”. Des de temps immemorials moltes dones han exercit una mena de medicina popular, transmesa de generació en generació per tenir cura dels fills, pares, marits, veïns... i sense distinció de cap tipus. En el llibre, l’autora, presenta una breu biografia de dones herbolàries, infermeres, llevadores, metgesses, trementinaires... També hi apareixen tres pioneres: la primera metgessa titulada de Catalunya, la primera doctora en Medicina empordanesa i la primera a incorporar-se al Col·legi de Metges de Girona. Recomanaríem aquest llibre a tothom que estigui interessat a conèixer la vida d’algunes d’aquestes dones sàvies, la gran majoria poc reconegudes i algunes fins i tot perseguides pels coneixements que tenien tot i haver ajudat a molta gent. Més informació: Elisenda Albertí a les Biblioteques Elisenda Albertí a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.
-
Micro recetas : cocina sana, fácil y creativa al microondas
Saps que el teu micro-ones et pot ajudar a cuinar de manera saludable, ràpida i senzilla? Aquest llibre t’ensenya a fer 70 receptes fàcils i boníssimes, fetes amb productes de temporada que tindràs llistes en menys de 30 minuts. Des de preparacions bàsiques com a ceba caramel·litzada, crostons o patates xip, fins a plats tan gurmet com unes flors de carxofa, un risotto o un tiramisú, en aquest llibre trobaràs un munt d'opcions per a totes les ocasions, a més de guies de temps de cocció i planificadors per a preparar menús molt complets en un tres i no res. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Menús familiares por 50 € a la semana ¡5 cenas para 4 personas por menos de 50 euros!
Llibre pràctic per planificar i organitzar els menús de la família i de manera econòmica. Aconsegueix unes receptes atractives saboroses adaptades a tot l’any. A més, ens prepara la llista per anar a comprar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Nepal
Nepal, conegut com el sostre del món, és un país que combina els reptes de la muntanya més extraordinària, l’Everest i els rius per practicar el rafting en aigües braves, coma Pokhara. També hi pots visitar acolorides ciutats medievals plenes de basars, com Katmandú, Patán y Bhaktapur o admirar els magnífics temples budistes com l’ estupa de Bodhnath. En aquesta guia trobaràs la informació més àmplia sobre el Nepal: història, transport, gastronomia, allotjaments, informació dels principals monuments i rutes per poder visitar Nepal sense perdre’t cap detall. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Destinos literarios
Aquesta recomanació está pensada tant per aquells inquiets als que els encanta viatjar com als amants de la lectura. Sarah Baxter, escriptora de viatges i col·laboradora en més d’una desena de guies de Lonely Planet presenta “Destinos literarios” ens porta a 25 localitzacions inspiradores on es desenvolupen algunes de les novel·les més famoses de la literatura. D’aquests indrets es destaquen les places, els hotels, els restaurants o els ponts que apareixen als relats i que han perdurat amb els anys. En el text de cada entrada d’aquesta espècie de guia podem trobar informació molt interessant sobre el lloc, la època, l’autor del llibre relacionat i de l’ambientació de la pròpia història. Els textos a més venen acompanyats de precioses il·lustracions plenes de color i amb un estil molt particular realitzades per Amy Grimes. Algunes d'aquestes il·lustracions fins hi tot son fetes a doble pàgina. Algunes de les localitzacions i els llibres relacionats són: París (Los Miserables), Sierra de Guadarrama (Por quién doblan las campanas) La Mancha (El Quijote), El Cairo (Entre dos palacios), Soweto (La hija de Burger) y Chile (La casa de los espíritus). Com diu el títol del llibre, aquesta guia del viatger inspirat potser no conté mapes, pero de ben segur us farà conèixer llocs d’allò més interessants i a la vegada potser us pica la curiositat lectora amb les fantàstiques novel·les que els acompanyen. Recomanat per: Josep Pagès Biblioteca M. Serra i Moret
-
No mataràs
Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l’assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d’unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau. Només l’home nietzschià, el llibertí i el suïcida s’escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l’Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d’aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d’aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Muncipals
-
Óptimo : rendimiento, empatía e inteligencia emocional
Daniel Goleman va revolucionar la forma com concebem la intel·ligència. Ara, revela mètodes pràctics per a utilitzar aquests recursos interns i aconseguir un estat òptim d'alt rendiment i satisfacció. Daniel Goleman i Cary Cherniss revelen com la intel·ligència emocional pot ajudar-nos a tenir un gran dia, tots els dies. Expliquen com aconseguir d'una manera realista la satisfacció, treballant de manera constant en un nivell òptim. Basats en la recerca sobre com centenars de persones construeixen l'arquitectura interna d'un bon dia productiu, els autors descriuen de quina manera se sent un estat òptim i mostren com la intel·ligència emocional és la clau per al nostre millor rendiment personal o laboral. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Eutonía: para mantener la salud del perineo con el paso de los años: adiós a las pérdidas de orina!
La eutonia és una disciplina corporal basada en l’experiència del propi cos. Ajuda a la persona a prendre consciencia del seu to muscular i regular-lo i educar-lo quan sigui necessari. En aquest llibre, l'autora es centra en el perineu, i la zona pelviana i com fruit de l’experiència d’acompanyar a embarassades i dones en el seu postpart, amb l’observació de les sensacions i l’anàlisi dels bloquejos. Ofereix esquemes i exercicis variats i aptes per a tothom, tant si es té bona salut o es pretén curar alguna patologia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La buena ansiedad: cómo aprovechar el poder de la emoción más incomprendida
Wendy Suzuki, neurocientífica, ha desenvolupat un innovador programa per a gestionar l'ansietat i convertir-la en un poderós recurs. Ha descobert que l’ansietat, tot i ser desagradable, és essencial per a la nostra supervivència. De fet, l'ansietat és un component clau per a poder viure bé. Cada emoció (por, estrés...) té un objectiu evolutiu i l'ansietat està dissenyada per a fer-nos visibles les emocions negatives que ens fan patir. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Com és que no plou?
Qui no s’ha descuidat, alguna vegada, la mànega d’aigua oberta? Pot ser la mànega, com també l’aixeta que fa rajar i rajar l’aigua. A l’Ernest, el protagonista del conte Com és que no plou?, és just el que li passa quan rega el seu jardí perquè fa dies que no plou. Això sí, ben segur que al vostre jardí no us ha aparegut espècies marines com el peix pallasso, una balena, un pop... com tampoc fauna salvatge. Si voleu saber quins altres animals s’ha trobat el protagonista, us animo a fer-ne la lectura amb els petits de casa. Una història ben original que es desplega amb humor tot descobrint la biodiversitat del mar i de la selva. I ens fa adonar com n’és d’important l’aigua per viure. Un llibre infantil per passar una bona estona amb l’acompanyament d’unes magnífiques il·lustracions, de la premiada il·lustradora Katarina Macurová. Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella
-
366 historias (y más) de los Juegos Olímpicos que deberías conocer
Cada quatre anys, la Humanitat es planteja un gran desafiament: reptar-se a si mateixa en un concurs de pau i superació per a explorar els seus límits físics, morals i mentals. Això són els Jocs Olímpics moderns, la colossal iniciativa d'un francès que va consagrar la seva vida i la seva fortuna a reviure el vell somni dels grecs iniciat fa segles, entorn de l'any 1100 a. C., segons la llegenda. Aquest llibre arrenca en aquell temps i recorre el segle i quart en el qual l'ideal de Coubertin s'ha anat plasmant, començant per Atenes-1896, els primers Jocs de l'Era Moderna. Per aquí desfilen multitud d'herois, com Johnny Weismuller, Jesse Owens, Mark Spitz, Nadia Comaneci, Carl Lewis, Fermín Cacho, Michael Phelps o Usain Bolt. Herois entre herois en una competència en la qual l'important és participar, sí, però en la qual només el llorer proporciona la immortalitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Quart creixent
Lluny de representar una figura clau en la música d’autor mallorquina Roger Pistola ha demostrat des dels seus inicis (als anys 2013-2014) que aspirava a molt més i, disc rere disc, ja el podem situar al centre dels músics amb més talent dels Països Catalans. En el marc de la dinàmica d’àlbums més o menys lineal, els dos darrers treballs, Jutipiris (2022) i Quart creixent (2020), són un pas endavant evident per no caure en el conformisme creatiu. Centrant-nos en Quart creixent, aquesta obra excel·lent representa un trajecte vital, intimista i que dibuixa una explosió de sentiments sense caure en l’autoflagel·lació fàcil. Ell mateix ha gravat gairebé tots els instruments amb petites col·laboracions d’Esteve Huguet, Llorenç Barceló, Neus Tamayo i Sinéad Cormican. Els onze temes de l’àlbum han estat escrits, compostos, produïts i enregistrats per ell mateix, sens dubte una essència que es nota en la cura de les composicions. El disc és un autèntic esclat dels sentits. Des del primer tema, una cançó molt directa i carregada de força que ens presenta un disc carregat d’intensitat, una cançó que acaba amb una festa pagana de sintetitzadors que arriben a ser hipnòtics. Des del power-pop del segon tema “Poderosa Afrodita” al pop eficient d’“Estimar no és suficient” estem sempre acompanyats i ben lligats a una muntanya russa de talent i intensitats com ho demostra “La mare de la ciència”, una clicada d’ull al funk amb un riff portentós que progressa de nou sense adonar-nos-en cap al seu camí més pop ambiental, sempre acompanyats de guitarres punxants però dolces alhora. Sítars, orientalisme sonor, violins i sintetitzadors encaixen perfectament i subtilment en les composicions melòdiques amb els típics instruments del rock. Per moments recorden a Fountains Of Wayne, Posies, The Beatles, Nada Surf, Weezer, R.E.M. o grans noms propis com Jeff Bucley (sense necessitat de fer virtuosismes amb la veu) el nostrat Adrià Puntí o, salvant les distàncies, Xarim Aresté. “Vivida meva”, potser la millor cançó del disc (de la qual no farem espòiler), i la resta de temacles són un viatge amb un ventall ampli que empasta a la perfecció i finalitza acompanyat de cordes, com volent tocar el folk amb la punta dels dits. En definitiva, pop intimista amb rock despreocupat i subtils viatges orientals psicodèlics que en cap moment abandonen la flaire mediterrània. Per treure’s el barret i posar-li cinc estrelles. Més informació: Roger Pistola a les Biblioteques Pàgina web oficial Playlist Recomanat per Bib. Pilarín Bayés. Vic.
-
El Gran món
Aquest mestre de la novel.la negra, torna apostar per la novel.la històrica i d’ aventures. Després de la trilogia de l’Europa d’entreguerres, amb el “Gran Món” enceta un nou cicle històric sobre “Els anys gloriosos” En aquesta ocasió ens transporta a l'any 1948 a l’època colonial de la Indoxina francesa. El llibre narra les diferents històries vitals dels fills de la família Pelletier, a cavall entre Beirut, Indoxina i Paris, històries que s’entrellacen i s’alternen. Tot i això, el llibre no està exempt dels ingredients característics dels seus llibres anteriors (agilitat narrativa, girs de guió inesperats, sarcasme però sobretot destaca pel retrat psicològic que fa dels personatges. A la novel.la hi trobarem de tot: una saga familiar plena de secrets morbosos, assassinats per descobrir, corrupció, transaccions il·legals, amors i ambicions...tot en una novel.la extensa però absorbent. Més informació: Pierre Lemaitre a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Montse Fàbregas. Bibliobús Puigdon.
-
La Nit de les criatures
La Lula Ann neix en una família de persones negres mulates. El seu color de pell és massa negre per uns pares que intenten amagar la seva condició. El pare en veure-la, abandona la família, i la mare, no li mostra cap mena d'afecte, fins i tot no deixa que li digui mare, si no "Sweetness". La Lula Ann creix en aquest entorn, sota una educació molt estricta, i quan es fa gran decideix canviar-se el nom per Bride i exhibeix la seva negror de forma explícita, ressaltant-la amb vestits blancs impol·luts. És una persona amb un gran èxit laboral. Després de trencar amb el seu promès tot comença a esfondrar-se. L'ataquen pel carrer, ha d'anar a l'hospital i tot plegat fa que hagi de deixar la feina per un temps. Els traumes de la infància sobreïxen i trasbalsen una vida aparentment controlada i d'èxit. La vida, però, retorna a l’inici, en un bucle infinit. Toni Morrison ens endinsa en la societat afroamericana des de dins, fent surar els tabús i complexes d’una societat marcada per la dominació blanca. Ens posa davant d’una situació familiar duríssima i ens interroga sobre la necessitat de donar amor als fills. L’absència d’estima pot marcar la vida i en algun moment o altre ressorgeix. Una gran novel·la que ens mostra una mirada diferent sobre el racisme, sobretot perquè es dona dins de la mateixa raça, i una gran lliçó literària que desgrana les emocions humanes, fins i tot les més dures. Excepcional! Més informació: Toni Morrison a les Biblioteques Toni Morrison Reads From and Discusses "God Help the Child" Recomanat per Bib. Municipal de Manlleu BBVA.
-
Amor i enyorança
Amor i enyorança narra l’experiència i els obstacles amb què es troba un jove grec que arriba a Estocolm després de patir la guerra i els seus horrors. La universitat sueca li dona una beca per tal d'estudiar història de les idees, cosa que sempre ha estat el seu somni. El protagonista arriba desorientat, perdut i molt descol·locat. Passa penúries, té dubtes morals i identitaris, sent un constant desarrelament. Però també treballa, fa amics i s'enamora perdudament d'una dona. En aquests capítols centrats en la passió de la joventut, l'autor ens parla de la condició de l'enamorament i les seves conseqüències. Justament és aquesta dicotomia entre el dolor i la joia el que fluctua constantment a la novel·la, com a la vida mateixa. Es tracta d'una escriptura honesta, bonica i aparentment senzilla, però alhora molt profunda. Un llibre deliciós que fa reflexionar, com d’altres obres de l’autor que sempre són molt recomanables. Theodor Kallifatides és un autor grec nascut el 1938 que va emigrar a Suècia l’any 1964 buscant feina. Allà va consolidar la seva carrera literària, justament en suec. Les seves narracions tenen molts apunts autobiogràfics. Ha rebut nombrosos premis i els darrers anys té molta acceptació al nostre país on l'editorial Galaxia Gutenberg va editant els seus títols en català i castellà. Enllaços d'interès: Aladí (edició en català) Aladí (edició en castellà) BiblioDigital (edició en català) BiblioDigital (edició en castellà) Entrevista a l’autor al programa Pagina2 (La2) Entrevista a l’autor amb la seva traductora al català, Montserrat Camps, i la directora de la biblioteca La Muntala, Maria Antònia Caño. Recomanat per Toni Martos Pujalte. Biblioteca de Viladecans.
-
Hairspray
L’estudiant Tracy Turnbland aconsegueix participar en una audició per al Xou de Corny Collins, un popular programa de televisió de joves ballarins de Baltimore. Malgrat el seu sobrepès, Tracy es converteix en una ídol del programa, fent la competència directa a la reina del xou , l’Amber Von Tussle. Aquesta, una adolescent rossa, rica i privilegiada, no només veurà perillar la seva coronació al ball, si no que el peu promès caurà rendit als encants de la Tracy. Una bogeria de pel·lícula independent, musical i molt divertida. Ambientada als anys seixanta, el film tracta temes de certa rellevància com el conflicte racial i la segregació als Estats Units des de la comèdia. També la grassofòbia és una de les trames de la pel·lícula, quan encara no existia ni aquest terme per parlar del menyspreu i exclusió d'una persona amb un pes per damunt d'uns determinats paràmetres estètics. La pel·lícula estrenada el 1988, va ser dirigida per John Waters, reconegut director de films transgressor de culte, i protagonitzada per Ricki Lake i la icona LGTBI Divine fent el paper de la mare de la Tracy. (des de llavors sempre seria un actor masculí el que s’encarregués d’interpretar aquest paper) El 2023 es va estrenar la versió musical a Broadway, arribant a guanyar 8 Premis Tony. I el 2007 es va estrenar una versió actualitzada de la pel·lícula a Hollywood protagonitzada per grans estrelles com John Travolta, Michelle Pfeiffer i Christopher Walken. Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet.
-
Una vella, coneguda olor; Revolta de bruixes
Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) va ser un dels dramaturgs catalans més importants del segle XX. L’obra "Una vella, coneguda olor", estrenada en clau professional el 30 de setembre de 1964 al Teatre Romea de Barcelona, és considerada una de les seves peces més representatives. Tot i ser la primera obra que va escriure l'autor quan tenia només vint-i-dos anys, la peça teatral ja transmetia la sensació que el que s'hi explicava era part de la vida o l'entorn pròxim de l'espectador. Benet i Jornet tenia una manera d'explicar les coses de la vida diària d'una manera natural i propera que feia que el públic les visqués com si passessin al costat de casa seva. El seu teatre costumista capta l'essència de l'ésser humà i transmet les emocions universals. La trama de "Una vella coneguda olor" gira entorn a la memòria i al pas del temps, elements que es converteixen en eixos centrals de la narrativa. A través d'una estructura temporal no lineal, l'obra reflexiona sobre la relació entre el passat i el present, explorant la manera com els records, melodies i olors d’una altra època configuren la identitat dels personatges. L'obra, ambientada en un barri humil de la Barcelona grisa, proletària i franquista se situa en l'estiu del 1962 als patis interiors d'una illa de cases al barri vell de Barcelona. Retrata la vida de una família de classe treballadora que viu en un pis petit i modest posant l'accent en la difícil relació i els conflictes entre una mare i una filla contraposant la vellesa i la joventut de dues generacions. La protagonista és la Maria una noia que prové d'una família humil educada en un col·legi de monges de manera altruista. Quan la seva mare, la Mercè queda vídua la noia ha d'abandonar els estudis i posar-se a treballa de peixatera a contracor, però no abandona del desig d’aconseguir viure en un món millor, obert i sense traves a persones com ella. A l'obra vessen molts sentiments de les dues protagonistes: ràbia, ira, frustració, amor i, sobretot, ganes de fugir. El personatge central de la mare representa la saviesa, la tradició o la memòria històrica d’una dona del bàndol dels perdedors de la Guerra Civil, amargada i temorosa. La seva presència pot ser evocadora i simbolitzar diferents aspectes de la vida i la cultura. En canvi, el personatge de la filla representa la joventut, la pèrdua de la innocència en temps de foscor, la modernitat o la renovació. El seu paper pot estar marcat per la rebel·lia, la curiositat o la cerca de nous horitzons que vol deixar enrere l'estricte control de la seva mare que l’ofega a poc a poc. "Una vella, coneguda olor" va obtenir el Premi Josep Maria de Sagarra l'any 1963 i es va estrenar al Teatre Romea un anys després. La seva senzillesa de plantejaments i proximitat van meravellar el públic, que es va retrobar amb un teatre actual, realista, català i en català. L'any 1967 a TVE es va emetre l’adaptació televisiva en català, un fet excepcional durant el franquisme per a un text dramàtic en català. Posteriorment, l'obra va ser reviscuda el 2011 al Teatre Nacional de Catalunya en una aclamada posada en escena dirigida per Sergi Belbel. Amb una escenografia que ha quedat gravada a la retina dels espectadors i un repartiment encapçalat per Sara Espígul i Mercè Arànega, la producció va confirmar el valor perdurable d'un text que ha esdevingut un clàssic del teatre català contemporani que ha estat interpretat per la majoria de les companyies amateurs del nostre país, una obra que convida a la reflexió i a la introspecció sobre la nostàlgia, el pas del temps i les emocions humanes. Més informació: Josep Maria Benet i Jornet Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Cómo aprender a gestionar bien el tiempo: métodos, técnicas y hábitos
Obra didàctica i directa, mostra els mètodes i tècniques més eficaces per gestionar bé el temps. Ens ensenya a aplicar-los; les seves avantatges i inconvenients i en quines àrees son més eficaces. Escrit per un emprenedor especialitzat en formació i assessorament. Aquest llibre és una eina de treball realment útil i pràctica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dale a la lengua: level A2 : trucos para hablar y escribir bien
Les llengües canvien i no n’hi ha prou amb la gramàtica, la sintaxi i el lèxic que vam aprendre a l’escola, per escriure i fer-nos entendre. Aquest llibre pretén posar-nos al dia dels coneixements que tenim del castellà i incorpora les noves actualitzacions de la RAE, de manera distesa, propera i divertida. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Del ultramarinos al hipermercado: un recorrido por los sabores, recuerdos y costumbres de toda una generación
Un repàs del productes i dels hàabits en l’alimentació que han canviat des dels anys 80 fins a l’actualitat. L’autor, doctor en ciència i tecnologia dels aliments, fa un anàlisi dels aliments, de la manera de comprar i cuinar, i de les tendències actuals, promogudes pel canvi climàtic, com la carn vegetal, i el futur de l’agricultura. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El cuerpo de Cristo
Aquesta és la història personal de la pròpia dibuixant, que explica la seva experiència amb la malaltia mental de la seva mare. Comença amb una mirada infantil, innocent i crèdula i es va transformant amb una maduresa precoç que l’obliga a prendre consciència dels dimonis que turmenten la seva mare, acompanyat sempre del seu amor incondicional de filla. Aquest còmic va rebre diversos premis per la manera de tractar les malalties mentals i pel disseny gràfic. Es tracta d’un dibuix fresc, ple de colors i la inclusió de dibuixos de brodats. Fa servir el negre per explicar experiències del passat i els colors vius els moments més dolorosos. Es una obra que destaca per la seva emotivitat, força i alhora positivitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Crea tu segundo cerebro : un método probado para organizar tu vida digital
Un mètode per a ser més productius. La tecnologia ens dona tantes possibilitats per accedir, emmagatzemar i difondre informació que ens pot paralitzar per excés. Aquest llibre ofereix millores potents i significatives amb el sistema CODE: capturar, organitzar, destil·lar i expressar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Trabajo sucio : los trabajos esenciales y los estragos de la desigualdad
Treball brut és aquell que la societat considera essencial però moralment compromès o qüestionable. Eval Press examina un conjunt de feines i analitza les dificultats psicològiques i emocionals com l’estigma, la vergonya, l’estrès i les càrregues que aostumen a recaure sobre treballadors de baixos ingressos, els immigrants sense papers , les dones i les persones racialitzades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Hyper_O
Carles Viarnès sorprèn amb "Hyper_O", un arriscat doble salt sense xarxa. Ens trobem davant un disc construït a partir de models gregorians on pren protagonisme un singular i innovador instrument, el hiperórgano. Es presentarà en viu en escenaris com el festival Sónar, l'Auditori de Girona o el Orgelpark d'Amsterdam. Les composicions originals que conformen "Hyper_O" beuen dels models gregorians, però flueixen amb màxima naturalitat en un context electrònic. És de fet una aposta per relligar tot el llegat del papa Gregori Magno: d'una banda els modes musicals gregorians i per un altre, els set pecats capitals i les set virtuts que els contraresten. I elaborar un discurs contemporani. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Música contemporânea para violino e piano
La raó principal de l'edició i publicació d'aquest CD té a veure amb el fet que aquesta gravació és una oportunitat molt rara de poder tornar a escoltar el pianista i compositor Jorge Peixinho, vint-i-set anys després de la seva mort. El gran públic desconeix aquesta faceta del compositor. Peixinho donava amb freqüència recitals de piano sol, en els quals recorria tota la història de la música per a piano, amb especial atenció a la música del segle XX, interpretant les obres més representatives del repertori per a piano. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
The Horse
Matthew Herbert, famós productor, compositor i experimentador britànic presenta un projecte basat en un esquelet de cavall de mida real i desenvolupat amb la London Contemporary Orchestra i diversos col·laboradors especials. El projecte va començar amb la recerca de l'esquelet animal més gran possible per explorar sonorament. Més que una font de so en brut, l'esquelet de cavall que va adquirir Herbert aviat va revelar diversos racons d'inspiració. La gamma musical que cobreix l'àlbum parla de la vasta experiència d'Herbert a través de l'electrònica, la clàssica contemporània i el jazz: una col·lecció de composicions atrevides i convincents. A més de la presència constant de LCO, The Horse compta amb contribucions de solistes de classe mundial a través de generacions, com ara Shabaka Hutchings de Sons of Kemet i Theon Cross. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Gran guía de la crianza: el manual más completo para acompañarte durante el embarazo y la primera infancia
Una manual per acompanyar-te en la criança del teu fill o filla des de l’embaràs als sis anys, viure-ho amb tranquilitat i entendre les diferents estapes. Explica de manera entenedora molts aspectes que apareixen en el creixement dels infants: l’arribada del nadó a casa, la tria de l’escola bressol, de l’escola, la corresponsabilitat en l’educació dels progenitors, la relació i rivalitat dels germans, la tasca dels avis, o com tractar la separació de la parella. Els dos autors son dos psicòlegs reconeguts i especialistes en educació infantil i acompanyament de famílies en la criança. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Camins vora mar : 20 excursions per a totes les edats
La millor manera de conèixer els espais naturals és a peu, fent camí. El senderisme ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i atenta: les vistes, els colors, els sons, el frec de l’aire... I és així com aprenem a estimar la terra i com podem transmetre el sentiment de pertinença a la natura lligat als valors de respecte i protecció de tot el que ens envolta. En aquest llibre, en Cèsar Barba i en Sergi Ramis ens proposen 20 excursions per gaudir dels millors paisatges de mar de Catalunya, des de Llançà fins a la costa d’Alcanar. Les excursions són accessibles per a tots els públics; no hi ha gaires dificultats i per això també es poden fer amb la mainada. Tots els itineraris voregen la costa catalana i estan senyalitzats, de manera que és gairebé impossible perdre’s. A més, alguns d’aquests recorreguts passen per camins de ronda coneguts per molts senderistes i molt ben marcats. Un dels objectiu d’aquestes excursions és descobrir trams de costa que destaquen per algun aspecte en concret: un penya-segat, una cala, jaciments arqueològics, sorrals, dunes o vistes impressionants del mar. L’estiu és un bon moment per fer pràcticament totes aquestes rutes, ja que moltes d’elles poden finalitzar en una platja per fer-hi un bon cap-bussó i descansar de la caminada. Recomanat per Bib. l'Escorxador. Sant Celoni.
-
La Terrible historia de las cosas bellas : ensayos sobre deseo y consumo
Katy Kelleher sempre s’ha interessat per la bellesa. Busca i col·lecciona objectes plens de bellesa. N’estudia l’origen i com el procés de fabricació. Aquest interès l’han convertit en investigadora, escriptora especialitzada en disseny, decoració i jardineria. Aquest llibre presenta assaigos sobre alguns dels articles i objectes que ens acompanyen a casa nostra i ens explica com podem participar en la bellesa del món de manera ètica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ansiedad : entenderla y manejarla
És sempre dolenta l'ansietat? Com podem distingir l'ansietat com a emoció de l'ansietat com a trastorn psicològic? Quins són els nivells «normals» d'ansietat i de quina manera podem aprendre a identificar-la, conviure amb ella d'una manera sana i, arribat el cas, controlar-la? Els professors i psicòlegs Rubén Sanz i Cristina Carro ens expliquen, en aquest llibre senzill, directe, didàctic i molt pràctic, per què hem de respectar a l'ansietat i aprendre a conviure en harmonia amb ella, entenent que, de manera general, està per a ajudar-nos a adaptar-nos, per a fer que rendim adequadament i, en definitiva, per a protegir-nos de futurs perills o adversitats. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Al mig de la vida, jo
A les biblioteques podem trobar un munt de biografies de l’escriptora Mercè Rodoreda. Ara el grup editorial Penguin Random House edita sota el segell de Bruguera una nou retrat biogràfic: "Al mig de la vida, jo: biografia de Mercè Rodoreda" escrita per Marina Porras i il·lustrada per Elisa Munsó. L’autora en diu un retrat literari divulgatiu, més que no pas una biografia i és que és una obra breu i de lectura fàcil i amena que com qui diu es llegeix d’una sentada. No per això deixa de ser rigorosa i ben documentada, la recomanem per conèixer una mica més a Mercè Rodoreda sense posar-nos a un nivell gaire erudit. Si heu llegit l’obra de Mercè Rodoreda és un bon complement per acabar d’entendre l’autora i situar-nos dins el seu context. La periodista i crítica literària Marina Porras ens ofereix una biografia on podem entendre i empatitzar amb l’escriptora. En la Mercè Rodoreda, vida i obra van molt estretament lligades i resseguir amb poques pàgines, tota la trajectòria de l’autora, fent una síntesi interessant i de factura contemporània, ens acaba d’arrodonir les lectures que haguem fet de l’escriptora Mercè Rodoreda. De la infantesa a la Barcelona d’abans de la guerra, la joventut a l’exili, la vida a París, la vida a Ginebra, els mil i un entrebancs, la Barcelona grisa de després de la guerra, la tossuderia d’escriure, els amors – desamors i finalment el seu retir a Romanyà... tot plegat en un retrat fresc que es llegeix tan fàcil com una tirallonga de tuits. Més informació: Marina Porras a les Biblioteques Ressenya Entrevista Recomanat per Montse Serra. Bib. Sant Valentí. Navarcles.
-
El Trauma complejo en el autismo : la urgencia de una intervención sensible
Les persones autistes acostumen a conviure quotidianament amb el desafiament de l'exclusió, els prejudicis dels altres, la percepció de sentir-se invalidats o jutjats, la preocupació per no complir amb les expectatives dels altres; en definitiva, viuen amb un sentiment persistent i cronificat de desvaloració personal que deriva en símptomes d'estrès posttraumàtic complex. Isabel Paula ens explica què és el trauma complex en l'autisme i planteja la urgència d'una intervenció sensible al mateix en els serveis que atenen persones autistes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Albania
Albània és un país tranquil i hospitalari i dels més desconeguts dels Balcans. Un destí molt interessant per l’oferta cultural i natural i perquè encara no han arribat les aglomeracions de turistes. Podem visitar les ciutats de Tirana, la capital, la ciutat museu de Gjirokastra, Berat, Durres, Korca, totes amb el seu interès. També podem visitar els castells i les fortaleses com a record dels segles de lluites als Balcans. Pel que fa a les esglésies, podem trobar des de cristianisme ortodox bizantí fins a l’islam otomà. Si busqueu platja Albània us ofereix costes amb aigües cristal·lines dels mar Adriàtic i Jònic. I si us interessa la natura, podeu caminar pels Alps Albanesos on trobareu indrets de paradís biodiversitat amb vegetació, animals i rius i cascades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ai-ai: el cadàver exquisit del teatre català
El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d'objectes. Van estendre el principi del collage a l'acoblament d'objectes incongruents. També van inventar una forma de creació artística col·lectiva per divertir-se i cridar l'atenció. Van començar amb el que en digueren el "cadàver exquisit". Era una paraula o l'esbós d'un dibuix efectuats per una sola persona a la qual s'afegien, en rigorós ordre (o desordre) que hi anaven ficant cullerada, sempre de manera limitada. Podia resultar-ne una figura humana molt desproporcionada. El 8 d'octubre de l'any 2019, l’escriptora i crítica literària Núria Perpinyà convidà una vintena llarga d'escriptors catalans a l’Espai Brossa a fer un cadàver exquisit. Fou una experiència insòlita, històrica que donà lloc a una improvisada performance dirigida per Jordi Coca. De collages espontanis i a cegues entre uns quants, amb poemes i dibuixos, se n'han fet força seguint els de Prévert i Breton. En canvi, d'exquisits teatrals, que se sàpiga, aquest va ser el primer i l'únic que existeix al món. Sota el títol “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” l’obra compta amb textos d’una vintena d’escriptors i dramaturgs (Jordi Coca, Núria Casado, Carles Mallol, Victoria Szpunberg, Marc Rosich, Helena Tornero, Roger Puig, Dolors Miquel, Enric Nolla, Gerard Guix, Pep Cerdà, Manuel Molins, Toni Cabré, Jordi Prat, Adrià Pujol, Ferran Echegaray, Llàtzer Garcia, Paco Zarzoso, Carlos Be, Narcís Comadira, Albert Mestres, Queralt Riera, Jordi Oriol) i fotografies de Mikel Alors. Aquests textos encadenats formen un cos atzarós, un tren surrealista on cada vagó s'obre i es tanca amb paraules brossianes, despertant parlaments d'alaskians, efraïms i pollastres. Advertim els lectors que les sandàlies i els mandarins que s'escapen per les finestres els poden fer descarrilar el cap. L’acte de presentació del llibre es va fer el 17 de setembre de 2023 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la participació de Vicenç Altaió, Jordi Coca, Núria Perpinyà i alguns col·laboradors del llibre, i es va projectar la pel·lícula de la manifestació artística dirigida per Toni Vidal que va tenir lloc el mes d’octubre de 2019. El llibre “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” neix a partir del llibre “La Cadira trencada: teatre català d'avantguarda”, la història del teatre català del segle xx que repassa cent anys d’aquest gènere literari, els dramaturgs i dramaturgues, les tendències, la influència i la relació amb els corrents teatrals internacionals, l'escenografia, la política, la sàtira, la llengua, el feminisme, etc. El portal interactiu Mentrimentres parla de teatre, d'avantguarda, i de modes amb l'escriptora Núria Perpinyà. Llarga vida als cadàvers exquisits! Més informació: Commemora: Centenari del surrealisme Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Tauró blanc
Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Bibliomula de Córdoba
Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Arte de morir : un manual de sabiduría clásica para el final de la vida
Qui millor que Sèneca per a posar sobre la taula un tema que preferim evitar? Filòsof provocador i escriptor enlluernador, Sèneca ens adverteix que «viu mal qui no sap morir bé» i ens aconsella «estudiar la mort», perquè és la idea de la mort i no la mort mateixa, si examinem l'assumpte de prop, el que ens fa tanta por. En aquest llibre, Sèneca ens parla amb una franquesa sorprenent de la necessitat d'acceptar la mort. Reflexiona sobre la seva universalitat, la seva importància com a ritu final de pas de la vida i sobre la seva capacitat per a alliberar-nos del dolor, l'esclavitud o l'opressió política. Per a Sèneca, saber gaudir de la vida requereix que siguem conscients de la nostra fragilitat i de la naturalesa efímera de la nostra existència, i ens mostra en què consisteix una bona vida i el bon morir. L'art de morir reuneix per primera vegada en un sol volum les notables meditacions de Sèneca sobre la mort i el morir. Inclou un epíleg de Tàcit que relata l'ombrívol suïcidi de Sèneca, que posaria en pràctica les idees sobre les quals tant havia predicat quan Neró ho sentencia a mort. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dimensiones estéticas del pensamiento de Slavoj Žižek : la literatura y las artes
Aquest llibre pretén oferir una visió sintetitzada, ponderada i sistemàtica de tots aquells elements teòrics del vast univers de l'obra del pensador eslovè Slavoj Žižek que ofereixen interès, utilitat i aplicabilitat per a l'estudi de la literatura i les arts. Senzilla en aparença, aquesta empresa es veu dificultada considerablement per la naturalesa mateixa del discurs ?i?ekiano, on ens enfrontem aviat a un problema absolutament central: tractar d'ordenar, sistematitzar i buscar coherència en un pensament que confia en la voluntat de desordre com el seu principi governador no és igual a malentendre-ho? No trobem l'essència, la gràcia, el je ne sais quoi de l'obra deZizek precisament en el seu fragmentariedad, en la seva resistència a la sistematització, en les seves esquerdes, les seves tensions, en la seva particular idiosincràsia? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Del natural : una història de la natura en la pintura
Martí Domínguez porta a terme un ampli recorregut per la història de la pintura tenint com a principal fil conductor la percepció de la natura. Des de la representació d’un corder per part de Giotto fins a les dones de Gauguin pintades a la Polinèsia, passant pel renaixement italià i flamenc i pels pintors romàntics i impressionistes: Dominguez reflexiona sobre com la natura ha estat interpretada i pintada, incloent-hi dins d’ella l’estudi del paisatge i de la mateixa naturalesa humana. És un assaig que, des d’aquesta òptica naturalística, descobreix als lectors noves i sorprenents lectures de les obres d’art, tot això ben amanit per una prosa rica i especiosa, que es recrea en la vida dels pintors i en les seues principals creacions. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
350 deportes que puedes precticar al aire libre
La guia definitiva per a practicar esports a l'aire lliure. L'enorme interès cap a la natura i l'aire lliure ha fet aparèixer un gran nombre d'activitats esportives que permeten un acostament diferent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dulce kawaii
Procedent del Japó, la paraula kawaii significa adorable o tendre i defineix aquesta pastisseria creativa de receptes dolces característiques de la cultura pop asiàtica. Amb una estètica plena de color, imaginativa alhora elegant, el llibre reuneix elaboracions no sols de pastissos o pastissos, també ofereix una gran varietat de gelats i begudes de països com Taiwan, la Xina, el Japó i Corea. L'autora guia al lector a través d'un receptari de més de 60 creacions que agrupen diferents tipus d'elaboracions: la preparació del popular shokupan o pa de motlle japonès, els macarons coreans o els gelats de neu aromatitzats com el de mango, originaris de Taiwan. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
T'zée : una tragedia africana
T’Zee, el vell dictador d’un país africà, ha estat assassinat. Als carrers la gent es subleva, i s’enfrenten partidaris i opositors del dictador. A dins el palau presidencial, el govern corrupte, experimenta el final del seu règim. Hippolyte. El fill de T’Zee veu per darrera vegada la seva enamorada, Bobbi, la vidua de dictador. Una crítica a les dictadures africanes i a les potències occidentals que les secunden o les exploten. Mostra la violència, la corrupció, el tribalisme, el neocolonialisme i la misèria que sofreixen els habitants d'aquest país imaginari, però que podria ser qualsevol dels quals han viscut situacions similars en la realitat. Els personatges són complexos i contradictoris; tenen les seves motivacions, les seves pors i les seves febleses. Només son peons d'un joc d'escacs que s'escapa del seu control. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El tiempo del paisaje: los orígenes de la revolución estètica
Un recorregut en la història del paisatge des del segle XVII fins a principis del XIX. Es centra en l’art dels jardins que Rancière considera com a exemple d’ordre estètic. Defineix la natura com a artista involuntària que genera models de composició de coexistència igualitària en un mon comú. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
L’origen de 110 dites populars
Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Presenta l’origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Emperador de Roma : gobernar el Imperio romano
Mary Beard explica la vida dels emperadors que van governar l'Imperi romà per a donar-nos una versió matisada i més precisa d'aquestes glorificades figures clàssiques: Juli Cèsar, Alexandre Sever, Calígula, Neró, Marc Aureli . Explica la vida i els mites dels grans governants romans i ens planteja grans preguntes: quin poder real ostentaven els emperadors? qui movia els fils?, com es governava un imperi tan vast? realment estaven les parets de palau tan tacades de sang? Per a donar-nos resposta i acostar-nos una mica més a la realitat imperial, Mary Beard segueix els passos de l'emperador de prop: en la seva llar i en les carreres, en els seus viatges. Ens presenta les seves esposes i amants, els seus rivals i esclaus, els bufons i soldats de la cort i la gent corrent que li lliurava cartes de súplica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Reinas de leyenda
Cristina Morató descriu en aquest llibre les dones de carn i ossos que van aconseguir el poder en un món d'homes gràcies a la seva intel·ligència, valor i fortalesa i ens descobreix que els millors reis van ser reines. Amb vides marcades pel poder i alhora per tragèdies personals. Comença amb reines valentes com Isabel I d'Anglaterra, filla d'Ana Bolena, va passar de ser una princesa bastarda a donar nom al gloriós segle en què va regnar. Continua amb Caterina la Gran que no va dubtar a posar-se al capdavant d'un exèrcit per a enderrocar al seu espòs i dirigir amb mà ferma l'imperi rus. Continua amb la maternal emperadriu Cixí, coneguda com a santa mare emperadriu vídua, que va entrar a la Ciutat Prohibida com a concubina de cinquè rang, i va governar la Xina oculta darrera d'una cortina de seda. Va haver-hi també reines marcades per la fatalitat que van sobreviure en un món d'intrigues: Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics i primera esposa d'Enric VIII, va ser una de les sobiranes més estimades d'Anglaterra. O la infeliç Carlota de Mèxic, una jove i culta princesa belga que es va convertir en emperadriu de Mèxic i va enbogir després de l'assassinat del seu espòs, Maximilià d'Habsburg. Dèspotes, llibertines, malvades, harpies, boges... són només alguns dels adjectius que van engrossir la llegenda negra d'aquestes cinc sobiranes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Reserva de musgo : una historia natural y cultural
Reserva de molsa és una bella barreja de ciència i reflexió personal que convida als lectors a explorar i aprendre de la vida elegantment senzilla de les molses. En aquesta sèrie d'assajos personals, Robin Wall Kimmerer ens ajuda a comprendre com viuen les molses i com les seves vides s'entrellacen amb les d'altres innombrables éssers. Ens explica la biologia de les molses amb claredat i enginy, al mateix temps que reflexiona sobre el que aquests fascinants organismes poden ensenyar-nos. Basant-se en la seva experiència com a científica, mare, professora i escriptora d'ascendència indígena americana, Kimmerer explica les peculiaritats de les molses en termes científics, així com en el marc de les formes de coneixement indígenes. En aquest llibre, la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les maneres de viure en el món.
-
10 exàmens de català C2
Si et vols presentar a l'examen del C2 de català, necessites aquest llibre. Conté exemples de les tres proves: comprensió lectora i expressió escrita; ús de la llengua i expressió oral. A més, podràs corregir les respostes amb el solucionari. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Tejido de los sueños
L'obra escrita de Remedios Varo, a excepció del paròdic tractat De Homo Rodans (1960), va romandre pràcticament oculta durant molts anys o va ser publicada de forma fragmentària i dispersa. No obstant això, va suposar per a ella una prolongada oportunitat per donar curs als seus pensaments més íntims. Als quaderns apareguts després de la seva mort es van trobar cartes, relats, projectes i somnis que reflecteixen nítidament la seva complexa personalitat. Angoixosos o humorístics, espontanis sempre, els escrits de Remedios Varo completen la imatge d'una artista total, que va aconseguir expressar-se per igual a través de la pàgina i del llenç. Editar aquest material, en principi no concebut per a la seva publicació, suposa treure el cap al taller d'una artesana solitària, que anteposava el procés creador a l'èxit i que, alhora, es va relacionar intensament amb destacades figures de la seva època com Benjamin Péret, Leonora Carrington , Kati Horna, Wolfgang Paalen, Esteve Francès, Gerardo Lizarraga o Cèsar Moro. Viatjar a través de l'obra, escrita i pictòrica, de Remedios Varo ens permet reviure l'agredolça aventura de l'exili i reconstruir un panorama col·lectiu de creació, amistat, llibertat i resistència. Més informació: Remedios Varo a les Biblioteques Remedios Varo a la Viquipèdia ‘Entre lo místico y lo científico’: el auge de las obras de Remedios Varo Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
Tots els contes
El gran recull de tots els contes escrits per Maria Barbal fins ara, tant els publicats en volums com en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques i, també, contes encara inèdits, que s’ofereixen en primícia. La possibilitat d’oferir la totalitat dels contes en aquest volum, organitzats de manera diferent de com ens havien arribat fins ara, ens obre una nova dimensió, una lectura renovada, i en conseqüència ens dona la possibilitat de fer-ne una mirada actual. Una cosmovisió nova que ens ajuda a gaudir millor de tota la seva novel·lística. La veu hi és sempre contundent, poderosa en matisos, en gran part gràcies a una llengua precisa i rica, que entra suau i ho amara tot. És amb el seu estil inconfusible fet de concisió, de claredat, que denota una gran expertesa, que captem aquesta ànima que ho vertebra tot. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Las Hermanas Jacobs
Després de la desfeta alemanya, acabada la Segona Guerra Mundial, un viatger arriba a un monestir franciscà prop dels Dolomites on demana refugi i a canvi fa un pacte. Més d'una dècada després, el doctor Quirke és «un animal ferit» que anat a viure a casa de la seva filla Phoebe després de la tràgica mort de la seva dona. Quan en un garatge de Dublín apareix el cadàver de la jove estudiant jueva Rosa Jacobs, tot sembla apuntar a un suïcidi, però Quirke i l'inspector Strafford —que s'enfronten al seu primer cas junts—sospiten que es tracta d'un crim, igual que la germana de la víctima, una periodista que s'uneix a la cerca de la veritat i sacsa el cor del patòleg. Mentre les relacions entre els dos investigadors es tornen cada vegada més tibants, el misteri s'aguditza quan descobreixen els vincles de Rosa amb el fill d'una rica família alemanya que es va arribar al comtat de Wicklow després de la Segona Guerra Mundial i té negocis a Israel. Podran unir les peces del trencaclosques ocult? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Llamada
Retrat de l’argentina Silvia Labayru, activista membre d’un grup armat que lluitava contra la repressió de la dictadura militar del 1976. Va ser segrestada, torturada i obligada a cooperar amb els militars per trair les Madres de la Plaza de Mayo. Va poder exiliar-se a Europa. La periodista Leila Guerriero la va entrevistar, mentre s'esperava la sentència del primer judici per crims de violència sexual comeses contra dones segrestades durant la dictadura, en el qual Labayru era denunciant. Al llarg de gairebé dos anys, va parlar amb els seus amics, les seves exparelles, la seva parella actual, els seus fills i els seus companys de captivitat i de militància. El resultat és el retrat d'una dona amb una història complexa en la qual s'amalgamen l'amor, el sexe, la violència, l'humor, els fills, els pares, la infidelitat, la política, els amics, les mudances. El periodisme que practica Leila Guerriero és el dels millors redactors del New Yorker: implica treball rigorós, recerca exhaustiva i un estil de precisió matemàtica» (Mario Vargas Llosa). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Nena, dona, altres
El jurat del prestigiós premi Booker va definir Nena, dona, altres com a «una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre». I és amb aquesta energia, i amb un estil literari trencador, que van passant davant del lector una dotzena de dones, cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista, que van teixint un relat vibrant que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar. Al capdavall, l’important té a veure amb el fet d’estar juntes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Te estoy amando locamente
Sevilla, 1977. En un moment en el qual l'homosexualitat és delicte, Remi, una mare tradicional moguda per l'amor cap al seu fill, un adolescent aspirant a artista, s'involucrarà en el moviment LGTBI andalús, gestat paradoxalment en el si de l'Església. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Beso de la muerte
Un delinqüent de Nova York, Nick Bianco (Victor Mature) és ferit i arrestat durant l’atracament a una joieria. Després de ser condemnat, el fiscal Louis De Angelo (Brian Donlevy) li ofereix aconseguir-li la llibertat condicional, si delata als seus companys. Bianco es debat entre la lleialtat que deu als seus companys de malifetes i el deure que té amb la seva família ... però haurà de prendre una decisió. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Estimaràs a Déu sobre totes les coses
El politeisme i el monoteisme recollen vivències elementals de l’ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d’unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l’origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d’aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
100 vies d’escalada sostenible a Catalunya
Catalunya és un paradís de l’escalada tradicional en roca. Montserrat, el Montsec, l’Alt Urgell o el Berguedà són coneguts arreu del món pel nombre, qualitat i varietat de les seves rutes. Un magnífic tresor enquadrat a la muntanya: aquest medi natural cada cop més fràgil que és tan necessari preservar. En aquest llibre, després de fer un repàs històric per l’escalada a Catalunya, l’autor ens proposa d’una forma personal i apassionada, fruit de l’experiència de més de vint anys d’activitat, un centenar de vies d’autoprotecció de nivell mig-alt, per endinsar-nos de manera respectuosa i compromesa en aquest tipus d’ascensions. Un recull d’itineraris fet sota criteris de sostenibilitat i de bellesa, on hi trobarem les vies de dificultat més clàssiques de cada indret, així com danses verticals potser menys conegudes, però igualment interessants. Cent magnífiques propostes, en definitiva, per gaudir amb els nostres companys de cordada d’inoblidables jornades d’aventura. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Arte deteriorado
Coronadó, arquitecte, analitza com l’experiència històrica modifica les obres d’art. Son esquerdes, signes d’incivisme, marques del temps, de la natura que han deixat petjada en les obres d’art humanes. Aquesta empremtaa aporta valor estètic afegit, que enriqueix l’acció creativa inicial. *Recomanació de la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Aquí comemos todos: 100 recetas fáciles para toda la familia
Si no saps què cuinar pels de casa, si penses que sempre mengeu el mateix, aquest llibre et pot ajudar. Proposa 100 receptes de cuina saludable, fàcil i senzilla, amb elaboracions per tenir preparats sopars, esmorzars i berenars. També pels per moments especials. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cocina: la referencia de la pastelería
Un gran llibre per aprendre pastisseria: tècniques, nocions bàsiques, eines amb 200 receptes de pastissos, brioixos, galetes, cremes, merengues, gelats, coulis o cobertures de xocolata ja no tindran secrets per a tu. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Otro capitalismo tiene que ser posible : pensar por fuera de la ortodoxia
Aquest llibre tracta sobre el fracàs del sistema capitalista i dels economistes que no ho van saber prevuere. Aquest doble fracàs requereix sortides completament innovadores. És clar que el sistema actual no funciona: les llars estan endeutades per no poder cobrir les seves despeses bàsiques, la desocupació afecta cada vegada a més joves, s'aprofundeix la bretxa entre els quals més i els que menys tenen, entre les bombolles del sector financer i l'estancament de l'economia real. Necessitem pensar un altre capitalisme des dels fonaments, perquè l'objectiu no sigui només redistribuir sinó crear riquesa i valor, en un cicle virtuós i sustentable. Com fer-ho? Per a trobar solucions, els autors –les i els millors economistes contemporanis– proposen fer a un costat les teories ortodoxes que sustenten la majoria de les polítiques actuals, receptes que no permeten entendre com funciona el capitalisme modern i, per tant, mai aconseguiran que funcioni millor. Aquestes receptes, no obstant això, estan molt esteses i dominen el debat públic, perquè se sostenen en visions idealitzades i simplistes dels mercats. Els capítols d'aquest llibre, plens d'idees i de propostes, comencen per desmuntar un a un els llocs comuns de l'ortodòxia que s'escolten tot el temps: que la inversió pública expulsa la inversió privada, que els impostos desincentiven la creació de riquesa i treball, que els governs no han de tractar de dirigir o regular els mercats, que cal *tercerizar els serveis públics, que l'austeritat fiscal és la clau mestra per a reduir el dèficit. Amb audàcia, evidència empírica i originalitat per a construir un enfocament que contempla als actors reals de l'economia i la societat, aquest llibre deixa al nu que l'ortodòxia antiquada que encara decideix el rumb de molts països no va tenir i no té res per a aportar. El fracàs del capitalisme no és inevitable, i aquesta és una contribució magistral per a identificar quines polítiques podrien donar forma a un futur diferent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Curso de community manager : descubre cómo gestionar las redes sociales de forma profesional
Nou manual actualitzar per aprendre a ser Community Manager (amb lliçons actualitzades en vídeo). Ensenya les bases per a poder gestionar les xarxes socials de manera estratègica. Ofereix una guia per a conèixer les bases a l'hora de dissenyar qualsevol estratègia de màrqueting en xarxes socials. Aprendràs des de l'experiència i amb exemples reals una metodologia que podràs aplicar des del primer moment a qualsevol projecte. Tindràs accés a documents i plantilles que et permetran generar infinites idees de continguts i sabràs mesurar si la teva estratègia de mitjà social està funcionant o no. També gaudiràs de formació extra amb un curs en vídeo de més de 10 hores de durada, en el qual veuràs com aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per a crear més continguts en menys temps. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Inteligencia laboral : ¿conduces tu carrera o te la conducen?
Tens la feina que t’agrada? Un dels millors experts en la cerca de feina aconsella, amb llenguatge clar i directe, com desenvolupar la nostra carrera. Passem gran part de la nostra vida en el treball i és important no sols que aprenguem a sentir-nos feliços en ell sinó realitzats. Però la realitat, amb freqüència, no s'ajusta a aquestes expectatives. Juanjo Plans ens explica com gestionar la nostra vida laboral i fer front a qualsevol problema que puguem trobar en ella perquè, per fi, puguem dir que estem en el treball dels nostres somnis. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Un Cuerpo 10 en 1 minuto : cómo recuperar tu figura con estiramientos sencillos de 1 minuto al día
Kyoko Imamura és tota una institució al Japó: esportista, terapeuta, osteòpata i directora d’un centre de fisioteràpia. Ha desenvolupat un mètode per aprimar-se i tenir un cos en forma. Assegura que es pot canviar la forma del cos, exercitant uns estiraments que es poden realitzar a qualsevol lloc: a casa, a la feina.... Aquests estiraments, a més, permeten reduir l’estrès, tenir una ment més clara i un cos més sa. Ens hi posem? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Un Rellotge amb dues inicials
Una professora d'idiomes acabada d'aterrar al barri de l'Eixample, la Tània. Un vell veí amb un passat sepultat pels franquistes i aferrat a un tímid record del seu pare, el Martí. Aquesta conjunció de necessitat per esbrinar què va passar i la fortalesa i empeny d'una jove russa, dona com a resultat una intrigant i emotiva novel·la amb tocs realistes, d'allò que tristament van viure molts dels nostres avis i àvies, no tants anys enrere i molt a prop de casa nostra. Aconseguiran tibar prou del fil per conèixer què va ser del pare del Martí, amb només l'ajuda d'algunes cartes que guardava del seu pare?, podrà el Martí acabar de tancar el seu propi dol? Aquesta història ben segur representa una gran quantitat de casos similars de familiars que van perdre el contacte amb els seus pares, germans, fills, tiets i que mai més van poder saber d'ells amb el final de la guerra. Milers de dols que encara esperen poder ser tancats. Potser tenir presents històries com la del Miquel, ens pot servir de referent per a no tornar a reescriure la nostra història més cruenta: la d'un país dividit i milers de famílies trencades. "Un rellotge amb dues inicials" va ser Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil 2012. Més informació: Sílvia Llorente a les Biblioteques Recomanat per Bib. Sant Fruitós de Bages
-
Guilleries
Taradell, finals del segle XIX. Un nen a la vora d’un riu, veu com un fil de sang baixa aigües avall. Seguir aquest rastre, sorgit d’un passat que ignora, l’obligarà a emprendre un viatge de fugida i descoberta, que li farà deixar la infantesa enrere i li mostrarà qui és realment. Amb uns personatges molt ben dibuixats, marcats per un dolor viscut que els fa ser com són, aquesta és una història plena de violència, amb elements que el mateix autor defineix com d’un western: cavalls, la construcció de les vies del tren, bandolers i el paisatge com un protagonista més. A Guilleries, però, la brutalitat de l’acció narrada, conviu amb el lirisme d’algunes descripcions, d’una delicadesa poètica. És una novel·la que ens parla del patiment, de la crueltat i la culpa, però també de l’amor, l’amistat i la redempció. Violència i bellesa, una combinació que atrapa, incomoda i fascina a parts iguals. Guilleries ha guanyat el XX Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada. Més informació: Ferran Garcia a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Bib. Sant Antoni M. Claret. Sallent.
-
Explorando la medicina del futuro : la ciencia de la esperanza
Un llibre imprescindible per a deixar a un costat la incertesa i l'especulació i adquirir una visió inspiradora i realista del que ens ofereix el demà en l'àmbit mèdic. Des de la revolucionària edició genètica que desafia a l'herència fins a les immunoteràpies que reprogramen el nostre sistema de defensa, passant per les últimes tècniques reproductives o per una portentosa intel·ligència artificial posada al servei de la recerca. Les seves pàgines et guien per un món de possibilitats que ara s'obren davant els nostres ulls un univers inaudit i fascinant. Amb un enfocament profund i una anàlisi crítica de la nova farmacologia i les seves promeses, aquesta obra no sols constitueix un examen intrigant del que està per venir, sinó també una celebració de la innovació que transformarà l'atenció mèdica mundial. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Amanece que no es poco
Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa. Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista. Filmografia del director La historia coral plantejada en el guió obert de Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars. Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente son alguns dels actor que van treballar en aquest projecte. Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort. Recentment s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge, així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals. Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà
-
Totes les lactàncies molen
Aquest llibre neix de l’experiència vital de la Mireia Serra en ser mare. Moltes vegades es generen unes expectatives en la maternitat que si no es compleixen ens frustren i és difícil superar aquesta adversitat. En aquest cas, la lactància que va tenir amb el seu primer fill no va ser la desitjada i l’espiral de sentiments contradictoris la va empènyer, en plena pandèmia, a fer una crida a les mares lactants perquè expliquessin les seves vivències. La primera llavor del llibre naixia sota el hastag #totesleslactànciesmolen a les xarxes socials engegada per la mateixa Mireia i que més endavant es convertiria en una trentena d’entrevistes que conformen aquest llibre escrit conjuntament amb la Saioa Baleztena. Les trenta entrevistes que han realitzat estan repartides en 10 capítols on s’enumeren les diferents lactàncies que ens podem trobar acompanyades de casos pràctics i de recursos informatius escrits per quinze expertes en el tema per acompanyar la lactància escollida. Del pròleg fet per l’assessora en lactància Alba Padró en traiem una màxima que ens resumeix l’essència del llibre: "cada lactància és diferent, és un tresor per ella mateixa i, sigui com sigui, és vàlida". Tenim davant un llibre en pro de la diversitat i la llibertat d’alletament, un altaveu per difondre totes les tipologies de lactàncies i validar-les. Un cant a la sororitat, a l’empoderament i d’acompanyament per a totes les mares lactants, les que ho han sigut i/o ho seran. Mireia Serra és assessora de lactància, mare, feminista i activista. Publicista i comunicadora de professió combina aquesta activitat amb l’acompanyament a les lactàncies i la coordinació del centre de maternitat Blank2. Saioa Baleztena és periodista i consultora de maternitats i violència obstètrica. Col·labora en diversos mitjans de comunicació per tal de visibilitzar els aspectes més silenciats de la maternitat i la criança. A les Biblioteques: Lactància Més informació: Pàgina web de l’autora Saioa Baleztena Blog de Lactapp sobre lactància Recomanat per: Ariadna Esmarats. Biblioteca Pilarin Bayés de Vic
-
Carn nua
Carn nua és un cos que es transforma en un full blanc, un full sense amor i sense vida. Un cos farcit de rebuig a ser dona, a ser una Venus amb malucs, pits i cintura. Un cos que entra en una profunda decadència i en un narcisisme fastigós que vol gratar el perfeccionisme. Com la veu crida entre els ossos, ressona entre les parets de la pell, però ningú la sent. El cos no respon. Blanca Soler, l'autora de Carn nua, narra amb un llenguatge franc, valent, clar i directe la relació que va conviure entre la vida i l'anorèxia, i demostra que és possible una reconstrucció de jo-ser després de fregar la vida i la mort. L'anorèxia és un procés de transformació. Una metamorfosi que evoluciona des d'una baixa autoestima fins a una acceptació absoluta del mateix ser. L'aliment és la substància essencial per funcionar. Si es rebutja l'aliment, es rebutja la vida. En un moment en que els casos diagnosticats de trastorns de conducta alimentària estan augmentant estrepitosament, és necessari saber-ne més per tal de poder prevenir-ho o agafar-ho a temps. D'aquest llibre se'n sentirà a parlar. Més informació: Blanca Soler Codina a les Biblioteques Associació contra l'anorèxia i la bulímia Transtorns de conducta alimentària Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Paisajes literarios
Ressenya de 25 obres mestres de la literatura universal a través del paisatge on van viure els autors o bé paratges que es van imaginar per escriure les seves publicacions. Amb unes fantàstiques il·lustracions de la mateixa autora, podem viatjar des del Canadà a la Índia, passant per diferents països d'Europa, Japó, EEUU, Rússia, Amèrica del Sud i Àfrica. Un viatge per panoràmiques de tot el món amb la companyia de Jules Verne, Alexandre Dumas, Rudyard Kipling, Bram Stoker i molts d'altres a través de petites cites literàries, notes de les obres triades i breus biografies dels autors. L'autora, Núria Solsona, és lleidatana i llicenciada en Belles Arts. Ha guanyat diferents premis pels seus treballs relacionats amb el gravat i la fotografia. També ha il·lustrat cobertes de diferents llibres, destaquem els arbres de les cobertes de la col·lecció de novel·les d'Ali Smith: Tardor, Hivern, Primavera i Estiu editats per Raig Verd. Més informació: Núria Solsona a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Marc Cardona.
-
La casa dels caps de setmana
L’Oriol i l’Anna son un matrimoni que va construir, amb molt d’esforç i dedicació, la casa on la família passa els caps de setmana per escapar del seu dia a dia. A través de tres generacions, la de l’Oriol i l’Anna, la de la Blanca i la de la Sara, se’ns dona a conèixer la història familiar en aquesta casa, amb els seus moments de felicitat, les relacions entre ells, la quotidianitat i, també, el seu secret obscur. Tothom coneix aquest secret, però ningú en parla en veu alta. En aquesta família hi ha algú que fa mal i les dues primeres generacions han callat i han mirat cap a un altre lloc. Però Sara, la tercera generació, es rebel·la quan veu que el monstre s’acosta a la seva germana petita. La casa dels caps de setmana és una novel·la que es llegeix de manera àgil i amb ganes de saber com acabarà. La temàtica és dura, abusos sexuals a menors. Són 190 pàgines amb capítols curts, narrats per cadascun dels personatges. El 2022 va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Entrevista amb l'autora a AraBalears. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.
-
Crecer sano, crecer feliz : una breve guía de crianza para tu peque de 0-3 años
Una completa guia per entendre el desenvolupament del nostre fill de 0-3 anys, els seus primers anys de vida. Beatriz Maya, experta logopeda i pedagoga, ens ajuda a comprendre l'evolució i el ritme de l'adquisició de les habilitats clau dels més petits: el llenguatge i el desenvolupament cognitiu, motor i emocional del nen. Si bé el desenvolupament del nen no és una ciència exacta, proposa recursos, jocs i activitats per a estimular-lo. Així podràs gaudir de la meravellosa experiència de veure'l créixer. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Aliades : les nenes de Xatila desafien les regles de joc
La periodista Txell Feixas explica la història de Majdi, un pintor palestí que va crear un equip de bàsquet femení al camp de refugiats de Xatila per apartar les noies d’un destí dramàtic que inclou un matrimoni forçat i maltractaments. En el camp de refugiats de Xatila hi malviuen 40.000 persones i l’objectiu principal de Majdi era salvar a la seva pròpia filla, Razan, que en aquell moment tenia 12 anys. Mica en mica va anar convencent a altres famílies i va fer de l’equip de noies un espai de trobada per millorar el seu futur. Però no tot va ser fàcil, hi va haver molts boicots que explica Txell Feixas en aquesta història tant colpidora. Recomanat per Berta Cama de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
-
Herbología sensorial : manual para conectar con el poder medicinal de las plantas de tu entorno y con la tierra, los elementos y las estaciones
Molta gent ha consultat alguna vegada algun llibre sobre plantes medicinals i les seves propietats. Quins usos tenen, quan és millor recol·lectar-les... Però el que us proposem com a lectura i llibre de capçalera ens les explica d’una manera molt diferent. Les autores, Fiona Heckels i Karen Lawton, han creat una comunitat anomenada Seed Sistas a Anglaterra. La seva filosofia es basa en el que anomenen “herbologia sensorial” que no deixa de ser tornar a connectar amb les plantes. Antigament, les dones trementinaires tenien un gran coneixement d’aquest món. Creien en la influència de les herbes per a la salut, no només per guarir malalties sinó per al benestar espiritual de les persones. La Fiona i la Karen recuperen aquesta saviesa aquí, i al llarg de les estacions trobem recomanacions, poemes, una mica d’anatomia (sabeu que la manera de respirar pot ser un indici de l’estat d’ànim?), consells i algunes receptes. És, doncs, més que un llibre sobre plantes remeieres. Val la pena agafar-lo i entretenir-se una estona, perquè es pot aprendre molt. recomanació feta per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa
-
L'Any que va caure la roca
Quan al Club de Lectura ens vam plantejar quin autor portaríem a la Biblioteca per poder conversar amb ell, dins el projecte Lletres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes, de seguida van sortir els noms de Pep Coll i Ramon Solsona. Després d’un votació interna molt ajustada entre els 30 components del Club, l’escollit va ser: PEP COLL. I és que l’escriptor pallarenc, amb una ja llarga trajectòria de novel·les molt interessants, i amb premis rebuts com el Sant Joan de narrativa (2005) per “El salvatge dels Pirineus” o el Sant Jordi de novel·la (2007) per “Les senyoretes de Lourdes”, és a partir de la publicació amb Proa de “Dos taüts negres i dos de blancs” el 2013 que guanya el Joan Crexells de narrativa i alhora el reconeixement del gran públic. L’altre discussió era quina novel·la de Pep Coll volíem llegir i comentar amb l’autor. Descartada la seva darrera “La llarga migdiada de Déu” per falta d’exemplars disponibles en préstec a la Xarxa de Biblioteques, vam triar “L’any que va caure la roca” publicada també per Proa el 2020 en la quan l’autor ens situa al Pallars, la terra que el va veure néixer, que coneix i que estima, en un moment, a finals del franquisme, en que el futur d’aquestes contrades es veia molt complicat per les males perspectives de l’agricultura i ramaderia tradicional, motor econòmic de la zona fins aquell moment. L’autor se serveix d’un grup de joves pagesos que allà veuen molt magre la seva situació, per retratar aquell moment històric que va suposar un abans i un després al Pallars, i per extensió a la majoria del món rural català, amb una diàspora, dolorosa però inevitable, de la muntanya cap a les ciutats. Per molts pobles del Pirineu van ser anys, com diu el títol, com si els caigués una roca a sobre i provoqués la seva desaparició física, però també social i cultural, d’una manera de viure que els seus pares, avis, i els avis dels avis, havien mantingut de feia segles. Amb petites històries entrellaçades que ens porten a conèixer millor aquest grup de 7 joves, els seus anhels i desitjos, però també les seves pors, frustracions i malfiances, Pep Coll repassa els darrers anys del franquisme i el pas a la democràcia d’aquelles terres, amb el seu estil peculiar i molt ben trobat de claredat argumental amb un toc d’ironia, que de seguida et fa còmplice dels protagonistes, i també amb un català occidental de Lleida que enamora. Cal dir que, un cop llegida la novel·la, faltava compartir-la amb els companys i parlar-ne amb l’autor. Doncs les expectatives es van complir, ja que la seva naturalitat i proximitat van fer que la xerrada fos ben entretinguda, interessant i enriquidora, ben bé com els seus llibres. Llegiu Pep Coll, tota una garantia!! Més informació: Pep Coll a les Biblioteques Pep Coll a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Joan Alsina Company. Bib. Gironella.
-
La Bailarina de Auschwitz
Edith Eger és una supervivent d’Auschwitz. Tenia tan sols 16 anys quan va estar a punt de convertir-se en ballarina professional, però el seu somni es va fer miques quan un dia els nazis van entrar a casa seva i van arrestar a la seva família. Van passar per diferents centres de detenció fins que van acabar a Auschwitz. No és una història típica que explica una vivència dins d’un camp de concentració, sinó un relat sorprenentment clarificador sobre la lluita contra la violència i el dolor, contra la mort i el sofriment i inevitablement ens portarà a pensar sobre la nostra posició davant cadascun d’aquests escenaris. Una inspiradora història de valentia i supervivència, on ens diu que tot el món segueix tenint una opció fins i tot quan s’està pres a una horrible fàbrica de la mort. En altres paraules, quan t’enfrontes a la por i a la desesperança, pots escollir rendir-te i viure com un zombi, o tenir esperança i perseverar per donar a la teva vida un sentit diferent. És una lectura molt recomanada per a aquelles persones que busquen en els llibres respostes davant el patiment, el dolor, la resiliència i la transformació. Més informació: Edith Eva Eger a les Biblioteques Edith Eger a la Viquipèdia Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
En defensa de la renta bàsica: por qué es justa y cómo se financia
-
Explora Costa Rica
Costa Rica és un país exuberant, conegut per les seves platges i frondoses selves tropicals. També és mundialment famosa la seva vida salvatge. Un destí per descobrir tant, si busques natura, relaxació o aventures i acció. Aquesta guia descriu amb exhaustivitat itineraris i rutes per descobrir els parcs naturals i les casacades, com la de La Paz. Rutes per descobrir les boscos, com el Bosque Nuboso i per fer activitats de surf, snorkel, tirolina i senderisme Si el vostre interès son els animals, podeu visitar el Parque Nacional Tortuguero on habiten la tortuga negra i la verda. A Sarapiquí podreu observar ocells, i al Refugio de vida Silvestre Caño Negro, al nord del país, està considerat un lloc d’importància internacional per la riqueda dels animals que hi habiten: aus migratòries, ossos peresosos, jaguars, pumes, micos congo, llúdrigues, a més d’abundància de peixos. Inclou informació pràctica del país, i històrica, política amb més de 60 mapes. També llocs recomanats per menjar, prendre alguna cosa i allotjaments per dormir *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Molly Wind : bibliotecàries a cavall
La Molly Wind és un veritable terratrèmol. Té nou anys i viu amb la seva germana Ann a la granja dels seus oncles al sud dels Apalatxes. Li encanta llegir i el seu cavall, en Carson, és el seu millor amic i confident. Per això, quan la seva germana Ann aconsegueix una feina portant llibres a les granges de les muntanyes, la Molly no dubtarà a esforçar-se fins a tenir la seva gran oportunitat i poder seguir els seus passos. Acompanyada del seu fidel cavall Carson, la Molly i ell viuran incomptables aventures entre boscos, bandits, llibres i molts embolics. I què menys! Què més es podria esperar d’una valenta bibliotecària a cavall i els seus amics? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dones viatgeres
En aquest mes de març, mes clau en el reconeixement i la visibilització de la lluita de les dones per a la igualtat, presentem un llibre que explica la vida de disset dones que entre el segle XVIII i principis del XX, van atrevir-se a viatjar pel món per diferents motius, però en cap cas per turisme. Són històries de dones que van sortir de l’esfera privada domèstica i van gaudir de la llibertat i la descoberta de destinacions exòtiques i llunyanes darrere dels seus objectius, malgrat les dificultats, les crítiques i els prejudicis (i en molts casos els perills) per la condició del seu gènere. L’autora ens presenta a través de capítols curts, acompanyats per imatges i cites, la vida d’aquestes dones inquietes, apassionades, moltes intel·lectuals i totes elles valentes. És un llibre amè, en el qual cada historia pot llegir-se de manera independent. Elisenda Albertí ens apropa cada protagonista, la contextualitza, aquí es nota la seva feina de documentació prèvia i, amb un llenguatge narratiu proper ens connecta amb la vida d’aquella viatgera. Com a curiositat, una de les protagonistes és Mary Livingstone, exploradora incansable, que va tenir un paper intens però eclipsat totalment al costat del seu famós marit, el doctor David Livingstone. També trobem a Mary Kingsley, que va inspirar el personatge de Katherine Hepburne a la pel·lícula La reina d’Àfrica, dirigida per John Huston. I en la selecció apareixTeresa Ametller, l’única catalana del recull, filla del famós empresari de xocolates, a qui se’ns presenta com una dona lliure i intrèpida que viatjava per motius comercials. Aquest llibre dona rellevància aquestes viatgeres que, cadascuna a la seva manera, van ser pioneres i un referent per les que van venir després. Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.
-
Teatro
Yasmina Reza és una dramaturga francesa reconeguda amb els més prestigiosos guardons com el Molière, el Laurence Olivier, el Theater Houte i el Tony. Aquest volum de teatre reunit recopila tres obres de teatre seves que han estat traduïdes al castellà: “Arte”, "Tres versiones de la vida. Una comedia espanyola”, "Un dios salvaje i una obra inèdita "Bella figura". A través de totes elles, l’autora ofereix retrats incisius i crítics de la societat contemporània amb diàlegs aguts i situacions que posen de manifest les tensions humanes que han aconseguit captar l'atenció del públic i la crítica teatral. L’obra de Reza ha estat reconeguda internacionalment, sent traduïda a més de trenta-cinc idiomes i sent representada en diversos països amb gran èxit. A més, la seva capacitat per explorar temes com l'amistat, les relacions humanes i altres qüestions existencials amb un toc d'humor i profunditat ha consolidat la seva reputació com una de les dramaturgues més rellevants del panorama teatral actual i sens dubte estem davant d’un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca de referència d’obres de teatre. Més informació: Yasmina Reza a les biblioteques Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Per sucar-hi pa!
Els nens també tenen dret a gaudir de la música, no creieu? I per defecte els pares també en gaudiran. Roger Canals, és un polifacètic pel que fa als nens: canta, toca la guitarra, és educador, animador i també és músic de Jazz i Dixieland! Quants milers d'històries s'han inventat per fer empassar gola avall autèntiques boles de menjar de la boca de les criatures... Se'n podrien fer unes memòries... En el temps del fast food i les preses del dia a dia, quan no és fàcil menjar sa i tranquil i no només els adults, sinó tota la família, aquestes cançons que ens canten les bondats d'una dieta equilibrada, variada i gustosa, que ens animaran a triar els millors productes del mercat, que pregonen les bondats de la fruita i la verdura per a créixer adequadament, són com un plat de seny i rialles. Mai ensenyar a menjar bé, a alimentar-se com cal, ha resultat tan didàctic, amè i divertit com en aquest disc. De la rumba a la salsa, del funk al rock, del swing a la sardana, rimes divertides i melodies que enganxen. Composades i interpretades per Roger Canals i Cia (XXL) amb arranjaments de Jordi Roma. Més informació: Roger Canals a les Biblioteques Pagina web de Roger Canals Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent.Sabadell
-
Rotunda
Què és una rotonda dins les grans urbs i enmig de les grans àrees circulatòries? Potser un oasis corpori i conceptual que alegra alhora que fa més visuals els tombs dels conductors. Ara, qui s’anava a imaginar que darrere la soledat d’aquestes obres d’art tan inspiradores s’amaga un calvari digne del propi Berlanga. La Jove valenciana Candela Sierra és l’autora d’aquest magnífic relat que ens explica focalitzat en la jove escultora Brisa a partir dels seus primers dies de feina, el dia a dia en una petita empresa que es dedica a fer rotondes. Molt enginyosament veiem com la vida de tots els treballadors s’entrelliga i es contamina passant per totes les etapes, tòpics, i nivells de poder, com si d’un micro poble es tractes amb tots els seus ets i uts: uns que s’aprofiten i uns que es deixen fer, uns que treballen i uns altres que no, uns que s’emporten la gloria i uns altres que la pateixen... però per sobre de tot un entorn patriarcal que intimida i condemna. Un Cámera cafè cruel perquè segur que és tristament extrapolable a la vida real. Candela utilitza un dibuix del tot original, figuratiu i acolorit, amb aspecte de collage i un toc naïf absolutament seductor. L’obra va guanyar el V Premi València de Novel·la Gràfica i hauria de ser de lectura obligada en totes les feines, es un identificador de cretins de primer ordre. Esperant ja els propers i prometedors títols de la Candela. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Estiu
La Charity va néixer a la Muntanya. La Muntanya es un lloc on la pobresa està present a tot arreu. Les persones que viuen a la Muntanya només viuen per sobreviure amb les poques coses que els hi don la natura i malviuen entre ells. La Charity va ser adoptada per el senyor i la senyora Royall, i vivien en una caseta vermella de North Dormer. La Charity creix allà i es converteix en una bonica dama. Quan Charity comença a estar cansada de viure en North Dormer i no sap que fer amb la seva vida apareix el jove Harney. Efectivament, els joves s’enamoren i passen una sèrie de girs en la història que fa que el final sigui sorprenent. Es novel·la que enganxa des del primer moment i es llegeix molt bé com totes les obres d’Edith Wharton. Més informació: Edith Wharton a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.
-
En algún lugar del tiempo
Basada en una novel·la de Richard Matheson, autor de relats de ciència-ficció clàssics com "Soy leyenda" o "El hombre menguante", el director de cinema Jeannot Szwarc dirigia aquesta pel·lícula l'any 1980 amb Christopher Reeve, Jane Seymour i Christopher Plummer. En aquesta història Reeve interpreta a un escriptor anomenat Richard que l'any 1972 rep l'estranya visita d'una senyora gran que li entrega un rellotge i li demana que torni amb ella. Dies després durant una estada en un hotel, es queda fascinat amb el quadre d'una actriu de principis del segle XX. Quan ho investiga descobreix que es tracta de la mateixa senyora que li va portar el rellotge, derivant en una obsessió que el portarà a intentar viatjar en el temps a través de la hipnosi, vivint així una intensa història d'amor durant l'any 1912. Més informació: Jeannot Szwarc a les Biblioteques Jeannot Szwarc a la viquipèdia Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.
-
Per què les dones salvaran el planeta
L’empoderament de les dones podria arribar a salvar el planeta! Aquest recull de Vint-i-quatre articles d’autores d’arreu del món, que són veus destacades i activistes d’aquest moviment a nivell internacional, ens parla de l’ecofeminisme, una corrent que interrelaciona feminisme i ecologisme i que sorgeix com a moviment necessari per a unir forces en ambdues lluites per arribar a la justícia social. Aquestes dones lideren els moviments per preservar el medi ambient, per tancar indústries contaminants, per la justícia energètica, per la justícia social, per un treball digne, per reduir la bretxa salarial, per la igualtat d’oportunitats..., una llarga llista de de lluites que estan profundament relacionades amb la lluita feminista. Es reflexiona, mitjançant casos específics, s’analitzen les formes en què les dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic, com es poden apoderar per aportar solucions i com arriben a la conclusió que l’equitat de gènere és una premissa indispensable per fer un món sostenible, més segur i just. El llibre és la traducció feta per Josefina Caball del llibre Why women will save the planet, del qual s’han suprimit quatre articles, i se n’hi ha afegit un, l’últim, de Yayo Herrero. El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les dones. Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa
-
Cómo recuperar la capacidad de atención : un método revolucionario para concentrarse y combatir la distracción
La psicòloga Gloria Mark revela resultats sorprenents sobre com la tecnologia afecta a la nostra capacitat d'atenció, i ofereix un nou enfocament per a entendre com funciona el nostre cervell en el món digital. Passem una mitjana de tot just 47 segons amb l'atenció posada en una pantalla abans de desviar-la a una altra. Es necessiten 25 minuts perquè la nostra atenció torni a una tasca després d'una interrupció. Ens interrompem a nosaltres mateixos més del que som interromputs per uns altres. Explica aquests resultats sorprenents fruit de dècades de recerca sobre com la tecnologia afecta la nostra atenció. Així mateix, corregeix sobre alguns mites, per exemple, que la multitasca perjudica en lloc d'ajudar a la productivitat, i que l'ús moderat de les xarxes socials i l'entreteniment en línia ajuden a amplificar la nostra atenció .Aprendrem què esgota els nostres recursos mentals i quins són els quatre tipus d'atenció que experimentem *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Muntanya: Els geoparcs mundials de la UNESCO
Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català. En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental. En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot. L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris. La UNESCO defineix els geoparcs com “àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.” Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra. Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret. En aquest article també hi ha una entrevista al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible. Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya. Per saber-ne més: https://www.unesco.org/es/iggp/geoparks/about https://geoparques.es/ca/ https://www.geoparc.cat/ https://www.geoparcorigens.cat/ Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni
-
Al Calaix
'Al Calaix', és un dels treballs inèdits inclosos dins la caixa integral de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publicada l'1 de setembre. Aquest àlbum està ple de cançons guardades en el record, com entre d'altres: una personal versió del 'Per Sant Joan' de Joan Manuel Serrat inclosa en la caixa "Serrat Encanta (Discmedi, 2014); 'Mare', inclosa en el disc "Himnes d'amor: a la Mare de Déu de la Cinta" (Tram, 2005); 'Som gent del Matarranya' del disc "Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte" o 'Ara estàs viu" del disc de La Marató 2010 de TV3. També inclou quatre cançons més enregistrades en un fals directe, del Document sonor inclòs en el llibre "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries" de 1988. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Silenci dels astronautes
La Rita, de set anys, té problemes greus de comunicació a l’escola. S’ha inventat una bombolla que la protegeix dels que l’envolten i viu en el seu silenci. No parla amb ningú. En canvi, a casa, no calla. L’Anna, la mare de la Rita, viu atrapada en una bombolla de culpabilitat. Atabalada per la feina, per la seva preocupació per la Rita i pel record de la filla que se li va morir a la panxa a mig embaràs, no aconsegueix escriure. La història de David Vetter, un nen nord-americà que va viure dotze anys tancat en una bombolla de plàstic perquè el seu sistema immunitari no funcionava, els servirà a mare i filla per superar les seves pors i vulnerabilitats i sortir de les presons invisibles que s’han construït. Premi Joanot Martorell 2023 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cómo vender una casa encantada
Després de la mort dels seus pares, la Louise ha de tornar a Charleston per tancar i vendre la casa dels pares. S’acumulen els records d’infantesa i el tràngol de la pèrdua de les dues persones que més l’han estimat. Però el que més l’atura, és haver d’enfrontar-se al seu germà, Mark, que mai ha sortit de Charleston i porta malament l’èxit de la Louise. Però, necessita la col·laboració del Mark per buidar la casa, els records i vendre-la. No obstant, la casa té altres plans... *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Escocia
Tens ganes d’anar a Escòcia i no perdre’t res? Història, gastronomia, música, visitar una destil·leria, tastar whiskis, visitar abadies, caminar per senders, descobrir els seus personatges històrics, passar-s’ho bé al seus festivals de carrer, jugar al golf, observar orques i balenes, veure menhirs i i moltes altres experiències? Doncs necessites una bona guia de viatges. Aquesta està actualitzada i redactada per autors locals que et recomanaran bons llocs i t’explicaran tots els detalls per poder preparar un gran viatge ple d’experiències. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Mujeres y montañas : el nacimiento del Pirineísmo femenino
A través de set narracions novel·lades i situades entre el 1792 i el 1858, l'autora reconstrueix les experiències de les primeres dones excursionistes d'alta muntanya al Pirineu. Mitjançant una visió intimista i personal, i amb gran sensibilitat i experiència muntanyenca, Marta Iturralde relata amb brillantor excursions i ascensions de set pioneres als Pirineus centrals, entre el Pico Entre los Puertos i l'Aneto. Les vivències narrades sobre aquestes dones són d'allò més intenses i èpiques, ja que es van atrevir a descobrir indrets que llavors havien estat molt poc explorats. Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa.
-
Aterratge
Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò". A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica. Més informació: Eva Piquer a les Biblioteques Eva Piquer a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Bibliobús La Mola.
-
Imitación a la vida
Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959) Luchar por conseguir el reconocimiento En la película Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959), el conflicto racial establecido entre los personajes de Lana y Annie se resuelve apelando a la aceptación del lugar que a cada uno le corresponde en la sociedad en función de su color de piel. La hija mulata rebelde (Sarah Jane) experimenta la marginación que conlleva negarse a aceptar su condición de negra y la posición social que conlleva. No se aborda el conflicto racial desde la discriminación. En el contexto de estos mundos separados, la película exalta la lucha de una mujer blanca, Lora, para conseguir reconocimiento como actriz de teatro. Se enfrenta a un medio profesional dominado por hombres como el agente Allen Loomis. En este sentido, su firme voluntad de triunfar demostrando su talento es aleccionadora. Ella aprovecha la oportunidad que le ofrece un reconocido dramaturgo (David Edwards). La voluntad de éxito de Lora implica el distanciamiento afectivo de su hija Susie y el rechazo de la vida convencional que les ofrece el fotógrafo Steve. Crítica elaborada por Lolita Gardiel Arqués de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.
-
Canino
Canino (Kynódontas, Yorgos Lanthimos, 2009) El mite de la caverna Canino, pel·lícula del 2009 del director grec Yorgos Lanthimos, m’ha recordat el mite de la caverna. Al film s’explica la història d’una família amb tres fills (dues noies i un noi). El pare té els fills tancats a casa, una casa gran amb jardí. El fet que no els deixi sortir al carrer és per evitar que tinguin contacte amb la societat. El pare pensa que, en tenir-los tancats, no perdran la innocència i no es tornaran corruptes amb tot el que hi ha a fora. L’única persona que entra a la casa és la guarda de seguretat de l’empresa del pare, que el porta perquè satisfaci les necessitats sexuals del fill. El cas de les noies li és igual. La mare coneix l’exterior, però s’avé a tancar-se a casa amb els fills. Hi ha una deshumanització dels personatges, d’aquí el nom Canino. Al llarg de la pel·lícula, es construeix un llenguatge on el nom de cada cosa no correspon a la cosa en si. La paraula gos no té una referència directa amb l’animal i així totes les coses. Mar, per exemple, significa butaca de cuir amb respatllers. El saler es diu telèfon, "coño” és la làmpada. Canino és una pel·lícula surrealista, absurda, que no fa ús de la música amb l’excepció d’un disc de Frank Sinatra que el pare de família afirma que és una carta de l’avi. Ell els hi tradueix com li sembla, ja que els fills no saben angles. Tot i ser una pel·lícula aspra, té el poder de captar l’atenció i, fins i tot, de provocar un somriure. Crítica elaborada per Trini de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.
-
Los Alemanes
El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, arriben a Cadis dos vaixells amb més de sis-cents alemanys provinents de Camerun. S'han lliurat a la frontera guineana a les autoritats colonials per ser Espanya país neutral. S'instal·laran, entre altres llocs, a Saragossa i formaran allí una petita comunitat que ja no tornarà a Alemanya. Entre ells estava el besavi de l’Eva i el Fede, els qui, gairebé un segle després, es troben en el cementiri alemany de Saragossa en l'enterrament de Gabi, el seu germà gran. Juntament amb el seu pare, són els últims supervivents dels Schuster, una família que va arribar a formar un important negoci d'alimentació. Però en els temps que corren el passat sempre pot tornar a repetir-se. Aquesta novel·la narra un dels episodis més vergonyosos de la història d'Espanya: com els nazis refugiats aquí en un retir daurat van activar el neonazisme a Alemanya. Amb subtilesa il·lumina l'infern que pot arribar a ser, a vegades, la família, i deixa en l'aire dues preguntes incòmodes: Quan caduquen les culpes dels pares? Arriba fins als fills l'obligació de redimir-les? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen.
Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda. Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda. Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tothom pot ser antifa
El llibre Tothom pot ser antifa: manual pràctic per destruir el feixisme pretén combatre les idees i comportaments actuals derivats del feixisme. L’autor, Pol Andiñach, té clar que l’antifeixisme no és una cosa que es pugui aconseguir de la nit al dia, per això la lectura comença definint què és el feixisme i per què el món seria millor sense aquest moviment. Andiñach presenta el concepte antifeixisme d’espectre complet, basat en la idea que tothom pot contribuir, d’una manera o una altra, a l’antifeixisme. No és una lluita exclusiva de grups radicals antifeixistes, sinó que pot – i hauria de ser – un moviment on intervingués tothom de forma àmplia, transversal i interseccional. A partir d’aquest concepte el llibre funciona com un manual pràctic que convida a actuar en diferents entorns a través dels dinou capítols que el formen. Com per exemple, dins dels espais quotidians com el barri, la feina o la família. O d’altres més generals però igual d’importants, com l’educació, la justícia o el nostre sistema econòmic. També es fan diverses mencions als mitjans de comunicació i les xarxes socials per tal de promoure la nostra capacitat crítica davant el consum massiu d’informació i la polarització actual. Els consells per discutir, argumentar i contribuir al moviment antifeixista es basen en fets i personatges rellevants i en diferents moviments i situacions que succeeixen arreu del món. Pol Andiñach és un periodista molt compromès amb les causes socials. Un dels seus projectes és Cuellilargo, un col·lectiu de comunicació dedicat a informar i desemmascarar els sistemes de poder a través d’assaigs en format audiovisual. El llibre ens convida a combatre el feixisme des de la mirada del gran públic, ja que un moviment plural sempre serà més efectiu. Tal com Andiñach descriu: El feixisme no es cura llegint. El feixisme no es cura viatjant. El feixisme es cura combatent-lo en tots els fronts possibles. Més informació: Pol Andiñach Viñals a les Biblioteques Recomanat per Bib. Roca Umbert. Granollers.
-
Fruits del bosc dels Paisos Catalans
En aquest llibre, en Martí Boada ens acosta al món de la natura a través de 47 espècies vegetals que creixen espontàniament als boscos i vores de camins i que, d’una manera o altra, han tingut un significat especial al llarg de la nostra història. Ens explica les característiques de cada arbre, flor, fruit o llavor; la distribució als Països Catalans; la fauna associada; els usos que se’n fan (elaboració d’objectes, per exemple); les propietats i usos remeiers i medicinals i alguna recepta culinària. Tot això acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions fetes per Icra Art i Maria Dolors Sánchez, que fan molt més fàcil l’acostament a aquest món natural, per a alguns més proper que per a altres. És un llibre pensat per arribar a tots els públics interessats en les plantes; té una clara funció divulgadora, com tants llibres de Boada, que, sense deixar de banda el vessant científic, transmeten aquest tarannà tan proper i de la terra. Per saber-ne més: https://www.ccma.cat/3cat/marti-boada-ens-presenta-els-llibres-fruits-del-bosc-dels-paisos-catalans-i-el-bosc-mai-falla/video/6290911/ Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni
-
Cowboy Bebop
Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.
-
Demon Copperhead
Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica. Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors. Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina." Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual. I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units». Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu. Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”. Més informació: Barbara Kingsolver a les Biblioteques Barbara Kingsolver a la Viquipèdia Pàgina web oficial Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
El Último trago
La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat. Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933. Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures. Més informació: Daniel Okrent a les Biblioteques Daniel Okrent a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.
-
Chinas
En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Monstruo
Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc.. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Actos de resistencia contra la muerte
Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo. Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art. A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades. La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat". El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare. Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió. És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia. El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor. Més informació: Angélica Liddell - Archivo Artea Entrevista a Angélica Liddell - La Uña Rota Ediciones ”Atrabiliaria Angélica en busca de su desaparición” - Diari El Salto Recomanat per Biblioteca de Viladecans.
-
París era una fiesta
"París era una festa" són les memòries de l'escriptor Ernest Hemingway en què rememora l'època viscuda a París els anys 20 del segle passat: era jove, pobre, feliç i volia ser novel·lista. Les escriu al final de la seva vida; Hemingway està maltat d'hemocromatosis, depressiu i en tractament a base d'electroxocs a la Clínica Mayo, turmentat per diverses tragèdies familiars, paranoic a ulls dels seus amics perquè se sent vigilat per l'FBI de John Edgar Hoover (després va resultar que sí, que el vigilaven), convertit en un personatge ell mateix, un home excessiu i una celebritat mundial. Doncs aquest home a les portes d'un imminent suïcidi escriu sobre una vida amable i senzilla que enyora, de 30 anys enrere. Explica els seus hàbits d'escriptor, la disciplina de treball que s'imposa, la manera de mirar d'un escriptor, la recerca de llibres en anglès a París, el descobriment d'autors i novel·les que el van marcar, la relació amb altres escriptors com Gertrude Stein (certament molt egocèntrica), Ezra Pound (tot bondat), Scot Fitgerald (i la tòxica Zelda, Déu l'hagi perdonada), Ford Maddox Ford (un mentider per cansament) i en menor mesura James Joyce (tot i que eren companys de borratxeres, sí en plural); tots ells rondaven pel París d'entreguerres. En aquest sentit París era una festa es pot llegir com una guia per a un escriptor novell, la qual cosa no exclou altres possibles lectures com veurem més endavant. La gènesi de l'obra és una aventura en ella mateixa; en una visita a l'Hotel Ritz de París el 1956, Hemingway recupera casualment dos baguls que havia deixat allà i donat per perduts durant anys; Ja se sap que una cosa és el Ritz i una altra l'Hostal Casa Pepe, que no et guarden res que hagis deixat pel mig. Entre andròmines de tot tipus, troba uns quaderns d'anotacions de l'època i es posa a treballar en les seves memòries. Les pren i abandona en diversos moments, les compagina amb altres compromisos, passa per malalties i ingressos hospitalaris, viatges... fins que finalment el 2 de juliol de 1961 Ernest Hemingway es treu la vida disparant-se a la boca amb una escopeta; Com estan les memòries en aquell moment? Inacabades, com altres obres que també va deixar sense versió definitiva, però hi ha diversos esborranys i un munt d'anotacions. La Mary Welsh, la seva quarta dona es posa a editar els esborranys i llavors decideix conservar el cos dels capítols que semblen més acabats, amb algunes modificacions que ella considera oportunes i afegeix un capítol final que lligui tot una mica i doni coherència al conjunt. Aquesta versió veu la llum el 1964. Durant 45 anys A Moveable Feast coneix reimpressions i traduccions a multitud de llengües. Ara bé, el 1979 Gerry Brenner un investigador accedeix als manuscrits originals i escriu un treball crític sobre les decisions que va prendre l'editora i executora testamentària "Are We Going to Hemingway's Feast?" (1982). Mary Welsh mor i l'executor testamentari passa a ser Patrick Hemingway, fill de l'escriptor. El 2004 Seán Hemingway rep l'encàrrec del seu oncle de fer una versió restaurada de A Moveable Feast i a 2009 veu la llum la versió restaurada de l'obra. Seán Hemingway, net de l'escriptor i de la seva segona dona, Pauline Pfeiffer, a banda de la relació de parentiu, és conservador a la secció d'art grec i romà del Metropolitan Museum of Art de Nova York i aborda l'edició com una feina arqueològica; adopta l'ordre del capítols d'un dels esborranys d'Ernest Hemingway, recupera les omissions de l'edició anterior, recupera la veu narrativa original d'alguns fragments i incorpora material no publicat en un annex. Detractors i amants dels canvis introduïts encara discuteixen qui queda més bé o més malament en una versió o en una altra i què pretenia la Mary Welsh amb les primeres omissions i canvis. En aquest sentit, Ernest Hemingway volia demanar disculpes a Hadley Richardson (la seva primera dona) o més aviat culpar la seva segona dona (Pauline Pfeiffer) d'altres greuges familiars, certament la Pauline queda al peu dels cavalls? I la Mary Welsh (quarta dona) estava gelosa de la Hadley Richardson o volia preservar una certa imatge del personatge públic que era Ernest Hemingway? Els amants de sèries tipus Dinasty o Succession poden fer lectures comparades de les dues versions i entreveure intencions. Hi ha una tercera lectura que poden endevinar en aquesta entrevista a Seán Hemingway per a la revista on line “Oprah”, d'Oprah Winfrey. Es tracta de l'apropament a la figura del propi avi, un avi figura pública, del qual es porta el cognom, al qual no es va arribar a conèixer, però que ha determinat bona part de la història familiar. Si us interessa “l'edició restaurada” disposeu de la traducció al català promoguda per l'editorial Viena el 2018. La versió de 1964 es consultable en castellà, tant a l'edició de Lumen de 2013 en tapa dura, com en altres anteriors de Seix Barral ara descatalogades però a l'abast a moltes biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Més informació: Ernest Hemingway a les Biblioteques Fragment de Midnight in Paris Recomanat per Rosa López LLebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.
-
La red oculta de la vida
No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats. Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre. Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies. Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat
-
En un lugar salvaje
Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura. Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència. La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant. Més informació: Robin Wright a les Biblioteques Land a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.
-
Supersaurio
Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro. Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso... La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90. «Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia» Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos". «Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.» Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida. «¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?» Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué... Més informació: Meryem El Mehdati a les Biblioteques Fitxa de l'autor Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.
-
El Primer dia de Nadal
Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Un fosc mantell
Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà
-
Elemental
Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc. La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar. Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar. Recomanat per Maribel Hidalgo. Bib. de Ponent. Sabadell
-
El Castell ambulant
Un clàssic de la literatura fantàstica per a totes les edats, ple d’imaginació, màgia, i amb molt sentit de l’humor. Un relat multipremiat. La bruixa de l’Ermot ha encantat la Sophie, la germana gran d’una nissaga dedicada a la fabricació de barrets, a qui li espera una vida tediosa, submisa i avorrida. Amb l’encanteri tot canvia... sense saber massa ni perquè, ni com ha fet enfadar la bruixa, la noia es veu convertida de cop i volta en una velleta de 80 anys. Sorpresa i desorientada decideix marxar lluny de la ciutat en direcció a la muntanya. Un cop allí troba refugi en un castell ambulant on hi viu el mag Howl, un jove encantador i un extraordinari seductor, sobre qui corre la brama que es menja el cor de les noies joves per quedar-se amb les seves ànimes. Howl a banda de tot això també és un somniador consagrat i un mag poderós. Allí mateix coneix a Calcifer, un dimoni de foc que promet ajudar-la a canvi que l’alliberi d’un pacte secret que té amb Howl i que haurà de descobrir ella mateixa. A partir d’aquest moment la seva vida es converteix en un seguit d’aventures trepidants a partir de les quals, i a mesura que vagin succeint, s’anirà rejovenint el seu cor i iniciant la seva transformació. Aconseguirà la recuperació de la seva ànima completa? L’ajudaran el mag i el dimoni? Trobaràs la resposta en un relat ple d’aventures, amb molt d’humor, farcit de tendresa i amb un conjunt de personatges ben interessants. També podeu veure la pel·lícula creada per l’estudi Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki premiada al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Catalunya i al d'Art del Japó, i també una nominació als Premis Òscar. La pel·lícula va ser posteriorment doblada al català. Més informació: Diana Wynne Jones a les Biblioteques Diana Wynne Jones a la Viquipèdia El castillo ambulante a la Viquipèdia Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès.
-
Tinc un coll que fa pena i altres reflexions sobre el fet de ser dona
Ja ens cal posar-hi humor, ja! El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada. L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.” Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit. Més informació: Nora Ephron a les Biblioteques Nora Ephron a la Viquipèdia Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda.
-
La Bíblia valenciana
Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes. Més informació: Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques Rafael Tasis a la Viquipèdia Rafael Tasis a l'AELC Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.
-
Ghost song
Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals. Recomanat pel Prestatge de música.
-
50 ascensions fàcils pel Pirineu Català
Ara que ve el bon temps i les vacances, fer un cim pot ser una molt bona opció per fer esport, oci i salut. En aquest llibre trobareu 50 ascensions fàcils pel Pirineu Català que van des del Puig Neulós amb 1.257 metres d’altitud fins al Pic de Posets, amb 3.369 metres. Les 50 rutes son molt completes amb les fitxes tècniques, mapes, fotografies, informacions pràctiques i els itineraris molt detallats. Manel Figuera, autor del llibre, és un amant de la muntanya i escriptor de novel·la, poesia, narració curta i altres llibres sobre grimpades, excursions o itineraris pel Pirineu. Recomanat per Berta Cama de la Bib. Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
-
Todas las veces que salí del armario
Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat. Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència. A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència. El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs. Recomanat per Eva Solé. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.
-
Planeta
Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics. Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura. Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats. Més informació: Ana Oncina a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt.
-
Padualand
Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia. Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Les dones del lli
Després de fer una investigació sobre els orígens de la seva família, Aritzeta escriu aquesta novel·la. Explica la munió de nenes, dones que han treballant teixint el fil durant anys i anys. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La última función
El Tito Gil torna al seu poble de la serra de Madrid, després una llarga carrera artística als escenaris de la capital i de mig món. Passat un temps, proposa fer una gran representació per atraure el turisme al poble. És una oportunitat a la qual tothom del poble hi vol participar davant del despoblament gradual. Es tria l'obra i es reparteixen els papers. Tito Gil será el galan protagonista, d'acord amb la seva notorietat. Només cal una gran actiu que estigui a l'alçada de l'heroi. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El silencio y la cólera
Lemaitre continua la seva saga, amb un estil directe i realista que recorda Balzac i Pérez Galdos, i on prenen vida múltiples personatges sobre la França de debò. Aquesta vegada l’entorn és rural i passa als anys 50. Els germans Pelletier han arribat a París, procedents del seu Beirut natal. A l’ Helene el Journal du Soir li encarrega un reportatge sobre Chevrigny, un poble rural francés. Allà descobrirà el drama de les persones que son expulsados de les seves cases. Ella no quedarà diferent davant d’aquest fet. Mentrestant, els seus germans viuen a París: en Francois, també periodista, investiga sobre la identitat veritable d’una persona. El germà gran, en Jean, viu angoixat per la seva dona Geneviève, i intenta fugir de la justicia. *Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Bután
El regne de Butan, situat a l’Himalaia, era inaccessible als viatgers fins el 1974. Després de la Covid, es va tornar a obrir al setembre del 2022. Restringeix el turisme per poder preservar la seva cultura i natura, un veritable tresor de la biodiversitat amb els seus boscos i els seves cims. És conegut com el País més feliç del mon i a la seva constitució estableix que la felicitat dels seus habitants és el millor índex del Producte Nacional Brut. Els seus habitants desprenen optimisme i amabilitat i mantenen la fe budista. El país té un gran nombre de temples i convents budistes que conviden a aturar-se i reflexionar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Sinsonte
Novel·la de culte publicada l’any 1980 i traduïda per primera vegada al castellà el 2022. La història està ambientada a una Terra postapocalíptica on han passat segles i tot ha esdevingut trist i lúgubre. Els robots treballen i s'han perfeccionat a un gran nivell. Les conductes humanes són regulades, les relacions dirigides i supervisades pels robots seguint uns codis de cortesia que els aïllen emocionalment i físicament. L'addicció als narcòtics i la tecnologia és tan gran que la humanitat ha oblidat la creativitat, l'art, l'escriptura de llibres, el sexe... La gent opta pel suïcidi. En aquest escenari, tres personatges es troben: un superrobot no programat per a morir, un home que ha après a llegir veient pel·lícules mudes i una dona que viu a contracorrent i encara té inquietuds. Malgrat la pèrdua de l'esperança, dels records, de la curiositat, de la lectura i el contacte físic, l’autor ens troba un espai per a la redempció i el renaixement. Planteja temes morals universals amb gran profunditat i ens recorda la importància de la lectura: l'obra dels nostres avantpassats és el nostre origen, les nostres arrels, la terra que trepitgem. Walter Tevis (1928, California) va ser un gran novel·lista i escriptor de relats. És autor de la història "The big hustle" en què es basaria la pel·lícula de El buscavidas, també de El hombre que cayó a la Tierra o Gambit de dama, entre d'altres. Tres grans històries portades al cinema amb èxit. Va ser professor de Literatura anglesa i escriptura creativa entre els 60 i 70 a Ohio. Va ser aleshores quan, adonant-se que el nivell literari dels alumnes havia baixat considerablement, va tenir la idea per desenvolupar aquesta història. Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.
-
In times new roman...
Un disc atemporal de la banda de Josh Homme que aspira a convertir-se en un clàssic del hard rock. Després d’uns anys d’estabilitat, les reines de l’edat de pedra han sabut mirar al passat i recuperar el ritme de blues de “Lullabies to paralize” i l’obscuritat de “Like Clockwork” amb una frescor inusual, sense deixar de banda els seus riffs, i uns arranjaments vocals impecables a càrrec de Homme. No sabem si les desgràcies de la seva vida personal i la pèrdua de Mark Lanegan i Taylor Hawkins, han inspirat unes lletres farcides de despit i buit existencial. El que sí que sabem és que la banda es troba en estat de gràcia i que espera el merescut reconeixement de pujar al pòdium del rock. title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen> https://www.youtube.com/embed/otNh9bTjXWg?si=TF1ntNFQhqkMp7r2" tabindex="0" frameborder="0" scrolling="no" allowfullscreen> *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Mar terra endins
Ens trobem a Berd, un poble del nord-est d’Armènia. Tot comença quan mor en Simon, el marit de la Melània, als 80 anys després d’una vida llarga i intensa. Al voltant del seu taüt també hi són les dones que en Simon va estimar: l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia. A través de quatres històries, que es poden llegir independentment, però que formen un tot, coneixerem la vida d’aquestes dones que no ho han tingut gens fàcil. Són històries que ens parlen de l’amor en tot el seu sentit, de la misèria, el patiment però que, alhora, ens conviden a l’esperança i a la vida. El mar terra endins és una novel·la encisadora, tendra, agradable de llegir, que ens fa estimar els seus personatges i que ens acompanya després d’haver-la llegit. Nariné Abgarian, escriptora d’origen armeni, ja ens va demostrar amb l’anterior novel·la, I del cel van caure tres pomes, la seva gran capacitat per explicar històries i fer-nos viatjar a una realitat tan llunyana. Més informació: Nariné Abgarian a les Biblioteques Nariné Abgarian a la Viquipèdia Recomanat per Marta Salas. Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí.
-
La Carta
W. Somerset Maugham va ser novel.lista, dramaturg i escriptor de contes i és considerat un dels escriptors més populars de la primera meitat del segle XX. Es va graduar com a metge, però l’èxit de la seva primera novel.la Liza de Lambeth (1897), el va fer decidir a dedicar-se a la literatura i al 1908 ja va obtenir un gran èxit amb les seves obres de teatre.Va ser un gran viatger recorrent Europa però enamorat especialment de l’Orient . Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a agent secret i va viure al sud de França on es va establir fins a la seva mort. La trama d’aquest conte ambientat a Malàsia es va inspirar en un fet real que va succeir l’any 1911 i per aquesta raó els seus compatriotas es van escandalitzar en el seu moment. La història s’inicia quan el senyor Joyce que pertany a un important bufet d’advocats, rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació perquè la seva dona, la Leslie, ha estat acusada d’assassinat. Es tracta, en principi, d’un assassinat en defensa pròpia, però l’aparició d’una carta posarà la dama en perill ja que podria ser condemnada a mort. Gràcies a la compra de la carta, es resol el cas en favor de la dama. Aquest conte és un exemple de la percepció que tenia l’escriptor de la societat hipòcrita en què vivia on les convencions socials regnaven per sobre de la vida de les persones. La història va ser portada al cinema i al teatre en diverses ocasions amb molt d’èxit, especialment la versió cinematográfica de la mà de William Wyler l’any 1940 amb la gran Bette Davis com a protagonista i una banda sonora magnífica de Max Steiner. Més informació: W. Somerset Maugham a les Biblioteques W. Somerset Maugham a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.
-
Pan : Baluard Barceloneta : historias y recetas de un horno emblemático
L’any 2007 Anna Bellsolà va obrir el seu primer forn a la Barceloneta, el Baluard. Coincideix que a la ciutat es reclamava pa de qualitat donada la uniformització i mecanització de molts obradors. Va ser un moment clau i des de llavors els forns Baluard s’han expandit fins a tenir nou espais a Barcelona i s’han guanyat un bona reputació. En aquest llibre, l’autora repassa la seva trajectòria com a fundadora del forn alhora que ens explica com fer els pans i productes més coneguts que trobareu al Baluard. Amb receptes detallades i consells experts, el llibre convida els lectors a descobrir la satisfacció de fer pa a casa. Publicat l’any 2019, "Pan" d'Anna Bellsolà explora la màgia i la ciència darrere del pa artesà alhora que ens permet conèixer la història darrere dels forns Baluard i de la nissaga de la que forma part. Recomanat per la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat
-
Clar i català : els barbarismes i barbaritats més freqüents i com pots evitar-los
Adrià Martínez és un professor que divulga el català des del compte d’Instagram JoAprencCatalà. En la seva tasca, fa servir trucs, curiositats i aclariments sobre la llengua que permeten millorar-ne els coneixements a totes les persones que el segueixen, sempre des d’una vessant lúdica. També coordina una pàgina web que ofereix programes per aprendre i millorar el català. Amb el llibre, Clar i català: barbarismes i barbaritats del català i com pots evitar-los, Adrià Martínez trasllada la seva activitat divulgativa a les pàgines impreses. L’obra recull una sèrie d’incorreccions lingüístiques que fem servir habitualment per la influència que exerceix la llengua castellana sobre la catalana. Són els barbarismes, alguns dels quals els tenim molt interioritzats. Aquest llibre és una eina útil per a totes les persones que volen millorar en l’ús de la llengua, tot aprenent expressions correctes segons la normativa i més pròpies del català. A més, la lectura és amena, ja que l’obra incorpora les habilitats que ja feia servir l’autor a les xarxes socials per acostar la llengua d’una forma divertida. No és excusable, doncs, continuar utilitzant expressions com “hombro” o “enxufe”. Una simple ullada a les pàgines de llibre ens farà descobrir que sempre podem millorar el català que parlem. Presentació del llibre a Youtube: Recomanat per Jordi Tena. Biblioteca Sant Adrià. Sant Adrià de Besòs
-
Vall de Boí, Pont de Suert
Enguany es commemoren els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Dues parades obligades del patrimoni romànic de la Vall de Boí. Però en aquesta Vall hi ha un munt de coses per fer i és per això que avui et volem recomanar aquest llibre per recórrer alguns dels indrets més bells de la Vall i del Pont de Suert, un dels punts clau abans d'endinsar-nos en aquest entorn natural espectacular. Judit Mira ens proposa 18 rutes senzilles i aptes per a tothom per gaudir i delectar-nos amb els paisatges muntanyencs de l'Alta Ribagorça. Unes passejades de poca durada i, sovint, amb poc desnivell que tot i així ens permetrà descobrir un paisatge ric i variat mentre resseguim el pas de la Noguera Ribagorçana i del seu afluent, la Noguera de Tor. A part, d'aquí uns dies començarà la Festa de les Falles, la festa del foc dels Pirineus que transforma el paisatge nocturn de la Vall i on petits i grans segueixen aquesta bonica tradició al voltant del solstici d'estiu. I si encara no estàs convençut, et podem dir que també hi trobaràs un Parc Nacional, una destinació Starlight i un parc d'aventures. T'ho deixaràs perdre? No ho dubtis perquè et sorprendrà! Més informació a: Vall de Boí Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí - Centre del Romànic Visita El Pont de Suert Fem Turisme - El Pont de Suert A les Biblioteques trobaràs: Vall de Boí Alta Ribagorça Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar
-
Vida de Teresina: biografia autoritzada de les Teresines
Jordi Milán i Milán és actor i director de teatre català. Des de petit ja va estar vinculat al teatre amateur a la seva Sitges natal. L’any 1980 juntament amb Vicky Plana funda la companyia La Cubana on hi fa les tasques d’actor, guionista i director. Hi ha creat i dirigit tots els espectacles des de l’inici fins a l’actualitat. És ben coneguda arreu de Catalunya i Espanya pels seus característics i originals espectacles que han vist més de sis milions d’espectadors ; en destaquen Cómeme el coco negro, Cegada de amor, Una nit d’òpera, Campanades de boda, Gente bien i Adeu, Arturo. També els programes de televisió Els Grau, Per Cap d’Any, TV3 no fa res, Me lo dijo Pérez, la popular Teresina S.A l’any 1992 a TV3 i un podcast de Teresina S.A a Catalunya Ràdio l’any 2023. La Cubana ha obtingut diferents premis i reconeixements com el Premi Butaca, els premis MAX o el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya l’any 1995. El 2021 van organitzar una exposició retrospectiva a Sitges coincidint amb el seu 40+1è aniversari. Vida de Teresina, biografia autoritzada de les Teresines sorgeix a partir dels podcasts de les Teresines a Catalunya Ràdio. L’editorial Penguin Random House va proposar als creadors de La Cubana de convertir els guions en un llibre per Sant Jordi però van tenir la idea més original que les Teresines escrivissin la seva pròpia biografia. Les germanes Teresina (interpretada per Mercè Comès), Maria Teresa (Mont Plans) i Tere (Sílvia Aleacar) juntament amb el seu germà Tomàs han viscut en tres pisos diferents al barri de Gràcia de Barcelona: al carrer de Sant Lluís, el pis dels avis al carrer de les Tres Senyores i al carrer de Verdi. Amb l’ajuda de l’escriptor Josep Miquel, expliquen les seves d’aventures d’infància i joventut, els seus primers amors, les seves il·lusions i desenganys, els seus pedidos que feien a casa com les postals per encàrrec per Nadal, corones de flors de plàstic pel dia dels difunts o embolicant roses i espigues per Sant Jordi, entre moltes altres anècdotes. També enllacen les seves vivències des de la postguerra fins als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb els principals esdeveniments històrics, socials i culturals de Catalunya. Els quaranta capítols breus escrits de manera cronològica es poden llegir de manera aleatòria. Utilitzen un to molt humorístic i juguen en tot moment entre la realitat i la ficció. La tipologia de personatges de les Teresines són reconeixibles en totes les famílies, han esdevingut un fenomen social i, en definitiva, aquesta biografia és un relat imprescindible que us farà descobrir la Teresina que tots portem dins! Més informació: La Cubana a la Biblioteca Virtual Accés als capítols de les Teresines a TV3 Podcast de ficció “Les Teresines pim pam pum" a Catalunya Ràdio Presentació del llibre Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat
-
Obra poética
Galaxia Gutenberg (Círculo de Lectores) publica una nova antologia poètica de l’autor mexicà Octavio Paz. Tots els seus llibres de poemes, així com els seus textos, obres teatrals i, fins i tot, il·lustracions apareixen ordenats cronològicament en aquest volum que reflecteix com cap altra l’extensa obra del Premi Nobel de Literatura. Llegir l’obra d’Octavio Paz és endinsar-se en la bellesa de tot allò que ens envolta. L’amor que Paz destil·la per la quotidianitat, pels gestos senzills i pel fet artístic es veu reflectit en cadascun dels seus poemes que ens transporten als seus orígens i a la seva sensibilitat per a descriure la vida en el seu estat més pur. Però aquesta antologia va més enllà i ens presenta, també, textos curts i teatrals, que no donen l’esquena a la poesia, sinó que la integren de manera magistral, fent de la seva lectura un viatge ple d’emocions, d’intensitat i de sensualitat, una de les característiques més reconeixibles de l’autor. Una delícia que ens acosta a un personatge amb moltes facetes. Poeta, assagista i diplomàtic, Paz esdevé un dels grans personatges de la literatura llatinoamericana. Més informació: Octavio Paz a les Biblioteques Octavio Paz a la Viquipèdia Biografia Recomanat per Bib. Cervelló.
-
Obra maestra
Com pot una escultura de 38 tones desaparèixer sense deixar rastre? En el món de l’art hi ha hagut molts robatoris fascinants, però aquest potser sigui dels més sonats. Encarregada a Richard Serra pel Museu Reina Sofia el 1987, ‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’, seria dipositada temps després en un magatzem. Quinze anys més tard trobarien a faltar la megalítica escultura d’acer Corten, volatilitzada com per art de màgia. Juan Tallón relata, entre el periodisme i la ficció, la curiosa història d’‘Equal-Parallel: Guernica-Bengasi’. La novel·la es compon de petits fragments de poques pàgines escrits des del punt de vista de les diferents persones involucrades: el creador, la jutge, periodistes, treballadors del museu... Tot i ser ficció, explica l’afer i la història de l’escultura, així com la vida i obra de Richard Serra, el museu i altres artistes relacionats. De lectura ràpida i fàcil, resulta interessant tant per la veracitat de la història com per l’aproximació a la història de l’art contemporani i la creació d’una obra d’art. Més informació: Juan Tallón a les Biblioteques Juan Tallón a la Viquipèdia Fitxa "Anagrama" Recomanat per Bib. Pallejà.
-
Calígula
L’obra d’Albert Camus s’inicia in medias res, quan els patricis s’inquieten pel malestar de l’emperador de Roma. Calígula ha desaparegut misteriosament després de la mort de la seva germana Drusil·la, amb qui mantenia una relació incestuosa. Quan torna a palau, el protagonista manifesta una profunda insatisfacció vital i es lamenta que la vida maltracti amb tanta crueltat els homes, perquè tard o d’hora sempre acaba desposseint-los de tot allò que més estimen. Aquesta constatació dóna peu a l’emperador a rebel·lar-se contra el seu destí i a desafiar les lleis dels homes, dels déus i de la Natura, amb la intenció d’assolir algun impossible i d’abraçar l’absolut. A partir d’aleshores, es dedica a imposar la seva voluntat guiant-se per l’arbitrarietat i un profund hedonisme que l’acaben convertint en un personatge esborronador, perquè actua per mer capritx i pel desig de fer mal a consciència, capgirant l’ordre de les coses, menyspreant la divinitat, els ideals comuns, la moral i els grans valors col·lectius. En un moment donat, es disfressa de Venus després d’haver demanat la lluna. Són uns gestos blasfems que denoten la seva follia, però que estan carregats d’intenció. El que Calígula pretén és subvertir les regles que regeixen el seu món en adonar-se que viu immers en un sistema bastit d’accions corruptes, de lleis inhumanes i d’uns déus que semblen consentir-ho tot, tan si està bé com si no. El personatge de Camus encarna així l’ideal d’una llibertat molt mal entesa que l’abocarà a un contrasentit existencial. En negar la llibertat als altres i el dret a ser qui són, imposant una única manera de ser o de veure les coses, l’emperador restarà legitimitat als seus actes i es veurà arrossegat a una lluita fratricida, amb uns efectes absolutament devastadors. I ara ve la gràcia d’aquesta obra. L’emperador no està sol, simplement es comporta com un mirall de la gent que l’envolta. Si actua com un monstre és precisament per l’escassa qualitat humana dels patricis que el sustenten i que aplaudeixen les seves accions. En lloc de comportar-se com els garants dels grans valors humans; en lloc d’assumir la seva responsabilitat com a guies i protectors dels interessos de l’Estat; en lloc de defensar els ciutadans que representen, els seus adlàters el segueixen com mesells i es desentenen dels seus actes, sense assumir la responsabilitat que els pertoca. S’han convertit en una casta abjecta que parasita al voltant del poder i que mira de mantenir el seu estatus sigui quin sigui el preu que hagin de retre a compte. Calígula revela, per tant, la inconsistència del sistema en el qual es troben instal·lats els poderosos de Roma. Per això es burla de la seva fe, qüestionant els seus principis i les seves creences; o trepitja la seva dignitat posant-los a prova i regulant la seva vida sexual dins del prostíbul imperial; per això ordena també que, pel bé comú, prostitueixin les seves dones; o els deixa completament arruïnats després d’emparar-se dels seus béns i de retirar-los els seus privilegis impunement. Calígula en definitiva els aplica el sedàs de la seva pròpia lògica: quan algú atorga més importància a la posició, al poder i als diners, la vida acaba perdent tot el seu valor. Per això fa assassinar també uns quants dels seus homes quan li fan nosa. No és d’estranyar, que el protagonista acabi pagant amb la seva vida la gosadia d’haver volgut posar en valor els contrasentits del món que l’envolta. El dia que els patricis obren els ulls davant de la seva pròpia indignitat, es desferma contra l’emperador un complot consensuat que els conduirà al magnicidi. Tot un advertiment per a l’home modern que ens arriba des del passat. No oblidem que Albert Camus va escriure aquesta obra a les portes de la Segona Guerra Mundial. El text va ser redactat l’any 1938 a l’Alger, però l’esclat de la guerra en va postergar l’estrena fins l’any 1945, a París. Camus s’inspirà en La vida dels cèsars, de Suetoni, però, l’episodi en què es basà per escriure aquest drama, de seguida quedà reduït a una anècdota. El sobrepassà l’atractiu de la trama, la força enlluernadora de les paraules del protagonista i el retrat punyent de la condició humana a mans d’un foll que condueix ciutadans i súbdits a la barbàrie. L’obra va tenir diverses versions que l’autor va anar retocant al llarg del temps. La més difosa és de l’any 1944. Està estructurada en quatre actes i forma part del Cicle de l’absurd, juntament amb L'estrany (1942), El mite de Sísif (1942) i El malentès (1943). Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
-
Reserva de MUSGO
Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals i també amb els humans. L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual. Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge. Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint mil que hi ha. I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc. Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou. Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat. Amb això que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions. Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer. Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya. A continuació, un petit fragment: Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47) En aquest llibre, la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món. Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
-
Los Reveses : una historia personal sobre párkinson y ping-pong
L’autor del llibre ens explica que amb 56 anys li van diagnosticar parkinson. Tot buscant solucions al seu problema, va mirar de practicar un esport, ja que era l’única manera d’aturar l’avenç de la malaltia. Després de provar bàdminton, i de plantejar-se practicar altres esports, es va topar amb el tennis de taula. Va informar-se i va descobrir que aquest esport era molt beneficiós per a la seva malaltia. Mentre es trobava jugant, notava que la malaltia se li esvaïa. El simple fet de seguir amb la vista la pilota i seguir el ritme de joc li generava un benestar que no havia notat amb cap altra pràctica. El llibre és tot un relat biogràfic sobre com aquest esport l’ha fet superar els efecte de la malaltia. Les seves pors, les seves alegries però, sobretot ens parla de la superació de la malaltia amb la pràctica de l’esport. Tennis de taula al catàleg Aladí Ping pong parkinson : https://www.pingpongparkinson.org/ Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell
-
La Parábola del sembrador
Octavia Butler (1947 – 2006) fou una destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista. Va rebre nombrosos guardons durant la seva carrera literària, com els premis Hugo i Nebula i el 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre la prestigiosa Beca de la Fundació MacArthur. El 1993 va publicar La paràbola del sembrador, una novel·la de distòpia i assaig que ens situa en un 2024 post-apocalíptic. La història és narrada en primera persona per la protagonista, la jove Lauren Olamina, que amb només setze anys, ha de lluitar per sobreviure en un món cada cop amb menys recursos. Des del primer moment veiem com és de dura la seva vida, fins i tot estant en una petita comunitat envoltada de murs i amb cultius. Tota la comunitat, però, viu arrelada en falses esperances de tornar als temps antics. Ella és l'única que sembla adonar-se'n des d'un primer moment i va prenent consciència de la gravetat de l’esdevenir i la fragilitat del seu estil de vida. I encara que intenta convèncer la comunitat que s'han de preparar per a l'inevitable desastre, ningú no li fa cas. El món que ens presenta La paràbola del sembrador és víctima d'un brutal canvi climàtic, en què les sequeres són tan grans que plou poques vegades cada any. L'aigua costa més que la benzina, els incendis a barris i ciutats són constants i les persones sempre van armades. La paràbola del sembrador té un caràcter religiós i filosòfic molt marcat. Lauren s'ha criat amb un pare que oficia a una església baptista. No obstant, ella no creu en aquest Déu i tractarà de trobar el seu veritable Déu, un que encaixi en la societat que viu. En definitiva, La paràbola del sembrador és una novel·la distòpica amb un missatge d'esperança, que ens planteja una reflexió sobre els aspectes més sòrdids que la nostra societat podria assolir. És una mirada cap al nostre interior, cap a l'acceptació del canvi i cap a aprendre a modelar-lo per adaptar-nos. Més informació: Octavia Butler a les Biblioteques Octavia Butler a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Torelló.
-
CODA
CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper. Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me. Més informació: Siân Heder a les Biblioteques Coda a la Viquipèdia Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques The Essential / The Clash a les Biblioteques It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.
-
La Ventaja de la automatización : impulsa el futuro de la productividad y mejora la velocidad, calidad y experiencia del cliente a través de la IA
Una guia d'implementació pràctica per a respondre a preguntes concretes que un directiu pot plantejar-se: com identifico i prioritzo les oportunitats d'automatització? com avaluo els sistemes i problemes de dades que he heretat? com obtenir tot el valor a partir de les meves inversions en tecnologia i esforços d'automatització? com puc inspirar als meus empleats a acceptar el canvi i les noves oportunitats que presenta l'automatització? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El factor edad
Les empreses poden barrejar persones de generacions diferents. Aquest llibre explora com a l'entorn laboral podem extreure el talent, experiència, creativitat de les diferents persones. Explica com crear un entorn socialment saludable dins l’empresa, que encoratgi el talent sostenible i l’aprenentatge continu que no ha d’estar relacionat a l’edat. Un llibre escrit per professionals de diferents de perfils diversos que busquen desenvolupar el talent de les empreses de manera inclusiva. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ensenya’m la llengua
El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Recetas vegetarianas para la freidora de aire
Michelle Anderson és una xef, divulgadora de la cuina saludable. En aquest llibre proposa 100 receptes de plats nutritius, vistosos i plens de sabor aptes per a persones vegetarianes. Podràs trobar esmorzars, plats principals i fins i tot postres. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Palestina y el Próximo Oriente
Des de la proclamació de l’estat d’Israel, les terres de l’antiga Palestina han estat l’escenari de conflictes polítics i armats, que han augmentat per interessos, pressions, xocs entre les parts directament implicades i altres parts que indirectament hi treuen profit. L’Óscar Monterde, historiador i expert en història contemporània d’aquesta zona, analitza l’evolució des de la Guerra Freda i com els conflictes a Palestina, son els catalitzadors d'latres disputes internacionals. Desenvolupa la història del Proxim Orient en la trajectòria politica del mon àrab i en la història global contemporània. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Els misteris de la cuina dels Kamogawa
Amagada entre els carrerons de Kyoto hi ha la inhòspita taverna de l’expolicia Kamogawa i la seva filla. La peculiaritat de tan recòndit restaurant és que poden reproduir una recepta oblidada i recrear gustos i olors que transporten als seus clients als millors records de les seves vides. Cada capítol del llibre ens resoldrà un misteri d’una recepta alhora que ens farà conèixer la història que hi ha darrera de cada client. D’aquesta manera, cada un d’aquests relats representa la celebració de la cuina com a fet curador i reconfortant. Hisashi Kashiwai (Kyoto, 1952) és odontòleg de professió i dedica els seu temps lliure a escriure sobre la seva ciutat natal. Aquest llibre ha estat el seu major èxit, s’ha traduït a diverses llengües i fins i tot ha estat adaptat a la petita pantalla. Els Misteris de la cuina dels Kamogawa és un llibre pausat i sense sobresalts que ens farà gaudir de petits històries quotidianes amb la cuina japonesa com a element vertebrador. Recomanat per la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat
-
Global
Aquesta és la història d’un nen, en Sami, que viu a la Bahia de Bengala, a l’Oceà Índic i una nena, la Yuki, que viu al Canadà, al nord del cercle polar àrtic. Dos infants que viuen a dos extrems del món l'un de l'altre. Dues històries que es creuaran per un objecte. Dos casos extrems provocats pel canvi climàtic. Un nen i una nena que veuen com canvia el seu món per la inacció dels governs en la millora ecològica. Un món que es destrueix i canvia d'aspecte fent-se menys habitable. Dos infants que volen canviar aquest futur i fer-lo millor. Dels autors Eoin Colfer i Andrew Donkin dir que han rebut nombrosos premis i han escrit més de 80 llibres. Un d'aquests premis és el Premi Especial dels jutges als Children's Books d'Irlanda per la novel·la gràfica Il·legal. Aquest és un còmic que ens parla del canvi climàtic amb unes il·lustracions de Giovanni Rigano, que ha treballat a produccions de Disney-Pixar, que ens fan endinsar plenament en la història. Al final del llibre hi ha una explicació sobre què és l'escalfament global que ajuda a entendre als infants i als adults les conseqüències dels nostres actes. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.
-
La Malnada
La Malnada és l’òpera prima de l’escriptora Beatrice Salvioni (Monza, 1995) publicada el 2023 per Edicions del Periscopi amb traducció de Pau Vidal. Salvioni és graduada en Filologia moderna. El 2021 guanyà el Premi Calvino de contes i el Premi Raduga que promou l’obra de joves escriptors russos i italians sensibles als valors humanístics i amb responsabilitat social, trets que sens dubte trobem a l’esplèndida obra La Malnada. Itàlia, 1936. Francesca i Maddalena són dues nenes adolescents d’entorn social ben diferent que estableixen una amistat tan sòlida que podrà molt més que l’opressió social en què viuen, la sororitat les farà fortes. Francesca és la veu d’aquesta història que reivindica la desobediència en una Itàlia dominada pel feixisme de Mussolini. Aquestes dones són l’esperança del futur que hauria d’arribar. Si Francesca és anomenada la “Malnada” de manera implícita s’hi amaga prejudici, possiblement perquè és un esperit lliure i indomable i a la Itàlia dels anys 30 no es podien permetre comportaments que trenquessin l’ordre establert. Aquesta actitud insubmisa és un espai de llibertat individual davant les injustícies socials, llavors i ara. Text amb bon ritme, amb un llenguatge precís, que ens atrapa des de les primeres pàgines i preciós perquè malgrat la duresa del tema hi ha la dolçor que proporciona una amistat sense fissures. Més informació: Beatrice Salvioni a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Gemma Surribas. Bib. Torelló.
-
Una Vil·la a Florència
Una vil·la a Florència de l'autor anglès William Somerset Maugham fou publicada al 1941 i actualment a través de l'editorial Viena, s'ha reeditat dins la col·lecció Petits Plaers. Aquesta petita i alhora gran novel·la està ambienta a l'època d'entreguerres i ens explica la vida de Mary Panton, una viuda jove que per recuperar-se de la pèrdua del seu marit i amb gran dificultats econòmiques decideix passar una llarga temporada a una casa d'uns amics a Florència. A punt per decidir casar-se amb un Edgar Swift, un amic del seu pare, en unes de les festes de l'alta societat que assisteix coneix en Rowle Flint, un home ric amb fama de ser un vividor. Un fet inesperat farà que els seus plans de vida plàcida que havia planejat es converteixin en tot el contrari. Tal com diu la col·lecció, aqueta obra és un petita plaer llegir-la. Comença amb un caire romàntic i a la meitat de la novel·la ens sorprèn amb un gir inesperat amb caire policíac que no deixa indiferent al lector. Més informació: W. Somerset Maugham a les Biblioteques W. Somerset Maugham a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà.
-
La Utilidad de lo inútil
“La utilidad de lo inútil”, de Nuccio Ordine, qui fou professor de Literatura Italiana a la Universitat de Calàbria i un especialista en el Renaixement i Giordano Bruno, és un llibre de dimensions petites que condensa, com la poesia, la bellesa i el pensament. Llegir el manifest de Nuccio Ordine és reflexionar sobre la filosofia, la literatura, la música, la pintura, la història, l’art, el teatre… Un llibre que ens avantposa davant la vida, i que mostra quan de necessari és no malgastar-la, i quan de necessari és allunyar les pors i les preocupacions. Nuccio Ordine, en aquest llibre, editat per Acantilado, fa una defensa dels sabers “inútils”, que molt sovint són els que donen sentit a la vida. Advoca per les disciplines humanístiques i culturals, fonamentals per cultivar el pensament lliure i creatiu, en un món obsessionat amb la utilitat immediata, l’eficiència i el pragmatisme. Una reivindicació de l’estima i la passió, del coneixement desinteressat i la contemplació artística, de gaudir del camí, caminant. “La utilidad de lo inútil” ens convida a reflexionar sobre el propòsit més profund de l’educació i la cultura per construir una societat més lliure i justa. Més informació: Nuccio Ordine a les Biblioteques Nuccio Ordine al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona
-
Cocina en 2h para toda la semana healthy
El Batch cooking o cuinar-ho tot un dia a la setmana té molts avantatges. Aquest volum proposa 80 receptes saludables, sense complicacions i incorpora un producte de temporada. Està dividit per estacions, i amb un ull sempre posat en el menjar de proximitat, per a cada setmana inclou: • Una llista de la compra dividida per les seccions del supermercat. • El menú complet per a tota la setmana. • El pas a pas de les dues hores de cuina. • El resultat dels plats i instruccions per a la seva conservació. • Consells per a escalfar-los i emplatar-los en el moment que triïs. En total, el llibre el completen: • 16 menús setmanals amb més de 80 receptes equilibrades per a tota la família. • Menús que privilegien els productes frescos de temporada. • Una cuina sense sobrants ni malbaratament *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Chile y la isla de Pascua
Xile és un país que es situa longitudinalment al costat de l’oceà Pacífic. Compta amb costes, muntanyes, serralades com Puerto Natales, les llacunes altiplàniques, Viña del Mar, el desert d’Otocama i Puerto Varas. En aquest volum, es dedica un capítol a l’Illa de Pasqua, la seva vegetació, les cavernes i els Moias, escultures prehistòriques de gran volum que caracteritzen aquesta illa. Dona molta informació sobre transports, allotjaments i història per organitzar un gran viatge. T’animes? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Superabundancia : por qué a medida que crece la población crecen también los recursos disponibles
Un estudi controvetit defensa que el creixement demogràfic promou l’abundància dels recursos naturals necessaris per atendre’l. Després d’analitzar els preus de centenars de productes bàsics, bens i serveis al llarg de dos segles, els dos investigadors van descobrir que els bens eren més abundants, inclús més que la població que els demanava. Tenen la teoria que cada ésser huma adicional crea mes valor del que consumeix. Aquest fet és possible perque més persones produeixen més idees i més innovacions que fan que el mercat superi l’escassetat i estimuli el creixement econòmic i la millora del nivell de vida. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Pintoras
El projecte artístic més ambiciós de Sara Rubayo, la historiadora de l'art que ha revolucionat els museus a Espanya: una recopilació exhaustiva de totes les dones pintores des de l'Antiguitat fins al segle XVII. Parlem dels artistes des del segle VI a. C fins al XVII: són molts segles d'història, segur que recordes algun nom. Però qui et venen al cap? Quants homes? Quantes dones? Pintores vol. 1 sorgeix de la necessitat de trobar a les dones de la història de l'art per a poder pintar una imatge completa del desenvolupament artístic al llarg dels anys. Des de la premissa «totes dins i cap fora», Sara Rubayo posa llum sobre totes aquelles dones que es van dedicar a l'art. Si bé la història de l'art només sembla contemplar a les dones com a muses o com a pintores de poc talent, aquest tom té com a objectiu donen la volta en saber convencional: recuperen de l'oblit a artistes de les quals a penes hem sentit parlar perquè hi ha molt poca informació sobre elles. Perquè per breu que hagi estat la seva història, cada artista es mereix el degut reconeixement i la seva obra ha de tenir el seu lloc en el coneixement popular. Quan un visitant entra en el Museu del Prado, espera veure Les Meninas de Diego Velázquez, no les natures mortes de Clara Peeters, malgrat pertànyer al mateix estil artístic, i tenir un incalculable valor històric. Pintores vol. 2 pretén donar resposta al buit de coneixement que té la història de l'art: les dones artistes. No és que no les coneguem perquè no existissin, sinó perquè van ser menyspreades artísticament i oblidades històricament. En aquest tom, que comprèn tot el segle XVIII, Sara Rubayo aporta una nova perspectiva a la història de l'art perquè puguis donar-li el merescut reconeixement a totes aquelles dones que han contribuït a la nostra cultura amb el seu talent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
No cometràs adulteri
L’adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d’un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l’impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d’entregar-se al sexe més enllà del matrimoni. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Escritos sobre el arte
Com molts grans pintors del segle XIX, Ingres escrivia sobre l'art. Ho feia en quaderns desordenats, en esborranys de cartes de negocis, en comptes de despeses, en paperots dispersos enmig d'altres papers, però que junts conformen una de les obres sobre estètica més significatives de la modernitat. Va ser el seu alumne Henri Delaborde qui va recollir, en 1870, els pensaments deixats pel mestre. Procedents, doncs, de fonts diverses, i no obstant això singularment coherents, en ells neix una reflexió sobre l'art que té en igual mesura el sentit de l'eternitat i el sentiment de la vida, el ressò del llenguatge confidencial i la vocació de l'absolut. No estem davant d'un tractat o a una obra sistemàtica, sinó davant d'una sort d'aforismes que capturen una intuïció, davant reflexions sobre la pintura desenvolupades enmig dels alumnes, mentre es mou entre els cavallets, dona explicacions davant del model i corregeix els treballs. No obstant això, poques pàgines contenen com aquestes, tanta tensió metafísica, amb un Ingres al marge dels clixés, que fa un elogi de la puresa de la línia, però també de l'emoció en pintura, una mística del Bell; que ens parla no de l'art del seu temps, sinó de l'art atemporal i sense etiquetes, de l'art que és «etern i únic», com úni ca i eterna és la bellesa de la naturalesa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Compra bé, menja millor: tota la informació que necessites per fer una compra saludable
L’autor, dietista-nutricionista i preparador físic, explica com anar a comprar amb criteri i trobar productes saludables. És un procés cada vegada més necessari davant l'allau d’additius amb què la indústria alimentària inunda la majoria de productes. Exposa com llegir amb seguretat les etiquetes dels productes, quins son les additius que cal evitar i les aplicacions que et poden ajudar a fer la compra. Afegeix consells a tenir present a l'hora d'anar a comprar productes com el peix i el marisc, la carn, els embotits, la fruita i la verdura, o fins i tot l'aigua! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Piràmide de la longevitat : la guia definitiva per recuperar la vitalitat tenint cura de tu mateix des de dins
Quines són les claus per tenir una vida llarga i saludable? Què fa de diferent la gent a les regions on viuen les persones més longeves del món? Què podem fer per aconseguir envellir bé? Maria Puntí ha estat investigant i ha descobert què tenen en comú les regions on la gent viu més anys i de manera més saludable. Ha analitzat quins són els nostres hàbits de vida i quins aspectes ens generen més inflamació, estrès, felicitat o angoixa. I ha arribat a conclusions que ens presenta en forma de piràmide segons el nivell d’impacte a la nostra salut. Des d’una òptica integrativa, analitza la salut des de tots els àmbits. Arriba a conclusions interessantíssimes en què alimentació, hàbits esportius, salut intestinal i salut mental s’enllacen i generen el que serà una manera d’enfocar la vida que ens portarà no només a viure més anys, sinó també a fer-ho amb una bona qualitat de vida. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
15 excursions a peu pels fars de Catalunya
L’autora d’aquest llibre, Cecília Lorenzo Gibert, és periodista i guia turístic, especialitzada en temes de cultura, turisme i territori. Ha treballat com a coordinadora editorial i redactora de continguts en diferents mitjans de comunicació. Actualment també treballa a l’Espai Far, un espai museístic situat al recinte del far de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú. Amb els sistemes de navegació actuals, els fars han deixat de tenir la importància que tenien dècades enrere. Tot i així, es continuen il·luminant, nit rere nit. Situats en lloc estratègics, allunyats de llocs concorreguts, escenari de diverses pel·lícules, han tingut un cert aire idíl·lic i han estat fotografiats i dibuixats milers de vegades. Per tal de descobrir els fars més emblemàtics de la costa catalana, l’autora proposa 15 recorreguts de sud – far del Fangar- a nord – far del cap de Biarra. De cada ruta fa una breu descripció de la zona, tos seguit presenta la història del far i descriu de forma detallada l’itinerari a seguir. Al final de cada recorregut proposa un parell de reptes als excursionistes, que l’ajudaran a descobrir curiositats del far que està visitant. Així doncs, si aquests dies us trobeu en algun indret de la costa catalana, no deixeu de descobrir els fars que us presenta aquest llibre, segur que no us deixaran indiferents. Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.
-
Per què, Dalí?: l'enigma com a provocació en l'art
Amb motiu de l’exposició monogràfica de l’obra El Crist de Dalí, al Museu Dalí de Figueres (novembre del 2023-abril del 2024), es publica aquest assaig que analitza la seva trajectòria pictórica i tècnica . Mitjançant una ficció en forma de correspondència epistolar amb el pintor, Javier Sierra ens submergeix en l’essència d’aquesta obra i el seu procés de creació. A continuació, Antonio López, en diàleg amb Montse Aguer, aprofundeix sobre la figura de Salvador Dalí i ens convida a endinsar-nos en la ment, el cervell i el procés de creació d’un dels artistes més complexos dels últims temps. La part més tècnica va a càrrec de diversos membres del centre de documentació de la Fundació Gala-Salvador Dalí. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Biblioteca de los nuevos comienzos
Aquest llibre és una lloança al poder dels llibres i als aprenentatges que se’n deriven. Posa en valor la importància de seguir el propi camí a les nostres vides malgrat els dogmes establerts o a les dificultats que ens apareguin. Es tracta de cinc relats que se situen a Tòquio i que giren a l’entorn d’una biblioteca de barri on tots els protagonistes acaben per deixar-se recomanar llibres per la bibliotecària, la Sra. Komachi. I és a través de l’encert d’ella en les necessitats del lector i del coneixement que els aporten les lectures que les vides dels personatges de cada una de les històries prenen nous rumbs en la direcció als seus somnis canviant-los la vida de manera contundent. Es tracta d’un llibre de lectura àgil, sense complicacions, però que alhora cal anar digerir a poc a poc. Aborda temes vitals, ja siguin viscuts des d’una problemàtica o bé, viscuts com a projectes futurs. Resulta fàcil identificar-se amb la situació dels protagonistes. Michiko Aoyama va estudiar periodisme i va ser corresponsal a Sidney. Quan va tornar al Japó va treballar com a editora d’una revista fins que va dedicar-se a temps complet a l’escriptura. Aquesta és la seva segona novel·la i va ser finalista del Premi dels Llibreters al Japó. Està traduïda a vint-i-dos idiomes i se n’han venut més de 300.000 exemplars. Més informació: Michiko Aoyama a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Bibliobús Guilleries.
-
Las Dos vidas de Mina Índigo
Intrigant i molt addictiva! Plena de girs sorprenents que atraparan a qui s’atreveixi a llegir-la! Alhora, però, no s’oblida de cedir un espai important al romanticisme i a la bondat dels seus personatges. Així és l’ultima novel·la de Alaitz Leceaga. Descriu amb molt detall com és l’ambient a Barcelona a les portes de rebre un esdeveniment d’una gran envergadura: la gran Exposició Universal del 1888. Sens dubte, aquest fet ha de posicionar la ciutat al mapamundi del món mundial, obrir-li noves possibilitats en tots els sentits. Però just en aquest moment, uns estranys i foscos esdeveniments fan trontollar-ho tot plegat, i la mèdium Mina Índigo s'hi implicarà per tal d'esclarir la veritat. Una dona molt valenta, observadora, sensitiva, calculadora, i també molt empàtica i lluitadora que arrossega la seva pròpia maleta plena de fantasmes i secrets. I no ens oblidem tampoc de l’arribada del nou patòleg forense, el doctor Ellis. Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer el 2018 amb El bosque sabe tu nombre (Premi de la Asociación de Libreros de Vizcaya 2019), que es va convertir en una de les revelacions literàries de l’any, a més de vendre’s els drets per a l’adaptació televisiva. Posteriorment, ha publicat també Las hijas de la tierra i Hasta donde termina el mar (Premi de Novel·la Fernando Lara 2021). Més informació: Alaitz Leceaga a les Biblioteques Recomanat per Bibliobús Tagamanent.
-
I si et menges la magdalena?
En el subtítol del llibre hi trobem el tema: una guia jove per viure amb el teu cos, escrit per la María Lerín, psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en Trastorns de la Conducta Alimentària i il·lustrat per la dissenyadora gràfica i il·lustradora Marina Tena. Un llibre molt visual i fàcil de llegir estructurat en 10 capítols que ens parla de les nostres emocions i de com aquestes condicionen la nostra relació amb el menjar. Ara més que mai i gràcies a les xarxes socials, el cos, especialment el dels joves està en el punt de mira. Aquesta lectura pot ser una molt bona guia per combatre tots els missatges erronis al voltant d’això i poder gaudir del menjar sense ansietat i malestar. Una eina bàsica per aprendre a respectar el nostre cos i alliberar-nos de la pressió estètica que ens envolta. Coneixerem com deixar enrere la culpa, la vergonya i l’ansietat alhora que comprendrem les emocions complexes que s’amaguen darrere de la nostra imatge corporal. Per facilitar-nos molt millor la comprensió de tot el que s’hi explica la guia està acompanyada d’exercicis pràctics que ens ajudaran a acceptar-nos tal com som. Adreçada especialment als joves però indicada per a totes les edats. A biblioteques: transtorns de la conducta alimentària Web de l'autora: https://alimentatuesencia.com/equipo/maria-lerin/ @simplementesiente (l’autora) @doncspinto (la il·lustradora) Recomanat per Imma Grau de la biblioteca La Ginesta de Begues.
-
Aires de canvi: ajudem la Terra, la Terra ens ajuda
Fa temps que se sap que el nostre clima ha canviat, i que molts llocs de la Terra s’estan escalfant; d’altres s’estan tornant massa secs o massa humits. I què produeix tots aquests canvis? Les persones que habiten la Terra estan vivint: sequeres, incendis forestals, tempestes violentes i inundacions. Aires de canvi explica, als més petits de casa, com avui dia la Terra té un problema: un excés de carboni a l’aire. I aquest llibre els engresca a descobrir què és el carboni, el diòxid de carboni, la fotosíntesi, i l’efecte hivernacle per ajudar a millorar aquesta situació de la Terra. La Terra té uns poders increïbles per eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera, com és el cas de les algues marines - anomenades laminarials – o bé el poder dels mangles – arbres amb els peus o arrels dins l’aigua - que absorbeixen el carboni; però amb això no n’hi ha prou per curar-se, cal ser conscients que tots nosaltres junts també tenim uns poders increïbles per protegir-la. Un llibre infantil per aconseguir coneixements i fer-nos més poderosos davant un canvi climàtic que cada cop és més evident. Document recomanat per Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella
-
Ets el que menges
L’alimentació és un dels pilars fonamentals de la nostra vida. En aquest llibre no només hi trobarem els ets i uts per aconseguir una alimentació més sana sinó que també ens parlarà de l’esport, el descans, el rebuig als tòxics, la salut mental i la “tribu” com un conjunt essencial per trobar l’equilibri necessari. Aquest llibre neix del projecte Etselquemenges de la Núria Coll on ella i tot un conjunt de professionals entre els que hi trobem metges, psicòlegs, nutricionistes, cuiners, fisioterapeutes i un llarg etcètera, ens proporcionaran la informació per adquirir nous hàbits i així millorar la nostra salut d’una manera relaxada i sense pressions. Amb un extens capítol anomenat “la roda de la vida sana” ens parla de l’alimentació com a pilar fonamental de la vida amb especial èmfasi a les verdures, maneres de cocció i a la varietat. Aquí trobarem també un capítol sobre tòxics en l’alimentació però també en productes i estris de cuina; el descans i la seva importància enfront a l’insomni; la gestió emocional per reduir l’estrès, un dels grans mals de la nostra societat actual; l’esport físic per combatre el sedentarisme; i la tribu la xarxa de suport que necessitem tots. Un llibre concebut perquè ens replantegem diversos aspectes de la nostra vida i que ens dona eines i consells per assolir i millorar l’alimentació, la salut i la vida. A les Biblioteques: - Aliments - Dieta - Nutrició Més informació: - Entrevista a Núria Coll al programa Col·lapse de Tv3 - Vida saludable al Canal Salut Recomanat per: Ariadna Esmarats. Biblioteca Pilarin Bayés de Vic
-
Aprende alemán rápido y fácilmente
Manual de gramàtica alemanya adreçat a persones que volen establir un primer contacte amb l’idioma, adquirint habilitats i competències comunicatives inicials en llengua alemanya. L’obra que presentem és un manual pràctic ben estructurat i clar, que fa referència a temes de gramàtica, fonètica i vocabulari que cal conèixer. El castellà és la llengua emprada per descriure la matèria i s’inclouen exemples entenedors que ajuden a la seva comprensió. Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar
-
Empresas con conciencia : más allá de la responsabilidad social corporativa
Durant moltes dècades, l'economia s'ha regit per la primacia dels accionistes, que centra de la gestió empresarial en la maximització dels beneficis a curt termini. Però a més de crear valor econòmic, les empreses també poden crear, o en el pitjor dels casos destruir, valor social i mediambiental Les empreses socialment responsables són les que estan dirigides per una brúixola moral interior, que regula les accions envers els seus treballadors, proveïdors i la societat en general. Aquestes empreses poden rentables, guanyar diner i ser socialment beneficioses. Els autors donen exemples d’empreses reconegudes que ja han implantat aquest compromís. *Recomant per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Pastelería: la referencia de la pastelería
Una obra de referència per aprendre o millorar els teus coneixements sobre pastisseria. Ofereix consells, tècniques, recursos i nocions bàsiques per aconseguir bons resultats en qualsevol moment: berenars, pastissos, xarrups, coulis, gelats, rebosteria, 200 receptes que t’ajudaran molt. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Perpendicular al sol
Un còmic compromès amb els drets humans que denuncia la crueltat del règim penitenciari nord-americà i el biaix racista que sovint acompanya l’absurditat de la pena de mort Quan la dibuixant tenia 18 anys va començar a escriure’s cartes amb Renaldo Mc GIrth, també de 18 anys, que estava condemnat a mort. Aquest còmic representa les seves cartes, les visites, l’amistat entre els dos i les vides paral·leles. Es una reflexió profunda i critica sobre la pena de mort i el sistema penitenciari dels Estats Units, sobre la desigualtat social i cultural i el racisme sistèmic, i en darrer lloc, l’esperança de la redempció. Aquest còmic ha rebut diversos premis com el Bd FNAC France Inter, Premi BD Gest 2023, Artemisa còmic creat per Dones 2024 i a l’obra basada en fets reals. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Merel
Clara Lodewick és una jove autora de Brussel·les que ha debutat amb aquest còmic ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural. Merel , la protagonista, és una dona que, als seus quaranta anys, viu tranquil·la i lliure, sense marit ni fills. La seva vida es reparteix entre la seva granja d’ànecs, el club de futbol del poble, l’escriptura i els amics. Una nit tot s’embolica, quan fan córrer el rumor que la Merel es posa al llit amb tots els homes del poble. A partir d’aquest moment, tothom es gira en contra de la Merel. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Horas extra: por qué necesitamos reducir la semana laboral
Un detallat assaig on els autors fan un repàs dels diferents moments històrics en que les jornades laborals han anat fluctuant segons el context i expliquen els beneficis que menys treball i més oci podria oci podria contribuir a frenar la crisi climàtica fins a promoure la salut mental i la igualtat de gènere. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Water made us
El músic i poeta de Chicago Jamila Woods torna a brillar mentre es pregunta, què significa rendir-se completament a l'amor? A través de Water Made Us, Jamila abraça nous gèneres, melodies lúdiques i jocs de paraules hipnotitzants, mentre travessa el tumult emocionant de les restes i el refugi de l'amor. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Symphonie nº 4 en la majeur "Italienne", op. 90
Després d'Haydn, Beethoven i Schubert, Jordi Savall prossegueix la seva incursió en el segle XIX amb la Simfonia Italiana de Mendelssohn, compositor que grava per primera vegada. Presenta les dues versions que va deixar Mendelssohn, la de la seva estrena a Londres en 1833, i la versió posterior revisada de 1834, els canvis de la qual més notables afecten els tres últims moviments. La comparació de les dues partitures i la interpretació amb instruments d'època permeten conèixer de prop el treball i les intencions de Mendelssohn en la qual continua sent la seva simfonia més popular, que es redescobreix sota la batuta del director català. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Heaven is a junkyard
Després d'una pausa de 8 anys, Youth Lagoon torna amb el seu quart àlbum, 'Heaven Is a Junkyard' El 2016, Trevor Powers va tancar la porta a Youth Lagoon. "Vaig sentir com si estigués en un embolic", diu. “Tot i que era la meva música, em vaig perdre. En molts aspectes, em vaig perdre a mi mateix". En retirar-se de l'àlies, Powers va trobar una transformació personal a casa seva a Idaho i va publicar cintes experimentals amb el seu propi nom ('Mulberry Violence' del 2018 i 'Capricorn' del 2020). "La meva ment sempre ha estat un diable", diu Powers. "Em diu coses terribles, com si jo no valgui cap valor, no sóc lleig o trencat. És com un televisor de motel enganxat a un canal que no s'apaga, amb anuncis estàtics i infinits de nit i predicadors cridant sobre la fi del món". L'octubre de 2021, alguna cosa va canviar el canal. Després de prendre un medicament sense recepta, Powers va tenir una reacció al fàrmac tan severa que va convertir el seu estómac en un "guèiser d'àcid sense parar", recobrint la seva laringe i les cordes vocals durant vuit mesos. “Vaig veure set metges i diversos especialistes. Vaig perdre més de trenta lliures. Ningú em podria ajudar", diu Powers. Per Nadal, ja no podia parlar, va recórrer als missatges de text i un llapis i paper com a úniques maneres de comunicar-se. "No estava segur de si mai podria tornar a parlar, però sol cantar", diu. "Tot es va sentir simbòlic d'alguna manera", afegeix. "M'havia empasat la por tota la vida i ara aquí tornava a pujar. Jo pensava que Déu mira que la gent pateix. Ara sé que pateix amb tu. Això ho va canviar tot". El creixement que va seguir aquell malson va reduir el focus de Powers. En lloc d'escriure sobre el món en general, va començar a escriure sobre casa. "Família, veïns i segadors", riu Powers. “Sempre he escrit sobre coses llunyanes. Aquesta era la meva manera de fugir de casa. Però el millor material ha estat just davant meu tot aquest temps a Idaho ". Amb xiuxiueigs de country, 'Heaven Is a Junkyard' és un mutant nord-americà en un món d'amor, drogues, contes i miracles, units per la veu de Powers i un piano vertical. "Si una lletra no era correcta, una cançó no era correcta", diu Powers, que va eliminar material de dos àlbums i mig perquè "no era honest". "'Heaven Is a Junkyard' parla de tots nosaltres. Són històries de germans que marxen a la guerra, pares borratxos que aprenen a abraçar-se, mares que s'enamoren, veïns robant correu, vaquers fent s. "Jo era." drogues, amics saltant l'escola, jo plorant a la banyera, gossos agafant conills i nens jugant a l'herba alta", diu Powers. Al llarg de l'àlbum, uneix un estil líric que se sent alhora punk i western. "El pare torna a casa i el pare està a les escombraries", canta Powers a "Idaho Alien", situat entre un piano d'estil saló i un xiulet rítmic que sona com un monitor de nadó. "Prizefighter", la tercera cançó de l'àlbum, es va escriure mentre mirava un VHS de "Drugstore Cowboy". Davant d'una cortina de gasa de guitarra Lap Steel i una caixa de tambors CR78, explora el vincle entre dos germans, deixant sense definir què és fet i què és ficció. "Tommy va marxar a la guerra sense adéu. Mai vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li per què", canta. "The Sling", una cançó a la qual Powers es refereix com "el nucli de l'àlbum", és una balada de piano fantasmal i nua. Escoltem cada línia com un voyeur mirant per una escletxa de la paret. “En un carrer solitari, els nens encara juguen. Les famílies encara mengen”, canta. "Heaven Is a Junkyard" és una frase que Powers va escriure al seu diari després de veure com s'incendia la masia d'un veí. "En aquell moment ni tan sols estava segur del que significaven aquestes paraules", diu. "No estic segur de si encara ho faig". Però quan s'escolta el títol de l'àlbum al final de "The Sling", se sent substancial. "El cel és una ferralla, i és la meva llar", canta Powers. Enregistrat en sis setmanes amb el coproductor Rodaidh McDonald (The xx, Adele, Gil Scott-Heron), 'Heaven Is a Junkyard' és una obra d'absoluta devoció. Un retrat de l'oest americà encantat per Déu. I un recordatori que sempre hi ha amor a l'herba alta. "Youth Lagoon mai va ser l'asfixia", va fer una pausa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ultrabelleza
María José Llergo (Pozoblanco, 1994), com a ànima i vers lliure del cant, sap què fa i té clar què vol. La jove és un esperit nòmada que fuig d'estils i clixés sense renegar de la seva arrel flamenca i andalusa. La seva música respecta una tradició inherent a ella que no té por d'una metamorfosi que abraça l'avantguarda sense dissimulació. En aquest àlbum, la superació i lluita s'amaga com la gran conseqüència emocional que irradia. Un disc transversal ple de les influències més heterogènies que exploten en un sofisticat confeti sonor on l'amor i l'empatia són les eines fonamentals per a l'avenç i el progrés *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals*
-
Los virus no entran por los pies: el libro que derriba todos los mitos sobre la salud física y mental de niños y familias
La dra. Lucía Galán és una pediatra famosa per explicar clarament i amb evidència científica molts temes sobre la cura, criança i educació dels infants i adolescents. Son consells mèdics explicats amb simpatia, emoció i sensibilitat. En aquest llibre desenvolupa temes controvertits i actuals com l’assetjament escolar, , la salut mental , el neurodesenvolupament i el son, entre altres. Pretén ser una obra pràctica i útil. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Nico i els dinos
Tornen el Nico i el Dino amb una nova aventura juràssica dinodivertidíssima que farà que no puguis parar de riure! Des que el Nico es va trobar l'ou del Dino, l'humà i el dinosaure s'han fet inseparables. Junts van descobrir una porta secreta a un món juràssic, la Vall dels Dinosaures, un lloc meravellós ple de dinosaures on coneixeran la Silva, una noia valenta que ha crescut entre ells i amb qui viuran aventures d'allò més emocionants. Però el senyor Gil, el perillós col·leccionista d'ous que es va quedar amb la clau que obre la porta d'entrada a la vall, vol capturar tots els dinosaures per fer-se ric i famós. Aconseguiran el Nico i els seus amics evitar-ho i salvar la vall? Torna la sèrie d'Òscar Julve, creador de Jo, Elvis Riboldi i Aventura total, amb una narració clara i amena i unes il·lustracions amb molt sentit de l'humor. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Libro de la gamba roja
La gamba vermella és un producte estrella de la gastronomia espanyola. En aquest llibre, dos cuiners de fama internacional, Joan Roca i Quique Dacosta, ens ofereixen receptes creatives i tradicionals que destaquen les característiques de la gamba. També trobareu una àmplia informació sobre la gamba: la fisiologia, metode d’extracció, les vedes de pesca per aconseguir-ne el futur de l’espècie i la vida dels pescadors que viuen d'ella. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Nuestro sistema inmunitario
Els conceptes essencials de la immunologia, del seu funcionament i les vies per a reforçar la nostra pròpia immunitat. El sistema immunitari ens defensa de multitud d'agents amb potencial per a causar-nos malaltia: paràsits, bacteris, virus, cèl·lules canceroses, etc. Aquesta lluita permanent entre les nostres cèl·lules de defensa i els múltiples agents patogènics passa desapercebuda fins que falla aquest sistema defensiu i ens posem malalts. Després de milions d'anys d'evolució, el sistema immunitari humà s'ha dotat de molècules, cèl·lules, teixits i òrgans capaços d'orquestrar respostes summament complexes i dirigides enfront de les més variades amenaces. Com ho fa? Quins elements actuen i on estan? De quina manera pot fallar? Per què es produeixen les malalties autoimmunitàries, les al·lèrgies i fins i tot el càncer? I les immunodeficiències? Com afecten el sexe, l'edat, l'embaràs o el microbioma? Aquest llibre pretén endinsar-se en el món de la immunologia repassant conceptes essencials i realitzant un breu recorregut històric per a aprendre què és, com funciona i com podem contribuir a la nostra pròpia immunitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Dins la sala dels miralls
Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022. Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera. En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”. Més informació: Liv Strömquist a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.
-
Trenes por España
La creació del sistema ferroviari a Espanya al segle XIX va suposar una millora en el transport de viatgers, de mercaderies i el creixement de moltes poblacions. També l’inici del turisme. Sergi Reboredo recull en aquest llibre els trens amb recorregut de gran bellesa; trens turístics que transporten el viatger a altres èpoques i altres trens que l’autor qualifica com interessants per viatjar-hi. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Banys de bosc : 20 llocs singulars on fer un bany de bosc a Catalunya
Caminar, mirar, inhalar, flairar, ensumar, observar, contemplar... Tots aquests verbs es poden utilitzar en qualsevol dels vint indrets on l'autor convida a fer un bany de bosc. En el fons, aquest llibre és una invitació a passejar pel bosc amb tranquil·litat i silenci i, així, respirar totes les essències beneficioses per al nostre cos que hi ha a l'atmosfera d'un bosc i, a la vegada, fer-nos un regal sensorial a l'obrir tots els nostres sentits. Què aconseguirem fent les passejades que ens proposa aquest llibre? A part de divertir-nos i sorprendre'ns amb totes les meravelles que ens pot oferir el bosc, fer salut! En aquest llibre hi ha boscos del Pirineu, del Pre-Pirineu, del sistema Transversal, del Litoral, de la Serralada Litoral i de la Prelitoral Recomanat per Marta Puig Calafell de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.
-
¿Para qué servimos los lingüistas?
Què fa un lingüista? És, sovint, una persona acostumada al fet que li preguntin què és o per a què serveix la lingüística. Per això, aquest llibre ofereix una visió general de la disciplina i recull el saber de vint-i-tres experts que responen de manera senzilla a unes quantes preguntes, algunes d'elles complicades. Què és un lingüista?, és un policia de la llengua?, és el mateix que un filòleg? Som l'única espècie dotada de llenguatge? Com s'ensenya una segona llengua avui? Què té a veure la semàntica amb ChatGPT? Quines aplicacions té la lingüística computacional?, i la clínica?, i la forense? Un fonema és un so? Són els límits del llenguatge els límits del món? Què és una paraula? Com es relacionen els sintagmes entre si? Funciona igual la cortesia en totes les llengües? Totes aquestes preguntes (i moltes més) trobaran resposta en aquestes pàgines i suscitaran, de pas, nous interrogants. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Playa más bonita del mar del Norte
En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Cómo hablar con un adolescente y que te escuche
Com a professor de filosofia, Jordi Nomen ha conversat durant milers d'hores amb els éssers més introvertits del planeta: adolescents que li compten tot el que callen a casa. Ha conegut els seus temors i inseguretats, les seves inquietuds i els seus hàbits, les seves fortaleses i les seves febleses. Dividit en tres parts, aquest clarificador llibre descriu com perceben el món els joves, quins són els reptes als quals s'enfronten i com podem ajudar-los. Nomen introdueix la veu dels adolescents amb les seves pròpies reflexions i parla de qüestions essencials per a pares i educadors, com la construcció de la personalitat, els canvis vitals, els amics, la identitat real i la digital, l'amor i la sexualitat, el presentismo, les emocions, els germans... A més, ofereix consells pràctics per a detectar possibles problemes greus, així com pautes concretes per a abordar-los: depressió, pornografia, drogues o fracàs escolar. Jordi Nomen porta més de trenta anys impartint classes a l'escola Sadako de Barcelona, un centre innovador premiat a nivell internacional. El seu primer llibre, El nen filòsof (Arpa, 2018), s'ha convertit en referent de l'educació i ha estat traduït a sis idiomes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Los Tesoros del Prado
Un viatge inoblidable per l´art més emblemàtic del Museu del Prado, presentat en un gran format que convida a assaborir cada obra. Una valuosíssima obra de referència per a qualsevol amant de l'art, que ofereix algunes de les claus per comprendre millor el talent excepcional de Velázquez, El Bosco, Clara Peeters, Tiziano i molts altres artistes. Una edició de luxe amb fotografies a tot color que anima a descobrir detalls únics, com ara empremtes dactilars que es colen a les pintures, autoretrats amagats en els reflexos de les copes o penediments que mostren el procés creatiu de diferents artistes. Descobreix els tresors del Museu Nacional del Prado en una edició única. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ojos que no ven : sobre las palabras y las imágenes
Les imatges, des dels seus orígens, van apareixer per a contar històries, acompanyades sempre de paraules, en ocasions escrites, altres imaginades per l'espectador, des dels petroglifos dels homes-gos en el desert de Líbia als dibuixos de Jean-Jacques Lequeu. I així va passar fins a la Revolució Industrial, la conquesta del món per les màquines. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Lecciones sobre color : color, diseño y composición en la práctica artística
A través de 31 lliçons pràctiques i senzilles, l'aquarel·lista i professora estatunidenca Jeanne Dobie ens obre les portes a una nova manera de pensar el color que ens permetrà desbloquejar la nostra creativitat i trobar el mode d'expressar-nos a través de l'art. Elaborar una paleta de pigments purs, entendre l'avanç i el retrocés dels colors càlids i freds, generar atmosferes amb veladures, crear ponts cromàtics, aprendre a camuflar amb color, planificar els blancs i les ombres... Publicat originalment en 1986 i convertit en tot un referent, aquest pràctic manual ens ofereix les claus per a entendre no sols com actuen els colors i com es relacionen entre si, també altres aspectes essencials en la creació pictòrica com la composició i el disseny. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Bolets, del bosc a la taula: receptes i consells
Els bolets són els protagonistes d’aquest llibre, maridats amb altres ingredients que els fan bona i coral companyia. Però del bosc al plat hi ha un llarg trajecte que cal seguir amb rigor i disciplina si volem que la màgia dels sabors del bosc ens faci feliços a taula. Com collir-los (assegurant-se que són comestibles), com netejar-los, com conservar-los (al buit, assecats, en oli, amb vinagre, a la sal, amb vinagre de cava, en farina de bolets), i, finalment, com cuinar-los (seguint al peu de la lletra el glossari de cocció) per extreure’n el màxim del seu potencial. Aquestes receptes estan pensades perquè les pugui fer qualsevol amant de la cuina i dels bolets; són clares i precises per poder-les seguir fil per randa. Només cal escollir la que vingui més de gust per a cada ocasió, i de cara als fogons, amb paciència, enteniment i sensibilitat, com recomana el Miquel. I, un cop a taula, bon profit!» *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
En bicicleta: Europa sobre dos ruedas
Una selecció de les millors rutes ciclistes per tota Europa, amb consells pràctics sobre l’allotjament, equip, serveis, transport i les dificultats que es poden presentar. Proposa webs per planificar el viatge. Descriu el patrimoni cultural i natural d’Europa que podràs conèixer, acompanyat de la teva bicicleta. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Maestras
Exposició en el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza del 31 d'octubre de 2023 al 4 de febrer de 2024. Per primera vegada, es presenta a Espanya un recorregut feminista per l'art realitzat per artistes dones des de finals del segle XVI a les primeres dècades del segle XX. A través de vuit temes rellevants en el camí cap a l'emancipació de la dona, en aquest relat es combina la història de l'art amb la història de les idees i s'exploren aspectes estètics, socials i polítics. La conjunció entre períodes històrics, gèneres artístics, estils i temes és la trama sobre la qual es vertebra aquesta mostra, i es posa de manifest com aquestes mestres van abordar qüestions candents en la seva època, van prendre posició i van aportar noves iconografies i mirades alternatives. Inspirada en la noció actual de sororitat, l'exposició destaca llocs i períodes en els quals coincideixen les artistes, mecenes i galeristes que comparteixen valors i són conscients d'iniciar noves tradicions.A vegades, van saber treure profit de condicions socioculturals i teòriques favorables i excepcionals en el sistema patriarcal. En determinats moments, van comptar també amb el suport i suport dels seus mestres, col·legues, marits, germans, col·leccionistes o marxants. Però fins i tot en els períodes més adversos, es van oposar a la misogínia i a les normes establertes per a les dones. És una exposició d'autores dones que representen a dones i els seus interessos. Dones cultes, cosmopolites i compromeses que van rebre els més alts reconeixements simbòlics, teòrics i materials, com a models de talent, professionalitat i independència. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Sobre la losa
Una altra magnètica novel·la policíaca de Fred Vargas. Aquesta vegada el comissari Adamsberg es desplaça a Rennes on relacionen la troballa d’un cadàver amb la llegenda del fantasma d’un comte, antic propietari del castell de Combourg, anomenat el Coix perque una cama de fusta i que diuen passeja a la nit pels carrers de la ciutat. Allà iniciarà la investigació, fent preguntes, recollint informació. Per buscar la inspiració comença a visitar un dolmen a les proximitats de la ciutat i allà estirat sobre la pedra, intentarà resoldre el cas. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Todo sobre los Bundt : recetas infalibles para todas las ocasiones
Els bundts son aquells els bescuits enfornats en bonics motlles rodons amb un forat central i precioses formes laterals que es poden fer molts gustos i colors. La Bea Roque, experta rebostera i autora de molts llibres de pastisseria, ha aplegat 100 receptes senzilles, sense complicacions. Bundts amb sabors clàssics, amb un toc diferent, amb fruites, farciments, amb xocolata, sense gluten, gelatines, flams i fins amb hortalisses i salats. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Per què els elefants no tenen càncer? : i altres preguntes científiques que et fregiran les neurones
Quin és l'origen de les espècies? Com ens orientem a l'espai? Podríem nedar en una piscina de mel? Per què el càncer no afecta igual a totes les espècies? El nostre entorn és ple de fenòmens que amaguen grans incògnites. La ciència ens permet entendre el món on vivim i interpretar els canvis que vindran. Us animeu a disseccionar-la? Els autors d'aquest llibre, tots ells membres de la plataforma Neurones Fregides, provenen de branques científiques diverses i demostren en aquestes pàgines com la ciència està interconnectada, talment una xarxa neuronal. Amb un to divulgatiu i proper, responen preguntes que sempre ens hem fet sobre tot el que ens envolta i ens acosten la ciència com mai ens l'han explicada. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Olor de la Edad Media: salud e higiene en la Europa medieval
En un recorregut geogràfic que desborda les fronteres d'Europa i el Mediterrani, Javier Traité i Consuelo Sanz de Bremond s'endinsen en més de mil anys d'higiene medieval, des de l'ocàs de Roma fins al segle XV, per a mostrar-nos, a partir d'un exhaustiu estudi de les fonts documentals i les últimes troballes arqueològiques, un fascinant panorama. Sabrem per què van desaparèixer les grans termes, descobrirem la vibrant cultura del bany de l'Edat mitjana, coneixerem teories mèdiques, explorarem com s'organitzava la neteja de les ciutats, com eren les latrines i el sistema d'evacuat de residus i posarem a prova el mite de la brutícia dels bàrbars. Coneixerem, en definitiva, a uns medievals tan preocupats per fer bona olor i mantenir nets els seus cossos, robes i veïnats com nosaltres. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El enigma Balenciaga.
La vida del dissenyador Cristòbal Balenciaga és tota una incògnita. No sortia mal al final de les desfilades i tampoc hi ha gaires imatges seves. Els seus dissenys d’alta costura i les línies depurades el van convertir en una figura excepcional dins el món de la moda. Aquest llibre suposa una immersió en la biografia de Balenciaga i dona a conèixer dades rellevants per entendre la persona i el modista que va captivar París. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
No val a badar
Un recull de més de cent mots catalans intraduïbles a altres llengües que hem de reivindicar perquè no caiguin en l'oblit. Hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d'explicacions sobre els significats, l'origen i l'evolució de cadascun, a més d'una munió de derivats, frases fetes i refranys. La sensació que us deixarà la lectura d'aquest llibre és que tenim una llengua rica i variada però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
La Trompeta acústica
La trompeta acústica presenta les absurdes, còmiques, paradoxals i singulars situacions que enfronta Marion Leatherby -dona de 92 anys tancada en un asil a causa del menyspreu del seu fill- i les quals pateix després de rebre una trompeta acústica que li revela un món diferent . Més informació: Leonora Carrington a les Biblioteques Leonora Carrington a la Viquipèdia Pàgina web oficial Especial surrealisme Recomanat per Gemma Ruiz.
-
Demon Copperhead
Ambientada a les muntanyes del sud dels Apalatxes, Demon Copperhead és la història d'un noi nascut d'una mare soltera adolescent en una caravana, sense més patrimoni que el bon aspecte i el pèl rogenc del seu difunt pare, un enginy càustic i un feroç talent per a la supervivència. Relatat amb la seva pròpia veu, Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acolliment, el treball infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'enfronta a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en la qual fins i tot els superherois han abandonat als pobles rurals en favor de les ciutats. Fa moltes generacions, Charles Dickens va escriure David Copperfield a partir de la seva experiència com a supervivent de la pobresa institucional i els seus danys en els nens de la seva societat. Aquests problemes encara no s'han resolt en la nostra. Dickens no és un requisit indispensable per als lectors d'aquesta novel·la, però li va servir d'inspiració. En traslladar una novel·la èpica victoriana al Sud dels Estats Units contemporani, Barbara Kingsolver recorre a la ira i la compassió de Dickens i, sobretot, a la seva fe en el poder transformador d'una bona història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Els Ranxos de la Gessa : 62 receptes de cuina marinera
Gessamí Caramés és una apassionada de la cuina i li encanta investigar amb el menjar. Aquest llibre és, abans de res, "terreno", però també és gaudir amb receptes relacionades amb el mar, algunes un punt atrevides. Com sempre, són elaboracions que es poden fer a casa, amb productes de fàcil accés, que coneixem; d’altres, amb ingredients als quals no estem tan acostumats. En aquest llibre, Gessa comparteix secrets del seu Restaurant Meleta de Romer, i ens revela alguns dels plats que més han triomfat entre els comensals sobre cuina marinera. Tots amb el seu toc personal. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Desierto blanco
Nou desconeguts fugen amb globus d'uns bombardejos. Han de decidir qui d'ells s'ha de tirar a la mar perquè la resta pugui salvar-se i començar una nova civilització en una illa deserta. Són els únics supervivents d'una guerra mundial que ha fet desaparèixer el món tal com el coneixem. El que està en joc, en realitat, no és el futur de l'espècie humana, sinó un treball temporal com a venedor en uns grans magatzems. López Carrasco ha escrit una novel·la excepcional sobre una generació vista des d'un temps i un espai aliens; sobre uns personatges que habiten un estrany territori que els impulsa a confrontar-se amb el que van ser i el que són. En aquest viatge d'anada i tornada que és el record, els seus protagonistes tractaran de reconstruir i, per tant, de comprendre les renúncies invisibles, les aliances necessàries i les formes imprevistes de la utopia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Allò que només passa als altres
Marc Olvan és un advocat d'ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació. No ho tindrà fàcil: en una ciutat que és escenari de l’escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l’amo del món. Olvan s’implicarà a fons en el cas i serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Oppenheimer
En temps de guerra, el brillant físic estatunidenc Julius Robert Oppenheimer, al capdavant del 'Projecte Manhattan', lidera els assajos nuclears per a construir la bomba atòmica per al seu país. Impactat pel seu poder destructiu, Oppenheimer es qüestiona les conseqüències morals de la seva creació. Des de llavors i la resta de la seva vida, s'oposaria fermament a l'ús d'armes nuclears. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
L'Origen de 110 frases fetes: per què diem...? (2)
Si quan penses en frases fetes, no vols trencar-te el cap, ni et vols fer el suec, però tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra és utilitzada freqüentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, l’origen us sorprendrà. Us en farem cinc cèntims, però no volem acabar com el rosari de l’aurora, ni explicar un sopar de duro. Només pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer més voltes que el 29. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
No prendràs el nom de Déu en va
La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines, voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure’n els atributs? El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contra els perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No és la crítica de la religió exposada des de fora després de segles de transmissió i desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de la Llei de Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textos bíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Tumbas sin nombre
Si sou fans de les novel·les de John Connolly i del seu detectiu protagonista, en Charlie Parker, us hauran seduït, també, en Louis i l’Àngel. Ells dos són, per primera vegada, els protagonistes principals de la història. El primer és un assassí professional, i el segon un lladre retirat. Tots dos formen una estrafolària parella sentimental unida per l’amor i per l’absoluta lleialtat cap al detectiu. Tumbas sin nombre, vintena entrega de la sèrie Parker, arrenca amb el brutal assassinat de De Jagger, confident i bon amic d’en Louis. La persecució dels responsables d’aquest crim portarà els dos amants a l’Europa de l’est i ens farà reviure la terrible guerra dels Balcans i les seves conseqüències. Com en tots els seus llibres, l’autor irlandès se serveix de la intriga, d’escenes d’extrema violència i, fins i tot, d’elements sobrenaturals per acostar-se al costat més fosc, pervers i incòmode de l’ésser humà, ja sigui en forma de racisme, de violència de gènere, de pederàstia, o de qualsevol altra forma de maldat. Llegir Connolly és com fer caure les fitxes d’un dòmino. Si ja en vau fer caure la primera gaudint amb Todo lo que muere (sèrie Parker, 1), serà inevitable que arribeu a aquesta darrera publicació. Però si teniu la sort de no haver-lo descobert encara, us recomanem que aparqueu aquesta última entrega i comenceu pel principi. En Louis i l’Àngel us esperaran, són extremadament pacients. Recomanat per Marta Garcia. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà.
-
Las Fotos
Inés Ulanovsky investiga i recompon històries sorprenents i personals que s’amaguen al darrera unes fotografies que pertanyen al seu arxiu personal. Combina, de manera exemplar, la memòria personal i la memòria política d'un país per a reflexionar sobre l'atzar i les històries, sobre els vells afectes i sobre l'atracció del passat que ens obliga a girar la mirada per a intentar comprendre la persistència d'una imatge. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Rasa: sabores e historias de mi cocina índia
Un viatge a través de la vida d’Anjalina Chugani, una cuinera d'origen indi, des dels seu naixement Londres, passant per la seva adolescència i primers anys com a adulta aBangalore (l'Índia, on va redescobrir les seves arrels), fins a la seva arribada a Barcelona. L'autora sempre s'ha expressat a través del menjar què va conèixer i va estimar. Aquest viatge gastronòmic mostra la seva vida com a immigrant en la majoria de les etapes de la seva vida. Les seves receptes no sols destaquen les seves arrels índies, sinó que també evidencien la seva influència occidental i la incorporació d'ingredients locals de temporada en cada plat. Cada capítol mostra una part vital de la seva vida a través del menjar, la cultura, els seus aprenentatges i els seus viatges. Les més de 100 receptes, perfectament pensades i explicades amb minuciositat, són fàcils de seguir per a qualsevol apassionat de la cuina, ja sigui principiant o expert, i transportaran al lector a les gastronomies de moltes parts del món, però sobretot a la seva estimada Índia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
5 ingredients mediterranis
El famós cuiner, Jamie Oliver, torna amb el format de recepta que més agrada als seus seguidors: les basades en 5 ingredients. En aquest volum, presenta més de 120 receptes fàcils de seguir, simples i totalment delicioses. Son els ingredients mediterranis s’inspira en els sabors, combinacions i ingredients bàsics i comuns de tot el Mediterrani, els sabors de la cuina d‘Espanya, França, Tunísia i Grècia. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Una profesión de mierda memorial de perplejidades docentes
Un retrat irònic, desenganyat de la ciutadania frustrada i dominada per la rancúnia i la violència. Des del punt de vista d’un cap d’estudis d’un centre educatiu, l’autor retrata les famílies, els professors i tota mena de persones que comparteixen les seves penúries. Podem veure una desfilada de personatges moguts per les baixes passions. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Organizaciones creactivas : el poder de pensar y actuar diferente
La seva organització està preparada per a innovar? I per a posar a les persones en el centre? Una empresa no pot evolucionar més enllà de l'estat de desenvolupament del seu lideratge. El lideratge impulsat per un propòsit clar és el veritable avantatge competitiu de les organitzacions i la manera de ser rellevants per a la societat. Aquest llibre descriu quins avantatges aporta per la mateixa empresa i desenvolupa una estratègia per transformar la vostra organització en creactiva i compromesa amb les persones i el seu entorn. Pretén destacar l talent de les persones i canviar la competència en col·laboració. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
A tomate pocho no le hinques el diente
Mario Sanchez és un divulgador científic i especialista en nutrició i tecnologia dels aliments. En aquest llibre explica de manera planera i alhora científica, tot alló que fem malament a casa pel que a la conservació i cocció dles aliments. Dona informació comprensible per a tothom i plena de sentit comú. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
El Pequeño gran libro de la ansiedad
La pandèmia, la crisi posterior i ara la guerra d’Ucraïna han posat al descobert l’augment de les malalties mentals, un dels trastorns més freqüents és la ansietat. L’ autor de “El Pequeño gran libro de la ansiedad : una guía práctica para vencerla paso a paso”, Ferran Cases (Barcelona, 1984), després de patir la malaltia durant 15 anys i de desenvolupar una paràlisi a les extremitats, també a causa de la ansietat, va decidir investigar com funcionava la malaltia i què podia fer per lliurar-se’n, per tal motiu va cursar estudis de Medicina xinesa, PNL, Coaching, fitoteràpia, Chi Kung, psicologia budista, entre altres. Quan ho va aconseguir va determinar que volia difondre la seva experiència i és així que en Ferran s’ha convertit en conferenciant, escriptor i divulgador expert en ansietat, aquest és el cinquè llibre que publica, a més, també és el creador del mètode Bye bye ansietat. En aquest llibre en Ferran ens presenta una guia pràctica per alliberar-nos de la ansietat. Es tracta d’una nova edició, revisada i ampliada de “El pequeño libro de la ansiedad”. Crida l’atenció l’organització del llibre en forma d’escala d’un edifici de 6 pisos ( capítols ), els pisos són els objectius a aconseguir, per arribar-hi haurem assolir una sèrie esglaons ( subcapítols ) que són els aprenentatges necessaris per arribar als objectius: aprendre a respirar, asserenar la veu interior, , controlar los pensaments negatius, assumir la importància del exercici físic i del Mindfulness o, el que és més important, cultivar hàbits que ens permetin avançar. Un dels principals valors d’aquest llibre és que està fet des de l’experiència personal, no des del punt de vista del terapeuta, és per això que és tan pràctic i fàcil de llegir, l’autor sap perfectament què llegirà una persona que pateixi ansietat, d’aquí que els capítols siguin tan curts i que hi hagi un resum de 4 punts al final de cada capítol. L’estructura de l’obra és realment atractiva, fabricar una escala a partir dels avenços anima a seguir i a voler assolir el cim. En definitiva, un petit llibre, 238 pàgines, per a tots aquells que pateixen ansietat i que volen saber què hi poden fer de manera fàcil i amena, i també per a tots aquells que no pateixen la malaltia però que es volen informar i aprofitar els aprenentatges per afrontat el dia a dia amb molta més serenor. Més informació: Ferran Cases a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-reig.
-
La Hipótesis del amor
L’origen d’aquesta novel·la es remunta a una galàxia molt molt llunyana. Del 2015 al 2019 es van estrenar als cinemes, la darrera trilogia de la saga Star Wars. D’aquelles pel·lícules en va sorgir un fenomen fan anomenat Reylo. L’acrònim que uneix els noms de la protagonista (Rey) i l’antagonista (Kylo) amb la creença i desig que, a la pel·lícula, entre ells existeix una relació romàntica. I perquè us expliquem tot això? Doncs perquè la novel·la “La hipótesis del amor” va néixer com una fanficció¹ inspirada en aquests dos personatges d’Star Wars però dins un univers alternatiu. És a dir, en la realitat actual i ambientada en el món universitari i científic. Estem davant d’una divertida i fresca comèdia romàntica, plena de clixés que als amants d’aquest gènere confessem que ens encanten. La seva autora és Ali Hazelwood, una escritora i doctora en Neurociències nascuda a Itàlia i resident als Estats Units on es dedica a la docència i autora de publicacions de caràcter científic. La “Hipótesis del amor” ens presenta a Olive Smith una alegre i empàtica estudiant de doctorat i al doctor Adam Carlsen, un jove i prometedor científic conegut també per ser un cretí i un presumptuós. En un moment donat, entre ells dos, comença una falsa relació amorosa en la qual Olive pretén simular una relació amb Adam per demostrar-li a la seva amiga que ha superat la seva antiga relació i desitja deixar-li així via lliure perquè pugui intentar alguna cosa amb el seu ex. La situació es torna rocambolesca quan Adam accepta entrar en aquest joc. Aquesta relació falsa entre aquests dos científics, toparà amb la irresistible força de l'atracció. L’autora aprofita tot aquest embolic per fer crítica del món acadèmic i la situació precària en la que viuen els estudiants aspirants al grau de doctor. A tot això, s'afegeix que Olive és dona, concretament l'única del seu laboratori a part de la seva directora de tesi. La novel·la parla de les dificultats que se li presenten convivint en un món d'homes. Acabarem dient que no es una novel·la premi Nobel de Literatura, però sí que ens pot ajudar a sortir d’un bloqueig lector o bé per desconnectar de la realitat que ens envolta. És lleugera, divertida i les pàgines passen volant. Ficció escrita per un admirador d'una sèrie de televisió, d'una pel·lícula o d'un llibre, que se serveix dels personatges i de l'univers de l'obra original per a crear la seva pròpia història. Més informació: Ali Hazelwood a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.
-
Les Lleialtats
Primer de tot si no heu llegit res d’aquesta autora, val a dir que és un nom a tenir en compte. És una escriptora francesa, amb diversos premis al darrera, que generalment tracta temes punyents de la societat actual com poden ser l’anorèxia o la depressió, per exemple. 'Les lleialtats' és una novel·la coral, de diversos personatges. Els principals són l’Hélène, una mestra d’institut, i el Théo, alumne seu, qui viu una setmana a casa la mare i una altra a casa el pare, o sigui, de pares divorciats. Amb poques paraules i descripcions breus i precises l’autora va revelant tant l’estat anímic dels personatges, com és el seu dia a dia i algunes pinzellades del seu passat, tot abordant el tema de l’alcoholisme. Tot plegat va configurant un mosaic de personatges que es van entrellaçant i així es va descobrint quines són les lleialtats que lliguen els uns amb els altres, o la lleialtat cap a un mateix. Fet que porta a la reflexió de fins a quin punt les lleialtats cap a un mateix o envers els altres poden ser tant positives, o com en segons quines circumstàncies, negatives. Així doncs, un llibre en aparença de fàcil lectura, però amb una trama que va 'in crescendo' a mida que avança el llibre, i que manté la tensió fins al final. Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Municipal 1 d'octubre.
-
Mr. Gwyn
Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958), és escriptor, actor, director de cinema i cantant. Col·labora amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. També ha treballat a la televisió presentant programes culturals. Llicenciat en Filosofia es va convertir en un fenomen literari mundial amb la seva novel·la "Seda" (1996), que va ser traduïda a disset idiomes. Va fundar a Torí una escola de tècniques d'escriptura creativa anomenada Holden (com el protagonista de la novel ·la "El guardià del camp de sègol" de J.D.Salinger, on va impartir classes. Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno. És considerat un geni de l'escriptura donat que ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians més rellevants de la seva generació. Les seves novel·les endinsen al lector en un món surrealista a mig camí entre la realitat i els somnis i l'intangible. Mr. Gwyn és la història d'un escriptor molt especial que decideix abandonar l'ofici d'escriure perquè no suporta la impostura del món literari. Però a mesura que passa el temps s'adona que necessita escriure els seus pensament per posar ordre a les seves idees disperses. Així que comença a imaginar un ofici diferent relacionat amb l'escriptura i es proposa escriure retrats de persones amb un ritual que posa paraules a les emocions que capta amb la observació meticulosa i nua dels seus "clients". Els personatges que apareixen són bàsicament Mr. Gwyn, el seu editor literari, la seva secretària i un vell artesà que fa bombetes de durada predeterminada. Llegir a Baricco és entrar en un món surrealista, perfecte i simple on tot el que passa és perfectament normal dins del seu context. Tal com ell ho explica "és com tornar a casa". Una persona pot llegir un passatge de poques pàgines que sigui el seu retrat i quedar profundament commogut de veure com en aquell text es plasma fidelment i sense fissures la seva pròpia personalitat i l'essència de la seva ànima. És una reflexió profunda sobre l'ofici d'escriure i el món que l'envolta amb una mirada nova que només Baricco sap transmetre. Més informació: Alessandro Baricco a les Biblioteques Alessandro Baricco a la Viquipèdia Entrevista a "El País" Book trailer del llibre Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.
-
#SeAcabó : la doble victoria de las campeonas del mundo de Fútbol
Un títol optimista... No sabem si s'ha acabat amb el masclisme en el món de l'esport, però si més no la sacsejada ha sigut important. I quan sacseges, alguna cosa es mou. I si sacseges fort, alguna cosa cau... #SeAcabó descriu com el masclisme forma part de la vida de cada dia de les jugadores de la selecció espanyola de futbol però com, després del conegut com a "petó robat" a Jennifer Hermoso per part de l'ex-president Luís Rubiales, la cúpula directiva s'ha vist obligada a fer canvis. El ressó mediàtic del cas ha servit per posar en valor no només la feina de l'equip de futbol femení, sinó també la importància del respecte, de l'educació en valors i de la dignitat esportiva i personal. De tothom. No només de les dones. El cas va posar de relleu el trist paper de molts homes (i d'algunes dones), que lluny de denunciar situacions de masclisme flagrant van mirar cap a un altre costat. I mirar cap a un altre costat sovint fa que no vegis venir la pilota. I qui diu la pilota diu la denúncia. I la vergonya. Llarga vida al futbol femení! Més informació: La justícia acorrala Luís Rubiales Les campiones del món reben la distinció més alta Irene Zugasti
-
L'Illa de les dones del mar
Aquesta és una història de lluita i d’esforç diari per la supervivència de les dones de Jejeu, les Haenyeo, les dones del mar. Amb aquesta novel·la et submergiràs al fons del mar, a grans profunditats, tal i com ho fan les Haenyeo, a pulmó lliure, a les aigües fredes de Jeju, una preciosa illa volcànica del sud de Corea. Aquesta és la història d’una gran amistat entre la Young-sook i la Mi-ja, dues nenes que aprenen a bussejar juntes i creixen juntes fins a convertir-se en autèntiques dones del mar, en autèntiques Haenyeo. La Young-sook és qui narra la història, i és ella qui ens explica la seva vida com a Haenyeo , i com li afecten els tristos esdeveniments de la dissortada història de Corea, amb l’ocupació japonesa, la Segona Guerra Mundial, la rebel·lió de Jeju i la Guerra de Corea . És una novel·la d’amistat, d’amor, i també una novel·la històrica dels tràgics esdeveniments de Corea durant el segle XX. Àsia ens queda lluny, molt lluny i llegir aquesta novel·la ens l’ apropa des de la vessant més humana, plena d’emocions, de desitjos i de lluita per la supervivència. Una novel·la que ens farà obrir la mirada cap a l’orient i allunyar-nos de les històries de la nostra Europa i el nostre mon occidental. Aprendrem noves mitologies, com la de l’àvia Seolmundae, el volcà de l’illa, noves creences allunyades de les nostres, estranyes tradicions i visions d’una vida familiar diferent a allò que des d’occident coneixem. I quan les coses difereixen tant de les nostres s’agraeix, com aire nou, com paisatges nous. És una novel·la on podrem entendre perfectament la connexió de les Haenyeo amb la natura, amb el mar que amb un intent d’aproximar-se més al mon animal submarí s’allunyen ni que sigui per unes hores, dels horrors de la terra i la vida humana. “No hi ha prou diners a totes les butxaques de Corea per fer-me marxar —ha dit moltes vegades la Young-sook./ Com volen que se’n vagi? Casa seva és el niu on amaga les joies, les rialles, les penes i les recances de la seva vida. […]/ ‘Es considera una àvia del mar? O més aviat es veu com una sirena?’ […]/ Si un visitant hi insisteix, diu, sense miraments: ‘Si vols saber coses sobre mi, ves al Museu de les Haenyeo. Hi trobaràs la meva foto. Hi pots veure un vídeo sobre mi!” L’escriptora, la Lisa See, d’origen xinès, però nascuda a París i que va créixer a los Angeles, li atrauen les històries d’orient, de les dones d’orient i aquí es submergeix de ple com una autèntica Haenyeo en aquest mon de l’illa de Jeju. Una novel·la per submergir-se de ple! Més informació: Lisa See a les Biblioteques La cultura de las haenyeo (buceadoras) de la isla de Jeju Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.
-
Trenes d'herba dolça
Best-seller al New York Times i al Washington Post i un dels deu millors assajos de la dècada segons Literary Hub. Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyaments de les plantes. Robin Wall Kimmerer, botànica i membre de la nació potawatomi, combina la ciència i el coneixement indígena a "Trenes d'herba dolça" per revelar com una consciència ecològica més àmplia necessita la celebració de la nostra connexió amb la natura. A través de perspectives tant científiques com sagrades, ens ensenya l'importància d'escoltar i aprendre dels éssers vius, promovint una relació recíproca amb la terra. El llibre rep elogis de figures com Elizabeth Gilbert i Jane Goodall per la seva capacitat d'unir els coneixements científics i els ensenyaments indígenes sobre la cura de la Terra. Més informació: Robin Wall Kimmerer a les Biblioteques Gemma Ruiz: "Si aquest llibre no t’obre el cervell és que estàs fent malves" Recomanat per Maria Carme Boixader. Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.
-
En llamas
Richard Wrangham (Regne Unit, 1948) és antropòleg i primatòleg. Els seus estudis inclouen el comportament dels simis, l’evolució humana, la violència i la cuina. És professor d’Antropologia Biològica a la Universitat de Harvard i de Biologia del comportament de primats al Museu Peabody. Es va formar com a investigador al centre d’estudi de camp de ximpanzés de Jane Goodall a Tanzània. Ha escrit diversos articles científics i és conegut pel llibre "Demonic Males", on estudia els tipus de violència en els ximpanzés. Més endavant escriu "En llamas : cómo la cocina nos hizo humanos". En aquest llibre dóna resposta a una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada: D’on venim?, i més específicament: Què és el que ens va fer humans? Segons el seu parer, l’origen és el foc, l’ús del qual, va influir en el desenvolupament físic i social de l’home. És a dir, el fet que l’homo comencés a cuinar els aliments, va provocar la contracció del tracte digestiu i el creixement del cervell, i el temps que s’emprava abans en mastegar i fer la digestió, ara el podien usar per anar a caçar o cuidar el campament. Per altra banda, tenir un foc encès es va començar a entendre com a una llar, on la unitat familiar es reunia per a menjar i socialitzar, i d’aquí sorgiria l’estructura social, on cada individu tindria unes tasques assignades per tal d’aconseguir aliments per a la supervivència. La seva hipòtesi és molt convincent, i està molt ben argumentada. És un llibre que convida a pensar. Més informació: Richard W. Wrangham a les Biblioteques "En llamas": la cuina explica l'aparició de l'home? " Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat.
-
Los Secretos de los estudiantes de éxito : cómo ser mejor en los estudios
Un llibre per ajudar-te a optimitzar, avançar en els estudis i treure bones notes. Ha estat un bestseller als Estats Units. El doctor Daniel G. Estimin, expert coneixedor del tema i de la psicologia humana, ens ensenya com aconseguir, de la manera més senzilla possible i en el menor temps possible, maximitzar l'aprenentatge i aconseguir les qualificacions desitjades. Així, pas a pas i de manera senzilla, l'autor ens mostra com: -reconèixer i canviar els mals hàbits d'estudi; -preparar-se les classes; - aprofitar el temps d'estudi; -triar els millors mètodes d'aprenentatge per a cadascun de nosaltres; -memoritzar amb més rapidesa i atenció; -aprofitar els nostres companys i mestres de la forma més òptima; -preparar-nos per als exàmens, -millorar les habilitats d'escriptura i oratòria. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Crecer con pantallas : cómo enseñar a tus hijos a usar y disfrutar de la tecnología de forma segura y saludable
Llibre pràctic que pretén orientar als pares, mares i educadors d’infants i adolescents sobre l’ús de les tecnologies. Aporta pautes, criteris, recomanacions per posar ordre en el procés d’acompanyament i educació dels menors. Ajuda als adults a ser mediadors dels menors per aconseguir un ús segur dels ordinadors. Aporta una visió positiva, constructiva i normalitzada. Explica les oportunitats i riscos, mesures de prevenció, informació sobre ciberseguretat, legislació, videojocs. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Todo lo que necesitas saber sobre el TDAH en la etapa de aprendizaje
El TDAH és un trastorn molt freqüent que provoca grans dificultats en l’educació i en el desenvolupament del nen o nena que el pateix; més de la meitat es convertiran en adults amb TDAH. Aquest llibre va sorgir gràcies a l’interès de l’Associació RedTDAH i la Revista Cuadernos de Pedagogía per tal d’informar i orientar fonamentalment a docents, famílies i afectats pel trastorn. Per aconseguir-ho s’ha comptat amb la col·laboració de diversos professionals de diferents àmbits, que han aportat els seus coneixements amb l’objectiu d’ajudar a nens i adolescents amb TDAH a créixer i desenvolupar-se com a persones vàlides i felices des de la seva infància. Les persones que conviuen amb afectats per TDAH, saben que no és fàcil. Els pares poden arribar a sentir que el seu fill és un mal educat, que és despistat, que no sap estar-se quiet, no espera el seu torn de paraula, etc. Però el que no saben els altres pares, és que aquest nen o nena té una gran dificultat per fer totes aquestes coses. Amb un llenguatge molt planer i exemples molt quotidians, en aquest llibre s’ajuda a entendre aquest trastorn i es donen pautes per ajudar als docents, famílies i afectats. Una correcta detecció i intervenció pot ajudar a superar les dificultats, comptant amb el suport dels pares, escola i professionals i millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Se’ls donen eines per reduir els efectes negatius que aquest trastorn provoca en nens, joves i adults, per tal que s’integrin feliçment en la seva vida diària. Més informació: Ana Tchang a les Biblioteques Associació ADANA (informació i formació sobre TDAH) FCAFA (Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH) Pàgina redtdah Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.
-
Solastàlgia
Com ens afecta el canvi climàtic? La novel·la vol ser una crítica de la visió apocalíptica del món. Moltes vegades aclaparats pel bombardeig constant als mitjans de comunicació de notícies sobre emergència climàtica ens posem nerviosos i fins i tot ens podem desanimar, ens fa por el futur. La vida està plena d’imprevistos i que hem d’assumir la nostra fragilitat. Ada Castells, escriptora i periodista, autora de Solastàlgia, utilitza aquest neologisme com a títol de la novel·la per plantejar-nos què passaria si haguéssim d’abandonar la ciutat a causa d’un canvi climàtic. Això és el que fa la protagonista d’aquesta novel·la. Ella i la seva peculiar família fugen de Barcelona arrel d’unes inundacions extremes i s’instal·len a l’Empordà. Allà buscarà una nova aproximació a la natura, mantindrà un respecte per l’entorn, consumirà productes de proximitat...i intentarà ordenar aquest caos extern però també intern, amb dubtes sobre la maternitat i la parella. El seu remei per sortir-se’n serà l’escriptura. Hi trobareu frases que us faran reflexionar i amb ganes de subratllar o apuntar. No us la podeu perdre! *La paula solastàlgia va sorgir l’any 2005 quan el filòsof australià Glenn Albrecht se li va ocórrer per descriure la tristesa, aflicció o estrès per la destrucció del nostre entorn a causa de desastres ecològics. Més informació: Ada Castells a les Biblioteques Per saber-ne més: Solastàlgia i Canvi Climàtic Recomanat per Bib. del Casino. Manresa.
-
En los márgenes
Amarga pel·lícula que explica la història de tres personatges amb tres històries entrellaçades que miren de sobreviure durant les 24 hores clau que poden canviar per sempre les seves vides. Un film que explora com l'estrès econòmic afecta les relacions personals i com la família, l'amor i la solidaritat poden ser el motor per seguir endavant. Un emocionant viatge a contrarellotge en els marges d'una gran ciutat. Entre el 2022 i 2023 va estar nominada als Premis Goya, Premis Feroz, Premis Platino, Festival de Venècia i Premis Forqué. Més informació: Juan Diego Botto a les Biblioteques Juan Diego Botto a la Viquipèdia Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort.
-
Ràbia
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), situa aquesta novel·la en una illa sense nom on la vida dels personatges locals transcorre rodejada d'un turisme decadent i una realitat incomprensible. En aquest ambient deshumanitzat el protagonista viu una experiència dolorosa i irracional, la mort del seu gos per enverinament. La novel·la ens permet acompanyar el protagonista en aquest dolor que ens vol fer esclatar de ràbia, però que Alzamora, amb un text tendre i terrenal, sap contenir. És brillant la descripció de la mort de la Taylor, la gossa del protagonista. Unes pàgines carregades de sensibilitat i amor molt recomanables de llegir i que ens recorden la importància dels vincles i la força de l'amistat. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un vocabulari illenc i una mirada càlida dins d'un món incomprensible, absurd i degradat. Alzamora va guanyar amb Ràbia el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any. És autor de novel·les com la destacada "Reis del món" i llibres de poesia. La seva obra s'ha vist reconeguda amb diversos premis com el Premi Carles Riba de poesia o el Premi Josep Pla de narrativa. Més informació: Sebastià Alzamora a les Biblioteques Sebastià Alzamora a la Viquipèdia Audiollibre Associació d'Escriptors en llengua catalana Recomanat per Javier Fermín. Bibliobús Cavall Bernat.
-
Estados Unidos: Costa oeste
Tens ganes de viatjar a la Costa Oest dels Estats Units? Visitar les ciutats de San Francisco, Las Vegas, Los Angeles ? Passejar pels parcs naturals del Yosemite, Sequoia, Vall de la Mort, el Bryce Canyon i el Monument Valley ? S'aconsella preparar-ho amb temps i molta informació. Aquesta guia Lonely Planet selecciona els millors itineraris (amb cotxe, avions ..) i assenyala els llocs més interessants i autèntics per visitar, elaborat per experts locals. Dona molta informació de llocs on menjar, dormir amb mapes per situar-los. També informació pràctica per moure’s per la zona. Prepara’t ja aquest viatge que fa tan temps que desitges ! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ici Même
Nova edició d’un clàssic que va marcar un abans i un després en el còmic francobelga Arthur Même és l'últim representant viu d'una dinastia, que anys enrere era propietària de totes les terres de Mornemont, però que avui, després d'una llarguíssima sèrie de processos judicials, ja no té res. Res? No, encara conserva la propietat dels murs que cenyeixen les infinites parcel·les en què ara es divideix el territori, un territori que Arthur està disposat a recuperar costi el que costi. En 1978, el llegendari dibuixant Jacques Tardi (El crit del poble) es va unir al creador de Barbarella, el mític guionista Jean-Claude Forest, per a donar vida a una obra inclassificable que va dinamitar els fonaments de la historieta europea. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Alçades per la Terra: el renaixement de les lluites pel clima. Soulèvements de la Terre, Lützerath i Atlanta
Aquest llibre ens explica tres casos on la frase “la unió fa la força” demostra que realment funciona. En tres països França, Alemanya i Estats Units, les persones es van mobilitzar en contra de projectes que podien suposar un augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’explotació d’una mina de carbó a l’aire lliure i la devastació d’un bosc. Exemples d’una lluita que no es pot donar per perduda, perquè les conseqüències del canvi climàtic afecten a tot el planeta. Una breu lectura, però que fa reflexionar. Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa
-
Apulia
Apulia (Puglia, en italià) és la regió del sud del país -que forma el taló de la bota italiana- amb encantadors pobles al costat de la mar, els seus 800 quilòmetres de costa, boscos frondosos i oliveres i una cuina diferent que és el seu senyal d'identitat. És una zona plena de llocs secrets idonis per itineraris amb cotxe o amb bicicleta. És una regió plana i agrícola, vorejada per una llarga costa que alterna precipicis d’arenosa amb extenses platges de sorra. Es banya en les mars Adriàtic i Jònic, els dos d'aigües color verd maragda i blava, i al llarg del seu litoral es poden trobar el llegat dels normands, espanyols, turcs, sueus o grecs. La nova cuina llegendària —la seva cucina povera— : l'oli d'oliva, el raïm, els tomàquets, les albergínies, les carxofes, els pebrots, el salami, els bolets, les olives i el peix fresc sempre estan en la taula. Per tot arreu trobarem orecchiette (pasta amb forma d’orelles), servides amb bròcoli o ragú, cobertes del fort formatge de la zona: la ricotta forte. Compta amb un patrimoni artístic molt ric, com els carrers medievals de la capital . Bari, i la espectacular ciutat de Leece, una joia del Barroc i Galantina, amb la basílica de Santa Catarina. La guia ofereix àmplia informació de les ciutats i dels llocs emblemàtics per visitar. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Entrevistes breus amb dones excepcionals
Joan Yago (Barcelona, 1987) és un dels dramaturgs més prolífics i interessants de l’actual panorama teatral català. Les seves obres es caracteritzen per inspirar-se en fets històrics i socials, sempre des de la ironia i el sentit de l’humor. Cofundador de la companyia La Calòrica, Yago és el dramaturg habitual de la companyia. Però a més, Yago ha destacat per obres d’èxit com You say tomato, un divertit musical de petit format (Premi Serra d’or de la crítica 2016), o Sis personatges – Homenatge a Tomàs Giner, una proposta de metateatre documental innovadora que es va poder veure a l’Espai Lliure l’any 2018. Entrevistes breus amb dones excepcionals, va ser escrita i publicada l’any 2016. Una primera versió que ja es va poder veure al Thêatre Ouvert de Paris l’any 2022. L’obra arriba per fi a Catalunya programada pel Teatre Nacional de Catalunya, del 29 de febrer al 31 de març de 2024, en una versió reescrita per l’autor i dirigida per la Mònica Bofill. El text ens presenta un programa de televisió on cinc dones, amb estils de vida peculiars, que existeixen realment, són sotmeses a entrevistes fictícies per una presentadora punyent que furgarà en les seves vides. L’autor aborda els diferents posicionaments, temes i qüestions existencials al voltant de la identitat, del gènere, i de les diverses visions de la humanitat de dones amb perfils contraposats, des d’una mirada fresca i irreverent. Una obra divertida però que ens fa reflexionar sobre vides tan reals com inversemblants, en un món on hi ha tants punts de vista com persones. Escolta l'obra sencera: Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago Més informació: Un espectacle excepcional de Joan Yago al TNC. Santi Fondevila. Diari Ara. Crítica de teatre. 6/03/2024. Les dones estrambòtiques de Joan Yago, de Martí Figueres. Núvol.com. 06/03/2024. Balañà, Bofill, Gil, Gorina... Andreu Martín. El Temps de les arts. 04/03/2024. Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet
-
El Paper de paret groc
“Mai de la vida no havia vist un paper tan terrible: un d’aquells dibuixos desmanegats i extravagants culpables de tots els crims artístics. […] El color és repugnant, gairebé vomitiu; un groc ardorós i brut, estranyament esboirat per la llum del sol.” El 23 de març de 1885 l’escriptora Charlotte Perkins Gilman, de 25 anys, va donar a llum a la seva filla Katherine. Després del naixement de la nena, Gilman va experimentar una depressió severa, i el seu metge li va receptar descans llarg i aïllament social com a tractament. Aquesta experiència personal la va utilitzar per a la trama de "El paper de paret groc", publicada el 1892, com a crítica contundent d'aquests tipus de tractament. El fet que la base sigui autobiogràfica afegeix profunditat emocional i autenticitat a la narrativa. Aquest relat es considera un dels millors de la literatura feminista, gòtica i de terror del S. XIX. La història ens explica la vida d’una dona (no en coneixem el nom, és la narradora) que pateix una depressió postpart. En John, el seu marit, un metge respectat, decideix "curar-la" confinant-la a una habitació amb paper de paret groc, on ella passa els dies aïllada. Tot i que ell creu que fa el que és millor per la seva dona, en realitat, la seva actitud paternalista i autoritària és la causant de l'empitjorament de la salut mental d’ella. A mesura que la trama avança, es revela la lluita de la protagonista contra la depressió, mentre s'enfonsa en la seva bogeria i perd la seva identitat enmig de l'opressió, la inactivitat i l’aïllament imposat. A aquesta època es considerava que la dona no tenia capacitat d’opinar i decidir sobre ella, el seu cos ni el seu destí; els homes de la família (el pare, el marit) decidien què era el millor per a ella. La transformació de la protagonista al llarg de la història reflecteix les conseqüències devastadores de l’anul·lació de la identitat i la falta d'independència. Una figura significativa a l’obra és la de la Jennie, la germana d’en John. Actua com a còmplice del seu germà en el confinament de la protagonista, encara que mostra compassió i empatia cap a ella. Jennie encarna la complexitat de les dones en la societat patriarcal, ja que, malgrat ser una figura femenina, també està subjecta a les mateixes limitacions imposades pels homes. Gilman vol denunciar les restriccions de gènere i els rols tradicionals imposats a les dones a la societat patriarcal del seu temps. I ho fa amb un relat breu, esfereïdor i, alhora, captivador. Més informació: El paper de paret groc a la Viquipèdia El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català Recomanat per Eva Torné: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.
-
Parece que fuera es primavera
"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera. El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa. Més informació: Concita De Gregorio a les Biblioteques Fitxa 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès.
-
Vera
Novel·la de l’escriptora Elizabeth Von Arnim publicada en el 1921. Es una novel·la clàssica on trobem molts aspectes personals de l’escriptora. Es impressionant com anem descobrint el perquè Vera va donar fi a la seva vida a través del transcurs de la vida de Lucy Entwhistle. Ens detalla el maltractament psicològic d’una manera exemplar. El mal tractador psicològic d’avui també existia abans i Elisabeth ens ho narra d’una manera que sembla que siguem nosaltres mateixos els que patim aquest copejament. Al lector no li agrada el personatge masculí Everard Wmyss, el maltractador, però està tan ben narrat i tan ben escrit que el retrata d’una manera apassionada i no pots parar de llegir el que pensa i fa aquest personatge. A Lucy l’estimes i l’abraçaries però, es clar, com a lector no pots. Impregnada de terror psicològic, alguns trets gòtics, i la mà experta d’Elizabeth alhora d’escriure. Més informació: Elizabeth Von Arnim a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.
-
Cyrano
Per a mi sempre serà un plaer de recomanar-vos l’adaptació reeixida d’una obra literària de qualitat. La recomanació d’avui és una versió cinematogràfica del drama més aclamat de la literatura francesa, el Cyrano de Bergerac escrit per Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918). Si el Cyrano de Bergerac (1990) dirigit per Jean-Paul Rappeneau, interpretat per Gerard Depardieu (Chasteurós, 1948 - ), ens mostrava un cavaller acomplexat per la panxona i un nas de volada notòria, sense defectes de caràcter ni aparença més enllà dels límits que ell mateix s’imposava, el Cyrano (2021) de Joe Wright (Londres, 1972 - ), adaptació de l’obra homònima (2018) de teatre musical dirigida per Erica Schmidt, ens dóna un motiu plausible d’aquest dany que un mateix es procura. L’elecció de Peter Dinklage (Jersey Shore, 1969 - ) per al paper protagonista confereix al personatge una causa per justificar l’enamorament incapaç de transcendir els propis sentiments: un defecte físic notori. Les al·lusions al nas del cavaller, tan presents al drama original i les adaptacions més convencionals, han mudat en un cop de puny que no admet discussió. El nanisme —i també qualsevol altre defecte físic que surti del cànon anatòmic acceptat— marca la diferència entre els homes dignes de ser estimats per una dona de gran bellesa i aquells altres que han d’acceptar la incapacitat de merèixer aquest amor. Hom podria objectar que l’amor no es mereix sinó que es dóna, i els motius perquè sigui ofert no són sempre evidents ni han d’encaixar per força en un mercat materialista de relacions humanes. A la realitat, mai com al nostre temps, la gent ben plantada i atractiva no havia tingut tantes ocasions d’aparellar-se amb cònjuges pastats. Encara que al segle XVII les possibilitats d’arribar al casori des de l’atracció física no eren tan determinants, costa poc de posar-se al lloc del personatge creat per Rostand, perquè fins i tot William Shakespeare, a cavall entre els segles XVI i XVII, quan afaiçona la figura del rei d’Anglaterra Ricard III Plantagenet, el fa desgraciat en l’amor, car la dama que ell pretén el rebutja a parts iguals pels defectes morals i físics, com si la seva deformitat —a la vida literària— fos l’excusa per congriar un caràcter pervers. En el cas d’aquest Cyrano, el dèficit de presència corporal li representa un mur per a l’expressió dels afectes. En canvi, quant al caràcter, aquesta mancança no li pren res en bondat, coratge ni generositat. Peter Dinklage i Haley Bennett (Fort Myers, 1988 - ) donaren vida a la parella protagonista (Cyrano i Roxanne) als escenaris, sota la direcció de Schmidt i, a la gran pantalla, amb Wright. Teniu al davant un drama musical d’època molt ben equilibrat. De vegades els films musicals enfarfeguen de tanta estona com els actors canten i no fan més que cantar. Per contra, es pot dir que Cyrano no cau en aquest defecte. El guió de Schmidt i la drecció de Wright reïxen a presentar una història ben lligada, amb diàlegs mordaços dins els límits de la bona educació i confidències en ambients de llum vellutada. Les manifestacions de rivalitat, tírria o menyspreu tenen reservats uns escenaris més llòbregs o, si es fan en entorns ben il·luminats, l’ofensor paga la pena del ridícul. La partitura ha estat escrita per Aaron Dessner i Bryce Dessner, membres del grup de rock The National i autors de la versió teatral amb Schmidt. Les peces musicals, siguin de cant o dansa, entren als diàlegs amb naturalitat, com un recurs per expressar amb contingut afegit el que les paraules simples no gosen dir. Remarco la bellesa de les coreografies de dansa i combat. Unides als exteriors i el vestuari, donen un embolcall d’acompanyament per embadalir l’auditori. En síntesi, una pel·lícula a l’estil de les grans produccions que ha merescut elogis, per bé que no ha estat premiada amb guardons principals ni ha gaudit d’un gran èxit comercial. A desgrat del dèficit que ha generat, sóc de l’opinió que amb els anys guanyarà valor i esdevindrà un film de culte entre els amants del cinema musical i d’època. El guió estableix un passat comú per als dos protagonistes: amics de la infantesa i units per les confidències, així com afinitats comunes per les arts, la literatura i les converses de qualitat. Ella l’admira, a més a més, pel seu coratge militar i la destresa amb les armes, però ell no sap com expressar els seus sentiments. Aquesta incapacitat el perjudica, car la Roxanne i un jove soldat, el Christian, s’enamoren —superficialment—només de veure’s al foyer d’un teatre. El jove va destinat a la companyia del Cyrano, que és oficial de les tropes d’elit del rei de França, i la noia li demana que el tracti bé. La descoberta de l’afecte correspost entre els dos joves trenca el cor del protagonista principal. No obstant això, desitja per sobre de tot la felicitat de la seva enamorada, i ajudarà el Christian a consolidar el festeig amb unes meravelloses cartes d’amor. Kevin Harrison (Nova Orleans, 1994 - ) fa el paper d’un enamorat poc dotat per a la paraula i aquesta mancança permet de reproduir moltes de les situacions còmiques de l’obra original, perquè la Roxanne no encaixa en un rol de figa-flor ni s’acontenta amb ser l’objecte de desig. Ella en vol més, exigeix que li desvetllin emocions amb la paraula i les accions més enllà dels clixés. Desitja casar-se per amor i rebutja el matrimoni de conveniència que li proposa un noble d’edat madura, malgrat ser òrfena i no tenir un ral. L’assetjament d’aquest home l’empeny a un casament precipitat amb el Christian i la venjança del rival passa per enviar la companyia del Cyrano a la guerra i, amb ell, tots els seus soldats, també el flamant nuvi, que no té temps ni de consumar el matrimoni. D’embolic en embolic, de duel en duel, verbal o esgrimit, la narració avança, amb un elenc de secundaris espectacular per expressió facial i timbre de veu. Esmento Ben Mendelsohn, triat per al rol del noble pretendent de la Roxanne, i Monica Dolan, que fa el paper de dama de companyia de la jove. Amb recança m’abstinc de citar-los tots, perquè no acabaria. Quan quasi tot és dat i beneït, i només manca esperar el retorn o la mort, entre les privacions del front, el Cyrano troba temps per escriure cada dia a la Roxanne i tramet les cartes com si les escrigués el Christian. Les circumstàncies del festeig i el casori, unides a l’ajut que ha rebut per guanyar el cor de la Roxanne, minen la confiança del Christian, el qual es veu consumit per la inseguretat i la gelosia. L’adaptació de Wright és molt explícita a l’hora de reflectir la transformació de l’amistat en rivalitat a causa d’aquests equívocs i presenta canvis notoris amb l’obra de Rostand i l’adaptació de Jean-Paul Rappeneau. Mentre la versió més fidel mostra un Christian madur que anima el Cyrano a confessar la veritat, a l’adaptació de Wright i Schmidt veureu un Christian desesperat. Ja no morirà a la guerra per una fatalitat, ans hi deixarà la pell en una càrrega suïcida per reivindicar-se com un home d’honor i alhora aplanar el camí per a l’amic que tant l’ha afavorit. El recurs al defecte físic per justificar la renúncia a expressar l’enamorament significa, en darrer terme, una falta d’orgull: creure que els altres no saben estimar de debò i solament un mateix atresora l’amor autèntic separa el Cyrano de la Roxanne. A l’escena final, Roxanne confirma el que ja s’intuïa des del festeig amb el Christian: si bé la bellesa corporal pot atraure l’atenció, no la fa enamorar, ni es decideix per la passió o pel desig que hi posa l’home, ans per les emocions que li sap desvetllar amb una conversa interessant i culta. A la fi, descobreix l’amor no declarat gràcies a la recitació de memòria de la carta de comiat d’en Christian, a càrrec d’en Cyrano, amb tot just una mirada al paper per fer veure que llegeix. Per això, davant la declaració amorosa de la Roxanne, ”I have always loved Cyrano”, el Cyrano interpretat per Dinklage respon: “And I loved my pride”, una confessió del tot adient per a un home equivocat, que en una altra vida de ficció va dir alt i clar: “A Lannister always pays his debts”. Més informació: Joe Wright a les Biblioteques Cyrano a la Viquipèdia Joe Wright a la Viquipèdia Buchanan, Kyle. “Peter Dinklage on Cyrano and life after Game of thrones”. The New York Times. The Projectionist (22 desembre 2021). Consulta: 1 febrer 2024. Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.
-
Baila
Maurane Mazars és il·lustradora, dissenyadora i autora de còmics francesa que es va formar en Comunicació Visual a l’École Estienne de París ; després va ampliar els seus estudis a les universitats de Gènova i Estrasburg. Ha obtingut diferents premis per la seva feina a Bèlgica, Suïssa i França. Aquesta obra va guanyar el Premi Atomium Raymond Leblanc l’any 2018 així com el Premi Revelació al Festival Internacional d’Angoulême l’any 2021. ¡Baila! explica la història d’Uli, un jove ballarí alemany, apassionat per les pel·lícules musicals que acaba abandonant Alemanya en busca del somni americà, a la Nova York dels anys cinquanta. Allà intentarà triomfar a Broadway encoratjat per l’Anthony, un altre ballarí que va conèixer a Alemanya que li va obrir els ulls sobre la seva verdadera meta, que es el teatre i no el cinema. L’Uli, tot i venir d’una Alemanya recent sortida d’una Guerra Mundial, no dubtarà en gaudir de la seva sexualitat sense cadenes ni màscares. L’Uli i l’Anthony iniciaran una breu relació però molt intensa i l’Uli se n’adonarà que no tots tenen la mateixa mentalitat que ell, la qual pot estroncar la seva carrera artística, que exigeix tota la concentració possible. Amb aquest còmic Mazars homenatja els inicis del teatre musical, el moment culminant del cinema als Estats Units i la dificultat per entrar al circuit professional. També fa un homenatge a importants figures de la dansa moderna a Alemanya del segle XX. Un dels punts forts de l’obra són les escenes de ball, en què Mazars construeix coreografies que transmeten moviment i que s’acaben de completar en la ment del lector. Per emfatitzar aquestes escenes alguns casos hi presenta vinyetes sense fons aïllant el protagonista de la resta del món eliminant qualsevol obstacle per la mirada i el moviment. Té un estil gràfic interessant, en què l’autor s’assegura de marcar molt bé el contorn dels personatges i un bon equilibri entre aquarel·la i tinta. La precisió i el detall van canviant all llarg de les escenes, segons on Mazars vol dirigir la nostra mirada. En definitiva és una obra amb molts punts interessants que segur que us faran passar una bona estona! Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat
-
Yo después de ti : cómo mejorar tu vida tras una ruptura
Què podem fer després d’una ruptura sentimental? Quins son els passos? Volem deixar de patir i tornar-nos a sentir vius i sense ressentiments. Aquest llibre t’ajudarà a: · Comprendre els motius de la teva tristesa · Reconèixer els motius de la ruptura sentimental · Conèixer de què està fet l'amor veritable · Passar pàgina sense amargor ni ressentiments · Desenvolupar la teva autoestima i confiança · Recuperar la il·lusió pel present i tornar a la vida amb més força i alegria No es tracta de buscar culpables, sinó de passar pàgina. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Slateparks: olas de hormigón
Els skateparks no són només llocs d'activitat esportiva. Per als joves en particular, compleixen diverses funcions socials més enllà de l'esport. David Andreu, amb l'ajuda i l'assessorament de Luka Melloni ( Vulcà Skateparks ) ha recopilat una selecció de skateparks internacionals amb un esperit especial, espais dissenyats i construïts per equips tècnics i esportistes en actiu. Aquest preciós volum repassa els treballs més importants dels millors dissenyadors dels últims anys, aquells que estan... *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Com les pantalles devoren els nostres fills
Quin impacte té la digitalització en nens i adolescents? Trobem adolescents menys empàtics, menys reflexius, amb un menor control dels impulsos, amb poca tolerància a la frustració, desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè, però també més propensos a ser victimitzats i a exercir violència contra ells mateixos. Afecta les habilitats socials, afectives i relacional i també al seu neurodesenvolupament. Com podem frenar aquesta constant interferència en el creixement saludable dels nostres fills? Com impedir que les pantalles segueixin devorant-los? Som els adults, amb la nostra inacció, part del problema? Què es pot fer des dels diferents àmbits per regular l'ús dels dispositius digitals? Protegir el present dels infants i adolescents és la millor manera de garantir un futur millor per a tothom. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Milady
La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
MANIAC
MANIAC és nom del primer ordinador construït als anys 40 i aplega les biografies de científics rellevants del segle XX que van crear les bases de la Intel·ligència Artificial. Arrenca amb la història novel·lada de Paul Ehrenfest, un dels físics teòrics més importants de principis del segle XX que van fer volar per l'aire la idea d'Einstein que la incertesa no tenia cabuda en la ciència i que en 1933 va matar a tirs al seu fill Vassily, abans de suïcidar-se. Després continua amb la biografia de John von Neumann, que a la dècada de 1930, va fer grans avenços en la matemàtica que es situen entre la física quàntica i la tecnologia informàtica moderna: Va treballar sobre el Projecte Manhattan que va produir les bombes atòmiques que van acabar amb Hiroshima i Nagasaki. L'última part del llibre salta a 2017, a AlphaZero, un programa informàtic basat en un LLM dissenyat per DeepMind que aprèn no processant dades humanes sinó aprenent de si mateix. I es posa a prova jugant al Go, enfrontant-se al campió mundial sud-coreà Lee Sedol. Sedol. Aquest, de fet, va deixar de jugar professionalment en 2019 en constatar que la Intel·ligència Artificial no pot ser derrotada en aquest joc. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Gran Canaria
Prepara el teu viatge a Gran Canària amb aquesta guia que resumeix la informació més pràctica: mapes, itineraris, fotografies, museus i lloc d’interès. Porta un mapa desplegable per orientar-se. Adequat per totes les butxaques; tant si tens un pressupost limitat o més diners. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
-
Ópera actual
Al 2024 es celebra el centenari de la mort del compositor italià Giacomo Puccini i, us volem recomanar una sèrie d’articles que s’aniran publicant al llarg del 2024 a la revista "ÓPERA ACTUAL" per commemorar aquesta efemèride. La primera publicació es pot trobar al número 273 (enero-febrero 2024) escrita per Verónica Maynés i Pablo Menéndez-Haddad (pàgs. 38-41). En aquest article els autors fan una primera aproximació a la figura de Giacomo Puccini per entendre part de la seves composicions musicals vinculant-les amb altres obres en les que es va inspirar i moviments culturals que també el van influenciar. El segon article sobre Giacomo Puccini es publicarà al número 274 (marzo-abril 2024). Més informació: Òpera Actual a les Biblioteques Píndoles d'òpera del Liceu Recomanat per Bib. Districte 4. Terrassa.
-
Un País banyat en sang
L’escriptor Paul Auster (Nova Jersey, 1947 - ) sorprèn el públic amb un assaig sobre el culte a les armes de foc entre els nord-americans. Un País banyat en sang (2023) exposa les raons d’aquesta afecció a les armes i el contrasentit d’adherir-s’hi sense enfrontar-se al mal que fan. Per fer més completa l’anàlisi de l’assumpte, l’autor comparteix amb els lectors la seva experiència personal relativa a les armes, així com l’entorn social i cultural que les acompanya. Quan Paul Auster encara no havia nascut, la seva padrina paterna va matar el marit. El pare de l’autor i el germà gran del pare ho varen presenciar. Fou la fi tràgica d’una relació plena de despropòsits, però la família continuà unida, car la padrina esquivà la presó perquè els tribunals la van declarar mentalment trastocada. El jove Auster va créixer dins un mur de silenci i, fins ben entrada l’edat madura, no en va saber res, de tot plegat. Pel camí, va adquirir aviat destresa en l’ús de les armes a nivell de tir esportiu, per bé que ningú del seu entorn familiar ni social l’encoratjà a tenir-ne o practicar amb constància aquesta habilitat. Aviat va ser conscient que, en un altre context familiar, social o fins i tot geogràfic, hauria estat del tot natural que fos propietari d’armes de foc. També s’adonà que moltes disputes i baralles intranscendents acabaven a trets i, després d’uns pocs viatges pel món, no tenia dubtes sobre el caràcter violent de la societat nord-americana. Val a dir que, de fora estant, costa de valorar si les dades estadístiques aportades per Auster són verídiques. Sembla acceptat que els Estats Units de Nord-Amèrica conformen l’únic lloc del món on hi ha més armes de foc en mans de particulars que habitants sobre el territori. Hom pot discutir si és cert o no que cada any morin tants nord-americans per arma de foc com per accident de circulació, o si els morts anuals per la primera causa s’atansen a la xifra de soldats nord-americans morts a la Guerra de Vietnam. Ara bé, és indiscutible que s’ha intervingut eficaçment per limitar les morts a la carretera i, en canvi, no s’han implantat mesures adients per limitar la mortalitat a causa de les armes. Els efectes d’aplicar a la possessió d’armes unes millores semblants a les assegurances a tercers, la normativa i els permisos de circulació, fóren immediats i del tot benèfics. Una necessitat vital (conduir per raons laborals, familiars o personals indefugibles) s’ha regulat i, per contrapunt, no es regula una pretès dret aparentment superflu (posseir armes). Segons Auster, a mesura que es redueix el nombre de nord-americans propietaris d’armes de foc, una minoria activa cada vegada en té més, s’hi arrapa per una qüestió de llibertat fonamental i, a desgrat de totes les tragèdies, rebutja que es faci res per limitar-ne la possessió. L’autor constata que, si cinquanta anys enrere, l’accés a les armes depenia de l’entorn social i la tradició familiar, avui la visió de la propietat de les armes com un dret és un assumpte ideològic que divideix la població en fronts polítics oposats. La tesi essencial del llibre passa per entendre aquesta controvèrsia com una conseqüència de la història d’Amèrica del Nord. Sense una acceptació serena d’aquesta història, no s’entendrà el problema ni es gestionarà de manera adient. Per 180 anys abans de la independència, els homes blancs de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord van haver de servir, pagant-se ells mateixos l’armament, a les milícies colonials. Les milícies lluitaven contra els indis per desposseir-los de la terra que els era pròpia i, alhora, donaven suport a l’exèrcit professional quan calia combatre contra d’altres potències europees que també tenien colònies al continent. A més a més, els homes blancs tenien el deure de participar a les patrulles d’esclaus per perseguir els esclaus fugitius. Per aquest camí, la possessió d’armes i el seu ús per imposar amb violència el nou ordre supremacista blanc d’Amèrica del Nord arribaren amb vigència plena a la Guerra Revolucionària i, més enllà, fins a la Guerra de Secessió. La independència de les tretze colònies va donar l’oportunitat de superar aquest doble estigma, però per mantenir els estats esclavistes dins la nova unió d’estats, es preservà l’esclavitud, igual que per no qüestionar el supremacisme blanc ni l’espoli contra els nadius americans, perdurà la usurpació de terres. Així, els Estats Units de Nord-Amèrica esdevingueren una democràcia ètnica. Quina regulació es va fer sobre la possessió d’armes de foc després del a independència? En aquest punt manifesto la meva ignorància i he de seguir el relat de l’autor. Malgrat la situació de fet quant a la possessió universal d’armes, Auster sosté que la jurisprudència de la nova república mai no va establir un dret universal de posseir, portar i usar armes en defensa de la vida, la família, la propietat i l’honor, sinó el dret de portar armes per allistar-se a les milícies dels estats, atès que els pares fundadors veien l’existència d’un exèrcit professional com un perillós instrument al servei de la tirania. Els soldats i els oficials de l’exèrcit de la Unió havien de reclutar-se entre el personal de les milícies dels estats. Quan al llarg del segle XIX es consolidà l’existència d’un exèrcit federal permanent, paral·lelament es limità amb eficàcia l’exhibició pública de les armes i el segle acabà, en aparença, amb l’acceptació de controls sobre la possessió i l’ús de les armes en mans de particulars. Tot i això, és una veritat evident que els controls d’armes no han funcionat i, progressivament, s’ha establert en la societat nord-americana la divisió ideològica entre els partidaris i els detractors del presumpte dret fonamental d’accés a la propietat de les armes. Auster puntualitza que l’any 2008, el Tribunal Suprem dels Estats Units de Nord-Amèrica va canviar la jurisprudència en establir que la possessió d’armes de foc en mans dels particulars era un dret constitucional, per bé que amb restriccions precises sobre llocs i circumstàncies que impedien de portar-les, exhibir-les i usar-les. A més a més, recorda Auster, imposà als estats el deure d’implantar mesures de control per impedir que els delinqüents i les persones poc assenyades en tinguessin. L’assassinat d’una persona ja és un delicte molt greu. Què més no es dirà dels assassinats múltiples, comesos per persones que els planifiquen en el decurs dels anys i compren legalment les armes que empraran? La solitud no desitjada o unes condicions laborals sense perspectives, congrien al llarg dels anys el ressentiment i l’odi contra els altres. L’assassinat d’una pluralitat de persones i el suïcidi posterior garanteixen la fama i la venjança per tot el que el criminal trastocat creu que li ha tocat de sofrir. Davant aquesta loteria macabra que pot afectar qualsevol, la por fa anar per vies equivocades. Si les bones persones s’han d’armar per por de les males persones, serà inevitable que, per probabilitat estadística, quan una bona persona sofreixi un destret o li falti un bull, recorri a les armes. Auster pregunta amb murrieria si la por és un argument suficient per matar una altra persona, com sovint diuen que fan els policies blancs després de matar una persona negra. Passats 15 anys des de la sentència, aquests controls no s’han establert. Auster s’emmiralla en la prohibició de la venda d’alcohol als anys 20 i 30 del segle XX. Mentre les persones partidàries de l’accés lliure a les armes no canviïn d’opinió, si es prohibissin les armes en mans de particulars, encara n’hi hauria més. Per descomptat, no ho acceptarien els propietaris ni, encara pitjor, els fabricants. El control d’armes només serà eficaç quan els partidaris de prohibir-les i els partidaris de tenir-les acceptin que s’hi pugui accedir amb uns controls segurs. Auster es pregunta per què avui, a desgrat de la violència creixent causada per les armes, els partidaris de la llibertat de posseir-ne ho veuen com un dret constitucional i un senyal de llibertat personal irrenunciable. Hom pot acceptar que la seva possessió sigui un dret (ara ja ho diu la jurisprudència federal), però negar-se a limitar-ne l’accés també? Per què han degenerat les coses fins a l’extrem de delimitar camps ideològics tan hostils? Per què ara els conservadors volen armes per a tothom sense control i els liberals les volen restringir? Per què els partidaris d’una democràcia participativa les volen amagades i els defensors d’una democràcia autoritària les exhibeixen amb orgull? Per què les armes marquen la prova del cotó entre demòcrates i republicans? Per anar a l’arrel d’aquesta divisió ideològica, Auster recorre a la conflictivitat associada a la reivindicació dels drets polítics i socials (civils, en la terminologia nord-americana) de la minoria negra. Els líders més radicals de la minoria negra varen argumentar que calia protegir-se amb una milícia popular de la brutalitat policial i els atacs dels racistes blancs més intransigents. El pretès dret de portar armes per protegir la vida, fins aleshores reservat als blancs, va ser reclamat pels negres. A la segona meitat dels anys 60 del segle XX, quan ja era evident que el vot no havia permès a la població negra d’accedir en igualtat de condicions a l’habitatge, la sanitat ni l’educació, esclataren motins de revolta racial que destruïren moltes propietats i, s’ha de remarcar, moltes vides innocents. Per prevenir aquests incidents en el futur, el Congrés dels Estats Units de Nord-Amèrica va legislar l’any 1968 per prohibir l’exhibició pública de les armes i establir un control raonablement rigorós sobre la seva tinença. La reacció dels propietaris i els fabricants va impedir que la nova legislació fos efectiva i la NRA (National Rifle Association) es regirà com un mitjó. Una entitat dedicada quasi en exclusiva a oferir serveis als caçadors i els tiradors esportius esdevingué de cop el que és avui: un moviment blanc, conservador i rural que promou el dret de portar armes per defensar-se dels delinqüents, presumptament emparat per la 2a esmena de la Constitució dels Estats Units de Nord-Amèrica, d’acord amb una interpretació que el Tribunal Suprem no confirmà fins l’any 2008, amb unes restriccions encara pendents d’aplicar que la RNA no accepta ni acceptarà. La ironia rau en què els conservadors blancs han manllevat la doctrina sobre les armes que sostenien els radicals negres del segle passat. Aquesta divisió ideològica que Auster citava abans d’explicar la causa de l’adhesió dels conservadors blancs al culte a les armes s’estén a diferències de concepte sobre l’essència d’un govern democràtic. Els partidaris del dret de portar armes sense límits d’accés, sostenen que els individus són responsables de defensar-se ells mateixos i han de tenir llibertat absoluta per fer-ho. Els qui volen limitar l’accés a les armes accepten la llibertat que la democràcia concedeix al poble, però també el deure d’ajudar i protegir els qui no poden o no saben defensar-se sols. Cadascun dels dos sectors entén que el contrari traeix els valors fundacionals de la Unió, la qual cosa deriva en una creixent intolerància mútua. L’autor adjudica una major responsabilitat del conflicte als defensors de l’accés sense límits a les armes, perquè segons ell, es desentenen dels dos pecats originals de la Unió que fabricaren el mite del dret universal de portar armes: l’espoli de la població nadiua i la xacra de l’esclavitud. Dit això, Auster no nega la realitat: la minoria que s’oposa al control d’armes és poderosa i influent, boicota i atura qualsevol pas en la direcció de limitar l’accés de les persones pertorbades i antisocials a les armes, la qual cosa permet que la violència continuï i, per por, la població acumuli cada cop més armes. Dissortadament, el control d’armes arribarà quan el vulguin els qui avui no el desitgen i, en conseqüència, hi ha mala peça al teler. Amb la visió que dóna una formació universitària d’historiador, valoro que Auster té molt bones raons per sostenir les seves tesis sobre la connexió entre el suport a l’accés lliure a les armes i els pecats fundacionals de la Unió. Els estats on la colonització europea i blanca fou més tardana i traumàtica, presenten un suport molt elevat a una tinença d’armes entesa com un senyal irrenunciable de llibertat personal. On la memòria de la usurpació de la terra contra els indis és ben viva, la gent sap que s’ha defensar ella mateixa, perquè la cavalleria no sempre arriba a temps. Als estats que avalaren la continuïtat de l’esclavatge després de la independència i establiren legislacions discriminatòries contra els negres després de la Guerra de Secessió, la possessió d’armes ha esdevingut el darrer reducte de respectabilitat per a la bona gent blanca contra la púrria negra. Aquests prejudicis dels conservadors blancs sudistes s’han exportat als estats que han acollit molts emigrants de raça negra. En canvi, els estats en els quals la població nadiua va ser exterminada fa segles i la minoria negra és poc nombrosa o està ben integrada, l’opinió majoritària va a favor d’establir un control eficaç sobre la tinença d’armes. La recomanació haurà estat bona si aquest llibre us ajuda a pensar sense prejudicis. El podeu llegir traduït al català per l’igualadí Albert Nolla i publicat per Edicions 62 (Un País banyat en sang, 2023). El caràcter polèmic dels assumptes descrits al llibre sembla que ha afavorit una publicació quasi simultània de l’edició original i les traduccions. El text de Paul Auster es completa amb les fotografies preses per Spencer Ostrander als escenaris de diversos assassinats múltiples comesos per delinqüents ressentits i trastocats. Les il·lustracions esdevenen testimonis muts de l’horror, talment les ferides de Cèsar descrites per William Shakespeare al discurs fúnebre de Marc Antoni: “show you sweet Caesar’s wounds, poor, poor dumb mouths, and bid them speak for me”. Més informació: Paul Auster a les Biblioteques Paul Auster a la Viquipèdia Fitxa “Paul Auster”. Biografías i vidas : la enciclopedia biográfica en línea Younge, Gary. “Bloodbath Nation by Paul Auster : review US gun violence under the microscope”. The Guardian. "Book of the day : history books" Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.
Títol 1: Els còmics de la infància : converses amb Toni Guiral 1a part
Recomanacions per estats d'ànim
Et ve de gust llegir i no trobes un títol adient als teus gustos? Com et sents avui? Volem donar-te un cop de mà gràcies a una selecció de títols agrupats per estats d'ànim que et permetrà trobar el llibre que més t'escaigui. Novel·les de terror, romàntiques, fantàstiques...
Et proposem una selecció de novel·les per estats d'ànim.